Coneix el Penedès amb Renfe

 

 

 

 

Coneix el Penedès amb Renfe

Ningú ho sap,  ningú s’ho pensa però aquesta campanya d’obres a Renfe i que t’obliga a fer un tram del trajecte amb bus o anar amb el teu cotxe a buscar una alternativa és una campanya estatal per augmentar el turisme local. S’ha acabat la monotonia a les nostres vides. Ara sinó voleu anar amb el vostre cotxe a la línia de Vilanova pugeu als nostres autobusos i coneixereu un tast de les nostres comarques. Farem un volt per les ciutats més importants i que tenen estació de ferrocarril, perquè així vosaltres un altre dia ja el  visitareu amb la vostra família o amics.

Depèn com vagin les coses teniu l’oportunitat de conèixer alguns dels establiments de restauració del costat de l’estació d’autobusos. Això em va passar a mi un dia d’aquests en que per anar i venir del Vendrell a Barcelona t’estàs cinc hores. Doncs era el moment de dinar i en aquestes hores perilloses sense un futur clar vaig decidir parar a dinar a l’estació d’autobusos de Vilafranca. Un bar d’aspecte normalet, sense que surti a cap guia Michelin que ho porten una família de colombians i la cuina i el tracte i el servei són genials. He de tornar amb l’excusa del bus per dinar aquí perquè s’hi menja de meravella i la família que ho porta un tracte molt humà a un preu més que raonable. Va ser un gran descobriment d’un lloc que segurament sinó hagués estat per aquesta guia turística que ens ofereix Renfe no hi hagués anat mai perquè no és un lloc  que s’hi presti si no vas a agafar el bus. El dinar el varen servir súper ràpid  i em van explicar clarament que tenien i em van deixar provar uns altres per si un dia hi torno.

Ara quan passem per aquí  o per allà pensem mira aquí he de venir que fa bona pinta i n he estat mai. Una nova manera de conèixer el Penedès gairebé gratuït i que Renfe ha posat a les nostres mans. Altres han de buscar noves vies amb el seu cotxe per agafar altres mitjans de comunicació o línies de  tren per arribar a la seva meta. Mentrestant també els toca descobrir nous móns que algun dia podran gaudir més poc a poc. Gràcies Renfe.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

Gràcies al Psc -PSOE, ells fomenten la unitat de l'altre bàndol

 

Una de les coses bones que té el Psoe de casa nostra és que sense voler fomenten la unitat de la part contrària. Fa anys que estic al Comitè i a la Junta de l'Ajuntament. Doncs amb aquest partit al final tots acabem d'acord davant les motos i altres vehicles que ens volen vendre. Els diferents sindicats acabem fent pinya quan veus i escoltes algunes coses fora de lloc. Si aquesta és una de les grans virtuts d'aquest socialisme que tenim. Quan ve un del PP o de Vox ja saps per on et pot venir. El problema és que es titulen d'esquerres a voltes són molt pitjor que la dreta més rància. Sempre agrairé aquesta tasca per la unitat de la oposició. Gràcies al tandem Martí&Martínez productions que estem més units que mai. Sempre hi ha el que veu llum en plena foscor, però al cap de dos dies torna al carril adequat i es deixa de cants de sirena. Gràcies socialisme. Feu una gran tasca social que a vegades amb altres governs és dificil però valtres sou capaços d'unir l'aigua amb l'oli. A més fan la tasca que la gent que incorporen d'altres formacions en un tres i no res participen d'aquest poder unitari 

Gràcies Music's per tant

 

