PREVIA A LA CAMINADA DE FEBRER DE SENDERISTES LES RODANES, (Serra, Sierro, vertex Rebalsadors, Mirador, Serra)

Lloc inici caminada: Davant Ajuntament, Serra, camp del Túria, País Valencià
Caminants: Miguel i Francesc
Data: 28-01-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:19
Hora d’arribada: 14:15:22
Duració: 06:28:03
Alçada punt de sortida: 323 m
Alçada mínima assolida: 323 m
Alçada Màxima assolida: 797,5 m
Desnivell màxim: 474,5 m
Ascensió acumulada: 904 m
Descens acumulat: 900 m
Guany: 474,5 m
Distancia recorreguda: 16.800 m
Velocitat mitjana: 2,59 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,24 km/h

Creu del Sierro

Com a norma no puge les prèvies, en aquesta ocasió i com no vaig poder participar en l'oficial, faré una xicoteta excepció. Dimarts 26 em truca Porrina i em comenta de fer la prèvia a l'eixida de febrer, com no tinc cap compromís, diem en fer-la dijous, quedem al lloc habitual a les 7, puntuals com sempre ens trobem, pugem al cotxe i ens dirigim a trobar Serra, arribem, deixem el vehicle a l'aparcament que es troba davant de l'Ajuntament i donem inici a la caminada, quan passen dos minuts de tres quarts de huit.

creu i refugi del Sierro

Comencem caminat per la CV-330 en direcció a Torres Torres, fets un poquet més d'1,8 km, i en un pronunciat revolt, deixem la carretera i ens endinsem en el Barranc dels Tramussos passant pel bonic racó que crea la Font del Marianet. 1,2 km mes i deixem el barranc per iniciar la pujada al primer pic, el Sierro u Oronet, tot un seguit de revolts fan que la pronunciada pujada siga de millor fer, fets uns 2,5 km mes, arribem dalt del cim, ací ens prenen un curt descans mentre gaudim de les vistes i fem visita al refugi que es troba als peus de la famosa creu del Sierro.

Rebalsadors

 Iniciem la baixada ara per una senda estreta i amb forta pendent que ens porta altre colp al barranc, el creuem i donem inici a la pujada per la vessant de Rebalsadors, a resguard d'un antic corral restaurat parem a fer el mos, enllestit, continuem la pujada que en algun moment supera pendents del 20%. Lògicament Porrina arriba dalt el vèrtex més prompte que jo, arribe i després de recuperar-me un poquet ens fem unes fotos al vèrtex geodèsic. Ací ja portem fets 9,4 km en total, ara caminem pel Camí de Rebalsadors que creua l'altiplà i fets 1,8 km mes, arribem la Nevera de Rebalsadors.

Mirador de Mireia, al fons, monestir de Porta Coeli

Vist el lloc tornem al camí ara en direcció al Mirador de Mireia on arribem fet 1,0 km, més fotos i gaudir de les vistes i per una senda estreta, costeruda i amb molta pedra solta, iniciem una rapida davallada que ens porta a entrar a Serra pel carrer de La Pobleta, ara es tracta de creuar el poble fins a arribar a on deixat el vehicle no sense abans refrescar-nos un poquet per dintre. Arribem al cotxe donant per acabada la caminada fets un total de 16,8 km, pugem i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps.

Mirador de Mireia

P.D. Les fotos son fetes amb el mòbil i l'objectiu  no era gaire net, resultat, a la vista esta.

PLÀ DE LLUC-CARTOIXA DE PORTA COELI-FONT DEL MARGE-FONT DE L'OLLA-CARTOIXA DE PORTA COELI-PLÀ DE LLUC (Parc Natural Serra Calderona)

Lloc inici caminada: Pla de Lluc, CV-331, Serra, Camp del Túria, País València
Caminants: Francesc
Data: 14-01-2016
Hora d’inici caminada: 08:29:04
Hora d’arribada: 13:17:58
Duració: 04:48:54
Alçada punt de sortida: 212 m
Alçada mínima assolida: 207,5 m
Alçada Màxima assolida: 416,5 m
Desnivell màxim: 209 m
Ascensió acumulada: 435 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 204,5 m
Distancia recorreguda: 13.700 m
Velocitat mitjana: 2,85 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,37 km/h

