LLENGUA

CATALANA I
LITERATURA
1r
BATXILLERAT

1
Estudiar no vol dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més reflexionar,
relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir –saber el que té
importància i el que no en té. És una operació enormement complexa i al mateix
temps naturalíssima. Estudiar és fer funcionar l’esperit, partint de vegades de
l’esperit mateix o per incitació de coses que provoquen curiositat: és a dir, que
agraden positivament. El que no agrada, el que no provoca un grau o altre de
fascinació, no pot ésser objecte de reflexió, d’estudi. No hi ha atenció ni
aproximació possible. Estudiar és una forma de l’amor –en definitiva una forma de
la sensualitat: la carícia mental més fina i delicada que l’esperit pot produir.
Josep Pla. El quadern gris . 18 d’octubre

2
UNITAT 1: ELS ORÍGENS LINGÜÍSTICS I
LITERARIS ( SEGLE VIII-XIII)
ELS TROBADORS
LES PROPIETATS TEXTUALS
EL COMENTARI DE TEXT

(http://www.miguelgarciavega.com/la-trobairitz-y-la-soldadera/)

El jorn del judici

parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.

Cant de la Sibil·la

3
1. Naixement i expansió de la llengua ( segles VIII-
XIII)
El domini lingüístic i cultural de la llengua catalana forma part de l’anomenada Romània:
designa les terres que van formar part de l’antic imperi romà on el llatí es va convertir en
llengua pròpia de la població. A poc a poc, el llatí va evolucionar de forma diversa a cada
territori fins a convertir-se en llengües diferents anomenades vulgars.

1. Per què el llatí va evolucionar de forma diversa en cada territori?

2. Per què eren anomenades vulgars?

Aquestes llengües, passat el temps, van rebre el nom dels diferents territoris on s’havien
format: portuguès, lleonès, castellà, aragonès, català, occità, francès,sard, rètic, italià,
romanès i dàlmata.

A Mallorca, la romanització s’inicià el 123 aC. El cònsol Quint Cecili Metel·lus la va

repoblar amb 3000 romans i va fundar les colònies romanes de Palma i Pollentia.

El 476 es va esfondrar l’imperi romà. Els 711 arribaren els àrabs a la Península; més tard,
el 902, a les Illes. Imposaren la seva llengua, que es parlarà fins a la conquesta catalana i
la posterior repoblació dels territoris a partir del 1229.

Aquest procés d’evolució culminà amb l’accés de les llengües romàniques a l’escriptura
quan el llatí clàssic ( el llatí escrit) resultava incomprensible per a la majoria de la població
( segles VIII-IX).

4
( h t t p s : / / w w w . g o o g l e . c o m / s e a r c h ?
q=mapa+llengues+rom%C3%A0niques&client=safari&rls=en&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjmkNyKraHdAhVDmbQKHbTeCwcQ_AUICigB#imgrc=SbhEHUTHqXzh

HM:)

Els textos més antics conservats en català són del segle XII:

El text més antic és un fragment molt breu de la traducció d’un codi de lleis visigòtic, el
Forum Iudicum ( mitjan segle XII). La gent ja no entenia el llatí i per tant comença a ser
necessari traduir les lleis.

“Volontat d’aquel o d’aquela que testa en sa vida, depós sa mort, ans que sis meses sien
passats, sie publicada e manifestada, e per scriptura, davant qualque sacerdot o davant
tests. E si alcun cela et amaga aquela volontat del defunt tant compona de so propi
haver”:

Forum Iudicum ( Mitjan del segle XII)

5
Les Homilies d’Organyà ( principis del segle XIII). Són un conjunt de sermons en què
cada homilia està formada per la traducció d’un text litúrgic i un comentari. Mostra la
necessitat de l’Església de predicar “in rustica romana lingua”, és a dir, la llengua del
poble (Concili de Tours, 813).

(https://www.escapadarural.com/blog/la-joya-linguistica-y-los-oficios-de-antano-del-alt-urgell/)

Un altre text religiós en vers del segle XIII és el Cant de la Sibil·la.

“Senniors, audir e entendre devem lo sent evangeli perquè aisò vol dir e mostrar que el
Nostre Sèiner grans penes e grans trebals e grans dolors soferí per nós, per aisò car El
nos volc salvar e trer de poder de Diable. Car enaixí trobam que El dejunà quaranta dies e
quaranta nuits , que anc no bec ni menjà, e enaprés sí hac fam.”

6
 2. Els trobadors

(https://vorpaleditorial.wordpress.com/trovadores-y-trobairitz/)

1. Context històric

Després de la conquesta de Mallorca ( 1229) i Eivissa per Jaume I i de Menorca per

Alfons el Franc, les illes passaren a formar part de la Corona d’Aragó. El mode de vida i la
cultura dels musulmans va anar desapareixent a poc a poc i vam entrar dins l’òrbita de les
literatures romàniques.

La poesia provençal fou la més important a Europa des del segle XI al XIII. Els primers
autors van fer servir com a llengua de poesia l’occità ( o provençal), no només pel seu
prestigi, sinó també perquè els territoris del sud de l'actual França tenien els reis d’Aragó
com a senyors naturals, de manera que la cort reial es convertí en un important centre de
producció de poesia trobadoresca.

(https://www.google.com/search?
q=mapa+occitania&client=safari&rls=en&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj74JbgraHdAhWQaFAKHYIFAv8Q_AUICigB#imgrc=bqzfgE6Z8kIM9M:

Occitània, sud de França, era un estat independent. La corona catalanoaragonesa tenia

interessos econòmics i els ajudava. França lluita per obtenir els territoris occitans i a la
batalla de Muret, 1213, els francesos maten Pere el Gran, pare de Jaume I i occitània
perd els territoris que passaran a ser francesos.

7
2. Què és la poesia trobadoresca?

És la primera manifestació lírica culta en llengua vulgar de l'àmbit romànic.

La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que
comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en occità, en concret en la variant
lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.

3. El trobador

Un trobador és un poeta cantor de l'Edat Mitjana que crea composicions literàries i

musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Eren poetes i músics, amb un
gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó
escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la
noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric,
propi de la cort feudal. Els trobadors podien ser grans senyors i reis, per als quals trobar
era una manera plaent de passar l’estona o un mitjà de difusió ideològica; o bé podien ser
de classe baixa.

4. Els joglars

Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves
composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el
trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels
trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc.

5. L'amor cortès

L'amor cortès, el tipus d'amor propi de la lírica trobadoresca, era anomenat en occità
fin'amor ("amor lleial"). La ideologia amorosa dels trobadors trasllada al terreny de les
relacions amoroses les relacions de vassallatge feudal: l'amant es convertia en om
("home vassall") de la dama a qui estimava i a qui anava adreçada la poesia, que era
anomenada midons (provinent del llatí "meus dominus"), que vol dir "el meu senyor"

Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre (Amant – dama –

marit).Trobador i la. midons mantenen el seu amor adúlter en secret. El trobador no pot

8
manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el pseudònim
(senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom
real.

Hem de distingir dos tipus de poesia: de circumstàncies, quan l'amor no és real i canta la
bellesa de la dama perquè està vinculat a la cort. I l'amor real en què el trobador sí que
sent amor cap a la dama.

Sigui com sigui, la dama sol ser inaccessible (actitud pròpia de la dona, però encara més
de la senyora) i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la
perfecció del seu amor i així aconseguir el premi.

6. Els personatges

L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges
que hi intervenen normalment són:

Trobador: Hom que declara l'amor a la dama. Per no descobrir els amors, el trobador
designa la

dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor

(BellaVisió), Bon Esper (Bona Esperança)...Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.

Dama: midons, casada a qui li declaren l'amor.

Gilós -el marit i senyor feudal del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
Els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, espies que per tal de fer mèrits
estan disposats a contar les infidelitats de la dama al gilós.

Guaita, és l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha
arribat l'hora de la separació.

7. Gèneres

Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es

denomina cançó (canso). El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès
( o fin'amor). Així l'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-
li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà
aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte

9
material. El concepte que tenim a l'actualitat de l'amor ve d'aquest tipus de poesia.

El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política.

El plany és una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós,
etc.

L'alba descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al
matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé també en aquesta
composició el personatge del gaita (guaita) que és l'amic que ha romàs vigilant i que
s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació - de vegades els
amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora ja que diuen que no ha dormit i té
ganes de deixar la vigilància-.

La tençó. Debat entre dos trobadors en el qual cadascú defensa allò, que en qualsevol
aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències.

Pastorel·la és poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller i una pastora.

Els tres estils de "trobar"

El trobador, quan creava les seves composicions, havia de respectar unes regles molt
estrictes (de mètrica i versificació, de temàtica, etc). Existien tres estils de "trobar", és a
dir, de versificar:
a) Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.
b) Trobar clus: poesia hermètica, amb significacions amagades i difícil d'entendre.
c) Trobar ric: poesia caracteritzada per donar molta importància a la forma i a la
musicalitat més que no pas al contingut

8. Trobadors i trobairitz

Occitans: Guilhèm de Peitieus

Catalans: Guillem de Berguedà

Berenguer d'Anoia (cap a 1300)

10
 Berenguer d'Anoia

Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un escriptor mallorquí de
pares catalans, que es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on, a
diferència dels tractats de Ramon Vidal de Besalú o de Jofre de Foixà, predomina el
caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical. El seu llibre comença amb un pròleg on
dóna notícies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes
retòriques, els errors principals de la versificació, etc. Tot això il·lustrat amb exemples
extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre són citats de forma correcta.
Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada, per bé que alguns exemples del
seu tractat poden ser de creació personal.

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb
Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en
armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na
Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau,
ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella
cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava
més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i
gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon
de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia,
i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa
seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la
seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué:
"Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona
i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i,
per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí
això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona
menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva
espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així
va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i
la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor

11
de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va
arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de
Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es
presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer
destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir
Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument
davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va
ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin
aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Reina de Mallorques, Constança d'Aragó

?, 1322? — Montpeller, 1346
Filla d'Alfons III de Catalunya-Aragó, fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un
intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí; el matrimoni se celebrà el 1336.
Retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després
a Girona i a Montblanc, compongué, sembla, una delicada dansa inspirada per
l'enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques, que
obtingué molta difusió i fou incorporada a la versió catalana del Decamerone feta el 1429.
Morí poc temps després de reunir-se amb el seu marit a Montpeller. Deixà dos fills, Jaume
(IV) i Elisabet.

Completa el text amb les següents paraules: fidelitat,dama, lauzengiers, guaita,

feudals, trobador, midons, superior, gilós, hom.
L'amor cortès és un reflex dels esquemes_________ adaptats als sentiments
amorosos i a la poesia. Així el _________ que se senti enamorat d'una ________ haurà
de servir-la, de la mateixa manera que el vassall serveix el seu senyor feudal. Tot és una
qüestió de __________. L'amant, l'enamorat, considerava la seva estimada com una
persona _________ i li retia culte i vassallatge jurant servir-la i obeir-la. La dama li lliurava
els seus dons -quan ella ho creia oportú-, que anaven des d'una simple amistat fins a un
amor complet.
En aquest nou concepte amorós el trobador prendrà el nom d'______ i estarà al
servei de la dama que estimi, a qui anomenarà ______. Aquesta dona ha d'ésser casada,
normalment l'esposa del senyor feudal. A més a més, hem de pensar que entre els
12
poderosos la majoria de matrimonis es feien per uns interessos determinats i no per amor,
per tant aquest sentiment s'havia de buscar fora del matrimoni. És per aquest motiu que
calia discreció en la relació amorosa entre dama i trobador.
El marit d'aquesta dona, senyor feudal, es convertia en el ______. També hi havia altres
persones que podien perjudicar el trobador: Els _________ (aduladors i maldients), eren
els envejosos que feien saber al marit el joc galant del trobador i la seva muller, i per tant
el possible adulteri i infidelitat a què l'havien sotmès. Normalment eren companys del
trobador, que buscaven així, una manera de destacar i d'ésser afavorits pel senyor feudal.
D'altra banda, a les albes també surt el personatge del _________ que és el còmplice del
trobador que avisa els amants que aviat serà de dia i que s'han de separar.

L’amor cortès aplica l’estructura social del feudalisme a l’amor. Com?

Poemes trobadorescos

Llegeix aquest poema i el comentari.

CANÇONETA LLEU I PLANA

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense ufana
faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
tan farcit d'engany i obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Benhagen, Marquès, les pedres

de Melgur, prop de Someiras,
on perdéreu de dents, tres;
no en sofriren les primeres
i no s'hi coneix pas res.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

El braç no us val una figa,

sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldiren fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Marquès, qui de vós es fia

no té amor ni companyia,
13
 ull viu, si vol sortir il·lès;
que vagi amb vós a ple dia,
de nit no li és permès.
Ah, Marquès, Marquès, Marques,
tan d'engany farcit i obès!

És ben foll qui amb vós es vana

de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!
Guillem de Berguedà (SXIII)

COMENTARI DEL POEMA

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del segle XII. Va ser un noble de caràcter
bregós que va participar activament en lluites feudals del seu temps. Era una persona de
tracte difícil, com es pot observar en els poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els
sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga.

Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos adreçats a Ponç de

Mataplana. El poema és una burla dirigida a aquest Marquès: a la primera estrofa
introdueix el poema i l’acusa de traïdor, a la segona i tercera estrofa critica el seu aspecte
físic, ja que no té dents, el seu braç no val res i és obès. Finalment, a les dues darreres
estrofes adverteix la gent que no hi confiï perquè és homosexual.

El poema és una sàtira- una crítica amb intenció ridiculitzadora- que el trobador fa del
marquès de Mataplana.

Llegeix aquest poema i fes-ne un breu comentari

Per fer un comentari de text bàsicament has de donar aquestes informacions:

autor, títol de l'obra, època, gènere ( i subgènere), tema, moviment literari (i
caracterśitiques del moviment literari que apareixen al text).

14
 Prou és ben cert que al Berguedà
Aquell bisbot de nas obtús
Va fer alçar el solar d’Avià,
Amb cent soldats, i més inclús,
Perquè li vaig dir que s’estira
Damunt dels homes quan són nus.
Si el que és amb fets, ell no ho retira,
Negar-ho fora fer el pallús,
Ja que els minyons corba i entoma.
Té cara d’ase i, pobrissons,
Dels tres atributs dels barons
Ja n’ha perdut els dos bessons.
Com no vola ocell sense ploma
I poc val sella sense arçons,
Mal fot bisbe sense collons.
Guillem de Berguedà SXIII

1) Llegeix aquest fragment d’un poema i contesta les preguntes:

2) Presentació
3) Comenta dues característiques pròpies de la poesia trobadoresca (tòpics)
que apareguin al poema
4) Quin és el tema del poema?

S'ALLARGA EL DIA EN TENDRE EXCÉS

S'allarga el dia en tendre excés,
les flors esclaten pels vergers
i els ocells coregen llurs rims
pels bardissars, que feia ombrers
el fred; mes ara pels alts cims
i entre les flors i els branquells prims,
piulen en gaia volior.

I jo m'enjoio amb tal clamor

car tinc al cor un goig d'amor,
de què un desig molt dolç ha eixit.
(...)
Des que menjava el fruit fatal,
Adam, de què ens perdura el mal,
més bella no n'ha fet el Crist:
cos preciós, dels ulls regal,
blanc i fi, com mai no s'ha vist ...
Tan bella és, que en resto trist,
car ella en mi no para esment.
15
 Poc que jo vull fer-me'n absent,
que mai l'amor que ara m'encén
pugui fer via a altres destins,
car, a cops, tal deseiximent
fa que s'escampi fora i dins.
L'amor cobreix els meus camins
talment és ric de flors l'hisop.

(...)

Perquè midons torna valent

el desvalgut i el malcontent.
(...)

GUILLEM DE CABESTANY 1212 ( S XIII)

Llegeix el poema i contesta les preguntes . Aquest poema té la particularitat que el

va escriure una trobairitz, és a dir, que el va escriure una dona. Quin és el desig de
la dona?

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
(La Comtessa de Dia, s. XII-XIII)

16
 Llegeix aquest poema i contesta les preguntes.
1) Una alba és un gènere de la poesia trobadoresca. Quines carcaterístiques té?
Per què el trobador està enfadat amb l'alba?
2) Quin concepte propi de la poesia trobadoresca apareix al poema? A què fa
referència aquest concepte?

Vigila bé, petit vigia del castell,

quan la criatura que per a mi és millor
i més bonica tinc al meu costat fins l'alba.
I el dia arriba i no el crido,
l'alba em pren
un nou joc
l'alba, ai l'alba!
Vigila, amic, vetlla, crida i canta,
Que jo sóc ric i tinc el que més estimo.
Per això estic enfadat amb l'alba,
i el dany que ens porta l'alba
em desplau
més que l'alba
l'alba, ai l'alba!
Vigileu vós, vigia de la torre,
al gelós, el vostre malvat senyor,
més odiós que l'alba,
ja que nosaltres aquí a baix parlem d'amor.

Però ens fa por l'alba

l'alba, ai l'alba!
Adéu, senyora, que no puc quedar-m'hi més
Molt a disgust meu, me n'he d'anar.
Però l'alba m'és molt dura
quan la veig arribar tan aviat;
l'alba
ens vol enganyar
l'alba, ai l'alba
Raimbaut de Vaqueiras

17
 3. LES PROPIETATS TEXTUALS

(https://www.google.com/search?

q=esquema+de+les+propietats+textuals&client=safari&sa=X&rls=en&biw=1440&bih=760&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=8ncoUWdWCVi1KM%253A%252CpXgC4fu3E3xOUM%252C_&us

g=AFrqEzeJzgleUhaeruvsw1iP6GuHLZkALw&ved=2ahUKEwjqoMPf-6HdAhUMxxoKHX7ECuEQ9QEwAHoECAYQBA#imgrc=8ncoUWdWCVi1KM: )

18
Adequació

Coherència

19
Cohesió

Correcció

20
Completa els requadres:

La propietat que dóna unitat de significació al text.

Presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació
necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa.

Cercar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:

- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats.

La propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de
mecanismes sintàctics. No tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha
coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de
procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El manteniment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o
la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

La propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa
l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un
text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de
comunicació i pertany al gènere textual o classe de document.
Cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el
domini de la veu i del llenguatge no verbal en els textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa,

21
la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en
els textos escrits.

La propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal.

- No hi ha d'haver vulgarismes: són col·loquialismes no normatius.

-No hi ha d'haver barbarismes.

Els errors poden ser:

-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les
paraules a la frase.
-Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.
-Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una
altra llengua.
-També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.

1. Corregeix aquest escrit.

Estimat director,

No he pogut venir a l’examen de Mates i la profe no me’l vol fer perquè em té mania. A
vere si tu aconsegueixes que la Pepi baixi del burro i em doni una altra oportunitat.

Un petó.

Vanessa Patrícia

Quines errades hi has trobat? Explica-ho.

Llegeix aquests quatre textos i digues:

a) quin no compleix la regla de la progressió temàtica;

b) quin no compleix la regla de la no-contradicció;

c) quin no compleix la regla de la relació.

d) quin compleix les tres regles de coherència.

22
Text 1

A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va
rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-
se sota les aixelles. Era explicable; la casa, només de veure-la, ja donava ganes de
rascar-se.

Text 2

A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va
rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-
se sota les aixelles. Era explicable; hi havia una parada de metro a 300 m.

Text 3

A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va
rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-
se sota les aixelles. Era explicable; la casa era neta com una patena.

Text 4

A les nou en punt, era explicable; la casa, prop del riu, només de veure-la, ja donava
ganes de rascar-se. Va presentar-se al número 49 de Hubris Street, on el va rebre un
individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota
les aixelles.

Corregeix les errades i explica-les.

L’avi Joan era una persona agradable i oberta. L’avi Joan era estimat per tots els habitants
del poble, tret de Pere, que envejaba que la gent estimara tant l’avi Joan. Entre l’avi Joan i
en Pere sempre havia existit una distància inpossible de salvar. L’avi Joan estimava la
vida de camp, els abres i tot allò que tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de baixar a ciutat i conviure amb
uns familiars de Pere.

23
Guia per al comentari de textos i la seva correcció
Els punts bàsics que té un comentari de text són els següents:

TÍTOL

S'ha de fer servir una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu, que
determina de què tracta el text. El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma
personal.

PRESENTACIÓ

S’ha de presentar el text. Dir si és un text sencer o no, si és en vers o prosa, el tipus de
tex que és (descripció, narració, argumentació…) i el registre que empra.

FINALITAT

Dir quina és la finalitat, objectiu del text. Normalment són aquests quatre:

1) Regular la vida social en els textos legals.

2) Orientar l’opinió i la conducta en els textos d’opinió.

3) Embellir el missatge en els textos poètics.

4) Informar en textos com els llibres de text, notícies.

TEMA

Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui
necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.

La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o

d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades,
però no

sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

L’altruisme El colonialisme La Guerra Civil

Les reivindicacions laborals El deler de viure La lluita per la llibertat

El desig d’una mort que conhorti del patiment de viure.

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:

24
No La discriminació L’amor

Sí La discriminació sexual entre els joves / La discriminació dels discapacitats L’amor

platònic / L’amor fraternal / L’amor passional

A qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:

La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle

ESTRUCTURA I RESUM

Consisteix a determinar les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar
aquestes parts i justificar-ho.

Consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees principals del text, fent servir les
teves paraules en registre estàndard. S’escriu en tercera persona, objectivament, sense
incloure opinions personals. Ha de ser clar i breu.

Cal seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques, tot respectant la mateixa
estructura del text. Has d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i anecdòtic ●
No reprodueixis les paraules del fragment textualment. ● No facis una llista d’idees, sinó
que les has de relacionar mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en
canvi...) ● No hi posis els exemples del text. ● No usis expressions del tipus “el text diu...”,
“l’autor afirma...” ● No usis l'etc.

ESQUEMA

El pots fer amb fletxes, claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que
permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i, sobretot, la seva estructura
organitzativa. Les idees han d’aparèixer enumerades, no redactades.

COMENTARI CRÍTIC

Es refereix a les preguntes mitjançant les quals has d’exposar la teva opinió sobre algun
aspecte del contingut del text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de
vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben estructurat i, al final, ha
d’incloure una conclusió.

25
CORRECCIÓ DEL COMENTARI DE TEXT

TÍTOL

Desenfocat / imprecís: s’hi recullen aspectes secundaris, no el que és essencial.

Equivocat: no s'ajusta al contingut fonamental.

Extens: massa llarg, no s’hi demostra capacitat de síntesi. Valoratiu: s'hi inclouen
valoracions personals. Cinematogràfic: intenta atreure l’atenció del lector. Inconcret: tan
general que no se cenyeix al contingut concret del text.

TEMA

Incomplet: s’hi capta el que és essencial però s'obliden punts importants. Desenfocat: s’hi
recullen els aspectes secundaris. Equivocat: la formulació no s'ajusta al contingut
fonamental del text, la qual cosa demostra una errada de comprensió. Extens: demostra
poca capacitat de síntesi. Massa general: té continguts massa amples.

RESUM

Equivocat: no es capta la idea central i/o el sentit del text. Incomplet: s'hi ometen punts
importants. Desenfocat: s’hi resumeixen aspectes secundaris o s’hi inclouen elements
anecdòtics. Inconnex: s’hi recullen frases soltes sense cohesionar-les. Extens: l'extensió
supera el 20% del text. Poca capacitat de síntesi. Literal: copia literalment fragments del
text. Descriptiu: “L' autor diu que...”. S’hi fan referències extratextuals. Ampliat: s'hi
incorporen idees que no apareixen en el text. Valoratiu: s'hi inclouen opinions personals.
Mal redactat: amb problemes d’expressió: no s’entén, la idea no apareix clarament
exposada.

ESTRUCTURA

Inadequada: no s' ajusta al procés lògic que ofereix el text. S' ha dividit malament.
Incompleta: s'hi ometen idees importants. Inconcreta: hi falta la delimitació explícita de les
parts.

26
ESQUEMA

Redactat: no és un esquema; se’n fa un resum que no mostra l’estructura del text.

Incomplet: s'hi ometen idees importants. Inadequat: les idees hi apareixen
desenvolupades.

RESPOSTES BREUS

Ens referim a les qüestions plantejades relatives als aspectes concrets del text. S’hi
avalua la capacitat de comprensió. Imprecises: no respon al que és essencial, sinó a
aspectes secundaris relacionats amb el

contingut de la qüestió. Desvinculades: no es relaciona amb el text. Parafrasejades: s’hi

reitera el context amb una formulació diferent.

COMENTARI DE TEXT “CORREU COMERCIAL”

CORREU COMERCIAL

A Les mil i una nits hi havia una frase secreta que permetia que Alí Babà obrís la porta
inexpugnable. Alí Babà deia: «Sèsam, obre’t!» i la porta de la cova s’obria sense cap
problema ni prevenció. Han passat els segles i, ara, aquell «Sèsam, obre’t» ha quedat
obsolet i no obre cap porta. ¿Per què? Perquè ha estat substituït —en el rànquing de
frases obridores— per una altra que, aquesta sí, les obre absolutament totes: «Correu
comercial!»

Avui, per accedir a qualsevol edifici de veïns no cal clau de cap mena. N’hi ha prou, al
matí o a la tarda, d’acostar-se a l’intèrfon. L’únic esforç que demana és pitjar tots els
timbres i, amb veu desmenjada, cridar:

—Correu comercial!

La porta s’obre immediatament. Inquilins que es passen el dia queixantse que la

inseguretat ciutadana això i la inseguretat ciutadana allò, i renegant que no estem segurs
en aquests temps que corren, de seguida que senten «Correu comercial!», sense pensar-
s’ho ni un mil·lèsima de segon posen el dit al botonet que obre la porta de l’edifici i el
pitgen. És un acte reflex que els fa parents dels gossos de Pavlov.

Als edificis on han instal·lat intèrfons amb càmera de vídeo perquè —abans de permetre
l’entrada a ningú— el veïns identifiquin la cara de qui truca, ara tant se val la cara que faci

27
qui truca i si és conegut o no. N’hi ha prou que digui: «Correu comercial!» Li obren la porta
sense problema ni comprovació de cap mena.

Als delinqüents ja no els calen jocs de claus ni rossinyols. Almenys per accedir a la porta
principal. Amb la frase màgica n’hi ha prou. Després, un cop dins de l’edifici ja és qüestió
de manetes. És fascinant que en un món suposadament tan tecnificat, amb sistemes de
seguretat importats de París i de Cincinnati i amb alarmes —diuen— sofisticadíssimes,
dues paraules màgiques ho facin tot vulnerable.

A Jericó, els israelites van haver de fer, durant sis dies, una volta cada dia entorn de la
ciutat, passejant l’arca i tocant els corns. Finalment, de tant tocar els corns les muralles es
van desplomar. Eren altres temps. Avui no els caldria tant d’esforç. Per accedir a la ciutat
en tindrien prou d’acostar-se

a la porta i cridar, amb veu rogallosa i de mala gana:

—Correu comercial!

Quim Monzó (1996)

Extret del recull d’articles Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.
Quaderns crema, Barcelona 1998

Presentació, resum i tema

El text, “Correu Comercial”, és un article d’opinió de Quim Monzó que té la finalitat de

convèncer que no s’han d’obrir les portes a qualsevol .L’autor critica les persones que,
malgrat estar obsessionades per la seguretat, obren la porta a qualsevol.

L’article d’opinió, com a text argumentatiu, presenta l’estructura de plantejament /

desenvolupament i la conclusió hi és implícita.

A la introducció (línies 1-6), l’autor ens condueix cap a la seva tesi mitjançant una
comparació d’analogia entre l’actualitat i el conte de “Les mil i una nits”, on Alí Babà obria
“la porta inexpugnable” amb les paraules màgiques “Sèsam, obre’t”. A l’actualitat,
aquestes paraules són “correu comercial”.

Al desenvolupament (línia 7 a 34), fa referència a exemples de diferents situacions on és

utilitzada la frase obridora “Correu comercial”. Aquests exemples serveixen de recurs
argumentatiu.

28
La conclusió és implícita: la tesi de l’autor és deduïda mitjançant les diferents situacions
exposades al text on ens adonem que qualsevol persona pot entrar a casa nostra. La
solució d’aquest problema és la tesi: ser sensat i no obrir a qualsevol.

Quina diferència hi ha entre argument i tema?

4. EL VOCALISME
Noms i adjectius

Final de paraula

Quan una paraula és masculina escrivim e a final de paraula. Ex. Pare home
Excepcions: -ca. Ex. monarca
-ma Ex. poema
-ta Ex. atleta
-ista Ex. ciclista
-cida Ex. suïcida

Altres mots:

Quan una paraula és femenina escrivim a a final de paraula. Ex. Taula dona
Excepcions: -aire Ex. Una llenyataire

Altres mots: catàstrofe, torre, llebre, higiene, febre

Plurals amb es
ca>ques vaca vaques ça>ces plaça places
ga>gues vaga vagues ja>ges platja platges
gua>gües aigua aigües qua>qües pasqua pasqües
29
 Adjectius invariables en -e, jove, alegre...
-a belga
-aire: xerraire
-ant: elegant
-ent: intel·ligent
-ble: amable
Adjectius acabats en -aç,-iç.-oç una forma singular, dues plural:

Masc s Fem s Masc pl Fem pl

capaç capaç capaç capaços capaces
feliç feliç feliç feliços felices
precoç precoç precoç precoços precoces

A meitat de paraula:

Cercar una paraula de la mateixa família en posició tònica

(la forta).
Ex. ferrer>ferro pap___rot
n__sal fust__ria

Mots amb dificultat:

assemblea, enyorar, rancor, assassí, efeminat, meravella, resplendir, sergent, monestir.

Verbs
Els verbs s'escriuen amb a a final de paraula. Ex. canta

Els verbs s'escriuen amb e quan està a penúltima. Ex. canten

Excepcions:
a) La e dels infinitius de la 2a conjugació: veure, prendre
b) vine,corre, obre, omple.

30
Si està a meitat de paraula:1a o 3a persona del present d’indicatiu:
begut>beu/bec cantam>cant/canta

tònica (e) àtona (a)

verb jeure jec jaurem
treure treus trauré
néixer neix naixerà

Mots amb dificultat:

ambaixada, asassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant, maragda,
sarbatana, Sardenya, assemblea, emparar, enyorar, gelea, meravella, monestir, orgue,
punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, tràfec, vernís, Empar, Caterina, Esteve…

Exercicis
1. Omple els espais buits del text amb a o amb e segons calgui:
El sopar era molt bo. Feia temps que no m__njav__ peix. A Andorra és c__ríssim. I
m’agr__dav__ el ritual de la taul__ ben p__rad__, __ncar__ que hi sobressin dos pams
d’estovall__s. Hi havi__ dos r__mets p__tits a d__vant de cad__ plat i els tov__llons en
cucurutxo d__munt les cop__s de pot__ llarg__ que et fan sentir elegant quan les
agaf__s.

2. Completa amb a o e els buits dels mots seg¸ents:

a) El dilem__ del profet__.
b) La superfíci__ de la bas__ naval.
c) La ciclist__ del segl__.
d) La fras__ del poet__.
e) L'__ss__mble__ dels veïns de l'__mpordà.
f) L'__stev__ és fuster i __b__nist__.
g) Està lesionat i ara corr__ més lent__m__nt.
h) Ompl__ el dipòsit i m__rx__m, si no tindrem un problem__.
i) El nen sempre es vol disfr__ss__r.
j) __ s un pirat__ molt patriot__.
k) Hem d'__nll__stir aviat, si no, no hi __rrib__rem.
31
3. Al costat de cada paraula escriu-ne la paraula primitiva:
pedreres ............................. regadiu ............................ abeurador ............................
cantarella ............................ retolador ............................ paperera ............................
defensor ............................ marcar ............................
bestiar ............................ terrassa ............................ pegaven ............................
pagaven ............................ tendresa ............................ fastigós ............................
porteria ............................ portaria ............................ facilitat ............................
Esparreguera ............................ beguda ............................ festassa ............................

