I si Tyrichae no fos una simple llegenda?

David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È I si Tyrichae no fos una simple llegenda? David Garcia i Rubert1, Isabel Moreno Mart’nez2 Otzxuj{iio Els treballs de recerca arqueol˜gica desenvolupats els darrers anys en els territoris dels rius Ebre i SŽnia han estat intensos, productius i significatius. LÕaven• assolit en el coneixement de les comunitats protohist˜riques dÕaquesta ˆrea estˆ dibuixant un panorama hist˜ric cada vegada mŽs ric i prec’s dÕaquests grups hist˜rics. Aquest nou conjunt de dades ens permet, tambŽ, fer una nova ullada al passat de la recerca, i revisar tant les conclusions i hip˜tesis definides fins al moment com, tambŽ, les fonts mŽs bˆsiques en qu• aquestes es fonamenten. ƒs aquest el context en qu• se situa el treball que teniu a les mans, ja que al nostre parer en aquests moments la riquesa de les informacions obtingudes ens permet afrontar una nova lectura dÕuna obra tan important per al coneixement del passat dÕaquestes terres com Žs lÕOra Maritima, de lÕautor llat’ Avi•. De manera mŽs concreta, i entre dÕaltres aspectes, en aquest treball pretenem explorar la viabilitat dÕassimilar un dels nombrosos top˜nims esmentats en aquesta obra, Tyrichae, a algun o alguns dels assentaments localitzats per a recerca a lÕˆrea del riu SŽnia. Cal dir, dÕentrada, que la tasca no Žs pas trivial. Relacionar de forma prou consistent els top˜nims esmentats en els textos clˆssics amb unes determinades restes arqueol˜giques resulta sempre una tasca molt complicada, circumstˆncia derivada en darrer terme de les diverses problemˆtiques associades a les fonts escrites antigues. Les fonts, i de manera molt especial aquelles que ens poden ser mŽs œtils en aquesta mena de temptatives, presenten mŽs habitualment del que voldr’em visions mŽs o menys deformades de la realitat hist˜rica que aparentment descriuen. Ens trobem, en alguns casos, amb textos conservats de manera corrupta, parcial, o bŽ que presenten nombroses addicions posteriors. En altres ocasions, podem parlar directament de visions tendencioses, excessivament homogene•tzadores i/o simplistes. En darrer terme, fins i tot ens podem topar amb algunes fonts que superposen en una descripci— œnica informacions i dades corresponents, en realitat, a moments cronol˜gics i panorames culturals ben diferents entre si. 1 GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohist˜rica). Departament de Prehist˜ria, Hist˜ria Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. C/e: [email protected]. Aquest treball sÕemmarca en el projecte HAR2008-04663/HIST del GRAP, finan•at pel Ministerio de Ciencia e Innovaci—n, i en el projecte SGR2009-243, de la Generalitat de Catalunya. TambŽ Žs deutor dels ajuts econ˜mics als treballs dÕexcavaci— de lÕassentament de Sant Jaume atorgats peri˜dicament per lÕAjuntament dÕAlcanar i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En darrer terme, representa una versi— actualitzada i adaptada dÕun article anterior sobre temˆtica similar (Garcia i Rubert, 2009). 2 GRAP. Museu dÕArqueologia de Catalunya. C/e: [email protected]. 11 III Congrés d’Història d’Alcanar Per altra banda, els intents de recuperar la denominaci— original dÕun lloc antic poden veureÕs puntualment afavorits per determinades circumstˆncies, com per exemple lÕeventual localitzaci— en el propi jaciment de refer•ncies textuals (epigrafia, numismˆtica, etc.) en les quals lÕatzar hagi perm•s la conservaci— dÕun determinat etn˜nim o top˜nim. Habitualment, per˜, lÕestudi sÕha dÕendegar sense aquests referents, esdevenint per tant una tasca molt mŽs feixuga i problemˆtica. MŽs encara quan lÕanˆlisi de la viabilitat de reduir una denominaci— coneguda a partir de textos antics a un lloc arqueol˜gic concret es pretŽn realitzar, com Žs el cas dÕaquest article, en relaci— a restes arqueol˜giques corresponents o bŽ a una cultura ˆgrafa (primera edat del ferro) o bŽ a una de la qual no hem pogut, encara, traduir els seus textos (cultura ib•rica). Per tant, i resumint, cal anar amb molt de compte a lÕhora dÕemprar aquestes fonts en les anˆlisis de caire hist˜ric i arqueol˜gic. LÕOra Maritima no estˆ exempta de la problemˆtica inherent a bona part de les fonts clˆssiques a qu• ens acabem de referir. Considerem, per˜, que dues circumstˆncies permeten en aquests moments atemptar una nova lectura de lÕobra que sigui, si mŽs no potencialment, profitosa. En primer lloc, cal destacar que lÕOra acumula actualment un nombre substanci—s dÕestudis espec’fics i revisions cr’tiques, treballs que han enriquit la seva lectura i interpretaci— i han ajudat tambŽ a enfocar millor els aspectes mŽs problemˆtics del text. Per altra banda, i com ja hem apuntat, els treballs de recerca arqueol˜gica desenvolupats en els darrers anys a les terres del SŽnia i de lÕEbre han estat nombrosos, intensos i significatius, la qual cosa fa viable i cient’ficament interessant endegar una relectura del text a la llum del nou panorama hist˜ricoarqueol˜gic que a poc a poc es va dibuixant. L’Ora Maritima"o"kr"yk{"g{zux2"G¦o· En una data no concretada mai del tot, per˜ que segons diversos autors (Matthews, 1967, 488) (Mangas, Pl‡cido, 1994, 15) cal situar molt probablement al voltant de lÕany 360 dne, lÕautor llat’ Avi• (Postumius Rufius Festus Avienius) va redactar lÕOra Maritima. Pel que expliquen experts com Mangas o Pl‡cido, entre dÕaltres, Avi• fou un personatge de rang senatorial (vir clarissimus), que hauria ocupat dues vegades el cˆrrec de proc˜nsol. Si mŽs no, aix˜ semblen indicar els testimonis epigrˆfics documentats a Roma3, Atenes4 i Bulla Regia que aparentment en fan refer•ncia (Mangas, Pl‡cido, 1994, 13). Avi• formava part dÕuna de les fam’lies benestants i influents de la societat romana de lÕ•poca, en un moment hist˜ric marcat per les controv•rsies creixents que es produ•en entre pagans i cristians (disputes fortament incrementades immediatament desprŽs de la decisi— presa per lÕemperador Constant’ de recon•ixer el cristianisme). Un dels resultats dÕaquesta situaci— de cert enfrontament fou, curiosament, un intens renaixement cultural, protagonitzat indistintament per cristians i per pagans. En lÕˆmbit de les poderoses fam’lies senatorials de tradici— pagana aquesta nova empenta cultural es traduirˆ especialment en una defensa aferrissada del seu passat i, per extensi—, del conjunt de la 3 4 12 CIL V, 537=ILS, 2944. CIG III, 1635. David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È cultura romana mŽs ancestral, en certa manera com una forma de disposar dÕuna arma mŽs en la intensa lluita ideol˜gica, pol’tica i religiosa que es lliurava entre pagans i cristians (Mangas, Pl‡cido, 1994, 16-17 i 26). LÕOra sÕinscriu precisament en aquest marc de renovat dinamisme cultural, dÕenfrontament ideol˜gic i de recuperaci— del passat que caracteritza aquest segle IV dne: Avi• fou un membre militant, beláligerant i culte dÕaquesta oligarquia pagana romana. LÕOra Maritima efectua, a manera de periple5, una descripci— geogrˆfica i humana de les costes de la pen’nsula Ib•rica i altres territoris des de la perspectiva dÕun viatge per mar. Tradicionalment, la investigaci— hist˜rica, filol˜gica i arqueol˜gica ha considerat que el text es fonamenta en un periple anterior: hom creu, que per a redactar la seva obra Avi• hauria tradu•t, modificat i/o ampliat un o mŽs periples molt anteriors a lÕ•poca en qu• va viure. En aquest sentit, existeix un cert consens a considerar que Avi•, responent a la dinˆmica de creaci— literˆria pr˜pia del cercle cultural i social en qu• es movia, hauria utilitzat per a redactar la seva obra una amalgama dÕinformacions procedents de diversos autors anteriors, les quals va convertir en la base fonamental per a la construcci— de lÕOra (Mangas, Pl‡cido, 1994, 27). Tot i que la qŸesti— no Žs exempta de controv•rsia, el primer dÕaquest text o texts originals podria situar-se al voltant de la primera meitat del segle VI ane o, fins i tot, durant els darrers anys del segle anterior6. LÕautor, per tant, no estaria en general descrivint en la seva obra la realitat que seria pr˜pia de les costes peninsulars durant el moment hist˜ric en qu• ell va viure, sin— el panorama que aquestes costes mostraven poc menys de mil anys abans. ƒs per aix˜ que lÕanˆlisi del text resulta tan interessant per als investigadors que, com nosaltres, es dediquen a estudiar els per’odes protohist˜rics de la zona. En tot cas, no es pot obviar que es tracta dÕuna obra que pel que fa al seu œs en lÕˆmbit de la recerca de caire hist˜ric ha demostrat ser extraordinˆriament controvertida. Pel gran nombre de dades i top˜nims que proporciona, nombrosos autors lÕhan emprat abundosament en la seva tasca de recerca, principalment amb la intenci— de tractar dÕadscriure alguns dels nombrosos top˜nims que sÕhi mencionen als assentaments i poblats que els successius treballs arqueol˜gics anaven traient a la llum. Massa sovint, per˜, (tot i que amb destacades excepcions) darrere de les adscripcions proposades sÕhi amagaven unes lectures ing•nues del text i, fins i tot, a voltes, unes interpretacions un punt simplistes7. Per a alguns autors, el text Žs en realitat poc vˆlid per a la recerca (Moret, 1996, 33-34). Amb tot, no seria just negar lÕevid•ncia que, per altra banda, hom ha tret un excelálent rendiment de la lectura en clau arqueol˜gica dÕalguns dels fragments del poema. ƒs per aix˜ que altres autors (entre els quals ens incloem) consideren que el text encara pot proporcionar resultats interessants. 5 El periple Žs un g•nere literari que deriva de les primeres creacions geogrˆfiques, de les quals Hecateu de Milet seria possiblement la figura mŽs representativa. En el cas del periple destaca especialment la filiaci— directa dÕaquest g•nere amb les anotacions que els navegants antics feien del seus viatges, en les quals indicaven preferentment els accidents geogrˆfics de la costa, la distˆncia entre punts destacats, la durada de la navegaci—, la refer•ncia a determinats trets œtils per tal dÕidentificar els diferents pobles i ciutats aix’ com qualsevol altre tipus de consideraci— œtil per a la navegaci— i per a les transaccions comercials. Dels periples originals, de carˆcter estrictament prˆctic en lÕˆmbit de la navegaci— i el comer•, sorgiren posteriorment els periples literaris. 6 Si voleu mŽs detalls al voltant dÕaquesta controv•rsia cient’fica podeu consultar: Garcia i Rubert, 2009. 