Cartoixa de Porta Coeli

Ahir de vesprada decidisc fer una caminada, ho comente amb la gent amb qui eixim entre setmana i ningú pot, com no tinc res preparat, gire els ulls cap a La Calderona, fa temps que pense a visitar la Cartoixa de Porta Coeli, així doncs, cerque una ruta que transcórrega per la zona, en trobe una que em pareix prou interessant, la carregue al mòbil, prepare la motxilla i ho deixe tot preparat. Aquest matí m'alce, prenc un te calentet, puge al cotxe i em dirigisc a Bétera. Ací agarre la CV-331 fins a arribar a la zona de lleure del Pla de Lluc, aparque i done inici a la caminada.

Pi de la Bassa

La pista de terra per on done inici a la caminada, va paral·lela a la CV-331 fins que fets 750 m. arribe al Pi de la Bassa, arbre de grans dimensions i catalogat com a arbre monumental i amb una edat aprop de 175 anys. Ara la pista s'aparta de la carretera per apropar-se al Barranc de Porta Coeli que travessa de nord a sud tota la Vall de Llullen, fets uns 2 km. i donat que el barranc baixa eixut, decidisc caminar un tram per la seua llera deixant la pista, un poquet més endavant torne a la pista per continuar per aquesta.

ermita de santa Barbara de Porta Coeli

Entretingut amb això, passe per alt la fita de pedres que marca la senda per on he de deixar la pista, uns metres més endavant gire a l'esquerra i he de fer un tram camp a través, creue un barranc i inicie una xicoteta pujada per senda rocosa fins a arribar a l'Ermita de Santa Bàrbara, aquesta te totes les portes tapiades, per l'altre vessant del turo baixe a la carreta per on transite els pocs metres que falten per arribar davant de l'entrada a la cartoixa de Porta Coeli quan porte fets 3,8 km.

Porta Coeli, aqüeducte segle XIV

La Cartoixa de Porta Coeli. És un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274. Es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València, a més de confident del rei Jaume I, ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. La primera comunitat vindrà d'Escala Dei, dos monjos i sis conversos.

Cartoixa de Porta Coeli

Entre els seus priors, destaca Bonifaci Ferrer, germà de qui després seria Sant Vicenç Ferrer, un dels compromissaris que en el Compromís de Casp decantaran l'elecció del nou rei envers Ferran d'Antequera. L'any 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, els terrenys de la cartoixa van allotjar un camp de concentració amb fins a 4.400 presos republicans. Es calcula que 2.238 persones van ser afusellades allà. Portaceli tornarà a ser habitada ja de manera ininterrompuda per monjos a partir del 1943.

cartoixa de Porta Coeli

Ací la carretera perd l'asfalt i segueix com a ampla pista de terra, coneguda com a Camí de La Pobleta, passa per dessota de l'antic aqüeducte del segle XIV que bastia d'aigua el convent, a partir d'ací la pendent es fa més pronunciada, 1,2 km. més i sóc davant d'una porta metàl·lica que veient-la, ningú diria que al final del camí, es troba La Pobleta. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo" Un 20 de maig de 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de La Pobletà.

La Pobleta, torre del pou

 Aquesta és una antiga alqueria àrab repoblada amb "cristianos viejos" que treballaven en regim de vassallatge per als monjos de la cartoixa i que va anar passant de mà en mà fins al dia de hui, tot allò que es pot albirar, és la torre del pou d'aigua que sobresurt per damunt dels arbres. Continue pujant i quan porte fets un total de 5,75 km. arribe al punt més alt de la caminada, a la Font del Marge. La font es troba en un revolt de la pista i a l'aixopluc d'uns eucaliptus que hi fan ombra, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treu i que va passant de bassa en bassa.

Font del Marge

Vist el lloc, torne sobre les meues passes fins que em trobe altre colp davant de l'entrada a La Pobleta, creue el Barranc de la Font del Marge per un xicotet pont i només creuar, deixe la pista per una poc visible senda, que s'enlaira per damunt de la pista fins a arribar a unes basses d'aigua, aquestes sembla que proveeixen d'aigua els camps de la cartoixa. A partir d'ací la ruta transita per damunt d'un antic i estret aqüeducte que porta l'aigua de la Font de l'Olla fins a les basses.

