Caminants: Felix, Pepe Gil Pepe Gil II, Pepe March i Francesc
Data: 11-01-2017
Hora d’inici caminada:08:05:25
Hora d’arribada: 13:05:58
Duració: 05:00:33
Temps en moviment: 3:16:49
Alçada punt de sortida: 503 m
Alçada mínima assolida: 459 m
Alçada Màxima assolida: 655 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 334 m
Descens acumulat: 329 m
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 11372 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.45 km/h
 |
| Xèrica amb les primeres llums |
Dilluns, Pepe
Gil comenta de continuar el sa costum de les caminades entre setmana,
quedem de fer-la dimecres i escollim una ruta de la qual ja havíem
parlat, es tracta d'eixir de Xèrica i visitar les trinxeres de La Vegatilla i el paratge i les coves del Sargal. Ens emplacem per dimecres en el lloc i l'hora habitual, ens acompanyara el fill de Pepe Gil la qual cosa, fa que siguem cinc caminats.
 |
| clàssica silueta de Xèrica amb La Torre de Las campanas |
Hui ens trobem, pugem al cotxe de Pepe
Gil i ja ens disposem a fer els a prop de 90 km que ens separen de
Xèrica, CV-50, CV-35 i A-23 ens deixen a les portes de Xèrica. Aparquem
al carrer del Rey Don Jaime i després de fer unes fotos del poble encara a les fosques, pel carrer del Rio, anem a trobar el riu Palància que creuem per un pont de ciment. Només creuar-lo, girem a la dreta i ens incorporem al Camino de Benaval.
 |
| iniciant la visita a les trinxeres |
Fets
una mica més de 500 m, arribem al primer punt d'interés de la ruta, es
tracta d'un tram de trinxeres que formaren part de la línia defensiva XYZ, El nucli de resistència de la Vegatilla
dominava des de les seues altures la carretera de Terol a Sagunt, eix
principal d'atac de l'Exèrcit de Franco en la fase final de l'ofensiva
sobre València, i estava situat a rereguarda de Viver formant part del
dispositiu de resistència en profunditat de la línia defensiva XYZ.
 |
| Trinxeres de La Vegatilla |
La Vegatilla
és avui dia una bonica excursió on les restes representatives de les
fortificacions han sigut realçats,
mitjançant la neteja de part de les trinxeres, la reconstrucció
d'elements defensius, i l'ús d'un panell explicatiu. Llastima que el pas
del temps i potser els anhels destructius d'alguns ho hagen malmés, el
que no treu el seu interès, tant excursionista com històric.
 |
| trinxeres de La Vegatilla |
Vist el lloc, tornem al Camino de Benaval i seguim endavant, tenint a la nostra dreta el Palància i a l'esquerra la part obaga de la Vegatilla que s'enfila fins dalt de l'Alto del Roquetillo i de La Muela
i que anem rodejant en sentit antihorari. Quan portem fets uns 3 km,
deixem la pista i ens apropem al riu mirant la manera de creuar-lo, cosa
que fem per damunt d'unes pedres col·locades estratègicament.
 |
| creuant el Palància |
En creuar, ja som al paratge conegut com El Sargal, o Coves del Sargal, ja en terme de Viver, Situat en el marge esquerre del Palancia i incrustat en la seua vall, es troba aquest magnífic paratge, envoltat de muntanyes. Destaquen les Cuevas del Sargal, un grup de xicotetes coves que formen un ampli front, bonic i atractiu.
 |
| font d'El Sargal |
Van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleolític
Superior fins al Neolític. Geològicament es van formar per l'acció de
les aigües de la font del Pontón.
Existeixen formacions càrstiques d'interés. Compta amb una àrea
recreativa amb fonts, taules, cadires, dipòsit d'aigua, paellers,
papereres i acampada controlada.
 |
| Cuevas del Sargal |
En
veure el lloc, decidim que és ideal per a fer el mos, com que encara és
prompte, diem de fer primer el tomb per la zona, per unes escales
excavades a la mateixa tova, anem recorrent la multitud de xicotets
abrics i coves, el lloc bé val la pena de fer-li visita, llastima que la
gent li done un ús poc adequat. Feta la visita descendim i en una de
tantes taules, ens preparem per a fer el mos del matí.
 |
| Cuevas del Sargal |
Si de normal els esmorzars ja són quasi de forquilla, hui ha quedat el nivell molt alt, tant Pepe March com Fèlix, ens han preparat uns rovellons guisats, cada un al seu estil que junt amb l'allioli també del Pepe
i altres delicatessen varies, fan que la taula semble tot, menys un
ràpid esmorzar en mig d'una caminada, per no parlar d'una botella de Don Faustino que evidentment ens ocupem en buidar.
 |
| xicotet esmorzar per recuperar forces |
Recollim tot mirant de deixar el lloc millor del que l'hem trobat i travessant el riu altre colp, ens incorporem al Camino de Benaval,
Quan portem un total de 5,7 km deixem el camí i iniciem una pujada
sense senda definida i per entremig dels pins que ens fa suar, passem
per un parell de refugis excavats en la muntanya i després d'uns 2 km
"aventurers" s'acaba la pujada i eixim a una pista sense obstacles.
 |
| xicotet refugi excavat en la pedra |
Eixim al Camino de La Muela
que primer planejant i després en una forta davallada que es fa de bon
fer gracies a una sèrie de revolts, ens porta a eixir al Llano de Navarza, ací, anem a trobar el pont de Navarza per on creuem el Palància, ara ja es tracta de fer l'últim quilòmetre
que ens portara a on hem donat inici a la caminada a primera hora.
Arribem, deixem les motxilles i diem de fer un tomb pel poble, això si,
no sense abans regalar-nos unes fresques cerveses.
 |
| quin final millor? |
Pels estrets i bonics carrers del poble ens anem apropant a la torre mudèjar o Torre de las Campanas, d'incerts orígens, semble ser que no és visitable, així que passant per l'ermita de San Roque,
iniciem la tornada al cotxe, arribem, pugem i ja ens dirigim envers
Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Malgrat que la segona part
de la ruta no ens ha aportat res, en conjunt, ha estat un agradable matí de caminar i conéixer llocs nous.
