PUJADA DEL PESSEBRE A LA COSTA, Amb el Club Centre Excursionista de Centelles

Lloc inici caminada: Carrer de Fortià Solà, Centelles, Osona
Caminants: Joaquina, Salva,Jose Maria, Francesc i unes quantes desenes mes
Data: 22-12-2013
Hora d’inici caminada: 08:13:20
Hora d’arribada: 13:34:29
Duració: 05:21:09
Temps en moviment: 02:00
Temps parat: 03:09
Alçada punt de sortida: 542 m
Alçada mínima assolida: 542 m
Alçada Màxima assolida: 1003 m
Desnivell màxim: 461 m
Ascensió acumulada: 574 m
Descens acumulat: 556 m
Guany: 461 m
Distancia recorreguda: 7.549 Km
Velocitat mitjana: 1.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.87 Km/h.

"A Dios pongo por testigo de que nunca mas hare una foto desenfocada"

Com cada any per aquestes dates, el Club Centre Excursionista de Centelles, organitzava la pujada del Pessebre dalt de La Costa. que és com es coneix la part superior de les cingleres que es poden albirar a ponent de Centelles. Com cada any també per aquestes dates, la dona i jo teníem previst pujar per passar el Nadal amb la família, parlant amb el Salva de fer alguna cosa, em comenta que ell, la Joaquina i el Jose Maria tenen previst participar-hi i decidisc que jo  m'hi agregaré, quedem que el Jose Maria em recollira a Martorelles i ens trobarem amb ells a Hostalets, un cop allí anirem fins al punt on està previst que comenci la caminada.

esperant el tret per eixir

El Jose Maria em recull davant Can Carranca a un quart de huit i ens dirigim envers Hostalets, arribats decidim anar amb els dos vehicles per tal que en acabar la caminada, nosaltres ja fem via cap a Martorelles, arribem dels primers al punt d'eixida i a poc a poc va arribant la gent, quan passen uns deu minuts de les vuit és dona el tret d'eixida i a poc a poc es comença a moure una llarga i multicolor serp humana, creuem la C-1413B i agafem per la pista que passa a tocar de Ca La Manescala, seguim la pista i passem per Can Manel, uns pocs metres més endavant s'acaba la pista i comença un corriol que s'endinsa en el paratge conegut com L'Esgraonada.

camí del Morro de Porc, tram equipat

El Corriol té trams emboscats, trams que transita damunt de roca nua, trams aeris i altres no tant, els trams més aeris han estat equipats amb cable d'acer per tal de donar més seguretat, el conjunt és un corriol exigent, amb forta pendent que en alguns trams se salva per damunt grans pedres a manera d'esglaons, tot junt fa que malgrat que jo hagi d'anar parant de tant en tant, quedi encisat per la bellesa del corriol. Arribem sota el Morro de Porc, aquest és un dels pics que  podem trobar dalt les cingleres i que amb els seus 967 m. es fa de notar, el rodegem i resseguim un tram de la costa gaudint de les espectaculars vistes que d'ací estant, es poden albirar. Ara ens dirigim al lloc on l'organització ha preparat les brases i les graelles, per què cada un posi a coure la botifarra o allò que hagi portat.

no tot a de ser patir..........

Després de prop una hora de menjar, xerrar i recuperar forces, es reinicia la caminada per fer els 600 m. que ens separant del lloc on es troba el tronc damunt del qual, es munta cada any el pessebre, arribem al lloc i ens trobem el tronc amb el pessebre de l'any passat encara al seu lloc, el tronc és tan arran de la cinglera que ací passo uns moments d'angúnia en veure a la gent movent-se tan arran del vuit. Comencen a desmuntar el pessebre "caducat" i a preparar per a muntar el d'enguany, per a fer temps visitem un refugi que es troba per allí a prop i semble que pertany a alguna societat de caçadors.  En veient que la cosa va per llarg i una vegada hem pogut veure el nou pessebre muntat provisionalment, nosaltres quatre decidim iniciar la tornada

col·locant el pessebre

Seguin pel corriol per on hem arribat que coincideix amb el Camí de La Costa, però ara en sentit contrari i anem  resseguint la cinglera, passem per la Roca Llisa i després d'eixir a la carretera del Puigsagordi per on caminem uns pocs metres, arribem al Pic de la Costa que amb els seus 1004 m. és el punt més alt de la caminada, seguim pel corriol i passem pel Pla de Riucerdà i ja comencem a davallar per la Tosquera de Vinyoles, aci podem observar  un grup de gent que penja de les cingleres sota mateix de la Costa del Giol, transiten per la Via Ferrata de Les Baumes Corcades, una de les mes importants vies ferrates de Catalunya. El sender va perden alçada mentre transita per Les Escales del Puig, tram molt pedregós i que a aquestes alçades noto que em castiga els genolls, malgrat açò,  es bonic de fer.

Via ferrata de Les Baumes Corcades

Passem a tocar de lo reste en peu de la casa d'El Puig Vell, ara ens incorporem a pista de terra que  poc després es transforma en pista asfaltada i que deixant a la dreta el Moli de l'Estrada i els Horts de l'Estrada, ens porta a eixir a la C-1413B que creuem i girant envers la dreta anem a trobar els vehicles, ens acomiadem del Salva i la Joaquina, pujo al cotxe del Jose Maria i posem rumb envers Martorelles, arribats ens acomiadem, ens desitgem bones festes i ell ja fa via envers Cànoves.  Ha estat una caminada no gaire llarga però exigent pel desnivell a salvar en molt poc tram, malgrat tot, paga la pena l'esforç ja sigui amb pessebre o sense, feia temps que no caminava per uns corriols tan bonics i gaudia d'unes vistes tan espatarra'ns.

MOLI DE LA CEJA-EL GORGO-MAS DE TRISTANY-MOLI DE LA CEJA, (A cavall entre el Camp del Túria i l'Alt Palancia)

Lloc inici caminada: Moli de la Ceja, Gatova, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 11-12-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 12:41:56
Duració: 04:56:40
Temps en moviment: 03:42
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 652 m
Alçada mínima assolida: 632 m
Alçada Màxima assolida: 908 m
Desnivell màxim: 276 m
Ascensió acumulada: 591 m
Descens acumulat: 613 m
Guany:256 m
Distancia recorreguda: 14.49 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.85 Km/h.

fent  cim

Comentant ahir amb la dona sobre  poder disposar del vehicle,  em diu que avui no li fa falta, així doncs fique la mà  al bagul de caminades pendents i trec la pujada al Gorgo, aquest era històricament el cim més alt de la Serra Calderona amb 908 msnm; encara que hui en dia aquest "honor" recau en el Montemayor  de 1015 msnm, i que es va incorporar al parc en una ampliació posterior. El Gorgo es trobe dintre el terme municipal de Gatova, pertanyent a la comarca del Camp del Túria, quasi al llindar amb el de Sogorb, que pertany a la de L'Alt Palància.

