326

Hac(Tingué) l'amat, per sa perfecció, misericòrdia de son amic, e(i) sí hac per les necessitats de son amic. E fo questió per qual(hom es preguntava per quina) de les dues raons l'amat perdonà pus fortment les colpes(més fortament les culpes) de son amic.

286

Escusava(Justificava) l'amic son amat a aquells qui deïen(deien) que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta(tindria justícia perfecta) si no retés a cascuna(retornés a cada) ànima son cos; a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal(per a la qual cosa no existiria prou espai ni matèria comuna); ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e(i) si no ho fos, defallira(minvaria) en son amat perfecció de volentat(voluntat), saviea(saviesa).

285

Veïa(Veia) l'amic que el món és creat, com sia(si fos) cosa que eternitat se convenga mills ab(concordés millor amb) son amat, qui és essència infinida(infinita) en granea e(grandesa i) en tota perfecció, que ab lo món, qui ha(té) quantitat finida. E per açò(això), en la justícia de son amat veïa l'amic que la eternitat de son amat cové(convé) ésser davant a temps e a quantitat finida.

272

Lloava e(i) amava l'amic son amat con(per com) l'havia creat e li havia donades totes coses, e lloava'l e amava'l con li plac pendre(plagué prendre) sa semblança e sa natura. E d'açò cové ésser feta questió(I sobre això convé preguntar-se), qual llaor e amor(entre lloança i amor quina) deu haver(tenir) major perfecció.

269

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que si son amat ha(té) major possibilitat a(de) perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové(convé) que son amat sia(sigui) simple, pura, actualitat en essència e en operació. On(Per la qual cosa), dementre(mentre) que l'amic enaixí(així) lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

265

Esguardava l'amic son amat en la major diferència e(i) concordança de virtuts, e en la major contrarietat de virtuts e de vicis, e en ésser perfecció, qui es covenen pus fortment sens defalliment(en què es reuneixen més fortament sense defecte) e no ésser, que ab(amb) defalliment e ab no ésser.

205

Afermava(Afirmava) l'amic que en son amat era tota perfecció; negava que en son amat no havia null defalliment(no hi trobava cap deficiència). E per açò era qüestió qual(I per això hom es preguntava quina) era major: o l'afermació, o la negació.

83

Demanaren a l'amic, de la amor de l'amat. Respòs(Respongué) que la amor de son amat és influència de infinida bonea(bondat), eternitat, poder, saviea, caritat, perfecció; la qual influència ha(té) l'amat a l'amic.

37

Demanaren a l'amic si camiaria(canviaria) per altre son amat. Respòs, e dix: 

- ¿E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran bé(I quin altre és millor ni més noble que el sobirà bé), eternal, infinit en granea(grandesa), poder, saviea(saviesa), amor, perfecció?