Jordi Redondo
Jordi Redondo is full professor of Greek Philology at the Universitat de València (founded 1499). His main fields of research are the history of the Ancient Greek language, syntax, rhetoric, reception of the Ancient Greek literature, and religion.
Master degree (1982) and doctorate degree (1985) awarded at the Universidad de Salamanca (Spain) under the supervision of Antonio López Eire, Professor of Greek Philology.
Teacher of Greek and Latin at secondary schools of the Basque Country and Catalonia (1982-1986).
Lecturer in Greek Philology at the Universidade de Santiago de Compostela (Galicia) (1987-1990), and lecturer (1990-1991), reader (1991-2011) and professor at the Universitat de València (País Valencià). He promoted in 2006 a research group working in the reception of the Classical literatures, GIRLC (Grup d'Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques), distinguished for the excellency of its developed research by the University of València.
Main publications: critical editions of the orators Antiphon (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2003-2004), Andocides (FBM, 2007-2008) and Alcidamas (FBM, 2015). Spanish translations of the orators Antiphon and Andocides (Madrid 1991), Callimachus (Madrid, 1999) and the Anatomical Procedures of Galen (Saarbrücken 2018). Scholarly works are the books entitled La tradición clásica en la literatura castellana medieval. Cuatro estudios, Madrid 2013; Archaic, Classical and Hellenistic Greek Poetry: Some Contributions to the Study of the History of the Ancient Greek Language, Amsterdam 2015 (in collaboration with A. Sánchez i Bernet); Para una sociología del griego antiguo: estudio de los sociolectos de la lengua griega: épocas clásica, helenística e imperial, Madrid 2016; La tradición clásica en la literatura religiosa del Siglo de Oro. Tratado místico y oratoria sagrada, Beau Bassin 2019; Tècnica retòrica a les Històries de Tucídides i Heròdot. Contribucions a l'estudi del discurs historiogràfic (with S. Sancho-Montés and R. Torne Teixidó), Beau Bassin 2020; L'Euràsia d'Heròdot. Consideracions sobre l'etnografia dels hiperboris i dels pobles de l'Euràsia pròxima, Beau Bassin 2022.
University handbooks: Greek religion, Greek literature and Greek syntax at the universitary level are the handbooks Introducció a la religió i la mitologia gregues, València 2006; Teoria i història literàries gregues, València 2009 (online); Curs de Sintaxi Grega, València 2011 (online); Traducció i recepció de la cultura clàssica. Sobre els fonaments clàssics de la teoria i la praxi traductològiques, València 2022 (online); Introduccio a la literatura grega (with J.A. Clua Serena and A. Sánchez i Bernet), Skopje 2024.
Doctoral theses supervised (S. Sancho-Montés 1996; J.V. Bañuls 1997; À. Ortolà 2000; S. Santafé 2005; M. Esteve 2009; Á.Narro 2013; J.J. Pomer 2015; A. Sánchez i Bernet 2020; I. Donoso 2023).
Visiting scholar in Belgium, Canada, England, France, Germany, Greece, Italy, Latvia, the Republic of Macedonia, the Netherlands, Serbia and Russia. Referee and member of the panel of international doctoral theses, referee of research projects and international evaluator for professional promotions.
Attendant at conferences helded in the Basque Country, Catalonia, Cyprus, the Czech Republic, England, France, Germany, Greece, Italy, the Netherlands, Portugal, Russia, Spain, Switzerland and Turkey, and organizer himself of conferences held at Lleida (1987) and València (1997, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 (twice), 2013, 2014, 2015 (twice), 2016 , 2017, 2018, 2019, 2020, and 2021). Research programmes under his direction have been developed from 2000 onwards, in the fields of the history of the Greek language and the reception of the ancient Greek literature. These programmes included the formation of young researchers (Á. Narro, A. Sánchez i Bernet). He is now involved in the creation of a research group working in the concrete field of sociolinguistics.
Member of conference organizing commitees in Catalonia, Italy and Spain, and reviewer of journals published in Argentina, Canada, Catalonia, France, Italy, Poland, Spain, and the USA.
