FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

ANALISI DE L’ AMOR A L’ EDAT MITJANA

POESIA TROBADORESCA (pdf)

• S. XII – XIII

• Sud de l’actual França, Gal·lià (Occitània)

• Els trobadors parlen: l’occità, llengua d’oc, provençal, llemosí.

• La literatura la consumien socialitzant.

• N’Uc de Saint Circ, autor de moltes de les vides dels trobadors.

o Vida de Jaufré Raudel de Blaia (un poble).

• Amor de lluny: amor de Lonh

• Guillem de Cabestany i la “llegenda del cor menjat”.

o Cardiofàgia: menjar cor

o L’amor cortès es un amor prohibit.

o Saurimonda busca un amant

o Saurimonda y Guillem de Cabestany es van soterrar en un monument

davant d’una església.

o La llegenda no pot ser real o atribuïda a aquest trobador, ja que saben que
la dama va enviudar de Ramón de Castell Rosselló i que encara es va casar
una tercera vegada.

• Poesia feudal: el feudalisme era una forma de govern medieval. El rei o senyor
donava una terra a certa persona. El feudalisme crea una xarxa de dos conceptes
que son: el senyor i el vassall. El vassall al mateix temps pot ser senyor d’altres
vassalls seus.

• Quan els trobadors parlen de les dones, parlen amb termes propis del feudalisme.

• Om (Homo lingius = Vassall) terme feudal.

1
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• La poesia trobadoresca era un fenomen mundial.

• La forma en la que nosaltres llegim els poemes trobadorescos no es la mateixa

que el públic original ho feia.

Es parlava occità, llengua que es va adoptar en els territoris catalans degut a:

• La poesia trobadoresca

• La proximitat geogràfica

• Les relacions polítiques

• La similitud entre les dos llengües, catalana i occitana.

L’occità o provençal es una llengua romànica també anomenada "llengua d’oc i occità.”

TROBADORS, QUI SON?:

Anomenem trobadors exclusivament als autors de la poesia lírica provençal que creen les
seves obres entre els segles XII i XIII. El trobador era l’autor de la lletra de la poesia i
també de la música.

Aquesta poesia lírica trobadoresca era creada per ser cantada i acompanyada per algun
instrument musical. El trobador era músic i poeta a la mateixa vegada. Aquestes
composicions ens han arribat recollides en “cançoners” medievals, que conserven la lletra
i la notació musical d’algunes composicions. El trobador ha de ser culte per poder crear
la lletra i la música, dominar les tècniques de versificació que eren molt rígides. Era un
professional de la literatura.

Alguns trobadors son:

• Bernat de Ventadorn

• Arnaut Daniel

2
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• Giraut de Bornelh

Els trobadors vivien del seu ofici, la seua activitat era a les corts dels grans senyors, dels
que rebien recompenses i protecció. La lírica trobadoresca és cortesana, perquè es
desenvolupa en les corts dels senyors feudals, dels reis i dels prínceps. Alguns senyors
feudals també foren trobadors com el que anomenem a continuació:

• El primer trobador d’obra coneguda és el duc Guillem IX d’Aquitània.

També trobem en alguns cançoners:

VIDAS: eren xicotetes biografies de trobadors

RAZÓS: que expliquen el motiu que va impulsar un trobador a crear un poema

determinat).

CEREMONIES DE VASSALLATGE:

On algú es declara vassall a un senyor, amb presencia d’un notari.

• Inmixtio manuum

• Osculum (part de la cerimònia de vassallatge)

El poetes feudals en els seus versos utilitzen imatges i paraules característiques del seu
segle.

• Servitium: conjunt de obligacions que el vassall es comprometia complir amb el

senyor. Consistia per exemple pagar impostos al senyor, no fer la traïció, lluitar
per ell, donar la vida per ell. Tot per el benestar del rei.

JAUFRÉ RAUDEL:

• Princep de Blaia

• Home molt gentil i de sang noble.

3
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• Es va enamorar de la comtessa de Trípoli.

Es va enamorar de la dama sense vore-la abans, era un enamorament de oïda, de sentir

parlar. Va començar a escriure-li poemes, versos amb paraules senzilles.

