Mataró

Avanzando hasta la frontera de Valencia y Murcia. Quiero reconocer la geografía del dilatado viaje que el verano del año 1802 emprendieron desde Madrid gente principal, el rey Carlos IV y la reina María Luisa de Parma, su hijo Fernando, príncipe de Asturias, y su hija la infanta María Isabel. Se dirigirán a Barcelona, por las bodas, bajo dispensa papal, con Francisco Genaro, príncipe heredero de las Dos Sicilias, y su hermana la princesa María Antonia, hijos de Fernando I, rey de las Dos Sicilias y hermano del monarca español, que se acercan con su armada a la ciudad mediterránea. Reviso documentos, grabados, pinturas, la cartografía, la memoria en los acuerdos de los municipios que los conservan, para hilar el relato de un evento único, el rey en entornos apartados, sorpresa de campesinos a su paso entre cereales y puertos, calles ajustadas a la novedad, dineros para la gloria de un instante, deleite de nobles y plebeyos, y «su séquito era como un ejército», en la mirada curiosa del inglés Whittington. Emprendamos el recorrido del último gran viaje de un monarca absoluto por España, su hacienda.

El fil d’aquesta història de veritat són els papers de les parròquies, dels ajuntaments i els protocols notarials de les poblacions que varen acollir la seva peripècia dels Costa. Un viatge d’aigua, que comença vora el riu Fluvià, a Besalú, continua on el Ter arriba al mar, a Pals i a Torroella, després cap l’estany de Banyoles. I fins el mar, a Palamós i a Mataró.

Segona edició que aplega dos llibres que es deien 'El llibre d'històries de l'any 2015' i 'Història i històries de Mataró': El temps de Mataró els anys del músic Joan Pau Pujol. Llibre dels salaris dels oficials de Mataró del segle disset. Memorials a l’Ajuntament (1767-1793). Gent de  l’any 1716. Mataró l’any 1713. El primer plànol de la ciutat. El Maresme medieval vigilat pel bisbe. Notícies del segle disset. El bisbe alegre i algun pirata. Un corsari del segle divuit enfonsat davant Mataró. Un Ovni visita el Maresme el segle disset. Mataró vist pel credencer. En Joan, l’assassí de Canyamars. Notícia de les Santes. Anys de mòmies i ossos sants. Notícies de Dosrius. Mataró, que no va descobrir Amèrica. La Inquisició, que era santa. Quan el vi de Mataró era a la taula dels reis. Notícia d’un negrer. Registre de títols oficials (1814-1913). Ateneu Mataronès (1854-1890). Notícies dels anys 1869 i 1871. Fets d'en Josep Matheu i Ribera. Els voluntaris d’Ysabel 2ª a Vic. Les illes Falkland són de Mataró. El parc de Mataró és centenari. Carnestoltes de l’any 1900. La plaça de Cuba de Mataró. La Plaça Gran, cent anys d’un mercat. És bonica, oi?, la Plaça de Cuba. Fernando Séptimo es va morir fa 150 anys. El telègraf òptic. Isabel, festa i dol. Els acords municipals del Trienni Liberal. Mataró des del mar: panorama vuitcentista. Mataró de cara al mar. Els gavatxos i la fulana d’en Godoy. Els francesos, a sang i fetge. La presó de Mataró fa 125 anys. Quan varen deixar d’anar a peu. De la Plaça del Rei a la Plaça del Poble. Passejant pel carrer de Sant Josep. La caritat ben entesa. Reis i visitants generosos. Robaven al Robafaves: horrors capitalistes. La neu i altres desastres. Mataró, ciutat mil·lenària. Els gegants de fa cent anys. Les santes tacades de sang. L'any del referèndum. Detalls de Sant Simó. Don Joan enamora els de Mataró. El vi de l'esperit. Notícies a  la carta. L'aigua de Mataró i la font del Camí Fondo. L'aventura d’un edifici. Coses de l’habitació secreta. Les bruixes de Dosrius. La revolució a mig camí. Les Figueretes. Els pets d’en Pujol. Un sant bo i un de dolent. Itàlia flash back. Regidors de sempre. El mas Gener, la casa d'estiu del pintor Cusachs. Al mort, cremar-lo. En Palmerola i l’Ibran contra els carlins. Guia del genealogista. Dos delegats de Mataró a les Bases de Manresa. La Setmana Tràgica i altres notícies de Mataró. Les revistes també moren. Can Baladia, la fonda d'Argentona. Un falangista i un capellà. Dels bitllets editats per la Segona República. Anys dels ajuntaments a dit. Búffalo Bill a Mataró. Comèdia de l’avió del garrofer. Miracles, santes i regidors. L'assassinat d’en Nonell. Josep Abril i Argemir. Per què el Cau Grillat?. Bloc Mataroní, una manera de fer història. 1939, l'any de(s)gràcia. Les nenes gossetes de Mataró. La glòria dels cinc anys. Batalla entre Fortitut i Lo Pensament Marià. El Mataró d’abans. Perquè el mar. Estampes de la guerra d’en Casas. Eren les majorettes, i quines mirades. En Salicrú del Museu-Arxiu.