7 Com explica F.J. Gonz‡lez, els criteris seguits per a lÕestabliment de lÕassimilaci— entre noms i llocs (...) casi siempre descansan sobre argumentos tan ficticios y poco operativos que nos dan una idea de la fragilidad e inconsistencia de las mismas (Gonz‡lez Ponce, 1993, 46, nota 5). 13 III Congrés d’Història d’Alcanar Kr"lxgmsktz"yktokti"jkr"vuksg@"kry"¦kxyuy":>?"g";77 Els treballs dÕexcavaci— i prospecci— realitzats des dels anys seixanta fins als nostres dies a les comarques del Montsiˆ (Catalunya) i Baix Maestrat (Pa’s Valenciˆ) han posat al descobert un volum notable de restes arqueol˜giques. LÕestudi dÕaquestes noves evid•ncies han incrementat de manera molt important el grau de coneixement de les etapes protohist˜riques a la zona. El coneixement acumulat Žs prou dens i significatiu com per a justificar la seva utilitzaci— com a prisma amb el qual atemptar una nova lectura del text dÕAvi•, tot seguint el cam’ marcat per altres treballs similars endegats anteriorment per altres autors. El text de lÕOra va fent una descripci—, lineal, costanera i en sentit sud-nord, de les caracter’stiques orogrˆfiques i de poblament de la costa mediterrˆnia peninsular. Seguint aquesta premissa, una ˆmplia majoria dÕautors coincideix a considerar que entre els versos 489 i 506 Avi• descriu el tram de costa peninsular que discorre entre Pen’scola i el riu Ebre. Una ˆrea que inclouria, doncs, el que avui en dia Žs la pen’nsula de Pen’scola, les ˆrees costaneres de la plana de Vinar˜s i de les terres mŽs properes a la zona estricta de la desembocadura del riu SŽnia, la costa canareva, la serra del Montsiˆ i la desembocadura del riu Ebre. MŽs concretament, aquests versos diuen el segŸent: 490 495 500 ;6;" 510 14 (...) uicem ad ferarum. Post Crabrasiae iugum procedit alte, ane nuda litorum iacent ad usque cassae Herronesi terminos. Palus per illa Naccararum extenditur; hoc nomen isti nam paludi mos dedit: stagni medio parua surgit insula ferax oliui, et hinc Mineruae stat sacra. Fuere propter ciuitates plurimae: quippe hic Hylactes, Hystra, Sarna et nobilis Tyrichae stetere. Nomen oppido uetus, gazae incolarum maxime memorabiles per orbis oras: namque praeter caespitis fecunditatem, qua pectus, qua palmitem, qua dona flauae Cereris educat solum, peregrina Hibero subentur flumine. Iuxta superbum mons acer caput exerit, Urk{sw{k"ä{skt"vxu˜{sg"gmxux{s"ykigty geminos iugorum uertices interfluit. Mons quippe Sellus -nomen hoc monti est uetusad usque celsa nubium subducitur. Adstabat istum ciuitas Lebedontia priore aeuo, nunc ager uacuus lare lustra et ferarum sustinet cubilia. David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È Tradu•t per P. Villalba (Avien., Ora, 1986): 490 495 500 505 510 Després, avança altiu el cap de Crabrasia, i una platja deserta jeu fins als confins de la solitària Herroneso. En la seva amplitud s’estén la maresma de les Nácaras. El costum, doncs, va donar aquest nom a aquesta maresma, i, al bell mig de l’estany, sorgeix una illa petita, rica en oliveres, i per això està consagrada a Minerva. A prop existiren nombroses ciutats. Aquí, doncs, van alçar-se les ciutats d’Hilactes, Histra, Sarna i la cèlebre Tiriques. El nom d’aquesta ciutat és antic: les riqueses dels seus habitants són molt conegudes al llarg de les costes de l’orbe, ja que, a més de la fecunditat de la terra -gràcies a la qual el sòl cria ramats, vinyes i els dons de la daurada Ceres-, els productes estrangers són remuntats pel riu Hibero. Ben a prop, una muntanya escarpada aixeca el seu cim altiu, i el riu Oleo flueix entre els dos vèrtexs d’uns tossals, tallant els camps propers. De seguida, doncs, s’aixeca el mont Selo -aquest és el nom antic de la muntanya- fins a l’alçada dels núvols. Propera a aquest, la ciutat de Lebedoncia, en temps antics; ara, el camp, despoblat, no conté més que coves i guarides de feres. LÕexercici de rellegir lÕOra Žs sempre complicat; no es tracta de quelcom trivial, ni tampoc obvi. No pot consistir exclusivament a tornar novament sobre el vell text i mirar de veure-hi reflectit tot all˜ que durant anys hem anat traient a la llum com a resultat del treball de camp. Entrar a lÕOra comporta, necessˆriament, anar equipats amb un bon aparell cr’tic de caire filol˜gic i amb un excelálent fons de coneixement sobre literatura i pensament clˆssic del segle IV dne. I no resulta pas sobrer disposar, a mŽs, dÕun coneixement aprofundit de la geografia de la zona que sÕestˆ estudiant aix’ com tambŽ del conjunt dÕevid•ncies arqueol˜giques que en ella hi trobem. Pel que fa als dos darrers aspectes, la tasca que han desenvolupat a la zona al llarg dels darrers decennis tant el GRAP com altres grups de recerca (tant catalans com valencians) ens proporciona les eines necessˆries. Quant a la resta de temes, som afortunats pel fet que, de totes les terres que aparentment descriu Avi•, el fragment de poema que suposadament correspon a la zona de costa que ens interessa ja disposa a hores dÕara de diversos estudis espec’fics amb discursos ben fonamentats i propostes molt interessants en relaci— a qŸestions tant filol˜giques com de topon’mia antiga. Les nostres propostes descansen en part, doncs, en la tasca de recerca desenvolupada amb anterioritat per altres investigadors (historiadors, arque˜legs, fil˜legs), i Žs de just’cia esmentar-ho. 15 III Congrés d’Història d’Alcanar No entrarem a descriure lÕintens debat i les profundes controv•rsies generades al llarg dels anys per lÕanˆlisi dÕaquest fragment del poema8 (similar, per altra banda, al que ha produ•t lÕestudi de bona part de la resta de lÕobra), i ens centrarem exclusivament en la qŸesti— que ens interessa. Valgui dir, en tot cas, que la pr˜pia natura del text ha generat reflexions completament contrˆries, des dÕaquelles que defensen la veracitat hist˜rica del text, i per tant la possibilitat de resseguir el text a la cerca de les denominacions hist˜riques dels jaciments arqueol˜gics descoberts en aquesta zona, fins a les que sÕoposen absolutament a aquesta possibilitat. En el nostre cas, entenem que els arguments a favor de la validesa del text en clau dÕanˆlisi hist˜rica de la realitat arqueol˜gica s—n mŽs poderosos que els contraris, i que per tant, amb tota la prud•ncia necessˆria, resulta pertinent endegar lÕexercici. Revisem a continuaci— alguns aspectes resultants de la recerca filol˜gica i arqueol˜gica desenvolupada en els darrers anys en relaci— a alguns dels top˜nims esmentats en el fragment que ens ocupa. LÕarque˜leg i fil˜leg alemany Adol Schulten ja defensˆ, tot i que de manera molt gen•rica, que una lectura atenta dels versos 493 a 498 permetia interpretar que els assentaments que sÕhi esmenten, Hylactes, Hystra i Sarna, es trobarien ubicats al llarg del tram de costa del Pa’s Valenciˆ i del sud de Catalunya que va entre DŽnia i la desembocadura del riu Ebre. Proposˆ a mŽs que el primer dÕaquests noms, tradu•t del grec, significaria “bosc del cap” (Schulten, 1955, 134)9 . Altres autors han proposat la mateixa traducci— dÕaquest terme (CortŽs, 1836, III, 50ss) (G—mez Serrano, 1953, 90), o bŽ lleugeres variants com per exemple “bosc del penya-segat” (Jacob, 1985, 262) (PŽrez, 1994, 227). Jacob defensˆ tambŽ que Sarna vindria a designar quelcom similar a una mena de Òcord— litoralÓ, i que Hystra seria una mena de correcci— de lÕadjectiu grec hystera, mot que significaria “la següent” o “l’altra”, i per tant conclou que en realitat Avi• mencionaria en el parˆgraf que va entre els versos 496 i 498 tan sols un enclavament, Tyrichae. L. PŽrez sÕoposa a aquestes conclusions, argumentant que si efectivament Hystra signifiquŽs “la següent” aix˜ voldria dir necessˆriament que la pr˜xima paraula mencionada en el text, aix˜ Žs, Sarna, seria l˜gicament un nucli habitat, i per tant caldria acceptar que tindr’em ressenyades almenys un parell de localitats. A mŽs, i segons aquest mateix autor, de cap manera hom pot defensar que el mot Sarna serveixi per a designar un element destacat situat en una mena de cord— litoral (PŽrez, 1994, 227). Per altra banda, M.J. Pena tambŽ es mostra rotundament en contra de les opinions de Jacob sobre el mot Hystra, i considera en canvi que cal relacionar aquest top˜nim antic amb lÕactual denominaci— de la Serra dÕIrta, situada justament a tocar de Pen’scola (Pena, 1989, 19), proposta ja avan•ada anteriorment per Diago (1613, 8 i 44) i assumida posteriorment per Esteve (2001, 16). Centrem ara lÕatenci— en Tyrichae. Aquest lloc Žs presentat en el poema com el nucli habitat mŽs important de la zona. Possiblement per aix˜, i pels Novament recomanem, per tal dÕaprofundir en aquesta qŸesti—, consultar: Garcia i Rubert, 2009. Escolano defensava lÕassimilaci— dÕHylactes amb lÕactual poblaci— de Sant Mateu. Proposava a mŽs situar Hystra a Benicarl— (Baix Maestrat) (Escolano, 1610). 8 9 16 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È llaminers atributs que Avi• li atorga, aquest top˜nim Žs, de tots els que es mencionen, el que ha donat lloc a un debat mŽs intens. L. PŽrez ens presenta un recorregut per bona part dÕaquest interessant debat cient’fic (PŽrez, 1994, 228). Aix’, veiem com ja en dates tan reculades com el segle XVII Diago va identificar aquest antic nucli amb lÕactual Pen’scola (Diago, 1613, II c. XIV, f. 43 r). El mateix Diago, a mŽs, negava ja en la seva obra una proposta anterior dÕEscolano, que a principis dÕaquell mateix segle havia afirmat que Tyrichae es trobava situada en lÕactual poblaci— de T’rig, al Maestrat castellonenc (fig. 2). La ra— addu•da per Diago per a oposar-se a la proposta dÕEscolano Žs que T’rig es troba situat massa cap a lÕinterior, i no pas a primera l’nia de costa, com cabia esperar dÕuna lectura correcta del text (Escolano, 1610, II, c. VIII, t. II). Un altre estudi—s, CortŽs, es mostrˆ dÕacord amb Diago sobre la situaci— de Tyrichae, apuntant aix’ mateix, i per primera vegada, les possibles Fig. 2. Divisió municipal actual de les terres del riu Sénia arrels t’ries (Žs a dir, de la ciutat fen’cia de Tir, situada a la costa del Pr˜xim Orient) de la ciutat, circumstˆncia que per a ell seria evident a la llum dÕall˜ que sembla expressar la intensa sonoritat del nom (CortŽs, 1836, t. III, 456). Posteriorment, autors com per exemple F. Parreu han preferit insistir en una proposta que ha esdevingut potser la mŽs tradicional: la possible relaci— entre Tyrichae i Dertosa, proposada ja anteriorment per autors com Risco (1859, 360) o Schulten, tot defensant que lÕevoluci— de ÒTiriquesÓ (transcripci— del mot grec Tyrichae) hauria donat lloc finalment al nom de Tortosa (Parreu, 1980, 433-434). Cal dir que lÕassociaci— Tyrichae-Tortosa sÕha assentat avui dia entre un redu•t grup dÕinvestigadors, que