Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escollit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escollit. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 d’octubre del 2011

L'Escollit (LXXXIV): Jocs i giroglífics

Per cert, la setmana passada els clàssics Jocs literaris del Tens un racó dalt del món (1) es van combinar amb els divertits Giroglífics del Llibres i companyia (2) per fer un concurs on la solució era el títol d'un llibre meu.



És fàcil ara que us he donat la pista, oi? Sembla que als participants els va costar una mica... Aprofito per recomanar-vos els dos jocs literaris, tot i que segur que ja els coneixíeu, i donar les gràcies a l'Esther per deixar-me bé en el post on donava la solució. Em va agradar especialment la frase que diu: "Macip és un tot terreny. Destaca en el camp científic, literari, musical i personal. Vull dir que a més de ser un geni, és simpàtic. Amb el seu currículum podria ser cregut, però ha optat per ser més aviat friqui."

Que passeu tots una feliç castanyada.

[Actualització: feu clic aquí per sentir-nos parlar al minut 25 del milloringix a Ràdio 4.]

dijous, 2 de juny del 2011

L'escollit (LXXXIII): Blogs de lletres.

Sessió doble d'Escollit aquesta setmana. Suposo qe econeixereu el Blogs de Lletres, un agregador de blogs en català que parlen de literatura. El bloGuejat hi és des de gairebé el principi, com molts dels blogs dels qui us passeu per aquí. En Josep Porcar, que és qui ha muntat el web i fa la feinada de mantenir-lo, acaba de rentar-li la cara. El nou disseny és menys dens i es llegeix millor. A més, hi ha inaugurat una secció anomenada Col·laboracions que vol que sigui  un "recull escrits de blogaires, publicats o inèdits, que reflexionen sobre algun fet literari i/o fan literatura." Hi podreu trobar els meus escrits aquí, en principi rescatats del bloGuejat. A més, ara podeu trobar el Blogs de Lletres al twitter. Una bona manera d'estar al dia del que anem dient als blogs que parlem de llibres.

dimecres, 1 de juny del 2011

L'escollit (LXXXII): Tornen els c@ts


Ja és altre cop aquella època de l'any. Passeu-vos pels c@ts i proposeu blogs pels premis més populars de la catosfera. L'edició passada en vaig guanyar un, així que tins el deure moral de recomanar-vos que hi participeu (tot un plaer, d'altra banda).

dimecres, 18 de maig del 2011

L'escollit (LXXXI): l'acudit.

Tots els diaris tenen acudits. És un clàssic de la premsa fer broma sobre les notícies i a mi em fascina que hi hagi dibuixants que puguin fer comentaris mordaços cada dia sense que baixi el nivell. Jo quan repasso els blogs pel matí, també m'aturo a llegir l'equivalent a l'acudit del dia (alguns d'ells reciclats dels mateixos diaris de paper), i aquests són els meus preferits:

- Millor Impossible de l'Alfons López.
- Esto es importantísimo, del Manel Fontdevila.
- Puigbert, de Lluís Puigbert.
- Via Kasinlen, de Joan Tharrats (que també inclou microcontes i altres pensaments).

dimecres, 4 de maig del 2011

L'escollit (LXXXI)

Vaig descobrir aquest web fa poc per casualitat. No sé fins a quin punt els casos que surten són reals o trucats, però a mi em fa riure només pensar en les desgràcies que el corrector automàtic de l'iPhone pot ocasionar si no estàs atent. A mi m'ha passat més d'un cop amb el meu iPod, que m'apareix una paraula inesperada abans que tingui temps a queixar-me, però els resultats no han estat tan desastrosos. Us deixo amb alguns favorits:





dilluns, 7 de març del 2011

L'escollit (LXXX): La Lluna en un Cove


Ha sigut un plaer col·laborar a La lluna en un cove, la revista de relats en català que ja ha arribat al número 26. Com diuen a seu blog, es tracta d'una "publicació mensual en paper de relats de ficció en català. Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents, originals, fresques, de temàtica i gèneres diversos". Molt recomanable. I molt encomiable que els seus responsables dediquin esforços a una iniciativa tan poc comú i tan necessària com aquesta.