Un dels epicentres musicals del Vendrell dels darrers anys ha estat Music's al carrer Muralla. Allí moltes persones han passat per aprendre o perfeccionar o veure que tal un instrument. Ha fet una gran feina en la cultura d'aquest poble. Per allí han passat grans professors, la majoria dels quals s'han buscat la vida al veure que la cosa anava per tancar. He tingutla sort de ser alumne del Reca i de la K. Dos grans músics i professors i persones. Vaig estar uns anys que sempre recordaré perqué molts cops la música era una teràpia de grup i una manera de fer amics.  Ha fet una gran feina de mosquit amb petits i grans amb gent amb inclusió, amb gent gran i amb il·luminats de la vida. Gràcies per tot el que heu fet en aquests 33 anys i sempr estareu en el record del miler llarg de persones que han passat per les seves aules. La música era amena divertida, propera, professional i l'excusa per aprendre una mica més de la vida i de nosaltres mateixos. Moltes gràcies. Ara podreu segur a la nova que ha muntat el Javi que  seguirà l'esperit d'aquest centre però en versiò segle XXI. Podedm tenir grans música i un orgue bonic, però sinó tenim pedrera no tenim res. 

El món Lgt....... a la recerca de la normalitat

 

 

En moltes localitats està de moda el món Lgt... cosa que trobo molt bé perquè al llarg dels segles la veritat és que en alguns casos alguns ho han passat molt malament i altres han viscut com a reis mentre la resta de la societat mirava cap a una altra banda i aquí no passava res. Tenim totes les casuístiques, però sempre hem de pensar en aquells sectors que pel motiu que sigui els ha costat molt donar sortida a la seva sexualitat real i vital que no tenia peerquè coincidir amb la gran majoria.

Segle XXI aquí en aquest bocí de món jo crec que la cosa està bastant igualada i equilibrada i crec que hi ha discriminació en alguns llocs com passa en altres sectors quan una persona obesa es presenta a treballar en alguns grans magatzems doncs que no té cap possibilitat d’entrar simplement perquè no és perfil d’aquella marca comercial i haurà d’anar a una que estigui més propera a la seva persona.

Abans en els nostres carrers només passejaven catalans i algú vingut de fora que sempre era aquell que s’havia integrar, tot i que algun cop estava més sociabilitzat que altres que tenien els sis cognoms del poble. Només faltava voluntat.

Avui en dia en els nostres carrers, places i supermercats podem trobar de tot començant per les llengües, les cultures, les tribus urbanes i com no, les tendències sexuals. Jo no recordo aquí al Vendrell que mai a ningú se l’anomenes amb aquella paraula que tots coneixem amb un clar interès de fer mal per aquest motiu quan era homosexual, segurament ha passat, però si ho  he arribat a escoltar aquest terme que no dire era sinònim de tonto, idiota i no tenia res a veure amb la realitat del item sinó que era un insult més que  està a la reserva de vocabulari en cas de petit conflicte.

Normalitza aquest tema no és muntar una numeret amb  la gent que s’hi considera perquè la gent parli. Si és vol realment fer una cosa amb cara i ulls doncs es convida a totes les tendències, homo i bi i hetereo perquè no és sinó una forma més de relació humana i amb la societat. En aquest país no serem presumptament normals fins que el dia de la dona deixi d’existir o es converteixi dia de la igualtat sexual entre homes i dones i..... En l’ambit laboralPel que jo conec potser si que hi ha dones que cobren menys que homes, però la culpa de tot això la tenim nosaltres i en especial els polítics. Però també conec dones amb més poder que tot un consistori en ple. Per exemple quants càrrecs de confiança té l’Ajuntament del Vendrell? 3 quantes dones? 0 Alcaldes de les principals ciutats de la comarca? homes i del consell comarcal? homes.

Per arreglar tot aquest tema el que s’ha de fer és dotar a les persones dels serveis i de l’assistència deguda perquè tot aquest procés sigui més ràpid i econòmic. Facilitar el que sigui en el canvi de papers i tot sigui molt més senzill que no pas ara i no cal donar tantes explicacions. Abans Antonio i ara Carol i punt.

Tota la meva vida formativa he viscut amb una majoria de dones des de lletres a l’institut, fins a filologia àrab a Barcelona fins a la feina i no he tingut cap problema amb tot això que s’està dient perquè tothom sabem els nostres límits. Segurament aquestes situacions de repressió existeixen però s’han de buscar els mecanismes perquè al  gent pugui parlar amb llibertat i no hi hagi cap tipus de pressió sobre la voluntat de la persona.

