SENDER DE "LOS CALDERONES" CHULILLA, AMB SENDERISTES LES RODANES

Lloc inici caminada: CV-394 Km. 2 Chulilla (Els Serrans)
Caminants: 44 Senderistes (Senderistes Les Rodanes, Vilamarxant)
Data: 24-11-2013
Hora d’inici caminada:07:52:06
Hora d’arribada: 14:35:55
Duració: 06:43:49
Temps en moviment: 03:58
Temps parat: 02:45
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 518 m
Desnivell màxim: 279 m
Ascensió acumulada: 986 m
Descens acumulat: 983 m
Guany:203 m
Distancia recorreguda: 18.90 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.7 Km/h.

El Frailecico

Aquest diumenge la gent de Senderistes Les Rodanes de Vilamarxant, tenien preparada una caminada pel terme de Chulilla a la comarca d'Els Serrans, el punt de trobada era la benzinera que es troba a l'entrada del poble i l'hora d'eixir les 06:30, arribe el primer i a poc a poc va arribant gent, quant passen uns minuts de l'hora prevista ens repartim en els vehicles i anem a trobar la CV-35 que deixem per agarrar la VV-6241 per on arribem a Chulilla, creuem el poble i deixem els vehicles en una zona de pàrquing que es troba a l'eixida del poble en direcció a Losa de l'Obispo. Comencem la ruta tornant uns pocs metres enrere, per la carretera per la qual hem vingut arribem a la plaça de La Baronia, en veure un bar alguns no es poden estar de fer un café, aquí agafem  un carrer a la dreta que ens van baixant fins al riu passant per una petita depuradora.

camí del Charco Azul

Ací i sempre seguint la senda i de passar a tocar de l'inici de la canalització que passa soterrada per dessota del poble i que després de quatre quilòmetres arriba, a la central Elèctrica que es troba  poc abans del balneari, arribem al Charco Azul, que és un petit i bonic toll que es forma després d'una xicoteta presa. Pel lateral dret i subjecta a la paret discorre una passarel · la de fusta sobre una estructura metàl · lica que servia perquè els visitants pogueren arribar fins a la presa, tot i que en la meua anterior visita m'arrisque a transitar un tram, realment el seu estat és lamentable i perillós. Creuem el Túria per unes grans pedres i ens endinsem en la Senda Botànica, aquesta ens fa creuar el riu tres cops per unes originals passeres de formigo i fusta. Arribem al Puente los Huertos, pont de pedra que esta a tocar del "Remanso  las Mulas" i per on transita la "Vereda de Castilla".

Cueva del Gollizno

La Vereda de Castilla era o és, una de tantes sendes per on transitava la transhumància, aquest entramat de camins estava compost per cañadas, veredas, cordeles...... d'acord a la seua amplària i importància, aquesta en concret té el seu inici en terres de Guadalajara, passa per Cuenca i arribava fins a  la població de Chiva ja en terres valencianes. Creuem el pont i agafem una senda a la dreta amb una mica de pendent i amb bones vistes del castell i el poble, al poc ja endevinem la Cova del Gollizno una gran balma digne de veure. Arribem a una cruïlla en què seguirem rectes per visitar la cova, després de fer-li visita tornem sobre les nostres passes fins a la cruïlla i seguim pujant cap a la Cova del Tresor. Arribem a un punt on semble que acaba la senda i ens endinsem en  una preciosa canal  amb alguna que  altra grimpada.

grimpant per la canal

Aquest tram és de forta pendent, el que fa que en poc més d'un quilòmetre i mig salvem un desnivell de més de dos-cents metres, de pujada  ens trobem  la Cova del Tresor, té una boca xicoteta, pensava que seria més gran, arribem dalt un pla amb molt escassa vegetació i amb un sol ple de grans pedres la qual cosa fa de mal caminar però de bon admirar, ara comença un puja i baixa que ens porta dalt el puntal conegut com El Frailecico, ací trobem les restes d'un aljub excavat a la roca i amb el sostre de volta de canó en bastant bon estat de conservació, semble ser vestigi d'un antic castrum roma.   Tot i la poca alçada del lloc, només uns 450 m; les vistes són espaterrants i en apropar-me a la cornisa em dóna una sensació de vertigen que fa que m'hi estiga poc.

dalt el Frailecico, al fons Chulilla i el Puntal

Vist el lloc reiniciem la caminada anant a trobar el PR- V 77 que va de Chulilla a Sot de Xera i que en aquests tram coincideix amb la Vereda de Castilla, estava previst fer el mosset en arribar a les pintures rupestres,  però en veient l'hora, el Porrina que dirigeix la caminada decideix de parar i fer-lo ací. Enllestida la feixuga tarea del mosset, reiniciem la caminada seguint el PR que ara s'endinsa en el Barranc de Vallfigueras. Un cop arribem al pal indicador de les pintures ja podem veure a l'altra vessant del barranc un seguit d'escales i dalt de tot, unes reixes per protegir les pintures , ací comença un anar i tornar de gent que vol visitar les pintures  baixant al llit del barranc i cap a l'esquerra buscant un pas entre  enormes roques,  cal portar cura sobre tot en baixar per l'escala de fusta doncs aquesta es molt vertical . Un cop visitades seguirem el PR -77 que segueix pel barranc fins a una pista.

pujant a visitar les pintures

Ací el PR-V 77 fa un gir a l'esquerra en direcció a Sot de Xera, nosaltres continuem per la variant  PR-V 77.1 que ens portara a trobar el Pantà de Loriguilla per ampla pista, quant portem fets uns dotze quilometres arribem al Coll de Cullibres d'on ja podem albirar el pantà. En poc més de dos quilòmetres de suau baixada ja som damunt la presa que creuem gaudint de les vistes a banda i banda, un cop  passem la presa agafem una carretera que surt a la dreta i que ens baixa al riu, sense creuar a l'altra banda veiem unes cadenes i una pista que per l'esquerra i resseguint el riu ens anirà endinsant en un bonic paratge  amb unes enormes parets, on ens trobem quantitat d'escaladors en plena ascensió.

Pantà de Loriguilla

Després passem per dos ponts penjants que creuen el riu i que fan les delícies del grup, especialment d'aquells que no pateixen de vertigen, en eixir del segon pont, unes costerudes escales   ens porten a la part de dalt dels penya-segats, ací el riu s'encaixona fins a arribar al Charco Azul. Sempre seguint la senda, passem per dos miradors i en passar  l'últim, pugem a la carretera CV- 394 que en uns 500 de metres ens portarà a l'aparcament. El tram que hem fet des del pantà fins a Chulilla és conegut com el Sendero de los Pantaneros, ja que sembla era emprat per la gent que de Chulilla anava a treballar en la construcció de la presa.

el grup dalt la presa del pantà

Arribats  on hem deixat els vehicles aquest matí, ens alliberem del pes de les motxilles i altres accessoris i ens dirigim a trobar la Plaza de la Baronia, en el restaurant del mateix nom ens asseiem a la terrassa i ens obsequiem amb unes fresques i merescudes cerveses, ací el Porrina ha reservat taula per la gent que ha escollit quedar-se a dinar, per la qual cosa després d'una estona de xerrada, els que no es queden marxen i nosaltres entrem i ens entaulem per donar  bon compte de l'opípar menjar. En acabar i després d'una estona d'agradable sobretaula anem a trobar els cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant posant fi a un bonic dia de contacte amb la natura.

una de ben merescuda cervesa

Aprofite per des de ací, felicitar tant al Miguel "Porrina" com a la resta d'organitzadors per la excel·lent tasca portada, tant en la preparació com en l'execució de l'eixida