Mapa dels Camins de Muntanya de la Serralada Litoral

1989

terrenys mitjan~ant l'ús de marjades ha p e r d s que, malgrat els elevats pendents de la zona, es conreassin importants extensions de terreny. S'ha realitzat un mapa de localització de les zones que actualment estan marjades, que suposen una extensió de 1675 km?, sobre terrenys amb pendents a I'entorn del 20130% i dedicats preferentment al conreu d'oliverar. PARAULES CLAU: Marjades, conreus de muntanya, pendent, ús del sdl, mapa. RESUME: La carte de terrasses de la Serra de Tramuntana de Majorque. Dans la "Serra de Tramuntana de Majorque", avec l'échelonnement des terrainsmoyennant des terrasses i1 a étépossible mettre en culture des importantes extensions, rnalgré les élevées pentes des versants. On a réalisé une carte avec la localisation des endroits échelonnes, que maintenant occupent presque 1675 kms2, surtout aux zones od .les pentes sont autour du 20130%; ces terrains sont, majoritairement, cultivés avec des oliviers. PAROLES C L~E S : Terrasses, cultures de montagne, pentes, urilisation du sol, carte.

Los Caminos Y El Arte Vi Congreso Espanol De Historia Del Arte Santiago De Compostela 16 20 De Junio 1986 Vol 2 2007 Isbn 84 7191 573 1 Pag 11, 2007

This report presents the digital 1:10,000-scale map of the CORINE habitats and habitats of Community interest in Serralada de Marina Park, drawn in 2010. It also describes the methodology employed in the various stages of producing the map and the final result: a total of 978 polygon coverage and 217 points have been delimited i two coverages and 98 habitats have been identified (69 in the polygons, 50 in the points and 21 in both). Eleven of these habitats are of Community interest (five in polygons, ten in the point coverage and four in both), of which two are priority habitat types. Lastly, the potential usages and some of the practical applications of this map are discussed.

análisis normatividad de las carrera de montaña en España

II Jornades d'estudis locals a Sóller, 2008

Notes històriques dels camins de la vall de Sóller i Fornalutx. Mallorca.

Alcaraz y su alfoz. El testimonio del tiempo, 2015

Un viajero recorre las tierras de lo que fue el alfoz de la muy antigua Villa de Alcaraz, deteniéndose en sus paisajes y monumentos más emblemáticos.

The Alpine structure of the studied area consists of plurikilometric basement involved folds and thrusts,located in two main structures: the Miramar range and the Prades massif. The overall surficial structure is due to NW-vergent folds, locally NE-vergent, which we interpret as the frontal ending of thrusts involving the upper crust, with a detachment located at about -12 km. The geometry of those structures is tipically contractional, while in the Catalan Coastal Chain faults showing strike-slip sinistraI displacement are known, both active at the same time. We suppose an oblique convergent deformation in the Catalan Coastal Chain to make compatible both types of structures.

Art, patrimoni i cultura rural, 2019

Art, patrimoni i cultura rural Carrerades i "Caminos del Monte" a la Cerdanya: assaig de caracterització Art, patrimoni i cultura rural Carrerades i "Caminos del Monte" a la Cerdanya: assaig de caracterització RESUM Aquest article sorgeix d'una investigació dins del procés de revisió documental prèvia d'un procediment de classificació de camins ramaders dels actuals municipis de Llívia, Puigcerdà, Fontanals i Alp. L'article aborda la dificultat metodològica que planteja a Catalunya la discriminació sobre una base documental històrica dels camins ramaders respecte a altres tipologies viàries (camins rals, camins veïnals), així com la distinció entre vies transhumants (de llarg recorregut) i vies transterminants, d'àmbit local.

Un amor, uns carrers: Cap a una didàctica de les geografies literàries , 2014

El País Valencià ofereix un bon nombre de llocs relacionats amb el teatre de titelles que configura una xarxa ben aprofitable didàcticament. Així, des dels festivals fins als centres de documentació i d’exposició i els teatres de titelles, constitueixen destinacions que podem integrar en un itinerari susceptible de ser inclòs en el programa globalitzat d’educació infantil i en el d’educació lingüística i literària en educació primària (i també en altres matèries, com ara l’Educació Artística); d’altra banda, en els últims anys diverses poblacions han creat nous festivals i mostres de titelles que enriqueixen el mapa cultural del País Valencià i les possibilitats de cultura i oci per a la ciutadania. Així mateix, la idea de visitar els llocs d’interés relacionats amb els titelles podria enriquir-se amb la visita a poblacions o a paratges naturals relacionats amb alguns dels clàssics dels titelles valencians (com ara el Tirisiti o Tombatossals).