El Penedès interior també existeix i

Ens hem passat anys i panys venen les nostres aigües cristal·lines, les nostres platges iodades, les nostres vistes, però ens hem oblidat massa vegades del nostre interior que representa la part més contundent de la nostra economia. Ens hem fet una marca de platja i ombrel·la ideal per anar amb la nevereta i el pollastre a l’ast que ens puguem cruspir després d’una amanida dins un tupper. Aquest era un turisme que no aportava una economia ferma. Amb quatre taules i cadires podríem anar vivint sense gaire més inversió. S’han acabat els anys bons del turista que venia amb les butxaques carregades i amb quatre ingredients i una mica de màgia tornava a casa seva ben content si hi aportàvem un bon vi per fer passar avall el tiberi.

Mentrestant estàvem treballant per tot això ens hem oblidat del nostre interior. Dels quatre pagesos que hi havia fa 40 anys ara només en queda un i mig i un altre mig ha de compaginar l’agricultura amb una altra feina perquè no pot arribar a cap de mes. Alguns han cedit les seves finques a empreses de cava perquè aquests explotin les seves terres i ells visquin com si fossin arrendataris de la finca. La seva autonomia per poder vendre al millor postor s’ha acabat. Ara a canvi de la seguretat de cobrar al cap de més ha venut la seva llibertat. Durant aquests anys molts d’aquests fills de pagesos s’han hagut de guanyar les garrofes ajudant en els negocis de la platja perquè el preu del raïm estava sota mínims i la cosa no donava per mes. Aquests diners que veien a l’estiu que amb quatre passades per la vinya ja tenies la feina feta permetien a moltes famílies aguantar l’economia durant l’any i fer front als imprevistos que poguessin sortir.

Pocs han estat els pagesos que han sabut valorar que és millor la qualitat que la quantitat i moltes cooperatives han apostat per fer quilos i quilos de raïm que després els podies comprar més barat que no pas el sifó.

En aquesta part interior de la comarca que de mica en mica es va despoblant amb camps cada dia més erms van sorgint el que actualment s’anomena logística i que s’encarrega d’anar plantant grans naus industrials per aprofitar la nostra ubicació estratègica al bell mig de les grans ciutats de Tarragona, Barcelona i de Lleida i més enllà. Els fills d’aquells pagesos ara han de treballar en aquestes grans empreses a torns de dilluns a diumenge i amb una seguretat laboral ben minsa per poder afrontar el futur amb una certa seguretat. Empreses on tots els professionals valen pel que produeixen durant la seva jornada laboral. No cal tenir grans títols, ni carreres ni parlar 6 idiomes. Només cal fer picking amb una màquina que l’empresa et facilitarà amablement.

Una comarca amb molts nous veïns que senten que estan en una mena de zona metropolitana de Barcelona i que tant els fa si viuen a la Bisbal o a Llorenç. Ells com a molt saben que estan al Priorat del que sigui. Els seus vincles els tenen en els seus orígens i tant els fa moltes de les coses que estan al seu entorn. El seu lligam està a tocar a les grans ciutats. No han vingut per res més que els beneficis econòmics que tenen en les nostres contrades. Molt més barat que el que poden trobar uns quants quilòmetres més enllà amb unes bones comunicacions i un cop al mes en el millor dels casos veuen una patrulla dels Mossos d’esquadra passant pels seus carrers.

Aquesta és la nostra comarca en què una de les grans feines que s’ha de fer és la seva cohesió i que la gent s’identifiqui amb ella d’una manera real i eficient. Potser a la propera generació s’aconseguiran resultats. Ara molts són cases dormitori i poca cosa més amb un super on poder anar a comprar el diumenge al matí.

El Llop omple dues Lires

 El Llop dEme TV3 ha arribat aquest cap de setmana al Vendrell amb dues representacions. La 1a es va vendre en 5 minuts i la segona en poca cosa més. Aquesta és una proposta és arriscada perquè en comptes de molins, camps i magatzems l'escena transcorre en la bugaderia d'un ressort. Allí té lloc l'escena clàssica amb un llenguatge un xic actualitzat que és prou fidel a l'original. La alternativa està ben trobada i la gent ja ve preparada per les escenes que varen passar per la TV3. 

Pel que fa als actors la que m'ha agradat més ha estat mà Marta que és la gra protagonista i puja i baixa com marca la trama. Després tenim la Núria que encarna el paper de nena espavilada preparada per l'amor. En Sebastià compleix els trets bàsics però no hi aporta gran cosa. També fa un paper excels el Tomàs i totes les dimensions del personatge porta incorporat. Les perdigones doncs molt en la seva salsa. El mossèn doncs molt fluixet sense solta ni volta. Moltes felicitats per portar aquesta obra al lloc que segurament va néixer. Hi havia molta gent de totes les edats i de la vila i de fora. Al principi s'hi estava bé però cap al final feia calor dins. No se si per la concentració humana o perque han apagat l'aire condicionat.