Si volem arreglar situacions realment injustes parlem dels homes i dones que fa anys que estan aquí i no poden treballar perquè no tenen targeta de treball. Van passant els dies i van vivint entre benestar social i altres invents de subsistència. Doncs busquem unes solucions per tothom.

Convertim el món Lgt... en una cosa normal i no li seguim donant aquest toc especial que no ha de tenir en els temps que corren. És una part més del conjunt de la societat. Oi que a l’home no té cap dia a l’any doncs la dona i la resta tampoc, no perquè no s’ho mereixin perquè sinó al final estem creant l’efecte contrari, donant rellevància a un aspecte irreal. Si tu vas a una escola, la canalla ho veuen normal i no necessiten tantes històries. Som nosaltres que ho volem treure d’aquesta naturalitat per no sé quina finalitat però en el fons fem més mal que bé. No acabem de deixar que tot plegat es regularitzi i per problemes seriosos doncs un lloc per atendre amb pressupost i recursos. No té més, com més lletres hi posis a lgt pitjor perquè tothom som humans amb trets peculiars, però persones per sobre de tot.

 

Jubilacions a la feina

 Doncs els anys passen i els qui van entrar quan el Vendrell es feia gran ara ja tenen l'edat i s'han jubilat després de tenir l'edat reglamentària. En aquests temps van caient tres o quatre per any i per altra banda també entren els mateixos però sense la seguretat dels que passen a cobrar sense fitxar. Molta sort Maria i Jaume. Ja us toca. Ja heu fet molt per la casa gran i ja veieu que fa per vosaltres. Sempre us tindrem allí controlant el tema. Pero valtres a gaudir. 

Del Vendrell galàctic al món de yupi

 

El Vendrell és un poble que sempre que recordo ha estat endeutat. Durant un temps resulta que es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre deute i factures per pagar.

Però res, l’endeutament pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a dojo amb un èxit garantit.

Després d’aquesta fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia. Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.

Després d’aquest Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un vareta i et preguntes per a què serveix.

Doncs aquí va venir el carril bici que es va carregar més de  100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una  via ben ampla per no tenir accidents entre els nous demandants.

Després d’aquí la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa, subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o amb tres  o cinc portes, amb remolc o sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre barris  degradats ? Què es el feminisme en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics? Necessitat dels càrrecs de confiança?  

Doncs aquesta bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona, tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.  

el 13 d'octubre a votar

Jo crec que el 13 d'octubre a votar. Puigdemont no vindrà perquè l'agafen. L'Illa no té prou gent. Erc no té res a perdre. Els Comuns són molt pocs. Total el dia 13 octubre a votar. Vox i Aliança Catalana amunt i els altres s'ho miraran desconsolats per petardos. 

Turismar rip torna el model Soriano

 El Turismar ja fa anys que va entrar en coma i amb el coronavirus va morir del tot. Ara tenim el model Soriano que és el que es porta sense dubte. Beguda, menjar i beure. Això no falla mai. És el que vol la gent i no hi ha més. Aquesta és la fira bàsica que sempre va i per mes històries a internet. A Coma-ruga la veureu amb força i sense complexes. A partir d'aquí es pot arreglar una mica, però això és lo que ven i punt.

Els mercadillos ambulants, una caixa de sorpreses

 Feia anys que a part de la fruita no comprava res més en els mercats ambulants com el del Vendrell de divendres. Doncs aquest cop em vaig atrevir a fer la pregunta què en teniu de la meva talla? em va dir que les que vulgues. Aquí va comença el misticisme. Econòmic, de qualitat, tracte preferencial. Dissabte hi vaig tornar, ara a Vilafranca, amb un maleta. Vaig trobar un noi del Senegal que per un preu més que raonable me la va vendre. Hi tornarem ara que he vist que les meves talles també hi són presents.