El meu és un relat de ciència ficció que funciona també com a preview del darrer llibre de ficció que he escrit (encara inèdit). És una mica complicat d'explicar en un parell de frases, així que ja en parlarem quan arribi el moment (abans ens haurem de concentrar en Ullals, d'aquí molt poc a les millors llibreries!). De moment, us haureu de comprar la revista si en voleu saber més. Podeu llegir-ne les primeres planes aquí. Veureu que tinc l'honor d'acompanyar noms tan il·lustres com Andréiev i Conrad, i els sempre admirats Joan Pinyol i Emili Gil. Una bona alineació.

dilluns, 7 de febrer del 2011

L'escollit (LXXIX)

Una setmana plena de tancaments blogaires, aquesta. Sap una mica de greu, però és part de les normes del joc. Qui segueix ben actiu és en Mon de La Garrofa de Mont-roig. Ara ens proposa, per celebrar el seu cinquè aniversari i el centenari de l'arribada de Miró a Mont-roig, una dosi de mail-art. És a dir, es tracta d'enviar una postal sobre el tema "Miró i Mont-roig". La gràcia és que el projecte travessarà el món digital i acabarà en format exposició. Una bona idea.

Recordo també que han començat les votacions per la Millor iniciativa Blogaire del 2010. Al final el Dia del Blogaire en Crisi està entre els cinc finalistes (gràcies!), per si no sabeu qui escollir.

dimarts, 25 de gener del 2011

L'escollit (LXXVIII)

365d365e és un blog que s'ha proposat entrevistar una persona cada dia durant un any. Se n'encarreguen dos professionals del periodisme: l'Oriol Rodriguez i el Carles Rodríguez. Només entrar al web veureu que no és un projecte qualsevol. La qualitat de les fotos i del text és pròpia de la premsa escrita (fins i tot el disseny de la portada recorda al d'una revista), un fet bastant insòlit a la xarxa. I els convidats són gent d'allò més diversa, tots ells, de moment, amb discursos molt interessants (no us perdeu Ferran Adrià o Dani "el Rojo")... tot i que queda una mica malament que ho digui precisament el dia que m'entrevisten a mi!

Us recomano ferventment que no perdeu de vista aquest blog i voldria felicitar els seus autors per com els està quedant. Només fa una setmana llarga que ha començat aquest any d'entrevistes i ja començo a pensar que serà un pena que s'acabi.

dimecres, 19 de gener del 2011

L'escollit (LXXVII)

Avui us volia recomanar que us passessiu pels c@ts per participar en la seva nova iniciativa. Ja sabeu que la tropa que hi ha darrera aquest blog (estrip, iruNa, Carme, Vier, XeXu, Núr, McAbeu, Escalivada, Boira i Jordi Casanovas) organitzen cada any els Premis c@ts, els premis populars catosfèrics. Entemig també proposen el premi a la millor Iniciativa Blogaire de l'any.

S'acaba d'obrir el període de propostes per aquesta temporada, que després hauran de ser votades, i la meva sorpresa ha estat veure que heu mencionat el Dia del Blogaire en Crisi que va néixer com una mena de broma a partir d'un post del Leblansky. Podria semblar que escric això per demanar vots, però no: us animo sincerament a què contribuïu a animar una mica aquest racó nostre de la catosfera dient la vostra. I que guanyi el millor!

dimecres, 12 de gener del 2011

L'escollit (LXXVI)

Repassem la primera setmana d'activitat blogaire post-vacances. De les moltes coses que he vist, selecciono tres temes.

Primer, en Litus ens ofereix un servei sense ànims de lucre de partitures de cançons. Molt útil per tots els qui us agrada fer karaokes amb la guitarra i us fa mandra teure els acords. Penseu-hi el proper cop que feu una festa kumbaià. Aprofito per recomanar del seu blog, que sol tenir uns apunts que van molt al gra i toquen els punts claus, com a mi m'agrada.

Per altra banda el Lluís ens proposa una sèrie de meta-reflexions sobre el concepte blogaire des del seu Mil dimonis, spin off imprevisible del ja clàssic Riell Bulevard. Ens convida a provar de tancar els comentaris públics al blog, juga amb el concepte d'escriure pels lectors, i fa una divertida mutació espanyola del blog.