la donen per bona i consideren aix’ el tema tancat, malgrat que al nostre parer, i com ja han expressat amb anterioritat altres autors (Pena, 1989, 20), es tracti dÕuna associaci— molt mancada de fonaments reals. MAS DE BARBERANS CASTELL DE CABRES LA GALERA AMPOSTA FREGINALS GODALL LA POBLA DE BENIFASSÀ SANT CARLES DE LA RÀPITA LA SÉNIA ROSSELL ULLDECONA VALLIBONA SANT RAFEL I TRAIGUERA RD CANET LO ROIG ALCANAR JO MORELLA XERT o èr v uC Ri SA N T Riu Sé n ia l CATÍ LA JANA VINARÒS CÀLIG SANT MATEU R c Se iu CERVERA DEL MAESTRAT TIRIG 0-100 m. LA SALZADELLA ALBOCÀSSER LES COVES DE VINROMÀ BENICARLÓ PENÍSCOLA 100-200 m. 200-500 m. SANTA MAGDALENA DE POLPÍS 500-700 m. 5 km 700-1000 m. 1000-1500 m. ALCALÀ DE XIVERT Una de les aportacions mŽs interessants efectuades darrerament al debat sobre la qŸesti— de Tyrichae lÕha proporcionada M. J. Pena. Les propostes de Pena s—n especialment interessants al nostre parer pel fet que, a difer•ncia dÕalguns dels autors anteriors, en lÕanˆlisi efectuada per aquesta autora es conjuminen un excelálent coneixement del text, uns s˜lids fonaments filol˜gics i etimol˜gics i un coneixement notable de lÕestat de la recerca arqueol˜gica a la zona en el moment en qu• redactˆ els seus treballs. MŽs enllˆ de la versemblan•a o no de les seves conclusions, el fet dÕhaver partit en la seva anˆlisi de lÕestabliment dÕun lligam cronocultural entre les evid•ncies arqueol˜giques 17 III Congrés d’Història d’Alcanar de la pres•ncia comercial fen’cia a les terres de lÕEbre10 i all˜ que sÕexplica en aquest fragment del poema (Pena, 1989, 11) ha obert la porta a tot un seguit de nous possibles enfocaments sobre el tema, circumstˆncia de la qual aquest treball Žs en part deutor. Pena proposa que Tyrichae (en plural, tal i com aparentment apareix citada aquesta ciutat en el poema) seria la transcripci— de yfi“¢£˜¢, nominatiu femen’ plural dÕun suposat adjectiu yfi“¢£¤, -˜, -¤fi, format mitjan•ant el sufix -¢£¤ sobre yfi“¤ (Tyros/Tir) (Pena, 1989, 13). Aix’ doncs, per a aquesta autora el seu significat vindria a ser quelcom semblant a “la tíria”, o bŽ “la dels tiris” . La justificaci— de lÕexist•ncia dÕun top˜nim amb aquest significat a les costes nordorientals de la pen’nsula Ib•rica es trobaria, segons ella, en el que defineix de manera gen•rica com a Òforta empremta de la pres•ncia fen’cia a la zona de la desembocadura del riu EbreÓ. Mirant dÕaprofundir al mˆxim en la qŸesti—, Pena apunta encara la possibilitat que Avi• sÕestigui referint a un jaciment proper a lÕassentament dÕAldovesta (Benifallet, Baix Ebre) (Pena, 1989, 133 ss) (Tovar, III, 1989, 434) (Mangas, Pl‡cido, 1994, 146), punt de refer•ncia, llavors i ara (Alaminos, Ojuel, Sanmart’, Santacana, 1991) (Asensio et alii, 1994-95) (Mascort et alii, 1991a; 1991b) (Noguera, 1998) (Sanmart’, 1994; 2001; 2004), per a totes les qŸestions relacionades amb la pres•ncia comercial fen’cia a les terres de lÕEbre durant la primera edat del ferro. Aquesta possibilitat Žs, per˜, descartada rotundament per L. PŽrez (PŽrez, 1994, 230)11. Entre els versos 499 i 503 Avi• apunta un seguit dÕatributs i descripcions en relaci— a Tyrichae. S—n aquests trets, en realitat, els que en fan un top˜nim tan suggerent i ric en matisos. Per a Schulten, en aquest tram del relat sÕhi descriu el comer• entre ind’genes i foceus (els grecs que, procedents de lÕactual costa turca, fundaran Emporion al nord-est de Catalunya), actuant aquests œltims com a agents prove•dors de mercaderies estrangeres. Les refer•ncies que Avi• fa en aquest punt al conreu de la vinya i de lÕolivera s—n relacionades igualment per lÕautor alemany amb els grecs, els quals suposadament haurien portat per primer cop aquests productes a les terres banyades pel riu Ebre, tot reblant lÕargument fent una afirmaci— que si bŽ llavors podia tenir certa ra— de ser, avui dia sabem que Žs rotundament falsa: (...) pues los Fenicios no llegaron hasta esta parte de la costa (Schulten, 1955, 135). Rg"vuyyohrk"vkx¦o¦·tiog"zuvut‚soig Aquests versos, igual que la resta del poema, plantegen problemes diversos. Problemes que van des de lÕeventual valoraci—, per part de cada autor i en funci— dels respectius arguments, de la confian•a general en el conjunt de les dades que ens transmet lÕobra, fins a circumstˆncies i dubtes mŽs concrets per˜ igualment importants relacionats amb la cronologia i la geografia que podrien estar descrivint en cada cas. Com hem apuntat anteriorment, la majoria dÕautors estan dÕacord en la idea que els versos que analitzem es refereixen al tram de costa entre Pen’scola i lÕEbre. A mŽs dÕaquest consens, i de les raons en qu• es fonamenta, cal fer una especial incid•ncia en aquest cas en la possible perviv•ncia actual dÕal- 18 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È guns dels top˜nims esmentats en el poema. En aquest sentit, la proposta que el record de Tyrichae hagi persistit fins als nostres dies en el top˜nim T’rig, el nom dÕun poble de la comarca del Baix Maestrat, resulta versemblant. Tot i que en els darrers anys ha estat M. J. Pena (1989, 14) lÕautora que mŽs ha defensat la relaci— directa entre un i altre top˜nim, altres autors com Escolano (1610), CortŽs (1836), Moreu (1982, 151) o Coromines (1997, 276-277) ja nÕhavien parlat amb anterioritat. A la Carta Pobla de T’rig, document de fundaci— de la poblaci— i que du data de 15 dÕagost de 1238, sÕhi fa menci— que Balasc dÕAlag— (del qual darrerament V. Garc’a Edo nÕha publicat un estudi espec’fic (Garc’a Edo, 2008) fa donaci— al seu vassall Joan de Brusca i a la seva esposa Berengˆria dÕuna heretat anomenada Terich ((...) que hereditas vocatur Terich (...)) (Garc’a Edo, 1985, 7). Aquest document evidencia tant lÕexist•ncia del top˜nim Terich a la zona amb anterioritat a lÕarribada dels ex•rcits cristians com la inexist•ncia en aquells moments de cap nucli concret de poblament que fos designat dÕaquesta forma: el mot sembla fer refer•ncia a un paratge, de l’mits incerts, que tradicionalment hauria rebut aquesta denominaci—12. Altres possibles perviv•ncies etimol˜giques dÕalguns dels altres top˜nims esmentats en el mateix fragment del poema, com per exemple el dÕHystra (o Istra) en lÕactual Serra dÕIrta (Pena, 1989, 19), contribueixen, entenem, a fer encara molt mŽs factible la proposta general. Dit aix˜, cal insistir en el fet que lÕeventual preservaci— dÕun possible top˜nim antic en un nucli com T’rig no ha dÕimplicar, necessˆriament, que sigui aquesta mateixa poblaci— la dipositˆria dÕunes eventuals restes arqueol˜giques corresponents a la Tyrichae del poema. En el marc dels estudis de topon’mia antiga comparada trobem nombrosos exemples de top˜nims que sÕhan conservat fins als nostres dies despla•ats del lloc original que designaven13. Aix’, doncs, podr’em acceptar que el top˜nim Tyrichae pugui apar•ixer relativament despla•at del punt exacte que originalment hauria designat14, en sintonia amb el que altres autors han proposat anteriorment (Pena, 1989, 14). Interpretant el conjunt de lÕargumentaci— de Pena, en el cas concret de Tyrichae ser’em davant dÕun top˜nim ind’gena en origen, recollit potser per un autor fenici de principis del segle VI ane, transcrit, en tot cas, posteriorment a vocables i format helál•nics per un autor grec desconegut i recollit finalment 12 Recordem en aquest sentit que el Llibre dels Feits deixa constˆncia, en el relat que fa de la conquesta de Pen’scola per part del rei Jaume I, que cap al 1233 la plana de Sant Mateu (a tocar de Tirig) era despoblada i ˆdhuc els seus camps no eren explotats agr’colament: “E al dia que eixim de Terol passan pel camp de Montagut e anam a Vilaroja, que és de l’Epital, e, quan venc lo dia, nós nos llevans a passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d’Ares, al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Thermi, e passan pel pla de Sant Mateu, que era llavors erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E quan venc a hora de vespres, forn devant Peníscola, de la part de les vinyes, sobre l’almagre” (Soldevila-Cr˜nica de Jaume I, punt 183). 13 Aix’ succeeix per exemple amb lÕantiga Pollentia, que cal situar on es troba lÕactual Alcœdia i no pas a Pollen•a, que nÕha heretat el nom. A Catalunya tambŽ en tenim exemples: aix’, lÕactual Jonquera seria el lloc on es trobaria situada originalment lÕantiga Deciana, i no pas la mansio romana denominada Juncaria (Pall’, 1985, 13 i 150). 14 LÕactual poblaci— de T’rig es troba situada aproximadament a una trentena de quil˜metres en l’nia recta de la costa. Diverses serres paraláleles a aquesta l’nia de costa (Serra dÕIrta, Serra de la Vall Ampla) actuen com a pantalles orogrˆfiques, i impedeixen la visi— del mar des dÕaquesta poblaci—, accentuant aquesta circumstˆncia encara mŽs, si cap, el seu carˆcter de vila interior en el context territorial. Cal dir, en tot cas, que no hi ha problemes per a connectar de forma directa la zona costanera del Maestrat i del sud del Montsiˆ, amb abundants jaciments arqueol˜gics, amb lÕˆrea de T’rig. Per fer-ho cal tan sols resseguir unes planes amples i lliures dÕentrebancs, orientades de forma natural en sentit nord-sud i molt ben comunicades tambŽ en sentit est-oest. 19 III Congrés d’Història d’Alcanar per Avi• durant el segle IV dne. En una l’nia similar sÕexpressen altres autors quan defensen que top˜nims com el de Tyrichae, “de marcado carácter griego” podrien estar designant “puertos o puntos de escala con nombres helenizados, des de la perspectiva que la helenización del nombre o, al menos, el que en un ambiente griego determinados puntos o accidentes posean un nombre griego está indicándonos un interés y un conocimiento de esos lugares que no puede deberse sinó a la frecuentación de los mismos” (Dom’nguez Monedero, 1986, 601). La possible preservaci— del top˜nim a la zona del Baix Maestrat, amagat en el nom de pobles actuals com ara Tirig, fa mŽs versemblant si cap la possibilitat que efectivament Tyrichae sigui en origen una denominaci— pr˜piament local15. Vistes les circumstˆncies i la natura i caracter’stiques dels possibles contactes resulta extremadament dif’cil acceptar altres possibilitats, com per exemple que les poblacions aut˜ctones decidissin o acceptessin canviar el nom original i propi del seu assentament per un altre de forˆ (en aquest cas Tyrichae, si pensŽssim que no Žs dÕorigen ind’gena), ja fos aquest fenici o grec. I menys encara que, posteriorment, aquest nom sÕarrelŽs de manera rˆpida i intensa, fins al punt que lÕimpacte entre la poblaci— local de la nova denominaci— fos finalment