Font de l'Olla

 Seguint l'aqüeducte i damunt d'aquest, surt al pas allò que sembla un aljub fora d'ús, uns 500 m. seguint la traça i amb uns últims metres fent equilibris, arribe a la Font de l'Olla, aquesta és una font de mina i sense broc encara que obrint la porta, tens accés a l'aigua, vist el lloc seguisc ruta, ara transite per una pista que sembla en desús, ja que la vegetació l'invadeix, passe per un abeurador pels animalons, el track ara deixa la pista per una senda que ix per la dreta, jo decidisc seguir de front, ja que abans m'he quedat amb ganes de visitar la cartoixa si es pot.

avinguda d'entrada a la cartoixa

La pista em porta a eixir davant mateix de l'entrada a la cartoixa on he parat aquest matí, però........... m'hi separa una tanca metàl·lica, gire a dreta i vaig resseguint la tanca fins que s'acaba i dóna pas a una filera de xiprers, per la carretera torne a l'entrada i m'endinse per l'ampla avinguda, creue per damunt del pont i arribe a una plaça amb una creu de terme al mig, ací s'acaba la zona visitable, torne sobre les meues passes i isc altre colp a la carretera. Ara desfaig el camí fet fa unes hores.

possibles restes d'una "poteta de bou"

 Passe altre colp per l'ermita de Santa Barbara i ja vaig a trobar la pista que ressegueix el Barranc de Porta Coeli, quan porte un total de 12 km. deixe la pista per seguir les fites de l'itinerari 1 del parc que s'aparta per l'esquerra. Uns 700 m. i creuat el barranc torne a la pista, ja faig els últims metres per arribar a l'inici, a la dreta del camí veig les restes de el que podria haver estat una "poteta de bou" o forn de cal.

casa forestal o casa del guarda

Arribat al cotxe decidisc apropar-me a visitar una casa forestal que ve indicada al mapa, m'hi arribe i quan estic fent unes fotos, ix un estadant i em diu que allò és particular i no hi puc estar, gire cua i torne a on tinc el vehicle donant per acabada la caminada de hui. Puge al cotxe i ja pose rumb envers Vilamarxant, ha estat un matí en contacte amb la natura i l'historia per aquesta Calderona sempre tan a prop per fer-hi una escapada.

SERRA-CASTELL DE SERRA-ALT DEL PI-SERRA (camp del Túria, País Valencià)

Lloc inici caminada:Km. 22,5 CV-310, Serra, Camp del Túria

Caminants:  Francesc

Data: 26-11-2015

Hora d’inici caminada: 07:44:14
Hora d’arribada: 12:58:44
Duració: 05:14:30
Alçada punt de sortida: 328 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida:708 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 627 m
Descens acumulat: 596 m
Guany: 378 m
Distancia recorreguda: 11437 m
Velocitat mitjana: 2.1 km/h (sense descomptar parades).

iniciant la caminada amb les primeres llums del dia

Aquesta setmana per qüestions familiars, no podia planificar eixir un dia en concret, per això, no preparem cap caminada, ahir de vesprada parlant amb la dona, quede clar que puc disposar del dijous al matí, el cel és prou negre i semble que vulga ploure, no prepare res però per si de cas, pose el despertador a les sis. Hui sona, em lleve, mire per la finestra i encara que amb núvols, no semble que vulga caure cap diluvi, mentre em prepare la motxilla, pense en on anar, fa dies que quan deixe anar la mirada des de la terrassa, la vista es para en la silueta de l'Alt del Pi, així doncs, mentre em prenc un te calentet, baixe un track de la zona.

creuant el barranc de l'Ombria

Isc de casa i de poquet que el vent no se m'emporta, pense que allí dalt bufara encara amb més força, però decidisc seguir, em pose en marxa, passant per Bétera primer, Naquera després, arribe a Serra, el creue i aparque en una zona d'estacionament que es troba només eixir del nucli urbà. Amb les primeres llums que donen un to rogenc a tot, inicie la caminada quan falten quinze minuts per a les huit. Només començar comprove que per ací, el vent bufa de valent.

el Sierro o Oronet

El track em porta per una pista formigonada que als poquets metres es torna de terra, als 500 m. deixe una pista a l'esquerra per on tornaré després. Fets uns 300 m. més, creue el Barranc de l'Ombria per unes pedres, baixa un xicotet cabal d'aigua, si fins ací el camí descendia suau-ment, en creuar el barranc ja inicia una no massa forta costera que amb algun xicotet descans, no parara fins a arribar dalt de l'Alt del Pi. En gran part la senda transita pel mig de bosc, el que serveix per minorar els efectes del fort vent.

