360

- Digues, foll(boig): què són treballs, plants(planys), sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic? 

Respòs(Respongué): 
- Plaer d'amat. 
- Per què ? 
- Per ço que en sia(Per tal que sigui) més amat, e(i) l'amic més guardonat.

357

Anava l'amic consirós(pensatiu) en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui(i es trobà pel camí molta gent i grans companyies que) li demanaven de noves(notícies); e l'amic, per ço cor(perquè) atrobava plaer en son amat, no respòs a ço(respongué això) que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs(digué que per tal de no allunyar-se) de son amat no volia respondre a llurs paraules.

340

Enfre(Entre) treball e(i) plaer era lo llit de l'amic: ab(amb) plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E és questió a quals(hom es pregunta quin) de aquests dos és pus prop(més a prop) lo llit de l'amic.

335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).

305

-Amat! En la tua granea(teva grandesa) fas grans mos desirers(els meus desitjos), e(i) mos pensaments e mos treballs. Con(Com) tant és gran que tota res(cosa) és gran que de tu ha membrança(té record), e enteniment e plaer; e ta granea fa poques totes coses qui són contra tos honraments(els teus honors) e manaments.

196

Moria l'amic per plaer, e(i) vivia per llanguiments(decaïments); e els plaers e els turments s'ajustaven(s’ajuntaven) e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat(voluntat) de l'amic. E per açò(això) l'amic en un temps mateix moria e vivia.

179

-Digues, foll(boig), ¿qui sap més d'amor: o aquell que n'ha(n’obté) plaer, o aquell que n'ha treballs e llanguiments(i decaïments)? 

Respòs(Respongué), e dix(digué) que la u sens l'altre no en pot haver coneixença.

122

Demanaren a l'amic de ocasió(sobre l’oportunitat), e dix(i digué) que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament(record), e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea(riquesa) en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença(malevolència).

115

No ha(hi ha) en l'amat nulla(cap) cosa en què l'amic no haja(tingui) ànsia e(i) tribulació, ni l'amic no ha(té) cosa en si en què l'amat no haja plaer e senyoria; e per açò(això) l'amor de l'amat és en acció, e l'amor de l'amic en llanguiment(decaïment), passió.

82

Demanaren a l'amat, de la amor de son amic. Respòs(Respongué) que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança(i infelicitat), e de temor, ardiment(valor).

78

Cridà l'amic en alt a les gents, e dix(i digué) que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e en plaer e en llanguiment(decaïment), e en guanyant e en perdent; e en qualsque(qualssevol) coses faessen, en totes amassen, cor(perquè) d'amor n'havien manament.

45

Dos són los(els) focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un es bastit de desigs, plaers e cogitacions(i pensaments); l'altre és compost de temor, llanguiment(decaïment), e de llàgrames(llàgrimes) e de plors.

31

L'amat enamora l'amic, e(i) no el plany(compadeix) de son llanguiment(decaïment), per ço que pus fortment sia amat(per tal que amb més força sigui amat) e en lo major llanguiment atrob(decaïment trobi) l'amic plaer e reveniment(reviscolament).

8

Demanà l'amat a l'amic: 

- Has membrança(Tens record) de nulla(cap) cosa de que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar(donat que em vols estimar)? 
Respòs: 
- Hoc, per ço cor enfre(Sí, perquè entre) los treballs e els plaers que em dónes, no en faç(faig) diferència.