[Pròleg: Quan vaig escrirue aquest apunt, del tema encara no se'n parlava gaire. Els darrers anys, amb la generació que no ha viscut mai sense internet arribant a la pubertat, alguns diaris i revistes s'han dedicat a fer estudis i enquestes que, d'alguna manera, confirmen el que ens pensàvem tots fa temps. Que el text serveixi també com a recordatori del recorregut iniciàtic sexual (analògic) dels nois de la generació X.]
Serà interessant veure quin terrabastall ocasiona la internet en la vida sexual de la raça humana. No em refereixo a la generació dels qui hem presenciat com la pornografia passava de ser un assumpte per a viciosos amb gavardina, perduts a la foscor d'un cine sense nom, a un devassall de bits que es mengen més de la meitat del disc dur de l'ordinador de qualsevol home respectable. Parlo dels qui venen darrera nostre, els qui no han hagut de patir mai el drama de no tenir el món sencer a un click de ratolí de distància.
El despertar sexual dels nois de la meva quinta solia començar mirant d'estranquis un pit a la portada de l'Interviu o al Jueves mentre esperaves a ca'l barber. Això si era hivern. A l'estiu, és clar, hi havia la platja. En aquells temps prehistòrics el topless era encara cosa de turistes nòrdiques desvergonyides, que rebien el seu corresponent càstig diví quan tornaven a casa amb els pits fregits per l'implacable sol mediterrani. Per sort, al final van ser capaces d'estendre aquests costums seus tan lletjos entre les dones locals i l'experiència d'anar a prendre el sol va guanyar molts punts, sobretot pels observadors menors d'edat. La imatge d'un mugró era suficient per desencadenar el torrent hormonal corresponent i posar-te en guàrdia per a coses més interessants que havien de venir a continuació. El següent nivell de dificultat era l'entrecuix, sempre tan car de veure. Per a això ja t'havies d'endinsar cautelosament a les planes interiors del mateix Interviu o (quina emoció quan et queia un les mans!) del Playboy. O infiltrar-te d'amagatotis a la sessió d'alguna pel·lícula per a majors de 18 anys, que en la gloriosa època del destape, i abans que Hollywood es tornés decent, eren d'allò més instructives. Quan ho aconseguies, sempre seguia una certa decepció, sobretot si comparaves la mediocritat llisa de la zona púbica amb les formes molt més atractives i boterudes dels pits. En la nostra ignorància infantil tots hem cregut en algun moment que els genitals femenins eren bàsicament una muntanya de pèl curt i arrissat i prou (sobretot en els 70, quan les tisores i la gilette no estaven de moda), i que per això no calia fer tanta fressa. Tot i els llibres educatius i les benintencionades xerrades de pares i mestres, fins que no podies accedir tu mateix al món del hardcore l'anatomia femenina era un misteri absolut. Sempre hi havia algun espavilat que al final aconseguia un Private del seu germà gran i llavors t'adonaves que davant teu s'obria un món d'infinites possibilitats. A aquestes alçades segurament ja estaves entrant en l'adolescència i el sexe passava a ser, naturalment, la cosa més important de la teva vida.
Llavors, els qui anaven d'intel·lectuals agafaven algun llibre de la Sonrisa vertical o de Henry Miller a la biblioteca el llegien sota els llençols, com si fos un manual d'instruccions. Els més agosarats demanaven prestat el carnet familiar del videoclub quan els pares anaven a sopar fora i corrien a buscar pel·lícules verdes, tot resant perquè els titulars no demanessin mai un extracte dels lloguers recents. I n'hi havia que amb l'excusa d'anar a canviar cromos al Mercat de Sant Antoni feia una passada discreta per les parades farcides de revistes marranes usades (la desesperació fa fer cada cosa...). La progressió cap a la sexualitat era, doncs, gradual i equilibrada en la majoria dels casos i culminava, si algun dia tenies sort, amb la sempre difícil tasca de passar de la teoria a la pràctica.
Ara tot va molt més ràpid, en consonància amb els temps que ens han tocat viure. Quins canvis irreversibles patirà el cervell d'un nen de cinc anys que pot accedir amb el seu ordinador a imatges d'un detall anatòmic que abans només veies si estudiaves medicina? No crec que els científics s'ho hagin plantejat encara, però l'experiment ja està en marxa. Alguns vídeos que corren per aquests ciberespais de déu són tan rigorosos en el seu detall i els seus zooms que semblen documentals sobre els hàbits reproductius d'una espècie animal llunyana, acompanyats per una banda sonora de gemecs tan exagerats que a vegades sembla treta directament de La nit dels morts vivents. Altres són com una versió desfassada d'un espectacle del Circ du Soleil, amb contorsionistes i trapezistes inclosos. La imatge que es fa el preadolescent que absorbeix tot aquest material prohibit (perquè assumim-ho: com més prohibit sigui amb més afany el buscarà) ha de ser per força un pèl confusa. Per no dir que el fet que no li costi cap esforç aconseguir-lo el banalitza immensament (és clar, l'argument es pot girar i acusar als més grans de mitificar el sexe, però això ja és tota una altra història).
És possible que ja estiguem vivint les primeres conseqüències de rebre massa informació sexual en massa poc temps, en forma d'avís del que ens caurà aviat a sobre. Però no és en el sentit de perversió i degradació de la societat contemporània que els polítics i activistes contraris a la pornografia ens volen fer creure, sinó ben a l'inrevés. Aquí als USA, que és on neixen la majoria de modes que s'acaben estenen pel món occidental, estem vivint un retorn a la castedat i al puritanisme fenomenal, que té els seus més àvids defensors precisament als instituts i universitats. Qui els pot culpar? Els nanos que veuen un primer pla del canal vaginal abans que se'ls hagi disparat la testosterona han de quedar-se amb la impressió que aquell monstre rosadet i pelut se'ls pot empassar la cigala i no tornar-los-hi mai més. Paral·lelament, les nenes que es troben els vergalls descomunals dels actors porno han de quedar-se garratibades davant la perspectiva de que aquella eina malèfica les parteixi en dos. No és d'estranyar, doncs, que cada cop més jovenalla senti aversió pel sexe. I la cosa només pot anar a pitjor, amb el risc que acabi pujant una generació amb molt poques ganes de reproduir-se. Serà la internet realment el final de tota vida intel·ligent, com pronostiquen alguns apocalíptics?
[Divendres 29 de juliol, 2005]
[Divendres 29 de juliol, 2005]
