FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR D'UNA
RELIGIÓ
1882-1962
“En
el moment de ser alliberat va saludar
al
director de la presó dient-li:
—Bé,
així jo me'n vaig. Vostè es queda?”
Francesc
Pujols no se sap mai si parla de broma o seriosament.
Dissecà
amb bon ull la història de les religions i la filosofia.
Els
perseguits, escriu, "només
solen tenir força creadora
al
principi d'un moviment".
La sang dels màrtirs tant fa triomfar
la
veritat com la mentida. Pretén fundar una religió que superi
els
problemes que plantegen les tres grans religions monoteistes,
una
religió científica: la hiparxiologia,
tractat de l'existència.
En
la seva concepció, Jesús és una mena d'aficionat com a creador
d'una
religió, malgrat ser un "excel·lent poeta" i un bon
predicador
d'una
moral universal. No està pas mal vist. La moral evangèlica
és
tan simple i profunda que no es pot rebatre, i Pujols l'assumeix.
Però
hi afegeix la particularitat catalana: una terra de ciència
i
no pas de creença, que, per tant, hauria de rebutjar el catolicisme,
que
és enemic natural del coneixement, perquè tot ho basa en la fe.
Una
altra troballa: Catalunya com a tub d'assaig d'una visió científica
i
alhora moral, de la vida, que superi herències medievals, però
conservi
els valors universals de la "bona gent", la solidaritat, el
pacte.
La
pregunta és: ho deia com a provatura, com a diversió, o era
la
seva aportació a la tradició cultural catalana? A la postguerra
es
quedà sol, no era temps per fer broma.
Pere Casas Serra
*
FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR DE
UNA RELIGIÓN
1882-1962
“En
el momento de ser liberado saludó al
director
de la prisión diciéndole:
—Bien,
entonces yo me voy. ¿Usted se queda?”
Nunca
se sabe si Francesc
Pujols habla en serio o
en broma.
Disecciona
certero la
historia de las religiones y la filosofía.
Los
perseguidos, dice,
"solo suelen
tener creatividad
al
principio
de
un movimiento".
La sangre de los mártires hace
triunfar igual
la
verdad que
la mentira. Quiere
fundar una creencia
que supere
los
problemas que plantean
las tres grandes
religiones monoteístas:
una
religión científica, la hiparxiologia,
tratado de la
existencia.
En
su opinión,
Jesús es una especie
de amateur
como inventor
de
religión, pese a
ser
"excelente poeta" y buen predicador
de
una moral universal. No está mal observado.
La moral evangélica
es
tan simple y profunda que no puede rebatirse,
y Pujols la
hace suya.
Pero
añade la peculiaridad
catalana: una tierra de ciencia,
no
de creencia, que
habría de
rechazar, por tanto,
el catolicismo,
enemigo
natural del conocimiento, porque todo lo basa en la fe.
Otro
hallazgo: Cataluña, tubo de ensayo de una visión científica
y
moral de la vida,
que supere herencias
medievales, manteniendo
los
valores universales de la “buena gente”, la solidaridad y
el pacto.
La
pregunta es:
¿lo
decía como experimento,
como diversión, o
era
su
aportación a la tradición cultural catalana? En
la posguerra
se
quedó
solo, no
era tiempo de andarse
con bromas.
Pedro Casas Serra