I acabo comentant la darrera iniciativa del mestre Pàmies, que s'ha apuntant a un sistema de mecenatge molt interessant. La idea és trobar gent que pagui pel producte abans que s'hagi produït, una mena d'inversió dels principis mercantils de diners a canvi d'una cosa tangible. Això fa temps que se sap que funciona. Músics com Marillion o Fish han finançat més d'un dels seus darrers discs recollint diners dels seus fans i donant-los a canvi alguna cosa extra a part del disc. En Pàmies no necessita tants diners per portar a terme el seu projecte d'un diccionari de frases fetes sobre l'ull, i crec que val la pena contribuir-hi, ni que sigui per demostrar que aquests sistema d'obtenció de recursos funciona. Us ho explica ell mateix al vídeo. Teniu poc més d'un mes per apuntar-vos-hi, no badeu.

dimarts, 21 de desembre del 2010

L'escollit (LXXV)

Un escollit autoreferencial avui, perquè recordem que acaba de celebrar-se la Setmana de l'Autocita. La Noa/Malsònia m'ha fer un regal per haver guanyat un concurs, relacionat precisament amb aquest tema, que només requeria rapidesa. Ha estat tota una sorpresa, perquè em sembla que mai abans no m'havien dedicat un poema. Moltíssimes gràcies! Us el reprodueixo aquí:

Cauen gotes de paraules fresques
d’un núvol que juga a pintar el cel.

En Salvador les recull
i n’omple galledes al seu jardí.

Se li mullen les mans de prosa
i les metàfores li llisquen
entre els dits.

Rega la terra perquè creixi
la inspiració amb cada esquitx.

No necessita ni botes ni impermeable.
Enfonsa els peus en un fang ple de mots
i es banya amb l’aigua càlida d’una font
de poesia inesgotable.

Tota la humitat és poca
quan li espanta la sequera.

En Salvador és aigua
que no es mou per superfícies llises.

I lluita incansable per inundar de vida
els mars i oceans on escriu.

I segon, una nova crítica a El joc de Déu, que inclou frases tan fantàstiques com "La novel·la avança amb un ritme trepidant, d'una intensitat in crescendo, i està minada de sorpreses per al lector" o "uns personatges alienats, que semblen extrets d'un conte de Quim Monzó i col·locats enmig d'una trama d'un Calders postmodern". També han parlat del llibre a El racó del llibre, blog i programa de Ràdio Hostalric. Moltes gràcies! Podeu sentir el que n'han dit aquí.

Per altra banda, la croada que fa temps que certs blogs tenen contra la Comic Sans, el tipus de lletra més odiat de la història, ha culminat aquests dies amb un post de l'Allau, i una campanya del Leblanc en forma de pins com el que veieu aquí sota. Espero que això convenci els qui encara l'usen... I sinó, aquí teniu uns quants acudits sobre el tema.

dimecres, 15 de desembre del 2010

L'escollit (LXXIV)

Us havia parlat del blog del Joan Navarro, editor de Glenat i gran afeccionat als còmics, en motiu dels interessants documents històrics que hi penja. De tant en tant també hi escriu posts sobre el procés d'edició i el món dels tebeos en general. Aquesta setmana ha donat un exemple de com s'ha de comportar un editor responsable amb el seu públic. Per motius econòmics, que explica en el primer post de la sèrie, Glenat s'ha vist obligada a usar paper més barat per als seus manga. I Navarro, comprador i col·leccionista com els seus clients, ha cregut que havia de justificar la decisió i disculpar-se per no tenir alternatives. En resposta als primers comentaris dels lectors, després ha penjat un llistat complet de costs i beneficis de les seves col·leccions, un gest de transparència insòlit i molt revelador pels qui estan interessats en saber com funciona el negoci (?) editorial (fins i tot ha deixat clar que no tanquen col·leccions deficitàries només per respecte als lectors). Aquí les coses s'han complicat, perquè algun simpàtic ha llençat un atac frontal pel fet que els preus de les ediciona catalana i castellana no són els mateixos, i s'ha obert la porta al debat polític habitual. Navarro, que no amaga mai el seu independentisme, ha continuat posant les cartes sobre la taula sense perdre la compostura (també aquí), i ha explicat al públic español com funciona el tema de les subvencions i què vol dir l'aventura d'editar en català. Aquesta tanda de posts (que pot ser que encara continuï) són una lliçó inusual de professionalisme que mereix figurar a l'Escollit de la setmana.