Moli de la Ceja

Aquest matí em lleve, agarre el cotxe i em dirigisc a trobar Gatova, poc abans d'arribar al poble gire envers la dreta i m'incorpore al Camí de Gatova a Tristany per un tram de pista asfaltat que en poc més d'un quilòmetre em deixa davant del Moli de la Ceja, arribe i aparque el vehicle quan encara és fosc, mire de fer unes fotos però la manca de llum ho impedeix així és que done inici a la caminada quan són tres quarts de huit.A mesura que va clarejant, m'adone que no és el millor dia, si quelcom té aquesta caminada, és poder gaudir de les vistes des de dalt El Gorgo i el dia s'ha llevat ennuvolat i boirós. Però ja sóc ací i gaudiré el que puga del matí.

Moli de la Ceja, interior

En Gatova es poden trobar les restes de dos antics molins, es troben  ambdós al llevant de la vila, però en diferents ubicacions, el conegut com de "la Ceja", a uns 700 metres d'altitud i al Sud del poble, mentre que l'altre, del "Pic Iranzo" o "Cachumbito", a aproximadament 800 metres i cap a l'Est.
Es tracta de construccions antigues de les quals s'ignora quan van estar construïdes, van deixar de ser utilitzades a finals del segle XIX, existint també poca informació sobre els seus mecanismes i funcionament. Tots dos són estructures aïllades, de forma cilíndrica, de tendència troncocònica, més ampla que alta, amb gruixuts murs construïts a base de blocs de pedra calcària travada amb morter de guix i terra argilosa, assentades sobre la roca de la muntanya. 

Actualment, tots dos molins, totalment restaurats, respectant el seu primitiu estil, s'utilitzen com miradors, donades les extraordinàries i boniques vistes que des d'ambdós es poden contemplar.

inici de la senda que puja al Gorgo

Camine pel Camí de Gatova a Tristany ara ja sense asfalt, fets uns huit-cents metres, deixe la pista i agarre un altre que ix per la dreta, un quilòmetre més i creue el Barranc de Cardaire per un petit pont de pedra, ara la pista es va enlairant en una pendent prou pronunciada que en un quilòmetre aprox. em deixa davant on té  l'inici la senda que puja fins al cim del Gorgo. Aquest tram fins a arribar dalt el cim i la tornada, serà l'únic tram de senda per on transitaré hui, tota la resta serà per pista,  la senda a poc a poc es va tornant més pedregosa i l'ultim tram per arribar al cim necessita alguna ajuda de les mans. Arribat dalt em trobe amb una desagradable sorpresa, al costat del vèrtex geodèsic es trobe un peiró on dintre una capelleta sempre es trobe un belen i una llibreta on deixar constància de la visita, el belen ha desaparegut, víctima potser d'alguna bretolada?

.

El Gorgo, vèrtex i capelleta on tindria que estar el belen

Gaudeixo una estona de les vistes que la boirina permet albirar i després d'unes quantes fotos, dono inici a la baixada fins a sortir altre cop a la pista per on segueixo caminat, caminats uns quants metres trobo les restes d'una edificació i d'un aljub, les dimensions no es corresponen amb les d'una cabana per grans, ni amb les d'un corral, per xicotetes, per la qual cosa supose es devia tractar d'un masset on pernoctar durant l'època de la collita, ja que tot el contorn és ple de bancals d'oliveres i ametlers. Un quilòmetre mes i trobe altres restes i a tocar de pista un altre aljub, aquest en bastant bones condicions, uns metres endavant, deixe la pista per agarrar un altre que ix per la dreta i per la qual aniré trobant xiprers a tot el llarg fins a arribar al Mas de Tristany.

xiprers flanquejant el camí al Mas de Tristany

Poc abans d'arribar al Mas de Tristany  i en un xicotet coll, creue els límits municipals entre Gatova i Sogorb, que és tant com dir entre Castelló i València, i per on transitava antigament  "La Colada de la Mojonera" antiga  via  pecuària. Arribe al Mas i em trobe amb un espai arranjat amb taules i focs tot al voltant de la casa.

Els orígens del mas estant estretament lligats a la Cartoixa de Portaceli, a principis segle XVII el propietari, un metge de cognom Tristany va donar-lo a la cartoixa, el mas va coadjuvar a les finances dels cartoixans amb els cultius típics d'una agricultura de muntanya: cereals, fruiters........  El 1835 amb la desamortització va passar a mans privades fins que a mitjans del segle passat va passar a mans de la Generalitat  convertint-se en un refugi i aula de natura, encara que semble que hui en dia roman tancat.

Mas de Tristany

Vist el lloc segueixo ruta, a partir d'ací m'acompanyaran un tram les marques del GR-10 en la seua 2ª etapa des de Serra fins a la Cova Santa ja en terme d'Altura, després de caminar junts quasi un quilòmetre i mig, el Gr em deixa per endinsar-se pel Barranc de Aguas Amargas, jo segueixo pel Camí de Gatova a Tristany, quant porto una mica més de dotze quilòmetres arribo a les restes del  Corral del Tio Escribano, just en la partió dels termes de Gatova i Sogorb, el corral devia servir d'aixopluc als ramats que transitaven per la "Colada de la Mojonera" que semble passava a tocar del corral, ací aprofito unes pedres per parar-me a fer el mos del matí.

interior del Moli de la Ceja

Enllestit el mos re-emprenc la ruta, un quilòmetre i mig més endavant arribo a on aquest matí he deixat la pista per desviar-me envers la dreta, ara ja trepitjo el camí fet a l'anada en mig quasi de la foscor, això fa que pari atenció a un caxirulo o petita cabana de pedra seca que queda sota mateix de la pista, això si,   m'ha passat desapercebuda una cova que m'han dit que es troba per ací.  Ja camino els pocs metres que em resten per arribar altre cop al Moli de la Ceja, ara sí que m'entretenc a fer-li complida visita i prendre les imatges que aquest matí no he pogut per la foscor, vist el lloc pujo al cotxe i ja poso rumb envers Vilamarxant. 

Fuente del Tormo

De tornada he parat per a visitar la Fuente del Tormo que es troba en el tram de pista asfaltada que porta fins el moli. Excepte el tram de senda per pujar al Gorgo, tot el camí ha estat per pistes, la qual cosa ha fet un poquet monòton el caminar, però es tracta d'anar coneixent la serra i supose que no sempre podrà ser caminat per boniques sendes. Per a la caminada d'hui, me he basat en un track del Jose de Trotasendes Benicalap, introduint alguna que altre variant.