Cor Zóngora torna a crear ambients simfònics

 El cant coral si està ben fet i el repertori és adequat et permet tancar els ulls i viatjar per móns fantàstics. Això és el que va passar aquest dissabte al Vendrell a l'Auditori del Tívoli amb un espectacle que es diu Aquarel·les i que dibuixa petits bocins del món que ens envolta de difernts colors. Va estar molt bé amb uns músics molt encertatats i un pianista Arevalo Carpintero que pinta molt amunt. Enhorabona.

L'Embarcada anima els dissabte tarda el centre del Vendrell

 Aquest dissabte el Vendrell feia goig perquè l'Embarcada feia la seva diada i estava plena de grups de l'entitat fent una cercavila pel centre de la vila. Ambient distés, sense presses, sense gaire calor. La gent mirant i alguns millor asseguts. Aquestes festes són les que més es viuen no cal tanta intensitat ni pressió. Sobre la marxa.-

On jugarà la canalla?

 

 

Molta gent es queixa al Vendrell que tot i haver cartells de prohibit jugar a la pilota la canalla juga a la plaça Pep Jai i el mateix passa en altres llocs de la vila.

No tothom vol estar enganxat a les pantalles i hi ha joves que ver per on necessiten agafar una pilota i jugar  a alguna cos ai clar aquests on poden anar.

Al Vendrell tenim la pista de vora l’Escola Mestral que està la mar de ve allí a la punta del poble, allunyat una mica de tot plegat i allí no hi ha problemes perquè es un lloc ampli hi ha espai per tots. Al centre del Tancat tenim una pista que és fruit de la misèria política d’aquest poble durant els darrers anys. Abans hi havia porteries i cistelles per jugar als principals esports. Clar els veïns es queixaven perquè la pilota els molestaven i en comptes de posar un horari que es va fer però no hi havia ningú que el fes complir i la cosa generava petits conflictes entre bars, veïns i canalla jugant. Llavors els polític van dir traiem les cistelles i les porteries i tot arreglat. Què ha passat ? que la canalla juga igual i les jaquetes han passat a formar part de les porteries i res. En comptes de fer un lloc com deu mana amb algú que tanqués i obrís doncs ho han deixat totalment lliure.

El proper pas per això són els pistes Cruyff que tampoc no les controla ningú. Trobem i  gent que s’han convertit en els amos i senyors de les pistes i altres s’ho han de mirar de lluny i com que el poble no té cap persona que ho controli doncs res aquí passarà com les pistes dels Arcs del centre del Tancat.

L’esport es pot practicar a diferents llocs i no cal que tots paguem els quasi 44 euros de les instal·lacions esportives municipals que  a vegades estan saturades ni cal que estem tots per la via verda amunt i avall. Hi ha gent que ves per on els hi va el tema futbol i tenen aquests dos  espais oficials per jugar però que no estan prou cuidats. Es que les pistes Cruyff no esta ni regulades per edat cosa que podria servir els més petits a  poder gaudir-les, però sinó hi ha cap vigilant res de res.

A la platja tenim les pistes del Tabaris que estan allí entre pins, esperant que la pilota no caigui en una de les vies més transitades del Vendrell pel perill que això suposa. També hi ha a la zona del  Francàs uns llocs adients per practicar l’esport, però per anar des del Vendrell sembla una mica lluny.

No oblidem i poca gent ho sap que a tocar a la Riera de la Bisbal a Sant Salvador allí és on hi ha uns llocs amb un flaire més intens provinent dels líquids que vénen de la depuradora de la Bisbal, hi ha unes pistes molt poc conegudes i que estan allí en un lloc on depèn de com bufi el vent pots sortir aromatitzat. Allí no es podia fer gaire gran cosa més que unes pistes esportives.

Sinó ja ho sabeu tenim la Rambla Cañas que està molt bé abans que no hi posin una reserva salvatge de l’Amazones. Ara està neta i polida i tot i aquesta corba és un bon lloc per anar a jugar a pilota.