Durant el viatge cau malalt, en febre i al arribar a Trípoli cau mort i el porten a un alberg
on anaren els metges a vore’l, que ja el donaven per mort. La noticia va arribar a la
comtessa i aquesta va anar a buscar-lo, el va poder abraçar i ell va despertat al moment
recuperant un poc la vista per vore a la comtessa. Va ser un últim instant de lucidesa abans
de morir. La comtessa el va fer enterrar amb gran honor a la casa dels cavallers i ella es
va fer monja pel gran dolor d’aquesta mort, del seu enamorat.

Jaufré Raudel quan parla de la seua dona ho fa amb un pseudònim “amor de lohn” que
significa “amor de lluny”.

EL TROBADOR I EL JOGLAR:

El joglar tenia la missió d’interpretar fidelment les poesies del trobador, i era el seu
ajudant imprescindible. Alguns grans senyors feudals i els trobadors de més prestigi
tenien joglars propis, que només interpretaven les seves composicions. El joglar era
intermediari entre el trobador i el destinatari del poema. El joglar era d’estament social
baix.

TRES ESTILS DE TROBAR:

• Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.

• Trobar clus: poesia hermètica, amb significacions amagades i difícil d’entendre.

• Trobar ric: poesia caracteritzada per donar molta importància a la forma i a la

musicalitat més que no pas al contingut.

4
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

LA POESIA TROBADORESCA, POESIA FEUDAL:

La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una
piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-vassall. El vèrtex d'aquesta
piràmide era el monarca (el poder del qual era més nominal que efectiu). I per damunt del
rei hi podia haver l'emperador (en els primers temps del Feudalisme) i més tard, dalt de
tot de la piràmide estava el Papa.

El feudalisme era un sistema de govern, el mes extens en l’Europa medieval. Era una
xarxa de relacions de dependència. El senyor i el vassall. Aquesta poesia es tractava de la
primera mostra de poesia culta en llengua romànica (occità) i de temàtica profana ( no
religiosa): parlava d'amor, de guerra, de la vida quotidiana de les persones nobles
d'aquella època. Era una poesia que interessava a la societat feudal, tocava temes i els
ideals de la societat feudal; l’amor i la guerra.

L’AMOR CORTÈS:

• L’amor cortès es el tema principal de la poesia dels trobadors.

• En occità: fi n’Amor (amor lleial)

La ideologia amorosa dels trobadors trasllada al terreny de les relacions amoroses les
relacions de vassallatge feudal.

• Om: home vassall de la dama a qui estimava i a qui anava adreçada la poesia.

• Midons: el meu senyor. Així s’anomenava a la dama.

El trobador es presenta a sí mateix com a Om. La dama es Midons. Socialment la dama

era molt mes noble que l’home.

5
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• El trobador farà tot allò que vulgui la dama (la seva senyora), perquè només és el
seu servent, el seu vassall.

• Li va jurar qui la serviria i tindrà les seves mans amb les de la dama. Jurament de
fidelitat del vassall al senyor feudal, fica les mans entre les del senyor per a
entregar-se completament a ell.

• El trobador, com un vassall, ja no té res seu, tot és de la dama, la seua senyora.

• La dama pot fer el que vullga del seu vassall.

• El trobador li va prometre “bona fe”: lleialtat, fidelitat, servei amorós.

PERSONATGES DE LA POESIA AMOROSA DELS TROBADORS:

El trobador: vassall de la dona, seu servidor. Om es el nom del vassall en la cerimònia

de jurament de fidelitat i vassallatge. Li devia a la dona fidelitat, servei amorós i lleialtat.

6
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

La dama: senyora feudal. Rep el nom de Midons “senyor meu”, en masculí, vol dir que
el trobador es el vassall i ha de ser submís de la dama com si aquesta fora un senyor
feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada, per tant la relació de la dama
i el trobador era adúltera. El trobador ha de referir-se a la dama amb un pseudònim
anomenat senyal, per a no despertar sospites del marit i cortesans.

La dama es poc accessible amorosament per al trobador, sobretot per el lloc social que
ocupen. El trobador haurà de passar una serie d’etapes fins que es converteixi en
l’enamorat perfecte i pugui aconseguir l’amor de la dama i apropament físic i real entre
ells:

• Fenhedor (tímid): el trobador enamorat no s’atreveix a dirigir-se a la dama que

estima.

• Pregador (suplicant): el trobador enamorat passa a aquesta segona etapa si la

dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través
de la poesia.

• Entenedor: entre la dama i el trobador, s’estableix una relació de “complicitat”.