Castell de Serra vist des del berenador

Fets un poquet més de 2,5 km. arribe als peus del Castell de Serra on es troba un berenador equipat amb taules i bancs, ací s'inicia un tram d'uns 200 m. de forta pendent i molt rocós, que porta dalt de les restes del castell, arribe dalt i sense parar gaire estona, faig unes fotos tant a les restes, com de les magnífiques vistes que des d'ací es contemplen. Pel mateix sender torne al berenador i faig uns pocs metres pel camí de Barraix, que deixe per una senda que ix per la dreta i que ràpidament, comença a guanyar altura.

Castell de Serra, torre de l'homenatge

El castell de Serra, també denominat castell de l'Alt del Pi, és una fortalesa d'origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre en línia recta, de la població que li dóna el nom, des d'on es dominava la vall del Túria i l'accés a la serra Calderona.
Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d'Olocau. De la primitiva fortalesa, la planta irregular de la qual ocupa només 600 metres quadrats, es conserven dos llenços de muralla, l'aljub i la torre de l'homenatge, situada al nord-est, de planta quadrada atalussada i quatre plantes. Són visibles també restes d'una altra torre al nord-oest, així com restes de murs.

Castell de Serra vist des de l'Alt del Pi

La costera fa que fets uns quants metres estigué per damunt del castell, la senda travessa una zona de bosc, el que permet que estigué a resguard de les rafegues de vent que semble que a cada moment bufen amb més intensitat. Fets un poc més de 2 km. des del berenador, la senda es bifurca, recte porta a l'Alt del Pi i per l'esquerra a Barraix, seguisc de front i en uns 300 m. de forta pendent, arribe dalt del cim. La visió que se té en arribar dalt, no és de les que voldries veure, tot ple d'antenes i casetes, però supose que en algun lloc han de posar-les.

Alt del Pi

Les vistes que es tenen paguen la pena l'esforç d'arribar ací dalt, el Garbí, el Puntal de l'Abella, la Mola de Segart, Rebalsadors.......... per dir alguns dels que conec, la Serra d'Espadà i darrere el Gegant de Pedra, com si volguera recordar-me que diumenge tenim una cita. També encara que un poquet desdibuixat per la boirina, endevine Les Rodanes i bona part del camp del Túria. En algun moment el vent m'ha fet trontollar, així doncs, amb pena inicie la tornada desfent els últims metres fets.

perfil de la Mola de Segart, al fons el mar

Arribe a la bifurcació i l'agarre en direcció a Barraix, la senda va a eixir al Camí de Barraix, pista ampla i en bones condicions. Quan porte uns 7 km; la pista ix a la CV-334 o Carretera del Garbí, se que per ací es troba la Font de Barraix, però després de fer un tomb, no la trobe, (en casa i passat el track al pc, m'adone que he estat a molt poquet de la font) ara es questio de anar seguint les marques del GR-10 en sentit Serra, aquestes en guien per una senda entremig de la vegetació que acompanya el curs del Barranc de l'Ombria.

marques GR-10, senda del Barranc de l'Ombria

Quan porte fets 9,3 km; arribe a una pista, gire a la dreta i en uns 100 m. arribe a la Font de l'Ombria, el lloc és equipat amb paellers, taules i bancs, falten uns 10 minuts per a les dotze i encara no he fet el mosset, així que decidisc parar ací i mentre descanse, treure pes a la motxilla. Acabat el mos, torne a la pista, desfaig el 100 metres i sempre seguint les marques del GR. m'aprope cada colp més a Serra, uns 500 m. i les marques em fan deixar la pista per la dreta, la senda comença de terra i després es transforma en pista formigonada.