molt superior al del propi nom original, i en darrer terme, si les hip˜tesis en aquest sentit fossin finalment certes, poguŽs acabar persistint fins als nostres dies en denominacions de nuclis actuals com per exemple T’rig. En definitiva, doncs, mŽs enllˆ del possible significat del mot la hip˜tesi mŽs plausible en la nostra opini— Žs aquella que considera que el top˜nim Tyrichae, que ha arribat fins a nosaltres a travŽs dÕAvi• en una versi— helálenitzada, podria tenir un origen local16. La cronologia El principal problema que seÕns planteja no Žs tant, com hem pogut comprovar, de caire geogrˆfic com cronol˜gic: acceptant que Avi• emprˆ fonts molt mŽs antigues per a elaborar el seu text, en quin moment hist˜ric foren redactats aquests textos arcaics? La resposta tŽ una importˆncia cabdal, ja que un cop fixat aquest moment aix˜ ens pot ajudar, als arque˜legs, a interpretar encara millor el panorama arqueol˜gic que corresponguŽs a aquest moment de redacci—. El problema, per˜ Žs molt complex. Podem i hem dÕafrontant-lo, en tot cas, des de perspectives diverses, destacant la filol˜gica i lÕarqueol˜gica. 15 En realitat, el concepte local tŽ un punt important dÕambigŸitat. En el discurs que estem desenvolupant en aquest treball el fem servir, de manera un tant impr˜pia, prˆcticament com un sin˜nim dÕindígena. Amb tot, caldria si mŽs no deixar constˆncia que el top˜nim Tyrichae, des dÕuna posici— mŽs estricta, podria seguir considerant-se local, i per tant seguir sent viable la seva eventual preservaci— en top˜nims actuals, si es donŽs la circumstˆncia que corresponguŽs no pas a un assentament ind’gena sin— a un de grec o fenici ubicat en aquest territori. Amb tot, les evid•ncies arqueol˜giques disponibles no fan ara com ara factible cap de les dues possibilitats. 16 Com hem vist abans, aquesta proposta ja havia estat realitzada anteriorment per M. J. Pena (Pena, 1989). En realitat, altres top˜nims que ens han arribat a travŽs de les fonts clˆssiques han estat interpretats de manera similar, i Jacob defensˆ que aquesta fou de fet una de les formes mŽs o menys habituals de creaci— de la topon’mia grega del llevant ib•ric (Jacob, 1985, 269). En el cas, per exemple, de Sagunt, R. Santiago proposˆ que no nomŽs el nom Saigantha que apareix en un dels ploms dÕEmporion correspon a Sagunt, sin— que en darrer terme seria lÕadaptaci— a la fon•tica grega del top˜nim ind’gena. La forma, en definitiva, com els comerciants grecs del segle VI ane es referirien a aquest lloc com a resultat del contacte amb les comunitats locals. La ra— œltima dÕaquesta conclusi— es trobaria, de manera similar al que succeeix en el cas de Tyrichae, en el fet que si bŽ el nom tŽ una ressonˆncia helál•nica indubtable, no disposa dÕuna etimologia grega inequ’voca, ni tan sols rastrejable (Santiago, 1990, 129). 20 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È Rg"vkxyvkizo¦g"ãrur¿moig Ja el propi Avi• sÕencarrega dÕinformar-nos que el nom de Tyrichae Žs molt antic (nomen oppido vetus). I Bayerri rebla mŽs el clau quan afirma que la forma verbal llatina emprada pel poeta quan es refereix a les ciutats dÕaquesta zona, “fuere” (“existiren”), Žs a dir, un passat, insisteix precisament en la mateixa idea (Bayerri, 1942, 27-28). Una dada interessant en aquest debat Žs el fet que cap altra font hist˜rica posterior al Periple menciona el top˜nim Tyrichae ni cap de similar, circumstˆncia que per a molts autors Žs un s’mptoma mŽs del seu arcaisme. Donat el cas que haguŽs existit realment un nucli habitat amb aquest nom caldria concloure que el seu record, menys possiblement en el seu entorn immediat, es va perdre ben rˆpidament. Schulten, basant-se en aquesta aparent antiguitat del top˜nim, es va mostrar clarament partidari de situar-lo dins del segle VI anE. Per a ell, en definitiva, lÕautor del periple original en qu• creu que es basˆ Avi• seria el mŽs antic de tots els ge˜grafs grecs conservats, anterior a Hecateu (Schulten, 1955, 16 i 33-35). F.J. Gonz‡lez Ponce creu tambŽ que existeix una gran distˆncia entre la realitat descrita pel poema i el present hist˜ric de lÕautor. Ponce destaca lÕextrema antiguitat de la majoria de les dades aportades per Avi•: la tónica general es el arcaísmo escriu, i continua: (el poema) es una pieza única (...) en lo que se refiere a la conservación y transmisión (...) de nombres extraños, remotos, desconocidos (Gonz‡lez Ponce, 1993, 45). DesprŽs dÕacceptar que les denominacions, sobretot les corresponents a •tnies i pobles, s—n indubtablement arcaiques, afegeix una darrera reflexi—: Avi•, efectivament, deguŽ tenir accŽs a un gran nombre de fonts i autors, i entre les diverses opcions que tenia per a cadascun dels casos va escollir sempre la versi— mŽs antiga (Gonz‡lez Ponce, 1993, 59-60). Una de les circumstˆncies potser mŽs significatives del conjunt del poema, i que precisament pot tenir una especial importˆncia en termes cronol˜gics, Žs que tot i el gran nombre de noms que proporciona en cap moment sÕhi fa menci— expl’cita a Emporion. Massalia, en canvi, s’ que hi apareix. Altres autors ja havien fet notar anteriorment aquesta circumstˆncia (Pericay, 1950) (Adrados, 2001, 29). Resulta sorprenent que en el poema no es faci menci— dÕuna de les escasses col˜nies gregues (i posteriorment municipi romˆ) de la zona. El propi tarannˆ de lÕautor i les motivacions mŽs profundes que mouen el seu treball fan encara mŽs dif’cil acceptar la idea que decid’s excloure voluntˆriament la menci— a Emporion. MŽs aviat haur’em de pensar que la seva abs•ncia en el poema es deu al fet que la font (o fonts) que emprˆ Avi• per a elaborar aquesta part del poema no mencionŽs Emporion i en canvi s’ que esmentŽs Massalia. El millor dÕaix˜ Žs que aquest panorama es donˆ realment: Žs un paisatge hist˜ric real, propi dÕun horitz— cronol˜gic molt concret i perfectament conegut i datat. El periple original utilitzat per Avi• (o almenys un dÕells) podria correspondre, doncs, al breu per’ode de temps transcorregut entre la fundaci— de Massalia (aprox. 600 anE) i la dÕEmporion (aprox. 550 anE). 21 III Congrés d’Història d’Alcanar Aquesta possibilitat ja ha estat proposada anteriorment per altres autors, per a algun dels quals aquest fet representa a mŽs un argument afegit a favor de lÕantiguitat del text original, que caldria portar, diuen, fins a aquest moment de principis del segle VI anE (Pericay, 1950, 242) (Adrados, 2001, 29). Darrerament Pena ha fet algunes aportacions que insisteixen en aquesta mateixa idea (Pena, 2006, 43; 2000, 36), per˜ fent una precisi—: per a ella Emporion si que sÕesmentaria en el text, concretament en els versos 558 a 561. Per˜ mŽs que la col˜nia focea sÕhi esmentaria un antic punt dÕintercanvi, previ a lÕestabliment del nucli grec. En tot cas, rebla encara mŽs el marc cronol˜gic concret, que des dÕaquest punt de vista caldria situar entre el 580 (fundaci— del primer punt dÕintercanvi massaliota al lloc que avui dia Žs Sant Mart’ dÕEmpœries, o Palaia polis) i el 550 ane (fundaci— de la Neˆpolis, a terra ferma). A mŽs dÕaix˜, i davant dels autors que opten pels grecs com a eventuals prove•dors de les mercaderies mediterrˆnies que, segons el poema, entraven al territori de lÕEbre a travŽs de Tyrichae, Pena insisteix que el fragment del poema amb qu• treballem hauria de portar-se, en canvi, fins al prec’s moment en qu• sÕestan desenvolupant els contactes comercials entre les comunitats ind’genes i els agents fenicis. Aquesta afirmaci— suposˆ un important punt dÕinflexi— en relaci— a les interpretacions tradicionals del text, i obr’ les portes a noves reflexions, algunes de les quals desenvolupem en aquest treball. En definitiva, per a Pena, que sÕalinea amb la majoria dÕautors que opinen que es tracta dÕuna obra que recull una multitud de tradicions amb una certa disparitat cronol˜gica, aquest fragment concret de lÕOra Maritima tindria el seu origen en una font no massaliota datada a principis del segle VI ane. Rg"vkxyvkizo¦g"gxw{kur¿moig Com hem pogut comprovar, bona part dels experts coincideixen a defensar lÕextrema antiguitat del text o texts que serviren de base a Avi• per a redactar la seva obra. Les circumstˆncies que expliquen aquesta presa de posici— semblen situar el panorama de poblament que es descriu en el nostre fragment en uns horitzons protohist˜rics molt concrets, determinats per un seguit de condicionants. Entre tots ells cal destacar la idea que en qualsevol cas estar’em parlant dÕun moment necessˆriament anterior a aquells altres per’odes ja prou moderns com per a disposar dÕun nombre significatiu de fonts documentals clˆssiques que recullin volums importants dÕinformaci—, tant pel que fa a les caracter’stiques del poblament com a refer•ncies topon’miques. Aquesta condici— resulta del tot inexcusable, segons prˆcticament tots els autors, per a entendre diverses qŸestions que caracteritzen alguns fragments del poema (entre ells el nostre) entre elles la inexist•ncia de mencions posteriors als top˜nims esmentats, tot i la seva aparent transcend•ncia socioecon˜mica, o, com d•iem, la significativa abs•ncia dÕuna refer•ncia expl’cita a Emporion. Avi• estˆ descrivint en el text, essencialment, un conjunt dÕassentaments relativament nombr—s i singular, tots ells situats aparentment a tocar de la costa. De la lectura del poema sembla desprendreÕs igualment que el redactor del primer periple no quedˆ sorpr•s tan sols pel nombre dÕassentaments que 22 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È hi contemplˆ: el colp’ tambŽ de manera especial lÕentitat dÕalguns dÕaquests assentaments, all˜ que aquests representaven tant en relaci— a lÕestructura social que els feia possible i lÕˆmbit cultural on sÕinserien com al conjunt de poblament del territori en el qual sÕassentaven, i tambŽ el paper que jugaven en el marc dels intercanvis comercials dÕˆmbit mediterrani i en la introducci— dels productes ex˜gens de valor en el rerepa’s. Per tant, en un eventual procŽs dÕidentificaci— cronocultural dÕall˜ que es diu en el fragment caldria tambŽ tenir present que probablement ha de ser un moment protohist˜ric caracteritzat en aquesta zona per una densitat de poblament notable i amb una ampla distribuci— al llarg del territori, amb unes comunitats notablement vertebrades entre si des del punt de vista social i pol’tic i que, a mŽs, gaudeixen dÕunes relacions intenses i fermes amb agents comercials de lÕˆmbit mediterrani. Vistos els condicionants generals, en lÕexercici que atemptem les opcions dÕatribuci— cronocultural de lÕaparent realitat descrita en aquesta part del