CAMINADA PER VILAMARXANT AMB LA FALLA EL COLP (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Casal Falla El Colp, carrer Sant Miquel, Vilamarxant (Camp del Túria)
Caminants: 28 Senderistes
Data: 01-12-2013
Hora d’inici caminada:09:10:06
Hora d’arribada: 12:17:16
Duració: 03:07:10
Temps en moviment: 01:40
Temps parat: 01:27
Alçada punt de sortida: 142 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 274 m
Desnivell màxim: 174 m
Ascensió acumulada: 314 m
Descens acumulat: 307 m
Guany:131 m
Distancia recorreguda: 11.00 Km
Velocitat mitjana: 3.5 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 5.8 Km/h.

el grup a Bassa Barreta

 Per a hui la Falla "El Colp" de Vilamarxant, havia preparat una caminada pel terme de la població sota la direcció tècnica de Senderistes Les Rodanes, a meitat setmana m'arriba un wassap   informant-me del tema, (xe quins modernismes), com és una matinal i tinc el matí lliure decidisc participar, així que hui poc abans de les nou, hora prevista per a eixir, sóc davant el casal de la falla punt de trobada, comença a arribar gent i després d'uns minuts de cortesia iniciem la caminada quant passen deu minuts de les nou, pel carrer de Sant Miquel anem a trobar el Barranc de Teulada que creuem i agarrem el camí del Cavallo dels Forners vorejant el polígon industrial d'Enchilagar del Rullo. Eixim al Camí del Racó d'en Zamora que transcorre paral·lel a la CV-50 fins a arribar al disseminat de Les Creuetes.

primer avenc

 Ací girem envers l'esquerra i iniciem una suau pujada que ens porta a un collet on trobem un encreuament de camins, per l'esquerra i després de creuar una cadena, continua la pista fins a arribar dalt la Rodana Gran, de front tenim el Camí del Massis, tant per un com per l'altre, circula el PR-175 o Sender de Les Rodanes, nosaltres agarrem una senda que ix cap a la dreta i que s'endinsa en la zona de bosc d'Els Cavallons, arribem dalt d'una lloma que amb poc menys de 280 m. d'altitud, és el punt més alt de la caminada de hui. Ara comencem a davallar per una bonica senda que ens porta a passar pel costat de dos avencs protegits per unes baranes de fusta primer, per apropar-nos després a la Cova del Llentiscle, lògicament en els tres llocs fem parada per gaudir-ne.

cova El Llentiscle

Sempre seguint la bonica senda anem a eixir al Camí del Massis a tocar del Corral de Bassa Barreta, des de  l'última vegada que vaig estar ací, han acabat d'arranjar el corral, llastima que estiga tancat i no puguem visitar-lo per dintre, ara fem els pocs metres que manquen per arribar a Bassa Barreta on la gent de la falla a preparat una taula amb tota mena de menjar i beguda per a fer un suculent esmorzar. Aixoplugats sota l'ombra de l'espectacular Pi de Bassa barreta, ens afanyem a donar bon ús dels aliments a la nostra disposició, mentre aprofitem per xerrar, enllestida la qüestió gastronòmica, reiniciem la caminada deixant aviat el camí de Bassa Barreta per agarrar la Senda dels Cuartelets que durant un tram, transita per una estreta vall que separa la Rodana Gran de la Rodaneta Blanca.

xe que bo!!!!!! evidentment la foto es un "posado" no un "robado"

La senda ens porta a eixir a Los Yesares, creuem el Barranc dels Oms i deixant a la nostra esquerra els Cavallons dels Forners arribem al poble passant per davant de les instal·lacions esportives, per la passera tornem a creuar el Barranc de Teulada i ja anem a trobar el carrer de Sant Miquel per on arribem al casal d'on hem eixit fa poc més de tres hores i 11 quilòmetres.  Ací  la gent de la falla a preparat una picaeta per a rematar el matí. Després  de xerrar un poquet m'acomiade de la gent i truque a la dona que em vinga a recollir.

He d'agrair la bona acollida que estic trobant per part de tota la gent, el qual fa que em trobe molt a gust en totes les eixides en les quals participe. Com sóc un nouvingut, pregue que si trobeu algun error en els noms dels llocs, m'ho feu saber per poder-ho canviar.

SENDER DE "LOS CALDERONES" CHULILLA, AMB SENDERISTES LES RODANES

Lloc inici caminada: CV-394 Km. 2 Chulilla (Els Serrans)
Caminants: 44 Senderistes (Senderistes Les Rodanes, Vilamarxant)
Data: 24-11-2013
Hora d’inici caminada:07:52:06
Hora d’arribada: 14:35:55
Duració: 06:43:49
Temps en moviment: 03:58
Temps parat: 02:45
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 518 m
Desnivell màxim: 279 m
Ascensió acumulada: 986 m
Descens acumulat: 983 m
Guany:203 m
Distancia recorreguda: 18.90 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.7 Km/h.

El Frailecico

Aquest diumenge la gent de Senderistes Les Rodanes de Vilamarxant, tenien preparada una caminada pel terme de Chulilla a la comarca d'Els Serrans, el punt de trobada era la benzinera que es troba a l'entrada del poble i l'hora d'eixir les 06:30, arribe el primer i a poc a poc va arribant gent, quant passen uns minuts de l'hora prevista ens repartim en els vehicles i anem a trobar la CV-35 que deixem per agarrar la VV-6241 per on arribem a Chulilla, creuem el poble i deixem els vehicles en una zona de pàrquing que es troba a l'eixida del poble en direcció a Losa de l'Obispo. Comencem la ruta tornant uns pocs metres enrere, per la carretera per la qual hem vingut arribem a la plaça de La Baronia, en veure un bar alguns no es poden estar de fer un café, aquí agafem  un carrer a la dreta que ens van baixant fins al riu passant per una petita depuradora.

camí del Charco Azul

Ací i sempre seguint la senda i de passar a tocar de l'inici de la canalització que passa soterrada per dessota del poble i que després de quatre quilòmetres arriba, a la central Elèctrica que es troba  poc abans del balneari, arribem al Charco Azul, que és un petit i bonic toll que es forma després d'una xicoteta presa. Pel lateral dret i subjecta a la paret discorre una passarel · la de fusta sobre una estructura metàl · lica que servia perquè els visitants pogueren arribar fins a la presa, tot i que en la meua anterior visita m'arrisque a transitar un tram, realment el seu estat és lamentable i perillós. Creuem el Túria per unes grans pedres i ens endinsem en la Senda Botànica, aquesta ens fa creuar el riu tres cops per unes originals passeres de formigo i fusta. Arribem al Puente los Huertos, pont de pedra que esta a tocar del "Remanso  las Mulas" i per on transita la "Vereda de Castilla".