Mataró cremada i ocupada pel francès. Vida precària enmig de dues guerres i el desori polític, en una ciutat liberal dirigida pels contraris. Dos àmbits que no es troben, el dels regidors de títols nobiliaris i càrrecs perpetus i el de fabricants, comerciants, burgesos i artesans, gent arrelada a les coses de cada dia. Però els canvis que s'anaven produint a la ciutat des de feia dècades, amb l'empenta del comerç marítim i les activitats de tantes indústries, havien creat un món que ja no s’entenia amb els paràmetres antics. En morir el rei tot s'ajustarà.

Els germans Peramàs a Amèrica. El baró de Maldà a taula. Els Bofarull, negociants. Antoni Romaní, revenedor. Els Vilallonga, senyors. Joaquim de Romà, promotor. Els Milans del Bosch, militars. Juan Larrea, polític. Els Caralt, comerciants. Dels Ramon als Màrgens. Els Llauder, hisendats. De Joan Batlle a Juan Bialet. Els Migliaresi, militars. Emili Oller, el meu avi. Els Sisternes, nobles. Els Abadal, impressors. Joaquim Coll, fabricant. Els Rumeu, indians. Antonio Gaillard, inventor. Els Fàbregas, fabricants. Josep Manén, arxiver. Els Fivaller, nobles. Joan Amich, revolucionari. Els Pardini, militars. Llorenç Gibert, negociant. Els Ruiz Fortuny, comerciants. Salvador Llanas, literat. Els Costa, la meva família. Josep Caralt d’Argila, polític. Lluís Carreras, escriptor. Antoni Franquesa, polític. Los Galli, revolucionarios. El marquès de Gaubert, negociant. Els Balí, rellotgers. Josep Gualba, advocat. D'Alella a Austràlia.

Segona edició del llibre que es deia 'Arxiu d'Indústria': Treball i habitatge al Mataró de l’Antic Règim. Mataró 1716-1819, gent, cases i carrers. Obra nova a Mataró de 1877 a 1900. Llum als carrers: del gas a l’electricitat. Origen i fallida del vapor Gordils. La industrialització a Mataró el segle dinou. Revolució industrial a Mataró: etapes de la mecanització. La Febre d'Or a Mataró. El tèxtil a Mataró, de la guerra de Cuba a la guerra civil. Notes sobre la indústria tèxtil a Mataró, 1898-1920. La Junta de Fàbriques. La batalla contra els impostos del Sindicat Gremial. Estadística tèxtil (1908-1941). Emilia Pardo Bazán visita la fàbrica Marfà, cap al 1900. Mataró al segle dinou: anys de treball i revolució. Notes sobre l’organització obrera durant la Restauració. La Rússia petita, can Massot l'any 1872. Aspectes sanitaris de Mataró a finals del segle dinou. El cementiri civil. Un capítol de la cultura laica. El comerç d’homes: el servei militar a Mataró. Anticlericalisme i matrimoni civil al segle dinou. Els molins de blat de Mataró. Notícies de la metal·lúrgia. Quan el vi de Mataró era a la taula dels reis. Fa cent anys, els mataronins a l'Exposició Universal. Mataró a l’hora. Crònica de rellotgers. Història de la tintoreria. A la Pelleria de Can Montserrat fan la maleta. Biada (1789-1989), la passió del tren. Premià i Vilassar, pobles contrabandistes. Partits polítics a l’Ajuntament de Mataró (1875-1923). El poder del cacic, les eleccions a Mataró (1876-1923).

