285

Veïa(Veia) l'amic que el món és creat, com sia(si fos) cosa que eternitat se convenga mills ab(concordés millor amb) son amat, qui és essència infinida(infinita) en granea e(grandesa i) en tota perfecció, que ab lo món, qui ha(té) quantitat finida. E per açò(això), en la justícia de son amat veïa l'amic que la eternitat de son amat cové(convé) ésser davant a temps e a quantitat finida.

83

Demanaren a l'amic, de la amor de l'amat. Respòs(Respongué) que la amor de son amat és influència de infinida bonea(bondat), eternitat, poder, saviea, caritat, perfecció; la qual influència ha(té) l'amat a l'amic.

69

Estenc (Estengué) e(i) perllongà l'amic sos pensaments en la granea (grandesa) e en la durabletat (durabilitat) de son amat, e no hi atrobà començament, ni mijà ni fi. E dix l'amat: 

- Què mesures, foll? 
Respòs l'amic: 

- Mesur menor ab(amb) major, e defalliment (mancança) ab compliment (perfecció), e començament amb infinitat, eternitat, per ço que(per tal que) humilitat, paciència, caritat, esperança, ne sien pus fortment (s'estiguin més fortament) en ma membrança(record).