Cueva del Gollizno

La Vereda de Castilla era o és, una de tantes sendes per on transitava la transhumància, aquest entramat de camins estava compost per cañadas, veredas, cordeles...... d'acord a la seua amplària i importància, aquesta en concret té el seu inici en terres de Guadalajara, passa per Cuenca i arribava fins a  la població de Chiva ja en terres valencianes. Creuem el pont i agafem una senda a la dreta amb una mica de pendent i amb bones vistes del castell i el poble, al poc ja endevinem la Cova del Gollizno una gran balma digne de veure. Arribem a una cruïlla en què seguirem rectes per visitar la cova, després de fer-li visita tornem sobre les nostres passes fins a la cruïlla i seguim pujant cap a la Cova del Tresor. Arribem a un punt on semble que acaba la senda i ens endinsem en  una preciosa canal  amb alguna que  altra grimpada.

grimpant per la canal

Aquest tram és de forta pendent, el que fa que en poc més d'un quilòmetre i mig salvem un desnivell de més de dos-cents metres, de pujada  ens trobem  la Cova del Tresor, té una boca xicoteta, pensava que seria més gran, arribem dalt un pla amb molt escassa vegetació i amb un sol ple de grans pedres la qual cosa fa de mal caminar però de bon admirar, ara comença un puja i baixa que ens porta dalt el puntal conegut com El Frailecico, ací trobem les restes d'un aljub excavat a la roca i amb el sostre de volta de canó en bastant bon estat de conservació, semble ser vestigi d'un antic castrum roma.   Tot i la poca alçada del lloc, només uns 450 m; les vistes són espaterrants i en apropar-me a la cornisa em dóna una sensació de vertigen que fa que m'hi estiga poc.

dalt el Frailecico, al fons Chulilla i el Puntal

Vist el lloc reiniciem la caminada anant a trobar el PR- V 77 que va de Chulilla a Sot de Xera i que en aquests tram coincideix amb la Vereda de Castilla, estava previst fer el mosset en arribar a les pintures rupestres,  però en veient l'hora, el Porrina que dirigeix la caminada decideix de parar i fer-lo ací. Enllestida la feixuga tarea del mosset, reiniciem la caminada seguint el PR que ara s'endinsa en el Barranc de Vallfigueras. Un cop arribem al pal indicador de les pintures ja podem veure a l'altra vessant del barranc un seguit d'escales i dalt de tot, unes reixes per protegir les pintures , ací comença un anar i tornar de gent que vol visitar les pintures  baixant al llit del barranc i cap a l'esquerra buscant un pas entre  enormes roques,  cal portar cura sobre tot en baixar per l'escala de fusta doncs aquesta es molt vertical . Un cop visitades seguirem el PR -77 que segueix pel barranc fins a una pista.

pujant a visitar les pintures

Ací el PR-V 77 fa un gir a l'esquerra en direcció a Sot de Xera, nosaltres continuem per la variant  PR-V 77.1 que ens portara a trobar el Pantà de Loriguilla per ampla pista, quant portem fets uns dotze quilometres arribem al Coll de Cullibres d'on ja podem albirar el pantà. En poc més de dos quilòmetres de suau baixada ja som damunt la presa que creuem gaudint de les vistes a banda i banda, un cop  passem la presa agafem una carretera que surt a la dreta i que ens baixa al riu, sense creuar a l'altra banda veiem unes cadenes i una pista que per l'esquerra i resseguint el riu ens anirà endinsant en un bonic paratge  amb unes enormes parets, on ens trobem quantitat d'escaladors en plena ascensió.

Pantà de Loriguilla

Després passem per dos ponts penjants que creuen el riu i que fan les delícies del grup, especialment d'aquells que no pateixen de vertigen, en eixir del segon pont, unes costerudes escales   ens porten a la part de dalt dels penya-segats, ací el riu s'encaixona fins a arribar al Charco Azul. Sempre seguint la senda, passem per dos miradors i en passar  l'últim, pugem a la carretera CV- 394 que en uns 500 de metres ens portarà a l'aparcament. El tram que hem fet des del pantà fins a Chulilla és conegut com el Sendero de los Pantaneros, ja que sembla era emprat per la gent que de Chulilla anava a treballar en la construcció de la presa.

el grup dalt la presa del pantà

Arribats  on hem deixat els vehicles aquest matí, ens alliberem del pes de les motxilles i altres accessoris i ens dirigim a trobar la Plaza de la Baronia, en el restaurant del mateix nom ens asseiem a la terrassa i ens obsequiem amb unes fresques i merescudes cerveses, ací el Porrina ha reservat taula per la gent que ha escollit quedar-se a dinar, per la qual cosa després d'una estona de xerrada, els que no es queden marxen i nosaltres entrem i ens entaulem per donar  bon compte de l'opípar menjar. En acabar i després d'una estona d'agradable sobretaula anem a trobar els cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant posant fi a un bonic dia de contacte amb la natura.

una de ben merescuda cervesa

Aprofite per des de ací, felicitar tant al Miguel "Porrina" com a la resta d'organitzadors per la excel·lent tasca portada, tant en la preparació com en l'execució de l'eixida

FONT DE SANT ANTONI-ALT DE LA NEVERA-SIERRO- FONT DE SANT ANTONI, Serra, (Camp del Turia)

Lloc inici caminada:  Font de Sant Antoni,CV-310, Serra
Caminants:  Francesc
Data: 20-11-2013
Hora d’inici caminada: 07:41:16
Hora d’arribada: 13:18:21
Duració: 05:37:05
Temps en moviment: 02:59
Temps parat: 02:38
Alçada punt de sortida: 402 m
Alçada mínima assolida: 382 m
Alçada Màxima assolida:736 m
Desnivell màxim: 354 m
Ascensió acumulada:701 m
Descens acumulat:695 m
Guany:333 m
Distancia recorreguda: 13.31 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.4 Km/h.

Creu del Sierro damunt el cim

Semble  que l'hivern és arribat, neu, vent, fred........ així doncs, és temps de deixar les caminades pausades a tocar de bonics rius o rierols, les capbussades en les fresques aigües, ara toca lligar ben fort els cordons de les xiruques, mirar envers les altures i fer una posada  a punt  integral. Hui he girat els ulls envers la Calderona i he decidit fer-li visita, l'hi he demanat que no siga massa dura amb mi. Per hui he preparat una caminada que ix de la Font de Sant Antoni en la carretera CV-310 un cop creuat Serra i que em portara dalt el cim del Sierro visitant abans l'Alt de la Nevera, el track que faré servir és de la gent de Trotasendes Benicalap, encara que en veient la forta pujada només començar, decidisc ferla en sentit contrari.