poema es redueixen, des de la perspectiva arqueol˜gica, a una forquilla cronol˜gica emmarcada entre principis/mitjans del segle VII anE (primeres relacions mŽs o menys regulars amb comerciants mediterranis a la zona) i mitjans del V anE (inici de lÕIb•ric ple, amb refer•ncies documentals i topon’miques ja mŽs abundants). Resseguirem, a continuaci—, el panorama arqueol˜gic caracter’stic dÕaquests moments al llarg de la geografia que aparentment ens pertoca, el territori que va entre Pen’scola i la desembocadura de lÕEbre. Val a dir, dÕentrada, que aquest panorama varia substancialment en cadascun dels per’odes cronoculturals que es succeeixen. I comen•arem per les fases pr˜piament ib•riques. Durant la primera meitat de lÕib•ric antic (segona meitat del segle VI anE) es desenvolupen en aquesta zona, a poc a poc, les primeres relacions comercials entre els navegants foceus i les comunitats ind’genes (Oliver 1990-91; 1993; 1996) (Oliver, Gusi, 1991). Val a dir per˜, que el paisatge arqueol˜gic dÕaquest moment sÕallunya for•a dÕall˜ que descriu el poema, tant PORTS DE BESEIT pel que fa a la densitat del poblament com a la seva entitat i, tambŽ, al volum de les transaccions comercials que es produeixen. DesprŽs dÕun primer ferro que havia estat notable en tots els sentits, les terres del SŽnia esdevenen durant la segona meitat del segle VI ana, i amb posterioritat a MAR una intensa crisi de poblaMEDITERRÀNIA 700 m 600 m ment, un territori amb una 500 m 400 m 300 m densitat molt mŽs baixa de 200 m SERRA 100 m 0m D'IRTA nuclis dÕhˆbitat (fig. 3). Els pocs assentaments que reFig. 3. Principals nuclis de poblament a les terres del Sénia durant l'Ibèric antic EC LD PLANA DE LA GALERA SERRA DE GODALL ON A Ebre Riu SERRA DEL MONTSIÀ D’ UL el Polsegué FO IA Mas de Vito Ri u Cèrv PLANA DE SANT MATEU ol Ri u Sén ia Puig de la Misericòrdia PLANA DE VINARÒS-BENICARLÓ CATALUNYA la Picossa Puig de la Nau/El Bovalar la Tossa Alta PAÍS VALENCIÀ Riu Se c els Barrancs TALAIES DE SALZEDELLA els Tossalets el Palau 5 km la Solivella 23 III Congrés d’Història d’Alcanar sisteixen el complicat moment viscut al llarg de la primera meitat del segle presenten, a mŽs, unes superf’cies dÕocupaci— for•a discretes. El flux dÕentrada de productes ex˜gens en aquests nuclis com a resultat de les incipients relacions comercials amb els agents helál•nics Žs bastant pobre (extraordinˆriament menor, en tot cas, al del per’ode anterior), i producte a mŽs dÕuns contactes que semblen molt puntuals, esporˆdics. Tot fa pensar en una activitat inicial de tempteig i dÕexploraci— de nous possibles mercats per part del nou agent (els grecs), que ara comen•arˆ tot just a valorar les opcions de poder ocupar el n’nxol econ˜mic deixat en aquesta zona pels fenicis. Aix’, la pres•ncia de materials dÕimportaci— grecs Žs durant aquest per’ode molt baixa tant al Puig de la Miseric˜rdia (Vinar˜s, Baix Maestrat) (Oliver, 1993b; 1994) com al Puig de la Nau (Benicarl—, Baix Maestrat) (Oliver, 1990-91) (Oliver, Gusi, 1995), œnics poblats costaners ocupats. I prˆcticament inexistent a la resta dels escassos punts que encara resten habitats mŽs cap a lÕinterior. Tot plegat dibuixa, per tant, un paisatge socioecon˜mic que sÕallunya absolutament de les refer•ncies dÕAvi• a la c•lebre i rica Tyrichae i a la cohort dÕassentaments que lÕacompanyen. Pel que fa al moment immediatament posterior, la segona meitat de lÕIb•ric antic (primera meitat del segle V anE), el panorama serˆ molt similar al que acabem de descriure (Oliver, 1996). Caldria afegir, tan sols, que alguns dels assentaments que havien resistit la crisi de principis del segle anterior i que presentaven encara ocupaci— a finals de segle s—n ara finalment abandonats. Cap al final del per’ode el poblament de lÕˆrea sembla reduir-se al m’nim, i per tant la relaci— paisatg’stica amb el poema resulta encara molt mŽs inversemblant. Certament, el panorama general esdevindrˆ a partir de la segona meitat del segle V ane, durant els primers moments de lÕIb•ric ple, substancialment diferent (fig. 4). A lÕˆrea del SŽnia, poblats que havien estat abandonats a principis dÕaquest segle com per exemple el Puig de la Nau tornaran ara a ser ocupats (Oliver, 1996). DÕaltres PORTS DE BESEIT revifen de la decad•ncia en qu• es trobaven. Fins i tot es documenten reocupacions dÕalguns assentaments abandonats molt temps abans, des de principis del segle VI ane, com Žs el cas de la Moleta del Remei (Garcia i Rubert, 2004). Hom constata que en el registre arqueol˜gic dÕaquests assentaments, MAR MEDITERRÀNIA en consonˆncia amb aquesta revifalla important del poblaSERRA D'IRTA ment a lÕˆrea, es documenta Fig. 4. Principals nuclis de poblament a les terres del Sénia durant els primers anys de l'Ibèric ple. ara lÕarribada significativa de DE IA D’ UL L PLANA DE LA GALERA SERRA DE GODALL CO NA Ebre Riu SERRA DEL MONTSIÀ FO Castell d’Ulldecona Ri u Cèrv Moleta del Remei ol Ri u PLANA DE SANT MATEU el Vilarroig Sén ia PLANA DE VINARÒS-BENICARLÓ CATALUNYA Puig de la Nau PAÍS VALENCIÀ Riu Se c 700 m 600 m 500 m 400 m 300 m 200 m 100 m 0m 24 TALAIES DE SALZEDELLA el Pouaig 5 km David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È vaixella de luxe grega, aix’ com dÕaltres produccions cerˆmiques mediterrˆnies pr˜pies del per’ode. Alguns possibles punts de desembarcament identificats a la costa de Vinar˜s i de Benicarl—, com per exemple el de Roques de la Barbada, situat davant per davant dÕaquesta darrera poblaci— (Arasa, 1996, 1149) (Fern‡ndez, 1990-91) (Ramos, 1992), podrien haver constitu•t punts dÕentrada de part dÕaquests productes. Tot i que el poblament no Žs possiblement tan dens com caldria esperar i el volum de les importacions no deixa de ser (sobretot al principi del per’ode) discret, la circumstˆncia destacable de la revifalla, ni que sigui lleu, dels intercanvis comercials podria portar a establir eventuals punts de semblan•a amb el poema. Tanmateix, i en funci— dÕall˜ que hem dit anteriorment, tot indica que cal considerar aquesta segona meitat del segle V ane un moment ja massa tardˆ com per a situar lÕorigen dÕun fragment de text la totalitat de top˜nims del qual no ha deixat cap mena dÕevid•ncia en la resta de fonts clˆssiques (Esteve, 2001, 15). Si aquest fragment del Periple es corresponguŽs efectivament amb la situaci— del poblament durant els segles V-IV ane, i eventualment descriv’s la discreta riquesa i entitat dÕalguns dÕaquests punts, tot fa pensar que haur’em de poder resseguir el rastre dÕalgun dels top˜nims mencionats en altres textos i refer•ncies, eventualitat que no es compleix. Ja sigui, doncs, per mancances comparatives pel que fa a la densitat del poblament i a lÕentitat i volum dels intercanvis comercials, per la pr˜pia inversemblan•a derivada de lÕexcessiva modernitat del moment, o per totes dues coses alhora, cap dels per’odes pr˜piament ib•rics presenten suficients punts en comœ amb el text com per a fer prou factible lÕestabliment dÕuna relaci— entre aquest i el poblament de la zona. Resta doncs per avaluar el moment preib•ric immediatament anterior, Žs a dir, la primera edat del ferro. A bona part de les terres situades a tocar del riu SŽnia no sÕhi documenta cap poblament amb anterioritat al segle VII ane. Ara com ara gairebŽ no existeixen evidencies corresponents PORTS DE BESEIT al bronze final, tret dÕalguns possibles fons de cabana, en tot cas propis dÕun tipus dÕocupaci— estacional, localitzats al Puig de la Nau (Oliver, 199293). Aquest panorama canviarˆ substancialment a partir aproximadament dels voltants de mitjans de segle. De forma sorprenentment rˆpida sorgeix a la zona un poblament dens, MAR MEDITERRÀNIA complex i desenvolupat, tant pel que fa a lÕesfera pol’tica SERRA D'IRTA com a la social, lÕecon˜mica i Fig. 1. Principals nuclis de poblament a les terres del Sénia durant el primer Ferro. lÕarquitect˜nica (fig. 1). TambŽ, Font de l'Argent LL ’U Castell d'Ulldecona AD les Carresquetes Mas de Vito Coll del Moro de Rossell SERRA DEL MONTSIÀ la Ferradura FO I el Mas Nou CO PLANA DE LA GALERA SERRA DE GODALL les Senioles DE les Ferreries el Polsegué NA Ebre Riu Sant Jaume la Cogula Ri u la Mola Llarga Cèrv la Moleta del Remei ol les Serres PLANA DE SANT MATEU els Castellets Ri u Sén ia Puig de la Misericòrdia PLANA DE VINARÒS-BENICARLÓ CATALUNYA la Picossa Puig de la Nau la Tossa Alta PAÍS VALENCIÀ Riu Se c 700 m 600 m 500 m 400 m 300 m 200 m 100 m 0m els Barrancs TALAIES DE SALZEDELLA 5 km 25 III Congrés d’Història d’Alcanar cal dir-ho, especialment notable en tot all˜ que fa refer•ncia a les formes dÕocupaci— i vertebraci— del territori. Es deguŽ tractar, molt possiblement, dÕun aut•ntic procŽs de colonitzaci— dÕun territori prˆcticament deshabitat amb anterioritat. Possiblement la ra— cal cercar-la en una voluntat dÕapropament mutu entre aquest mon ind’gena i els agents mediterranis fenicis, en funci— dÕinteressos comuns de caire comercial. En tota aquesta zona (conjunt de les terres del SŽnia) passem, doncs, cap a mitjans del segle VII ane, dÕun poblament extremadament pobre o inexistent a una densitat molt elevada de nuclis dÕhabitaci—. La major densitat dÕhˆbitats, per˜, es documenta a la franja costanera dÕaquest territori, on hi documentem la fundaci— de nombrosos assentaments, alguns dÕells notables com el Puig de la Nau, el Puig de la Miseric˜rdia, la Moleta del Remei, Sant Jaume, etc. LÕextrem septentrional dÕaquesta franja costanera, el territori immediatament al nord de la desembocadura del riu SŽnia, resulta espela Ferradura cialment destacable en termes de poblament. Hem proposat (Garcia Castell i Rubert, 2005) la implantaci— en d’Ulldecona aquest sector dÕuna entitat pol’ticoterritorial batejada com a Complex la Cogula Sant Jaume (CSJ), constitu•da per un conjunt dÕalmenys cinc assentaSant Jaume ments, la Moleta del Remei (Alcanar, Montsiˆ), la Ferradura (Ulldecola Moleta del Remei na, Montsiˆ), la Cogula (Ulldecona, Montsiˆ), Sant Jaume (Alcanar, Montsiˆ) i el Castell (Ulldecona, Montsiˆ)29 (fig. 5). En aquest plantejament hipot•tic Sant Jaume, amb Ri poc menys de 600 m2 de superf’cie, Žs interpretat ara com ara com una mena de ciutadella o resid•ncia fortificada, seu possiblement del po- Fig. 5. Assentaments del Complex Sant Jaume der local que controla tota aquesta ˆrea17. Una marcada jerarquia entre els assentaments dÕuna mateixa comunitat i una forta centralitzaci— pol’tica, simb˜lica i geogrˆfica del poder caracteritzarien, doncs, el poblament del sector nord dÕaquest territori costaner (Garcia i Rubert et alii, 2006). SERRA DE GODALL de M Barranc lin a a r ce SERRA DEL MONTSIÀ FOIA D’ULLDECONA Barranc de la T ron a dines Co de le s c de nc Barra So m b re rer Bar r a n de anc Ba rr la aB Bass ib o ri l anc a a B arr oltó M cd e Sa nt J au m e ans tell Bar ran c 0-80 m 80-160 m 160-240 m 240-320 m 320-400 m 400-480 m 480-560 m 560-640 m 640-720 m 740-760 m oca nc de l a R R ar r els cd an C as a Barr de l B n e les Canals nc d c Barran Bar ra Bar ran cF ondo Bar r anc de L oja de l es F orqu e s u Sénia PLANA DE VINARÒS-BENICARLÓ En lÕˆmbit de les relacions amb els agents comercials mediterranis, les evid•ncies demostren que el m—n fenici mantŽ durant aquest per’ode uns contactes intensos i continuats amb les comunitats assentades en el territori. La cerˆmi17 Sobre aquesta qŸesti— i dÕaltres relacionades vide especialment: (Garcia i Rubert, Moreno, 2008) (Garcia i Rubert, Gracia, Moreno, 2006). 