Anem a caminar amb lletres per camins que no hi són. Aixecar acta de com era anar de poble a poble a peu i a cavall i amb carro, ara fa segles. I establir els trajectes que feien els besavis. Un passeig de Mataró a Barcelona tocant les parròquies arrecerades a les muntanyes, i cap als petits nuclis habitats a la banda de la serra que les amaga del mar. Per camins històrics 1.

Index

Anar per camins
Els rius sense pont i amb sort
Camins de muntanya
Camins del Vallès
Camins de la Marina
El camí de la serra
El camí dels francesos
Melcior de Palau fa carreteres

Història de la música i la premsa a Mataró.

La crònica de Josep Manén: "Relació breu dels successos de cada dia" que explica tot el que va passar a Mataró de l'any 1869 al 1895. Moltes notícies que només les coneixem per aquest document.

I articles que parlen de Tiana, Castellfollit de la Roca, la Vall d'Aran, Collbató i d'altres indrets dels que sabrem coses antigues.

Històries de Mataró, de Llavaneres, del Congost, d’Argentona, de Figueres,
papers de notaris i les revolucions del segle.
Joaquim de Romà, que no va néixer ni va morir on li tocava
El castell de Montgat, quan hi era
El fill del carter al castell de les Medes i al desert de Cardó
Macari Mallol, el final d'un patrimoni pagès a la Garriga
Els negocis dels pares d'en Puigblanch
Requesta de la pubilla de Tagamanent
En Romaní del mas de Montmany, quan els rebomboris del pa
Els Balí, rellotgers de Mataró, comerciants a Cuba
En Ballot, que s’ha de casar, com sigui
En Gibert, un mataroní a Livorno
Llavaneres, històries del mil vuit-cents
Mataró des de l’Ajuntament
Jornades del baró de Maldà fugint dels francesos

I de cop, el final d’anys de viure incert, comença un temps pacífic, quan el general Narváez posa ordre. Aviat tot serà diferent, el mon antic viu un daltabaix quan les màquines de vapor converteixen la ciutat en una gran fàbrica de productes tèxtils. Llarga pau moderada, ara es poden elegir els diputats, però només els rics hi tenen dret, i sempre guanyen els que manen i els progressistes ho han de deixar per més endavant. De sobte, l'any 1868 hi ha revolució, i els que no comptaven ara donen ordres, que voten i guanyen eleccions.

Guerra carlista i partits polítics del Sexenni Democràtic a la Restauració. El dietari que va escriure Josep Gualba els anys 1873-76 és un document únic per a conèixer el detall menut dels esdeveniments petits i grans que cada dia passaven a la ciutat de Mataró. A través de les seves descripcions apareix una multitud de fets dels quals no teníem notícia, com la proclamació del cantó.

El nostre personatge resumeix en la seva peripècia vital el millor d’aquella burgesia emprenedora que va transformar la vida letàrgica d’una societat eminentment rural i artesana, en una de les ciutats capdavan- teres en la indústria tèxtil, i en la qual les novetats del segle s’introduïen tot just arribades. I és promotot de l’Ateneu, la Biblioteca i la Caixa d’Estalvis.

Per camins històrics II. El camí de Mataró a Granollers surt a tants documents antics que espigolant llibres dels historiadors que han tractat els segles foscos podem resseguir la seva existència. Ara el trobem, i per primer cop, en la fitació del terme de La Roca el segle dotze, ara és un mossèn que hi passa el segle catorze, ara és una propietat argentonina que limita amb el camí real de Granollers el segle quinze …..