Font de l'Ombria

Per un pont de ciment creue el Barranc dels Tramussos que porta un xicotet cabal d'aigua, supose que en bona part, provinent de la Font de Marianet, la pista em porta a eixir a la pista que aquest matí he deixat a la meua esquerra, ja es questio de fer els últims 500 m. que em portaran a on aquest mati he deixat el vehicle. arribe, en puge i pose rumb envers Vilamarxant on arribe sense cap contratemps.

tram de camí empedrat arribant a Serra

Ara ja feia temps que no caminava per La Calderona i la veritat és que aquesta, té racons que et deixen satisfet, la de hui potser a estat la que més tram de senda i menys pista he trepitjat, que és el que a mi m'agrada, el desnivell positiu ha estat important però xino xano i amb paciència tot és superable.

FONT DEL MARIANET-REBALSADORS-MIRADOR-FONT DE POLL-FONT DEL LLENTISCLE-FONT DE MARIANET

Lloc inici caminada: Font del Marianet, Serra, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 06-03-2014
Hora d’inici caminada: 08:03:29
Hora d’arribada: 13:09:04
Duració: 05:05:35
Temps en moviment: 03:37
Temps parat: 01:28
Alçada punt de sortida: 447 m
Alçada mínima assolida: 430 m
Alçada Màxima assolida: 794 m
Desnivell màxim: 364 m
Ascensió acumulada: 698 m
Descens acumulat: 684 m
Guany: 348 m
Distancia recorreguda: 16.81 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h
Velocitat en moviment: 4.58 Km/h.

dalt el cim de rebalsadors

Hui tenia previst continuar amb la meua particular descoberta de La Calderona, i més exactament, pujar al cim de Rebalsadors, remenant pel Wikiloc trobe unes quantes rutes, d'entre totes escullo una que ix de la Font de Marianet a Serra, d'ací vaig eixir per pujar a l'Oronet, i el tram del Barranc dels Tramussos em va deixar molt bon sabor de boca. Així doncs, aquest matí agarre el cotxe i poso rumb envers Serra, creue el poble i tal com l'altre colp, deixe el vehicle davant de la Font de Sant Antoni a la carretera i faig els poquets metres que manquen per arribar a la Font de Marianet, pose em marxa el Gps i ja done inici a la caminada.

creuant el Barranc dels Tramussos

Després de creuar el barranc per unes pedres. el sender el va resseguint sempre acompanyat per les marques de la variant del GR-10, fet un poc mes de quilòmetre i mig deixe el barranc i vaig a eixir a una pista que creue, uns dos-cents metres més i el GR se'n va per la dreta a trobar la Font de la Prunera i jo seguisc per l'esquerra, des de l'inici de la caminada que el sender va pujant, però ara comença un tram força costerut que salva el desnivell que hi ha fins a arribar al vèrtex geodèsic de Rebalsadors amb els seus 801 m d'altitud, arribe dalt i mentre recupero l'alé gaudisc de les vistes que d'ací dalt estant s'albiren. Ara, inicie un tram d'uns dos quilometres quasi pla, que per ampla pista porta fins al Mirador de Mireia.

arribant dalt de rebalsadors

Arribe al mirador i gaudisc de les impressionants vistes: el Camp del Túria, la Serra Calderona, la Serra d'Espadà, València, l'Albufera entre les boirines, fins i tot amb uns bons prismàtics podria veure a la dona si eixís a la terrassa,   pràcticament als peus de Rebalsadors es troba la Cartoixa de Porta Coeli. envoltada de camps de conreu. La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274, es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València,  a més de confident del rei Jaume I i ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. El nou monestir s'ubicaria a la vall de Lullén (on hi havia tres poblats de moros, que passarien a ser propietat de la cartoixa), prop de València i Sogorb, al peu de les Penyes Altes i Rebalsadors, dins la Serra Calderona, i dins l'extensa rectoria de Llíria.

Cartoixa de Porta Coeli

A prop de la cartoixa es troba La Pobleta, un recinte amb un gran casalot, una ermita, corrals, cavallerisses, passejos, laberints, camps presos per la mala herba, una gran bassa de reg i un dipòsit d'aigües de disseny modernista. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo". Un 20 maig 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de la Pobleta. La masia, construïda al segle XIV, va ser la llar del cap del Govern, Manuel Azaña, quan València va ser capital de la República durant la Guerra Civil. Amb anterioritat havia estat aldea mora, mas dels cartoixans de Portaceli i lloc de descans de la burgesia.