26 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È ca fen’cia Žs present de manera regular en el registre arqueol˜gic de tots els jaciments de la zona. Tanmateix, els percentatges de cerˆmica fen’cia quantificats als jaciments del CSJ s—n significativament mŽs alts que els de la resta dÕhˆbitats del voltant. Aix˜ estaria indicant lÕexist•ncia dÕuna relaci— directa i privilegiada entre el CSJ i els agents comercials semites. Aix’ doncs, a difer•ncia dÕall˜ que observˆvem en les fases ib•riques analitzades anteriorment el poblament dÕaquesta ˆrea del SŽnia si que presenta durant el primer ferro profundes semblances conceptuals i formals amb la descripci— del poema: un poblament dens i amb entitat significativa en termes sociopol’tics, conjuntament amb lÕexist•ncia dÕun sector espec’fic dÕaquest poblament que mantŽ unes relacions comercials privilegiades, intenses i continuades amb el m—n fenici. Relacions, per altra banda, amb una clara transcend•ncia i projecci— en lÕˆmbit del rerepa’s, tal i com demostren els mapes de distribuci— dels materials fenicis a lÕˆrea del SŽnia i de lÕEbre. Des del nostre punt de vista, doncs, les dades arqueol˜giques permeten, si mŽs no, plantejar la idea que si Avi• estˆ descrivint en aquests versos una realitat hist˜rica concreta pot estar-se referint al poblament assentat en aquesta zona costanera entre mitjans del segle VII i principis del segle VI ane. Tyrichae MŽs enllˆ de la determinaci— dÕuna eventual correlaci— entre all˜ que de manera general descriu el poema en aquest punt i una realitat arqueologicoterritorial concreta, hi ha una circumstˆncia especial que caracteritza aquest fragment del text: la manera detallada i singular com descriu Tyrichae. Entre tots els assentaments que Avi• esmenta en el parˆgraf, aquest destaca de forma especial. Molt significativament, lÕautor atorga a aquest nucli la categoria dÕoppidum, una denominaci— amb la qual pretŽn remarcar lÕentitat de lÕassentament, i que resulta encara mŽs destacable si valorem que dels trenta nuclis habitats mencionats en el conjunt del poema tan sols vuit reben aquesta denominaci— (Moret, 1996, 33). Com hem pogut comprovar anteriorment, la recerca de la localitzaci— de Tyrichae ha centrat tradicionalment lÕinter•s de nombrosos autors. Recordem que la darrera proposta Žs la de Pena, defensora dÕuna ubicaci— en les proximitats del jaciment dÕAldovesta (Benifallet, Baix Ebre) (Pena, 1989, 16). Diverses circumstˆncies, en la nostra opini—, sÕoposen, per˜, a aquesta idea. Val a dir, dÕentrada, que quan Pena escriu el seu article lÕany 1989 no podia disposar encara de les dades derivades de tot el conjunt dÕimportants treballs arqueol˜gics realitzats posteriorment, durant la darrera d•cada del segle XX i primera del XXI, tant a les terres de lÕEbre com a les del SŽnia. No resulta estrany, doncs, que en la seva recerca dÕuna realitat arqueol˜gica que sÕaproximŽs a all˜ que el poema sembla descriure optŽs finalment per quelcom encara per determinar per˜ en tot cas proper a Aldovesta, que llavors era el jaciment de la primera edat del ferro que mostrava, a partir dels seus materials, un lligam mŽs notable amb els comerciants fenicis. Al nostre parer, per˜, Aldovesta, tot 27 III Congrés d’Història d’Alcanar i jugar probablement un paper fonamental en la dinˆmica dÕintroducci— dels productes fenicis a les terres de lÕEbre situades mŽs a munt de lÕactual ciutat de Tortosa, sÕinsereix i troba la seva ra— de ser en el context dÕuna xarxa de relacions dÕintercanvi i redistribuci— estrictament local, interna, ind’gena en tots els sentits. Per tant, no creiem factible que Avi•, quan parla de Tyrichae, sÕestigui referint a Aldovesta o a algun hipot•tic poblat proper18. Reprenent el fil dÕall˜ que d•iem en lÕapartat anterior, hav’em vist com el panorama poblacional que reflecteix lÕarqueologia de les terres del riu SŽnia durant el primer ferro Žs el que mŽs sÕadiu amb la descripci— del poema. En aquest marc interpretatiu global tan sols existeix a la zona esmentada una realitat arqueol˜gica relacionable en termes comparatius amb Tyrichae: la representada pel CSJ. Efectivament, el CSJ es troba situat, tal i com cal esperar, entre Pen’scola i el riu Ebre, a tocar de la l’nia de costa. Es tracta, per altra banda, dÕun conjunt poblacional absolutament singular tant pel que fa al per’ode com al territori. La seva entitat Žs indubtable: mai abans havia existit en el conjunt dÕaquestes terres un tipus de poblament amb un impacte territorial i una implantaci— tan contundent, amb una diversitat tipologicofuncional dÕassentaments tan alta, i amb una transcend•ncia socioecon˜mica igualment tan notable. El CSJ sÕerig’ en porta dÕentrada en aquest territori dels valuosos i ex˜tics productes fenicis arribats per mar, circumstˆncia que a ben segur acreixentˆ la seva fama i la seva ascend•ncia sobre la resta del poblament dels voltants, tal i com hom espera que succeeixi amb Tyrichae, seguint la descripci— que fa Avi• (Ruiz de Arbulo, 2002, 14). Per tot plegat, li escau a la perfecci— una descripci— com la que trobem en els versos 498 a 503 de lÕOra Maritima: “(...) les riqueses dels seus habitants són molt conegudes al llarg de les costes de l’orbe, ja que, a més de la fecunditat de la terra -gràcies a la qual el sòl cria ramats, vinyes i els dons de la daurada Ceres-, els productes estrangers són remuntats pel riu Hibero (...)”. ƒs a dir, la descripci— dÕun o mŽs assentaments que a mŽs de disposar al seu voltant dÕunes terres f•rtils que li permetien disposar dels recursos agropecuaris suficients per a poder alimentar la seva poblaci— amb escreix, fonamentˆ especialment la seva riquesa en el paper essencial que jugˆ en el procŽs dÕintroducci— en tot aquest territori dels productes manufacturats arribats via mar’tima de mans dels agents comercials mediterranis. Aix’ doncs, des del nostre punt de vista, i interpretant all˜ que Avi• descriu, les evid•ncies arqueol˜giques de la primera edat del ferro a lÕˆrea nord de la desembocadura del riu SŽnia permeten plantejar una hip˜tesi dÕassimilaci— entre el top˜nim Tyrichae i all˜ que hem convingut a denominar CSJ. 18 Per altra banda, recordem que el fet de tractar-se dÕun periple fa molt versemblant la idea que els nuclis habitats als quals es fa refer•ncia siguin en la major part de casos hˆbitats costaners. Aquesta Žs una altra de les cr’tiques que PŽrez feu a la proposta de Pena dÕassimilar Tyrichae a Aldovesta. Com a alternativa, aquest autor defensˆ la localitzaci— de Tyrichae en lÕˆmbit geogrˆfic del Maestrat car, diu, que una anˆlisi acurada de lÕOra permet afirmar que en qualsevol intent de localitzaci— de Tyrichae caldria cercar sempre un assentament ubicat a tocar del mar i ric pel seu comer•. LÕaposta de PŽrez era llavors el jaciment del Puig de la Nau (Benicarl—, Baix Maestrat), ja que aquest assentament, a banda de complir les premisses abans esmentades, (...) fue abandonado a fines del siglo V ane, ha proporcionado excelentes ejemplares de cerámicas arcaicas griegas y su temprana desaparición de las fuentes escritas podría deberse a este hecho (PŽrez, 1994, 230-232). Val a dir, per˜, que la realitat arqueol˜gica del Puig de la Nau (que a partir de lÕIb•ric ple s’ que esdevindrˆ lÕeix sociopol’tic al voltant del qual girarˆ tot el poblament de la zona) durant aquest primer ferro no admet comparacions amb lÕentitat i la singularitat del CSJ. 28 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È Plantejada aix’ la qŸesti—, encara podem portar la reflexi— una mica mŽs enllˆ i valorar una possible derivada, una nova opci— explicativa a una circumstˆncia certament problemˆtica relacionada espec’ficament amb aquest top˜nim. Ens referim a la idea de pluralitat que sembla projectar el format grec del mot Tyrichae (“les Tyriques”): no oblidem que, precisament, el model interpretatiu del CSJ planteja un tipus de poblament fonamentat en una pluralitat de nuclis ocupats tots ells per una mateixa comunitat. Com hem vist, les hip˜tesis actuals contemplen la possibilitat que el CSJ giri pol’ticament al voltant dÕuna resid•ncia aristocrˆtica fortificada, Sant Jaume, que actua com a punt central dÕun territori i un poblament en el marc dels quals hi trobem altres assentaments dependents, alguns dÕells dÕunes dimensions certament excepcionals per al per’ode com la Moleta del Remei (Garcia i Rubert, 2004). Des de lÕ˜ptica dÕun eventual comerciant mediterrani, la percepci— del carˆcter pluri-nuclear dÕaquesta entitat de poblament podria constituir una circumstˆncia potencialment reflectible en un periple (amb una denominaci— que expressŽs precisament aquest carˆcter plural), per la importˆncia cabdal que el fet revestiria per al bon funcionament de tota la dinˆmica de relacions dÕintercanvi amb aquestes comunitats. No tornarem aqu’ a insistir sobre el paper cabdal jugat pel CSJ en les transaccions comercials amb els fenicis. Podem pensar que el redactor del periple original buscˆ volgudament, en adoptar aquest format, fer expl’cit el concepte de pluralitat perqu• era la millor manera de reflectir la realitat que tenia davant, optant per denominar tot aquell conjunt dÕassentaments que conformaven una unitat de funcionament amb el format pluralitzat de Tyrichae19. Altres aspectes relacionats amb aquesta mateixa qŸesti— s—n encara mŽs problemˆtics dÕinterpretar. Un dels mŽs important Žs sens dubte la menci— que fa el poema al fet que, a travŽs de Tyrichae, els productes estrangers són remuntats pel riu Hibero. Pena, com hem dit al principi, insisteix for•a en aquesta circumstˆncia, recordant que Tyrichae, a partir dÕall˜ que es diu al poema, ha de ser necessˆriament la ciutat que controla el comer• fluvial pel riu Ebre (Pena, 1989, 13). Hem parlat a bastament del paper que Avi• atorga a Tyrichae, i de com la descripci— de totes les circumstˆncies que semblen envoltar aquesta ciutat lÕapropen, des del nostre punt de vista, al conjunt dÕassentaments que hem convingut en agrupar sota la denominaci— de Complex Sant Jaume. Pot sorprendre, doncs, per aparentment contradict˜ria, lÕafirmaci— que fa Avi• en el sentit que aquest assentament Žs la porta dÕentrada al riu Ebre (Hibero) i les seves terres, quan el que esperar’em trobar en aquest punt Žs, en tot cas, una menci— explicita al riu SŽnia (evidentment, amb una eventual denominaci— antiga). La conjuminaci— dÕuna pres•ncia m’nima de poblament coetˆniament a les boques de lÕEbre (tal i com lÕarqueologia sembla apuntar) amb lÕexist•ncia dÕun poblament notable a la propera ˆrea dels territoris del riu SŽnia podria permetre, per˜, proposar, una nova lectura de les paraules dÕAvi• quan esmenta les mercaderies que suposadament remuntarien lÕHibero des de Tyrichae. Molt 19 De confirmar-se aquesta possibilitat, resultarien gairebŽ prof•tiques les paraules de Bayerri quan diu que la forma plural dÕaquest mot (...) ha invitado a pensar si se dieron varias poblaciones así colectivamente apodadas Tyrichas (Bayerri, 1942, 31). 