• Drutz (amant): el trobador enamorat es converteix en dutz si arriba a l’amor físic

i total amb la dama.

El marit (gilós): si la dama està casada, el marit es converteix en el gilós. En les poesies
sempre apareix com un ésser roí o malvat

Els lauzangiers (envejosos, maldients, vigilants): el marit de la dama, al ser un gran

senyor feudal, viu envoltat d’un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor
del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama.

→ Fragment de TIRANT LO BLANC

• S. XII-XIII → Imperi Bizantí

• Constantinoble (Istanbul en la actualitat) → on sorgeix la historia de Tirant.
• Els trobadors escriuen en la llengua occità

7
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

Ucronia: món diferent al que coneixem. Podem crear un món millor o pitjor.

- Utopia: (Tirant lo Blanc) l’ autor imagina un escenari en el que Constantinoble

no cau en mans dels Otomans, es a dir, un escenari que no es real.
- Distopia: Escenari on està pitjor que el món real.

VULNUS AMORIS: Ferida d’ amor

- La novel·la acaba amb la mort de Tirant i Carmesina.

- L' heroi no te una mort en batalla, si no que mor de un refredat.
- Carmesina mor de pena per Tirant; l' Emperador mor de pena per Carmesina.
- HIPÒLIT: cortessà que ha vingut amb Tirant lo Blanc. Te una relació secreta
amb l' emperadriu i després de morir l' emperadriu es casa amb una dona més
jove.

VINCULUM AMORIS: El enamorat es com un presoner. Cadenes d’amor.

MILITIA AMORIS: El amor com una guerra. La dama com un element a conquerir.

AMORS TRÀGICS:

- Tisbe i Píram → ocorre en Babilònia. Son com Romeu i Julieta ja que les
seues famílies estan confrontades. Ells concerten un lloc fora de la ciutat on
ningú els veia i queden en trobar-se darrere d’ una morera on ningú els veja.
Un dia Tisbe (la dona) arriba abans i veu una lleona per tant ella s’amaga i li
cau el vel. Quan arriba Píram es pensa que la lleona s’ha menjat a Tisbe i ell
es clava una daga. La dona quan el veu mort també es clava el punyal.
Mite per a explicar perquè el fruit de les moreres te color sang.
- Enes i Dido → Història d’ abandonament. Ell es un heroi troià i que el seu
destí es formar la ciutat de Roma. Enes acaba naufragant en una ciutat al nord
d’ Àfrica nomenada Cartago on se’l trobà la reina Dido i que després de curar-
lo i cuidar-lo s’ enamoren. Poc després ell te que tornar a la seua missió de
fundar Roma per tant es va i Dido de la pena es clava una daga.

8
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

- Reina Ginebra i Lançalot: La història ocorre en la cort del rei Artúr en

Camelot (la taula redona) on aquests dos son amants i després de la mort del
rei Artur, Lançalot es fa ermitany i Ginebra es fa monja.

Florís i Blancaflor: 2 obstacles (religiós i social) ell es musulmà i ella cristiana i, també,
ell es un príncep i ella filla d’una esclava. El pare (rei) de Florís tira a Blancaflor de la
cort i Florís va darrere d’ella i es casen. El rei els persegueix fins que ell es mor i ja no
tenen eixe obstacle.

AMOR HEREOS: malaltia d’amor.

• La imatge de la persona entra pels ulls i va a la 1ª part del cervell Virtus

Imaginativa.
• La 2ª part es la Virtus Estimativa, per a vore si t’agradava o no.
• Si t’agradava quedava emmagatzemada en la 3ª part, la Virtus Memorativa.
• Símptomes: Cefalea (mal de cap), apatia (falta de fam) i canvis d’humor.
• Parlen metges i teòlegs.

→ La història de FRANCESCA DA RÍMINI I PAOLO MALATESTA

• Itàlia del s. XIII

• Gianciotto Malatesta
• Joanot
• Apareixen en la Divina Comèdia
• Primer bes quan estan llegint el llibre de Lançalot i es l’escena del primer bes
entre Ginebra i Lançalot.
• El germà de Paolo els descobreix i els mata.

