La Poesia Trobadoresca

La poesia
trobadoresca
Lírica popular i lírica culta
• Poesia lírica popular (relacionada amb la vida

quotidiana, de transmissió oral, anònima,
creada pel poble i per al poble) en llengua
catalana.
• Lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle

XII s’havia escrit exclusivament en llatí i era de
temàtica religiosa. POETES.
• S. XII neix la primera poesia lírica culta escrita
en una llengua romànica: la poesia
trobadoresca, escrita en occità.
• Apareix al sud de l’antiga Gàl·lia, i s’estén fins

a la Corona d’Aragó i el nord d’Itàlia.
• Els trobadors catalans en copien la forma, la

temàtica i la llengua.
• Ausiàs March, primer poeta que farà lírica
culta en català, ja en el segle XV.
• Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en

català.
• Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran

el nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica
culta en occità s’anomenaven TROBADORS.
• Per tant, la poesia trobadoresca:
o És la primera poesia lírica culta escrita en llengua occitana.
o És, en la majoria dels casos, d’autor conegut.

• A principis del segle XIII, el rei de França, Felip
August, vol expandir-se vers Occitània.
• El rei de França busca una excusa de caràcter
religiós per dur a terme la seva expansió:
L’heretgia (càtars, valdesos o dolcinians). Ho fa
amb l’ajuda de l’exèrcit del Papa.
• Pere el Catòlic, pare de
Jaume I el Conqueridor, els
ajudarà. Pere el Catòlic
mor l’any 1213 a la batalla
de Muret defensant els
seus vassalls occitans.
• Molts occitans acusats de càtars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres catalanes,
en les corts dels nobles catalans, on portaran
el model de la poesia trobadoresca que
començarà a ser conreada a la Corona d’Aragó
per trobadors catalans.
El trobador
• El trobador és l’autor de la poesia lírica
provençal (XII i XIII), primer al sud de la Gàl·lia,
i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.
• El seu nom deriva del verb "trobar", en el

sentit de "crear literàriament".
• Es recita acompanyada de música.
• El trobador és l’autor tant de la lletra com de

l’acompanyament musical.
• Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.

També hi havia trobadors de condició social
més baixa.
• La poesia dels trobadors ens ha arribat

recollida en “cançoners”.
• En els cançoners trobem la lletra i la notació
musical d’aquestes poesies. També una petita
biografia.
El joglar
 Trobador / Joglar
 TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua

occitana.
JOGLAR: Rapsode en públic dels poemes dels

trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava
professionalment a aquesta activitat.
La poesia trobadoresca,
poesia cortesana
• La poesia trobadoresca és una “poesia
cortesana” perquè es desenvolupa a les corts
dels nobles i dels reis.
• Per tant, és una poesia feta per a la noblesa i

tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: l’amor, la guerra, l’honor…
La poesia trobadoresca, poesia
feudal
• Durant els segles de la poesia trobadoresca l’occident
europeu viu sota el sistema social anomenat
FEUDALISME.
• La societat feudal estava estructurada d'una manera

jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide,
l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-
vassall. El vèrtex d'aquesta piràmide era el monarca
(el poder del qual era més nominal que efectiu).
• En el feudalisme s’establia una relació o
pacte de vassallatge: entre el senyor i el
vassall s’establien un seguit d’obligacions.
• Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
SERVEI, ja fos militar o econòmic.
• Per què diem que la poesia trobadoresca és
una “poesia feudal”? Perquè traslladarà les
relacions feudals entre un senyor i un vassall a
la poesia de temàtica amorosa.
 DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que

vol dir “el meu senyor”. Serà com el senyor feudal en un pacte
de vassallatge.
 TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de
servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en
les seves poesies.
• VASSALLATGE FEUDAL
 El senyor feudal té una situació social clarament superior a la
del vassall, a qui deu protecció.
 El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensarà
amb les armes, si és necessari. Depèn totalment dels favors
del senyor feudal.
• POESIA TROBADORESCA
 La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un ésser
excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment
està per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser
l'esposa d'un rei o senyor feudal).
 El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és
l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei
amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els
favors de la dama.
 El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell
és el seu servent en l’amor.
 La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor
feudal.
 El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien
els vassalls en el pacte de vassallatge.
DAMA I TROBADOR
• Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no
és possible dins del matrimoni, que entre els
nobles acostumava a ser concertat per les
famílies. El veritable amor només podien
viure’l els amants.
Els personatges
• El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu

servidor. Li deu fidelitat, servei amorós, lleialtat.
Quatre fases abans d’aconseguir-ne l’amor.
 fenhedor (tímid).
 pregador (suplicant).
 entendedor.
 drutz (amant).
• La dama o midons. Per tant, la relació
amorosa entre la dama i el trobador és
adúltera. Com que la dama era casada, el
trobador havia de referir-se a ella amb un
pseudònim, anomenat senyal, per no
despertar les sospites del marit i dels
cortesans.
• El marit o gilós. Apareix sempre com un ésser

roí, malvat, del qual s'han d'amagar.
• Els envejosos maldients o lauzangiers: espien
la relació entre el trobador i la dama,
Juntament amb el senyor, es converteixen en
enemics del trobador.
• El guaita, amic del trobador que vigila que no arribi

el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan
junts.
Gèneres
• De temàtica amorosa:
 La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons

les pautes de l'amor cortès.
 Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una

pastora, a la qual pretén enamorar.
 Alba: el trobador es queixa de l'arribada del dia després
d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba
representa la separació
Poesia d’atac personal
Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge.
Altres temes
El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun
personatge important o d'un amic.
La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar
ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes
diversos (qüestions amoroses, literàries o polítiques).
Principals trobadors
• OCCITANS
 Guillem IX d’Aquitània
 Jaufré Raudel
 Arnaut Daniel
 Marcabrú
 Cercamón
 Bernat de Ventadorn
 Giraut de Bornelh
 Raimbaut d’Aurenga
• CATALANS
 Alfons el Cast
 Pere el Catòlic
 Guillem de Berguedà
 Guillem de Cabestany
 Guillem de Cervera (Cerverí
de Girona)
 Berenguer de Palol

La Poesia Trobadoresca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Poesia Trobadoresca

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Poesia Trobadoresca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La poesia

• Poesia lírica popular (relacionada amb la vida

• Lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle

• Apareix al sud de l’antiga Gàl·lia, i s’estén fins

• Els trobadors catalans en copien la forma, la

• Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en

• Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran

o És, en la majoria dels casos, d’autor conegut.

• El seu nom deriva del verb "trobar", en el

• El trobador és l’autor tant de la lletra com de

• Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.

• La poesia dels trobadors ens ha arribat

 TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua

JOGLAR: Rapsode en públic dels poemes dels

• Per tant, és una poesia feta per a la noblesa i

• La societat feudal estava estructurada d'una manera

 DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que

• El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu

• El marit o gilós. Apareix sempre com un ésser

• El guaita, amic del trobador que vigila que no arribi

 La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons

 Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una

Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge.

You might also like