Per altra banda, i continuant dins el món de l'edició, resulta que l'Editorial Meteora fa anys (una dècada, que es diu aviat... Moltes felicitats!) i la seva editora es queixava ahir en una entrevista de com costa competir amb les empreses grans, sobretot en el camp de la narrativa. Meteora té un planter d'excepció, i tot i així la difusió que aconsegueix pels seus llibres és sovint limitada, si la comparem amb la dels grups que acaparen normalment espai de taulell a les llibreries i columnes a la premsa. Aquest era precisament el sentiment de l'Olga Xirinacs, una de les autores més prolífiques, exitoses i completes que tenim a casa nostra, que des del seu blog lamentava uns dies abans l'ostracisme al qual són sotmesos escriptors i llibres per motius estrictament comercials. Una de les víctimes, incomprensiblement si mirem el seu currículum, és ella mateixa, i això diu molt de com funciona la nostra cultura. Els principals perjudicats som nosaltres mateixos. Aprofito per recomanar avui a l'Escollit el seu blog, que a part de comptar amb la lucidesa dels seus escrits, ve decorat amb uns preciosos collages de producció pròpia.

divendres, 10 de desembre del 2010

L'escollit (LXXIII)

Avui a l'Escollit us parlo de la revista Portella, que han presentat aquests dies. Sempre s'ha de celebrar que neixi una nova revista cultural. Aquesta a més té molt bon aspecte, és de procedència Andorrana i compta amb gent com el David Gálvez, blogaire d'aquests hiperactius, que fa temps que segueixo. Val la pena fer-li un cop d'ull. Aquí podreu llegirels elogis que els ha dedicat la premsa. Molta sort en aquesta aventura!

dimecres, 1 de desembre del 2010

L'escollit (LXXII)

Dia interessant a la catosfera avui. Ens proposen celebrar el Dia Internacional de la Cançó Casposa (gran idea). Per mantenir el bon nom musical d'aquest blog no m'hi afegiré, però us deixo uns quants links insuperables per a què us traumatitzeu de gust (1, 2, 3).

Per altra banda, els blogaires retornats de la  1.TBfC han començat un joc online on cadascú escrivia un text anònimament i algú altre havia d'endevinar qui n'era l'autor. Avui tots pengen els resultats de les seves investigacions i ens conviden a unir-nos-hi. Si us interessa fer de detectius, comenceu aquí o aquí i aneu estirant el fil.

Acabo amb un blogaire que ens fa un regal de Nadal en forma de llibre. El Príncep de les Milotxes ha penjat el link per descarregar el seu nou recull de poemes. Us el recomano: a mi m'ha agradat.

dijous, 25 de novembre del 2010

L'escollit (LXXI)

En Carles Bellver ens ensenya uns dibuixos infantils de monstres Lovecraftians, resultat d'una sessió d'explicar contes que un mestre una mica irresponsable va fer als seus alumnes. Per arrodonir-ho, al Facebook he trobat una col·lecció preciosa de portades falses de Tintín enfrontant-se a Chtulhu i els seus amics.

Parlant de Facebook, els qui hi sou us haureu adonat aquests dies que el meme aquest de canviar-se la foto del perfil per un dibuixet de la infantesa ha tingut un èxit rotund (jo també he picat). Se suposava que era per una bona casua (commemorar durant una setmana els drets dels infants) però em temo que molts s'hi han apuntat perquè estava de moda (i així ha passat la setmana i encara hi ha Mazingers i Heidis per tot arreu). Simultàniament a aquesta iniciativa (i imagino que sense tenir res a veure), en Ferran i l'Assumpta van engegar la proposta de penjar al blog fotos de quan érem petits. Segons l'últim recompte, 30 blogaires (31?) ja hi han participat. Aprofito per recordar que a la Primera Trobada de Blogaires fora de Catalunya tindrà lloc aquest cap de setmana i demanar en nom de tots els qui no hi podem anar que els assistents ens facin una crònica. Que vagi molt bé!

