Cada any, quan s'acosta el meu aniversari (demà en faig 42), ho celebro fent una mica de
bookcrossing amb algun dels meus llibres, normalment per Barcelona o Blanes. Aquesta vegada he pensat una cosa diferent. Si aguanteu el petit rotllo que us explicaré ara, al final trobareu les instruccions per aconseguir un llibre de franc...
*****
El rei del món va ser la meva primera novel·la en solitari. Me l'estimo molt, com us podeu imaginar: els autors que s'estrenen sempre posen un munt d'esperances i somnis al seu debut, com si s'ho estiguessin jugant tot a una carta. Triomfar o morir (literàriament parlant). Poques vegades és així, és clar, perquè la majoria ni triomfen ni moren el primer cop.
Jo crec que és una novel·la prou bona, i ho dic conscient que no puc ser gaire objectiu. Té els seus defectes, però encara li sé veure unes quantes virtuts. Vaig tenir la sort que la va publicar una editorial de les "grosses", cosa que en teoria m'assegurava una certa visibilitat (la vaig trobar a les taules d'El Corte Inglés!), però ni això no la va poder salvar del més absolut dels anonimats. Cap diari no es va fer ressò (a part d'algunes
notes breus) de l'entrada en escena d'un autor desconegut que, a sobre, ni tan sols estava al país per poder fer-ne promoció. Els blogaires que se la van acabar llegint en van
parlar bé, però en aquella època el bloGuejat el seguien quatre gats i ni tan sols per aquesta banda vaig aconseguir generar un cert interès.
En resum, la novel·la va ser un fracàs estrepitós. Cinc anys i uns quants llibres després, El rei del món té el dubtós mètit de ser el meu worst seller. A part de la família i alguns amics bondadosos, no la llegit ni cristo: segons els comptes que m'envia periòdicament l'editorial, en aquests moments se n'han despatxat un total de 127 exemplars, cosa que ja ha propiciat que la major part de l'excedent que hi ha al magatzem hagi sigut convertit en polpa.
La pobra novel·la es mereix que li donin una darrera oportunitat. He aconseguit salvar de la destrucció un petit grapat de llibres, i em proposo fer-ne un bon ús. Com a agraïment personal a tots els qui teniu la paciència de passar-vos per aquí, regalaré El rei del món a tothom que el vulgui llegir.
Aquest és la lletra petita del tracte. Envieu-me un email (trobareu l'adreça al marge dret del meu
web) amb la vostra direcció postal. Jo us envio el llibre, signat i de franc. No hi ha cap truc, ni concurs, ni sorteig, ni endevinalla, ni res, ni faré cap altre ús de les vostres dades (que seran destruïdes immediatament). Vosaltres us el llegiu i, si us ve de gust, em dieu què en penseu, en públic o en privat. L'única condició és que el demaneu només si realment us fa gràcia llegir-lo (al
web del llibre trobareu un resum de l'argument i unes quantes mostres de capítols, per fer-vos una idea), i només n'enviaré un per adreça. Naturalment, l'oferta és vàlida fins que se m'acabin les existències. I la convocatòria es tancarà el dia de Nadal, per posar-hi alguna data límit.
Aviso: no ho intenteu si no us van els llibres amb sexe i violència abundants. El rei del món està molt influit per Chuck Palahniuk, Bret Easton Ellis i aquesta tropa, o sigui que no és per a tothom. Es podria dir que és una novel·la una mica bèstia. Pels qui heu llegit El joc de Déu i/o Hipnofòbia, és una bona oportunitat per fer-vos amb el llibre que va començar la trilogia i que senta les bases argumentals dels altres dos (veureu que els personatges són pràcticament els mateixos d'El joc de Déu, però en una història completament diferent que, malgrat tot, manté el mateix tema). Per la resta, si us atreviu a llegir-lo espero que almenys us pugui sorprendre una mica.
Doncs apa, ja està dit. Aquest cop no us podeu queixar, que us ho he posat fàcil. Ajudeu-me a redimir (una mica) la meva novel·la maleïda i de pas feu-vos un regal de Nadal de cost zero, ideal per temps de crisi. Només que li aconsegueixi uns quants lectors més abans de ser condemnada a l'oblit ja estaré content...
