Ara que no tenim
ni protocol de festa major ni administradors, és el moment de parlar de coses
serioses per dissenyar una nova festa grossa per Santa Anna. En el moment que descobrim que el prestigiós
protocol de festa major que altres ajuntaments varen gosar imitar es va aprovar
d’una forma fraudulenta en l’anterior legislatura és el moment d’aprofitar
aquest buit legal abans que els protectors del calze dels vendrellencs de tota
la vida en facin un altre i tornin a imposar altres figures amb més poder que
els pobres administradors que eren voluntaris amb molta feina i responsabilitat
a les seves esquenes.
Tenint en compte
per altra banda que ara tenim una regidoria de Cohesió Territorial que porta la
Bárbara Peris que vol donar una mica del que diu el nom, doncs és el moment de
fer una festa major del Vendrell versió segle XXI. No vull dir el que es fa
cada any per Santa Anna que com a norma general queda ubicat entre la carretera
de Valls i la Riera de la Bisbal sinó realment una festa major del Vendrell des
del Nou Vendrell fins a l’ombra de l’Hotel Ra
i de la rotonda del costat del Mc Donald’s de Roda de Berà fins al
costat del Lid’l a tocar al terme de Calafell.
Evidentment el
castell de foc el llençarem en la zona del Nou Vendrell perquè tot el municipi
pugui veure els coets il·luminar el cel. Unes vistes que poden arribar fins més
enllà de l’Arboç. Els concerts de festa major doncs els posem a la platja de
Coma-ruga que ja hem descobert amb el Festiuet que és el lloc perfecte i la
música no molesta a ningú. Evidentment els castells a la plaça Vella que té les
mides ideals perquè els Nens del Vendrell ens demostrin un cop més que aguanten
el tipus amb dignitat després dels castells de nou que varen fer en la seva
darrera època gloriosa.
Els balls de
festa major doncs s’haurien de fer a la Rambla Cañas que és un d’aquests espais
públics poc aprofitat i que com es va comprovar en la darrera Fira de Santa
Teresa pot atraure un públic molt nombrós quan l’artista és prou conegut.
Les esperades
havaneres a Sant Salvador que és un lloc ideal per recordar el passat mariner
d’alguns barris del Vendrell.
La cercavila de
foc és una cosa que ja no podem tocar del seu itinerari habitual perquè costa
trobar al municipi una alternativa realment efectiva. Evidentment l’encesa del
campanar doncs al lloc que correspon.
El Francàs hauria
d’acollir una ballada de lluïment dels grups de cultura popular del Vendrell.
La gent que estan en aquelles contrades extremes del terme municipal també han
de gaudir de la festa major del seu poble, no pas aquesta política de festes
majors as granel per a cada nucli urbà que resulta una gran despesa pública.
Llavors un ingredient
prou interessant com el Ball de Malcasats s’hauria de fer en diferents punts
del municipi del Vendrell com Sant Vicenç de Calders o Sant Salvador, en
diferents barriades perquè la festa major ha d’arribar com a més llocs millor.
No hem de reduir els actes principals a on sempre s’ha fet. Ens hem
d’actualitzar i incorporar nous espais a aquesta festa grossa del Vendrell, tot
i que jo sempre he cregut que la proposta més popular del Vendrell estan en les
seves festes dels Barris.
A la plaça de Ca
l’Escori també es podria celebrar algun tipus d’activitat per als més menuts
com també la plaça de la Sardana que estan a la perifèria de la zona d’actes de
festa major.
Evidentment
aquesta proposta trenca una mica els esquemes que tenim molts de nosaltres pel
que fa a la Festa Major del Vendrell, però jo crec que també és una aberració
mantenir aquests límits actuals que abans he comentat i que en alguna edició no
han traspassat ni la via del tren. Aquí s’ha de fer un debat entre les
diferents parts del municipi. No ha de ser al plenari municipal perquè aquests
temes són massa profunds perquè sigui debatut per polítics a la recerca de vot
que ara estan en altres històries que a vegades cauen molt lluny d’aquí. A
veure si algun dia ens actualitzem com ho fem amb els nostres mòbils i som
capaços de portar a terme una festa major adequada al Vendrell del segle XXI i
deixem el segle XX i el XIX enrere que ja toca.