Turó de La Mata amb la torre de guaita

Del mateix Mirador ix un sender pedregós i amb fort desnivell  que fa que perda altura de forma rapida, una mica més de cinc-cents metres i va a eixir al sender per on transita la variant de Rebalsadors del GR-10, gire envers la dreta i en suau pujada vaig fent camí, en tot moment tinc a l'esquerra la inconfusible silueta del Turo de La Mata amb la seua caseta de guaita, quilometre i mig mes i el sender ix a la pista que en forta pendent ve de la Cartoixa de Porta Coeli, sempre de pujada, uns trams més pronunciada i altres menys, arribe al Coll de la Moreria, passe per Les Cases de La Falguera i quan porte als peus uns deu quilometres, arribe a la Font de Poll. ací aprofite per a fer el preceptiu mos i donar un xicotet descans als peus.

Font del Llentiscle

Torne a la pista que en suau pujada i en poc menys de dos quilòmetres em porta davant de la Font del Llentiscle, el lloc és bonic de veure i ben arranjat, llastima que no porte aigua, a partir d'ací, la pista comença a davallar suaument, el transitar per pista fa que aquest tram de caminada siga   molt monòton i sense res a destacar, fets un parell de quilòmetres més trobe l'entrada a la casa de colònies La Prunera, en la pujada al Oronet vaig passar per la part de darrere i per la font del mateix nom. Un poc més d'un quilòmetre i sóc al lloc on el GR creua la pista i per on he passat aquest matí, m'endinse pel corriol que va a trobar el Barranc dels Tramussos i ja només és qüestió de desfer el camí fet al matí.

xicotet gorg que crea l'aigua de la Font de Marianet

Arribe a la Font de Marianet, ací trobe a una persona omplint gran quantitat de garrafes de l'aigua de la font, senyal de la seua bondat si mes no, baixe al barranc per gaudir de l'encisador raconet que forma el barranc en rebre l'aigua de la font, torne dalt i ja faig els poquets metres que em separen del vehicle, puge i ja pose rumb envers Vilamarxant. Ha estat un altre matí de descoberta, de pau, de contacte amb la natura i per què no dir-ho, de suar de valent, semble que la primavera vol fer acte de presència deixant arrere els pocs dies de fred que ens ha obsequiat l'hivern.

FONT DE SANT ANTONI-ALT DE LA NEVERA-SIERRO- FONT DE SANT ANTONI, Serra, (Camp del Turia)

Lloc inici caminada:  Font de Sant Antoni,CV-310, Serra
Caminants:  Francesc
Data: 20-11-2013
Hora d’inici caminada: 07:41:16
Hora d’arribada: 13:18:21
Duració: 05:37:05
Temps en moviment: 02:59
Temps parat: 02:38
Alçada punt de sortida: 402 m
Alçada mínima assolida: 382 m
Alçada Màxima assolida:736 m
Desnivell màxim: 354 m
Ascensió acumulada:701 m
Descens acumulat:695 m
Guany:333 m
Distancia recorreguda: 13.31 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.4 Km/h.

Creu del Sierro damunt el cim

Semble  que l'hivern és arribat, neu, vent, fred........ així doncs, és temps de deixar les caminades pausades a tocar de bonics rius o rierols, les capbussades en les fresques aigües, ara toca lligar ben fort els cordons de les xiruques, mirar envers les altures i fer una posada  a punt  integral. Hui he girat els ulls envers la Calderona i he decidit fer-li visita, l'hi he demanat que no siga massa dura amb mi. Per hui he preparat una caminada que ix de la Font de Sant Antoni en la carretera CV-310 un cop creuat Serra i que em portara dalt el cim del Sierro visitant abans l'Alt de la Nevera, el track que faré servir és de la gent de Trotasendes Benicalap, encara que en veient la forta pujada només començar, decidisc ferla en sentit contrari.