4. Completa amb o o u els buits dels mots següents:

a) Aquesta casa té una bona balc__nada.
b) Cada vegada és més difícil fer f__gueres prop de la m__ntanya.
c) La meva cosina és molt p__ruga.
d) Fa dues nits que no puc d__rmir.
e) Això és b__far i fer ampolles!
f) Avui, que tinc temps, aprofitaré per p__dar els arbust__s.
g) Aquella noia fa uns s__spirs...!
h) Aquesta calor no es pot s__p__rtar.

5.Completa amb O/U segons calgui. Fixa't que alguns verbs són especials.
s___rtia, s___rto, s___rtiríem, s___rtíeu, s___rti aj__dava, aj__daré, aj__darien, aj__di
c___siré, c___siràs, c___sirà, c___sirem, c___siran, c___so tr__co, tr__caria, tr__càvem,
tr__quéssiu c___lliria, c___lliries, c___lliríem, c___llo, c___llirien, c___lli pl__ro, pl__rava,
pl___ra, pl__raria esc___po, esc___pÌem, esc___pien, esc___pi, esc___piu s__co,
s__cava, s__càvem, s___caré t___ssiràs, t___ssiries, t___ssies, t___sso

6. Omple els buits amb la corresponent.

1. P__dríeu enlairar el globus?
2. Abans p__díem anar a fer gimnàstica.
3. V__ll explicar-vos un conte.
4. Els avis v__lien convidar-vos a sopar.

32
UNITAT 2 : LA HISTORIOGRAFIA: LES
QUATRE GRANS CRÒNIQUES
ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

Rei Jaume I

E negú no es pens que Catalunya sia poca província ans vull que sàpia
tothom, que en Catalunya ha comunament pus ric poble que negú poble
que jo sàpia ne haja vist de neguna província, si bé les gents del món la
major part los fan pobres. Ver és que en Catalunya no ha aquelles grans
riqueses de moneda de certs hòmens senyalats, que ha en altres terres:
mas la comunitat del poble és lo pus benanant que poble del món, e qui
viuen mills e pus ordonadament en llurg alberg ab llurs mullers e llurs fills,
que poble qui e'l món
Ramon Muntaner

33
 Les quatre grans cròniques

Expansió de la llengua catalana als segles XIII i XIV:

1213 Batalla Muret.

Jaume I conquereix Mallorca l'any __________, Eivissa i València. Va suposar l’annexió
d’aquestes terres a la Corona d’Aragó i l’expansió de la llengua en ser repoblades per
catalans.
Aquesta expansió va accelerar i incrementar la presència del català en textos escrits,
especialment els de caràcter jurídic i administratiu, però també de temàtica històrica, com
veurem en aquesta unitat.

Altres reis conquereixen Sicília i Menorca.

Sícilia, Atenes i Neopàtria al segle XIV. (Almogàvers)
Expansió del català al mediterrani.

La cancelleria reial
Creat per Jaume I, és ______________________________________________
__________________________________________________________________.
Les llengües en les quals escrivien eren:________,____________,_______________.
Mateix model de llengua gràcies a Jaume I que va fer redactar textos administratius del
regne de València en català i no llatí.
Segons Coromines: Edat Mitjana, Català llengua més unificada de totes les romàniques.
(estàndard).

Els joglars i les cançons de gesta

Crònica: és una obra que narra fets històrics per ordre cronològic.
Una història detallada d'un país o regió, escrita por un testimoni ocular que ha
registrat tot el que ha vist.

Joglars cantaven:__________ _____________

Cançons de gesta: conten les gestes dels herois d'un poble escrites en
vers.
Català: _______________________

34
 Castellà: ______________________

Francès: La chanson de Roland.

Alemany: __________________

Quatre grans cròniques:

Les cròniques servien per justificar la política del monarca.
La historiografia (conjunt d'obres i d'estudis referents a la història) tenia elements
religiosos, èpics i sovint eren subjectius.

Jaume I o Llibre dels feits

Autoria: No la va escriure ell la va dictar. Nós majestàtic.

Contingut: ______________________

Conquesta de València.

Finalitat: Donar a conèixer el que ha fet. E per tal que los hòmens coneguessen, quan
hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots
los altres hòmens del món...".
Justificar el seu regnat.
Característiques: Rei figura heroica i providencial.
Autobiografia.
35
 Apassionada.
Els trets humans (íntim)
El sentiment religiós

Participació directa en allò narrat.

Esperit militar i heroic.

Llenguatge: To verídic.
Forma directa
Expressions populars.
Ús altres llengües:__________,_________,____________.

Bernat Desclot

Autoria: Bernat Desclot. Tresorer reial.

Contingut: Abans del regnat de Jaume I (Pere el Catòlic), _________________, i sobretot

el regnat de ________________ que conta la conquesta de Sicília i Nàpols.

Finalitat: Donar a conèixer _________________ i _______________-

Característiques: Objectivitat.
Precisió.
Molta informació.
Llenguatge: Clar
Precís.

Ramon Muntaner

Autoria: Ramon Muntaner. Lluita a la conquesta de Menorca i Sicília.

Contingut: Del regnat de ____________ fins a Alfons el Benigne.
Finalitat: Deixar constància dels serveis que va fer als reis de la corona d'Aragó.
Característiques: Llibre de memòries.
Posa èmfasi dels fets de què va ser testimoni.
Religiositat i reflexions didàctiques i moralitzadores.

36
 Entretenguda.
_______________________________
Llenguatge: joglaresc. Per ser escoltada i no llegida. Què us diré?
Formes populars.
Bell catalanesc.

Pere III el cerimoniós

Autoria: Pere el cerimoniós la dicta i els escrivans de la Cancelleria reial l'escriuen.

Rei molt preocupat per la cultura.
Contingut: El seu regnat.
Finalitat: _______________________
_______________________
Característiques: la més tardana.
Parcial.
Manca d'escrúpols.
Crueltat.
Llenguatge: To directe
Viu
Prosa oficial i seca.
Llenguatge oficial i solemne.

Les dones a les cròniques

37
 Les cròniques
Jaume I
Descripció de Jaume I
Un altre cronista, Bernat Desclot, ens fa una descripció, segurament idealitzada, del físic
de Jaume I.

Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre
home un pam, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia molt
gran cara i vermella i flamenca (airosa), i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i
grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats, i bells i cabells
rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i llong cos i delgat, i els braços grossos i
ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses
per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i gint (elegantment) calçats. I fou molt ardit
(valent), i prous de les seves armes (el millor), i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a
tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar amb
sarraïns.

L'esperit religiós del Llibre dels feits

Un bon exemple sobre quin és l'esperit religiós que recorre la Crònica són els moments
previs a l'entrada a la ciutat de Mallorca, que cauria aquell mateix dia. El rei explica com
tot l'exèrcit es va moure al crit de Sancta Maria! i com, després de la conquesta, els
sarraïns li han explicat que el primer que havia entrat a la ciutat havia estat un cavaller
que ell identifica amb sant Jordi.
E, quan venc que tots se mogren, los cavallers e els servents, e s'anaren acostant al vall
on era lo pas, tota la host a una vou començà a cridar:

- Sancta Maria, Sancta Maria!

E aquest mot no els eixia de la boca, que quan l'havien dit sempre s'hi tornaven, e així
com més lo deïen més pujava la vou; e això dixeren be trenta vegades o pus. E, quan los
cavalls armats començaren a entrar cessà la vou. E, quan fo feit lo pas on devien entrar
los cavalls armats, havia ja bé llaïns de cinc-cents hòmens a peu. E el rei de Mallorques
ab tota la gent dels sarraïns de la ciutat foren ja tots venguts al pas, e estrenyeren en
38
guisa los de peu que i eren entrats, que si no entrassen los cavallers armats eren morts. E
segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller
blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sant Jordi, car en
estòries trobam que en altres batalles l'han vist de crestians e de sarraïns moltes vegades.

La valentia
En uns moments de dificultat durant el setge a València Jaume I entra en combat i és ferit
al cap per una sageta -ferida, d'altra banda, que s'ha pogut comprovar que era real ja que
el crani del rei en mostra la cicatriu-. Airat, se l'arrenca i, per tal que els seus homes no
defallissin, s'eixuga la sang amb la capa i somriu:

E nos veem que companya de peu s'anaguava, per ço quant ells fugien. E enviam-los
missatge que no els encalçassen, que si no los sarraïns los farien gran dan. E ells no se
volgueren estar per nostre missatge, e ab temor que nos haguem que n'hi morrien de
trenta ensús quan los sarraïns los brocassen, acostam-nos a ells en un cavall que
cavalcàvem, e faem-los tirar. E nós que ens entornàvem ab los hòmens, volvem-nos
contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia la campanya gran de fora, e un ballester
tira'ns; (...) dona'ns en lo cap ab lo cairell prop del front. E Déus, que ho volc, no trapassà
lo test, e eixi'ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta; e nós, ab ira que
n'haguem, donam tel de mà en la sageta que trencam-la: e eixia'ns la sang per la cara a
enjús; e ab lo mantell de sendat que nos aduíem torcàvem-nos la sang, e veníem rient,
per tal que la host no se n'esmaiàs. E entram-nos-en en un reial en què nós posàvem, e
engrossa'ns tota la cara e els ulls; sí que de l'ull de la part en què nós érem ferit no
poguem veer per quatre o cinc dies. E, quan la cara nos fo desinflada, cavalgam per tota
la host per tal que la gent no fos tota desconhortada.

Bernat Desclot

Les mosques de Sant Narcís

A la derrota del seu exèrcit i de la seva flota, a Girona els croats van haver d'afegir la lluita
amb un enemic força inusual: les mosques que, segons la llegenda, havien sortit del
sepulcre de Sant Narcís, patró de la ciutat.

La catedral de Girona a l'interior de la qual es troba el sepulcre de Sant Narcís

39
Diu lo compte que quan la host dels francesos hac estat un llong temps e tengueren
assetjada la ciutat de Gerona, en l'endemig hagueren gran mal pres los francesos en
aquella host e prenien tot lo dia per raó de les mescles, e dels assaigs de les demeses
(danys) que els faïen los frontalers que el rei d'Aragó havia posats a Bosoldó, e Hostalric e
en los altres lloguars de la frontera, e per les (desafiaments) que els faïen tot dia cells qui
eren en l'establiment en la ciutat de Gerona; e nostre Senyor d'altra part, qui tota vegada
mantén los humils e puneix los ergullosos, tramès-los damunt en aquella host pestilències
(malalties), e malalties, e fam e totes males ventures.

Car primerament los tramès pestilències de mosques que hi hac tantes que el romanent
del món no foren anc (mai) vistes tantes ensems; e eren mosques ben tan grosses e tan
grans com un glan, e entraven per les narils als cavalls e davall per lo ses (cul), que no hi
valien mantes, ne tanques de cuir, ne nengun giny que fessen, que els ho poguéssen
vedar; e mantinent que els eren entrades per un dels llocs damunt dits, no hi havia tan
forts ne tan poderós cavall, que tantost (tot seguit) no caigués en terra mort fred, així que
bé en morien en aquella host, per aquelles mosques, quatre milia cavalls de preu e ben
vint milia d'altres, sens tot si (de tal manera que), que anc la plaga que Déus donà en
Egipte al rei Faraó no poc ésser major que aquest.

E enaprés Déu donà sobre les gents d'aquella host diverses malalties e mortaldats, així
que el terç d'aquelles gents tan grans, e especialment dels comtes e dels barons, moriren
de diverses malalties que Déus los donava, que no hi bastava hom a sebollir (enterrar),
tants ne morien tots dies. Per què, si vergonya no els fos, se'n foren tornats los francesos
volenters (ràpidament) en llur terra e no ho volgueren haver començat per neguna res
d'aques món; mas, pus fet s'era, hagueren estat així entrò que Déus los donà sentència
difinitiva, e morí lo rei de França e els altres foren desbaratats e ahontats (afrontats),
segons oirets.

La coronació de Pere II el Gran

Després d'haver portat les despulles del seu pare, Jaume I a Poblet, l'infant Pere va
coronar-se rei a Saragossa:

E puis anà-se'n en Aragó, en la maestra ciutat de Saragossa, e aquí féu venir tots los
barons d'Aragó e de Catalunya e els rics-hòmens de les ciutats, e tenc molt gran cort e
honrada, e donà grans dons a cavallers e a joglars. E coronà-se rei, e coronà madona la
40
reina Costança sa muller, e mès-li lo pum d'aur (d’or) en la mà e la verga d'aur en l'altra
mà en l'eglésia major de Saragossa davant l'altar, mentre que el bisbe cantava la missa. E
puis, can la missa fo dita, lo rei ab la reina anà-se'n a son palau, e tenc corts bé huit jorns,
e els cavallers e les gents faeren molt gran festa per amor del rei e de la reina e
demanaren molt gran alegre.

Ramon Muntaner

Elogi de Catalunya i de la llengua catalana

Una de les característiques de la Crònica de Muntaner és el seu patriotisme. Muntaner,
que ha viatjat fins a Orient i que coneix la majoria dels pobles de la Mediterrània, gairebé
al començament de la seva crònica escriu referint-se a Catalunya i a la unitat que
presentava la llengua catalana:

E negú no es pens que Catalunya sia poca província ans (sinó que) vull que sàpia tothom,
que en Catalunya ha comunament pus (més) ric poble que negú poble que jo sàpia ne
haja vist de neguna província, si bé les gents del món la major part los fan pobres. Ver és
que en Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hòmens senyalats,
que ha en altres terres: mas la comunitat (major part) del poble és lo pus benanant (la
més benestant) que poble del món, e qui viuen mills (millor) e pus ordonadament en llurg
alberg ab llurs mullers e llurs fills, que poble qui e'l món sia.

La llengua catalana. Les dues llengües del Regne d'Aragó

D'altra part, vós diré cosa de què us meravellarets, emperò si bé ho encercats (cerqueu),
així ho trobarets: que d'un llenguatge solament (d’una llengua unitària), de negunes gents
no són tantes com catalans. Que si volets dir castellans, la dreta Castella poc dura e poc
és, que en Castella hi ha moltes províncies qui cascun parla son llenguatge, qui són així
departits (diferents) com catalans e aragoneses. E si ben catalans e aragoneses són d'un
senyor, la llengua no és una ans és molt departida. E així mateix trobarets en França, e en
Anglaterra, e en Alemanya, e per tota Itàlia e per tota Romania (...).

41
E així us he dita cosa dels catalans que és vera veritat. E seran molts qui se'n
meravellaran e ho tendran per faula, però que es vullen se'n diguen (que diguin el que
vulguin), que així és veritat.

El casament de Jaume II amb Blanca d'Anjou

Una de les clàusules de la Pau d'Anagni establia el casament de Jaume II amb Blanca
d'Anjou, filla de Carles el Coix, rei de Nàpols.

Blanca va traslladar-se a Perpinyà per al casament. Tanmateix, abans d'acceptar-la en

matrimoni, Alfons va voler assegurar-se que la núvia fos del seu gust i va enviar l'almirall
Bernat de Sarrià a visitar-la. L'almirall va informar favorablement el monarca i el matrimoni
es va celebrar a Vilabertran (Baix Empordà).

Ramon Muntaner, que ja havia servit el rei Jaume a Sicília, va ser present en el casament:

Què us diré?Tanta de gent hi havia de l'una part e de l'altra, que Peralada, e Cabanes, e
Sant Feliu, e Figueres, e Vilabertran e el Far, e Vilatenim, e Vilasèquer e Castelló
d'Empúries, e Vilanova e tota aquella encontrada era plena de gent. E lo senyor rei
d'Aragon faïa donar ració complida a tothom, de totes coses, així a estranys com a privats.
E el solaç (la diversió) e el deport se moc entre ells, que el senyor rei d'Aragon anà veure
lo rei Carles i la infanta muller sua; i li posà lo senyor rei la corona al cap, la pus rica e la
pus bella que anc reina portàs en testa (cap): e d'aquella hora a avant hac nom regina
d'Aragon. Què us diré? Les joies foren grans qui es donaren de les unes parts a les altres;
e fo ordonat que ab la gràcia de Déu, que la missa oïssen al monestir de Vilabertran, e
que faessen llurs noces; e lo senyor rei féu-hi fer una casa de fusta, la pus bella que anc
fos feta de fusta. E lo monestir és honrat lloc, e bell e bon. (...) La una raó per lo matrimoni
qui a la bona hora se féu, que ben pot hom dir que anc tan bell parell de marit e de muller
no s'acostaren null temps (no s’havien trobat mai)...

Pere el Cerimoniós
Annexió del Regne de Mallorca. Procés judicial contra Jaume III de Mallorca
Primeres acusacions

Un cop trencat el vincle de vassallatge, Pere va esgrimir diversos arguments per iniciar un
procés judicial contra Jaume III de Mallorca. El primer va ser el fet que al Rosselló i a la
42
Cerdanya es fabriqués moneda del rei d'Aragó quan la seva producció estava permesa
únicament a Barcelona. El monarca mallorquí va ser citat a Barcelona per justificar aquell
delicte i no s'hi va presentar:

La qual citació lo rei menyspreà e res per ella no volc compli. E, en contumàcia sua (per
no haver-se presentat a judici), fem nostres processes justs e raonables segons que fer-
se devien per forma dels Usatges de Barcelona e de les Constitucions de Catalunya, les
quals són lleis de la terra e del Principat dessús (més amunt) dit.

El jutge va declarar Jaume de Mallorca en rebel·lió. Espantat, el rei decideix viatjar a

Barcelona en quatre galeres armades i presentar-se davant Pere el Cerimoniós. Abans de
viatjar-hi, però, Jaume s'havia procurat la protecció del rei de França i la del Papa. El rei
d'Aragó, així que se'n va assabentar, va córrer a preparar ell també unes altres quatre
galeres.

Llegeix aquest fragment dels Furs de València i contesta les preguntes:

1) Qui és l’emissor del text ? I el tema?

2) Quina expressió fa servir l’emissor per referir-se a ell mateix? Per què?

“Atorgam que els pobladors de la ciutat e del terme de València hagen pastures franques
e lliures pels térmens de les viles , dels cavallers e dels clergues e dels religioses, d’era a
era e de sèquia a sèquia. E hagen un abeurador sobre la vila, e altres dejós la vila. E si
faran tala en blats o en vinyes, esmenen aquella. E si talaran arbres, donen V sous,
esmenada primerament la tala.”

Text 1: Fragment de la Crònica de Bernat Desclot

Esdevench se quel rey estech lonch temps que no fo ab ella. E quant vench a cap de hun
gran temps, lo rey fo en hun castell prop de Monpeller, e aqui ell amava lluna dona de
gran linatge, e feu tant que la hac per amiga. E en aquell castell ell las feya venir a hun
majordom seu qui era de Monpeller, lo qual era son privat de aytals coses; empero era
bon hom e leal. E madona Na Maria de Monpeller sabe aço, e remes missatge a aquell
majordom del rey que era son hom natural. E vench devant ella:

-Amich, dix la dona, vos siats be vengut! Yo us he fet venir ara, per tal com vos sots mon
natural e conech que sots hom leal e bo, e cell qui hom se pot fiar. Yom vull celar ab vos, e
prech vos que, de ço que yo us dire, que vos mi ajudets. Vos sabets be quel rey es mon
43
marit e no vol esser ab mi. Don yo son molt despagada, no per altra cosa, mas per tal com
d'ell ne de mi no ha exit infant que fos hereu de Monpeller. Ara, yo se quel rey ha affer ab
aytal dona, e que las fa venir en aytal castell, e vos sots ne son privat. Hon yo us prech
que, quant vos la y dejats amenar, que vingats a mi privadament, e quem menets en la
cambra en lloch d'ella, e yo colgarem al seu llit. E fets ho en tal guisa que no y haga llum;
e digats al rey que la dona no ho vol, per tal que no sia coneguda. E yo he fe en Deu que
en aquella nit concebre hun tal infant de que sera gran be e gran honor a tot son regne.

-Madona, dix lo majordom, gran merces! Sapiats que yo fare tant ço que vos manets. E
puix axi es, no ho tardem pus, e aparellats vos, quel rey ha empres que al vespre li amen
aytal dona la qual vos sabets; e yo vendre a vos, e tot celadament amenar vos he al
castell, e metre us en la cambra; e puix vos sapiats que fer.

Lo majordom pres comiat de la dona e anassen. E quant vench al vespre, lo rey parla ab
ell e dix li que li amenas aquella dona ab qui havia empres aquella nit fos ab ell.

Lo majordom ana a la dona muller del rey, e amena la ab huna donzella e ab dos
cavallers, e mes la en la cambra del rey, e aqui ell la lexa. E la dona despullas, e mes se
al llit del rey, e feu apagar tota la llum.

Quant lo rey hac sopat, e tots los cavallers s'en foren anats, lo rey s'en entra en huna
cambra que era apres de aquella hon dormia, e aqui ell se despulla es descalsa, e puix,
abrigat ab son mantell, en camisa, ell s'en entra en aquella cambra hon la dona sa muller
era colgada. E lo rey colgas ab ella sens llum, que no y havia. El rey cuydas que fos
aquella dona ab la qual havia empres que vengues a ell. Veus quel rey mena son solaç ab
la dona sa muller; e ella no parla gint, per tal, que no la reconegues tro que hagues jagut
ab ella. E aquella s'emprenya de hun fill. La dona era molt savia e certa; e sempre conech
que era prenys, e descobris al rey.

-Senyor, dix ella, prech vos que no us sia greu, si aquesta nit vos he amblada; que certes
no u he fet per nenguna malvestat ne per nengun malvat desig que yo hagues; mas per tal
que de vos e de mi ixques fruyt que plagues a Deu e que fos hereu de nostra terra e de
nostre regne. E sapiats per veritat que, segons que yo creu, yom so feta prenys en
aquesta hora. E fets scrivre la nit e la hora, que axi u trobarets.

Quant lo rey entes que ella era la dona sa muller, tenchse per sobre-pres; mas non feu
semblant; e feu de belles paraules ab la dona, entro al mati. E al mati llevaren se e
stigueren ensemps aquell jorn, e puix lo rey cavalha e anassen en Catalunya. E la dona
engruxa, e stech tant en aquell castell fins que hac hun fill que hac nom Jaume.

44
Presentació

És un fragment de la crònica de Bernat Desclot que data del segle XIV . És un text
historiogràfic que té com a objectiu donar una imatge heroica del rei , una visió
providencial, fomenta el patriotisme i l'orgull nacional entre la població. Per aconseguir
aquest objectiu utilitza el recurs de l'èpica:una manera heroica de narrar uns fets que ja no
fan referència a un personatge llegendari- de ficció-, sinó a un personatge històric.

Aquesta explicació extraordinària de l'engendrament d'un rei que serà considerat l'heroi
català per excel·lència, està basada en l'engendrament d'un altre dels herois mítics: en el
del rei Artús. I tant l'un -el de Jaume I- com l'altre -el d'Artús-, en el d'un altre dels herois
tradicionals de la nostra cultura: en el d'Hèrcules. D'aquesta manera, Jaume I, un
personatge real, és equiparat a dos personatges de ficció posseïdors de les
característiques físiques i dels valors morals més representatius del moment.

Quin és el tema del fragment?

Text 2 : Llibre dels feits del rei En Jaume (Crònica de Jaume I)

La conquesta de Mallorca

Jaume I explica que estant un dia dinant a Tarragona amb els nobles de Catalunya, van
demanar quina terra era Mallorques al ciutadà de Barcelona Pere Martell, que sabia molt
de mar i que hi havia estat una o dues vegades, i que, després de sentir les explicacions
de Martell, els nobles van demanar-li que preparés la seva conquesta ja que serà cosa
meravellosa, a les gents que oiran aquesta conquesta, que prengats terra e regne dins en
mar on Déus lo volc formar.

L'estol, format per vint-e-cinc naus complides, e divuit tarides, e dotze galees, e entre
buces e galiots cent, va sortir de les platges de Salou, Tarragona i Cambrils el dia 6 de
setembre de 1229:

E, quan viren los de Tarragona e els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela, e
faïa-ho bell veer a aquells que romanien en terra e a nós, que tota la mar semblava blanca
de les veles, tan era gran l'estol. E nós moguem en la darreria de l'estol, en la galea de
Montspestller, e faem recollir ben mil hòmens en barques que volia anar amb nós, que
negú no hi passara. Al cap de tres dies:
45
veem l'illa de Mallorques, e destriam la Palomera et Sóller e Almeruig.

Les tropes van avançar fins a la capital:

E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e sembla'ns la
plus bella vila que anc haguéssem vista.

Activitat final:

Posa un títol, fes la presentació, el tema, el resum i l’estructura junts.

Les cròniques són l'èpica de la realitat. Per què?

2. Accentuació i dièresi
Tot seguit et presentam un llistat de les paraules amb més dificultat d’accentuació:
alfil xandall acne aurèola avar xassís diòptria cautxú xiclet

èczema ciclop tiquet isòbara $ elit olimpíada eriçó període

guru pneumònia fluor quàdriceps rubèola hoquei medul·la

interval míssil iber omòplat oceà rèptil poliglot quetxup

tèxtil quilogram torticoli radar sandwitx víking

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

Els mots acabats en els
sufixos:
-cit: leucòcit, ...
Els mots acabats en
Els mots acabats en – -lit: aeròlit, monòlit, ... - els sufixos:
trop: filantrop, sfera: atmosfera,
misantrop, ... litosfera, ... -osi: osmosi, ... -lisi: electròlisi, ... -
-esi: mimesi, ... ode: elèctrode, ...
-fon: magnetòfon, ...
-íac: afrodisíac, ...
-stat: termòstat, ...
46
$
Els noms d’esport que acaben en –bol: futbol, handbol, voleibol, ...

Els verbs: créixer, meréixer, nàixer, témer, tòrcer, véncer,...

El pretèrit imperfet d’indicatiu de molt verbs: copia, premia, ...

1. Posa els accents que calgui als textos següents:

“La resta d’aquell dia va confirmar les meves primeres impressions, i em va fer pensar que

havia trobat el bon cami. A la tarda vam anar a passejar pel caminet que hi havia darrere
de la casa, i la meva opinio del bosc va començar a canviar: tenia la seva gracia si
s’utilitzava per a activitats purament ludiques. (...) Fins i tot hi vaig trobar un cadaver ja
madur de colom, que vaig rebolcar durant uns minuts, fixant-me especialment en aquelles
zones de mes dificil acces darrere del coll i de les orelles. Tot plegat, un lloc divertit de
visitar, el bosc. No m’agradaria viure-hi, es clar, i ja no hi estava obligat”.

Mandarines marinades

Les mandarines son originaries de les zones tropicals de l’Asia. N’hi ha quatre grans
varietats: les clementines, d’un color taronja intens i sense llavors; les clemenvilles, més
grosses i sucoses; les hibrides, riques en sucres i acids organics, i les satsuma,
originaries del Japo. El millor indicatiu de qualitat no es tant el color com la seva olor,
dolça i molt intensa. No us les deixeu prendre. Es poden menjar en qualsevol moment del
dia, tant a les postres, com per berenar o esmorzar. Recordeu que menjar fruita cada dia
es basic per seguir una bona alimentacio. i posats a triar: la mandarina es una gran
eleccio!

Procediment

1. Netegeu totes les menes de fulles. 2. Talleu les maduixes en lamines fines amb l’ajut de
la mandolina. 3. Feu la vinagreta i fiqueu-la dins d’un aspersor per no utilitzar-ne una
quantitat excessiva i pansir les fulles. Interessa que quedin amb una textura ferma. 4.
Talleu a lamines de nou amb la mandolina, al mes fines possible. 5. esteneu les fulles en
una safata i ruixeu-les amb la vinagreta. 6. En el plat on voleu presentar l’amanida, feu
47
una primera capa amb les fulles verdes mes fortes, el lollo i les fulles de mostassa. 7.
Poseu-hi unes lamines de maduixa, una mica de nou i les flors mes consistents, sense
posar-hi vinagreta per tal de no pansir els petals. 8. Feu una altra capa de fulles, poseu-hi
la magrana i mes flors, i aixi successivament fins a elevar un volum d’aromes fins i
penetrants. 9. Al capdamunt podeu les flors mes delicades. 10. Al voltant de l’amanida
podeu la gelatina de violetes, uns grills de magrana i uns filets de nous.

2. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les
ordres dels seus pares i no hi faran cap.

2. En la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els
deus els beneissin.

3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis
que tenien elsavis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.

4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com
ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.

5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del
setmanari local per un altre de dotat d’una increible espontaneitat.

48
 TEMA 3: RAMON LLULL
FRICATIVES I AFRICADES

"Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el
seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia.És el seny que ha
d'organitzar els béns que la follia ha conquerit i crear-los defenses. Però, ¿descansa mai, ha de
descansar mai la follia?"

Ramon Llull

49
 Ramon Llull ( 1232/ 1233-1316)
1. Vida

Llull era fill d'una família possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arribà
a Mallorca amb el rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa en el període immediatament
posterior a la conquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial.

Llull no neix en un castell, la seva infantesa no es desenvolupa en un àmbit social

exclusivament feudal, sinó en una ciutat on els catalans, cristians conqueridors, conviuen
amb una presència important de població sotmesa: els musulmans.

Durant els seus anys com a cortesà es casà, tengué dos fills i dugué un ritme de vida
d'acord amb el seu estament. Però als trenta anys va viure una experiència que canvià la
seva vida: l'anomenada «conversió». Segons relata, trobant-se una nit escrivint un poema
trobadoresc, se li apareix la imatge de Crist crucificat. L’aparició capgira la seva existència
i uns nous ideals regiran la seva vida.

Segons la Vida coetània (autobiografia dictada per Llull en els darrers anys de la seva
existència a uns cartoixans de París), a partir d'aquesta experiència inicia una nova vida :
abandonarà la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu.

Aproximadament entre el 1263 i el 1272, es dedica a l’estudi al monestir de La Real, al

costat d’on actualment hi ha l’hospital de Son Espases. Aprèn teologia, filosofia i
gramàtica: és a dir, llatí. I a més a més, compra un esclau sarraí, per aprendre àrab.

L'any 1274, en el retir d'una ermita al puig de Randa, Llull experimenta una revelació
divina -la coneguda com «il·luminació de Randa». Concep un sistema d'abast universal
per trobar la veritat i que seria infal·lible per a la conversió dels infidels: la coneguda Art
lul·liana, que es materialitzarà en la redacció de l'Art abreujada de trobar veritat (1274).

Tan convençut es trobava Llull de la seva missió que en diverses ocasions anirà al nord
d'Àfrica (visità, en concret, Bugia i Tunis) per disputar amb els teòlegs musulmans. A l'edat
de 83 o 84 anys, ja era mort. No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el
viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la tradició va generar una llegenda segons la
qual moriria lapidat com a màrtir de la fe.

Mor l’any 1316.

50
2. El projecte lul·lià: l'Art

A partir de l'anomenada conversió, Llull es lliurarà al servei d'un ideal missioner que es
resumeix en tres objectius: predicació als infidels fins arribar al martiri, escriptura d'un
llibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre del
món») i creació d'escoles-monestirs on s'ensenyessin l'Art lul·liana i les diverses llengües
dels pobles on havien de ser enviats a predicar.

L'Art lul·liana era un llibre que havia de servir per combatre els errors dels infidels i
mostrar de manera irrefutable la veritat de la fe. L'Art és un intent d'estructurar una ciència
universal que fos compendi de totes les altres i un “instrument infalible per a la conversió
dels homes a la vera fe, principalment a base de raons necessàries i de fàcil comprensió”.