Responsible of several academic programmes and activities: co-director with Xavier Gómez i Font († 09/13/2009) of the Master in Didactics of the Greek and Latin Languages and Cultures (1994-1996); the programme of academic exchanges (2001-2008); and the master of paedagogical formation (2009-2018).
Member of panels for the evaluation of professional academic promotions in Catalonia, Greece and Spain.
Awarded with sabbatical licenses in 2004, 2008, 2018 and 2024.
ORCID: http://0000-0002-5347-5830.
Researcher ID: K-8252-2017.
Web of Science Researcher ID: AAL-2931-2020.
Supervisors: Antonio López Eire
Phone: (34) 96 398 30 59
Address: Departament de Filologia Clàssica
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Blasco Ibáñez 32
46010 València (País Valencià)
Master degree (1982) and doctorate degree (1985) awarded at the Universidad de Salamanca (Spain) under the supervision of Antonio López Eire, Professor of Greek Philology.
Teacher of Greek and Latin at secondary schools of the Basque Country and Catalonia (1982-1986).
Lecturer in Greek Philology at the Universidade de Santiago de Compostela (Galicia) (1987-1990), and lecturer (1990-1991), reader (1991-2011) and professor at the Universitat de València (País Valencià). He promoted in 2006 a research group working in the reception of the Classical literatures, GIRLC (Grup d'Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques), distinguished for the excellency of its developed research by the University of València.
Main publications: critical editions of the orators Antiphon (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2003-2004), Andocides (FBM, 2007-2008) and Alcidamas (FBM, 2015). Spanish translations of the orators Antiphon and Andocides (Madrid 1991), Callimachus (Madrid, 1999) and the Anatomical Procedures of Galen (Saarbrücken 2018). Scholarly works are the books entitled La tradición clásica en la literatura castellana medieval. Cuatro estudios, Madrid 2013; Archaic, Classical and Hellenistic Greek Poetry: Some Contributions to the Study of the History of the Ancient Greek Language, Amsterdam 2015 (in collaboration with A. Sánchez i Bernet); Para una sociología del griego antiguo: estudio de los sociolectos de la lengua griega: épocas clásica, helenística e imperial, Madrid 2016; La tradición clásica en la literatura religiosa del Siglo de Oro. Tratado místico y oratoria sagrada, Beau Bassin 2019; Tècnica retòrica a les Històries de Tucídides i Heròdot. Contribucions a l'estudi del discurs historiogràfic (with S. Sancho-Montés and R. Torne Teixidó), Beau Bassin 2020; L'Euràsia d'Heròdot. Consideracions sobre l'etnografia dels hiperboris i dels pobles de l'Euràsia pròxima, Beau Bassin 2022.
University handbooks: Greek religion, Greek literature and Greek syntax at the universitary level are the handbooks Introducció a la religió i la mitologia gregues, València 2006; Teoria i història literàries gregues, València 2009 (online); Curs de Sintaxi Grega, València 2011 (online); Traducció i recepció de la cultura clàssica. Sobre els fonaments clàssics de la teoria i la praxi traductològiques, València 2022 (online); Introduccio a la literatura grega (with J.A. Clua Serena and A. Sánchez i Bernet), Skopje 2024.
Doctoral theses supervised (S. Sancho-Montés 1996; J.V. Bañuls 1997; À. Ortolà 2000; S. Santafé 2005; M. Esteve 2009; Á.Narro 2013; J.J. Pomer 2015; A. Sánchez i Bernet 2020; I. Donoso 2023).
Visiting scholar in Belgium, Canada, England, France, Germany, Greece, Italy, Latvia, the Republic of Macedonia, the Netherlands, Serbia and Russia. Referee and member of the panel of international doctoral theses, referee of research projects and international evaluator for professional promotions.