Índex

El camino que oy se pasa
Anirem a Parpers des d'Argentona
De Granollers a La Roca i a Parpers
El camino que debe abrirse
L’obra del segle divuit
La carretera nova
Guerres a Parpers
El camí romà imaginat
Mapa del camí real

La vinculació dels arquitectes catalans de final del segle XIX i començament del XX amb l'art del tèxtil no només queda palesa en la corresponent aplicació d'aquest producte en els interiors dels edificis projectats-feina duta a terme sovint amb la col·laboració de decoradors professionals 1-sinó també, molt especialment, en el seu propi disseny. 2 La importància del teixit en l'obra d'aquests arqui-tectes va, fins i tot, més enllà i en ocasions es pot veure com alguns dels motius decoratius emprats en aquest art esdevenen una rellevant font d'inspiració-o de còpia-, materialitzada en tot tipus d'obra o projecte: d'un esgrafiat a una rajola. 3 Cada vegada són més els estudis que ens permeten descobrir aquesta vessant, sovint oblidada, en la producció de nombrosos arquitectes catalans, personatges absolutament polifacètics que asso-leixen la idea de l'artista global, tan vigent durant l'ampli període cronològic corresponent al Mo-dernisme. Segurament va ser l'exposició "Les fàbriques i els somnis, modernisme tèxtil a Catalunya", celebrada el 2002 al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i comissariada per Josep Casa-martina i Sílvia Carbonell, el punt de sortida de molts dels treballs que acaben d'enriquir la trajectòria professional, de per si ben dilatada, d'alguns d'aquests noms. El catàleg d'aquesta exposició encara avui és un referent bibliogràfic, un punt de partida per a qualsevol investigació que al voltant d'aquest tema vulgui tirar-se endavant. 4 Pel que fa al disseny tèxtil, per citar-ne alguns exemples, foren Rafel Masó 5 i Josep Maria Pericas dos dels arquitectes amb una producció més prolífica, ja sigui en la projecció de grans peces-penons, estendards o senyeres-com en la de format més domèstic, aixovar femení i parament de la llar. Caldria, però, esmentar-ne molts altres: Domènech i Montaner, Antoni M. Gallissà-autor del cèlebre penó per a l'Orfeó Català-, Josep M. Jujol, Rubió i Bellver i com no, Josep Puig i Ca-dafalch, protagonista d'aquestes jornades organitzades per l'Arxiu Comarcal del Maresme amb motiu del cent-cinquantè aniversari del seu naixement. Encara avui dia, Puig és considerat com una de les personalitats més polièdriques que ha donat el nostre país en el món de les arts. Si bé per bona part del gran públic aquest cèlebre mataroní és cone-gut pels seus edificis, especialment aquells que embelliren una Barcelona burgesa, en plena ebullició econòmica i artística, etiquetar-lo tan sols com a arquitecte és veure només una cara del prisma. D'una capacitat de treball extraordinària, lector incansable, viatjant i coneixedor de tot el que passava a casa seva i més enllà dels Pirineus, Puig prengué partit i destacà en molts altres camps, a banda de l'edili-ci: restaurador, docent, teòric de l'arquitectura, historiador, historiador de l'art, arqueòleg, escriptor literari, periodista, dissenyador, activista cultural i polític que, entre d'altres càrrecs, acabà assolint la presidència de la Mancomunitat de Catalunya.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2020). «Puig i Cadafalch i l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa». A FREIXA, M.; RIU-BARRERA, E. (ed). Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (1867-1956). Recull de les actes del Congrés celebrat els dies 18-21 d’octubre de 2017 i altres escrits dedicats. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. P.342-368.

Mapa en pdf de tots els camins de muntanya de la Serralada Litoral, de Mataró a Barcelona. Edició de l'any 2013, que cal renovar ja que hi ha camins que no es pot passar per les bardisses i d'altres oberts pels ciclistes. *** El puc enviar en rmap ***