Font de Sant Antoni

Isc de casa i em dirigisc a trobar Serra, arribe, creue el poble i aparque el vehicle a la CV-310 davant mateix de la Font de Sant Antoni quan encara no s'ha fet clar del tot, per aquest motiu deixe les fotos de la font per a la tornada, faig uns pocs metres per la carretera fins a trobar el pal indicador de la Font de Marianet, al contrari de la Font de Sant Antonio que no treia aigua, aquesta deixa anar un bon doll, probe de fer alguna foto però la poca llum no ho permet. seguint les marques  que crec són del GR-10, m'endinse en el Barranc dels Tramussos. El sender va resseguint el barranc en molts trams per la llera mateix, la qual cosa em porta a fer alguna que altre grimpada entre grans rocs, quan he fet una mica més d'un quilòmetre isc del barranc per l'esquerra sempre seguint les marques del GR.

el GR per dintre el Barranc dels Tramussos

Quant porte fets uns dos quilometres i mig, arribe a la Font de la Prunera i al seu costat, la Casa de San Jose, propietat del "Patronato de la Juventud Obrera". L'edifici data de 1913 i és un dels primers albergs per a colònies escolars de la Comunitat Valenciana. La casa es va edificar sobre el vessant de la muntanya, i actualment disposa de dues plantes sobre una àmplia base rectangular. Una casa dissenyada per albergar grups escolars i juvenils, que amb el pas del temps ha tingut una àmplia ocupació especialment a l'estiu, i successives reformes al llarg d'un segle. L'alberg està tancat i amb incipients signes de deteriorament. Es va ocupar per última vegada en l'estiu de l'any 2011. Ha patit deteriorament a causa del vandalisme i robatori d'alguns materials dels equipaments de l'alberg, com ara la instal·lació de coure de la cuina i els lavabos.

Casa de San Jose, Patronato de la Juventud Obrera

Vist el lloc i sempre seguint les marques, uns trams per pista i altres per corriols vaig fent camí, fets quatre quilòmetres i mig el track em fa deixar la pista i les marques del Gr i agarrar un corriol que ix per la dreta de la pista, en aquest tram el corriol es fa fonedís en més d'un cop i he d'estar pendent del gps fins que va a eixir a una pista, aquesta em portaria directe dalt del Sierro, però tal com varen fer la gent de Trotasendes Benicalap, em desvie per l'esquerra per fer el quilometre i mig que em portara dalt l'Alt de la Nevera. Tot el matí, el vent bufa amb ganes, però fins ara anava mig protegit per la vegetació, en aquest tram degut al fet que la vegetació és més escassa i al guanyar alçada, es fa notar amb força, per aquest motiu arribe dalt, prenc unes imatges i sense estar-hi gaire inicie la davallada.

el Sierro, amb la creu i el refugi

Arribe altre cop a la pista, fet un quilòmetre més o menys veig a la dreta de la pista les restes d'una edificació, m'hi atanse i em trobe amb el que havia estat un corral de dimensions prou importants, es tracta del que queda dempeus del Corral del Banyet, torne a la pista  i ja inicie una sèrie de marrades que salven els a prop de 150 m. de desnivell sense massa esforç. Arribe dalt del Sierro, com el cuc de la gana ja fa estona que es queixa i amb raó, em resguarde del vent entrant al refugi que allí es troba i procedisc a fer el mos del matí. Ara done un tomb pel lloc gaudint de les vistes que des d'ací es poden contemplar, tinc davant meu tot l'arc del Golf de Valencia per una banda, la Serra d'Espadà per altre i per altre tot el Camp del Túria on puc endevinar Vilamarxant i Les Rodanes.

vistes des del Sierro, Golf de València i l'Albuera

Vist el lloc i degut al fort vent decidisc iniciar la tornada, per un corriol que ix pel davant del refugi  comence a davallar, el corriol és molt pedregós i amb una forta pendent, tant és així que en poc més d'un quilòmetre baixe uns 230 m. de desnivell anant a eixir al Barranc del Tramussos uns quants metres més amunt d'on l'he deixat a primera hora, ara ja és qüestió d'anar resseguint el torrent desfent el camí portar aquest matí. Arribe a la Font de Marianet on ara si puc gaudir de la bucòlica estampa del lloc, tant de la font com del petit salt  i el gorg que l'aigua de la font creen al barranc, isc a la carretera i en pocs metres sóc davant de la Font de Sant Antoni, aquesta és de grans dimensions i amb un estil neobarroc, llastima de la manca de líquid element.

Font de Marianet

Puge al cotxe i creuant Serra, Naquera i Bétera isc a la CV-35 per on pose rumb envers Vilamarxant, malgrat la forta ventada, aquesta primera trobada amb La Calderona després de tant de temps, ha estat una experiència molt gratificant  i semble que el turmell no s'ha ressentit gaire.

DE ADEMÚS A VALLANCA RESSEGUINT EL RIU BOILGUES (Racó d'Ademús)

Lloc inici caminada:  Carretera Vallanca, Ademús, Racó d'Ademús
Caminants:  Francesc
Data: 13-11-2013
Hora d’inici caminada: 08:31:10
Hora d’arribada: 13:56:31
Duració: 05:25:21
Temps en moviment: 03:07
Temps parat: 02:18
Alçada punt de sortida: 716 m
Alçada mínima assolida: 691 m
Alçada Màxima assolida:984 m
Desnivell màxim: 293 m
Ascensió acumulada: 601 m
Descens acumulat: 632 m
Guany: 267 m
Distancia recorreguda: 15.34 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h
Velocitat en moviment: 4.8 Km/h.

Salt d'aigua al riu Boilgues

Una vegada foragitada la calor que es resistia a marxar, tenia previst reiniciar la descoberta de la Serra Calderona, descoberta que ja havia iniciat amb les visites als castells de Serra i Olocau, malgrat aixo i posat a cercar itineraris, em topo amb la ressenya d'una ruta "aquàtica" d'eixes que tan m'abelleix fer, es tracta de resseguir un tram del riu Boilgues que transita entre els municipis de Ademús i de Vallanca, els dos dintre la comarca del Racó d'Ademús. 

El Racó d'Ademús és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla aragoneso-castellana, amb capital a Ademús i amb pertinença administrativa a la província de València.  També és coneguda simplement com el Racó. Limita pel nord, l'est i l'oest amb la província de Terol i al sud amb la de Conca,  està, per tant aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig. D'eixa comarca, concretament del petit poble de Cases Altes, era originari el Paco Candel, autor del llibre "Els Altres Catalans"

Moli de la Vila, Ademús, de procedència musulmana

Al llarg del curs del Bohílgues se succeeixen els bancals escalonats d'horta amb cultius de regadiu. Són especialment característiques les nogueres, que ja el botànic Cavanilles al segle XVIII qualifica de monstruoses  per la seua grandària. El seu curs també es va aprofitar tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals encara se'n pot veure algun distribuït en el seu recorregut, alguns d'ells daten d'època musulmana, com el Molí de la Vila d'Ademús, altres més recents com el Molí de Vallanca, del segle XVI. També en dates més recents es va construir una petita central elèctrica en el curs mitjà, avui en desús.
Però si per alguna cosa destaca aquesta zona fluvial, és per la seua excepcional conservació de l'hàbitat natural. Les ribes del riu Bohílgues presenten un interessant i variat ventall de flora i fauna autòctona, amb una exuberant vegetació de ribera, esquitxada de tolls i salts d'aigua. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constitueix una micro-reserva natural de flora protegida, el seu curs  coincideix amb part del PR- V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.

