La teva ànima sagna, avui, des del meu cos. de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

La teva ànima sagna, avui, des del meu cos.

I és que la teva força cegava la ferida:

N’estroncà el doll i en taponà el clivell

- ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna’m a beure la teva feblesa

si vols, amor, que l’amor no em dessagni.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Tu alma sangra, hoy, desde mi cuerpo.

Y es que tu fuerza cegaba la herida:

Restañó su fluir y taponó la grieta

- ungüentos y vendas, tiempo, secreto, olvido.

Dame a beber de tu debilidad

si no quieres, amor, que el amor me desangre.

 Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)