Font de Sant Antoni

Isc de casa i em dirigisc a trobar Serra, arribe, creue el poble i aparque el vehicle a la CV-310 davant mateix de la Font de Sant Antoni quan encara no s'ha fet clar del tot, per aquest motiu deixe les fotos de la font per a la tornada, faig uns pocs metres per la carretera fins a trobar el pal indicador de la Font de Marianet, al contrari de la Font de Sant Antonio que no treia aigua, aquesta deixa anar un bon doll, probe de fer alguna foto però la poca llum no ho permet. seguint les marques  que crec són del GR-10, m'endinse en el Barranc dels Tramussos. El sender va resseguint el barranc en molts trams per la llera mateix, la qual cosa em porta a fer alguna que altre grimpada entre grans rocs, quan he fet una mica més d'un quilòmetre isc del barranc per l'esquerra sempre seguint les marques del GR.

el GR per dintre el Barranc dels Tramussos

Quant porte fets uns dos quilometres i mig, arribe a la Font de la Prunera i al seu costat, la Casa de San Jose, propietat del "Patronato de la Juventud Obrera". L'edifici data de 1913 i és un dels primers albergs per a colònies escolars de la Comunitat Valenciana. La casa es va edificar sobre el vessant de la muntanya, i actualment disposa de dues plantes sobre una àmplia base rectangular. Una casa dissenyada per albergar grups escolars i juvenils, que amb el pas del temps ha tingut una àmplia ocupació especialment a l'estiu, i successives reformes al llarg d'un segle. L'alberg està tancat i amb incipients signes de deteriorament. Es va ocupar per última vegada en l'estiu de l'any 2011. Ha patit deteriorament a causa del vandalisme i robatori d'alguns materials dels equipaments de l'alberg, com ara la instal·lació de coure de la cuina i els lavabos.

Casa de San Jose, Patronato de la Juventud Obrera

Vist el lloc i sempre seguint les marques, uns trams per pista i altres per corriols vaig fent camí, fets quatre quilòmetres i mig el track em fa deixar la pista i les marques del Gr i agarrar un corriol que ix per la dreta de la pista, en aquest tram el corriol es fa fonedís en més d'un cop i he d'estar pendent del gps fins que va a eixir a una pista, aquesta em portaria directe dalt del Sierro, però tal com varen fer la gent de Trotasendes Benicalap, em desvie per l'esquerra per fer el quilometre i mig que em portara dalt l'Alt de la Nevera. Tot el matí, el vent bufa amb ganes, però fins ara anava mig protegit per la vegetació, en aquest tram degut al fet que la vegetació és més escassa i al guanyar alçada, es fa notar amb força, per aquest motiu arribe dalt, prenc unes imatges i sense estar-hi gaire inicie la davallada.

el Sierro, amb la creu i el refugi

Arribe altre cop a la pista, fet un quilòmetre més o menys veig a la dreta de la pista les restes d'una edificació, m'hi atanse i em trobe amb el que havia estat un corral de dimensions prou importants, es tracta del que queda dempeus del Corral del Banyet, torne a la pista  i ja inicie una sèrie de marrades que salven els a prop de 150 m. de desnivell sense massa esforç. Arribe dalt del Sierro, com el cuc de la gana ja fa estona que es queixa i amb raó, em resguarde del vent entrant al refugi que allí es troba i procedisc a fer el mos del matí. Ara done un tomb pel lloc gaudint de les vistes que des d'ací es poden contemplar, tinc davant meu tot l'arc del Golf de Valencia per una banda, la Serra d'Espadà per altre i per altre tot el Camp del Túria on puc endevinar Vilamarxant i Les Rodanes.

vistes des del Sierro, Golf de València i l'Albuera

Vist el lloc i degut al fort vent decidisc iniciar la tornada, per un corriol que ix pel davant del refugi  comence a davallar, el corriol és molt pedregós i amb una forta pendent, tant és així que en poc més d'un quilòmetre baixe uns 230 m. de desnivell anant a eixir al Barranc del Tramussos uns quants metres més amunt d'on l'he deixat a primera hora, ara ja és qüestió d'anar resseguint el torrent desfent el camí portar aquest matí. Arribe a la Font de Marianet on ara si puc gaudir de la bucòlica estampa del lloc, tant de la font com del petit salt  i el gorg que l'aigua de la font creen al barranc, isc a la carretera i en pocs metres sóc davant de la Font de Sant Antoni, aquesta és de grans dimensions i amb un estil neobarroc, llastima de la manca de líquid element.

Font de Marianet

Puge al cotxe i creuant Serra, Naquera i Bétera isc a la CV-35 per on pose rumb envers Vilamarxant, malgrat la forta ventada, aquesta primera trobada amb La Calderona després de tant de temps, ha estat una experiència molt gratificant  i semble que el turmell no s'ha ressentit gaire.