Fuente de Juan Manzano

Aquest matí em lleve ben aviat, m'espera un llarg recorregut en cotxe fins a arribar a Ademús, isc de casa i vaig a trobar la CV-50, després la A-3 i finalment la N-330 per on arribe a Ademús, aparque i done inici a la caminada quan passa un minut de dos quarts de nou. Al costat mateix d'on deixe el cotxe trobe la primera indicació de la ruta,  està tan ben indicada que malgrat portar el track al GPS, només el consulte de tant en tant per veure la distància feta o la velocitat. La cosa primera que trobe, és el Moli de la Vila i el bonic salt que crea el sobreeixidor. A partir d'aquí caminar ja és un goig integral per als sentits. Per a la vista, ja siga per la visió dels petits racons que el riu va mostrant, com per la bellesa cromàtica dels caducifolis que produeix en ells la tardor. Per l'oïda, per la dolça cançó de l'aigua saltant de pedra en pedra i pel refilar dels ocells. Per l'olfacte, que gaudeix del dolç aroma que es desprèn de la gruixuda catifa de fulles caigudes ............. Tot plegat amanit de la de vegades maleïda solitud, produeixen en mi una mena de sensació gairebé mística.

colors de tardor

 No he fet encara el primer quilòmetre que em surt al pas la font de Juan Manzano, pocs metres mes i sóc davant les restes de l'antiga central elèctrica que aprofitava la força de l'aigua per produir electricitat,  creue el riu per un pont i canvie de riba, malgrat anar pujant tota l'estona, la pujada és tan suau que pràcticament ni es nota, l'única dificultat que em trobaré hui és la de decidir quan prem el disparador i quan no, aniria tota l'estona sense aixecar el dit del botó. Fets un pic més de tres quilòmetres i mig arribe a La Veguilla, ací trobe una petita presa o assut que desvia l'aigua per una séquia, el sobrant crea un bonic i sorollós salt d'aigua, uns pocs metres mes i sóc a tocar de Fuentcaliente, aquesta és una deu d'aigua que ix pràcticament al nivell de la llera del riu, tan i així que si no fos pel pal indicador, passaria desapercebuda.

gorg i salt d'aigua al Boilgues

Fets uns sis quilometres, arribe a Vallanca, el poble és situat de forma escalonada, en el vessant sud d'un turó, a 973 m. d'altitud. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Boilgues, que neix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sud de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús. Pel que veig era típic de la zona aprofitar cavitats ja foren naturals o no, mostra de lo qual és la Cueva del Hocino  a on arribe després de pujar un tram d'esglaons de fusta. Ara i acompanyat per una velleta que veu en mi l'oportunitat de ferla petar, faig un tram de poc més d'un quilòmetre per la CV-478 que ve d'Ademús i m'arribe a la zona recreativa de Fuente Romero, ací aprofite les taules i bancs per fer el mos del matí. Enllestit el mos ja done inici a la tornada parant per fer visita de l'Area Recreativa de la Fuente la Teja que he deixat per a la tornada.

moli de La Tosca, Vallanca

En passar de nou pels carrers del poble m'atanse a contemplar el Moli de la Tosca del que per una finestra puc albirar part dels antics mecanismes, deixe el poble arrere i passe pel davant del Moli de la Vila, aquest, és el molí més antic de tots els del poble, datat en el segle XVII, malauradament està en un avançat estat de degradació. Passat el molí faig un petit desviament d'uns tres-cents metres per visitar un salt d'aigua, llastima que l'exuberant vegetació no permeta una visió més acurada, torne arrere i ja es tracta de desfer el camí que he portat a l'anada, no obstant això, no me'n puc estar de parar unes quantes vegades per prémer el botó de la càmera. Sense res a destacar i amb dolor, dolor pel fet de què arriba a la fi aquesta experiència quasi mística i dolor del turmell que porta tota la tornada renegant, arribe altre cop a Ademús, ací faig visita tant dels antics llavadors com de la Fuente Vieja per acomiadar-me del poble.

Fuente Vieja, Ademús

Ara ja si mentre comencen a caure unes gotes, vaig a trobar el cotxe, hi puge i  pose rumb envers Vilamarxant,  la pluja comence a caure amb més força i m'acompanyara un bon tros del camí de tornada, arribe a casa sense cap contratemps i felicitat-me per haver triat aquesta eixida malgrat el quilometratge a fer.

GR-4 SETENA ETAPA, SANT PAU DE PINÓS (Lluçanès)-SANTA MARIA DE CORNET (Bages)

Lloc inici caminada: Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Merlès (Lluçanès)
Caminants:  Joaquina, Salva, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 02-11-2013
Hora d’inici caminada:09:37:32
Hora d’arribada: 16:22:45
Duració: 06:45:13
Temps en moviment: 04:22
Temps parat: 02:23
Alçada punt de sortida: 773 m
Alçada mínima assolida: 412 m
Alçada màxima assolida: 773 m
Desnivell màxim: 361 m
Ascensió acumulada: 297 m
Descens acumulat: 666 m
Guany: 0 m
Distancia recorreguda: 18.35 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h
Velocitat en moviment: 4.13 Km/h

el grup al complert

Aquest cap de setmana teníem decidit pujar a Barcelona per visitar la família, fa uns dies i parlant amb el Salva em comenta que dissabte dia dos tenen previst fer un etapa del GR-4 ja que només els hi manquen dos per enllestir-ho, quedem que si no surt cap entrebanc,  m'afegiré al grup, divendres a la nit truca el Julio i em comenta que també s'ha agregat al grup, entre trucada i trucada quedem que ens trobarem davant la Masia entre tres quarts i les set.  Dissabte a l'hora prevista ens trobem davant la masia el Julio i jo, al poc temps arriba el Jose Maria, pugem al seu cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà per trobar-nos amb la Joaquina i el Salva. Arribats el Salva i el Jose Maria que són els conductors "es posen d'acord" i ja enfilem a trobar Prats de Llucanes.

Sant Pau de Pinós

Arribats, el Jose Maria s'ha dona de què s'ha confós, així doncs hem de fer un rodeig per anar a trobar la BP-4313 on deixem el vehicle del Salva a l'alçada del km 32,800 on trobem unes marques de Gr que pensem són les del GR-4, ens encabim tots en el vehicle que queda i ens dirigim envers Sant Pau de Pinós punt de partida de l'etapa de hui. Arribem al lloc i després d'aparcar el cotxe i de visitar l'ermita només per fora, ja que roman tancada, donem inici a la caminada de hui. De seguida ens endinsem en una zona boscosa on domina el pi, amb un sotabosc, molt atapeït.
Seguim pel bosc i ben aviat arribem a una masia que queda a l'esquerra, la Casa Cremada, com el seu nom indica, semble haver estat past de les flames fa temps. Ara el camí transita pel mig de camps verds i ens remunta fins a l’ermita de Sant Amanç, la trobem oberta, però en un lamentable estat de conservació. Passem a tocar del Pedrós, primera d'un bon grapat de grans masies que ens anirem trobant.