3.Llull i les llengües

La voluntat de Llull de difondre algunes de les seves obres en diverses llengües és una de
les peculiaritats més notables de les seves estratègies de transmissió: al darrere
d'aquesta manera de procedir hi ha sempre la urgència missional. Això explica la
utilització de tres llengües per a la composició dels seus escrits: el català adreçat als
laics, el llatí adreçat als clergues i l'àrab adreçat als infidels.

Per què és tan important Llull per a la història del català?

La ciència medieval, sobretot la filosofia i la teologia, s'expressa a l'Europa cristiana del

segle XIII en llatí. L'aportació de Llull consistirà a tractar aquests temes en una llengua
vulgar: el català.

Llull dota el català dels recursos necessaris per poder funcionar dins els àmbits formals
fins ara exclusius al llatí.

Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes no sorgeixen fins al

segle XV. Per tant, la norma de correcció lingüística, l’establia el prestigi d’alguna figura
literària.

La prosa medieval en català és molt uniforme gràcies al prestigi de l’obra de Ramon Llull:
converteix el català en llengua de cultura. Ningú abans de Llull no havia escrit sobre
filosofia i ciència en una llengua vulgar.

“ La entenció per què nós està amància posam en vulgar, és per ço que los hòmens qui
no saben latí pusquen haver art e doctrina com sàpien ligar lur volentat a amar ab bona
amor, e encara, com sàpien haver sciència a conèixer veritat; e encara, per ço la posam

51
en vulgar , que·ls hòmens qui saben latí hagen doctrina e manera com de les paraules
latines sàpien devallar a parlar bellament en vulgar, usant de vocables d'esta art, car molt
hòmens són qui de la sciència en latí no saben transportar en vulgar per defalliment de
vocables, los quals per esta art haver poran.”

Art amativa

La seva opció de tractar en català els temes tradicionalment reservats al llatí, per no
tancar la seva obra en el camp exclusiu dels clergues, l'obliga a un treball de creació que
presenta dificultats.

“Cada ciència ha mester los vocables per los quals mills sia manifestada; e car a aquesta
ciència demostrativa sien mester vocables escurs e que los hòmens lecs no han en ús, e
car nós façam aquest llibre als hòmens llecs per aço breument e ab plans vocables
parlarem d'esta ciència.”

Llibre de Gentil

4.Llull i la literatura

Llull concep l'ús literari de la llengua com a vehicle de difusió dels seus ideals de reforma
de la cristiandat i de conversió dels infidels. Escriu per convèncer i els recursos que utilitza
per fer-ho són els que atorguen a la seva obra un caràcter literari.

Ramon Llull destaca en el panorama de la literatura romànica per ser l’autor de les dues
primeres novel·les en la literatura europea que transcorren en un escenari urbà: el Llibre
d’Evast e Blanquerna i el Fèlix o Llibre de meravelles.

El Blanquerna explica la trajectòria ascendent d’un jove que abandona la societat civil per
recórrer els estaments de la vida religiosa fins a assolir el grau major de perfeccionament:
la vida ermitana.

El Blanquerna inclou el Llibre d'Amic e Amat: expressió de l'experiència mística del

protagonista del relat.

El Fèlix o Llibre de meravelles és un viatge iniciàtic-formatiu que suposa per al

protagonista una font permanent de coneixement i de perfeccionament espiritual. El llibre
de les bèsties és una part del Fèlix.

52
4.1 El llibre de les bèsties

Intencionalitat i objectius

El llibre de les bèsties és una faula que conté una al·legoria sobre l’educació dels fills del
rei.

Una faula és una petita narració protagonitzada per animals que conté un ensenyament
moral.

Els animals s’apleguen per escollir rei i la traïció desencadena la trama i exemplifica la
moralitat: qui la fa la paga. El Llibre de les bèsties no parla sobre el comportament dels
animals, sinó sobre el comportament dels homes.

Estructura del Llibre de les bèsties: Els eximplis ( exemples)

Per fer-ne més atractiva la difusió, la trama central avança acompanyada de multitud
d’històries laterals. Aquestes petites narracions són els eximplis: breus textos narratius
amb una finalitat didàctica. La tècnica és sempre la mateixa. L’autor inicia una narració; de
sobte, la introducció d’un diàleg suposa, mitjançant la intervenció d’un dels interlocutors, la
derivació lateral del tema, a través d’una història secundària.

4. 2 Llibre d'Amic e Amat

Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida
ermitana).

Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de
la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana
adreçat als ermitans. Llull anomena ”metàfores morals” aquestes unitats.

El vincle entre l'amic i l'amat és l'amor: un amor total, il·limitat, infinit. L'amic no sap res, ni
sent res, ni vol res que no sigui l'amat. L'amor és l'única manera d'arribar a l'amat. L'amat
és, essencialment, amor.

Aquest amor total és ambigu, contradictori: genera tant els plaers com els patiments
( llanguiments, en diu Llull). Per expressar aquesta oposició, aquest joc de contraris, Llull
fa servir les antítesis i les paradoxes.

La mística és una abstracció i Llull fa servir la metàfora per visualitzar-la, per projectar-la,
per fer-la entendre.

53
Els versicles parlen d'amor, un amor místic, però amor en definitiva. Per expressar-lo, Llull
utilitza sovint els mateixos tòpics que feien servir els trobadors per cantar l'amor cortès.
Parla de l'amor com una vivència sense límits, dura i difícil, que provoca la destrucció de
l'amic, però que alhora, paradoxalment, l'engendra amb una nova dimensió de plenitud.

Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Déu) i l’Amor, sovint personificat,
que sol ésser l’intermediari entre tots dos.

Amic és una paraula nova que té el significat de 'fidel cristià', però conserva les
connotacions pròpies del concepte: fidelitat, incondicionalitat, companyia, ajuda,
estimació, afecte, discreció, intimitat, confidencialitat. I amat significa 'Déu', però amb les
connotacions pròpies de la paraula amat: intimitat, predilecció, complicitat, objecte d'amor.
Gràcies a aquest recurs, la relació gairebé inexpressable entre Déu i el creient es
transforma en una història d'amistat, essencialitzada i desproveïda de component eròtic.

Textos

Biografia

Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mundà. Vaig deixar-ho tot
de bon grat per poder-me dedicar a fomentar l’honor de Déu i el bé públic, i a exaltar la
santa fe. Vaig aprendre l’àrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarraïns; per
causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat. He treballat quaranta-cinc anys per
aconseguir que l’Església i els prínceps cristians s’interessessin pel bé públic. Ara sóc vell,
ara sóc pobre, i encara tinc el mateix propòsit, i el tindré fins a la mort si Déu voldrà.
Liber disputationis Petri et Raimundi phantastici

Romanç d’Evast e Blaquerna

Vet aquí que un dia el papa va convidar tots els cardenals i va celebrar cort solemne
aquell dia. Quan van haver menjat a la cort, va venir un home vestit com un foll i amb el
54
cap rapat; en una mà hi portava un esparver i a l’altra un gos lligat amb una corda. Va
saludar el senyor papa, els cardenals i tota la cort de part del senyor emperador, i va dir
aquestes paraules:
—Jo sóc Ramon el Foll, i he vingut per manament de l’emperador a aquesta cort per fer el
meu ofici i per cercar els meus companys. Quan va haver dit aquestes paraules, va donar
menjar a l’esparver i després el va fer venir al seu puny dues o tres vegades. Llavors va
colpejar i ferir l’esparver amb la corda amb què tenia lligat el gos, i va tornar a cridar
l’esparver que vingués al seu puny. L’esparver, com que el foll l’havia espantat i l’havia
ferit, va fugir volant fora del palau del papa, i es va tornar salvatge. Quan Ramon el Foll va
haver perdut l’esparver, va colpejar molt fort el gos dues o tres vegades, i cada vegada
que el cridava, el gos tornava a ell de bon grat.
—Ramon el Foll —va dir el papa—, qui ets? I per què dius que has vingut a aquesta cort a
cercar els teus companys? I què significa això que has fet amb l’esparver i amb el gos
davant nostre?
—Senyor —va dir Ramon el Foll—, a la cort jo era parent de l’emperador i em fingia foll
per fer diners. Però l’emperador m’ha parlat tant de la passió de Jesucrist i de la noblesa
de Déu, que vull ser foll per honrar-lo. I, per la gran força d’amor, no vull seguir cap ordre
en les meves paraules. I com que la vostra cort honora més que cap altra la passió del
meu amat i la seva encarnació, penso que aquí hi trobaré molts companys que facin el
mateix que jo. L’esparver representa els homes que no ajuden als altres ni a mantenir
l’honor i l’ordre de la vostra cort si no obtenen diners i serveis;
quan se’ls demana alguna cosa i no se’ls dóna res, hom fereix el seu orgull i s’omplen de
peresa i fatiga, i es tornen salvatges i esquerps amb els altres. El gos representa els
homes que estan tan inflamats d’amor i en tenen tant que s’esforcen per l’honor i l’ordre
de la cort per tal que Déu hi sigui honrat i, encara que no se’ls retribueixin els seus
serveis, suporten tribulacions i s’esforcen per ajudar qualsevol que hagi de fer gestions a
la cort, i són amatents i agradables amb els altres.

El cardenal va dividir el món en dotze províncies i va enviar-hi dotze missatgers per saber
com estava el món. Vet aquí que un missatger del cardenal va anar al sud i va trobar una
caravana amb sis mil camells carregats de sal que marxaven d’una vila que es diu
Tibalbert i anaven a la terra on hi ha el riu de Damiata, el Nil. Aquell missatger va trobar
tanta gent que en quinze dies es va haver venut tota la sal. Tota aquella gent és negra, i
adoren ídols, són alegres, apliquen la justícia amb fermesa i executen tot aquell qui es
demostra que ha mentit, i tots els seus béns tenen en comú.
55
Llibre de les meravelles

Vet aquí que un dia el rei celebrava parlament, i tractava de la regulació de la seva cort.
Tot aquell dia, gairebé fins a la nit, el rei i els seus barons van estar reunits en parlament,
sense menjar ni beure. Quan van haver acabat, el Lleó i els seus companys tenien gana, i
ell va demanar al Llop i a la Guineu què podrien menjar. Aquests li van respondre que era
massa tard per sortir a caçar, però que a prop d’allà hi havia un vedell, fill del Bou, i un
pollí, fill del Cavall, que els aportarien menjar abundant. El Lleó va enviar a buscar el
vedell i el pollí, i se’ls van menjar. El Bou es va enfadar molt per la mort del seu fill, i
igualment el Cavall, i tots dos junts se’n van anar a l’home, per servir- lo i perquè els
vengés del greuge que el seu senyor els havia fet. Quan el Bou i el Cavall es van
presentar a l’home per servir-lo, l’home va cavalcar el Cavall i va fer arar el Bou.

Vet aquí que, en una terra, un home va pensar com podria aconseguir moltes riqueses i
va vendre tot el que tenia. I se’n va anar a una terra llunyana i li va dir al rei que era
alquimista. El rei es va alegrar molt de la seva arribada, i li va fer donar allotjament i tot el
que necessités. L’home havia posat molt or en tres recipients, en els quals hi havia una
pasta composta d’herbes bullides, com una mena de xarop. Davant del rei, l’home va
posar el contingut d’un d’aquells recipients a la caldera on s’estava fonent una gran
quantitat de monedes d’or que el rei li havia donat per tal que les multipliqués. L’or que hi

56
havia al recipient pesava com mil monedes, i el rei n’havia posat dues mil a la caldera, de
manera que al final la massa d’or va pesar l’equivalent de tres mil monedes. L’home va fer
això tres vegades i el rei va creure que era alquimista de veritat. Finalment aquell home va
fugir amb una gran quantitat d’or que el rei li havia confiat per tal que el multipliqués,
perquè es pensava que la preparació que hi havia als recipients tenia la virtut de
multiplicar l’or a la fornal.

—Estimat fill, davant d’un gentil van disputar tres savis; l’un era cristià, l’altre sarraí i l’altre
jueu. En la disputa de tots tres es va establir com podien fer que el gentil distingís la
veritat de la falsedat, per tal que prengués la veritat i deixés la falsedat. Ho van establir
així: que aquella religió que concordés més amb les dignitats de Déu i amb les virtuts
creades, i que fos més contrària als vicis, seria la veritable, i les altres, contràries a ella,
havien de ser falses. I això és perquè Déu té grandesa de bondat, d’eternitat, de poder i
de totes les altres virtuts; i encara, perquè la grandesa de bondat, d’eternitat i de poder de
veritat és més concorde amb la grandesa de les virtuts, i és més contrària als vicis, que no
pas la petitesa de la veritat. Disputant d’acord amb aquestes regles, el cristià va provar
que la seva religió era veritable, i totes les altres falses, com es demostra en el Llibre del
gentil i com s’explica en l’Art demostrativa.

Llibre d’Amic e Amat

288. Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix
l'amic en la mar e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

Aquest proverbi parla de l'amor com una vivència sense límits, dura i difícil, que provoca la
destrucció de l'amic, però que alhora, paradoxalment , el salva amb una nova dimensió de
plenitud.

Utilitza una metàfora amorosa marítima tòpica: identifica l'amor amb una tempesta enmig
del mar, sense protecció. L'amic és el nàufrag que mor i , alhora reneix, a la tempesta. La
metàfora conté un equívoc entre la mar i l'amar.

L'amor et dóna la mort i alhora la vida: els dolors i els plaers

Paradoxa

Figura retòrica per la qual un enunciat veritable --però que sol constar de dos conceptes
antagònics-- és presentat d'una manera inversemblant, absurda o contradictòria.

57
 45. Dos són los focs qui escalfen la amor de l'amic: la un és bastit de desigs,
plaers e cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de
plors.

El proverbi fa servir una metàfora que identifica l'amor amb el foc, un tòpic literari.
El foc escalfa l'amor: el fomenta, l'intensifica, el manté viu, el fa perdurar. Però Llull no
parla del foc en singular, sinó que parla de dos focs. La dualitat de l'amor és una idea
recurrent a El llibre d'amic e amat. Per una banda aquesta dualitat remet a la idea de
l'amor com a sentiment que ho emplena tot. Per altra banda, fa referència a la doble
naturalesa de l'amor: la que provoca plaer i la que provoca dolor. El foc crema i , en
cremar, purifica.

El tema de la dualitat de l'amor- que mata i cura alhora- apareixia ja a la poesia

trobadoresca i serà un tòpic que es mantendrà a la història de la literatura.

132. Jaia l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de
llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap
dels llençols o del cobertor.

El proverbi planteja l'amor com a font de plaer i de dolor alhora i s'interroga sobre quin
dels dos sentiments domina l'amic sense tancar la resposta: planteja l'interrogant.

La dualitat del sentiment amorós s'expressa a través de la metàfora d'un llit d'amor on jeu
l'amic: els llençols simbolitzen els plaers i el cobertor les tristors.

L'amic plora d'amor. El dubte, no resolt, que planteja el proverbi és si plora de tristor o
d'alegria.

Versicles per comentar

7.Temptà l'amat son amic si amava perfectament; e demanà-li de què era la diferència qui
és enfre presència e absència d'amat. Respòs l'amic: — D'innorància e oblidament,
coneixença e remembrament.

26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur
cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba

38. Cantava e plorava l'amic cants de son amat, e deïa que pus ivaçosa (ràpida) cosa es
amor en coratge d'amador, que llamp en resplandor, ni tro en oïment; e pus viva es aigua
en plor que en ondes de mar; e pus prop es sospir a amor que neu a blancor.

54.Anava l'amic per una ciutat com a foll, cantant a son amat; e demanaren-li les gents si
havia perdut son seny. Respòs que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat
58
son enteniment; per açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab què remembrava
son amat

177. -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats,
comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs,
llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.-

93. Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e amors. Regava l'amic les
sements ab llàgremes e ab plors.

94. Sembrava l'amat en lo cos de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments. Sanava l'amic
son cos ab esperança, devoció, paciència, consolacions.

96. Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: –D'amor–. –De què est?–. –D'amor–. –Qui
t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De
què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –
A amor–. –On estàs?–. –En amor–. –Has altra cosa mas amor?–. Respòs: –Hoc, colpes e
torts contra mon amat–. –Ha en ton amat perdò?–. –Dix l'amic que en son amat era
misericòrdia e justícia, e per acò era son hostal enfre amor e esperança."

28. Tingué son l’amic, qui molt havia treballat per cercar son amat, i tingué por de no
oblidar el seu amat. I plorà per tal de no adormir-se perquè el seu amat no fos absent del
seu record.

45. Dos són els focs que escalfen l’amor de l’amic: el primer és fet de desigs, plaers,
meditacions; l’altre és compost de temor, patiment, llàgrimes i plors.

124. Demanaren a l’amic quines tenebres són majors. Respongué que l’absència del seu
amat. Li demanaren quina és la major resplendor i digué que la presència del seu amat.

168. Estava pres l’amic en la presó d’amor. Pensaments, desigs i records el guardaven i
l’encadenaven perquè no fugís al seu amat; patiments el turmentaven; paciència i
esperança el consolaven. Morí l’amic però l’amat li demostrà el seu poder i el reviscolà.

59
295. Digues, foll, què és amor? Respongué que l’amor és aquella cosa que dels lliures en
fa esclaus i als esclaus els dóna llibertat. I la qüestió és a què és més semblant l’amor: a
la llibertat o a l’esclavitud.

El llibre de les bèsties

Renard (la guineu) conegué que l’Elefant tenia por de ser rei i es va meravellar que algú
tan gran pogués tenir tanta por. I va dir a l’Elefant aquestes paraules:

-Conten que la serp, per mitjà d’Eva, que només era una dona, va fer caure Adam i tots
els seus descentents en la ira de Déu. Doncs si la serp amb Eva va fer tant de mal, bé pot
esdevenir-se que jo, amb la meva intel·ligència i la meva astúcia, provoqui que el poble
odiï el rei.

Així que Renard li va haver contat l’exemple d’Eva, l’Elefant es decidí a trair el rei i digué a
Renard que ell seria rei de bon grat així que Renard hagués fet matar el rei. Renard digué
a l’Elefant que ell faria que el rei morís i l’Elefant va prometre a Renard grans dons i grans
honors, si aconseguia que fos rei.”

Lo desconhort
(…) Quan fui gran i sentí del món sa vanitat ,
comencí a fer mal i entrí en pecat,
oblidant Déu gloriós, seguint carnalitat;
però plagué a Jesucrist, per sa gran pietat
que es presentà a mi cinc cops crucificat
perquè jo el recordàs i en fos enamorat
tan fort, que jo tractàs que ell fos predicat
per tot el món, i que fos dita veritat
de la seva Trinitat, i com fou encarnat:
que res altre no amí més que ell fos honrat,
i llavors comencí a servir-lo de grat(…).

60
 Consonants fricatives i africades

1. Omple els buits de les paraules següents amb la grafia o el dígrafs adequat (g/j,
x/ix, tx/ig, tj/tg):

cartu____era me____essa

mane___ pla___a
passe___em ___ocolata
despa___
lle___

flu___etes trepi___ada
gre____ós ma____
mi____ana ra_____ar

2. Escriu x, ix, j o g en els buits de les frases següents:

a)Han rebut moltes que___es del ___erent dels grans magatzems.

b) M’agrada l’or___ata de ___ufla d’aquell bar que té un por___o.

c) Per curar-te el refredat en tindràs prou amb un ___arop i no caldrà utilitzar la ___eringa
per donar-te in___eccions.

d) Hem men___at un pe___ molt gre___ós.

e) Ets ___imple si penses que pots men___a rmolta___ocolata.

61
 UNITAT 4: LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS
ELS DIALECTES

(http://catalaperserfelic.blogspot.com/2013/10/digues-que-dius-i-et-dire-don-ets-2.html)

“Puc entendre que un ‘prejudici lingüístic’ és una desviació de la realitat que té la

forma de judici de valor emès bé sobre una llengua (o alguna de les seves

característiques), bé sobre els parlants d'una llengua (en tant que parlants), generat
directament, sigui per la ignorància, sigui per la malvolença, ajustat a estereotips
maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències”

Jesús Tuson

62
4.1 Llengua i diversitat

El llenguatge és la capacitat exclusivament humana de comunicar informació amb signes.

Les llengües són els diferents sistemes de signes en què es materialitza el llenguatge.
Aquest procés de concreció arriba al màxim amb la parla: realització concreta i individual
que els parlants fan ,en un moment determinat, de la llengua.

Tots els parlants d’una mateixa llengua tenen un mateix codi, un mateix sistema que
possibilita la comunicació lingüística i la intercomprensió. Però la parla és variable.

La llengua és el conjunt dels dialectes, és a dir, el conjunt de totes les maneres de

parlar-la.

4.2 Dialecte i registre

Cada parlant realitza la llengua d’una manera diferent a través de la parla. La parla
individual és l’idiolecte. Però també hi ha afinitats en la manera de parlar de certs
col·lectius amb uns trets lingüístics comuns. Aquestes realitzacions col·lectives són els
dialectes. S’entén per dialecte una varietat d’una llengua.

Els dialectes depenen de les persones en relació a tres variables: geogràfica, social i
temporal.

Geogràfica: segons el lloc de procedència dels parlants.

Social: Alguns grups socials o professionals presenten uns hàbits lingüístics

característics, bé perquè tenen una intencionalitat críptica, és a dir, la comprensió
exclusiva del grup; bé perquè l’ofici comporta un vocabulari precís per referir-se a
qüestions professionals especialitzades. Aquests hàbits lingüístics, propis d’un grup social
o professional , són els argots. Però aquests grups no són totalment tancats, de manera
que un fenomen lingüístic propi d’un grup pot popularitzar-se i generalitzar-se en els
altres.

Temporal: en relació a l’edat dels parlants o al moment de la història.

Els registres

Altres vegades, la variació lingüística depèn de les situacions comunicatives diverses o

àmbits d’ús. En aquests casos, parlam de registres: adequació de la parla a la situació
comunicativa. Depèn del tema , la intenció, el canal i els participants...

Podem establir, bàsicament, dos tipus de registres: formal i no formal.

63
Dominar la llengua vol dir adaptar-se a cada situació comunicativa i canviar fàcilment de
registre.

4.3 La norma i la varietat estàndard

La norma és la part arbitrària de la llengua que manté l’equilibri entre la diversitat de la

parla i la uniformitat del sistema, ja que n’evita la disgregació i facilita la intercomprensió
entre els parlants d’un mateix idioma.

La norma és el resultat de la normativització:procés de dotar la llengua d’una

regularització ortogràfica, gramatical i lèxica, i té com a finalitat la construcció de la
varietat estàndard.

L’estàndard: és la varietat comuna dels parlants de varietats diferents d’una mateixa

llengua. Serveix de model de referència a tots els membres d’una comunitat lingüística en
els àmbits públics ( o formals) i en possibilita la intercomunicació generalitzada. Es difon a
través de l’escola i dels mitjans de comunicació. Aquesta varietat proporciona als parlants
la seguretat necessària en les seves actuacions lingüístiques : una norma clara i explícita,
compartida i acceptada per tothom.

4.4 Els prejudicis lingüístics. Accepcions errònies del terme dialecte.

Què és un prejudici lingüístic?

El prejudici lingüístic és una opinió no raonada sobre una llengua o bé sobre els parlants
d’una llengua que genera la ignorància o la mala fe. El prejudici lingüístic infravalora
llengües i parlants. A través dels prejudicis lingüístics, s’atribueixen a les llengües qualitats
morals i estètiques sense cap fonament.

Les llengües són sistemes: no tenen sexe, ni gust, ni olor, ni color... ni són simpàtiques , ni
antipàtiques, ni guapes ni lletges, ni bones ni dolentes.

Els prejudicis lingüístics carreguen damunt les llengües les nostres manies personals.

64
4.4.1 Alguns tipus de prejudicis lingüístics

Autoprejudici ( autoodi o deslleialtat lingüística)

L’autoodi és un sentiment de vergonya que pot tenir algú per posseir les qualitats que
menysprea en el seu propi grup, ja siguin qualitats reals o imaginàries.

En aquest cas, el prejudici lingüístic el tenen els parlants que han abandonat , o que es
troben disposats a fer-ho, una determinada llengua. És una forma de justificar-ho.

Aquest sentiment l'alimenten els interessats en la desaparició i en l’extinció d’un

determinat grup, o d’una comunitat lingüística.

Es canvia de llengua en un intent de canviar d’aparença externa per tal d’amagar alguna
cosa: la pròpia identitat.

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una ideologia lingüística que propugna la separació

estructural d’una o més varietats d’una llengua determinada. Aquesta ideologia actua com
un instrument per destruir la comunitat lingüística que usa la llengua minoritzada i
incorporar-la més fàcilment a l’ús de la llengua dominant.

“...y que consiste en llevar estas lenguas a un estado de dialectalización a través de su

fraccionamiento indefinido en hablas locales ( privadas del elemento unificador que son
los mass media, las escuelas, la literatura escrita); es decir, se ha tratado de reducir estas
lenguas a usos subalternos, familiares y coloquiales, asegurando, de este modo, su lenta
desaparición como lenguas”.

NINYOLES, Rafael-Lluís: Cuatro idiomas para un estado, Madrid, ed. Cambio 16, 1977

Prejudicis lingüístics relacionats amb els conceptes llengua i dialecte

Molts parlants, per ignorància o amb mala intenció, atorguen connotacions pejoratives al
terme dialecte. Les accepcions despectives del terme dialecte, freqüents en situacions de
minorització lingüística, són motivades per prejudicis lingüístics que tenen una
intencionalitat. Quina?

“-¿Se hablan en España otras lenguas más que la lengua castellana?

-Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues, aparte de ésta,
tan sólo se habla el vascuence que, como lengua única, sólo se emplea en algunos

65
caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüística y
filológica.

-¿Y cuáles son los dialectos principales que se hablan en España?

-Los dialectos principales que se hablan en España son cuatro: el catalán, el valenciano,
el mallorquín y el gallego.”

Menéndez-Reigada: Catecismo patriótico español, Salamanca, 1939

4.5 Comentari de prejudicis lingüístics

Un dialecte és una manera informal i incorrecta de parlar una llengua un grup de

persones.

Aquesta afirmació és l’expressió d’un prejudici lingüístic basat en la valoració d'unes

varietats – que el prejudici considera mereixedora de ser anomenada llengua -i el
menyspreu d'unes altres: anomenades dialectes.

Un dialecte és una manera de parlar una llengua. I una llengua és un conjunt de dialectes
amb un denominador comú. Ningú no parla la llengua, tothom parla un dialecte.

No hi ha dialectes bons i dialectes dolents, hi ha varietats adequades per a cada situació

comunicativa. Dominar la llengua vol dir adaptar-se a cada situació comunicativa i canviar
fàcilment de registre.

Un dialecte és una llengua que no és oficial.

Un dialecte és una llengua que no té gramàtica i /o que no s’escriu.

Aquesta afirmació és l’expressió d’un prejudici lingüístic basat en la valoració d'unes

varietats – que el prejudici considera mereixedora de ser anomenada llengua -i el
menyspreu d'unes altres: anomenades dialectes.

Resulta que totes les llengües, totes sense cap excepció , tenen vocals i consonants ;
paraules que es poden classificar com a parts de l’oració; totes tenen estructures
oracionals...

Conclusió: totes les llengües tenen gramàtica; es a dir, sistema o estructura, encara que
les regles del joc de la llengua no s’hagin recollit en un llibre titulat “Gramàtica”.

66
La diferència entre una llengua i un dialecte és que la llengua té molts parlants i el
dialecte pocs.

Si una llengua es troba en perill d’extinció, l’estàndard podrà salvar-la?

Sí. L’estàndard serveix de model de referència a tots els membres d’una comunitat
lingüística en els àmbits públics i en possibilita la intercomunicació generalitzada. Aquesta
varietat proporciona als parlants la seguretat necessària en les seves actuacions
lingüístiques : una norma clara i explícita, compartida i acceptada per tothom.

Si una llengua no té una varietat estàndard és perquè ha estat proscrita dels usos públics.
Fora dels usos públics, és a dir, sense varietat estàndard, perd cohesió i prestigi.

Si no circula una varietat estàndard, la llengua deixa d’usar-se als àmbits públics i els
parlants només en coneixen una varietat- la seva- que cada cop utilitzaran més
privadament, però als àmbits públics la substituiran per una altra llengua . Aleshores es
perden les varietats i, per tant, la llengua.

L’estàndard és la llengua?

No. L’estàndard no és la llengua , sinó una varietat de la llengua. No hi ha primer

l’estàndard i després els dialectes; sinó que a partir dels dialectes s’elabora la varietat
estàndard i es difon a través de l’escola i els mitjans de comunicació.

Què passa si no es difon l’estàndard?

Hi ha, d’un costat, la llengua i, de l’altre, els dialectes de la llengua, és a dir, les
varietats.

Els dialectes són llengües de països exòtics, subdesenvolupats i primitius.

Aquesta afirmació és l’expressió d’un prejudici lingüístic basat en la valoració d'unes

varietats – que el prejudici considera mereixedora de ser anomenada llengua -i el
menyspreu d'unes altres: anomenades dialectes.

Si algú vol dir que una parla no li agrada, que ho digui així de clar; si algú vol menysprear
la gent que parla diferent, que faci servir l’ insult sense embuts.

Tothom, però, hauria de ser instruït per fer servir les paraules amb justícia. Un dialecte no
és una desgràcia i no és motiu per al complex d’inferioritat, perquè la llengua comuna no
pot ser res més que la coincidència essencial dels dialectes, el denominador comú que els
aplega com a llengua.

67
La llengua és el conjunt dels dialectes, és a dir, el conjunt de totes les maneres de parlar-
la.

Podem dir que dues maneres de parlar formen part d’una mateixa llengua si els parlants
s’hi entenen, si les estructures gramaticals són homogènies i si la coincidència de
vocabulari és elevada.

ANNEX DE TEXTOS

TEXT 1

Què parlam?

Llengua o dialecte? Català o mallorquí?. Reflexions de Francesc de Borja Moll a la

Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978 - 79 organitzats per l'Obra
Cultural Balear.

La denominació "català" és l'essència del conflicte entre una part considerable dels
nostres ciutadans, que prefereix anomenar-la "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" o
"formenterer", sense que això suposi negar-ne la identitat i la unitat. O hi ha qualcú que
creu que els illencs parlam tres o quatre llengües diferents? Un menorquí ve a Mallorca o
va a Eivissa i s'entén perfectament amb els nadius d'aquestes illes, i això mateix succeeix
a un mallorquí o un eivissenc que vagi a Menorca. Això és una prova clara de la identitat
de la llengua entre les illes: a totes tres es parla el mateix idioma. I el mateix succeeix si
un mallorquí va a Catalunya o un valencià ve a les Illes: també ens entendrem.

Un dialecte no és una cosa inferior en dignitat a l'idioma, sinó la forma especial que
l'idioma té en una àrea geogràfica determinada. I el mateix passa amb els subdialectes,
que no són dialectes inferiors, sinó varietats d'un mateix dialecte (pollencí, manacorí,
serverí,...). Totes són mallorquí, i pel fet de ser mallorquí, totes són català.

No ens ve de nou si deim que el toledà o l'andalús són dialectes del castellà o espanyol;
així hi ha molts llibres escrits per filòlegs espanyols, com ara Dialectología española,
dedicats a explicar les diferències de llenguatge que hi ha entre l'andalús i el murcià, entre
el parlar de Logroño i el de Salamanca, etc. Per què, doncs, n'hi ha que s'enfaden quan
feim aquestes reflexions aplicades al català? Potser confonen fets lingüístics i culturals
amb fets polítics.