Apunts per un Vendrell diferent per Liliana V. Calmet

 Fa un grapat d'anys que conec a la Liliana, encara que en fa molts  menys que varem decidir prendre un cafè per convidar-la a formar part del Pas de Vianants de Ràdio El Vendrell. La cosa va funcionar. És una persona jove amb les idees clares i que estima al seu poble i a la seva gent per això ha decidit treballar per una vila millor, més coherent, participativa i social on tothom hi pugui tenir cabuda. Una tasca difícil. Ella és sincera i honesta. Tot i ser advocada és deixa entendre fàcilment. En molts punts coincidim en altres ho hem de parlar. M'ha fet molta gràcia veure com una nova generació de joves que estimen el país diuen el que pensen i aposten per un país millor. Potser encara és aviat la nostra societat encara no està preparada per escoltar algunes coses, però tot tindrà el seu temps. És tot un detall que em citi en aquesta entrevista. Esperem que entre tots anem canviant de mica en mica moltes coses, picant pedra, però de mica en mica, la paret va creixent, encara que no ho sembli. Moltes gràcies Liliana. Volia fer quatre apunts del contingut de l'entrevista, però potser  m'he passat una mica. He de reconèixer que sentir en altres persones joves moltes coses del que penso és una cosa que m'emociona. El que he escrit aquí són aquests retalls de l'entrevista. Al final la podreu escoltar sencera.Us ho aconsello. Val la pena. Hi ha moltes coses que ens afecten a tots.

"

Les Quatre Fonts va sortir com surten les bones idees que és fent un cafè. Quan varem començar potser cap dels 4   tenia massa clar l'abast del que podia acabar sent. ( societat vendrellenca) Tenia moltes ganes de participar. No estava acostumada a participar. Encara no té ganes de participar donant la cara. Els que donen cara i nom i pots senyalar pel carrer són molt pocs. L'administració explica la seva versió o la que l'interessa per cobrar.  Lluitar contra la administració és quasi David contra Goliat. La gent s'ha de començar a moure. Durant molts anys hem confiat amb l'administració. Potser  ara si més concretament en el Vendrell. Hi havia diners. tenies quasi tot el que volies. Ara quan les vaques s'estan començant a aprimar tothom està aqui a veure que fan i que deixen de fer. Hi ha un procés de fiscalització d'actuació de l'administració que és que hauria d'haver estat. Potser la culpa és nostra que durant molt anys ens hem acomodat. Una posició molt còmode la nostra. Una de les coses que la crisis ha estat bona és que ha augmentat les ganes de participació de la gent. Comencem a moure'ns tots. No només els qui fem articles d'opinió que podem posar més el dit a la llaga. Jo m'escolto els plens tant del Vendrell com del Parlament. L'administració està obligada a donar informació de molts tràmits.  L'administració també té el deure  d'intentar explicar. A mi que em pengin els pressupostos al web. Molt bé però sinó tinc una llicenciatura en economia. Dic Vale  L'administració té aquest deure d'explicar-ho. Llavors ja està la conveniència de si vols o no vols que les coses se sàpiguen. Llegir diaris, escoltar plens, llegir normativa d'aqusta per vici. Estar una mica al dia del que es fa tan aquí com a nivell de país Jo crec que hi ha bons polítics. El que passa és que els bons polítics es tapen amb els mals polítics. Pesa més una mala actuació o un cas de corrupció amb alguna actuació puntual benficiosa pel país si parlem a nivell general. Ha quedat com la contesta políticament correcte. Al Vendrell tenim polítics mal acostumats o què han viscut quasi tota la vida o gran part de la seva vida, alguns tota, pràcticament aquí. Fins fa poc no s'han adonat que hi ha gent seguint-los i gent que vol saber i hi ha gent que pregunta. Són polítics, des del meu punt de vista, que quan portes 30 anys o 20 jo crec que perds la noció del que fas. De si realment vas entrar per tenir vocació pública o vas entrar per assegurar-te un sou.Tens la concepció del que és el diner públic o ja ho has pervertit tot. El ciutadà ha estat acostumat a anar cada 4 anys i aquí s'acaba la seva participació. A vegades em faig creus, ara ho dic a nivell general, com des d'un partit es deixar promocionar gent que no té estudis o està fent les carreres. Deixa que agafi experiència. Que toqui l'empresa privada. Llavors ja entraran a la política. Què sàpiguen que és guanyar-se els diners per si mateix. Llavors ja entraràs a la política. Amb bona dialèctica pots fer creure qualsevol  cosa i amb bona retòrica. L'administrat té la informació que tu li dones. Quanta gent va a l'Ajuntament als tràmits d'informació pública? Ningú.Si una persona t'explica una cosa amb una gran retòrica. Dius bé. Fas un acte de fe. Puc buscar les meves coses i tenir els meus dubtes. (4 Fonts)  Som joves. Només portem un any.  Justament acabem de caminar. Que la gent participi més a través d'articles, també de comentaris, però sobretot d'articles. Tenim el control de les 4 Fonts. Els articles que vaig fent dels plens del Vendrell. Jo escolto els plens i m'indigno. Sempre tinc algo que dic que això m'indigna. Jo quan parlo del Miquel. La cosa que més resalto és que el Miquel ha tingut el valor per opinar amb el seu nom. Jo això d'ell és una cosa quejo d'ell  admiro. Si fas una opinió que està bé posa el teu nom. Això el Miquel ho ha tingut clar. Miquel felicitats. Ets consecuent amb tu. Si després a l'ajuntament o pel carrer et diuen algo. Doncs, dones la cara. Un Vendrell ideal és un Vendrell on la gent participi i segon se l'escolti. Un Vendrell ideal no seria com jo voldria sinó com tota la gent que hi viu voldria. Totes aquelles persones que facin més de 20 anys que estiguin per allà (ajuntament el Vendrell) és hora de jubilar-se. Jo crec que m'odiaran més després d'això. Les platges les tens abandonades. Totes les urbanitzacions i aquests barris perifèrics integrar-los. El Vendrell ha crescut molt, però segueix sent un poble de 3.000 ó 4.000 persones que és el nucli antic. Començar a creure's que som una ciutat de 38.000 habitants que sóm capital de comarca".