Acabo amb una entrada de la Malsònia sobre les activitats extraescolars. Com que és un tema que ja em comença a preocupar, m'ha fet molta gràcia veure que els esforços dels pares per fer el millor pels seus fills a vegades poden tenir els efectes contraris als desitajts.

divendres, 5 de novembre del 2010

L'escollit (LXX): Novetats de tardor

Sempre em faig una llista de llibres per comprar a les llibreries catalanes quan baixo de visita . He pensat que per a l'Escollit d'avui podria compartir les novetats de la temporada que espero tenir a la meva maleta quan torni cap a casa.

[Aviso que, òbviament, no he llegit cap dels llibres que recomanaré, així que no accepto responsabilitats si després no us agraden. A sobre, a la majoria dels autors els conec d'una manera o altra, alguns virtualment, altres en persona, uns poc, altres més, o sigui que la selecció pot ser una mica esbiaixada. Ara, a mi tots aquests llibres em semblen interessants, mereixedors d'acabar a la cistella de la compra. Ja em direu què en penseu.]

Començo amb L'any de la plaga, de Marc Pastor. Em va agradar la seva forma original de tractar la novel·la negra a La mala dona. Aquesta ve plagada de referències de cultura popular que em sembla que faran empal·lidir la mateixa Valentina. Espero que tingui l'èxit que se li vaticina perquè aquesta mena de llibres són una alenada fresca per a la nostra literatura. Presenta el llibre a BCN el divendres 12 a les 19.30.



L'Emma Reverter és una periodista que treballa a Nova York. A través d'internet va contactar amb una dibuixant, la Màriam Ben-Arab, i juntes han fet un còmic polític amb un protagonista infantil, de nom Apolo, seguint una mica la tradició de la Mafalda. Es diu Politik i sembla força interessant i original. Presenten el llibre la setmana que ve a BCN, a la FNAC del triangle, el dia 11 a les 19.00.



El també periodista Adam Martin acaba de publicar un llibre sobre els pares dels polítics catalans. S'anomena Sempre hi ets, i no cal que us en digui moltes coses perquè segur que n'heu sentit a parlar: va ser el llibre més venut de no-ficció la setmana passada. Em sembla un esforç molt noble d'humanitzar els nostres polítics, que potser calia després de tant de temps de ridiculitzar-los als programes d'humor. L'altre dia a la tele l'Adam va explicar algunes anècdotes que surten al llibre i la cosa promet molt. La presentació del llibre serà, faltaria més, la setmana que ve, però aquest cop a Blanes (l'Adam és un compatriota blanenc), l'onze de novembre a les 20h.

I encara una altra periodista, l'Eva Piquer, treu un llibre basat en el blog que escriu a criatures.cat i que ja us havia recomanat. És una forma molt fresca de tractar el tema de la mare treballadora, que us hauria d'interessar sigueu o no pares. Si llegiu els articles que publica a l'Avui ja sabreu que té un estil molt directe i unes idees que val la pena escoltar. El llibre es diu La feina o la vida, com el blog, i en aquest vídeo l'autora ens explica de què va.
Per acabar menciono que a tots aquests hi hauríeu d'afegir El joc de déu, és clar, que presentaré dimarts que ve a la Bertrand de BCN a les 19.30, per acabar de farcir la setmana d'esdeveniments literaris.

Finalment, voldria també agrair a la Clídice que parlés dels meus llibres al programa sobre blogs que fa a Ràdio Esparraguera (que si no l'heu sentit mai, és molt interessant i divertit).

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'escollit (LXIX)

Avui a l'escollit, un experiment que ha fet el zincpiritione que demostra que l'afany de tenir "amics" a vegades ens perd (ens passa a tots). Em recorda uns jocs que vam fer amb un personatge virtual al Lovecraft Magazine, que la gent es creia que era real tot i les barbaritats que deia i com era d'incongruent el seu currículum. Recomano de pas el La iaia té caspa, que és un blog molt divertit com bé sabeu els qui el vau votar als últims premis cats.