Tenim la plaça de la Sardana que entre arbre i arbre alguna cosa s’hi pot fer i especialment en la seva part de fons on no hi ha vegetació. Si nó a la pista de Basquet de costat de l’Eskate del Botafoc del Vendrell un bon lloc tranquil i no es molesta a ningú.

Aquest és un altre lloc per jugar sense haver de demanar perdó a ningú.

Shopping Night, els de sempre i uns quants més.

 

Doncs el Shopping Night va tornar al Vendrell per omplir els carrers de gent i gresca i xerinola. En llocs com la plaça Nova estava a petar no, lo següent. En aquesta plaça ja normalment està plena i si fan coses doncs a la mínima se sobressurt perquè hi ha molta cosa entre taules i cadires i altres que s'hi posen. La Rambla una mica fluixa i el carrer Àngel Guimerà sort de  la salsa de la plaça del Centre que li va dona festa. El carrer Montserrat a tope i el Sant Magi ja era frontera i no res. Al Doctor Robert molt bé amb les sevillanes. Una festa que tot i que no ha estat tan gran com altres anys manté molt el tipus i atrau gent perquè a les 8 ja hi estava tot ple. Es nota com el comerç local tira endarrera perquè cada any hi ha més locals buits, però èls que hi ha s'ho curren i s'hi maten més. Hi ha de tot es clar.

Doncs no res, molt bé. EL Vicco massa tard i alguns membres del púlic més jove estava mig endormiscat perque aquest concert hauria de ser molt més aviat o un altre dia i en un altre lloc perquè si volem gent no ens carreguem el parqung. Política vendrellenca del baix cost. A per la propera amb optimisme i il·lsió. Enhorabona al Cit  a la Carmina i a tothom qui s'ho va currar. 

Urgència d’Actuació davant la Inseguretat a La Creu per la recent desokupació massiva

 

 

 

 

 

Els veïns del barri de La Creu a Coma-ruga i les urbanitzacions residencials properes estàn vivint moments d’incertesa i temor. Després de l’acció de desallotjament massiu a Coma-ruga d'aquesta setmana han observat amb preocupació com els okupes desplaçats busquen ara refugi a les nostres llars. Aquesta situació ha esdevingut ràpidament en alguns intents d'accés il.legal dels okupes a torres i xalets. Els veïns de primera residència han hagut de reforçar la vigilància privada dia i nit als barris afectat i quan han aconseguit frenar els intents d'okupament per part del delincuents i alguns d'ells han estat víctimes d'incidents d’insults violents, amenaces de grafitis en les façanes i altres possibles actes vandàlics.

 

La majoria de les propietats afectades són segones residències, les quals no poden ser vigilades constantment pels seus propietaris. Això ha deixat un sentiment d’impotència entre els residents, que veuen com la seva tranquil·litat i seguretat es veuen amenaçades.

 

Des d’aquest altaveu social fem una crida urgent a les autoritats perquè prenguin mesures immediates. No és acceptable que l’Ajuntament actuï tard i malament, especialment quan ja s’esperava una ordre judicial de desallotjament. De fet els okupes ja havien començat el trasllat fa una setmana perquè estaven advertits, però en canvi els propietaris la majoria de segona residència s'han assabentat per la premsa i a meïtat de setmana des de les seves residències habituals lluny de Coma-ruga. La falta de comunicació i la sorpresa del desallotjament a mitjans de setmana sense previ avís als veïns és una mostra de la descoordinació que no pot continuar.

 

Els residents de les platges i els propietaris de segones residències exigeixen que l’Ajuntament es posi les piles alcal.lines i actuï amb la diligència que aquesta situació requereix. És el moment d’actuar amb fermesa i eficàcia per garantir la seguretat i la pau al nostre barri abans que ho lamentem i de manera definitiva. 