29 III Congrés d’Història d’Alcanar probablement, lÕocupaci— de la zona de la desembocadura de lÕEbre durant la primera edat del ferro no hauria estat excessivament destacable, al contrari dÕall˜ que succe•a a lÕˆrea del SŽnia. Tenint ben present que el SŽnia Žs (i possiblement era ja llavors) poca cosa mŽs que un rierol estacional, mŽs que no pas un riu pr˜piament dit, fora factible que Avi•, en el moment de convertir totes aquelles dades de qu• disposava en un poema, exerc’s el recurs estil’stic de simplificar tot plegat, i que unifiquŽs en un exercici de caire estrictament literari el conjunt poblacional canareu amb el gran riu del sud de Catalunya i el seu territori immediat. Situats a poc menys de 20 quil˜metres en l’nia recta, unificar tots dos elements en un sol relat i descriure que els jaciments canareus es troben a tocar de la desembocadura dÕun gran riu resulta un exercici certament insignificant i del tot plausible. Plenament tolerable per a algœ que estˆ construint un poema (recordem, una obra literˆria per damunt de tot) que detalla el panorama de les costes de la pen’nsula Ib•rica en un tram llargu’ssim, i que per tant es veu en la necessitat de realitzar continuadament un intens exercici de simplificaci— de tot el cœmul dÕinformacions de qu• disposa. Recordem, en aquest sentit, el tractament que de manera general fa dÕaquesta qŸesti— Avi•, englobant molts quil˜metres de costa en molts pocs versos de forma relativament freqŸent al llarg de tota la seva obra. A partir dÕaquesta reflexi— gen•rica sobre una possible tasca de simplificaci— i s’ntesi que haguŽs unit el poblament del primer ferro del SŽnia amb lÕentitat geogrˆfica de lÕEbre i el seu poblament associat, les opcions interpretatives en lÕˆmbit de lÕarqueologia podrien ser diverses. Una dÕelles, que a lÕhora de simplificar lÕautor obviŽs dades importants en relaci— al poblament i que, per tant, el resultat final que ens ha arribat no reflecteixi la realitat del moment. En aquest cas es mantindria, per tant, lÕopci— de mantenir la idea de la possible exist•ncia dÕun poblament dÕuna certa entitat eventualment ubicat a les boques de lÕEbre, no documentat per ara, el qual serv’s com a porta dÕentrada de les mercaderies fen’cies als territoris banyats pel riu. TambŽ podr’em valorar la possibilitat, per˜, que Avi• no haguŽs simplificat tant la informaci— com pot semblar a primera vista i que en canvi aportŽs una informaci— molt mŽs fidel a la realitat, opci— que ens sembla mŽs plausible vistes les evid•ncies. ƒs a dir, que no es tractŽs dÕun exercici literari de s’ntesi que simplifiquŽs la geografia per˜ tambŽ una realitat de poblament mŽs complexa, sin— que el panorama poblacional del moment fos precisament aquest. ƒs a dir, que davant dÕuna abs•ncia o quasi abs•ncia de poblament (per la ra— que fos) a lÕˆrea estricta de la desembocadura de lÕEbre, els productes de valor fenici arribessin fins als sectors dÕaquest riu on es documenten amb gran intensitat (especialment des dÕAldover cap amunt) procedents del CSJ (acceptant que fos la Tyrichae aviena), mitjan•ant xarxes dÕintercanvi i redistribuci— de carˆcter terrestre i estrictament ind’genes. Pel que fa a aquesta segona opci— val a dir que les comunicacions terrestres entre una conca i lÕaltra no representarien pas un problema, sin— ben bŽ al contrari. Les opcions de comunicaci— entre el SŽnia i lÕEbre s—n nombroses, algunes amb clars referents arqueol˜gics de per’odes protohist˜rics diversos que demostren el seu œs durant bona part de lÕantiguitat, i totes elles extraordinˆriament fˆcils de resseguir. 30 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È Kry"grzxky"t{iroy Quant a la resta de top˜nims presents en aquest fragment de text, pensem que reblen encara mŽs si cap la idea de lÕexist•ncia dÕuna gran densitat de poblament en aquesta zona durant la primera edat del ferro, circumstˆncia plenament corroborada actualment per lÕarqueologia. Si admetem la possibilitat que el conjunt dÕassentaments del CSJ sÕamaguin globalment darrere la denominaci— œnica de Tyrichae, la resta de top˜nims (Hystra, Sarna, Hylactes) haurien de pertˆnyer a tot un seguit dÕaltres poblacions de la zona, nuclis propers a la costa i molt probablement amb una entitat i ascend•ncia sobre el seu entorn immediat significativament menor a la del complex canareu. Amb aquestes caracter’stiques trobem al llarg dÕaquest territori diversos jaciments: podem esmentar, entre dÕaltres, la primera fase (i possiblement tambŽ part de la segona) del Puig de la Miseric˜rdia de Vinar˜s, el Castell dÕUlldecona, el poblat dels Castellets (la Jana, Baix Maestrat) i la fase II del Puig de la Nau de Benicarl— (amb el qual, per exemple, Esteve relaciona Sarna (Esteve, 2001, 17). Sens dubte, el panorama arqueol˜gic general durant aquest per’ode Žs el dÕuna zona costanera molt densament poblada, circumstˆncia, reiterem, prˆcticament id•ntica a la descripci— que es fa en el text dÕAvi•. Iutir{youty Aquest treball no ha tingut la intenci— de tancar els diversos debats existents tant en relaci— al conjunt de lÕOra Maritima com de manera espec’fica al fragment que ens ha ocupat. Les caracter’stiques del text fan prˆcticament impossible que mai pugui donar-se el tema definitivament per tancat. Els nostres esfor•os sÕhan centrat tan sols a fer una nova lectura dÕuna part molt concreta del poema, a la llum dels darrers resultats aportats per la recerca arqueol˜gica. La majoria dÕespecialistes estan dÕacord que entre els versos 489 i 506 Avi• descriu el tram de costa peninsular que va entre Pen’scola i el riu Ebre, aix’ com que lÕautor emprˆ fonts molt antigues per a redactar el seu poema. Els fil˜legs tambŽ semblen apuntar un cert acord en qu• aquestes fonts han de ser, en general, anteriors al segle V ane. MŽs enllˆ dÕaix˜, per˜, existeix una certa controv•rsia entre aquests autors respecte al moment cronol˜gic concret en que cal situar la font o fonts originals. De tot all˜ que hem exposat, considerem que el paisatge hist˜ric que semblen dibuixar les evid•ncies arqueol˜giques localitzades a lÕextrem sud de la costa catalana i nord del Pa’s Valenciˆ corresponents als darrers moments del segle VII i principis del segle VI anE presenta notables punts de semblan•a amb la descripci— efectuada en el fragment del poema dÕAvi• que va entre els versos 489 i 511. De manera mŽs concreta, el text podria detallar el paisatge poblacional corresponent al tram costaner de les terres del riu SŽnia durant la primera edat del ferro. Assentaments com el Puig de la Nau, Puig de la Miseric˜rdia, els Castellets i dÕaltres podrien amagar-se, doncs, darrera de noms avi•nics com Hylactes, Hystra o Sarna, explicant la descripci— que fa el poema dÕun territori densament poblat. Les refer•ncies que fa el text a lÕentrada de 31 III Congrés d’Història d’Alcanar productes mediterranis en el territori podrien referir-se a lÕacci— comercial fen’cia a la zona, mŽs que no pas a la posterior activitat grega. En la nostra opini—, les consideracions que Avi• fa en relaci— a Tyrichae troben la seva correspond•ncia arqueol˜gica en el conjunt de poblament del Complex Sant Jaume. En els dos casos som davant dÕuna entitat singular i diferenciada de la resta, amb una notable posici— pol’tica, econ˜mica, social i territorial i que mantŽ una relaci— estreta amb comerciants mediterranis, la qual cosa li proporciona lÕaccŽs recurrent a productes manufacturats ex˜gens altament valorats en el context sociopol’tic i econ˜mic local. Fins i tot la menci— dÕAvi• al paper que Tyrichae jugˆ en relaci— a lÕentrada dÕaquests productes a lÕˆrea de lÕEbre podria, en un futur, i a mida que avancin les tasques de recerca, ajudar a entendre en tota la seva magnitud lÕabast real del conjunt de les eventuals relacions dÕintercanvi desenvolupades durant la primera edat del ferro entre el CSJ (i en particular per lÕassentament de Sant Jaume), els fenicis i la resta de comunitats ind’genes tant de les terres del SŽnia com les de lÕEbre. En relaci— a la qŸesti— espec’fica dels noms, entenem que, a banda de lÕevid•ncia arqueol˜gica, Žs especialment significatiu el que considerem com una probable perduraci— del top˜nim Tyrichae a lÕˆrea del Maestrat, especialment en el nom de la vila de Tirig. Tyrichae seria, al nostre parer i en la l’nia dÕall˜ que han proposat molts altres autors abans, la versi— helálenitzada dÕuna denominaci— pr˜pia de lÕˆmbit local. La paralálelitzaci— amb les dades arqueol˜giques obliguen ara com ara a considerar que, per tant, es tractaria en origen dÕun top˜nim ind’gena. LÕevocaci— de Tir que sembla reflectir el top˜nim podria ser el resultat de conjuminar, en el moment en qu• sÕhelálenitza, una feli• coincid•ncia fon•tica entre la denominaci— local del lloc i la denominaci— de la ciutat fen’cia, i la voluntat de reflectir les intenses relacions comercials de qu• havia estat protagonista. Altres interpretacions alternatives passarien per considerar que algun dels nuclis de poblament del CSJ (o algun altre de proper no localitzat) Žs, en realitat, un assentament fenici o bŽ acull una pres•ncia estable i significativa de poblaci— fen’cia, circumstˆncia que en lÕestat actual de la recerca no Žs assumible. Hohroumxgãg ADRADOS, F.R. (2001): ÒM‡s sobre Iberia y los top—nimos griegos, a Archivo Espa–ol de Arqueolog’aÓ, 74, pp. 25-33. ALAMINOS, A; OJUEL, M.; SANMARTê, J.; SANTACANA, J. (1991): ÒAlgunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central i meridional de Catalunya en Žpoca arcaicaÓ, a Remesal, J.; Musso, O. (Eds.): La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Taula rodona, Universitat de Barcelona, Barcelona, pp. 275-294. ARASA, F. (1996): ÒLes comarques septentrionals del litoral valenciˆ entre els segles IV i VIÓ, Annals de lÕInstitut dÕEstudis Gironins, vol. XXXVII. Girona. ASENSIO, D.; BELARTE, M.C.; FERRER, C.; NOGUERA, J.; SANMARTê, J.; SANTACANA, J. (1994-96): ÒEl poblament de les comarques del curs inferior de lÕEbre durant el Bronze Final i la Primera Edat del FerroÓ, a Actes de la Taula 32 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È Rodona sobre Models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 a.n.e. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l’Ebre, Gala, 3-5, pp. 301-318. AVIé, RUF FEST: Ora Maritima. Introducci—, text, traducci— i notes de Pere Villalba i Varneda. Fundaci— Bernat Metge, 241, Barcelona, 1986. BAYERRI, E. (1942): Un gran problema geográfico-histórico, o los topónimos ibero-romanos y su localización, Publicaciones de la Real Sociedad Geogr‡fica, Serie B, N¼ 108, Madrid, 36 pp. BEA, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; RAFEL, N.; SARDË, S. (2008): ÒContacte i interacci— entre ind’genes i fenicis a les terres de lÕEbre i del SŽnia durant la primera edat del FerroÓ, a Actes del Simposi d’Arqueologia d’Alcanar Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ane, celebrat a Alcanar entre els dies 24 i 26 de novembre de 2006. GRAP i Ajuntament dÕAlcanar, pp. 135-169. BLçZQUEZ (1894): Bolet’n de la Academia de la Historia, T. XXIV. COROMINES, J. (1997): Onomasticon Cataloniae, VII, SAL-VE, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 471 pp. CORTƒS, M. (1836): Diccionario geográfico-histórico de la España Antigua, Tarraconense, Betica y Lusitania, 3 vols. Madrid. DIAGO, F. (1613): Anales del Reyno de Valencia, 2 vols. Valencia. DOMêNGUEZ MONEDERO, A. J. (1986): ÒReinterpretaci—n de los testimonios acerca de la presencia griega en el sudeste peninsular y levante, en Žpoca arcaicaÓ, Homenaje a Luis Siret (1934-1984), Junta de Andaluc’a, pp. 601-611. ESCOLANO, G. (1610): Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia. Val•ncia. ESTEVE, F. (2001): Les fonts antigues, Diputaci— de Castell—. Castell— de la Plana, 91 pp. FERNçNDEZ, A. (1990-91): ÒEl yacimiento submarino de ÒPiedras de la BarbadaÓ (Benicarl—, Castell—n). Campa–a 1989Ó. Cuadernos de Prehistoria y Arqueolog’a Castellonenses, 15, pp. 401-418. Castell— de la Plana. GARCêA EDO, V. (1985): ÒLa primera Carta Puebla de T’rig (1238)Ó, a Butllet’ del Centro de Estudios del Maestrazgo, n¼ 9, gener-febrer, pp. 7-10. GARCêA EDO, V. (2008): Blasco de Alagón ca. 1190-1239, Publicacions de la Universitat Jaume I, Fundaci— Blasco de Alag—n, 240 pp. Castell— de la Plana. GARCIA i RUBERT, D. (2004): ÒEl plantejament urban’stic i defensiu del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsiˆ) durant la primera edat del ferroÓ, a Revista dÕArqueologia de Ponent, 14, pp.179-200. Universitat de Lleida. Lleida. GARCIA i RUBERT, D. (2005): El poblament del primer ferro a les terres del riu Sénia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Ferradura i la Cogula durant els segles VII i VI ane, Tesi Doctoral in•dita. Universitat de Barcelona. GARCIA i RUBERT, D. (2009): ÒTyrichae al riu SŽnia. Rellegint lÕOra Marítima dÕAvi•Ó, a Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueolog’a de Valencia, Vol. 40 (2008), Universitat de Val•ncia, pp. 79-108. GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I. (2006): ÒConsideracions 33 III Congrés d’Història d’Alcanar sobre la complexitat social durant el primer Ferro al nord-est peninsular. Les comunitats del curs inferior del riu Ebre i de les terres del riu SŽniaÓ. A actes de la III Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Calafell, del 25 al 27 de novembre de 2004. Arqueomediterrˆnia, 9, pp. 201-220. GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2008): ÒMarcadors socials durant el primer Ferro a Catalunya i el Pa’s Valenciˆ. Apunts en relaci— a lÕassentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsiˆ)Ó, a Actes del Primer CongrŽs de Joves Investigadors dels Pa•sos Catalans: la Protohist˜ria als Pa•sos Catalans, celebrat a Vilanova dels Cam’ els dies 18 i 19 de novembre de 2005. Arqueomediterrˆnia,10, pp. 215-225. GîMEZ, N.P. (1953): Paleotoponimia histórica castellonense. Bolet’n de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXIX, p. 85 ss. Castell— de la Plana. GONZçLEZ PONCE, F.J. (1993): ÒSobre el valor hist—rico atribuible al contenido de Ora Maritima: las citas de los iberos como paradigmaÓ, a Faventia, 15/1, Universitat Aut—noma de Barcelona, pp. 45-60. GRACIA, F. (2001): ÒEl comercio arcaico en el nordeste de la pen’nsula IbŽrica. Estado de la cuesti—n y perspectivasÓ, a Actes de la Taula Rodona Ceràmiques jònies d’època arcaica: centres de producció i comercialització a la Mediterrània Oriental. Monografies Emporitanes, 11. Museu dÕArqueologia de Catalunya-Empœries, pp. 257-276. JACOB, P. (1985): ÒNotes sur la toponyme grecque de la c™te mŽditerranŽenne de lÕEspagne antiqueÓ, a Ktema, 10, Strasbourg. MANGAS, J.; PLçCIDO, D. (Eds), (1994): Avieno. Ora Maritima Descriptio Orbis Terrae Phaenomena, Testimonia Hispaniae Antiqua I, Ediciones Historia 2000, Madrid MASCORT, M.; SANMARTê, J.; SANTACANA, J. (1991a): El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Ed. Diputaci— Provincial de Tarragona, Tarragona, 59 pp. MASCORT, M.; SANMARTê, J.; SANTACANA, J. (1991b): ÒAldovesta. Les bases dÕun mod•le commercial dans le cadre de lÕexpansion ph•nicienne au Nord-est de la PŽninsule IbŽriqueÓ, a Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, CNR, Roma, pp. 1073-1079. MATTHEWS, J. (1967): ÒContinuity in a Roman Family: the Rufii Festi of VolsniiÓ, Hist˜ria XVI, 484-509. MORET, P. (1996): Les Fortifications ibériques. De la fin de l’âge du bronze à la conquête romaine. Collection de la Casa de Vel‡zquez, 56, Madrid, 642 pp. MOREU, E. (1982): Els nostres noms de llocs, Palma de Mallorca NOGUERA, J. (1998): ÒEvoluci— del poblament de la foia de Mora (Ribera dÕEbre, Tarragona) des del Bronze final a lÕIb•ric ple: anˆlisi i evoluci— del territoriÓ, a Revista dÕArqueologia de Ponent, 8, Universitat de Lleida, pp. 19-38. OLIVER, A. (1990-91): ÒLas importaciones griegas en la costa ilercavonaÓ, a Quaderns de Prehist˜ria i Arqueologia de Castell—, 15, pp. 173-188. OLIVER, A. (1992-93): ÒEl Bronze Final-Hierro en la provincia de Castell—nÓ, a Bajo Arag—n Prehistoria, IX-X. Segundos Encuentros de Prehistòria Aragonesa. Casp-Saragossa (1986), pp.309-322. 34 David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez / ÇI si Tyrichae no fos una simple llegenda?È OLIVER, A. (1993b): ÒLa problem‡tica de la interpretaci—n funcional del IbŽrico Antiguo en el Puig de la Miseric˜rdia, Vinar˜sÓ, a Actas del XXII Congreso Nacional de Arqueologia, Vigo, pp.257-261. OLIVER, A. (1994): El poblado ibérico del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs. Associaci— Cultural Amics de Vinar˜s, Vinar˜s, 241 pp. OLIVER, A. (1996): Poblamiento y territorio protohistóricos en el llano litoral del Baix Maestrat (Castellón), Sociedad Castellonense de Cultura, Arqueologia-IX, Castell— de la Plana, 225 pp. OLIVER, A; GUSI, F. (1995): El Puig de la Nau. Un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular, Monografies de Prehist˜ria i Arqueologia Castellonenques, 4, SIAP, Castell— de la Plana, 359 pp. PALLê, F. (1985): ÒLa via augusta en Catalu–aÓ. Faventia monograf’as. Universitat Aut˜noma de Barcelona. Bellaterra, 217 pp. PARREU, F. (1980): ÒTartessos-Tyrichae-TortosaÓ, Col. Dertosa, 6. Tortosa. PENA, M. J. (1989): ÒAvieno y las costas de Catalu–a y Levante. I. *Tyrichae: *Typika’, ÀLa Tiria?Ó, a Faventia, 11/2, UAB, Barcelona, pp. 9-21. PENA, M. J. (2000): ÒColonies et comptoirs grecs archa•ques de lÕest de la PŽninsule IbŽrique: lŽgende et rŽalitŽÓ, a Pont-Euxin et commerce, Actes du IXe Symposium de Vani, Georgia, Besan•on, pp. 23-36. PENA, M. J. (2006): ÒFuentes literarias sobre la colonia griega de Rhode (Iberia)Ó, a PUIG, A.M.; MARTIN, A. (2006): La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), S•rie Monogrˆfica del MAC-Girona, 23, pp. 41-52. PƒREZ, L. (1994): ÒAntiguas ciudades del Maestrazgo castellonense: Onussa y TyrichaeÓ, a Quaderns de Prehist˜ria i Arqueologia de Castell—, 16, pp. 221234. PERICAY, P. (1950): ÒEl problema de la menci—n de Ampurias en el poema Ora Maritima de AvienoÓ, a Empœries, XII, pp. 242-249. RAMOS, J. E. (1992): ÒEl yacimiento arqueol—gico submarino de Las Rocas de la Barbada en Benicarl—Ó, a Actas de las 2ª Jornadas sobre arte y tradiciones populares (Alcalˆ de Xivert, 1989), pp. 159-178. RISCO, M. (1859): España Sagrada, segona edici—, Madrid, T. 42. RUIZ DE ARBULO, J. (1998): ÒRutas mar’timas y tradiciones naœticas. Cuestiones en torno a las navegaciones tirias al Mediterraneo OccidentalÓ, a Rutas, navios y puertos fenicio-púnicos. XI Jornadas de arqueología feniciopúnica. Eivissa, 1996. Treballs del Museu dÕArqueologia dÕEivissa i Formentera, pp. 25-48. RUIZ DE ARBULO, J. (2002): ÒPr˜legÓ, a Contactes i relacions comercials entre la Catalunya meridional i els pobles mediterranis durant lÕantiguitat, Citerior, 3, Tarragona, pp.11-16. SANMARTê, J. (1994): ÒLa colonizaci—n fenicio-pœnica en Catalu–a, Pa’s Valenciano y Murcia (1980-1993)Ó. (Versi— en l’nea: http://www.ucm.es/info/ antigua/cefyp/actualiz10.htm) SANMARTê, J. (2001): ÒLa formaci— i desenvolupament de les societats ib•riques a CatalunyaÓ, a Butllet’ Arqueol˜gic de la Reial Societat Arqueol˜gica Tarraconense, época V, n¼ 23, Tarragona, pp. 101-132. SANMARTê, J. (2004): ÒFrom local groups to early states: the develop- 35 III Congrés d’Història d’Alcanar ment of complexity in protohistoric CataloniaÓ, a Pyrenae, 35-1, Universitat de Barcelona, pp. 7-42. SANTIAGO, R.A. (1990): ÒEn torno a los nombres antiguos de SaguntoÓ, a Saguntum, 23, Universitat de Val•ncia, pp. 123-140. SCHULTEN, A. (Ed.) (1955): Avieno. Ora Marítima. 2a Edici—. Fontes Hispaniae Antiquae, Universitat de Barcelona, Fascicle I, Barcelona. SOLDEVILA, F. (Revisi— del text, pr˜leg i notes) (1971): Les quatre grans cròniques. Biblioteca Perenne, 26, 1298 pp. TOVAR, A. (1989): Iberische Landeskunde, 3. Tarraconensis. BadenBaden. 36