El segon recomanat d'avui és el relat de l'alyebard sobre l'emocionant trobada amb un polític entusiasta i unes iaies papiròfagues. Aquest és un altre blog reflexiu i irònic que si encara no seguiu val la pena que afegiu a la vostra llista.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

L'escollit (LXVIII)

Es presenta aquesta setmana un llibre que té molt bon aspecte. Està fet a partir de set contes escrit per set autors diferents, que expliquen les vides de set personatges d'aquesta foto. La premisa és interessant, i els participants tenen bones referències literàries, així que valdrà la pena mirar-se'l.

El cito a l'Escollit d'avui perquè la pre-campanya del llibre ha tingut força presència als blogs. N'hi ha un específic pel llibre, on aquests dies s'ha anat jugant amb el misteri de la identitat dels creadors. Era un misteri en part fàcil d'imaginar si seguiu com jo els blogs d'alguns d'ells (1, 2, 3), tots molt recomanables.

I com a cireretes pel pastís d'aquesta setmana, no us perdeu les aventures hospitalàries de l'Allau, ferit en una èpica batalla contra el duralex, i la "distracció" en un supermercat de l'Alba, una blogaire catalana que  fa poc que ens envia cròniques des de Washington DC.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

L'escollit (LXVII)

El d'avui és un Escollit plural i dinàmic. La història comença a principis dels anys 90, quan em vaig apuntar a la idea de muntar un fanzine que feia temps que arrossegava en Leblansky. Ja tenia un altre còmplice a la nòmina, nom en codi Aristófeles, i tots tres vam fer un grapat de reunions divertides que no van portar enlloc. Uns anys després, els elements adequats finalment van confluir i va veure la llum el primer número del Dinamo, el fanzine més fantástic publicat fins llavors en la nostra llengua, que va atomitzar-se cap a finals del segle passat (de les seves cendres va sorgir l'espectacular i també difunt Lovecraft Magazine, que mereixeria un altre post).

La petja del Dinamo s'acaba de completar a la catosfera amb un parell d'adicions recents i penso que cal fer-ne propaganda. El Leblansky, guanyador del c@ts d'aquest any al blog revelació, ja us l'he recomanat uns quants cops (1, 2, 3), igual que l'Òscar Pàmies, un dels qui es va apuntar a l'aventura pràcticament des del principi. Avui li toca al torn a la resta de la Generació Dinàmica que tenim online.

Per un costat hi ha el ja mencionat l'Aristófeles, del qual avui us reomanaré el seu relat per fascicles sobre la immortalitat. A mi em fan gràcia també els seus peculiars dibuixos psicodèlics del Mimosín, una de els estrelles del Dinamo.

En Ferran Teixes, un altre dinàmic històric s'ha reincorporat fa poc al món dels blogs . Avui recomano el seu breu apunt sobre els canvis i els antisistema. Molt lúcid. Valdrà la pena també seguir el seu nou fotoblog, perquè he vist algunes fotos seves molt interessants.

I per acabar, en Sebastià Roig, el dinàmic més esbojarrat, acaba d'obrir un blog on està penjant poc a poc un llibre interessantíssim que ha escrit sobre la ciència ficció vista pels catalans dels anys 30, Els futurs dels nostres avis (una mena de continuació de l'igualment recomanable Els malsons dels nostres avis). Aquest llibre ha tingut una història un pèl enrevessada i quan ja estava a punt de sortir al carrer, se'n va cancel·lar l'edició. Ara el podreu guadir de franc. Jo recomanaria començar per aquest apunt sobre el lloc de la Ciència Ficció en la literatura o aquest altre sobre Verne i Wells a Catalunya. Per cert, el Sebastià té també un segon blog de fotomuntatges burros que us pot divertir.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

L'escollit (LXVI)

Faig un altre Escollit "potpourri" avui, i com que ha estat setmana de premis, us els presento en forma de pòdium:

- Premi al post més divertit a una frase infantil/juvenil d'allò més espontània, via Do you want to know a secret.

- Premi al vídeo més sorprenent pel nano políglota que ens presenten a can In varietate concordia.

- Premi al blogaire més pencaire al Mestre Pàmies, que ha començat a desgranar els fruits de la seva monumental enquesta internàutica sobre frases fetes catalanes.

Fins la setmana que ve.