Sant Jordi de Lloveres a tocar de la casa que li dona nom

 Sempre guiats per les marques del GR i amb alguna ullada de tant en tant al track, anem fent camí uns trams per amples pistes i altres per estret i emboscats corriols, fets sis quilòmetres, arribem a la Cruïlla de la Bassa, ací i en llegir una de tantes banderoles amb indicacions, ens assabentem del fet que el GR-176 que se superposa al GR-4 en pràcticament tota l'etapa de hui, també s'anomena Sender de les 20 Ermites, de fet, tres-cents metres més endavant ens topem amb Sant Jordi de Lloveres, tercera ermita des  que hem donat inici a la caminada. L'ermita ja és esmentada a mitjans segle XI malgrat que l'edifici actual siga del XIII, està en molt bon estat de conservació almenys per fora, ja que també la trobem tancada.

Seguim ruta i quan portem un poc menys de vuit quilòmetres arribem al Coll de Pitxell i la casa del mateix nom, cinc-cents metres més i ens surt al camí Sant Miquel Nou quarta ermita que trobem avui.

Sant Miquel de Terradelles

L'ermita s'annexa a l'edifici de la rectoria, tot el conjunt és datat del segle XVIII, també la trobem tancada, aquí ens desviem uns tres-cents metres de la ruta per arribar-nos a visitar la primigènia ermita de Sant Miquel de Terradelles a tocar de la casa que hi donà nom. El lloc ja és esmentat el segle XI dins el terme del Castell de Gaià, l'església fou construïda durant el segle següent i fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els s. XIV i XIX, també la trobem tancada.

Visitat el lloc tornem a la pista i re-emprenem la caminada, fets un quilòmetre i mig i en una cruïlla de camins al Coll de Comadons, trobem un pedró amb creu de terme al damunt , uns metres més endavant la pista fa un pronunciat gir a la dreta i deixem a l'esquerra la casa del Comadons, gran masoveria com la majoria dels que ens trobem.

Santa Maria de Cornet

Sense res a destacar, sempre caminant xine xano i xerrant, ja que  la bondat de la caminada de hui ho permet, anem deixant a dreta i a esquerra masoveries que semblen estar habitades i en plena producció totes elles: Viranes, Cal Ponç, Cal Serra, El Prat de Cornet, fins que fets uns quinze quilometres arribem al poblet de Cornet. Aquest, és un agregat de Sallent i compren una cinquantena de masos i algunes capelles, entre totes elles destaca Santa Maria de Cornet. L'església potser la més gran de totes les que hem vist, és documentada del segle XI, encara que semble que d'origen anterior, l'edifici ha patit nombroses reformes, ja que les capelles laterals i el campanar, són posteriors. Aquí teòricament s'acaba l'etapa del GR-4, tot i això i degut a haver deixat el segon vehicle uns tres quilometres més enllà, decidim que el lloc és idoni per a fer el mos del migdia.

Santa Maria de Pinós

Enllestit el tema alimentari ens posem en marxa altre cop i fent un quilòmetre per pista encimentada anem a sortir a la BP-4313 per on havem de transitar un poc més de dos quilòmetres fins a arribar al vehicle del Salva, ens encabim i ens dirigim a Sant Pau de Pinós a recollir el vehicle del Jose Maria, arribats al lloc el Jose Maria diu d'apropar-nos amb els vehicles a visitar l'església de Santa Maria de Pinós, ells la vàren visitar en fer la cinquena etapa del GR, així ho fem. L'església és documentada al segle XII malgrat tenir algunes característiques que fan pensar en un origen anterior, en reformes posteriors es va canviar la porta de lloc i es va  afegir un pòrtic.

Ara ja sí que pugem als cotxes i posem rumb envers Prats de Lluçanés, on parem a  prendre quelcom i el Jose Maria compra pa per a casa i un trossos de coca per a tots que entren d'allò més bé, ara ja ens acomiadem del Salva i la Joaquina, pugem al cotxe del Jose Maria i enfilem envers Martorelles,   baixem el Julio i jo i el Jose Maria continua envers Cànoves. Ha estat un dia en bona companyia, en contacte amb la natura i descobrint un altre tros de Catalunya.
 Feu clic per   VEURE LES FOTOS DEL JULIO

RUTA DE L'AIGUA 2, CENTRAL DE LA PEA-RIU TURIA-PEDRALBA-JUTGEVE-CENTRAL DE LA PEA, (Camp del Túria)

Lloc inici caminada:  Central Hidroelèctrica de La Pea, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 17-10-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 16:13:46
Duració: 08:28:30
Temps en moviment: 05:28
Temps parat: 03:00
Alçada punt de sortida: 130 m
Alçada mínima assolida: 117 m
Alçada Màxima assolida: 209 m
Desnivell màxim: 92 m
Ascensió acumulada: 305 m
Descens acumulat: 328 m
Guany: 78 m
Distancia recorreguda: 20.97 Km
Velocitat mitjana: 2.5 Km/h
Velocitat en moviment: 3.75 Km/h

pas a gual per on he creuat el Túria

Dijous passat quan vaig realitzar la Ruta de l'Aigua, vaig ser conscient  del fet que em quedaven  llocs prou interessants per visitar per a portar a terme una segona part de la ruta, així és que cerque informació, baixe uns quants tracks i després d'un treball de costura, m'ix una ruta d'uns 16 km. aproximadament. Hui em lleve, agarre el cotxe i pel Camí de la Pea m'arribe fins a la Central elèctrica de la Pea, ací i en veient que encara és prou fosc faig una mica de temps, haig de creuar el Túria a gual i no sé com trobaré el pas. Quan ja hi ha prou llum, done inici a la caminada per la dreta de la central fent el mateix trajecte que l'altre dia, tot i la poca llum ja s'endevina el riu a la meua esquerra, creue la séquia, i arribe a l'assut, uns metres més i ja sóc davant el pas a gual.

assut de Vilamarxant amb les primeres llums

Si dijous passat no vaig gosar creuar pel cabal d'aigua que portava, hui encara en porta més, però hui és imprescindible creuar, així és  que em trec el calçat, puge els pantalons per damunt dels genolls i amb molta prudència comence a creuar el riu, l'aigua sobrepassa els genolls i fa que els pantalons queden ben xops, sense mes incidències arribe a l'altra riba,  per sort els pantalons porten cremallera per sota dels genolls, trec la part més xopa i posant-me altre cop el calçat, re-inicio la caminada per una gravera. Malgrat que vaig resseguint el riu, la visió de l'aigua només és possible en contades ocasions en què s'ha obert un corriol entre la vegetació, ara el sender s'aparta del riu i es va enlairant.