Attendant at conferences helded in the Basque Country, Catalonia, Cyprus, the Czech Republic, England, France, Germany, Greece, Italy, the Netherlands, Portugal, Russia, Spain, Switzerland and Turkey, and organizer himself of conferences held at Lleida (1987) and València (1997, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 (twice), 2013, 2014, 2015 (twice), 2016 , 2017, 2018, 2019, 2020, and 2021). Research programmes under his direction have been developed from 2000 onwards, in the fields of the history of the Greek language and the reception of the ancient Greek literature. These programmes included the formation of young researchers (Á. Narro, A. Sánchez i Bernet). He is now involved in the creation of a research group working in the concrete field of sociolinguistics.
Member of conference organizing commitees in Catalonia, Italy and Spain, and reviewer of journals published in Argentina, Canada, Catalonia, France, Italy, Poland, Spain, and the USA.
Responsible of several academic programmes and activities: co-director with Xavier Gómez i Font († 09/13/2009) of the Master in Didactics of the Greek and Latin Languages and Cultures (1994-1996); the programme of academic exchanges (2001-2008); and the master of paedagogical formation (2009-2018).
Member of panels for the evaluation of professional academic promotions in Catalonia, Greece and Spain.
Awarded with sabbatical licenses in 2004, 2008, 2018 and 2024.
ORCID: http://0000-0002-5347-5830.
Researcher ID: K-8252-2017.
Web of Science Researcher ID: AAL-2931-2020.
Supervisors: Antonio López Eire
Phone: (34) 96 398 30 59
Address: Departament de Filologia Clàssica
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Blasco Ibáñez 32
46010 València (País Valencià)
less
Related Authors
InterestsView All (26)
Uploads
Books by Jordi Redondo
ISBN 978-620-2-81266-5.
Segons que ja hem apuntat, la composició dels treballs s’estén al llarg de les trajectòries acadèmiques de tots tres autors per vora trenta anys, i la mateixa amplària ocupa, en tots dos casos no pas per voluntat, sinó per obra de l’atzar, la temàtica abordada: la llengua i la literatura arriben a confondre’s com a signe gairebé distintiu de tota aquesta cerca sobre Heròdot i Tucídides. Com a norma general tenim com a denominador comú de tots dos camps el de la retòrica, però el cert és que tampoc l’anàlisi d’aquesta mena de recursos no esgota l’elenc dels temes a què ens hem acostat: la identitat dels Antifonts orador i sofista des de la perspectiva del mestratge que aquest autor va exercir sobre Tucídides; la sintaxi específica dels discursos a les Històries de l’atenès; les característiques especíífiques de seccions retòriques com les analitzades a propòsit de Tucídides; i la via que tant Heròdot com Tucídides varen obrir per al naixement d’un subgènere historiogràfic que competís amb la tragèdia en la forma, el contingut i l’efecte sobre l’audiència.
Les tendències de la recerca contemporània han atorgat una gran atenció a tot de gèneres i autors menors, sovint com a resultat de la tasca filològica que ha generat la publicació d’edicions solvents de corpora fragmentaris o de texts exclosos per raons diverses de la lectura a classe. Els autors majors no semblen gaudir de l’atractiu que per llur obra literària i influència han de merèixer, i a aquesta dinàmica un bon tros perversa no han escapat Heròdot i Tucídides. Tampoc no s’ha aconseguit, amb el pas del temps, de superar una oposició entre ambdós autors que respon a uns criteris de curta volada, bons per als eixelebrats amants de la simplificació. De fet, els lectors de les pàgines que segueixen advertiran com de fonda és la continuïtat que del prodemocràtic i tolerant joni d’Halicarnàs va a l’elitista i tradicional atenès.
autor realiza un pormenorizado análisis de cómo proceder a la disección
del cuerpo humano, en el que a la vez que recoge lo mejor de la
tradición científica utiliza los resultados de su propia experiencia. Se
presenta aquí un traducción literal del manual de anatomía de más
significativa y duradera influencia para la historia de la medicina.
This small book is intended to offer a basic instrument for learning the ancient Greek literature from a double point of sight: first of all, we present to the students of Classics the most important matters concerning the ancient Greek literature: origins; geographical and chronological place; genre; creation, uses, diffusion and transmission of the literary work; social role of the literary author; periods, and so on; secondly, we present to any student of Humanities a short synopsis to be developed at each chapter of the book."