 

Agraîm a l’Ajuntament del Vendrell l'esforç per aconseguir desprès de més d'una dècada la desokupació però fem una crida perquè es prengui més seriosament aquesta problemàtica post desokupació durant les properes setmanes i actuï de manera proactiva. No podem permetre que la por i l’inseguretat s’apoderin de les nostres vides.

 

És hora d’actuar, i és hora d’actuar ara!

 

Miquel Casellas i veïns de la Creu

Esperança, més de 30 anys donant vida a l’administració

 

 

 

En aquests moments en què encara està viva la regularització de les diferents administracions públiques per convertir el personal laboral en fix després de certa desídia d’algunes entitats per aquesta obligatorietat legal que anava passant fins el moment que l’Estat ho va arreglar per la via legal, sense excuses.

Per altra banda en els darrers anys i en els que vindran han començat a jubilar-se els primers funcionaris que començaven a donar consistència i formar a un ajuntament. Abans amb un agutzil, un parell de senyors a cobrar i a pagar i algú que ho deixes per escrit n’hi havia prou. Un Ajuntament era una petita empresa quasi familiar que s’encarregava que per la nit els fanals públics estesin encesos i per les llars tothom tingués aigua per beure, cuina i higiene i poca cosa més. Llavors es recaptaven contribucions i algun impost més de carros, bicicletes i poca cosa més per anar pagant les despeses dels treballadors del consistori que eren majoritàriament minses i la gent es guanyava millor les garrofes fora de la cosa pública. També hi havia la presó per aquells que tenien mà massa llarga i anar fent.

Però després de la dictadura la comarca va començar fer l’agost. A base de construccions algunes legals i altres il·legals arribaven a la casa gran un munt de calers que s’havien d’invertir en donar serveis perquè tothom demanava més coses. Algú ho havia de gestionar. Això de les oposicions eren una cosa moderna perquè tampoc hi  havia tanta gent que ho vulgues fer. Llavors s’escollia per  pedigrí de la família de l’interessat i colors polítics. Molts cops s’anava a algun centre d’educació de la vila i es preguntava pels més espavilats per poder fer una tria dels més preparats. També per  endogàmia pura i dura “tinc una filla que no sap que fer però potser serviria”, doncs miri que vingui demà i la contractem.

Molts pocs es parla dels treballadors d’un ajuntament.  Quan es fa perquè com passa a la majoria de llocs els polítics passen olímpicament dels representants dels treballadors i clar al final l’automàtic salta, però ells van fer. No els importa res. Durant quatre anys se senten en poder de fer el que vulguin  i el problema és que els que vindran faran el mateix. Els iguals els colors, tots els pica l’eròtica del poder i alguns es que viuen en una torre d’ivori amb el funcionari que els hi fa els informes a mida i l’empresa aliena que ho justifica. L’emperador segueix despullat com diu el famós conte, però tothom és feliç com vol.

Perdoneu per la llarga introducció, però jo només volia desitjar el millor de la vida per una persona amb qui he compartit més de deu anys taules enfrontades. Una gran professional capaç de fer la feina al mig de la plaça del Mercat un divendres. Persona que ha tingut que actualitzar-se molt sovint perquè la informàtica va al seu ritme, encara que on estava no tan ràpida i efectiva com caldria desitjar. Ells ha posat en paper i en arxiu tots els llibres d’actes i de decrets des de finals del segle passat amb professionalitat cura i una lletra manual inconfusible que és una meravella. Per les seva formació han passat més de 30 persones de totes les edats i condicions i ella com si fos la primera sempre ensenyant cada secret d’un programa que només controlava ella i l’esperit sant (empresa que el va dissenyar).

