362

Encontraren-se(Es trobaren) dos amics. La un mostrava son amat, e(i) l'altre l'entenia. E era questió qual(hom es preguntava quin) d'ambdós era pus(més) prop a son amat. E per la solució, l'amic havia(tenia) coneixença de la demostració de trinitat.

306

- Eternalment comença, e(i) ha començat, e començarà mon amat; e eternalment no comença, ni ha començat, ni començarà. E aquests començaments no són contradicció en mon amat, per ço cor(perquè) és eternal, e ha(té) en si unitat e trinitat.

270

Veïa(Veia) l'amic en nombre de un o de tres major concordança que en altre nombre, per ço cor(perquè) tota forma corporal venia de no ésser a ésser, per lo nombre damunt dit. E per açò(I per això) l'amic esguardava la unitat e la trinitat de son amat per la major concordança de nombre.

269

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que si son amat ha(té) major possibilitat a(de) perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové(convé) que son amat sia(sigui) simple, pura, actualitat en essència e en operació. On(Per la qual cosa), dementre(mentre) que l'amic enaixí(així) lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.