68
La gent que opina sobre llengua, sense tenir-ne gaire coneixement, es fixa únicament en
el lèxic, en les paraules aïllades. Els fanàtics diuen que si usam gos i gat en lloc de ca i
moix deixarem de parlar mallorquí. En primer lloc, no tenim cap necessitat ni obligació de
dir gos i gat, però si aquesta és la reflexió, podríem proclamar l'existència d'una llengua
diferent per a cada vila, perquè totes tenen paraules pròpies, només usades en aquella
localitat. Anau a Sóller i sentireu mots com babaiana o aubaïna i altres que només
sentireu entre sollerics; o anau a Manacor i sentireu paraules com nito i camiona. Implica
això que solleric i manacorí són dues llengües? D'altra banda, el mot gat és ben mallorquí,
com ho demostra el fet de trobar-lo en una partida de locucions i refranys ben arrelats a
Mallorca des d'antic: "El vetlava com un gat sa rata"; "De gat a gat no hi ha més que
arpades"; "Qui no té més que un gat, amb aquell se combat", etc.

Per tant, no facem prejudicis per enganar o embullar més la troca.

Per tot això, insistim que potser el conflicte és el nom del nostre idioma, però és superflu
demanar si és justificat el nom de català aplicat a la llengua de Mallorca, Menorca i
d'Eivissa. Si el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc formen un conjunt que s'identifica amb
el parlar de Catalunya i que prové del fet d'haver-nos duit aquesta llengua els repobladors
catalans, el nom de l'idioma és català, tan justificat com ho és el de castellà aplicat a
l'espanyol de Ciudad Real, de Granada, de l'Argentina i de Mèxic, perquè Castella la Vella
va ser el nucli impulsor de la conquesta que propagà la seva llengua a l'Espanya
meridional i a l'Amèrica espanyola.

Altre aspecte és la llengua escrita. Si en escriure per al públic cadascú escrigués

exactament tal com parla en el seu poble, hi hauria tantes maneres d'escriure com pobles
o comarques, i un diari de Valladolid seria difícil d'entendre per a un lector de Múrcia o de
Sevilla, i una revista de Sóller per a un de Son Servera. La missió d'unificar la llengua en
una varietat estàndard és reduir tant com sigui possible les divergències locals o
regionals, de manera que un llibre o un periòdic escrit a Salamanca pugui ésser llegit
còmodament a Guadalajara o Almeria. De la mateixa manera que puguem llegir un diari
català i que els catalans trobin la mateixa comoditat en llegir els escrits d'un mallorquí,
d'un menorquí o d'un eivissenc.

Molts pensen que aprendre català a l'escola significa renunciar a les paraules
mallorquines que no s'usen a Catalunya i substituir-les per les del Principat. Aquesta
creença és falsa. No hi ha cap gramàtica que mani dir gos ni gat ni noi en lloc de ca, moix
i nin. Com hi podríem renunciar en nom del català, si ca, moix i nin són paraules
completament catalanes?
69
En la morfologia verbal, les gramàtiques catalanes que s'usen a Mallorca ensenyen
d'emprar les nostres formes cant en lloc de canto, i cantam i cantau en lloc de cantem i
canteu. I els catalans no se'n queixen, perquè les formes cant, cantam, cantau són
justament les catalanes clàssiques, que nosaltres conservam i ells han perdut.

Altre fet que retreuen els anticatalanistes baleàrics és que de vegades usam els articles el
i la en lloc de es i sa. En podem fer aportacions, referents a aquesta qüestió. Entre mils
d'aspectes que coincideixen entre català continental i mallorquí no significa res aquesta
variant, i més si tenim en compte que es i sa són articles tan catalans com el i la, i que
encara són emprats a la Costa Brava catalana, i que els pollencins usen eu i la des de
sempre sense deixar de ser mallorquins. A més, l'article el i la és molt usat a totes les
Balears en una llarga sèrie de paraules com el rei i la reina, el papa, el bisbe, el Bon
Jesús, la Mare de Déu, el dimoni, la Seu, la mar, la terra, i una multitud de locucions: a la
llarga, a les bones, a les males, a les fosques, a la fotrenca, etc.

D'altra banda, la substitució de es i sa per el i la en l'escriptura no és una imposició de cap

gramàtic, sinó que és un ús i costum a les nostres illes des de sempre, des del segle XIII
fins al XIX, en els documents oficials municipals i de tot orde, i en les obres literàries que
no fossin de to vulgar. Això vol dir que existeix aquí una tradició constant, des de sempre,
de posar el i la quan s'escriuen documents o obres literàries. El que diu que això són
imposicions dels gramàtics moderns, demostra no haver vist mai cap document antic de
les Illes Balears d'ençà que el rei En Jaume i els seus successors les van repoblar.

Molts de mallorquins presenten mossèn Alcover com a exemple a seguir en això dels
articles el i la: diuen que ell sempre escrivia salat, però això també és fals. Només ho feia
quan escrivia rondalles ; quan escrivia llibres de filologia, d'història o de religió, usava
sempre el i la, fins i tot en les cartes particulars.

Posa un títol, fes la presentació i el tema.

Per què el mot català és conflictiu?

El lèxic fa una llengua? Per què?

TEXT 2

SECESSIONISME LINGÜÍSTIC

El secessionisme lingüístic és un dels principals problemes que entrebanquen un ús

mínimament normal del català al País Valencià. És i ha estat sempre una estratègia
productiva contra l'ús de la llengua: ja se sap que la millor manera d'acabar d'enfonsar un

70
idioma de demografia modesta com el nostre, en conflicte amb una poderosa llengua, és
xapar-lo en uns quants trossos. A les Balears l'Estatut d'autonomia del 1983 vingué a
tancar un període d'incertesa quant a les possibilitats operatives d'aquella estratègia i obrí
una etapa en què restà en principi superat el conflicte que ara molts de valencians
s’escarrassen a resoldre.

La superació provisòria del conflicte, però, deixà un pòsit que, com es comença a veure,
fa que hàgim de parlar del tema amb moltes matisacions: el discurs reiteratiu i obsessiu
que han esgrimit de llavors ençà els mandataris illencs sobre el respecte, protecció i no sé
què més d'unes nebuloses modalitats lingüístiques insulars que mai no s'ha explicitat en
què consisteixen. El fet que no pugui sortir per enlloc el nom de la llengua sense l'afegitó
de les famoses "modalitats pròpies de cada illa" produiria altes dosis d’empegueïment si la
situació social de la llengua no impedís l'exercici del ridícul lingüístic. Agafat literalment és
un discurs anticientífic que correspon a una teòrica política lingüística aberrant, car la
normalització d'una llengua consisteix en la implantació en la vida pública de la varietat
codificada i estandarditzada que s'ha elaborat precisament per a aquestes funcions. Una
altra cosa és que aquesta llengua unificada s'enriqueixi amb aportacions de totes les
varietats geogràfiques, però això és una obvietat que no cal que polítics i textos legals
vagin repetint com a lloros. A cap polític espanyol, francès o anglès no li passaria pel cap
d'associar la normalitat lingüística amb el foment de l'ús de les modalitats lingüístiques de
cada regió o comarca. És evident que hi ha un discurs per a les llengües normals i un altre
de ben diferent per a les subordinades.

Una ordre recent del conseller d'educació i cultura que estableix que a les escoles de les
illes només es podran utilitzar els llibres que estiguin escrits en les mai no identificades
modalitats ja és una actuació contundent. I greu és el fet que, amb tants de tècnics,
pedagogs i assessors, ningú no hagi posat en qüestió tal desbarat. Els llibres que s'han
d'usar a les escoles han d'estar escrits en català correcte i punt. Una de les funcions del
sistema educatiu és facilitar als escolars l'adquisició de la seva llengua, no d'una part de la
seva llengua; facilitar-los el coneixement i el domini de tots els recursos expressius que
constitueixen la gran riquesa de la llengua i que permeten als usuaris una competència
comunicativa àmplia i eficaç. I això s'aconsegueix amb el contacte amb textos orals i
escrits de tots els autors, de tots els llocs, de tots els temes i de tots els estils; no amb
l'aixecament de barreres provincianes i amb la depuració de llibres considerats
lingüísticament perniciosos.

71
M'acaba d'arribar la notícia d'un fet greu: la Conselleria d'Educació ha denegat
l'autorització a les escoles del llibre Història d'Eivissa de Bernat Joan i Marí, adduint que
no s'adequa als currículums d'etapa i cicle i que no respecta ni protegeix les modalitats
insulars de la llengua catalana. Un llibre sobre Eivissa escrit per un eivissenc és enviat a
la foguera perquè hi ha unes determinades paraules o formes malignes que podrien
pervertir els boixets pitiüsos. Però la cosa més petrificant és que el llibre està escrit així
com s'escriu habitualment a les illes Balears, en la llengua normativa general i amb les
formes verbals pròpies de la tradició literària illenca. Aleshores, un, intentant superar el
seu estat de perplexitat, aventura la hipòtesi que algun analfabet -encara que formi part
d'alguna comissió tècnica- hagi vist paraules com gat, nen o got, que són les formes que
tothom fa servir a les Pitiüses . Algú deu pensar que ja és ben hora d'aclarir que dimonis
és això de les modalitats que cal protegir i de qui cal protegir-les. ¿Haurien de fer els
tècnics del Govern una llista de paraules prohibides als llibres de text perquè autors i
editors sàpiguen a què atenir-se? El sarcasme és que els més alts representants de la
institució que més s'esgargamella en la defensa de les llegendàries modalitats utilitzen en
públic un paupèrrim català bleda farcit de castellanismes que alguns voldríem aclarir si
aquest constitueix una de les modalitats a protegir o què. No, una situació d'absurditat no
té altre camí de desblocament que la revisió a fons de tal situació. Com a lingüista i
universitari, deman la derogació de l'ordre abans esmentada i la correcció d'un rumb
manifestament errat que no fa més que perjudicar l'únic objecte que mereix tot el respecte
i protecció: la llengua catalana en el seu conjunt, la seva integritat i la viabilitat del seu
futur.

Gabriel Bibiloni. «Secessionisme lingüístic». Diari de Balears, 10 setembre 1998.

72
 Els dialectes
Domini lingüístic: Conjunt de territoris on es parla mateixa llengua.

Català: + 10 milions

Espanya: Catalunya, Aragó, P Valencià (castellà interior), Múrcia, Illes Balears.

França: sud, Pirineus. També occità.

Itàlia: Alguer

Andorra

21/56 llengua més parlada a Europa.

Llengua: sistema de signes per comunicar-se.

Dialecte: diferents maneres de parlar una mateixa llengua.

Constitutius

Consecutius

Isoglossa: són les fronteres entre dialectes, establertes a partir d'algun tret lingüístic.

(https://www.slideshare.net/Tarres/unitat-2-els-dialectes-de-la-llengua-catalana)

73
 Característiques Central Rossellonès Balear Alguerès

Vocalisme

Articles

Demostratius

Català
1a. persona del
oriental
sing. del
present
d'Indicatiu

Lèxic en general

Altres

74
Central

Plats bruts http://www.youtube.com/watch?v=9TREpgidIp8

DIALECTES
CARACTERÍSTIQUES
GEOGRÀFICS

central

Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que
estava servit, que més aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar
els que ja tenia.

-Porto novetats -em respongué-. No hi perdrà res veient el mostrari, sense cap
compromís. […]

-S’enganxen a la paret i deixen veure l’habitació propera o la casa del costat, discretament
i amb una gran nitidesa.

Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat:

-I ara! Això és immoral, no es pot tolerar que ho autoritzin. Li prohibeixo formalment que vengui ni
un d’aquests forats als meus veïns de replà.

Rossellonès

http://www.youtube.com/watch?v=IlIPdm55XGo

DIALECTES
CARACTERÍSTIQUES
GEOGRÀFICS

Rossellonès

75
Hi havia qualques dies que l’Andreu s’havia ferit. Com el podien pas cuidar com cal a
casa, l’havien portat a l’hospital, on són equipats. Mè l’han pas pogut salvar. En Jepe nos
ho ha dit avui amb una veu trista mè conformada: “Se n’ha fet el pellot!” Si li havia pas fet
pena en Jepe hauria dit: “Se n’ha fet l’esclop”. Ho sé, ara que hi pensi, que belleu podia
dir també:”Se n’ha fet l’esclop” perquè cal, amb la mort, una petita distanciació irònica.

Balear

Mallorquí http://www.youtube.com/watch?v=Pcf1pa2zIqs

https://www.youtube.com/watch?v=4XTyOR29Oss

Menorquí http://www.youtube.com/watch?v=3N1zQMxEEjg

Eivissenc https://www.youtube.com/watch?v=4R2HPQSlwe0

Mallorquí Menorquí Eivissenc

Alguerès

http://www.youtube.com/watch?v=6qN45R5HYUY&list=PLC565E85B45E62C1C

DIALECTES GEOGRÀFICS CARACTERÍSTIQUES

Alguerès

76
Una volta hi havia marit i muller, però eren de baixa gent i la muller era prenyada i voliva menjar
sempre junivelt. Eren pobres i no se poriva comprar aquella quantitat que tenia plaier de menjar, i
se n’anava sempre per los horts i per les campanyes si en poriva trobar.

Un dia així caminant, veu aqueix hort de junivelt; a ella no li és pareixut ver, i se n’és entrada.
Encomença a menjar i se n’ha fet un’astimpanada. Quan era per se n’anar, li ixi aqueix Olcu, que li
ha dit:

-Qui t’ha dat l’olde de venir a menjar junivelt a l’hort meu?

Ella ha dit:

-Per caritat, no me faci arrès, que só prenyada, i tenc desig de menjar sempre junivelt.

Característiques Nord-occidental Valencià

Vocalisme

Articles

català Demostratius
occidental

1a. persona del sing.

del present d'Indicatiu

Lèxic en general

Altres

77
Nord-occidental

http://www.tv3.cat/videos/1209879

DIALECTES
CARACTERÍSTIQUES
GEOGRÀFICS

Nord-occidental

Això és lo fumeral…pel fumeral hi surt lo fum…D’allò negre de dins del fumeral en

diem estalzí, i ho llimpiàvem. Pos rascant-lo, en una argilaga. Lligàem una argilaga a
una corda, i la un estirae de dalt i l’altre de baix, i així, i com que l’argilaga tot és de
punxa, pos se quedae net…Ton oncle Manel en llimpiave.

Valencià

Mallorquí de Tàrbena: Article salat i algunes paraules com degotís.

http://www.youtube.com/watch?v=70vcDrL8yso

DIALECTES
CARACTERÍSTIQUES
GEOGRÀFICS

Valencià

-No li assegure l’èxit, però faré el que puga per trobar la seua filla.

-Li ho agraïsc enormement -féu l’home, molt reconegut.

78
-Jo tinc una minuta…

-És clar -s’avançà Solapenya- que pense pagar-li la faena. No repararé en despeses.

-Entenga’m -intentà aclarir el detectiu- açò és un treball nou per a mi. Fins ara no
treballava al tant per cent del material recuperat.

La primera persona del present d’indicatiu en els diferents dialectes catalans es conjuga
amb una vocals temàtiques diferents. Escriu el dialecte de cada manera de conjugar els
verbs.

jo canto jo ballo
jo parli jo menge jo parl
[u] [o]

79
UNITAT 5: LA PROSA DIDÀCTICA ,
RELIGIOSA I MORALITZANT DELS
SEGLES XIV I XV : FRANCESC
EIXIMENIS. SANT VICENÇ FERRER
ANSELM TURMEDA
ISABEL DE VILLENA

Isabel de Villena

«Tres coses fa l'orenella ensems: vola, caga, menja.»

Llibre de tres

80
5.1. Funció de la prosa literària

Durant l'edat mitjana, la societat era teocèntrica és a dir, tot girava al voltant de la idea de
Déu.
Durant els segles XIII i XIV, els diferents ordres religiosos són autèntics propagadors de la
doctrina cristiana a través de tractats de filosofia.
No és estrany, que els temes centrals de la literatura siguin Déu ( la religió) i el rei ( la
nació). Perquè hi havia lluites entre nobles i els monarques per veure qui exercia el poder.
La literatura d'aquests segles pren un caire didàctic i se centra a donar pautes cíviques i
religioses de conducta normal.

5.2.Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

L'activitat cultural i literària gira al voltant de la religió que ordena la vida quotidiana i
influeix en la política. És per això que en aquesta època hi ha més literatura religiosa que
profana. És una prosa en què destaquen la religiositat, la moralització i el didactisme.

• La religiositat és la presència del sentiment de devoció a la divinitat.

• La moralització és l'orientació de l'opinió i la conducta en favor dels valors ètics,
que en l'època medieval s'inspiren en el cristanisme.
• El didactisme, en aquests textos, és la voluntat de fer entenedors aquests valors
ètics i morals.

5.3. Els gèneres didàctics i els recursos literaris

La prosa medieval té la finalitat de moralitzar una població majoritàriament analfabeta.

Feien servir diferents gèneres didàctics, per poder fer-ho més fàcil i agradable al públic.

• Faula: narració protagonitzada per animals que transmeten una lliçó moral.
• L'exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
• El sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
• El poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

81
5.4. Els autors més destacats
Francesc Eiximenis
Girona entre els anys 1327 i 1332 en el si d'una família burgesa benestant.
De jove ingressa al convent dels franciscans, tot i que viatja per Europa. De tornada a
Catalunya ja s'ha convertit en un frare d'una sòlida formació intel·lectual i de notable
prestigi. Per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, es dedica a l'ensenyament, a la
predicació i a efectuar diverses gestions polítiques. És aleshores quan comença una gran
activitat com a escriptor, tant pel que fa a les obres escrites en llatí com en català,
dedicades a temes ben diversos.
La seva fama d'intel·lectual arriba fins a l'Ajuntament de València i el 1383 s'hi trasllada a
viure fins al 1408 i on escriu la major part de les seves obres.

Entre les obres escrites en llengua vulgar, destaca l'enciclopèdia Lo Crestià, que havia de
constar de tretze volums i que pretén estimular el cristianisme i l'estudi de la teologia entre
els laics. D'aquest ambiciós projecte, tan sols coneixem el Primer (Barcelona, 1379-1381),
el Segon (1382-1383), el Terç (1384) i el Dotzè (1385-1386), del qual forma part el
Regiment de la cosa pública, text escrit abans que la resta de l'obra. Possiblement utilitza
part del material que ja té recollit per escriure el Llibre de les dones (1396), un regiment de
vida ideal per a les dones que, alhora, exposa els punts fonamentals de la fe, la moral i
l'ètica cristianes. També inclou diversos capítols d'aquesta obra, amb alguns capítols nous
sobre l'oració, en el llibre titulat Scala Dei o Tractat de contemplació, dedicat a la reina
Maria de Luna.

La seva obra més divulgada és el Llibre dels àngels (1392). Escrita per posar al dia el
culte als àngels i estendre'n la devoció. Eiximenis hi continua la crítica els vicis dels seus
contemporanis i hi divulga els principis de la moral i de l'ètica cristianes.
Per altra banda, la Vita Christi (escrita abans del 1403) és una biografia de Crist.

L'extensa obra d'Eiximenis, en bona part inèdita, té com a objectiu fonamental l'educació
religiosa i civil dels laics, a qui ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic. La seva
aportació a la literatura catalana rau en la qualitat de la seva prosa i en la traça com a
narrador d'exemples i d'escenes costumistes i com a recreador del llenguatge popular. A
més de tots els sectors de les classes urbanes benestants, els seus textos són llegits per
reis, nobles, cavallers, bisbes, preveres i ordes religiosos, tant a la cort com als
ajuntaments.
82
 Característiques:
• Es dirigeix especialment als burgesos, amb consells pràctics i realistes.
• Pretenia arribar a la màxima gent possible i per això fa servir un llenguatge planer i
clar.
• Inclou historietes més o menys divertides.
• Descriu la vida i els costums dels avantpassats catalans.
• Manifesta una actitud clarament nacionalista.

“La fembra contínuament mouria la llengua a parlar, si trobava qui li tingués corda. Per

açò digueren alguns poetes que Nostre senyor creà la fembra sens llengua; e com Adam

fos trist can ella no li podia parlar, dien que suplicà al senyor que li faés llengua. E dien

que lo Senyor dix: -Adam, lleixa-la estar, car si l'ha, mala parlarà a tos obs ( parlarà en mal

profit teu).

E com Adam no cessàs encara de suplicar a Nostre Senyor Déu que li creàs llengua, dien

que Nostro Senyor veés aquí una cabra, e pres-li la coa e féu-ne llengua a la fembra. E de

continent parlà amb la serp; pus enclinà Adam ab son parlar a pecat. E com Adam

s'excusàs del pecat per la fembra, dien que dix-li Nostro Senyor així: -¿E no t'havia jo dit

que mala parlaria a tos obs, si parlava? Ara, doncs, guarda't que no la oges pus aquí

avant, per tal que no et cost més; ne la creegues de res quant diga, si doncs per altra via

no saps la veritat-. E, jatsia açò sia ficció poètica, emperò prova assats lo nostro propòsit.

Francesc Eiximenis Terç de Lo Crestià

1. Fes la presentació del fragment de Francesc Eiximenis.

2. Quin és el tema del text?

3. Comenta els recursos literaris que utilitza l'autor.

Als capítols del Terç del Chrestià dedicats a la gola Eiximenis insereix una mena de
tractat d'urbanitat sobre el capteniment a taula.

83
 “Null temps te grats cap ne res de ton cors en taula ne quan menges, ne grats a
altre per res, car gratar es pendre en ses ungles novella taca...Sobiranament te
guarda que en taula no et mocs amb la mà nua, ne en fasses gran brogit, ne et
mocs jamés en taula tinent alt lo cap, e, si pots, escusa ton mocar...e si no ho pots,
fés-ho lo pus amagadament e la pus neta que puixes al món, car cosa és en si fort
vil...Si has a mocar, sobre totes coses te guarda e esquiva tostemps de guardar la
feditat qui del nas t'és eixida, així com fan alcuns bestials, qui així s'ho esguarden
com si eren tornats orats e sens tota vergonya...Si et cové escopir, eixampla les
cames un poc i escup entre elles, e puis amb lo peu cobre lo gallard, e sens
brogit...No fasses tan poc bocí que sia escarn, així com feia aquella monja que d'un
pinyó se feia dos bocins o tres...Per res del món no badalls en taula, o si a fer-ne
cové, cobri't la boca. Tostemps que hages a escopir en taula, escup detràs tu,si hi
ha espai convinent; no escupes jamés en lo banc en què seus, e si espai no hi ha,
escup entre les tues cames, amagant ton escopir aitant com puixes...Si algú fa
alguna leja ventositat qui s'oja per los altres, ans que negun ne sia reconegut,
digues: ¡Gitats hic aqueis cans, o aqueis gats, sí mala festa hagen ells, que tot
convit afollen ab llurs viltats!"; e si no hi ha cans ne gats, imputa-ho al banc, qui s'és
mogut o es trenca, o qualque altra cosa; e guarda't llavors de riure e de guardar
negú en la cara, especialment a la persona qui fet ho ha. Oc encara, si ho
impoutaves a tu mateix faries gran noblea, majorment si la dita ventositat era
escapada a dona d'honor, o seria bo imputar-ho a qualque infant o serventa, car
per aitals cortesies han haüt ja alscuns servidors grans béns en riquea e en fama
quan era sabuda la veritat”

Francesc Eiximenis Terç de Lo Crestià

Sant Vicent Ferrer

Segle XIV
Vicent Ferrer neix a València el 23 de gener de 1350, fill d'un notari gironí, i als disset anys
ingressa a l'orde dominicà. Més endavant estudia lògica, filosofia i teologia a Barcelona,
Lleida i Tolosa, i és ordenat sacerdot l'any 1378. Durant cinc anys és el lector i el mestre
de la càtedra de teologia de la Catedral de València.
Frare dominicà, era religiós, feia sermons i miracles.
Va predicar per tot Europa en català i tothom l’entenia. Va participar en el Compromís de
Casp. (1412)
84
Conservam bona part dels seus sermons gràcies als reportadors que l'acompanyaven
(280) i que intentaven reproduir al peu de lletra les seves paraules.

Parlava per grans multituds que el seguien per raons diverses. Els seus sermons
arribaven al públic fàcilment gràcies al seu estil, caracteritzat per:
• Un llenguatge col·loquial i popular.
• L'escenificació i la gesticulació de part dels seus discursos, ja que predicava en
llocs on parlaven idiomes diferents.
• La vulgarització i l'actualització dels passatges bíblics.
• L'ús de recursos retòrics repetitius.
• La utilització d'exemples.

Obra-> Els sermons: s'han conservat dos-cents vuitanta sermons gràcies a la gent que
l'acompanyava. Predicava sempre en espais oberts.

“Ja hui no es té llei; tot ho volen tastar si mores i jueves, bèsties, hòmens amb hòmens;

no hi ha terme...Si, ja els infants petits no saben jugar a altre, i fan així: "Tu seràs el

compare, i tu la comare"; i ella es fa la prenyada (es posa un capçalet davall la falda): “Oh,

jo estic prenyada!”...

Així fan ara els pares i les mares als seus fills, per la mala vida que els ensenyen. Digues,

bon home; ¿tens tu cap fill? "Ara té sis anys, o set, o dotze anys" ¿I què li dius ara? “Mon

fill; porta al costat dret aquesta dagueta, i si algú te diu bif, tu diu-li baf; mostra, mon fill, de

qui ets, i si et diuen mala paraula, torna-li-la de seguida". I vosaltres, dones, a vostres

filles, ¿què els ensenyeu? ¡Haa! "Ara vet, ma filla, així t'afaitaràs; vet, pren el mirall,

aquest pelet tira'l així. ¿I no veus tu que no està bé? I ma filla, així ballaràs, de costadet, i

així faràs aquesta volta" La mare se fa alcavota de la filla; i aquest camí, ¿on va? A infern,

i tu i ella...”

Fes la presentació d'aquest fragment de Sant Vicenç Ferrer

Quin és el tema del fragment?

85
Comenta quins són els recursos literaris que apareixen al fragment.

Sant Vicent Ferrer vol fer veure que el cristià batejat comet molts pecats i ja no és
"batejat bé". Això podria semblar obscur, el predicador ho fa evident amb un
exemple

"Si hui havia ací un rei, e per la sua magnificència volia convidar a tots quants són
en aquesta vila, dient així:" Tots quan vinguen demà a dinar ab les mans llavades,
jo li daré a dinar". E quan ve en l'endemà, veus que diu un llaurador: "Oh, a dinar
m'he anar a casa del rei; doncs, llevar m'he les mans e la cara". Açò és bo. E, quan
açò ha fet,veus que encara no és hora d'anar a dinar, e diu:"Donques, iré-me'n a
l'hort", e va-se'n lla, e escampe fems per aquell hort, e així manegant-lo, sulla-se'n
totes les mans; e quan la hora del dinar ve , la trompeta toca. "Oh, ja toquen! Ire'm
a dinar"; e va's així a casa del rei ab les mans sullades. E així, com lo rei lo veu
venir així sutzeu, diu-li: "E com véns així sutzeu?". "Senyor, ¿ e no digués vós així,
que qui vingués ací a dinar ab les mans llavades, que vós li daríeu a dinar?." "Sí." E
jo ja.m llaví hui per lo matí bé les mans e la cara. ". "Oc, mas sutzeu és ara". Ara bé
podeu pensar que a aquell aital què li devia fer lo rei. ! Oh, que.l fartàs de
bastonades! Sus així és: lo rei és Jesucrist...".

Aquest text és un exemple? Per què?

Compara aquest exemple de Sant Vicenç Ferrer amb els exemples de El llibre
de les bèsties de Ramon Llull.

“En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada que morís de
fam: pens que devia ésser alguna honrada dona. La dona havia una filla, e la filla
criava sa criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son
fill, e ella conservava la llet per a sa mare. E hac gràcia que hi entràs a visitar, sens
vianda; e així, conservant la llet,e com era entrada en la presó, dava a mamar a sa
mare e buidava-li les mamelles, e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al
vespre. Així la sostenc molts dies, e lo jutge deia: "Com se pot fer que no sia
morta"? Lo jutge dix: No pot ésser. e lo jutge ho volc veure, e véu que la vella
mamava. Plagué-li tant esta pietat, que delliurà la mare. Esta era bona filla."

86
Sor Isabel de Villena
Segle XIV.
Filla d'Enrique de Villena i neboda de la reina Maria. Fou abadessa del convent de la
Trinitat a València.
Va escriure una vida de Jesucrist (Vita Christi) pensada com a lectura adificant per a les
monges del seu convent. Escrit per una dona i dedicat a una dona.
El més remarcable és un punt de vista molt femení, que fa que la figura de Jesús hi sigui
secundària per destacar el protagonisme de la verge Maria i de les dones del seu entorn.

Anselm Turmeda
Neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d'una família d'artesans. A Mallorca
s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'ordre dels franciscans. Es trasllada
a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on
resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia.

Entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel,
professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l'única a
través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta
revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a
través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islam.

La seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la
societat medieval de finals de l'Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla
com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de
Bolonya.

A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d'Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-
Tarjuman al-Mayurqui. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball com a
traductor a la duana del port. Més endavant és nomenat cap de la duana, i posteriorment
funcionari del sultà. Es casa amb la filla d'una família benestant de Tunis, i tenen almenys
dos fills.

Obra
La seva obra, escrita en la seva totalitat a Tunis, està íntimament lligada amb els
87
esdeveniments que marquen la seva biografia. Tot i que conté influències àrabs evidents,
pertany a l'univers cultural mallorquí i cristià.

El 1398 escriu Cobles de la divisió del regne de Mallorques, un llarg poema narratiu de
tipus al·legòric que narra la situació política de l'illa.

El mateix any escriu Llibre de bons amonestaments, que en la seva major part és una
adaptació d'un llibre italià ja existent, amb alguns passatges originals de l'autor com el
conegut poema "Elogi dels diners". Aquest llibre, conegut popularment com a "El Fra
Anselm", és la seva obra més divulgada, i consisteix en un recull de consells morals
escrits en versos de rima fàcil.

ELOGI DELS DINERS

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

88
Interessat per l'astrologia des de la seva joventut, entre 1404 i 1407 escriu quatre sèries
de profecies en vers, força apreciades pels seus contemporanis. Aquestes profecies, de
caràcter astrològic i profètic, tracten temes polítics i religiosos, i tenen un estil
volgudament obscur i misteriós.

El 1418 escriu la seva obra més extensa, Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda
sobre la natura e noblesa dels animals, una narració satírica d'una gran agilitat
expressiva, amb una estructura inspirada en els apòlegs àrabs. En aquesta obra, el
mateix autor discuteix amb un ase sobre la superioritat dels homes sobre els animals.
"Frare Anselm" exposa dinou raons, però totes són refutades per l' "Ase Ronyós de la Cua
Tallada". Finalment, però, el frare aconsegueix convèncer l'ase, el rei lleó i tota la resta de
bèsties, amb l'argument que el fill de Déu s'encarna en home i no en animal. L'obra es
publica a Barcelona el 1509, però és condemnada per la Inquisició, perquè tot i la
conclusió cristiana, en boca de l'ase apareixen idees molt anticlericals. La prohibició
provoca la desaparició de tots els exemplars amb el text original en català.
«-Frare Anselm, –digué l’ase- a Falset s’esdevingué que a una festa de Nadal hi anaren

a predicar dos frares, l’un framenor i l’altre predicador. Acabades les festes, prenent

comiat del comte, aquest els digué: “Molt ens ha plagut la vostra ciència i la plaent manera

de predicar. Penseu de demanar algun do que us plagui i us el donarem. Mes volem que

el frare predicador demani el primer, i després demanarà el framenor”.

El frare predicador pensà: “Si deman primer, el framenor demanarà més que jo”. I llavors li

respongué dient: “Senyor, jo us deman que em doneu el doble del que us demanarà el

framenor”: I el comte li ho atorgà.

El framenor cregué morir d’enveja i de disgust i pensà: “Mal viatge tengui aquest traïdor

de predicador. Més m’estimaria morir content que viure malcontent. I llavors digué:

“Senyor comte, jo us deman ara que em féu donar dues-centes bones bastonades”.