→ DANTE ALIGHIERI: s.XIV i s.XV. “Divina Comèdia” (1308-1321)

• Història de un viatge.
• Dante perdut en mig dels boscos i no coneix el lloc on ha arribat.
• Està a les portes de l’infern.
• Se li apareix un esperit que li farà de guia. Es VIRGILI l’autor de “l’Eneida”. No
li acompanya durant tot el viatge.
• Dante te que anar a l’infern, el purgatori i el paradís.

9
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• Viatge d’amor. Perquè la missió que te Dante es trobar-se amb la seua amada
BEATRICE (Beatriu).
• Dividida en 3 parts: infern, purgatori i paradís.
• Col·loca en l’infern a les persones famoses del seu temps.
• Al principi de l’infern hi ha mostres que classifiquen a les animes que van a
l’infern.
• Ca Cèrber en la porta de l’infern
• MINOS (jutge) que està quan entres a l’infern. Te una cua que va enroscant -se
tants nivells tens que baixar.
• Acaba amb l’escena de Dante y Beatriu aplegant al cel amb Deu i els seus àngels.
• El motiu últim del viatge es la mort per a trobar-se amb la seua dama.
• Els 2 van nàixer en 1265.
• En vida, Dante es va trobar amb Beatrice soles dues vegades. La primera vegada
amb 9 anys. La segona vegada i més important, va ser en 1283 en el pont i queda
enamorat d’ella. I ja no la torna a vore mai més.
• Simone dei Bardi, el marit de Beatrice.
• Ella mor als 25 anys.
• Ella apareix en altre llibre que es “Vita Nuova” (Vida Nova).

→ AUSIÀS MARCH:

• El cuc que va arrossegant el pensament, que va destruint el cervell, eixe cuc es la

mort. Segons els metges medievals, una vegada que la imatge de l’home o la dona
es quedava en la memòria, en la cambra del cervell de la memòria, començava a
destruir, açò es el cuc de la mort. Es diu cuc com a una referencia, una traducció
del significat de la mort.
• Caro Data Vermibus: si agafem la primera síl·laba de cada paraula i ho ajuntem,
apareix la paraula “cadàver”.
• “jo no li agrairia que no vestís de terra…”: menciona a la mort. Si es morirà l’única
cosa que es perd es vorela a ella, no pensa perdre res que imaginar els seus desitjos.
“si em muic l’únic que perc es la consciència de l’amor impossible”. Vore a la
dama i pensar que eixe amor es impossible. Per això li convé estar mort que viu.
• “el meu últim dia,

10
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

S’acabarà al món el ben amar.”: es un vers molt egocèntric, perquè si ell mor
s’acabarà l’amor al món. En aquest vers Ausiàs March es molt egocèntric.
• “BELLE DAME SANS MERCI”: La dama sense mercè, es a dir, sense pietat.

→ LA POESÍA TROBADORESCA

• S. XII-XIII
• Sud de l’actual França (Occitània)
• Els trobadors parlen aquestes llengües: Llengua d’Oc/Provençal/Llemosí
• La literatura la consumien socialitzant.
• N’Uc de Saint Circ, autor de moltes de les vides dels trobadors.
o Vida de Jaufré Raudel de Blaia (un poble),
• Amor de lluny = amor de Lonh (es un senhal, un nom clau que el trobador
emprava als seus poemes per referir-se a la dama).
• Guillem de Cabestany i la "Llegenda del cor menjat"
o Cardiofàgia: menjar cor
o L’amor cortès es un amor prohibit.
o Saurimonda busca un amant.
o Saurimonda y Guillem de Cabestany es van soterrar en un monument
davant d’una església.
o La llegenda no pot ser real o atribuïda a aquest trobador, ja que sabem que
la dama va enviudar de Ramon de Castell Rosselló i que encara es va casar
una tercera vegada.
• Poesia feudal: El feudalisme era una forma de govern medieval. El rei o el senyor
donava una terra a certa persona. Esquema que es pot repetir.
o El feudalisme crea una xarxa de dos conceptes que son: El senyor i el
vassall. El vassall al mateix temps pot ser senyor de altres vassalls seus.
• Quan els trobadors parlen de les dones parlen amb termes propis del feudalisme.
• Om (Homo ligius = Vassall) terme feudal.