Pas de Liliana V. Calmet per la Factoria

Més que una innocentada

Primer de tot agrair a les 4fonts aquesta innocentada on jo gaudeixo d'una petita part del protagonisme. Som pocs, n'hauríem de ser més, els que ens dediquem  a dir el que pensem d'allò que no ens envolta i no sempre és el Barça o la Generalitat. Aquí al Vendrell i comarca també passen moltescoses importants que ens afecten. De mica en mica hem anat creant corrents d'opinió per dir que això no m'agrada o això si que m'agrada. Molts d'aquests comentaris acaben en un carreró sense sortida quan no hi ha alternativa a escriure cartes, fer plantades o recollir firmes. La propera passa es organitzar alguna cosa amb cara i ulls que doni sortida a les inquietuds de molta gent que ara se sent orfe. A veure si la cosa cualla d'una forma o una altra. Aquí teniu la innocentada.http://les4fonts.cat/2012/12/28/en-lluita-per-lalcaldia-lany-2015/ Està plantejada amb molt d'ull per qui ho ha fet.

La meva proposta pel 25 N.

El bloc de les 4 fonts han fet una porra. Jo he posat CiU: 64; PSC: 18, PP: 20, ICV 8, C's: 4, PxC 3 i Si: 1. Jo en tot això no acerto mai, pero no passa res per apostar per un possible resultat a les properes autonòmiques. Jo crec que el vot indecís anirà per partits que no estan a l'arc parlamentari o tenen poca representacio. Només cal esperar uns dies. La gent està emprenyada i a veure com acaba tot plegat.

El futur de les 4 fonts

La pregunta del milió d'ahir a la ràdio en l'entrevista a les 4 fonts era si es presentarien a les properes eleccions municipals com a partit, plataforma o dins altres partits. Evidentment dins aquest quartet hi ha gent amb més ganes i gent amb menys. Però jo crec que alguns si que ho faran. Ara falta saber com és traduirà tot això. És una cosa que anirem estudiant en els propers anys. Molts dels seus articles acaben dient que no estan d'acord amb els polítics que tenim, doncs es necessita una alternativa i qui millor que uns joves preparats de 25 anys. Temps al temps.

http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-27http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-27

Un calendari festiu insostenible

El calendari de festes del Vendrell és insostenible en la situació actual i tal com estan les finances municipals. No podem tenir cinc festes majors, sis festes del barri i altres esdeveniments culturals. Sense oblidar, Sant Joan, La Fira, Carnaval i altres cites al llarg de l’any més o menys importants Ara falta que els polítics donin la cara i diguin que això és inviable i que plantegin una proposta. Això no crec que ho facin perquè temen perdre vots i prefereixen fer una retallada lineal de tot plegat. Una forma de deixar tots contents i enganyats. Hem de ser valents i hem d’afrontar la situació actual amb la cara i no amagant el cap sota l’ala. A més la situació de molts joves del Vendrell és molt dolenta, alguns perquè estan a l’atur i els altres perquè s’han de buscar la vida fora perquè aquí no hi ha alternativa laboral. No oblidem la situació crua que passen actualment moltes famílies del Vendrell per arribar a cap de mes. Hem de ser coherents i afrontar la realitat actual com pertoca. Per això, hem de donar vida a la vila i comarca contractant gent de casa que ho fa prou bé i concentrant actes festius i evidentment, deixant algun en el bagul dels records. La gent ho entendrà i a més és el que ha de fer un polític que estimi el seu poble i a la seva gent. Una mesura que ja he dit diverses vegades és concentrar totes les festes del barris marítims en una i que cada any sigui en un punt diferent. Altres propostes han d’anar sorgint de la mateixa comissió de festes i de la ciutadania perquè el més important és que la gent tingui aigua corrent a casa seva que no pas un concert sota el balcó.

 Publicat el 20 de febrer del 2012 a 4fonts.