Mataró és coneguda, entre d’altres fites, per ser la ciutat natal de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte que hi va deixar algunes de les obres més importants de l’etapa modernista com ara la Casa Coll i Regàs (1898). Puig també va ser responsable, tanmateix del projecte de reforma del clavegueram de la ciutat (1895), un dels primers a introduir a Catalunya les innovacions britàniques sobre la higiene público-privada. L’historiador Chris Otter va destacar, en un article molt influent, el paper de les noves formes de gestió de les aigües brutes en la configuració de la ciutat i del ciutadà contemporanis. Aquest article pretén dur la lectura d’Otter sobre els espais urbans victorians al cas mataroní, tot vinculant el projecte del clavegueram amb un altre desenvolupament molt significatiu però també força desconegut: la presó construïda per Elies Rogent el 1851, que fou la primera de l’Estat en seguir el model del panòptic. Així, tot evocant les visions de Foucault sobre formes de control i llibertat en les societats contemporànies, aquesta article vol oferir una lectura de Mataró com un espai on Elies Rogent primer, i Puig i Cadafalch després, van assajar fórmules de renovació urbana que després s’implantarien amb èxit a la capital, Barcelona. En fer-ho, s’assenyala també el paper protagonista de les anomenades “segones ciutats”  en la creació i desenvolupament de la Modernitat urbana.

In this paper, the results of the archaeometric study of an assemblage of Late Roman amphorae, found in several contexts from the ancient city of Iluro (Mataró, Catalonia, Spain) and with a presumable origin in Roman Africa, is presented. A total of 57 samples have been analysed, by means of optical microscopy (thin-section analysis), X-ray fluorescence and X-ray diffraction, in order to obtain an integrated petrographic, chemical and mineralogical characterisation and, from this data, to shed light on their provenance. The results indicate the presence of a large number of fabrics, most of them with a Tunisian provenance; a fabric probably from Algeria was also found, as well as a few chemical-petrographic loners that should be related to a provenance out of Africa. Concerning the Tunisian fabrics, the comparison with data from production centres allows for a more precise provenance hypothesis for many of them. These results are useful for the study of the trade networks of Iluro in Late Antiquity, since they provide new evidence on the diversity of transport amphorae that were arriving to this urban centre in Hispania Tarraconensis, showing a more complex reality than initially suggested by the archaeological evidence.

Tot consultant la traducció castellana de la Cro'nicd universa/ del Principat de Catalunya de Jeroni Pujades que es conserva a la secció de manuscrits de la Biblioteca Nacional de París1, vkem observar que el text de la primera part no semblava respondre exactament a I'edició catalana publicada a Barcelona l'any 1609* ni tampoc a la versió castellana publicada de 1829 endevant per F. Torres Amat, A. Pujol i P. Bofarull. Aixb de tota manera no fóra gens estrany puix que com anuncien els editors se serveixen per a la primera part d'una traducció precedent de Angel Tarazona, que en 1777 era redactor del Diario de Barcelona, el qual la féu sobre I'edició catalana impresa3. Només la segona part de la Crbnica depén de I'exemplar de París. El manuscrit de Paris, doncs, conté una versió diferent de m i del propi J. Pujades, cedida a Pierre Marca a I'entorn de 1651 segons es despr2n d'un memorial elevat al rei pel seu Ms. Esp. 117-120. Sobrc aquest manuscrit cf. M o r n u -F~n o . A . , Catdogue des manuscnis espagnols de la Bib/io/heque Nahonde. Paris 1881. pdg. 106 a m b els números 366 a 369, on no senyala cl considcrablc augment dc volum dc la versió castellana. Utilitzem I'exemplar dc la Biblioteca dc Catalunya impresa per Hicronym Margarita Barcelona en 1609 (núm de registre 37.121). 3 MOKEI.-FA.I.IO. A., Cataíogue.. . . pdg. 106 i especialment Dietan. de Jeroni Pujadcs 1 (1601-1605) ed. a cura dc J . M. a Casas Homs, Barcclond 1975 pigs. 16-17. Tambi C6nica universa/ del Princ~pado de Catduria escrita apnncipios delsiglo XVIl por Geronimo Pujades. vinguts dc fora. A Barcelona: MARINER, S., 1nscn)ciones Romanas de Bane/ona (Lapidanks y Musivas), Barcelona 1973 ( = IRBLYM) núms. 60 i 194. 9 Cf. per excmplc a Barcelona IRBLYM 198. 199, 205.