11
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

→ Gèneres de la poesia trobadoresca:

• La poesia amorosa
o La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes
de l'amor cortès, és a dir, representa la transposició de les relacions de
vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
o Pastorel·la: trobada d’un cavaller i es troba una pastora molt bella. El
cavaller tracta de seduir a la pastora. El poema es el diàleg entre el cavaller
i la pastora.
o Alba: nom d’uns del gèneres més bonics. Ambientat en la primera llum
del dia. Els protagonistes de l’alba sempre son druts (gent que ha consumat
el seu amor abans, en la nit). Es separen perquè la dama està casada. L’alba
es el moment de la separació, moment que s’acomiaden. L’alba acaba amb
els dos enamorats citant-se per a la pròxima nit.
Gaita (guaita) → el que vigila. Es un còmplice dels 2 enamorats. El guaita
està fora per a vore que “no hi ha roba estesa”. Avisar si hi ha algun perill.
Sol ser un traïdor ja que treballa per al senyor però esta ajudants als
amants.
o Salut d’amor: un vers en forma de carta. El poeta l’escriu a la dama.

• La poesia d’atac personal: Aquest tipus de poesia trobadoresca mostra la violència

i els conflictes personals i bèl·lics propis de la societat feudal.
o Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, a la vegada que
serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest
personatge. Es molt brutal, en el sentit de cruel.

El trobador pot burlar-se del seu enemic, de la seua vida privada, escampar
qualsevol calumnia o acusació... El poema tenia que tindre certa difusió per a que
es propague. El procediment que feia es que el trobador agafava una base musical
ja coneguda i encaixava la seua lletra, així, la gent ja associava la lletra a la cançó
que ja coneixien.

L’altre trobador podia contestar-li i així es generava un intercanvi d’insults en

vers.

12
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• Altres temes:
o Plany: ve del verb plànyer (plorar) es un lament. Composició en què el
poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic. Es un
poema funerari. Dol com un fet privat.
Contenia aquesta estructura: una lloança (alabança) del difunt;
lamentació per la pèrdua; familiars/descendents.
o La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als
soldats que anaven a lluitar a les croades.
o La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos
(qüestions amoroses, literàties o polítiques).
o La dansa: composició feta per ser ballada. Soles tenia musica.

PRINCIPALS TROBADORS OCCITANS:

• Guillem IX d’Aquitània.
• Jaufré Raudel
• Bernat de Ventadorn
• Arnaut Daniel
• Giraut de Bornelh

• Guillem de Berguedà:
Un dels grans trobadors catalans. Va escriure 28 poemes, molts dels quals són
sirventesos, en els quals fa referència als nombrosos conflictes que va
protagonitzar com a senyor feudal amb possessions al Berguedà i al Vallès. Va
morir de forma violenta l'any 1192. El seu estil és vigorós, apassionat, amb molta

13
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

varietat de recursos, original. És famós el sirventès que escriu al seu veí i enemic
Ponç de Mataplana.

o Trobador del segle XII.

o En 1175 aquest home va cometre un crim molt gran. Va assassinar a traïció
al senyor Ramon Folc de Cardona (un dels principals nobles de
Barcelona).
o Era un senyor buscat per la justícia pel seu crim.
o Es va refugiar amb Arnau de Castellbò, un amic seu i un càtar.
o Guillem tenia habilitat per a fer enemics i el que feia ell amb ells era
escriure poemes en contra d’ells.
o Les víctimes foren:
▪ Pere de Berga. En eixe poema ell el fa a la dona d’aquest. “A vos
me entregue, bona dama de Berga: vos ets or pur, i el vostre
marit merga (merda)”.
▪ Arnau de Preixens
▪ Bisbe de Urgel
▪ Vescomte Ramon Folc de Cardona.

• Sirventès → Cançoneta Leu e Plana:

o Totes les estrofes acaben igual

II. Ell està preocupat per les pedres no per la persona a la que insulta. Es un segon
insult després de dir que està mellat.

14
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

III. El braç no val res i que va amb un braç mig mort. Altra burla física.

IV.

Siesta

V. Està acusant-lo de les seues preferències sexuals.

15
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

• Plany → Consiros Cant e Planc e Plor:

o Ponç de Mataplana mor en mans dels moros, en batalla contra els
musulmans.
o Guillem lamenta la seua pèrdua i aprofita per a demanar-li perdó.
o Hi ha autors que diuen que sí es sincer. Però aquest no acaba de constatar la
estructura de un plany normal perquè no es comú que aparega qüestions
particulars o enfrontaments que ha tingut en ell.
o Es un plany que no es típic.