L’Esperança és noble, discreta, legal, puntual, professional i sobretot és una d’aquestes persones que el primer que penses és una bona persona sense el sinònim de tonta que vol dir en altres casos, perquè l’Esperança feia la seva feina amb cura i pulcritud. Molts cops l’han fet córrer, buscar coses peculiars i ella m’ha que no. No crec que l’alcalde es faci la foto amb ella perquè no és mediàtica però ha estat durant molts anys un dels puntals d’aquest ajuntament en què cada dia ens coneixem menys i cada república és més independent. Ella tenia vincle amb tothom per la seva feina, però mai no tenia un no ni una sortida fora de to. La vida l’ha posat a prova i ella amb el seu somriure tímid l’ha superat sense sucre ni crispetes, tal com és. Gràcies per tot Maria Esperança a viure la vida i perdona pel rollo iincial però era el demano de la carta

 

 

 

 

Vols ser gerent de ràdio i tele Vendrell?

 

Després d'una legislatura amb molt de caliu a la ràdio amb alguns aspectes encara a veure que diu la justícia, ara sembla que la cosa es pot normalitzar dins l'optimisme. Ara busquen gerent amb un temps de retard deprés que el Vnyes toques el dos. A veure que passa. A veure qui posen de tribunal. Les bases són fàcils i obertes a tothom, encara que si d'haguessin aplicat fins ara crec que només una persona hagués estat gerent de la ràdio de les que ho han fet. Però res a veure que passa. Qui hi ha de tribunal i si abans que acaba li legilslatura alguna cosa es pot salvar o deixem que de mica en mica vagin perdent pistonada. 

Cada cap de setmana música fins a les tantes al centre del Vendrell

 

Avui m'ha comentat que molta gent que viu al voltant del Dr. Robert, Cafès, Rambla, Plaça Nova i rodalies estan farts i més amunt que cada cap de setmana tinguin festeta que si a que si be que si c doncs no poden dormir. Ja estan preparats alguns amb doble vidre i etc, però la música se sent. Ja no saben que fer i algú s'ha plantejat fotre el camp perquè també cada dos per tres tenen problemes per entrar i sortir de casa amb el cotxe. Aquest és el preu que s'ha de pagar per viure al cor del Vendrell o és massa alt?

Un Vendrell vermell i verd casteller

 Feia goig el passat dissabte amb l'exhibició dels castellers de les cinc colles guanyadores al concurs de Tarragona, les dues de Valls, Vilafranca i el Vendrell. Feia molt de goig i  molta gent d'arreu estava aquí al Vendrell gaudir de la jornada. La diada va sortir rodona, en especial pels Nens que va fer una actuació memorable que feia uns anys que no feien. Aquest dia hi havia 40 anys de l'Associació d'Extremadura. No tenim peles per moltes coses, però per fer festa i teure's una diada de sota la màniga doncs sempre queda alguna cosa. Millor això que en concerts comel de Vicco i altres que hem tingut pel Vendrell. Si volem festa que sigui bona per a tots els públics i no donant vida a quatre fantasmes mediàtics que duren menys que els presidents d'algunes entitats. 

Més de 30 anys donant llum a la foscor a l'Ajuntament del Vendrell

 Fa pocs dies es va jubilar la Maria Esperança, una jove que va començar de jove a la casa gran després ho va deixar per tema familiar i fa uns anys hi va tornar per jubilar-se . Doncs ha arribat la seva hora de jubilar-se. Ara li queda viure la vida. Ella era la principal responsable que plens, decrets i junts de govern tinguessin la seva constància en paper i arribes a tothom. Una feina que la posaven en contacte amb tot l'ajuntament quan havia de passar algo pel ple. Bona dona que durant una etapa de la seva vida també va passar pel sindicat, però ja va veure que era tot una gran mentida i ho deixar i fins ara. Una vida complicada i ella sempre amb un somriure des de la seva humanitat i bona persona. Era una d'aquestes bones persones que encara ens trobem per la vida. Mare, filla, neta , tieta veïna gran persona i gran  professional que encara que estes a la plaça Catalunya feia la mateixa feina. Això si era de molt baix consum d'aigua. amb una ampolleta et puja i et baixa l'Everest i encara rega les flors de casa. Una gran persona que la trobareu pel carrer de festa, de compres o fent un cigarret per passar l'estona.