Koutubia

Penúltim raig de sol
a l'esquerra de la Koutubia.
La plaça és un magma sonor
un ésser quiméric en constant canvi.
Pengen taronges d'un terrat vell.
Les dones recullen la roba
quan els colors es dilueixen.

L'últim raig de sol
acarona la terrassa panoràmica.
Tot es por vendre, tot té més d'un preu.
Els somriures són senyals per als nàufrags.
També les cames poden equivocar-se.

Antiplegaria

Alá no sabe de mí.
veo rostros que me miran.

Alá no entenderá mi plegaria.
El humo de los nómadas nos agrupa.

Alá no vende sueños de luna crecida.
Me pierdo en la corriente de los hombres.

Alá no recuerda el lugar de mi destino.
Buscamos piedras quemantes.
Probamos aromas de sabor a jazmín.

Alá no tiene el patrimonio del sol.