I. Ara no es un traïdor. Ara es el pros, que significa noble. Els punts suspensius es
que hi ha un buit que es un forat.

16
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

Sempre apareix, en cada estrofa, en el quarts vers la paraula Mataplana.

III. Fa referencia al martiri ja que ha caigut en batalla per defensar la seua fe. En
la religió nòrdica està el Valhalla i per a entrar allí tenen que morir, soles, en
batalla. Les valquíries son les filles de Odín que van a per els herois morts en
batalla i els porten al cel.

Ací està inspirant-se en un cavaller (heroi) màrtir molt específic → Rotllà, en

castellà Roldán.

➔ Èpica: batalles
➔ La batalla de Roncesvalls (778). Carlemany. Es va enfrontar la rereguarda
contra unes guerrilles del poble dels bascons. En el poema no es aixina, el

17
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

poema desfigura molt la batalla. En el poema no s’enfrontà als bascons,

s’enfrontà als musulmans.
o Rotllà com a un dels generals de Carlemany.
o Chartres / Vidriera / Vitrall: finestra de vidre de colors que te dibuixos
del poema on apareix la batalla de Rotllà. El nom de l’ espassa es
Durenda.
o El corn es diu Olifant.
o La corona de sants la tenen de color roig perquè van derramar la seua
sang per Deu.
➔ El personatge de Rotllà es en el que Guillem compara al marqués de
Mataplana.

Quan s’escriu este plany, el model que te al cap es la mort de Rotllà. Està
comparant a Mataplana (del poema) amb el de Rotllà.

Al poema es diu que Mataplana era lluitador, molt noble, però va morir a la batalla
com Rotllà.

Algo curiós en aquest poema (el de Mataplana) apareix el nom Mataplana en el

quart vers de cada estrofa.

V. Parla d’on esta l’anima de Mataplana. Està al paradís, prop de Roldàn, prop de
Sabata (Sabata de Calders).

18
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

BATALLA DE MURET

• 12-09-1213
• En Muret.

En aquest any la Corona d’Aragó va entrar en guerra amb França. Com a conseqüència
d’açò França va entrar en conquista amb Occitània.

Els càtars o albigesos: era un “moviment alternatiu” religiós. Pretenien tornar als orígens
del cristianisme. L’església s’havia corromput. Tenien algunes creences que no
s’ajustaven al dogma de l’església, rebutjaven les possessions materials per alguna raó.
Pensaven que en la creació hi hagueren dos deus, un deu de la materialitat impur i malèvol
i altre deu immaterial pur i espiritual. Per això rebutjaven els bens materials, les riqueses,
la prosperitat, tot açò ho lligaven al deu impur.

Heretgia: ser un/una heretge es algú que s’ha desviat de les creences de la religió.

En Occitània hi havia molts càtars. La majoria es reunien en una població anomenada

Albi.

A l’edat Mitjana, la guerra era una activitat prohibida, no podien lluitar cristià contra
cristià, sols era contra algú d’altra religió.

Els càtars sen van anar de l’església, excomunió.

El papa Innocent III va convocar una croada contra els càtars, era una guerra contra la
heretgia. Tenia que buscar un noble o un cavaller que fera de líder militar poderós que
s’encarregara de gestionar i manar en eixa croada. Va ser el Rei de França, però va enviar
a un cavaller en nom seu, formant un exercit per a servir a l’església de manera
desinteressada. Però realment no pretenia servir a l’església sinó que volia conquerir les
terres i fer mes gran el seu regne.

19
FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

L'individu que va enviar era un general anomenat Simó de Montfort.

Els occitans van anar al Rei Pere el catòlic i li van dir que eren atacats, ja que eren seus
vassalls el rei tenia que anar a defensar-los. Quines opcions te el Rei Pere? En tenia dos,
i les dos portaven conseqüències, si no ajudes als teus vassalls aquestos deixen de ser-ho.
Quin senyor feudal no defensa als seus vassalls?. La conseqüència d’ajudar era que
s’enfronta a l’església, aleshores si ajuda als heretges es converteix en altre heretge.

Textos per a preparar l' examen:

- Tirant lo Blanc (malaltia d' amor, amor com a tragèdia...) IMPORTANT

- Francesca da Rímini i Paolo Malatesta.

- Amor Hereos.

- Ausiàs March. IMPORTANT

- Poesia trobadoresca.

20