Després que dos escuders li hagueren donades cent bastonades, el frare predicador

començà a cridar dient: Prou!, car el framenor només ha demanat cent bastonades”. Quan

el framenor oí les paraules del predicador, digué suplicant, plorant i cridant: “No escolteu

el frare predicador i doneu-me altres cent bastonades, car dues-centes n’he demanades”.

I girant-se vers el frare predicador: “Què us sembla, frare predicador, del que he demanat?
89
Em sembla que no us agrada gens. Vós heu demanat, per la vostra cobejança , el doble

del que em serà donat; i per tant em plau passar mal Nadal, per tal que vós tengueu

pitjors Innocents i encara més males estrenes!”

Mirau, Frare Anselm, com els vostres religiosos esquiven el pecat d'enveja»

Fes el comentari de text del fragment: presentació, resum i tema.

Llibre de tres (1405-1407), un recull de proverbis i refranys de finalitat moralitzant.

“Tres coses salven hom: Pare, Fill e Sant Sperit.

Tres coses damnen hom:fer pecat, aquell continuar e de aquell no penedir.

Tres coses fan dona devota:poc parlar, e Déu pregar, e sovén dejunar.

Tres coses fan home alegre:honor inflada, mala muller soterrada e bella serventa
sots flassada.

Tres coses fa l'orenella ensems: vola, caga, menja.

Tres coses poden fer al llit que no cal hom levar: Déu pregar, e aorar bé a si mateix
e gratar lo cul.

Tres coses fan les dones com se descalcen: tiren la calça, mostren les mamelles e
baden lo cul.

Tres plaers só en aquest món: beure en taverna, jaure en bordell e cagar en prat.”

L'any 1420 escriu, en àrab, la seva última obra, que pertany en estil, llengua i temàtica,
íntegrament a la literatura islàmica. Tuhfa, polèmica musulmana contra el cristianisme.

Representa, segurament, l'únic cas en l'època medieval d'un escriptor en una llengua
europea i en llengua àrab que és considerat un clàssic en ambdues literatures.

El que distingeix el moralisme d'Anselm del de Llull i Eiximenis és justament aquest

moralisme: moralitzar des d'una actitud humorística, mostrant al lector què és el que no
s'ha de fer; i l'ús de l'ironia en dir les coses de manera que s'entengui tot el contrari.
90
 UNITAT 6 : ELS TEXTOS
ARGUMENTATIUS
ELS PRONOMS FEBLES I ELS
RELATIUS

(http://agora.xtec.cat/ieslescala/page/13/?m=0)

“Tenir opinions no és un error. L’error és no tenir res més que opinions.”

A. Weston

91
 6.1 Introducció

1. El text argumentatiu expressa opinions. Les opinions s’han d'argumentar amb

raons i exemples per convèncer algú.

2. L’estructura mínima d’una argumentació està formada per un argument que mena a
una conclusió a partir d’una premissa o valor compartit amb el destinatari de
l’argumentació.

3. Exemple: Hem de comprar aquest pis perquè és el més barat.

4. Tesi: Hem de comprar aquest pis.

5. Argument: És el més barat.

6. L'argument es basa en un valor compartit pels interlocutors: convé comprar un pis

barat.

7. En una argumentació no s’ha de confondre el tema amb la tesi ( o conclusió).

8. El tema és la idea al voltant de la qual es desenvolupa l’activitat argumentativa. El

tema sol ser polèmic, controvertit o, si més no, opinable. I se sol enunciar en forma
d’una paraula o un grup de paraules sense un verb conjugat.

9. Exemple
Tema: La política lingüística de la Unió Europea.

10. La tesi (o conclusió). És un punt de vista. És allò que es vol demostrar o provar.
Exemple
Tesi: Les institucions europees no s’impliquen prou en la promoció de les llengües
minoritàries...

11. Els arguments. La tesi ha de tenir el suport en fets que puguin donar la raó a la
persona que la defensa. Per aquest motiu aquesta persona aporta unes dades o
unes raons pertinents que justifiquen la seva tesi.

12. Argument 1: ...segons l’informe de l’Observatori Lingüístic de la Universitat

Autònoma de Barcelona.
Argument 2: ...perquè hi ha països de la Unió reticents a aquesta promoció.

92
 Argument 3: ...ja que l’any 2002 només s’hi ha destinat el 60 % del pressupost de
l’any anterior.

1. Llegeix aquests textos i digues quin d'ells no és argumentatiu i per què.

Text 1

Si teniu una avaria, procureu deixar el vehicle immobilitzat a la vorera de la

carretera, amb els llums d'emergència encesos i el capó aixecat. Recordau que us
heu de posar l'armilla reflectant i que heu de col·locar, davant i darrere del vehicle,
els triangles de senyalització. Si teniu un telèfon mòbil, cridau perquè us puguin
atendre de seguida. No sortiu de la vorera.

Text 2

A partir d'ara haurien de minvar els accidents consegüents al fet de sortir del cotxe
per una avaria ja que tenim una normativa clara referida a aquesta circumstància;
si actuem com cal obtindrem entre tots que una situació enutjosa i arriscada es
converteixi en una incidència suportable i sense perills addicionals.

Text 3

No són debades els controls que està fent la policia de trànsit per aconseguir que
tots els vehicles estiguin dotats de triangles de senyalització i d'armilles reflectants.
Les estadístiques de països que han estat intolerants en aquesta qüestió
demostren que el nombre d'atropellaments a causa de vehicles avariats ha baixat
significativament.

2. Llegeix aquesta carta i respon les preguntes que hi ha a continuació.

Estimada germana,

Just ahir vaig rebre la teva carta. M'alegr que continueu bé de salut. I em feu
enveja, perquè sou a l'estiu i podeu anar cada dia a banyar-vos a les platges
deMontevideo. A nosaltres encara ens falten dies per pensar en vestits de bany...

Però anem al gra. A la carta em dius que no comparteixes la idea d'ingressar la

mare en una residència. Em fa l'efecte que la conversa telefònica no et va deixar
clara la nostra posició. Aprofit la resposta per aclarir-te-la una mica més.

93
 Definitivament, la mare ja no és la que et va venir a veure fa dos anys. Ha
empitjorat molt. Quan està sola uns minuts, crida i no para fins que no hi ha algú al
seu costat. O de cop i volta es lleva i se'n vol anar al carrer. I això passa també a
les nits...A l'estiu podíem resistir-ho, perquè alternàvem les hores de son en Pere i
jo. Però quan es van acabar les vacances vam haver de llogar una persona de dia i
una altra de nit. Com pots imaginar-te, aquestes al·lotes no són infermeres
especialitzades en geriatria. Hem hagut de fer tres canvis, perquè no se'n sortien:
ja saps el geni que té la mare quan li porten la contrària.

Sempre havíem dit que viuria amb nosaltres fins al final. Però ja no ho veiem clar.Ni
econòmicament —saps quant costa al mes, l'atenció domiciliària de dues persones,
a banda dels bolquers i els medicaments? —; ni afectivament, perquè la mare no
manifesta cap satisfacció, més aviat se la veu cada cop més deprimida, dement,
inexpressiva i dubt que ingressada estàs pitjor; ni sanitàriament, ja que a en Pere i
a mi, si no fem alguna cosa, també ens caldrà medicació...

En resum, sabem que a la residència —n'hem trobat una que és a prop, no és gaire
cara i sembla força professional i acollidora— serà atesa i medicada amb més
professionalitat. També ens comprometem entre nosaltres a visitar-la cada dia i a
dur-la a casa un cap de setmana al mes.

Com pots comprovar, és clar que quan et trobes amb la dura realitat, les idees que
tenies sobre aquest tema es desmunten com un castell de cartes.

Et deman que no ens jutgis. Pensa que si vinguessis uns dies a casa te'n faries
una idea molt diferent. Ho veuries clar. No sé si això és possible; per això crec que
no ens pots catalogar, com fas a la teva carta, des de la inexperiència.

1. Sobre quin tema s'argumenta?

2. Quina situació motiva l'argumentació?

3. La relació amb el receptor és amable, neutra o polèmica?

4. L'emissor es fa manifest o més aviat s'amaga?

5. Es pretén convèncer a partir d'un argument o de molts?

6. Creus que és un text convincent? Per què?

94
Explica per a quin tipus de situació comunicativa és més adequat cada text?

Text 1

No ens deixem entabanar: no ens podem creure que contractar una hipoteca o
signar un préstec sigui el que hem de fer necessàriament per obtenir un producte.
Tots sabem que si tenim els diners trinco-trinco per pagar-lo no haurem de
preocupar-nos d'interessos ni terminis.

Text 2

No hi ha dubte que sempre serà més avantatjós pagar al comptat un producte o

servei que fer-ho mitjançant un préstec o una hipoteca. El comprador, mentre
estalvia diners,recull interessos,i quan fa el pagament s'estalvia els del préstec.
Préstecs i hipoteques haurien de ser, doncs, una excepció, no una norma.

Text 3

En aquest tema, jo ho tinc clar:primerament calcul què puc necessitar, després pas
un temps estalviant i finalment pag el producte o contract el servei. Tots els
interessos van a favor meu. Només admeto subscriure un deute amb els bancs
quan allò que vull és molt important i no tinc cap altre camí que el préstec.

Què tenen en comú aquests dos textos? Quina és la gran diferència?

Text 1

Enmig del trànsit de la ciutat, les bicicletes són els vehicles més vulnerables. Els
ciclistes urbans generalment inspiren simpatia per la seva decisió d'emprar un mitjà
de transport de característiques modestes, esportives i ecològiques. Tanmateix, el
vianant també és força vulnerable, i moltes vegades es troba indefens quan el
ciclista envaeix el seu terreny. Els mateixos ciclistes es troben desconcertats pel
descontrol o la inexistència de normatives específiques que defineixin els seus
drets quan fan ús del vehicle.

Text 2

Som cada dia testimoni que, enmig del trànsit de la ciutat, les bicicletes són els
vehicles més vulnerables. Estic segur que els ciclistes urbans inspirem simpatia per
la nostra decisió d'emprar un mitjà de transport de característiques modestes,
esportives i ecològiques. Tanmateix, admet que el vianant també és força

95
 vulnerable, i moltes vegades es troba indefens quan un ciclista envaeix el seu
terreny. Fins i tot pens que els mateixos ciclistes ens trobem desconcertats pel
descontrol o la inexistència de normatives específiques que defineixin els nostres
drets quan fem ús del vehicle.

6.2 Estructura

[1] Introducció. Serveix per captar l’atenció del públic i té l’objectiu de cercar-ne la
complicitat. Pot tenir més o menys extensió i ser més o menys necessària.

[2] Exposició del cas i formulació de la tesi. S’hi explica la qüestió que motiva la
polèmica per fer prendre consciència de la situació al receptor. L’argumentador no
pot pressuposar que les altres persones parteixen del mateix lloc que ell.

[3] Exposició de la tesi i els arguments de la part contrària i crítica d’aquests

arguments (si pertoca). Aquesta part pot no ser-hi.

[4] Exposició dels arguments que defensen la tesi.

[5] Conclusió. Ha d’afirmar només el que ha estat provat al llarg de l’argumentació.

Aquesta estructura en cinc parts pot experimentar, lògicament, diferències molt

grans segons els textos i els contextos (és ben diferent la resposta a la pregunta
d’un debat que un article científic, per exemple) o el grau d’exigència
argumentativa. Així, cada autor pot determinar si li convé seguir un model clàssic
d’argumentació com el presentat, part per part, o si fon algunes de les parts o les
ofereix barrejades o en un ordre diferent.

Llegeix aquest text argumentatiu i comenta’n l’estructura.

Cotxes autònoms: un dilema moral Diari Ara 23/10/2016

Imaginem que ens trobem en una carretera convencional de muntanya. Què faríem
si de cop un nen en bicicleta surt d'imprevist en un revolt envaint el nostre carril? La
resposta de qualsevol humà és clara: pitjar a fons el pedal de fre, mantenir el cotxe
dins l'asfalt, agafar el volant amb força… i tancar els ulls.

96
El cotxe autònom serà una realitat en un futur no gaire llunyà. Però ¿compraríem
un vehicle que optaria per fer-nos fora de la carretera per evitar una col·lisió?
Confiaríem la nostra vida i la dels ocupants a un sistema informàtic, malgrat que
aquest sistema sigui a priori més segur que la conducta humana?

Les reaccions programades pels vehicles autònoms obren un debat moral i ètic
molt interessant, alhora que generen dubtes i incerteses sobre el comportament
d'aquest tipus de vehicles en situacions límit.

Els cotxes autònoms funcionen mitjançant un processador que analitza tota la

informació que rep dels diferents sensors i càmeres del vehicle. Molt probablement
els vehicles autònoms seran més segurs que la majoria de conductors, ja que no
faran imprudències com beure alcohol, consumir drogues o prendre medicaments
abans d'iniciar la marxa, saltar-se un semàfor en vermell o no respectar un senyal
d'stop o de cedir el pas, cosa que disminuiria el risc d'accidents en aquesta mena
de situacions.

Els ordinadors que dirigirien el vehicle, però, responen en funció de la programació

prèvia que han rebut, és a dir, que no són intel·ligents ni realment autònoms, ja que
sempre responen a les ordres per a les quals s'han programat. I si el seu
programador preveu que per evitar atropellar un ciclista el cotxe ha de sortir de la
carretera, ho farà, encara que potser el marge de seguretat no serà suficient o
podrà xocar amb un arbre i, d'aquesta manera, posar en perill la integritat física
dels ocupants del vehicle.

Vet aquí, doncs, un enorme dilema moral amb què se les han de veure els
programadors dels vehicles autònoms. En cas que l'accident sigui inevitable, quin
patró ha de seguir el vehicle? Ha de jutjar quants ocupants trasllada i quantes
víctimes potencials pot ocasionar si hi ha un atropellament? Ha d'ocupar el carril
contrari, amb el risc que un altre vehicle no tingui temps de reacció i xocar de cara?
I si en comptes d'un ciclista és un grup d'escolars i el cotxe només està ocupat per
una persona? Ha de prioritzar salvar la vida dels ocupants o la vida dels vianants,
ciclistes o ocupants d'altres vehicles?

A priori, podem pensar que èticament és preferible posar en risc la vida dels
ocupants del vehicle per evitar, per exemple, l'atropellament de 10 escolars. Ara bé,
la majoria de nosaltres reaccionaria frenant i mantenint el cotxe dins el nostre carril,

97
 ja que l'instint d'autoprotecció en aquestes situacions límit és el que fa que
reaccionem d'una manera en dècimes de segon.

Per acabar, una petita reflexió. Honradament, ¿compraríeu un cotxe que posés en
risc la vostra vida i la de la vostra família, amics i companys en una situació límit?
Probablement la seva resposta és que no. ¿Però no heu pujat amb algú que ha
comés alguna imprudència al volant o que no estava en les millors condicions per
circular? En aquest cas, la vostra resposta probablement serà afirmativa.

En definitiva, el debat ètic i moral que obre el vehicle autònom és laberíntic i

polièdric. Arribats a aquest punt, fins i tot he de reconèixer que no tinc gaire clar el
futur i la viabilitat del vehicle autònom.

6. 3 Tipus d’arguments

Per convèncer s'han d'escollir arguments sòlids, difícils de rebatre. Hi ha molts de

tipus d’arguments: apel·lar a l’experiència personal, basar-se en màximes o
refranys acceptats per la societat, aportar dades i fets que mostren una realitat,
comparar avantatges o inconvenients, els arguments basats en exemples, els que
utilitzen analogies, els que es fonamenten en una autoritat, els arguments sobre les
causes i els arguments de caràcter deductiu en són uns quants. Quan hi ha errors
en la construcció dels arguments es produeixen les fal·làcies argumentatives, que
cal saber detectar i esmenar si es vol afavorir l’èxit de l’argumentació.

Exemples

1. Els arguments basats en exemples consisteixen a aportar proves que justifiquen

una generalització expressada en una tesi o conclusió.
2. Es tracta d’un tipus d’argument molt emprat en els discursos argumentatius. Es té
realment la sensació que una tesi queda demostrada si es poden aportar exemples
de la seva veracitat. Una afirmació es pot reforçar amb un o més exemples
específics. L’acumulació d’exemples, però, pot estancar la progressió del text i fer-
lo monòton.
3. Una bona norma perquè els exemples resultin convincents és preguntar-se de
quina informació de context disposa el receptor, que pugui fer-li acceptable i
comprensible l’exemple.
Conclusió: El Futbol Club Barcelona és el club més potent econòmicament
98
 d’Europa.
Argument (amb exemple): El seu pressupost per a aquest any és de 120.000.000
d’euros.
[Informació de context: el segon club d’Europa pel que fa al pressupost és el Milan,
a molta distància, amb una quantitat de 60.000.000 d’euros.]

4. En qualsevol cas, no es pot abusar dels exemples i no han de ser mai l'únic tipus
d'argument que s'utilitza.

Arguments d’autoritat

Els arguments d’autoritat aporten afirmacions o conclusions enunciades per una

persona o una entitat experta en la matèria de què es parla.

Exemple:
Tesi: La indústria de la pesca japonesa posa en perill la supervivència de moltes
espècies de balenes

Argument (d’autoritat): ...tal com afirma l’organització ecologista Greenpeace.

Argument del benefici.

S'al·lega els beneficis que es derivaran d'una actuació determinada.

Ex. Dóna sang. Salvaràs vides.

Arguments causals

S'argumenta una afirmació recorrent a les seves causes.

Tesi: S’han mort les petúnies.

Argument (causal): Ha fet molta calor.

Tesi: La revolta social argentina és inevitable

Argument (causal): Hi ha hagut un gran malestar entre la població per raons

d’escassetat econòmica i un gran descontentament per les pràctiques corruptes
dels dirigents argentins.

99
S'ha d'estar segur que hi ha una correlació entre els dos fets fins al punt que un
pugui ser causa de l’altre i que no es tracta d’una casualitat o una coincidència. És
molt fàcil incórrer en l’error de cercar relacions causals on no n’hi ha.

L’equip va perdre.

Argument (causal): Messi no va poder jugar per culpa d’una grip.

En aquest cas podria ser, lògicament, que l’equip hagués perdut per no haver pogut
prendre part en el joc un jugador determinat,però també es pot tractar d’una
casualitat.

Un altre consell per construir una argumentació causal adequada és plantejar-se si

hi ha altres causes que puguin explicar o justificar un fet, a banda la que inicialment
es considera. Perquè sovint es tendeix a argumentar a partir d’una sola causa, com
si els fets fossin molt simples, mentre que en realitat és freqüent que n’intervinguin
moltes més.

Ús de dades, xifres i estadístiques.

Les opinions són sempre discutibles, però els fets es consideren inqüestionables.
Per això, un recurs eficaç per a convéncer és presentar com a fets inqüestionables
determinades informacions. L'ús de xifres o dades estadístiques augmenten l’efecte
d’objectivitat , i el receptor oblida que les xifres i les estadístiques es poden
manipular fàcilment. Per exemple:

En el 25 % dels casos de violència domèstica l’agressor és immigrant.

(En el 75% dels casos de violència domèstica l’agressor NO és immigrant)

Fal·làcies argumentatives

Les fal·làcies són errors en els arguments que invaliden el raonament. Els
raonaments construïts amb fal·làcies aboquen a conclusions falses. Les fal·làcies
són tan habituals que sovint es fa difícil detectar-les.

Exemples de fal·làcies argumentatives

Fal·làcia per la ignorància

Consisteix a afirmar la veritat d'una conclusió perquè no s'ha pogut demostrar el

contrari.

100
Exemples:
Les prediccions de l'astrologia són vertaderes perquè ningú no pot provar que no
hi hagi una influència dels astres en la nostra vida.

És obvi que els esperits existeixen, perquè ningú encara no ha sabut demostrar
que no fos així.

Els dos exemples són mostres de fal·làcies argumentatives. No es pot defensar

que els esperits no existeixen amb l'argument que ningú no ha pogut demostrar
que no existeixen.

Fal·làcia d’atac a la persona (també anomenada ad hominem).

Atacar la persona i no els seus arguments. Una autoritat citada només es pot
desqualificar si no està ben informada o si no és imparcial. No per ella mateixa.

Exemples

“Els ecologistes diuen que consumim massa energia; però no en facis cas perquè
els ecologistes fumen marihuana ".

Fal·làcia del llenguatge emotiu: populisme.

No és adequat argumentar formalment fent servir un llenguatge fonamentalment

emotiu per influir en les opinions dels interlocutors.

«Confiï que em doneu aquesta feina. En realitat, la necessit imperiosament, perquè

la meva mare està malalta i els meus germans no treballen encara»

En aquest tipus de raonament s'ometen les raons adequades i s'exposen raons no

vinculades amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l'auditori,
despertant sentiments i emocions. És una argumentació demagògica.

Exemples:
"Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els
estrangers els roben la feina i el pa?"

«No hem de votar el senyor S, durà el caos al nostre país».

101
Si és impossible acotar i classificar tots els tipus d'arguments , més difícil és encara
classificar les fal·làcies argumentatives. Els exemples mostren les fal·làcies
separades del text- el context- i per tant no s'han de detectar. Identificar les
fal·làcies quan apareixen en el text és més complicat.

Estratègies per argumentar

L’equilibri entre arguments de diversa naturalesa pot afavorir l’objectiu del text
argumentatiu, com es pot veure en aquest exemple, en què combina un argument
deductiu, un altre amb exemples i un altre d’autoritat.

Tesi: Els polítics del grup opositor no són corruptes.

Argument 1 (deductiu amb definició del terme): Si ser corrupte significa tenir un
comportament il·legal, i cap membre del partit opositor no ha tingut un
comportament il·legal, llavors cap membre del partit opositor no ha estat corrupte.
Argument 2 (exemples): Diverses acusacions no fonamentades han pogut fer
pensar, erròniament, que els polítics del grup opositor han estat corruptes. El
diputat Joan Castell, per exemple, ha estat absolt recentment de l’acusació de
prevaricació que ha tingut oberta durant molt de temps. Altres acusacions
semblants (casos Marsà, Busqueta i Ruscalleda), que finalment s’han demostrat
sense fonament, han pogut induir a pensar el contrari del que aquí es conclou.

Argument 3 (autoritat): L’expresident del grup, home respectat per tots els partits
polítics, profund coneixedor de la situació del país i actualment vicepresident del
Senat, ha mostrat la seva convicció que els polítics del grup opositor no han estat
corruptes, en una entrevista que publica avui La Vanguardia.

El text següent conté una contraargumentació incorporada per la persona que

argumenta al seu text. Es tracta d’un exercici retòric que pot acabar donant més
força a la conclusió.

Tesi: S’ha de reduir dràsticament l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera...

Argument: ...perquè contaminen i destrueixen el medi ambient.

102
Contraargument: Es podria dir que si es redueixen les emissions l’economia se’n
ressentirà, ja que tancaran moltes empreses i, per tant, augmentarà l’atur.

Refutació del contraargument:Però el medi ambient millorarà,i es crearan noves

empreses dedicades al reciclatge o a l’estudi i conservació de la natura. I, de
retruc, és clar, nous llocs de feina.

S’ha de reduir, doncs, l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera perquè

contaminen i destrueixen el medi ambient. És cert que hi ha el perill que l’economia
se’n ressenti a curt termini, però també és veritat que no trigaran a aparèixer noves
ocupacions i que es generaran activitats econòmiques fruit de les polítiques
relacionades amb la protecció del medi ambient.

ACTIVITATS

Quina és la tesi i l’argument?

L’home actual sent una frustració davant l’avenç de les noves tecnologies. Això és
així perquè només és capaç d’utilitzar el 5 % del potencial de les màquines
informàtiques. Aquesta taxativa afirmació correspon a S. R. Ruth, professor de
Ciències de la Computació i de la Decisió a la Universitat nord-americana George
Mason, que pensa, tanmateix, que la informàtica, utilitzada amb una bona dosi
d’humanisme pot oferir a la humanitat molts serveis.

Llegeix la situació següent i respon les qüestions.

Pertanys a un col·lectiu del barri que cada mes posa a consideració dels membres
una qüestió d'interès familiar. Les opinions es presenten i comenten en una trobada
i s'editen finalment en una publicació local. Aquest mes correspon parlar de
l'automedicació. Vet aquí el cartell anunciador:

Hi ha familiars que han utilitzat remeis que els han anat força bé.

Hi ha molts medicaments a la farmaciola de casa.

Hi ha anuncis de medicaments que ens diuen que van tan i tan bé.

Hi ha una farmàcia que és més a l'abast que el metge de capçalera.

És tan fàcil automedicar-se! Per què no ho hem de fer!

103
 Com són les persones que voldries convèncer?

De quina manera et faràs present en l'argumentació: implicant-hi personalment o

sense fer-ho?

Pensa arguments que defensin la tesi que proposes. Formula'ls de manera clara i
breu.

Com introduiràs el tema perquè capti l'atenció de l'oient o del lector?

Quin argument consideres més rellevant, per insistir-hi a la conclusió?

Exemples de textos

Llegeix aquest text argumentatiu i el comentari.

L'economia circular i col·laborativa combat el consumisme acrític

Us imaginau un món en què , en lloc de tenir la roba del vostre armari en

propietat , la tenguéssiu llogada? Es tracta de concebre l'accés als productes com
un servei i no tant com un acte de propietat, que seria compartida. D'aquesta
manera, si, posem per cas, us canseu del jersei blau, podeu tornar-lo al circuit dels
armaris llogats, perquè el faci servir algú altre, si està en bon estat, i vosaltres
demanau al circuit un jersei vermell, que potser abans ha passat per l'armari llogat
d'algú altre.

El consumisme compulsiu que al llarg de les últimes dècades ha estat un dels

senyals d'identitat de les societats occidentals comença, encara que lleugerament,
el seu declivi. El consum en si mateix no és dolent, és més, resulta imprescindible
per aconseguir la necessària recuperació de l'economia a tots els nivells, però el
consumisme acrític, innecessari i excessiu que s'havia potenciat ens portava al
col·lapse. Després de tants d'anys de crisi i de la clara reducció de la despesa
familiar, comença a haver-hi senyals que res tornarà a ser com abans. Els motius
no són només econòmics, s'han de cercar en els moviments a més llarga escala
que la crisi pot haver accelerat.

Hi ha dos elements clau en aquest canvi de tendència. El primer és la consciència,

afortunadament cada cop més estesa, de l'impacte negatiu sobre el planeta
104
d'aquest consumisme extrem. Més enllà dels efectes del canvi climàtic, les
conseqúències del qual ja sabem que poden ser catastròfiques, també sabem que
els recursos són finits i que estem provocant tal quantitat de residus de tot tipus
que s'està creant un monumental problema de gestió i emmagatzematge. En
aquest sentit, guanyen força moviments i iniciatives que tenen com a objectiu
generar el mínim de residus possibles i , en cas de fer-ho, reciclar-los de manera
que puguin convertir-se en la matèria primera per a nous productes sense
necessitat de gastar els recursos existents. L'extrem seria l'economia circular,
coneguda també com el cradle to cradle ( del bressol al bressol), que té com a
objectiu que tot pugui ser reutilitzable.

Ja hi ha grans empreses de sectors tradicionals que estan provant els models de

l'economia circular en el seu negoci. La sueca H&M ha desenvolupat una
prova:posa uns contenidors a le botigues on recullen la roba que els seus clients ja
no volen fer servir. A cada client que hi deixa una bossa li regalen un val de
descompte de cinc euros per a la pròxima compra. Al principi, aquesta roba es
reciclava per fer fibres de cotó, que es feien servir,per exemple,en aïllaments, i els
productes que estaven més bé s'enviaven a països en vies de desenvolupament.
Des del febrer d'aquest any (2014), però, H&M ja recicla les peces de roba per fer-
ne de noves i tornar-les al cercle.

L'altra gran tendència, en certa manera relacionada, té a veure amb una nova
manera d'entendre el progrés i les maneres de viure. En concordança amb
moviments com el decreixement , s'imposen altres sistemes de funcionament
centrats no tant en la possessió dels béns com en la col·laboració i el fet de
compartir. N'hi ha que es poden entendre com un negoci, però la majoria funcionen
de manera lliure sense que hi hagi intercanvi comercial entremig.

Un exemple d'aquesta tendència és el carsharing. Els 700.000 cotxes que hi ha a

Barcelona es fan servir un 5% del temps al llarg d'un any. Un vehicle aturat és una
despesa inútil, i per això cada cop sorgeixen més iniciatives encaminades a reduir
el nombre de vehicles que hi ha al carrer. A ciutats com Londres i Berlín, hi ha
cotxes aparcats al carrer – generalment Mini o Smart petits i de baix consum-. En
aquests serveis, els usuaris no necessiten ni tan sols reservar-los, sinó que hi
pugen directament, com passa per exemple al bicing.

Si a això s'hi suma la filosofia de fer-s'ho un mateix i la desaparició del crèdit barat
que incentivava el consum acrític ens trobem en una situació de canvi de tendència
105
molt atractiu. I queda clar que el món del comerç i l'economia en general s'hi
hauran d'anar adaptant.

Comentari del text argumentatiu

És un article d'opinió de l'autor X publicat al diari Ara Balears de diumenge 21 de

desembre del 2014.

El text segueix l'estructura estàndard d'un text argumentatiu: introducció ( 1r

paràgraf), exposició de la tesi ( 2n paràgraf) , exposició dels arguments que de
fensen la tesi ( paràgrafs 3 i 4) i conclusió ( paràgraf 5).

A la introducció, per captar l'atenció del públic i cercar-ne la complicitat, fa servir un

estil directe i proper: per això utilitza el recurs de la interrogació retòrica que apel·la
directament al receptor. Després fa servir un exemple – adreçat sobretot a un
públic jove- fàcil d'entendre per cercar-ne l'empatia.

A la introducció fa servir la segona persona del plural: parla a un vosaltres a qui

adreça la pregunta. A la resta del text fa servir la primera persona del plural: tu ,
lector, i jo , autor, som nosaltres perquè pensam(?) el mateix. L'emissor es
presenta formant part d'un conjunt més ampli.

Al segon paràgraf exposa la tesi: el consumisme compulsiu de les societats

occidentals comença, encara que lleugerament, el seu declivi. Segons l'autor, el
consumisme acrític, innecessari i excessiu que s'havia potenciat ens portava al
col·lapse. La crisi ens ha fet canviar els hàbits.

Al tecer i quart paràgraf exposa els arguments repetint el mateix esquema: utilitza
dos arguments causals i cada argument s'explica amb un exemple.

El primer argument causal- paràgraf tercer- que fa servir per explicar el canvi
d'hàbit consumista és la consciència medioambiental de la població:reciclam
perquè el consum compulsiu genera residus excessius. Aquesta és la premissa
que fa servir l'autor per convèncer el lector.

Parla d'una pràctica concreta de reciclatge- el cradle to cradle- i explica l'exemple

de la botiga de roba sueca H&M.

El segon argument-quart paràgraf- també és causal. El consumidor comparteix els

béns perquè amb la crisi no és sostenible tenir-los amb propietat. Per argumentar-

106
ho posa l'exemple del carsharing i l'avala amb una sèrie de dades sobre l'ús del
cotxes a la ciutat de Barcelona.

A la conclusió – cinquè paràgraf- repeteix la tesi i la defensa amb un altre arguemnt

causal : la societat consumista ha racionalitzat els hàbits de consum perquè la crisi
ha fet impossible el consumisme compulsiu.

Llegeix aquest text argumentatiu i fes-ne el comentari. Guia de comentari:

Quina tesi defensa el text?

Quina estructura té el text?

Explica els tipus d'arguments que fa servir.