ISBN 978-620-2-81266-5.
Segons que ja hem apuntat, la composició dels treballs s’estén al llarg de les trajectòries acadèmiques de tots tres autors per vora trenta anys, i la mateixa amplària ocupa, en tots dos casos no pas per voluntat, sinó per obra de l’atzar, la temàtica abordada: la llengua i la literatura arriben a confondre’s com a signe gairebé distintiu de tota aquesta cerca sobre Heròdot i Tucídides. Com a norma general tenim com a denominador comú de tots dos camps el de la retòrica, però el cert és que tampoc l’anàlisi d’aquesta mena de recursos no esgota l’elenc dels temes a què ens hem acostat: la identitat dels Antifonts orador i sofista des de la perspectiva del mestratge que aquest autor va exercir sobre Tucídides; la sintaxi específica dels discursos a les Històries de l’atenès; les característiques especíífiques de seccions retòriques com les analitzades a propòsit de Tucídides; i la via que tant Heròdot com Tucídides varen obrir per al naixement d’un subgènere historiogràfic que competís amb la tragèdia en la forma, el contingut i l’efecte sobre l’audiència.
Les tendències de la recerca contemporània han atorgat una gran atenció a tot de gèneres i autors menors, sovint com a resultat de la tasca filològica que ha generat la publicació d’edicions solvents de corpora fragmentaris o de texts exclosos per raons diverses de la lectura a classe. Els autors majors no semblen gaudir de l’atractiu que per llur obra literària i influència han de merèixer, i a aquesta dinàmica un bon tros perversa no han escapat Heròdot i Tucídides. Tampoc no s’ha aconseguit, amb el pas del temps, de superar una oposició entre ambdós autors que respon a uns criteris de curta volada, bons per als eixelebrats amants de la simplificació. De fet, els lectors de les pàgines que segueixen advertiran com de fonda és la continuïtat que del prodemocràtic i tolerant joni d’Halicarnàs va a l’elitista i tradicional atenès.
autor realiza un pormenorizado análisis de cómo proceder a la disección
del cuerpo humano, en el que a la vez que recoge lo mejor de la
tradición científica utiliza los resultados de su propia experiencia. Se
presenta aquí un traducción literal del manual de anatomía de más
significativa y duradera influencia para la historia de la medicina.
This small book is intended to offer a basic instrument for learning the ancient Greek literature from a double point of sight: first of all, we present to the students of Classics the most important matters concerning the ancient Greek literature: origins; geographical and chronological place; genre; creation, uses, diffusion and transmission of the literary work; social role of the literary author; periods, and so on; secondly, we present to any student of Humanities a short synopsis to be developed at each chapter of the book."
continues with the salvation of the hero and his companion, who arrive to an inhospitable beach, tired and naked; there they receive some help first of all from fishermen, after from a lord; the hero's skill in the game reveals his noble origin; now the events can include the invitation given by his host to attend a banquet; the shame of the hero because he does not wear clothes worthy of the invitation; the attention that the hero receives from the host's daughter, who falls in love with him; the misfortune and the anguish that the hero suffers when he hears the music and the songs that celebrate his deeds; the incurable disease in which the princess falls due to the fact that the hero does not attend her love request; the remedy of a doctor who revives her when everyone thought she was dead; and finally the plot ends with the reunion of the hero and his family, who had been looking for him with the hope of knowing his fate and whereabouts.
For all these elements it is possible to determine precedents in the Classical literatures, both Latin and Greek. In addition to the explicit intertextual links, there are other parallels that show the importance of the role of reception.
This paper will deal with one of the mythical tales on the foundation of the Scythian nation. We will show the indebment of our author with mythical motives already known to the literary Greek culture, as well as his endeavour for presenting an accurate report on such a difficult subject. As the object of our research is the question of how history and myth interacted in the ancient world, we will check all the information given by Herodotus with data of very different kind, e.g. the archaeological sources. The result of this comparison will bring a tenable representation of the historical techniques displayed by Herodotus.
