Lloc inici caminada: Xulilla, Els Serrans, País Valencià
Caminants: Pepe Gil, Miguel Angel i Francesc
Data: 14-10-2016
Hora d’inici caminada: 07:48:41Caminants: Pepe Gil, Miguel Angel i Francesc
Data: 14-10-2016
Hora d’arribada: 13:29:13
Duració: 05:40:32
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 482 m
Desnivell màxim: 243 m
Ascensió acumulada: 708 m*
Descens acumulat: 714 m*
Guany: 168 m
Distancia recorreguda: 16.054 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.8 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,8 Km/h
Nota (*) En transcórrer en bona part encaixonat en els penya-segats del Túria, les dades de desnivell acumulat, no són gaire de fiar.
 |
| Xulilla |
Aquest dijous, teníem prevista una caminada per fer la Ruta de los Calderones a Xulilla, per culpa de
les inclemències atmosfèriques, el mateix dijous de matinada, decidim
ajornar-ho per divendres si el temps o permet. Hui si, a les set del
matí, ens trobem al lloc de costum, pugem al vehicle del Miguel Angel i posem rumb envers Xulilla, arribem, aparquem a l'eixida del poble direcció Losa del Obispo i donem inici a la caminada quan passen uns minuts de tres quarts de huit.
 |
| Charco Azul des de dalt del mirador |
Fem uns poquets metres per carretera, fins que trobem les paletes que ens indiquen la direcció a seguir, només
començar, ens arribem a un parell de miradors que ens permeten una
visió zenital d'aquesta part dels canons del Túria. Ens adonem que a causa de les pluges d'ahir, el Charco Azul no fa honor al seu nom, ja que té
una tonalitat amarronada, sempre resseguint els penya-segats anem
seguint el curs del riu aigües amunt, arribem a un pronunciat meandre on
el riu rep les aigües del Barranc de la Cova.
 |
| creuant el primer pont |
Pocs metres després del fort revolt, arribem a les escales que en forta
davallada ens porten quasi al nivell de l'aigua, ací ens trobem amb el
primer pont penjat, entre rialles i bromes el creuem i passem a l'altra
riba per on fem uns poquets metres fins a arribar a l'altre pot que ens
retorna a la riba esquerra del riu. A partir d'ací ja anem en tot moment
al costat del riu, uns trams al nivell de l'aigua i en altres, un poquet enlairats.
 |
| segon pont |
Arribem a les instal·lacions que serveixen per a aforar el cabal del
riu, ara ens ix al pas un tram asfaltat i amb un pendent gens
menyspreable que ens porta dalt de la presa del Pantà de Loriguilla,
arribats dalt ens embadalim amb les vistes i comentem que és més ple de
què ens pensàvem a pesar de la llarga sequera. Emprem uns minuts gaudint
del lloc i de les vistes i reprenem camí.
 |
| Pantà de Loriguilla |
Creuant la paret de la pressa, continuem la caminada, ara té inici un llarg encara que no massa pronunciat pendent que en uns 2,5 km ens deixa dalt del Coll de Cullibres que amb els seus 485 m.s.n.m. és el punt més alt de la ruta, ací convergeixen els termes de Xulilla, Loriguilla i Sot de Xera, només iniciar el descens, decidim que són l'hora i el lloc perfectes per a fer el mosset de mig matí. Alimentat el cos, reiniciem la caminada amb renovats ànims.
 |
| Pantà de Loriguilla des del coll de Cullibres |
Fet aproximadament un quilòmetre, deixem la pista que ací, coincideix amb la traça de la Vereda de Castilla i ens endinsem en el Barranc de Vallfiguera per on fem els metres que ens separen del lloc on es troba enclavat l'abric que darrere
un reixat, guarda les pintures rupestres, ens arribem a l'abric i
retrocedim en el temps, imaginat que portaria a aquella gent a deixar
impreses aquestes imatges. Vist el lloc tornem al barranc i desfem el
tram fins a arribar on hem deixat la pista.
 |
| informació pintures rupestres |
La vegetació es va apoderant de la Vereda i només les parets de pedra
que suportaven el camí, donen constància de la importància que tinguera
aquesta via pecuària en altres temps. Seguim ruta per la pista/senda
fins que fets un total de 12 km, creuem el Túria per un pont i girem a
esquerra per incorporar-nos al Sender Botànic, caminant per aquest,
constatem que el vergonyós costum de malbaratar cartells, també té lloc
ací.
 |
| pintures rupestres Barranc Vallfigurea |
Rodegem per l'esquerra el tossal on es troben les restes del castell i caminem en direcció al Charco Azul, creuem uns quants colps el riu per passeres de fusta i arribem al Charco,
ací comprovem que tal com hem copsat des del mirador, l'aigua no té
aquell blau que li done nom, intentem trobar sense èxit, el pas per
arribar-nos a la passera de fusta que s'endinsa per damunt de l'aigua.
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes per dirigir-nos a trobar el
poble.
 |
| Charco Azul |
Fets uns quants metres trobem la connexió del Sender Botànic amb la
senda que ve del poble i que ens portaria a la passera, per l'hora,
decidim de no anar-hi i seguim la senda en direcció a Xulilla, eixim a
la carretera i per aquesta, fem els últims metres que ens porten a on
hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ja posem rumb envers
Vilamarxant, arribats, ens regalem uns ben merescudes cerveses i ens
acomiadem fins a la pròxima.
Powered by Wikiloc