S’hi viu bé, a Mallorca

SEBASTIÀ ALZAMORA 12/03/2017 ARA BALEARS

Balears és la comunitat autònoma que registra el major nombre de casos de

violència d’homes contra dones de tot Espanya. Concretament, 93 dones de cada
deu mil pateixen maltractaments a mans dels seus homes, tot i que aquesta dada
només pot ser orientativa perquè s’extreu del nombre de denúncies presentades
per aquest motiu, i el percentatge de denúncia per part de les dones illenques és
especialment baix. Ells maltracten més que ningú i elles denuncien menys que
ningú. Les dades són les que proporciona l’Observatori de la Violència de Gènere
del Consell General del Poder Judicial, i no és la primera vegada que Balears se
situa al capdavant d’aquest rànquing macabre. El més macabre i trist de tots els
rànquings, sens dubte. Però que guarda una relació estreta amb altres índexs en
els quals Balears també obté posicions tristament punteres.

Ara mateix, Balears es troba a la cua de tot Europa en educació (dades de l’Índex
de Desenvolupament Juvenil Comparat 2016, elaborat pel centre Reina Sofia dins
el projecte Scopio). També, a la cua de totes les comunitats autònomes de l’estat
espanyol pel que fa a R+D (dades de l’Institut Nacional d’Estadística). A la cua
(segons el baròmetre de l’Eurostat) en nombre de joves universitaris i al capdavant
pel que fa al nombre de ni-nis (joves d’entre 20 i 24 anys que ni estudien ni
treballen). A la cua (lloc 175 sobre 268, dades de la Fundació Impulsa) entre les

107
 regions europees pel que fa a competitivitat, tot i tractar-se d’un dels destins
turístics més importants del món. A la cua, per descomptat i com sempre, pel que fa
a inversions de l’Estat i en recepció de fons europeus, sense deixar de ser una de
les comunitats amb un dèficit fiscal més insostenible. Afegiu-hi un mercat laboral en
què hi concorren la precarietat i l’estacionalització dels llocs de treball i uns índexs
d’atur sempre insostenibles. El panorama que sorgeix de la combinació de tot
plegat és el d’una societat extremadament desigual i desestructurada, amb àmplies
capes de la població condemnades a un estil de vida basat en la falta
d’expectatives personals i en l’empobriment educatiu i cultural, que funcionen per
estímuls i respostes cada vegada més primaris i immediats. Analfabets
escolaritzats que malviuen amb treballs porqueria, i que gasten el poc que guanyen
en productes de consum porqueria.

Estic dient que la violència d’homes contra dones és directament proporcional a la

falta d’educació i de qualitat de vida? No, perquè és sabut que aquesta violència es
produeix també, i no gens residualment, en parelles de nivell cultural i poder
adquisitiu alt. Però sí que hi ha motius per sospitar que l’empobriment no tan sols
econòmic, sinó també cultural, de les persones, contribueix a la multiplicació i
l’expansió de la violència contra les dones. La violència creix robusta quan
s’alimenta d’ignorància i desesperació.

MODEL PER A ESCRIURE UN TEXT ARGUMENTATIU

( De l’esquema previ a la redacció del text)

L’ús de la bicicleta a les ciutats: avantatges i inconvenients.

Introducció

Dada estadística: ciutats europees: 30% desplaçaments habituals

Tesi: Cal fomentar l’ús de les bicicletes a les ciutats

Avançar l’estructura: Avantatges i inconvenients de l’ús de la bicicleta a les ciutats

Avantatges

Millora la salut

No contamina: soroll, emissió de gasos

Democratitza la mobilitat: gent jove o gran, rica o pobra.

108
Redueix les despeses familiars

Inconvenients

Condicions climàtiques poc adequades

Risc d’accident: perill de l’entorn motoritzat en el qual es mou

Risc de robatoris

Conclusions

L’ús de la bicicleta a les ciutats: avantatges i inconvenients.

En nombroses ciutats europees la bicicleta suposa ja el 30% dels desplaçaments

habituals. Per tant, ens adonem que cada vegada es veu més convenient l’ús de la
bicicleta a les grans ciutats. A continuació n’exposarem els avantatges i els
inconvenients.

D’entrada, anar en bicicleta millora la salut : enforteix el cor i redueix les

possibilitats de patir una afecció cardiovascular, augmenta la capacitat pulmonar,
millora el to muscular, reforça les articulacions, i actua favorablement en malalties
com la bronquitis crònica o l’asma. En segon lloc, la bicicleta no contamina perquè
d’una banda és un vehicle totalment silenciós, i de l’altra no emet gasos que
perjudiquen l’aire urbà, com el diòxid de carboni. A més a més, la bicicleta
democratitza la mobilitat, perquè hi tenen accés tots els grups socials( grans, joves,
rics, pobres..). Finalment, l’ús d’aquest vehicle de dues rodes, redueix les despeses
familiars en comparació amb el cotxe.

Pel que fa als inconvenients, hem d’apuntar en primer lloc que les condicions
climàtiques condicionen molt el desplaçament en bicicleta . D’altra banda, el seu
ús augmenta el risc d’accidents, però el perill no el trobem en el vehicle i la seva
conducció, sinó en l’entorn motoritzat en el qual es mou. En tercer lloc,cal anar
alerta amb els robatoris i posar les mesures necessàries perquè no es produeixin,
com utilitzar diferents cadenats per lligar-la, o els aparcaments bici de barra
horitzontal.

En conclusió, malgrat que anar en bicicleta té avantatges i inconvenients, és obvi

que la importància dels avantatges esmentats fa recomanable el seu ús. Caldria
analitzar si les institucions públiques es preocupen d’aquest tema i de quina
manera en fomenten l’ús.
109
 PRONOMS FEBLES
EL
LA
Determinat ELS
(el/la aquest) LES

CD Indeterminat EN
(Què?) (res)

Numeral EN + num o quan

quantificador

Neutre HO
(oració amb que)
(això/allò)

CI 1a 2a 3a
Masculí i femení singular EM ET LI LIS
(a qui/per a qui?) Masculí i femení plural ENS US ELS

(preposició a/per a)

Ser
Estar
ATRIBUT Semblar INDETERMINAT: HO
Parèixer DETERMINAT: EL, LA, ELS, LES

CC Qualsevol preposició HI
(lloc,mode...) Preposició DE EN

CRV Qualsevol preposició HI

(verb+preposició) Preposició DE EN
C PREDICATIU HI

110
Ordre dels pronoms:

Pots simplificar mirant la funció que fan els pronoms de la manera següent:

CI + CD + C prep./CC

Demanaré el permís (CD) als professors (CI). Els el (CI CD) demanaré

111
Combinació de CD determinat + CI singular:

el + li = l'hi / li'l
la + li = la hi / li la
els + li = els hi / li'ls
les + li = les hi / li les

Els pronoms es, et, em quan van davant d’un altre pronom, davant del verb, canvien a les
formes se, te i me.

Em va agafar el llibre Me'l va agafar

Els pronoms us, ens, el, els i en apareixen amb aquestes formes (us, ens, el, els, en o bé:
‘ns ‘l, ‘ls, ‘n) quan són el segon pronom de darrere d’un verb. En canvi quan són el primer
pronom adopten les formes –vos, -nos, -lo, -los, -ne.

Parlau-ne amb discrecció

Parlau-los-en amb discrecció.

Combinacions impossibles:

Dos pronoms iguals encara que facin funcions diferents.

Treia pa del calaix: en treia pa / en treia del calaix.

EN+HO

HO+HI

CD

a) Hem tret vi de la bota:

b) La meva germana m'explica contes abans d'anar a dormir:

c) Ells han dit que la meva germana arribarà tard:

d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat:

e) La mare ha comprat la bicicleta al Pere:

112
f) He pogut aconseguir aquests discos tan bons:

g) No sé què pensa fer:

h) Demana-li si vol venir al cinema amb nosaltres:.

i) Treu aquella jaqueta de sobre la taula:.

CI

a) Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema:

b) Reserva, per a nosaltres, una habitació a l'hotel:

c) La Xènia va comprar una corbata per al seu xicot:

d) Hem proposat a les nostres amigues d'anar a ballar una estona:

e) No diguis res al Carles:

f) Envia una salutació de part meva a la teva cosina:

g) No vol dir res als seus pares:

h) Reparteix aquest qüestionari als teus companys de classe:

CRV

a) L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual.

b) M'he assabentat del teu problema. .

c) Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant.

d) Ja no confio en tu.

CC

a)Pensa a anar fins a Calella amb bicicleta.

b)La mainadera es ventava desesperadament.

c)Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.

113
Atribut

a) El meu fill està malalt

b) En Lluís és el metge de la família

c) Sembles cansat

d) El meu pare està amoïnat

e) Na Clàudia està molt enfadada

f) Em sembla que són els propietaris de la botiga

CP

g) El consideren un pobre home

h) La Mireia porta les sabates descordades.

i) La Maria s'ha posat vermella

j) Aquest informe ha quedat incomplet.

k) Prefereix l'arròs covat

l) En saber la notícia va caure desmaiat

m) A causa de l'accident va quedar cec

n) Han declarat molt nerviosos davant del jutge

o) Que s'ha fet agre el vi?

1. Escriu els complements i substitueix-los:

a)La Rosa i la Raquel van dur els seus cosins a la muntanya dissabte

b)Viu feliç

c)La Clara ara se sent feliç amb tu.

d)Retalla els dibuixos per a les nines.

e)Diu que no tens raó

f)Aniré de vacances a Sardenya

g)Dóna els diners a les clientes

114
h)Aquest problema no té solució

i)La qüestió és complicada.

2·Completa les frases següents amb el pronom feble corresponent:

1. Alguna cosa obstrueix la porta i no puc obrir____.

2. Mai he vist un partit de bàsquet en directe. Però, ____ he vist molts de futbol.

3. Heu reservat l’habitació? –– ____ vaig reservar la setmana passada.

4. Agafa els tovallons i guarda ____ al calaix.

5. Diuen que hi ha un circ a la ciutat, però jo encara no ____ he vist.

6. Això no queda bé aquí, canvieu ____ de lloc.

7. Pots deixar-me un bolígraf? –– ____ sent, no ____ tinc cap.

8. Què fas amb les flors? –– Estic collint ____ perquè vull trasplantar ____ algunes.

9. Els petits no estaven quiets i ____ vaig llegir un conte per calmar____.
10. Aquella és la teva veïna? Sí, segur que ____ és.
11. He de parlar amb en Josep. –– Jo ____ veuré avui. Vols que ____ digui alguna cosa?
12. Ahir em van regalar tres quadres. Tu ____ vols un?
13. Maradona va arribar a ser un mite, però ara ja no ____ és.
14. N’Aina em va donar les fotografies perquè ____ miràs i ____ digués que ____
semblaven.
15. La veïna em va demanar un saler i encara no me ____ ha tornat.
16. No és coix, però per la manera de caminar ____ sembla.
17. He parlat amb els teus alumnes però no _____ he pogut dir la veritat.
18. Per dinar, hi havia estofat de vedella i vam menjar_____ tots.
19. A en Toni, no li agrada dir mentides, però ____ diu moltes.
20. Sort que els veïns ens van ajudar. Haurem de donar____ les gràcies.
21. En Pere gaudeix molt amb les pel·lícules de l’oest però ara no pot veure____.
22. A Jaume, li encanta la mistela, però ara no ____ pot beure.
23. Va agafar fulls en blanc per fer____ un esborrany de la redacció.
24. Veniu de veure la pel·lícula? Jo encara no ____ he anat perquè no sé si ____ vull
veure.
25. En un port tan petit com aquest, només ____ caben tres vaixells.
26. Que n’Enric vagi a la platja i ____ agafi un bon lloc. Després ____ anirem nosaltres.
115
27. Me’n vaig a Cuba i no sé quan ____ tornaré.
28. Si veus n’Empar plorant al pati, deixa____ . Sempre ____ fa quan la castiguen a
anar____.

3.Digues quins són els complements subratllats i substitueix-los per la combinació

de pronoms febles adients:

a) Demà agafaré les instàncies per al meu company. Demà les hi agafaré.

b) En Ramon ha comprat pomes per a na Rosa.

c) Els ciclistes baixaven ràpidament del port de muntanya.

d) En Joan recita poemes a na Lídia.

e) Na Teresa deu el sopar a en Pere.

f) Vam haver de dur el meu germà a urgències.

g) Haurem de donar la revista a la portera.

h) Na Júlia, pensa bé les coses.

i) N’Emili pagarà una ronda a na Irene

j) Han plantat un arbre nou al bosc.

k) No s’esforça a fer-ho bé.

l) En Xavier ha trencat les tasses sense voler.

m) En Miquel ha recomanat el seu llibre a na Mercè.

n) Vàrem arribar de París amb avió.

116
o) Na Marta ha comprat al seu nebot una carpeta nova.

p) No veig el teu germà des de l’any passat.

q) No has donat la teva adreça al professor.

r) El padrí ha fet una besada al seu nét.

s) La teva germana no ha comprat beguda per als xics.

t) Només podem demanar a les teves amigues la seva col·laboració.

u) Voldria dir a les meves germanes que arribarem demà.

v) Procura treure molts refrescos de la nevera.

w) Posa més refrescos dins la nevera.

x) He vist la senyora Carme a cal metge.

y) Quan vagis a l’hort, porta uns quants quilos de peres als teus germans.

z) Sempre conta a nosaltres la mateixa història.

4. Fes la combinació adient:

a)Li hem dit que ens deixi el cotxe i no ____________ ha volgut deixar.

b)Na Júlia li ha fet un regal, però tu no __________ has fet cap.

c)Si no has donat la notícia als teus pares, dóna __________, per favor.
d)Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres, __________ heu
visitades?
e)Li hem dit que ens conti la pel·lícula i no __________ ha volguda contar.
f)El problema que tenen, no saben qui ___________ resoldrà.
117
g)Creia que trobaria na Isabel a ca seva, però no __________ he trobada.
h)El rellotge que et va regalar el teu cosí, no __________ has posat mai.
i)–Voleu portar-nos això? – ________ portem de seguida.
j)S’ha comprat una pilota però, al seu germà, no _________ deixa.

PRONOMS RELATIUS
1. Escriu si el que és relatiu o conjunció:

a)L’home que hi ha al racó us prega que tanqueu la finestra.

b) La noia que vaig saludar l’altre dia diu que és veïna teva.

c) L’article que publica aquesta revista exigeix que s’aclareixin certes afirmacions que va
fer un conseller.

d) Ja m’han dit que les úniques persones que m’aplaudien en el recital éreu tu i el teu
xicot.

e) És probable que l’autocar no pugui fer els serveis que tenia contractats.

2. Completa les frases següents amb la forma del relatiu qui o què segons
convingui.

1. L’afer de_________ parlàvem era molt interessant. 2. El nen de _________ parlàvem

era molt inquiet. 3. El cotxe amb _________ anàvem era molt vell. 4. La noia de
_________ s’ha enamorat és molt intel·ligent. 5. El llibre a _________ et refereixes, ja l’he
llegit. 6. Aquells amb _________vas dinar ahir, jo els conec.

3. Completa amb la forma del relatiu simple més adient.

1. Ha rebut la carta _________ em vas enviar. 2. La noia amb _________ parlava és

brasilera. 3. El cotxe de_________ parleu és meu. 4. S’ho escoltava com aquell
_________ sent ploure. 5. Allò _________ volíeu ja ha arribat. 6. El cava _________ beus
no és gaire bo.

4. Divideix les oracions de relatiu següents en explicatives i especificatives.

1. En Ferran, que vol ser veterinari, ha entrat a la universitat. 2. Els alumnes que estudien
aprovaran. 3. No us escolteu aquest professor, que sempre rondina. 4. El llibre que en
118
Francesc llegia era una novel·la molt bona. 5. L’atracador va fugir amb els diners que
havia robat. 6. Els noi amb qui he anat de vacances és danès. 7. Aquell noi, amb qui havia
compartit pis, era danès.

5. Posa el relatiu que calgui en cada cas.

1. Aquesta és la persona de __________ t’han parlat. 2. No sabia la combinació, sense

__________ no podia obrir la caixa. 3. El dia __________ va arribar jo no hi era. 4. L’Eva,
amb__________ vaig sortir l’altre dia, duia un jersei de molts colors. 5. Vam iniciar una
subscripció el resultat __________ ens va satisfer. 6. Hi ha hagut una vaga, per
__________ han descomptat molts diners als treballadors. 7. Digueu el motiu per
__________ aquestes paraules no duen accent. 8. __________ van guanyar no s’ho
mereixen. 9. La noia de __________ em parles la conec molt bé. 10. __________ aprèn,
després aprova. 11. Tot allò __________ va passar era la caravana de tractors. 12. Hem
quedat al bar__________ ens vam trobar ahir a la nit. 13. Va aprovar-ho tot a la primera
convocatòria, __________ la va satisfer. 14. El cotxe amb __________ vas topar l’ha
hagut de llençar. 15. No volia abandonar un negoci de__________ treia beneficis.

6. Insereix la segona frase dins la primera utilitzant una forma de relatiu.

1. Tothom parla del partit. Ahir hi ha haver un partit.

2. Trauré les llibretes del calaix. Les havia ficades al calaix.

3. Aquí tens els plànols de la casa. Amb aquests plànols la pots reformar.

4. Té un presseguer. Els préssecs del presseguer són molt dolços.

5. Confio en l’administrador. M’has parlat de l’administrador.

6. Aquell noi és fill del professor. El professor em va suspendre.

119
UNITAT 7: L’HUMANISME
AUSIÀS MARCH
JAUME ROIG

“La carn vol carn, no s’hi pot contradir”

120
 L’humanisme
És un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser
expandit per Europa durant els segles XV i XV.

Europa va encetar des de mitjans del segle XV un període d’expansió demogràfica i

econòmica que es prolongaria al llarg del segle XVI. A més, durant el segle XV es va fer
palès que, paral·lelament a les transformacions econòmiques i polítiques, al camp de les
idees s’estaven produint canvis importants.

El concepte de “Renaixement” és un nom que s’aplica a l’època artística, i per extensió

cultural, que va donar començament a l’Edat Moderna i en la qual es reflecteixen els
ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa en els segles XIV i XVI,
comportant un trencament amb la visió medieval del món.

D’aquesta manera, ja des del segle XIII van produir-se a Europa tot un seguit de
transformacions que anunciaven la fi de l’edat mitjana i l’aparició d’una nova era. Aquestes
transformacions van prendre un ritme accelerat al llarg del segle XV, anunciant el pas de
l’edat mitjana cap a la modernitat a través de:

1. El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La

ciutat es converteix en un centre econòmic i polític, així com cultural i artístic.

2. L’aparició de la burgesia com a classe social ascendent.

3. L’aparició de poders monàrquics forts.

4. Els grans descobriments geogràfics, que van afavorir una visió unitària del món.

5. La difusió de la filosofia clàssica. Des d’aquest moment es tendeix a una separació

clara entre religió i filosofia, entre raó i fe. Es desenvolupava l’Humanisme com a corrent
vital que veia l’home com a centre i mesura fonamental de totes les coses enfront del
teocentrisme.

6. Una major llibertat de pensament, allunyada del dogmatisme medieval, corresponent a

un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les
universitats i, sobretot, l’aparició de la impremta afavoreixerien la difusió de les noves
idees. La cultura passava així dels monestestirs
121
A l’edat mitjana s’havia imposat una concepció del món força jerarquitzada i immutable, en
la qual tot depenia de la voluntat divina. Els éssers humans, als quals només els
corresponia d’obeir aquesta voluntat de Déu, coneixien els seus designis a través de
l’Església.

Al segle XV, la burgesia estava en auge. Cada cop era més nombrosa i més rica. Per
aquest grup social, el valor de les persones no residia en el llinatge, sinó en la seva
capacitat d’obtenir riquesa. A diferència d’allò que preconitzava l’Església, per a ells
l’home era un ésser capaç d’observar, analitzar, canviar i dominar el seu entorn.

La frase “l’home és la mesura de totes les coses” expressava molt bé la seva actitud
davant de la vida. Tot s’analitzava en funció de les repercussions positives o negatives
que pogués tenir per a l’home. Per això, podem afirmar que la seva filosofia era
antropocèntrica i no teocèntrica. S’interessaven molt més pel món natural i social que no
pas per les qüestions espirituals. Déu deixava de ser el terme central de referència en
benefici del propi ésser humà.

Molts homes es van dedicar a l’estudi dels filòsofs i científics antics, grecs i romans, fins
aleshores considerats pagans i, per tant, prohibits. Creien que havien de ser estudiats
directament i no a través de les versions de l’Església. Per aquesta raó defensaven la idea
que s’havia d’escriure en les llengües vulgars, les que parlava la gent, i no en llatí.

El pensament humanista és, en definitva, una concepció filosòfica del món que situa
l’home en el centre de la seva reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i
la llibertat de l’home per interpretar el món. La filosofia clàssica, i especialment l’obra de
Plató, és l’instrument fonamental per a aquesta reflexió. L’Humanisme és un estil de vida
on l’humanista és l’home culte, coneixedor del llatí i del grec, de la filosofia de Plató i
Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l’art. Sovint, ell mateix és poeta, científic i
artista.

D’aquesta manera, l’Humanisme va ser un moviment intel·lectual destinat a transformar

les estructures mentals medievals, per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i
dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els éssers humans
van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus ja que
havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals.
L’humanisme era laic però no anticristià perquè defensava una religió més personal i

122
directa, en què l’home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions
religioses.

Autors:

Dante

Tan gentil apareix i honesta tant Es mostra tan plaent a qui la mira,
la dona meva quan algú saluda, que pels ulls dóna una dolcesa al cor
que tota llengua es torna, trement, muda, que comprendre no pot qui no la prova:
i els ulls no gosen de seguir mirant.
i sembla que als seus llavis, dolç, es troba
Ella camina, quan se sent lloar, un alè suavíssim ple d'amor
benignament d’humilitat vestida; que va dient a l'ànima: sospira.
sembla que sigui una cosa sorgida
com miracle que el cel en terra fa.

Petrarca

L'humanisme a Catalunya

A partir del 1380, a les cancelleries oficials catalanes, a causa del gran coneixement del
llatí dels oficials reials i també del fet que acostumaven a completar a Itàlia la seva
formació de juristes, s’introduí la influència del classicisme, i de la veneració sentida pels
antics, es deriva un culte per la forma literària que restà plasmat tant en la prosa oficial
llatina com en la catalana. Aquest fet tingué molta importància en la penetració de
l’humanisme a Catalunya.

123
Bernat Metge

Bernat Metge és l’escriptor humanista per excel·lència de la literatura catalana.

Neix a Barcelona poc abans de 1346. És fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic)
vinculat amb la casa reial. El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural. La
professió del padrastre, també influeix en la seva formació intel·lectual ja que, a més
d'escrivà i protonotari de la reina Elionor de Prades tradueix obres al català i impulsa la
vocació professional de Bernat Metge a la cancelleria.
Així, seguint el camí del padrastre i amb una excel·lent carrera professional, esdevé notari
i ajudant de registre al servei de la reina Elionor de Sicília. Aquesta dedicació professional
implica el domini de l'escriptura, el coneixement del llatí, el català i l'aragonès i una
formació general bàsica en la doctrina cristiana, les arts liberals i els fonaments del dret i
de la filosofia natural. D'altra banda, la seva dedicació a la literatura demostra un
coneixement de l'occità dels trobadors, del francès i de l'italià.

Quan mor la reina Elionor, passa a treballar com a escrivà per a Joan, príncep hereu que
també és amic i protector de Bernat Metge. Mentre és al seu servei no deixa d'estar
implicat en escàndols i envoltat d'acusacions de corrupció relacionades amb la seva
gestió. El Llibre de Fortuna e Prudència, datat el 1381, explica en versos apariats de vuit
síl·labes el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna, on aprèn que les desgràcies que el
persegueixen són una prova de la providència divina per posar de manifest la seva virtut i
la seva innocència. La seva situació professional millora quan el 1387 Joan puja al tron i
és secretari del rei i la reina. Malgrat tot, els problemes amb la justícia també empitjoren.
El 1388 és processat i el fet li inspira una altra obra: la Història de Valter e Griselda, que
consisteix en la versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una
traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. En aquest cas adopta la prosa i,
novament, a l'epístola que acompanya l'obra, es proclama innocent de tota sospita.

Paral·lelament, es casa amb Eulàlia Vivó, amb qui té un fill, i l'octubre de 1390, un cop
morta la seva primera dona, torna a contreure matrimoni amb Eulàlia Formós, amb qui té
almenys quatre fills. Amb tot, després de la mort inesperada del rei, el 19 de maig de
1396, és destituït i processat juntament amb altres membres del consell i de la cancelleria
reial, presumptament involucrats en un altre escàndol, però no se sap del cert si mai
arriba a ingressar a la presó. Tot i que no hi ha documentació, probablement és
empresonat en un moment indeterminat entre la fi del juliol de 1396 i la fi del maig de
124
1397, moment en què escriu Medicina apropiada a tot mal. En canvi, el marc narratiu
de Lo somni, que Bernat Metge situa a la presó, és potser una ficció narrativa i està escrit
en una fase posterior, probablement després del 7 de desembre de 1398 i abans del 28
d'abril de 1399.

Lo somni és la seva obra mestra i fa de Bernat Metge un escriptor innovador, ja que no

encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle
XIII. Té elements medievals i elements humanistes.

Està escrita amb dos objectius: el perdó de Martí l’humà,nou rei, després de la mort del rei
Joan I, i tornar a tenir els mateixos càrrecs que tenia.

El llibre està escrit amb diàleg i està dividit en quatre llibres:

Primer: Fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb la visió en somnis.
Parlen sobre la immortalitat de l’ànima. Apareix amb dos personatges, Orfeu i Tirèsies.

Segon: el rei explica la raó de la mort sobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu
germà Martí l’Humà. En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet
Dante i explica que és al purgatori.

Tercer: Tirèsies fa un discurs contra les dones.

Quart: Metge elogia les dones, sobretot la verge i les dones de la Corona d’Aragó.

Sermó

Es tracta d'un poema de 211 versos de codolada: composició poètica de to popular en què
es combinen alternadament els versos de vuit síl·labes rimant amb versos de quatre o
cinc síl·labes.

Bernat Metge fa una paròdia d'un sermó moralitzador amb una sèrie de consells càustics i
desvergonyits. L'estructura de la petita obra coincideix amb les parts d'un sermó seriós:
l'imita per ridiculitzar-lo.

Sermó de Bernat Metge ( Fragment)

Per ço que hage bon fondament
nostre sermó,

125
 digats amb gran devoció:
"Ave Maria";
consell-vos que de tot lo dia
no en digats pus.
(…)
Jamés almoina no darets,
que això us perdríets.
No us confessets, si dir devíets
les veritats.
En dejú missa no ojats,
ne begats poc.
Si volets hui haver gran lloc,
llagotejats;
e privadesa no vullats
de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta,
d'aital vianda).
(…)
Siats de natura d'anguila
en quant farets.
Jamés no dejunarets
sinó en durment.
No pot haver poc estament
l'hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
siats modorro.
A tot hom donarets pel morro,
qui pler vos faça:
e si algú mal vos percaça
aquell amats.

Quina diferència hi ha entre els sermons de Sant Vicenç Ferrer i el de Bernat

Metge?

Llegeix aquest fragment de Lo somni de Bernat Metge i contesta les preguntes.

"Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e
envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s'és
demostrat, mas per sola iniquitat que m'havien, o per ventura per algun secret juí de Déu,
un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual
és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en
peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre

126
lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en
aquella que malalts o famejants solen dormir.

Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit
de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d'aur, ab un barret vermell en lo cap.
E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia
una rota entre les mans; e l'altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un
gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de
diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament.

E quan haguí ben remirat, especialment lo desús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares
que veés lo rei En Joan d'Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era
passat d'aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordí'm
terriblement.

Lladoncs ell me dix:

–Llunya tota paor de tu, car jo són aquell que et penses.
Quan jo l'oí parlar, coneguí'l tantost; puis tremolant diguí:
–Oh senyor! ¿Com sóts vós ací? ¿E no morís l'altre dia?
–No morí –dix ell–, mas lleixí la carn a la sua mare, e retí l'espirit a Déu, qui el m'havia
donat.
–¿Com l'espirit? –diguí jo–. No puc creure que l'espirit, si res és, puixa tenir altre camí
sinó aquell que la carn té.
–E doncs, ¿què entens –dix ell– que sia jo? ¿No saps que l'altre dia passé de la vida
corporal en què era?
–Oït ho he dir –responguí jo–, mas ara no ho crec, car, si fóssets mort, no fórets ací; e
entén que sóts viu. Mas la gent, o per tal com ho volria, car totstemps s'alegra de novitats,
e especialment de novella senyoria, o per alguna barateria que vol fer, ha mès en fama
que sóts mort.
–La fama –dix ell– és vera que jo je pagat lo deute a natura; e lo meu espirit és aquest qui
parla ab tu.
–Vós, senyor, me podets dir què us plaurà; mas, parlant ab vostra reverència, jo no creuré
que siats mort, car hòmens morts no parlen.
–Ver és –dix ell– que els morts no parlen; mas l'espirit no mor, e per consegüent no li és
impossible parlar.
–No em par –diguí jo– que l’espirit sia res aprés la mort, car moltes vegades he vist morir
hòmens e bèsties e ocells, e no veïa que espirit ne altra cosa los isqués del cos, per la

127
qual jo pogués conèixer que carn e espirit fossen dues coses distintes e separades; mas
tots temps he cregut que ço que hom diu espirit e ànima no fos àls sinó la sang o la calor
natural que és en lo cos, que per la discrepància de les sues quatre humors se mor, així
com fa lo foc per lo vent qui el gita de son lloc, o quan és corromput lo subjecte en què és,
qui s'apaga e d'aquí avant no el veu hom."

Quin és el tema del text?

Qui són els dos personatges que parlen?

Quina opinió defensa cada un dels dos en relació amb el tema?

Ausiàs March

Lo pus extrem amador

Qui d’amor fuig, d’ell n’és encontrador,

e jo qui el cerca dins mi no l’he trobat;
en llocs lo veig difamat per traïdor,
e fuig de mi, qui l’he més que altre honrat.

La poesia entre els trobadors i Ausiàs Marc

Des dels primers trobadors (XII) fins a Ausiàs March (XV) passen gairebé tres segles en
els quals els models poètics i la llengua eren essencialment provençals. Progressivament,
els autors iniciaren un procés de desprovençalització. De les obres dels trobadors dels
segles XII i XIII –escrites estrictament en provençal- es passà, de manera lenta i gradual,
a la producció dels poetes del segle XIV -anomenats ara ja poetes, no trobadors. Primer
escrivien en un provençal ple de catalanismes i més tard en un català aprovençalat.

Vida:

1397-1459
València, família aristocràtica.
Batalles navals d'Alfons el Magnànim, falconer major. Casat amb Isabel Martorell i Joana
Escorna. Influència artística de pare i oncle.

128
Característiques:

Relació amb la poesia trobadoresca: no segueix el retoricisme,

no escriu en occità,
sí ús de senyals
sí fórmules de respecte

sí estructura sí temes

Influència italiana: expressar sinceritat dona angelicatta

Dante

To intimista, importància del jo concret.

Temes

Dona:

Amor:

Mort:

Estil expositiu per ensenyar i moralitzar sobre diferents maneres d’estimar.

Estructura dels poemes: Exposició d'una situació fent ús de la comparació.

Explicació amb el seu estat d'ànim.

Conclusió

Decasíl·labs: 4+6 Octaves

129
 Expressions cultes i col·loquials

Hipèrboles
Antítesi

Comparacions

Així com aquell que desitja menjar

Per apagar la seva fam extrema
i veu dos fruits en una bella branca,
i el seu desig anhela igualment tots dos,
no satisfarà el desig fins que hagi elegit una part
de manera que es decanti envers un fruit;
així em passa a mi, estimant dues dones,
però trio per tenir la vida d’amor.