Atenent a la “morfologia de les civilitzacions” i a la tradició de la Història de la Cultura de Huizinga, a la llum de la historiografia i l’actual estat de l’art, tractem de donar unitat de pensament a una idea: el Classicisme filipí.
Plantegem que, més que una dialèctica que trenca amb el passat i estableix una imposició imperial hispànica, la cultura moderna filipina suposa una continuïtat dialògica amb la cosmovisió vernacla. Si ben bé les formes externes s’hispanitzen, encara perviu el món prehispànic. Ho plantegem, igualment, no com a resistència ‘agencial’ —des de l’anglès agency, la capacitat d’exercir poder contra l’estructura dominant— a la llum de la crítica post-colonial, sinó des del marc de la Història de les Idees i les Mentalitats, i fent ús, en concret, de dos metodologies: el Comparatisme i la Història connectada. En relació amb la primera, proposem una comparació inusitada, sorprenent per inesperada, «València i Filipines». Més concretament, volem proposar la possible influència de la literatura i el Regne de València en el
desenvolupament de l’Humanisme a les illes Filipines durant la primera Edat Moderna, i per a la formació d’aquest Classicisme vuitcentista filipí. Estudiem llavors la implantació d’un sistema educatiu, la impremta i la circulació de llibres, i les literatures en llatí i castellà. Seguidament descrivim i analitzem el desenvolupament del teatre escolar i commemoratiu, així com el teatre autòcton, les diferents vessants de la Passió de Crist a l’arxipèlag, i els drames de conquesta de moros i cristians de la Comèdia filipina. Es forma, així, un teatre conscientment nacional, la importància del qual és decisiva per al desenvolupament d’una mentalitat nacionalista.
Mateixa estructura temàtica al voltant de la categoria estètica de l’Exòtic dona forma al Romancer filipí, que estudiem a continuació. Ressaltem aleshores la rellevància d’obres com La Passió de Jesu christ, segons que
recita lo mestre Gamaliel (c. 1493), la Historia del invencible caballero Don Olivante de Laura, Príncipe de Macedonia, que por sus admirables hazañas vino a ser Emperador de Constantinopla (1564), o el Sacro Monte Parnaso (1687), obres que cal estudiar en ulteriors treballs, així com el procés de transmissió i reescriptura del Romancer hispànic a les Filipines.
Pel que fa a la connexió de la Història, plantegem que alguns dels fenòmens culturals i cultemes occidentals exportats a l’Àsia oriental daten d’abans de l’Era dels Descobriments i l’expansió de les nacions europees cristianes. Així, plantegem que la civilització islàmica també és hereva del Mediterrani clàssic. Estudiem com a micro-relat la presència de la figura d’Alexandre el Gran a les Filipines islamitzades abans de l’arribada dels espanyols. Per altra banda, estudiem el decurs com a tòpic literari de «València-com-a-paradís-perdut», des de la literatura àrab del Llevant d’al-Andalus, fins a les illes Filipines, és a dir, des de la fórmula elegíaca medieval (tant àrab com cristiana) a la representació i reconstrucció d’un Regne de València mitificat en una poesia asiàtica.
Tractem, aleshores, de relativitzar l’exotisme en un marc de literatura comparada, i d’extraure connexions inusitades des de la literatura àrab valenciana a la literatura filipina en llengües tagala o bicolana.
Presentem doncs una tesi que escomet principalment dos tasques i que es pot dividir en dos parts: 1) un estudi preliminar i autònom sobre els diferents aspectes de l’Humanisme a les Filipines, amb un estudi de cas concret
sobre el Regne de València i les Lletres Filipines; i 2) la recopilació de set articles ja publicats ordenats segons la matèria tractada en paral·lel amb l’estudi preliminar, i justificats segons els criteris adients a les publicacions
científiques, acollint-nos a l’Article 8 del Reglament sobre depòsit, avaluació i defensa de la tesi doctoral de la Universitat de València.