el Túria, fil conductor de la caminada

Creue un barranc que malgrat la sequera, encara porta un minso reguerol d'aigua que crea uns petits tolls, fets una mica menys de quatre quilòmetres, em tope amb una petita esplanada plena de rusc d'abelles, estic temptat de tornar enrere, en veient que per l'hora encara no estant massa actives i no sense certa recança, passe pel costat amb molta prudència, uns metres més i el paisatge canvia per complet producte d'algun no gaire llunyà incendi, aquest paisatge m'acompanyarà força estona desgraciadament. Arribe a un punt on el track m'indica que he de deixar la pista i agafar un corriol que ix per l'esquerra, no obstant decidisc seguir una mica mes i arribar fins allò que semble un collet, arribat, trobe un aljub amb el seu sistema de recollida d'aigua de pluja, una bassa i una estranya (per a mi) construcció de pedra protegida per unes xarxes, possiblement, una mena de refugi per animalons.

paisatge cremat

Vist el lloc torne enrere per agafar el corriol entremig d'arbres cremats, cinc-cents metres més endavant arribe sota unes cingleres a tocar del Túria, la part baixa d'aquestes és plena de xicotetes balmes,  la més gran es troba rodejada d'una paret de pedra seca a manera de corral, és un dels tants corrals de ramat que es poden trobar per les contrades, mostre evident de la importància que tingué la ramaderia en l'economia de la zona.

Uns metres endavant, haguera de trobar el corriol que permet la pujada al Salto del Lobo, aquest amb els seus quasi 240 m. d'altitud, és dels cims més alts de les contrades, la qual cosa em fa pensar que les vistes seran immillorables, l'incendi ha esborrat quasi per complet la traça del corriol, per la qual cosa i aprofitant la poca vegetació, vaig pujant per on millor em semble.
Fets uns quants metres d'aquesta manera, que fan que en semblen més, arribe dalt una lloma que segons el gps té només uns deu metres menys que el  Salto del Lobo, com les vistes són quasi de 360º i dubte que siguen pitjors i com porte les cames plenes d'esgarrinxades de les bardisses, decidisc deixar-ho ací i desfent lo pujat torne al sender.

al mig de la imatge i damunt la cova, niu d'àligues

Seguisc ruta sempre acompanyat pel riu que va creant meandres en el seu intent de trobar la plana del Camp del Túria, no hem d'oblidar que som en els últims estreps d'Els Serrans, potser una de les zones més agrestes de la província de València, fets uns set quilometres i mig ja vaig prestant atenció i mig penjats en les cingleres diviso uns nius d'àligues. Quan em manquen uns dos-cents metres pels deu quilòmetres, em surt al pas tot un conjunt de coves excavades al peu una de tantes parets que a anant creant el riu amb el pas del temps, és clar que el lloc és producte de la mà de l'home, però desconec l'ús que se li devia donar.
Cinc-cents metres més i sóc a tocar de Pedralba, per un "connector biològic" creue per sota del nou tram de circumval·lació  de la carretera que porta a Llíria, arribe al pont damunt el Túria que es troba a l'entrada del poble venint de Vilamarxant, ací m'entretinc una estona cercant un lloc per a fer el mos, no trobe res que m'abellisca  i seguisc per la pista que ix per l'esquerra de la "bascula publica".

conjunt de coves excavades al peu de les cingleres

 Fet una mica més d'un quilòmetre  arribe a l'alçada de La Pressa, assut amb un sistema de comportes que serveixen per a desviar l'aigua del riu per diverses séquies,  baixe per uns esglaons fins a arribar quasi al nivell de l'aigua, ací sí que decidisc fer una parada pel mos. Enllestit aquest i un cop he fet algunes fotos, puge altre cop a la pista i seguisc camí,  fa estona que el track que porto coincideix amb uns senyals de la Ruta 2, senyals que també he vist a tocar de la Central Elèctrica, com arriba un moment en què se separen,  decidisc abandonar el track i seguir els senyals.  Aquestes em porten a endinsar-me en el bosc que rodeja el "Alto del Leon", als pocs metres un senyal indica que desviat-me uns dos-cents metres cap a la dreta trobaré un aljub i un catxirulo, lògicament decidisc fer-los visita, arribe al lloc, primer trobe el catxirulo i una mica més endavant, l'aljub. Catxirulo és el nom que reben especialment en les comarques del Camp del Túria i l'Horta Nord les cabanes de pedra seca construïdes per a refugi de llauradors i ramaders.

catxirulo

Torne a la cruïlla on m'he desviat per er la visita i m'endinse en el bosquet per un corriol que va pujant a trobar l'Alto del Leon, quan falte poc per ser dalt de tot el corriol gira envers l'esquerra i va a eixir a una urbanització, ací m'adone que si seguisc aniré a eixir a la carretera de Pedralba cosa que no vull, com no veig cal sender, talle pel dret, total, les cames ja porten més esgarrinxades de les que poden assumir, vaig a eixir a una pista carenera on trobe una brigada que està netejant els tallafocs, els pregunte i no saben indicar-me, però un d'ells diu "por alla abajo he visto unos palos con señales" done les gràcies i vaig a trobar los palos. Per sort són les marques de la Ruta 2, que ve de passar per un tram de corriol que protegit amb unes baranes de fusta fa de mirador, m'atanse per gaudir de les vistes i seguisc el sender que ara fa una desgrimpada, acabada aquesta em trobe amb un altre corral de pastura que també aprofita una balma, seguisc ruta que ara transita per la part alta de les cingleres amb algun tram protegit per baranes.

mirador

Quan porte fets quasi dihuit quilometres em trobe en un cul de sac, el track que portava m'indica que he de seguir per un tram de barranc per anar a eixir a una pista, però o m'he equivocat en traçar el track o la vegetació ha fet valer els seus drets sobre el lloc, m'és del tot impossible continuar. Després d'una estona de cercar opcions decidisc seguir per la pista que portava que segons indicacions, va a eixir al Camí de Jutgeve, falta saber a quina alçada eixira. Sempre caminat per la pista vaig fet camí, quan trobe una cruïlla d'on surt altra  pista que agafa envers l'esquerra l'agafe, aixi i fets un poc més de tres llarguíssims quilòmetres, arribe a on aquest mati he deixat el cotxe. Ara ja es tracta de pujar i posar rumb envers casa on arribe un parell d'hores més tard d'allò que tenia previst. Vistes les dues marrades, decidisc no penjar el track al wikiloc per no portar a confusió a ningú.