Així com la mar es pany violentament i crida

quan dos vents forts la baten a la vegada,
un de llevant i l’altre de ponent,
i tant dura fins que un vent ha abandonat
la seva gran força davant del més poderós,
igualment dos desitjos forts han combatut el meu pensament,
però la voluntat s’inclina a seguir-ne un.
Jo us el faig públic: estimar-vos honestament.

Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,

quan els altres festegen vora els focs
i amb ells puc compartir els propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, la testa nua,
servint senyor que mai no fou vassall,
ni a ningú mai va retre homenatge,
i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;
ell sols em diu que un bon guardó tindré.

Obra:

128 poemes Cants d'amor:

Cicles segons el senyal:

130
Plena de seny

Plena de seny, donau-me una crosta

Del vostre pa, que me llevi l’amargor;
Tot menjar m’ha pres gran desamor,
Sinó d’aquell qui molta amor me costa.
Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
Fora de vós, que descontent no camp.
Tots mos desigs, sobre vós los escamp.
Tot és dins vós lo que em fa desitjar.

Llir entre cards

Llir entre cards: sent que s’acosta l’hora

En què civil ment la meva vida serà acabada;
Puix que del tot ha fugit la meva esperança,
La meva ànima en aquest món condemnada.
Llir entre cards, dins mi porte un forn
Coent un pa d’una dolça sabor
I aquell mateix sent de gran amargor:
Tot açò em pren deu hores en lo jorn.

Amor, amor

Amor, amor jo som veritable penitència

Com de ingrat vos he volgut reptar
Per no trobar lloc a mi convinent:
És lo defallit com jo no pusc amar.
Amor, amor, aquells són decebuts
Qui en joc de daus e dones han llur bé,
Car menys ferm res la fortuna no té:
De mal en bé dins un punt són caiguts.

131
Oh, foll amor

Oh, foll amor! S’exposa de mala manera

Qui pretengui estimar una dona per les seves qualitats
L’ocasió i els seus atributs la fan semblar bona,
Ja que, en la virtut, quina seria la que hi pugui viure?

Mon darrer bé

Mon darrer bé, ja eren castigats

Los meus volers a jamés don amar.
Per vós amar, yo·ls vull llicenciar;
Si no us n’an grat, anau-los per ingrats.

Cants de mort:

Cant espiritual:

Poema XXIX
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Així com el brau fuig al desert

quan és superat pel seu semblant que l’hi força,
i no torna mai fins que ha recuperat la força
132
per destruir aquell que l’ha desposseït
així mateix em cal allunyar-me de vós,
car el vostre gest ha torbat el meu esforç:
no tornaré fins que no hagi fugit del tot
la gran por que m’impedeix ser delitós.

1 Quin és el terme imaginari i el terme real de la comparació?

2 Què tenen en comú els termes real i imaginari?

3 Quin és el tema del poema?

Comentari del poema XXIX

Marc condensa en vuit versos un pensament poètic complet: el tema de la timidesa

amorosa. Compara el comportament del poeta davant la dama amb la lluita de dos bous.
D’una banda hi ha l’esforç i la derrota davant el més fort, la dama; però de l’altra hi ha el
propòsit de rebel·lar-se contra la pròpia timidesa i la certesa d’una victòria que li ha de
permetre satisfer el seu desig.

POESIES D’AUSIÀS MARC

Poema XXIII (FRAGMENT)

Lleixant a part l’estil dels trobadors

qui per escalf trespassen veritat,
e sostraient mon voler afectat
perquè no em torbi, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valdrà, car fe no hi donaran,
i els que us vegin que dins vós no veuran,
en creure a mi restaran amb l’ànima trista.

(...)

Llir entre cards, lo meu poder no fa

tant que pogués fer corona invisible.

133
Mereixeu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.

Poema IV “Així com cell qui desitja vianda”

Així com, cell qui desitja vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram
e son desig igualment los demanda,
no el complirà fins part haja elegida
sí que el desig vers l'un fruit se decant,
així m'ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d'amor vida.

(…)

E no penseu que tan innocent fos

que no veiés vostre avantatge gran:
mon cos no cast estava congoixant
de perdre lloc qui l'era delitós.
Una raó fon amb ell de sa part
dient que en ell se pren aquesta amor,
sentint lo mal o lo delit major
sí que, ell content, cascú pot ésser fart.

L'enteniment a parlar no venc tard

i fàcilment desféu esta raó
dient que el cos, amb sa complexió,
ha tal amor com un llop o renard,
qui llur poder d'amar és limitat,
car no és més que apetit brutal,
e, si l'amant veieu dins la fornal,
no ser ha plant e molt menys defensat.

(...)

Diu més avant al cos, amb gran endeny:

"Vanament vols e vans són tos desigs,
134
car dins un punt tos delits són fastigs,
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.
Amb tu mateix delit no pots haver:
tant est grosser que amor no n'és servit.
Volenterós acte de bé és dit
e d'aquest bé tu no saps lo carrer.

(...)

Plena de seny, no pot Déu a mi dar,

fora de vós, que descontent no camp.
Tots mos desigs, sobre vós los escamp.
Tot és dins vós lo que em fa desitjar.

Quina decisió pren el poeta a la primera estrofa?

Sobre quin tipus d'amor parla a la segona estrofa? Quina virtut té aquest amor?

Sobre quin tipus d'amor parlen les estrofes 3 i 4?

Per què l'enteniment critica el cos?

A quina conclusió arriba el poeta a la tornada?

Poema VIII

Ja tots mos cants me plau posar en oblit

Ja tots mos cants me plau posar en oblit

foragitant mon gentil pensament,

E fina amor de mi s’allunyarà breument

E, sí com fals drut, cercaré delit.

Així es conquer en aquest temps aimia!

Cobles e lais, danses e bon saber

Lo dret d’amor no poden conquerir:

Passà lo temps que el bo favor havia.

(…)
135
Què ha d’oblidar el poeta? Per què?

Quina és la moda dels temps presents?

Poema XLVI

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar:

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

amb llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sigui parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

(...)

Jo tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lats;

mas jo no crec que mon voler vençut

pugui esser per tal departiment.

Jo sóc gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit;

sol est pensar me pren del món delit,

car, nós vivint, no creu se pugui fer.

Aprés ma mort, d'amar perdeu poder

e sigui tot en ira convertit.

E jo, forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veure.

Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,

136
car prop d'aquell jo em trobarà tot sol?

Vostre voler sabria quant me vol,

tement, fiant de tot l'avenidor!

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos compararé.

Quina imatge és desplegada a la primera estrofa? Què connota?

Què tem el jo poètic a la segona estrofa? De què acusa l’estimada?

Què demana a Déu el jo poètic a la tercera estrofa? Per què?

Quina és la idea principal de la tornada?

Aquest és un dels poemes més coneguts d’Ausiàs Marc. La descripció del viatge perillós
per mar és una metàfora d’una situació amorosa: el jo poètic tem que la dama no l’estimi
tant com ell i, per tant, que després de morir l’oblidi. El compliment dels desitjos del
navegant -arribar a una determinada destinació- i del jo poètic -saber si ella l’estimarà
després de la mort- depenen de factors externs.

A la segona estrofa, apareix explícitament el jo poètic: tem la mort perquè suposarà deixar
sola l'estimada. És conscient que la mort d’un dels dos amants sempre sol suposar el final
de l’amor («amor per mort és anul·lats»), però considera que el seu sentiment amorós és
tan intens que perdurarà després de la mort. En canvi, dubta que ella l’estimi de manera
tan intensa i tem que l’estimada l’oblidi després de la seva mort.

A la tercera estrofa,els dos primers versos evidencien que el jo poètic no vol que n’estimi
cap altre després de la seva mort, sinó que desitja que es mantingui fidel. Per això,
imagina una solució: que es posin uns límits a l’amor, de manera que esdevingui
mesurable i es pugui saber el grau de sentiment amorós acumulat per cada un dels
interessats.

137
Finalment, la tornada és una queixa a l’amor per la seva injustícia i el seu caràcter
atzarós. Aquesta idea es desenvolupa a través del contrast entre el sentiment i el
coneixement: el jo poètic té més sentiments que coneixements sobre l’amor. En canvi,
aquell qui no està enamorat sí que té el coneixement. Per això, compararà l’amor a un joc
de daus, perquè és atzarós i, sovint, injust.

Poema LXXXI

Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mi, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals destruir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre orgull recitant.

Quina és l’estructura del poema?

A qui s’adreça al sisè vers? Què en diu d’aquesta persona?

Quina és la reacció del jo poètic?

Quin és el tema del poema?

Jaume Roig i l’Espill

Jaume Roig va néixer a començament del segle XV i morí el 1478. A diferència de Joanot
Martorell, Ausiàs Marc o Bernat Metge, Roig no prové d’una família aristòcrata o de
cavallers, sinó de burgesos: era metge.

L’Espill va ser redactat al voltant de l’any 1460. Ens diu Jaume Roig, en els versos
inicials, que escriví la seva obra a Callosa d’En Sarrià fugint d’una pesta que realment
assotà la ciutat de València entre 1459-1460. L’obra és contemporània del Tirant lo Blanc
de Joanot Martorell (1460-1468). Els impressors del segle XVI li atribuïren altres
títols:Llibre de consells (València, 1531) o Llibre de les dones (València, 1561).
138
L’obra, escrita quan l’autor tenia vuitanta anys, serveix per demostrar els vicis i defectes
de les dones. El protagonista mostra la seva vida –marcada per les desgràcies causades
per les dones- per tal de defensar la seva proposta ètica: la vida contemplativa i la
castedat.

L’Espill fou una de les peces de la literatura catalana medieval amb més èxit durant els
segles XVI-XIX, com demostra el fet que fou editada diverses vegades durant aquest
període de temps.

És una narració en vers misògina perquè critica constantment les dones: acusades de
no seguir els manaments de Déu, sinó de deixar-se endur pel diable. Les dones són
capaces de cometre els fets més macabres que es poden imaginar. Són presentades com
a falses, assassines, brutes, lladres, mentideres, xerraires, orgulloses, bruixes, repulsives,
antipàtiques, vicioses, malgastadores, etc. En canvi, els homes són sempre bondadosos i
innocents.

El seu objectiu és moralitzar contra les dones: advertir els homes del perill i desgràcies
que suposen. Per això, els aconsella que no es casin mai ni tenguin cap tipus de relació
amb les dones, perquè no n’hi ha cap de bona, totes –excepte la Verge- els portaran
maldecaps, sofriments i els temptaran a pecar.

És satírica perquè hi apareixen referències escatològiques, al·lusions a la realitat de

l’època –els hospitals, els estaments socials- que transmeten una visió cruel i
desesperada de la vida i la hipèrbole –narració de despropòsits i barbaritats. En aquest
sentit, els nombrosos fets macabres, repugnants, burlescs, picants i desvergonyits que
protagonitzen les dones es converteixen en una caricatura. L’objectiu de la paròdia, de la
burla, no és només provocar la rialla de l’espectador, sinó que també té una intenció
crítica i moralitzadora: advertir els homes del perill que suposa relacionar-se amb les
dones.

Està narrada en primera persona: el protagonista relata la seva pròpia vida d’una forma
autobiogràfica. No s’ha de confondre amb la vida real de Jaume Roig. Tot i que entre
l’autor real i el protagonista hi ha algunes similituds, en cap cas la història de la novel·la es
correspon amb el Jaume Roig real: un metge i escriptor que només es casà una vegada,
que tengué quatre fills i que morí abans dels vuitanta anys. L’autor fa servir un narrador
en primera persona per aportar més credibilitat a la història.

139
És escrita en la forma tradicional de la narració catalana, les noves rimades: versos
tetrasíl·labes que rimen apariats, de dos en dos aabbccddee,etc. Encara que fos la forma
mètrica tradicional, el fet no deixa de ser sorprenent. En primer lloc, per l’extensió del relat
(16.359 versos) i en segon lloc perquè, a la segona meitat del segle XV, la narració en
vers era una forma absolutament arcaica: a partir del segle XIII la majoria de novel·les
s’escrivien en prosa.

Si afegim a aquestes característiques el caràcter i evolució del personatge principal, la

visió cruel i desesperada de la vida i l’actitud moralitzant, hi trobarem una enorme
semblança amb la posterior novel·la picaresca castellana, que tant d’èxit va assolir en la
seva època. Per tant, Jaume Roig, en certa manera, va iniciar un nou tipus de narració
que desgraciadament no va tenir continuïtat en la literatura catalana.

Aquesta novel·la se separa del Tirant i del Curial i, en general, de la novel·lística medieval,
perquè l’autor ens narra un món pessimista, ple de fets desagradables i deshonestos,
completament distant de les històries cavalleresques on l’optimisme i la vida agradable i
plaent es presenten com un model de viure, que en la realitat social era una forma
passada de moda. Ara, el personatge principal ja no pertany a la noblesa. Una vegada és
expulsat de casa per la seva mare es converteix en un jove pobre que s’esforça per
guanyar diners, per aconseguir un benestar social, la majoria dels fets transcorren en un
espai urbà on la vida i els personatges tindran molt en compte el valor material dels
diners. De fet, no són poques les referències a l’hora de parlar de preus, vestits, de
despeses i altres costums. Ens dóna molta informació i detalls sobre la realitat de l’època:
la vida urbana, l’administració, els oficis, els hospitals, la justícia, les diversions, els
estaments socials, etc.

L’ESPILL

Quina temàtica pròpia de la novel·la satírica i habitual a la literatura de l’edat

mitjana apareix en aquest fragment?

Si s’adormia,
tantost roncava:
molt m’enutjava
cascuna nit.
Sovint al llit

140
 se orinava
i fressejava.
D’altre [cosa] pudia
quan li venia
son ordinari:
sens pus pensar-hi,
cames i cuixes,
les calces fluixes,

tot se n’omplia.
Draps si es metia,
amb tal olor
i tal calor
com [només] Déu sap,
llançava el drap
per los racons,
davall caixons,
entre la palla.
No hi dava malla
hom si el trobava:
ja el se deixava
on li queia.

Escriu la presentació d’aquest fragment.

Quins elements propis de la novel·la satírica apareixen al fragment?

141
 UNITAT 8:
MATÈRIA DE BRETANYA
NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Tristany i Isolda

“Qui oblida lo Passat oblida a si mateix”

Tirant

142
Diferències llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques
Llibre de cavalleries Novel·la cavalleresca

(Rei Artur, Tristany i Isolda) (Curial i Tirant)

1· Els herois tenen virtuts sobrehumanes 1. Els herois són normals. Maten a pocs.
(podien matar a 200 persones). D’aquesta manera la burgesia es podia
“identificar” millor amb el que llegien.
2· Els herois no tenen mai debilitats ni
malalties. 2· Els herois tenen sentiments i
comportaments humans. (por, malalties).
3· Els llocs són exòtics i imaginaris
3· Els llocs són coneguts: Europa, Àfrica...
4· Apareixen elements meravellosos
(dracs, fades, nans...) 4· No hi ha elements meravellosos

5· El temps narratiu és molt llunyà 5· El temps narratiu és concret i pròxim.

Ex: A Curial e Güelfa apareix el rei
Pere el Gran

6· Escrites dels segles: XII al XV. Matèria 6· Escrites dels segles: XII al XV
de Bretanya: parla sobre els cavallers del
Rei Artur

Joanot Martorell Tirant lo Blanc

Els llibres de cavalleria, nascuts a les corts de Bretanya cap al s. XIII, eren protagonitztas
per grans herois, models perfectes com ,per exemple, els del Rei Artús i els cavallers de la
taula rodona: Lancelot, Perceval o Galvany, models de l'ideal cavalleresc. Eren llibres que
contenien molts elements fantàstics: inconcreció temporal i geogràfica, aventures
impossibles,cavallers de qualitats sobrehumanes, gegants, dracs, mags, prodigis, ...
Llibres que cada vegada eren menys creïbles per als lectors del segle XV.

Tirant lo Blanc és un heroi de ficció que s'inventa Joanot Martorell, però és un heroi més
creïble que els dels antics llibres de cavalleries. El Tirant és una novel·la que narra les
aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, des del moment que és fet cavaller a
Anglaterra fins a la seva mort després d’haver alliberat l’Imperi Grec, Constantinoble, del
setge dels turcs.

Per fer-lo més versemblant, més creïble, Martorell situa el seu protagonista al S XV, el fa
coetani, i en una geografia real: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, Constantinoble i el

143
nord d'Àfrica; i fins i tot els noms de molts cavallers, cristians i moros, són perfectament
ajustats a la realitat possible del s. XV.

S’ha d’entendre, però, que estam davant d'una novel·la i no d'un llibre d'història. Martorell
actua com a novel·lista i amb elements perfectament reals i històrics construeix una
narració que és, lògicament, ficció. La més evident, és clar, l'alliberament de
Constantinoble.

Martorell s'afanya, per boca de Diafebus, a donar-nos la raó ben lògica de les victòries
del Tirant: el seu èxit no es deu a una força sobrehumana, sinó a la seva capacitat de
resistència i al seu enginy. D'altra banda, les victòries militars no són fruit de cap actuació
personal decisiva, sinó resultat dels seus coneixements de l'art de la guerra i, sobretot, de
la seva astúcia, i la majoria dels enfrontaments militars es resolen gràcies a un estratègia
i, a voltes, mitjançant alguna traïció. Tirant no é un cavaller que lluita sol, sinó un
comandant que lidera un exèrcit.

Tanmateix, si en les aventures cavalleresques Tirant es comporta dintre dels límits de la

capacitat humana, és en les escenes amoroses on s'humanitza definitivament. Enamorat
de Carmesina des de la primera vegada que la veu, el seu amor és des de l 'inici ben
terrenal. Tirant se sent atret molt especialment pels pits de la Princesa, «dues pomes
cristal·lines» i les seves relacions són, de fet, la història de la frustració d'un desig amorós
sexual insatisfet. Tan valent com és al camp de batalla, davant de la Princesa es mostra
tímid i poc atrevit. La seva indecisió fins i tot el du de vegades a situacions ridícules i
compromeses. La humanització de Tirant arriba a la màxima expressió en el moment de la
seva mort. Perquè Tirant, contra tota la tradició literària, no mor al camp de batalla, sinó
que mor al llit, de malaltia i després d'haver fet testament.

Martorell és el primer novel·lista que pretén crear a la seva novel·la una “realitat total”:
com aquell personatge de Borges que volia construir un mapamundi de mida natural.
Aquest és el gran canvi que suposa el Tirant dins la història de la novel·la.

Fins aleshores , les novel·les, només ens contaven què passava als camps de batalla,
però ens privaven d’entrar als interiors dels palaus; fins ara només ens mostraven els
cavallers damunt els cavalls i ocults dins les armadures . A partir del Tirant , les novel·les
ens obren les portes dels palaus i ens mostren quan els cavallers baixen dels seus
cavalls, entren a les habitacions , es treuen les armadures i no només guerregen sinó que
també estimen. Amb el Tirant, la novel·la deixa de mostrar només les façanes- de les

144
cases i dels personatges- i comença a mostrar-ne també els interiors. I vistos des de
dins , els cavallers deixen de ser perfectes i els seus defectes els humanitzen.

Martorell, però, no es proposa ridiculitzar la cavalleria. La intenció del Tirant no s’ha de

confondre amb la intenció de Cervantes al Quijote. El Quijote és una paròdia dels llibres
de cavalleria; el Tirant no. El propòsit de Joanot Martorell és d’oferir-nos la biografia d’un
cavaller imaginari que pel seu valor i el seu talent d’estrateg allibera l’Imperi grec del
poder dels turcs. Aquest propòsit perdria eficàcia si aquesta empresa militar es dugués a
terme mitjançant elements sobrenaturals, màgics o inversemblants. El cavaller imaginari
que ha d’acomplir una proesa tan important i tan desitjada ha de ser un cavaller creïble.

El Tirant presenta una cavalleria possible —i necessària— a la seva societat; creïble i

versemblant, que obeeix tant al canvi de gustos estètics, cada cop més pròxims a la
realitat, com a les necessitats del món de la cavalleria al s . XV : un món que el lector
cortesà a qui va dirigit pot considerar pròxim al seu i a través del qual pot refermar la
validesa de l'estament a què pertany i, en definitiva, la necessitat de la seva existència i
del lloc que ocupa en la societat.

TIRANT LO BLANC, LA NOVEL·LA TOTAL

“Novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica ; totes

aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat".
Mario Vargas Llosa
Globalitat o totalitat. Moltes obres reunides en una de sola

Novel·la de cavalleria

Vet aquí com va ser armat cavaller Tirant lo Blanc a les festes del rei d'Anglaterra, en un
dels primers capítols de la novel·la:
Tirant va ser el primer que va rebre l'orde de cavalleria, va fer el jurament de rigor i el Rei

145
d'Anglaterra li va donar el cop d'espasa, set donzelles la hi van cenyir i quatre cavallers li
van posar els esperons; i va ser portat al tro reial per la Reina i una duquessa, i es va
asseure al costat dels monarques. L'endemà, va fer els seu primer combat i, en presència
de tota la cort, va matar un cavaller lluitant a cavall. Després va lluitar a peu i va
aconseguir fer caure el cavaller de Muntalt, al qual va haver de matar perquè no va voler-
se rendir a la seva lliberalitat. (extret del Resum de l'argument de la novel·la)

Novel·la històrica

Cap. 99. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de
l’orde.

—"Senyor, per la immensa e divina clemència e bondat de nostre senyor Déu és estada
feta a la nostra religió la major gràcia que jamés fes a negú, car demà la senyoria vostra
fóra mort, e tots nosaltres, e destruït tot lo nostre orde, la ciutat e tot poble robat, dones e
donzelles deshonrades, e tot posat en total destrucció. E per açò, senyor, só jo vengut a
tal hora per informar-me bé d’aquest fet, no tement negun perill per salvar la vida de la
senyoria vostra e de tots los frares de la religió. E si de tal cosa punició mereixc, jo la
comportaré ab molta paciència, car més estime morir que si la religió s’havia deperdre."
"—Prec-te, fill –dix lo Mestre–, que em digues la forma ni com se devia fer; car jo et
promet a fe de religiós que la pena que devies haver se convertirà en gran augment de
l’honor tua e exalçament, car aprés de mi jo et faré lo major de tot lo nostre orde.
"E lo cavaller donà del genoll en terra e besà-li la mà; aprés dix:
"—La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religió, genovesos, nos tenen
venuts, car a consell d’aquests són vengudes aquestes naus d’aquests malvats
genovesos ab gran multitud de gent e ab poca mercaderia. E aquests traïdors que tenim
dins lo castell han feta una gran maldat, que de la cambra de les armes han llevades totes
les nous de les ballestes e han-n’hi posades de sabó blanc o de formatge perquè en la
necessitat no ens ne pugam ajudar. E demà, qui és lo Divendres de Passió, han elets los
més forts e disposts hòmens de totes les naus per entrar dins lo castell, e cascú d’aquests
portarà una ballesta desencavalcada, que ara novament han trobat, que no està lligada lo
146
braç, ab l’asbrer, ab fil com acostumen les altres d’estar, mas ab l’estrep vénen tan justes
e ab un petit pern s’encavalquen molt bé.[...]
Com Tirant sabé que tanta morisma estava sobre Rodes e que negú no els socorria, parlà
ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que ell los pogués socórrer. E
digueren-li que si ell hi anava, així com deia, ell los poria bé socórrer e poria entrar dins lo
castell de Rodes, no envers la part del moll, mas a l’altra part.

Novel·la militar

Cap. 157 Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e comcomençà la batalla.
Vist lo Soldà que los crestians li havien parada batalla,ordenà prestament la sua
innumerable host, e féu posar tota la gent d’armes en orde, ço és: tots los qui portaven
llances e pavesos posaren primers, ab grans pavesos de barrera que tenien, e bancs
pitjats e semblants coses, d’açò feren davantera. Aprés de les llances venien los
ballesters e arquers. Aprés d’aquests venien los crestians qui lo sou havien pres del Gran
Turc, ab los cavalls molt bé encobertats e ab grans pennatxos, e aquests estaven ben
quinze passes lluny dels ballesters. Los turcs venien los més darrers de tots, e tenien
parades més de quatre-centes bombardes; feien compte que almenys ab les bombardes
matarien passats set-cents hòmens.[...]
Los turcs, com los veren així anar, prengueren-se a cridar grans crits:
-Ja fugen! Ja fugen!

Novel·la de costums

Cap. 189 Les grans festes que l'Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del
Soldà.

Vengut lo dia de la festa, lo Conestable venc a una llegua de la ciutat, molt secret,

147
e allí s'aturà fins a l'endemà. Estefania en degun cas no volia anar a la festa, puix no hi
era lo qui ella amava. E la Princesa la'n pregà molt dient que si ella no hi anava tampoc
s'hi iria e totes les festes se destorbarien; en tant, que a Estefania li fon forçat d'anar.

Aprés, les misses dites ab molt gran cirimònia, anaren al mercat, lo qual trobaren
tot cobert, alt e baix, de draps de llana blancs e verds e morats, e per les parets draps de
ras ab les figures totes franceses, e tot a l'entorn del dit mercat havia taules meses; e lo
tàlem de l'Emperador era molt ric e molt puixant, tot a l'entorn de draps de brocat. E
l'Emperador se sigué enmig e los ambaixadors prop d'ell. Alt, al cap de la taula, seia
l'Emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana Índia menjaven baix
en terra per ço com eren presoners. Les donzelles e totes les dones d'honor seien a la
part dreta. E totes quantes dones de la ciutat volien menjar, ho podien bé fer. Estefania
seia a cap de taula, e les altres aprés d'ella. Tots los ducs e grans senyors seien a la part
sinestra. Havien parat vint-e-quatre tinells tots plens d'or e d'argent. En lo primer tinell
foren meses totes les relíquies de la ciutat; en lo segon, tot l'or de les esglésies; aprés
venien deu tinells tots plens de cabassos e paners grans de tot lo tresor de l'Emperador,
tots de moneda d'or; e aprés venien les copes d'or; venien aprés tots los plats e salers;
aprés, les sues joies; aprés d'açó, l'argent que era de pitxers e salers daurats. Lo que era
blanc, tot anava per les taules. E de tot aço foren plens los vint-e-quatre tinells. En
cascun tinell guardaven tres cavallers ab robes de brocat rossegant per terra; e cascú
d'aquests ab una verga d'argent en la mà. Gran fon la riquea que aquell jorn l'Emperador
mostrà. Enmig de les taules on menjaven havia reng de júnyer.

Tirant aportava uns paraments de vellut verd, tots coberts de ducats que penjaven,
tan grans que cascun ducat d'aquells valia trenta ducats dels altres, los quals paraments
eren de gran estima.[...]

Llavors Tirant entrà dins la cambra e trobà la Princesa que tenia los seus daurats
cabells embolicats en la mà. Com ella lo véu li dix:

-Qui dret vos ha donat que entreu ací? E aquest càrrec no és convinent ni és donat
a tu d'entrar en, la mia cambra sens llicència mia; car si l'Emperador ho sap, de
desllealtat te poran incriminar. Prec-te que te'n vages, car contínuament tremolen los
meus pits de recel temerós.

E Tirant no curà de les paraules de la Princesa, sinó que s'acostà envers ella, e

148
pres-la en los braços e besà-la moltes vegades los pits, los ulls e la boca. E les donzelles,
com veien que Tirant així jugava ab la senyora, totes estaven a la cominal; però com ell li
posava la mà dejús la falda, totes eren en sa ajuda. E estant en aquests jocs e burles
sentiren que l'Emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure què feia, e ab los jocs no
la sentiren fins que fon a la porta de la cambra.

Prestament Tirant se llançà estès per terra, e llançaren-li roba dessús. E la

Princesa segué's damunt ell. Estava's pentinant; e l'Emperadriu segués al seu costat. No
fallí molt no es segués sobre lo cap de Tirant. ¡Sap Déu ab quina temor de vergonya en
aquell cas Tirant estava! Ab tal congoixa estigué per bon espai que parlaren de les festes
que es devien fer, fins que venc una donzella ab les hores; llavors I'Emperadriu se llevà e
apartà's al cap de la cambra e pres-se a dir ses hores. La Princesa no es mogué gens
d'allí per dubte que l'Emperadriu no el ves. Com la Princesa se fon pentinada, posà la mà
davall la roba e pentinava a Tirant; e ell adés adés li besava la mà e li prenla la pinta. E
estant en tal congoixa, totes les donzelles se posaren davant I'Emperadriu, e llavors sens
fer molta remor, Tirant se llevà e anà-se'n ab la pinta que la Princesa li donà.

Novel·la eròtica

Tirant declara el seu amor a carmesina amb l'ajut d'un espill

(...) Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués
a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia
moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.

Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell
espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. La princesa, agafà Tirant de la mà i
s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:

-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual
cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa

149
persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé,
jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-
m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal
quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més
m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no
se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les
passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho
volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual
cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com
el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu
mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del
vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de
dolor i de tristesa.

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les
volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest
color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho
tindré tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu,
digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res,
ho faré de molt bona voluntant, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em
tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant
que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella
comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués
requerir d'amors una dama sense parlar.

150
 Somni de Plaerdemavida

-Diré a la vostra majestat tot el que he somiat. Quan jo dormia en una de les
cambres principals en companyia de quatre donzelles, vaig veure que Estefania venia
amb un estadal encès, per no portar gaire llum, i que venia al nostre llit i mirava si
dormíem. [...]Tirant us tenia en els seus braços i us portava per la cambra besant-vos
molt sovint. I vostra altesa que li deia: "Deixa'm, Tirant, deixa'm!" I ell us posava sobre el
llit de repòs.

I Plaerdemavida s'acosta al llit, i digué: "Ai! En llit! I qui us ha vist i qui us veu ara, que
esteu sol, desacompanyat, sense cap mena de profit! On és aquell qui ací estava quan jo
somiava?" I em semblà que em llevava del llit en camisa -i vaig anar en aquell forat de la
porta- i que mirava tot el que fèieu.

Digué la princesa:

-Has somiat res més?

I amb moltes rialles i amb gran plaer que li ho deia.

-Sí, santa Maria! -digué Plaerdemavida-. Jo us ho acabaré de contar tot. Vós, senyora,
agafàveu un llibre d'hores i dèieu: "Tirant, jo t'he deixat venir ací per satisfer-te una mica,
pel gran amor que sento per tu." Però Tirant dubtava si fer el que l'altesa vostra li deia. I
vós dèieu: "Si tu m'estimes, per res no et deus estar d'assegurar-me dels temors futurs. I
és que aquest compromís que jo he adquirit pel teu amor, no s'avé amb una donzella de
tan elevada posició com jo sóc. No em deneguis el que et demano, car la meva castedat,
en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és lloable. [...]

Després, en visió, vaig veure com ell us besava molt sovint, us desféu la clotxeta dels pits,
i com us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us hagué ben besada, us volia
posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces. I vós, la meva bona senyora, no ho
volíeu consentir; i no dubto que, si ho haguéssiu consentit, el jurament no hagués perillat.
I vostra altesa li deia: "Temps vindrà que el que tant desitges estarà a la teva disposició, i
la virginitat que jo conservo serà per a tu." Després posà la seva cara sobre la vostra, i
tenint els braços sobre el vostre coll i els vostres en el seu, lligats com els sarments en els
arbres, us robava amorosos besos.

Tirant és convidat per plaerdemavida a contemplar el bany de la princesa

151
Quan fou nit fosca, Tirant vingué a la cambra de la duquessa. Mentre l'emperador sopava
amb les dames, Plaerdemavida, molt alegre, entrà a la cambra, i agafà Tirant de la mà i se
l'emportà. Tirant anava vestit amb gipó de setí carmesí, abrigat amb una capa i amb una
espasa a la mà. I Plaerdemavida el posà dins el recambró, on hi havia una gran caixa
amb un forat, que hi havien fet perquè pogués respirar. Allí, davant de la caixa, havien
preparat el bany.