Al capdavall, presentem una tesi disciplinàriament filipinista, filològica i classicista, en la variant valenciana de la llengua catalana, manifestant la seua pertinença lingüística en qualsevol estudi científic, i la necessitat,
humanística, d’abastir la universalitat des de la paraula.
Además de este núcleo central hemos dedicado, en primer lugar, un apartado a exponer el estado de la cuestión de los estudios referidos a la obra del de Halicarnaso, con la intención de poder establecer la situación en la que éstos se encontraban. Posteriormente, hemos expuesto la metodología utilizada en esta tesis, así como la configuración actual de la obra y su transmisión y edición. En tercer lugar, nos hemos ocupado de realizar un pequeño esbozo sobre el concepto de género literario y de los géneros historiográfico y trágico. Esperamos haber podido completar, con la metodología aplicada, los estudios que se habían realizado sobre la influencia de los trágicos en el gran historiador del siglo V a.C.
Comprende 3 capítulos: el 1º dedicado a la exposición de los principales mecanismos iterativos, sus orígenes, estructuras y funciones; el 2º se centra en Esquilo y comprende una 1ª sección dedicada a las opiniones de los críticos antiguos y modernos, y una 2ª en la que se expone la opinión personal sobre el pensamiento de Esquilo; el 3er capítulo consiste en el estudio de los ejes fundamentales del pensamiento de Esquilo a través de las estructuras iterativas de Siete contra Tebas. Termina la tesis doctoral con un anejo en el que se ofrece el texto de la tragedia resultado del estudio, su traducción y una amplia introducción sobre la transmisión y la edición de las obras de Esquilo.
La tesis consta de siete capítulos. Capítulo I: sobre las noticias referentes al autor y al texto de la novela. Capítulo II: sobre la estructura narrativa, argumento, personajes, etc. Capítulo III: estudio de fonética y fonología. Capítulo IV: estudio sobre morfología. Capítulo V: estudio sobre sintaxis. Capítulo VI: conclusiones sobre la pertenencia de Aquiles Tacio al movimiento que se conoce como Segunda Sofística, sobre la formación literaria del autor y la intertextualidad en la obra y sobre el uso del lenguaje al que hacíamos referencia en la introducción.
It is important to underline that most of the literary language of satyr-drama is fond of poeticisms, especially those used in tragedy. Satyrs, for instance, share with characters as the gods this stylized lexis. According with the language that they use on the stage, satyrs are not wild creatures only equivalent to diminished human beings, in the eyes of the Athenian citizen, as slaves and barbarians. On the contrary, satyrs speak as learned and brilliant disciples of the best sophists in contemporary Athens. Actually, if there was a dramatic genre close to the language of the sophists, this was satyr-drama.
In our paper we will show how and when satyrs show their ability to develop the most elaborated and sophisticated language in contemporary Athens. We will concentrate in the Sophoclean satyr dramas.
Για τα χαρακτηριστικά της μεταφράσης, πρέπει να σκεφτούμε οτι πολλές φορές δέν έχουμε σχέση με μία αυθεντική μετάφραση, αλλά με μία προσαρμογή, η οποία λειτουργεί μέσω της σύμπτυξης . Εξάλλου, πρέπει να μὴν αποκλειούμε, ακόμη και μιλάμε για μια υποθετική μετάφραση, την σπουδαιότητα της παραφράσης. Ολοι οι τρεις τρόποι, η παράφραση, η σύμπτυξη και η παράφραση, μπορούν να συμπίπτουν στο ίδιο έργο.
Δυστυχώς η έρευνα για τις σχέσεις μεταξύ των διαφορετικῶν λαών έχει αποτελεί ένα συμπέρασμα που εν ολίγοις παρατηρεί οτι δεν υπάρχει λόγος για υποθετούμε –δεν θα σας πώ για μελετούμε- μια συμμετοχή στο επίπεδο της λογοτεχνίας.
