45

Dos són los(els) focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un es bastit de desigs, plaers e cogitacions(i pensaments); l'altre és compost de temor, llanguiment(decaïment), e de llàgrames(llàgrimes) e de plors.

30

Desobeí l'amic son amat, e(i) plorà l'amic. E l'amat venc morir(vingué a morir) en la gonella(túnica) de son amic, per ço que(per tal que) l'amic recobràs ço(el) que havia perdut; e donà-li major do que cell(aquell) que perdut havia.

28

Hac(Tingué) sòn l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e(i) hac paor(por) que no oblidàs(oblidés) son amat. E plorà, per ço que no s'adormís(per tal de no adormir-se), ni son amat no fos absent a son remembrament(record).

20

Contrastaren-se(Es discutiren) l'amic e l'amat; e viu-ho(i ho va veure) un altre amic, qui plorà tan llongament tro hac feta pau e concordança enfre(llargament, fins que fou feta la pau i la concòrdia entre) l'amat e l'amic.

18

Questió fo enfre(Una discussió hi va haver entre) los ulls e la memòria de l'amic, car(ja que) los ulls deïen(deien) que mellor(millor) cosa és veer(veure) l'amat que membrar-lo(recordar-lo), e la memòria dix que per lo remembrament(digué que a través del record) puja l'aigua als ulls e(i) el cor s’enflama(s’inflama) d'amor.

6

DixDigué l'amic a l'amat: 

- Tu qui umplesomples lo sol de resplandor, umple mon cor d'amor. 
Respòs l'amat: 

- Sens complimentplenitud d'amor no foren tosels teus ulls en plor, ni tu vengut en estaquest lloc veera veure ton amador.