The difference between tragedy and comedy was due to the merger of two reasons that are actually the opposite sides of a same problem: from the one hand, tragedy was subjected to the solemnity imposed by its themes; from the other, comedy implied the parody of close reality. For this twofold reason linguistic devices belonging to non-standard Greek were much more common in comedy than in tragedy
This paper will deal with one of the mythical tales on the foundation of the Scythian nation. We will show the indebment of our author with mythical motifs already known to the literary Greek culture, as well as his endeavour for presenting an accurate report on such a difficult subject. As the object of our research is the question of how history and myth interacted in the ancient world, we will check all the information given by Herodotus with data of very different kind, e.g. the archaeological sources. The result of this comparison will bring a tenable representation of the historical techniques displayed by Herodotus.
A 1831 poetic composition by Pushkin merges two Indo-european myths of different origin: first of all, the myth of the magical island where the Blessed enjoy a peaceful life, featured by a European, rather northern, origin; second, the myth of the young person, male or female, metamorphosed in swan, featured by a Indo-iranian origin. The literary treatment of both myths found a paved way in the folkloric production, but their merge could take place only within the Russian literature. Pushkin knew both themes because of the literary background conveyed along the Silk Road interchanges. Our paper underlines this strategic position of the Russian civilization and stresses the cultural consequences of such a close trade relationships.
Резюме:
Поэтическая композиция Пушкина 1831 года объединяет два индоевропейских мифа различного происхождения: во-первых, миф о волшебном острове, где блаженные ведут мирную жизнь, отличающуюся европейским, а скорее северным происхождением; во-вторых, миф о молодом человеке, мужском или женском, метаморфизированный у лебедя, характерный для индоиранского происхождения. Литературная трактовка обоих мифов нашла дорогу в фольклорном производстве, но их слияние могло произойти только в русской литературе. Пушкин знал обе темы из-за литературного фона, переданного по развязкам Шелкового пути. Наша статья подчеркивает эту стратегическую позицию российской цивилизации и подчеркивает культурные последствия таких близких отношений.
To do so, we will accept proposals on the mutual influence between Graeco-roman and Eastern literature. The links of the Greek civilization with the Orient were already evident before the expedition of Alexander the Great. His control over those territories contributed, however, to open new routes explored later by Rome. The news coming from these new lands had a large influence over Graeco-Roman literature and helped to create not only an exotic vision of the amazing things founded, but also a deeper interest on their political models, habits or knowledge.
This interest does not decline centuries later. In fact, commercial routes were used during Middle Ages as well. At this time these topics of the Graeco-roman literature on Eastern way of life were constantly evoked and even new ones were created. Finally, the birth of comparative method in modern times offered a new way of study, sometimes characterized by Eurocentric feelings and prejudices, stimulating idealized visions such as that of the Romantic movement in the 19th century.
Any proposal related to the main topic of this conference will be reviewed. Communications could be focused on a single work, author or genre or present a multidisciplinary or comparative approach, by studying, i.e., the presence of a precise motif on different genres, literatures, centuries…
Abstracts of 250 words or fewer should be submitted to [email protected] in .docx (.doc) format no later than June 30, 2019. Notifications of acceptance will be sent prior to July 31, 2019. Please include your name, affiliation, and the title of your abstract in the body of your email. Papers should be no longer than 20 minutes.
Participation fees will be transferred to a bank account which will be provided when the proposal will be accepted.
Fees:
– 60 € Speakers
– 40 € Speakers (students or unemployed; documentation will be required)
– 20 € Attendees (will receive a certificate)
The communications will be published after the conference. However, the acceptance of the papers submitted to publication will only depend on a double-blind peer review process based on scientific criteria required by the academic publishing house’s policy of quality.
La presente contribución va a centrarse en un aspecto concreto de los Mirabilia descripta, la existencia de posibles fuentes que Jordà utilizó. La hipótesis de trabajo arranca de la aseveración del propio autor conforme su relato cuenta con informaciones de personas veraces allí donde él no ha podido llevar a término una autopsía. Nuestro estudio intenta establecer si el autor pudo incluir fuentes literarias al lado de los presuntos testigos.