[...] Plaerdemavida, amb l'excusa de treure una tovallola prima de lli per al bany, obrí la
caixa i la deixà una mica oberta i hi posà roba per sobre, perquè cap de les altres
donzelles no ho veiessin. La princesa es començà a despullar. Plaerdemavida li havia
preparat el lloc en dret de la caixa, de tal manera que Tirant la podia veure molt bé. I quan
ella restà tota nua, Plaerdemavida agafà una candela encesa per satisfer Tirant i, mirant-li
tot el seu cos i resseguint-l'hi pam a pam, li deia:

-A fe meva, senyora, si Tirant fos ací, si us tocava amb les seves mans com jo faig, jo
penso que ell s'ho estimaria més que si el feien senyor del reialme de França.

-No t'ho creguis, això -digué la princesa-, que ell més s'estimaria ésser rei que no tocar-
me així com tu fas.

-Oh, Tirant senyor, i on sou vós ara? Com és que no sou ací prop perquè poguéssiu veure
i tocar la cosa que més estimeu en aquest món i en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací els
cabells de la senyora princesa: jo els beso en nom teu, que ets, dels cavallers del món, el
millor. Vet ací els ulls i la boca: jo la beso per tu. Vet ací les seves cristal·lines mamelles,
cadascuna de les quals jo tinc en una mà: les beso per tu: mira com són menudes, dures,
blanques i llises. Mira, Tirant, vet ací el seu ventre, les cuixes i el secret. Oh, trista de mi,
que, si fos home, ací voldria acabar els meus darrers dies! Oh, Tirant, on ets tu ara? Per
què no véns a mi, quan tan piadosament et crido? Les mans de Tirant són dignes de tocar
ací on jo toco, i un altre no, perquè amb aquesta degustació no hi ha ningú que no s'hi
volgués ofegar.

Tirant mirava tot això i hi trobava el més gran plaer del món per la molta gràcia amb què
Plaerdemavida ho deia, i li venien fortes temptacions de voler eixir de la caixa.

Després d'haver estat una estona així, fent broma, la princesa entrà al bany i digué a
Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella.

-No ho faré sinó, amb una condició.

-Quina serà? -digué la princesa.

152
Respongué Plaerdemavida:

-Que comporteu que Tirant estigui una hora al vostre llit i que vós hi sigueu.

-Calla, que ets folla! -digué la princesa.

-Senyora, feu-me el gran favor de dir-me, si una nit Tirant vingués ací, que cap de
nosaltres no ho sabés, i el trobéssiu al vostre costat, què diríeu?

-Què li hauria de dir? -digué la princesa-. Li pregaria que se n'anés i, si no se'n volia anar,
abans decidiria callar que ésser difamada.

-A fe meva, senyora -digué Plaerdemavida-, així ho faria jo.

I estant en aquestes raons, entrà la Viuda Reposada i la princesa la pregà que es banyés
amb ella. La Viuda es despullà del tot i es quedà en mitges vermelles i amb una còfia de lli
al cap. Si bé ella encara tenia un bell i ben proporcionat cos, les mitges vermelles i la còfia
al cap la desfavorien tant que semblava que fos un diable. Certament, qualsevol dona o
donzella que amb aquesta indumentària us mireu, us semblarà molt lletja per gentil que
sigui.

Novel·la psicològica

Cap. 118 Com Tirant fon ferit ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava
lafilla de l’Emperador.

Dient l’Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les
raons, e los ulls d’altra part contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor
que feia, perquè havia estat ab les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en
los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ull
de Tirant, que d’allí avant no trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en

153
poder de persona lliberta, fins que la mort dels dos féu separació. Mas sé-us bé dir,
certament, que los ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per moltes honors
e consolacions que s’hagués vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta. L’Emperador
pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora d’aquella
cambra. [...] E Tirant dix a Ricard:
—No creguera jamés que en aquesta terra hagués tantes coses admirables com veig.
E deia-ho més per la gran bellea de la Infanta. Emperò aquell no ho entès. Tirant pres
llicència de tots e anà-se’n a la posada, entrà- se’n en una cambra e posà lo cap sobre un
coixí als peus del llit.
No tardà molt que li vengueren a dir si es volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li dolia.
E ell estava ferit d’aquella passió que a molts engana. Diafebus, que véu que Tirant no
eixia, entrà a la cambra e dix-li:
—Capità senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin és, car si per mi
vos porà ésser donat algun remei ho faré ab molt bona voluntat.
—Cosí meu –dix Tirant–, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre
mal sinó de l’aire de la mar qui m’ha tot comprès.
—Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns haveu tenguts, jo
en só estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m’ho, jo
us clam mercè e no em vullau amagar res que de vós sia.
—No vullau més turmentar la mia persona –dix Tirant–, que jamés sentí tan greu mal com
lo que ara sent, que em farà venir prest a mort miserable o a glòria reposada si fortuna no
m’és contrària, car la fi de totes aquestes coses és dolor per aquella amor que és amarga.
E girà’s de l’altra part de vergonya que no gosà mirar a Diafebus en la cara, e no li pogué
eixir altra paraula de la bocasinó que dix:
—Jo ame.
Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil·laren vives llàgremes mesclades ab sanglots e
sospirs. Diafebus, veent lo vergonyós comport que Tirant feia, conegué la causa per què
Tirant reprenia a tots los de son llinatge e encara a aquells ab qui tenia amistat, com venia
cas que parlaven d’amors.

Fragments del Tirant lo Blanc

Cerca tres exemples de versemblança que apareguin al text.

Compara aquest fragment del Tirant lo Blanc amb una de les cròniques: cerca-hi
una semblança i una diferència.

154
Com lo Soldà ordenà les seues hosts, es com començà la batalla

Vist lo Soldà que los crestians li havien parada la batalla, ordenà prestament la sua
innumerable host, e féu posar tota la gent d'armes en orde, ço és: tots los qui portaven
llances e pavesos posaren primers. Aprés de les llances venien los ballesters o arquers.
Aprés d'aquests venien los crestians qui lo sou havien pres del Gran Turc, ab los cavalls
molt bé encobertats e ab grans pennatxos, e aquests estaven ben quinze passes lluny
dels ballesters. Los turcs venien los més darrers de tots, e tenien parades més de quatre-
centes bombardes; feien compte que almenys ab les bombardes matarien passats set-
cents hòmens. Com totes les batalles foren en orde lo rei d'Egipte tramès a dir a Tirant,
per un trompeta, que ell lo mataria o l'apresonaria en aquell dia, e faria fer una imatge tota
d'or e, com haguessen presa la ciutat de Constantinoble, la faria posar sobre lo portal de
la dita ciutat; e que prestament li faria tastar la sua llança a l'amargor a què sap. Tirant li
respòs que ell era content que la hi fes tastar, que ell portava sucre que no sentiria
ninguna amargor, mas que no perdonaria en dar-li batalla; que en aquell dia la sua sang
dolorosa seria escampada.

E Tirant tornà amonestar la sua gent, e aconsellar que tinguessen lo cor ferm, e féu
apartar a tots la temor, convertint lo llur ànimo en gran esperança d'obtenir victòria. Los
turcs despararen una bombarda, e passà alt, que no tocà negú. Tirant en lo braç portava
lligada una petita atxa ab un cordó de seda, i en la mà portava una petita bandera, e féu
senyal ab aquella. E lo duc de Pera, qui tenia lo cap de l'ala, voltà tota la gent fins al mig,
on estaven les banderes, voltant a manera de cercle redó les espatlles envers los
enemics, tostemps ab orde e a pas a pas. E l'altre cap de l'ala, on era lo duc de Sinòpoli,
estigué tostemps segura. Com lo duc de Pera hagué feta tota la volta, se mès en orde, e
Tirant féu senyal ab la petita bandera, e llavors lo duc de Sinòpoli girà per aquell orde
mateix. Llavors tingueren la cara girada envers los enemics. Prengueren-se a córrer a
galop tirat, e tostemps en bell orde, que no passava més l'un cap de rossí que l'altre.

Los turcs, com los veren així anar, prengueren-se a cridar grans crits:

- Ja fugen, ja fugen!

Los de peu llançaren los pavesos, los altres les llances, los altres les ballestes, per córrer
detràs los enemics crestians. Los de cavall, qui més podia córrer aquell se pensava més
guanyar; e aquells qui portaven los cavalls encobertats, llançaven les cobertes perquè
anassen pus llaugers. E Tirant adés adés se girava, e veia venir tota la gent, uns aprés

155
d'altres, e tots desbaratats; e per ço ell no curava de res, sinó anant corrent i en orde.
Com Tirant véu tota la gent de peu que restava molt atràs e havien passat lo lloc on
Diafebus estava, llavors Tirant alçà la bandera que portava, e tothom s'aturà; e cascuna
esquadra s'apartà per si, llunyant-se l'una del altra un tir de pedra. Los turcs, com veren
que los altres s'eren aturats, tengueren-se molt per decebuts. Tirant ordenà que lo duc de
Pera atacàs primer; e ab molt gran ardiment se posà enmig dels enemics combatent molt
virtuosament. Com lo Capità véu que los enemics aplegaven e reforçaven la gent, féu
atacar l' esquadra de son germà lo marquès de Sant Jordi; aprés atacà lo duc de Sinòpoli;
adés una esquadra, adés altra. E feien la major mortaldat de gent, que era cosa de gran
admiració.

Com Tirant véu lo rei de Capadòcia venint matant e destruint molts crestians, pres una
llança grossa e deixà's anar devers ell. E lo Rei, com lo véu així venir envers ell, no li falsà
gens la cara, ans l'esperà molt de bon grat. E tan gran fon l'encontre que los dos se
donaren, que ells e los cavalls n'anaren per terra. Cascú se llevà molt valentment. Tiraren
les espases e afrontaren-se donant-se grans colps. Però los turcs feren gran esforç e
pujaren lo Rei a cavall a despit dels crestians. Pírimus se posà davant lo Rei perquè Tirant
pogués pujar a cavall, e tant lo tenien a prop fent tostemps armes fins que atacà
l'esquadra del comte Plegamans; e passaren en aquella part on era lo Capità e ajudaren-li
que pujà a cavall en les anques del senyor d'Agramunt, e aquell lo tragué de la pressa de
la gent. E per ço com molts cavalls anaven solts, que havien perdut llur senyor,
prengueren-ne u e donaren-lo al Capità; e ell prestament tornà dins la batalla ab poder
d'altri e a perill de sa persona, e si vencés era victoriós a la pàtria e adqueria per a si
molta honor e glòria.

Lo rei d'Egipte véu a Tirant que combatia molt bravament. Isqué un poc de la batalla, e lo
rei de Capadòcia e lo rei d'Àfrica isqueren ab ell; e pregà'ls lo rei d'Egipte que deixassen
tots los altres e no curassen sinó de matar a Tirant.

E tal fe donaren de si. Los tres reis, cascú havia presa sa llança en la mà, e tant feren e
tant treballaren, que veren a Tirant. E tots tres dreçaren envers ell; peró no el pogueren
encontrar sinó lo rei d'Egipte e lo rei de Capadòcia. L'encontre fon tant fort que ell e lo
cavall caigueren en terra. Lo cavall tenia set ferides.

[...]

L'atxa de Tirant entre les altres era ben coneguda, la qual estava tota vermella e rajant
sang dels hòmens que mort havia. E la terra era coberta de cossos morts e tota vermella

156
de la molta sang que s'hi era escampada. Tirant tornà a cavall; e com los turcs veren mort
lo tant valentissím Rei vengueren gran multitud sobre ell e feren molt gran esforç per
poder-lo matar. E fon malament nafrat e derrocat del cavall; e prestament se llevà Tirant,
no gens esmaiat de la caiguda ne temerós de les nafres ans a peu se mès en la pressa de
la gent fent moltes armes; e per ajuda dels seus tornà a pujar a cavall.

[...]

Com Tirant véu lo Soldà e la sua gent ab les banderes fugir, cuità envers aquella part, e
llevà 'ls les banderes, e anaren a l'encalç matant molta gent. Durà aquesta batalla del
matí, com lo sol eixia, fins a tres hores passat migdia. Tanta era la multitud de la morisma,
que los crestians eren cansats de matar tants moros. E fon tan assenyalat aquest singular
dia, e de tanta gràcia, que durà l' encalç, ab l' escalfament de la victòria, tres llegües,
seguint e matant tostemps turcs; car en aquest cas Tirant poguera ésser dit rei de batalles
e cavaller invencible; que així com la próspera fortuna havia acostumat de favorir los turcs
contra los crestians, la divina Providència l´'havia feta voltar per augmentar la glòria de
Tirant. E cansats de matar, l'hora era ja tarda.

Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.

Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador sopava
ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la mà e
portà-se'n , lo qual anava vestit ab gipó de setí carmesí, ab manto abrigat e ab una
espasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un
forat que hi havien fet perquè pogués alenar. Lo bany que allí tenien aparellat estava
davant la caixa. Aprés que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers,
e com veren que Tirant no hi era lleixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragué en la
sua cambra, e les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en
aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa
de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba
dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar, e
Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com
ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li
tota la sua persona e tot quant havia filat e deia-li:

157
-A la fe, senyora, si Tirant fos ací, si us tocava ab les sues mans així com jo faç, jo pens
que ell ho estimaria més que si el faïen senyor del realme de França.

-No cregues tu això -dix la Princesa-, que més estimaria ell ésser rei que no tocar-me així
com tu fas.

-Oh Tirant senyor, e on sou vós ara? ¿Com no sou ací prop perquè poguésseu veure e
tocar la cosa que més amau en aquest món ni en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los
cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels cavallers del món lo
millor. Vet ací los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ací les sues cristal·lines mamelles,
que tinc cascuna en sa mà: bese-les per tu: mira com són dures, blanques e llises. Mira,
Tirant vet aci lo seu ventre, les cuixes e lo secret. ¡Oh trista de mi, que si home fos, aci
volria finir los meus darrers dies! Oh Tirant, on est tu ara? ¿Per què no véns a mi, puix tan
piadosament te cride?

Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona gràcia ab què
Plaerdemavida ho raonava, e venien-li de grans temptacions de voler eixir de la caixa.

Com hagueren estat així un poc burlant, la Princesa entrà en lo bany e dix a
Plaerdemavida que es despullàs e que entràs dins lo bany ab ella.

-No ho faré sinó ab una condició.

-Quina serà? -dix la Princesa.

Respòs Plaerdemavida:

-Que comporteu que Tirant estiga una hora en lo vostre llit, e que vós hi siau.

-Calla, que est folla! -dix la Princesa.

-Senyora, feu-me tanta la mercè que em digau, si Tirant una nit venia ací, que neguna de
nosaltres no ho sabés, e el trobàsseu al vostre costat, qué diríeu?

-Qué li tenia de dir?- dix la Princesa-. Pregar-lo que se n'anàs, e si anar no se'n volia, ans
deliberaria de callar que ésser difamada.

-A la mia fe, senyora -dix Plaerdemavida-, així ho faria jo .

Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col·lació, que fon d'un parell de perdius ab
malvasia de Candia e aprés una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en
lo llit per dormir.

158
Com totes foren adormides, Plaerdemavida llevà's del llit i en camisa tragué a Tirant de la
caixa, e secretament lo féu despullar que neguna no ho sentís. E a Tirant tot lo cor, les
mans e los peus li tremolaven.

-Quina cosa és aquesta? -dix Plaerdemavida-. No és home en lo món que sia animós en
armes que no sia temerós entre dones. En les batalles no teniu temor de tots los hòmens
del món, e ací tremolau per la vista d'una sola donzella. No temau cosa neguna, que jo
seré tostemps ab vós e no me'n partiré.

-Per la fe que dec a Nostre Senyor Déu, jo seria més prest content d'entrar en lliça, en
camp clos, a tota ultrança ab deu cavallers, que no cometre semblant acte.

[...]

Quina diferència hi ha entre el comportament de Tirant com a guerrer i com a

enamorat?

Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.

Com Tirant véu que Plaerdemavida l'havia deixat, e no sabia on era perquè llum en tota la
cambra no havia, e així lo féu estar per espai de mitja hora en camisa e descalç: e tan
baix com podia la cridava,e ella lo sentia molt bé e respondre no li volia.Com
Plaerdemavida véu que prou l'havia fet refredar, pres-li'n gran pietat, acostà's a ell e dix:

-Així castiga hom los qui són poc enamorats! ¿Com podeu vós pensar que dona ni
donzella li puga desplaure que no sia tostemps desitjosa que sia amada? E aquell qui més
vies honestes, ço és secretes, de nit o de dia, per finestra, porta o terrat, hi porà entrar,
aquell elles lo tenen per millor. ¡Força que em desplauria a mi que Hipòlit fes semblant! No
em desplauria que em prengués per los cabells, e per força o per grat, rossegant-me per
la cambra, me fes callar e fer tot lo que ell volgués.

-Per la mia fe - dix Tirant-, donzella, vós m'haveu dada més notícia de mos defalts que no
ha fet jamés negun confessor per gran mestre en teologia que fos! Prec-vos que em
porteu prestament al llit de ma senyora.

Plaerdemavida lo hi portà e féu-lo gitar al costat de la Princesa. Com Tirant se fon gitat,
dix la donzella que estigués segur e no es mogués fins a tant que ella lo hi digués. E ella
se posà al cap del llit estant de peus, e lo seu cap posà entre Tirant e la Princesa, e ella
tenia la cara devers la Princesa; e per ço que les mànegues de la camisa l'empedien,
despullà-les, e pres la mà de Tirant e posà-la sobre los pits de la Princesa, e aquell tocà-li
les mamelles, lo ventre e d'alli avall. La Princesa despertá's e dix:
159
-Val-me Déu, i com est feixuga! Mirau si em pot deixar dormir.

Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coixí:

-Oh com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les carns llises e gentils:
prenc gran delit en tocar-les.

-Toca on te vulles -dix la Princesa-, e no poses la mà tan avall com fas.

-Dormiu e fareu bé, e deixau-me tocar aquest cos que meu és -dix Plaerdemavida-, que jo
só ací en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant, e on est tu? Que si tenies la mà lla on jo la
tinc, e com series content!

E Tirant tenia la mà sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida tenia la sua mà sobre

lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la Princesa s'adormia, fluixava la mà e llavors
Tirant tocava a son plaer; e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a Tirant i ell
estava segur.

Com Plaerdemavida conegué que ella molt bé dormia, afluixà del tot la mà a Tirant, i ell
volgué temptar de paciència de voler dar fi a son desig, e la Princesa se comença a
despertar, e mig adormida dix:

-Que, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? ¿Est tornada folla, que vols temptar lo
que és contra ta natura?

E no hagué molt estat, que ella conegué que era més que dona, e no ho volgué consentir
e començà a donar grans crits. E Plaerdemavida tancava-li la boca, e dix-li a l'orella
perquè neguna de les altres donzelles no ho oïssen:

-Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona: he gran dubte que no ho senta
l’Emperadriu; callau, que aquest és lo vostre cavaller, qui per vós se deixarà morir.

-Oh!, maleita sies tu -dix la Princesa-, ¡e no has haguda temor de mi ni vergonya del món!
¡Sens jo saber res, m'has posada en tan gran treball e difamació!

-Ja, senyora, lo mal fet és -dix Plaerdemavida-; dau remei a vós e a mi: e par-me que lo
callar es lo mes segur e lo que mes pot valer en aquests afers.

E Tirant ab baixa veu la suplicava tant com millor podia. Ella, veent-se en tant estret pas,
de l'una part la vencia amor, e de l'altra tenia temor, mas la temor excel·lia l'amor e
deliberà de callar e no dir res.

Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena noticia
que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser ab ella; pensà

160
que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom
callava, e la Princesa no deia res, sinó que es defenia ab paraules gracioses que la
plasent batalla no vingués a fi. La Viuda s'assigué al llit e donà un gran crit e dix:

-I què és lo que teniu, filla?

Despertà totes les donzelles ab grans crits, e venc a notícia de l'Emperadriu. Totes se
llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta
de la cambra, la qual trobaren molt bé tancada, e a grans crits demanaren llum. E en
aquest instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres a Tirant per los
cabells e apartà'l e féu-lo saltar en un terrat que hi havia e donà-li una corda de cànem
perqué s'acalàs dins l'hort, e d'allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveït perquè
quan vingués, ans del dia, se'n fos pogut anar eixint per una altra porta. Mas tan gran fon
los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on
havia pensat, e fon forçat que el tragués per lo terrat, e donà-li la corda llarga, i ella
prestament se'n tornà on era sa senyora.

E Tirant donà volta e lligà fort la corda, e ab la pressa que tenia per no ésser vist ni
conegut no pensà la corda si bastava en terra; deixà's anar per la corda avall e fallia-se'n
més de dotze alnes que no plegava en terra; fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los
braços no li podien sostenir lo cos, e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama.

Com Plaerdemavida se'n fon tornada, portaren la llum e totes entraren ab l'Emperadriu, i
ella prestament li demanà quin avalot era estat aquell, per quina causa havia cridat.

-Senyora -dix la Princesa-, una gran rata saltà sobre lo meu llit e pujà'm sobre la cara, e
espantà'm tan fort que haguí de cridar tan grans crits que fora estava de tot record; e ab
l'ungla ha'm arrapada la cara, que si m'hagués encertat en l'ull, quant mal m'haguera fet!

161
UNITAT 9: LA LITERATURA MODERNA
SEGLES XVI-XVIII
LA RENAIXENÇA

El mar serà tot per nosaltres,

ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.

Mar i Cel

Àngel Guimerà

162
9. 1 INTRODUCCIÓ

Els autors de la Renaixença inventaren el concepte de Decadència per referir-se a la

literatura dels segles XVI,XVII i XVIII. El concepte Decadència els servia per destacar el
seu paper com a salvadors de la literatura en català. La idea és aquesta: com més gran
hauria estat la Decadència literària més valor tendria la Renaixença.

Al segle XV, es produïren dos fets decisius que influïren poderosament en l’inici d’un
procés de substitució lingüística i cultural: l’entronització de la dinastia castellana dels
Trastàmara, que provocà la progressiva castellanització de l’aristocràcia cortesana, i la
unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d’Aragó amb Isabel de Castella.

Al segle XVI les dues llengües representaven un distintiu social: només una minoria
selecta d’intel·lectuals o aristòcrates coneixien també el castellà, mentre que el poble, en
general , únicament coneixia el català.

El punt culminant d’aquesta situació es produeix amb la prohibició de la llengua arran dels
decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V, l’any 1707 al País Valencià, el 1715 a les
Illes- excepte Menorca sota denominació britànica- i el 1716 a Catalunya amb l’objectiu
d’imposar la unificació cultural i lingüística. El català es prohibí a l’ensenyament, la
justícia, l’administració i es va veure reclòs als àmbits no formals.

Menorca, en canvi, en mans dels anglesos a partir del Tractat d’Utrech ( 1713) durant
bona part del segle XVIII, va viure un moviment cultural notable a través del qual
penetraren les idees de la Il·lustració.

La literatura culta , vinculada als cercles aristocràtics, va adoptar el castellà com a llengua
literària, mentre que el català es va especialitzar en els gèneres satírics i populars, propis
dels gustos de les classes populars, burgeses i menestrals.

La literatura culta feta en català imitava els grans autors castellans, Garcilaso, Góngora i
Quevedo, imitava les formes mètriques pròpies de la poesia castellana i feia servir molts
castellanismes.

Una prova de la anormalitat cultural és l’absència de novel·les en català, ja que és el

gènere més popular entre els lectors a partir de la invenció de la impremta.

163
9.2 La literatura dels segles XVI : el Renaixement

El Renaixement és la generalització a tot Europa de l’esperit humanista del segle XV. Una
visió més humanitzada del món havia de reflectir en la literatura, l’equilibri i l’harmonia
clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure.

D’altra banda, al segle XVI se superà la situació d’inferioritat cultural de les llengües
vulgars respecte del llatí, encara que aquesta llengua torna a tenir prestigi en els cercles
intel·lectuals com a llengua científica i internacional.

Als segles XVI i XVII el català segueix essent la llengua oficial, però el castellà esdevé la
llengua de moda, la llengua de la cort i de l’aristocràcia, d’aquí que molts d’autors
catalanoparlants hi escriguin.

Pel que fa a l’estil literari , el Renaixement es caracteritza per fer servir un estil senzill,
planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva...

PERE SERAFÍ ( 1505?-1567)

(CANÇÓ)
Si em leví de bon matí
i aní-me'n tota soleta
i entrí-me'n dins mon jardí
de matinet.
L'aire dolcet, la fa rira riret
per collir la violeta.
Ai, llasseta que faré
ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta,
l'Amor és que m'aturmenta.
A mon dolç amat trobí
adormit sobre l'herbeta,
despertà's dient així:
de matinet
l'aire dolcet, la fa rira riret,
si vull esser sa amieta.
Ai llasseta què faré
ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta,
l'Amor és que m'aturmenta.
Jo li'n responguí que sí;
mas que no fos sentideta;
ai que tant pler mai prenguí
de matinet.
L'aire dolcet, la fa rira riret,
que restí consoladeta.
Ai Llasseta, què faré
164
 ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta,
l'Amor és que m'aturmenta.

9.3 EL BARROC : FRANCESC VICENÇ GARCIA (RECTOR DE VALLFOGONA) (1579

-1623)

Si reconeixem que és una simplificació de la realitat podem dir que:

El Renaixement era vitalitat, harmonia, optimisme i lluminositat; durant el Barroc, van ser
substituïts per la severitat , l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme. El Barroc retorna a
un pensament més teocèntric, de concebre la vida com un lloc de pas: la vida terrenal no
val res perquè l’important és preparar l’ànima per al moment del judici final. La riquesa, els
honors, els béns materials són efímers, mentre que la mort ens du a una dimensió eterna:
la salvació o la condemnació. En conseqüència, els autors barrocs propugnen que no hi
ha més realitat que la mort i que la vida és una mentida, un somni.

Temes dominants durant el Barroc :

La vida com a lloc de proves que cal superar: una preparació per a la mort.

La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.

La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.

Des del punt de vista formal, els autors barrocs van explotar al màxim els recursos de la
llengua literària. Els més característics són:

Antítesis i paradoxes per remarcar el contrast entre conceptes com la vida i la mort, la
realitat i la il·lusió o la llum i l’ombra.

Ús d’hipèrboles , apòstrofs i interrogacions retòriques per accentuar el dramatisme i el

pessimisme.

Complexitat oracional i hipèrbatons per donar la sensació de deformació i artificiositat.

La deformació de els realitats provoca la caricatura ridiculitzadora de les coses temporals.

A LES VANITATS MUNDANES Per lo golfo d'est món corrent Fortuna

anam, amb vents contraris, navegant
165
 i trobam-nos molt baix arrastrant, Delits, riqueses, honres, majestats
pensant tenir los peus sobre la lluna; no poden saciar l'enteniment
creat per a gosar béns eternals:
cansa'ns tot quant veem i ens importuna
i, en lo millor del gust, trobam gran plant oh ditxosos aquells que, retirats,
i, quan havem penat molt treballant, tenen alt en lo cel son pensament,
traem lo bol tot brut, sens cosa alguna. apartats de les coses temporals!

A UNA DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET, LI DONÀ SON GALAN UN GERRO
D'AIGUA
De la caritat vinguí
a conseguir la finor,
puix que he apagat lo ardor
a la que me'l causa a mi.
Quan ab son preciós robí
l'aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il.lustrà
de resplendor carmesina
fent ab sa boca divina
lo miracle del Canà.

EN APRECI D’ESTAR ENAMORAT

Sarna i polls cria lo cabell dorat,
lleganyes cria l’ull que és més cristós
i, en lo nas del rostre més hermós,
lo moc, que és verd i negre, està encollat;
lo llavi del clavell més colorat
és pudent a vegades i asquerós
i la mà hermosa i blanca és molt fereós
que al cul de sa senyora haja arribat;
d’aquest món lo cony millor se’l veu pixar,
està a dos dits del cul, habita i mora,
del trassero polit ix merda pura
que, a la bellesa, fea sol deixar:
est és lo muladar que us enamora?
Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!

9.4 La literatura del segle XVIII: la Il·lustració

El segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significa un avanç de les ciències i la
idea del progrés de la humanitat. L’escepticisme racionalista va recuperar algunes idees

166
del classicisme renaixentista com la confiança en la capacitat de l’ésser humà per
aconseguir un món ideal gràcies a la formació intel·lectual.

La literatura de la Il·lustració va ser sobretot didàctica i assagística, producte de l’afany

científic i investigador.

JOAN RAMIS ( Maó 1746-1819)

Lucrècia o Roma libre ( 1769)

Consta de cinc actes , amb l’estructura arquetípica de presentació, nus i desenllaç.

Respecta les tres unitats aristotèliques de temps, lloc i acció.

Ramis hi aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l’atac a la tirania, la

interdependència del fet privat i el públic, el conflicte entre la raó i la passió i l’oposició
entre el camp idíl·lic i la ciutat corrompuda.

El mite de Lucrècia és una de les llegendes fundacionals de la república romana:

paradigma de la fidelitat conjugal.

La tragèdia comença amb la discussió sobre la virtut de Lucrècia entre el príncep Tarquí i
l’espòs d’aquesta, Col·latí. La constància amorosa que demostra l’heroïna encén la passió
desenfrenada de Tarquí, que vol seduir-la, brindant-li el tron de Roma. Ella , atenta als
dictats de la raó, refusa l’oferta i, per això, mogut per una ira desmesurada, la viola.
Lucrècia , amb la voluntat de mantenir il·lesa la seva virtut, se suïcida ritualment davant
del seu marit. Brutus i un acompanyament de cavallers romans indignats conduiran la
ciutadania cap a una revolta contra els reis i aconseguiran així un règim democràtic.

Lucrècia encarna el poble romà oprimit. Tarquí és la supèrbia, la passió, la violència,

l’abús d’un poder autoritari d’origen pretesament diví.

9.5 LA LITERATURA DEL SEGLE XIX: EL ROMANTICISME. LA RENAIXENÇA

El concepte Renaixença fa referència a un moviment que es proposa la recuperació dels

signes considerats caracteritzadors d'una identitat nacional catalana diferenciada . El
paper que la llengua pròpia, el català, té entre els signes caracteritzadors d'aquesta
identitat és fonamental quan es consolida i progressa el vessant literari de la Renaixença.
La Renaixença suposa el retorn dels escriptors cultes a l'ús del català, però aquest
abandonament no fou tan absolut com van voler suposar.
Convencionalment, se sol datar l’inici de la Renaixença en el moment que la revista El
vapor publica la composició d'Aribau La Pàtria (1833).

Oda “La Pàtria”. Bonaventura Carles Aribau

167
Aribau, seguint una tradició que arranca del segle XVI, anomena "llemosí" a la llengua
catalana, encara que ell ja no ho fa per designar el català medieval, per contrast amb el
català col·loquial, sinó que significa el català genèric.

Oda La Pàtria ( Fragment)

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
Quan del mugró matern la dolça llet bevia;
En llemosí al Senyor pregava cada dia,
E càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

Que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
1833

CAUSES DE LA RENAIXENÇA

Causes socioeconòmiques

La Revolució francesa suposa la liquidació de l'antic règim i la societat estamental dóna

pas a la burgesa. Aquesta societat burgesa durà a terme la revolució industrial.Cap al final
del segle XVIII va començar una recuperació demogràfica i econòmica de Catalunya: hi té
lloc la industrialització. Amb la revolució industrial es consolidà la classe social que la va
dur a terme, la burgesia industrial, i en va sorgir una de nova : el proletariat obrer. En
aquest ambient té l'origen el catalanisme polític :per una part la defensa dels interessos
econòmics; per l'altra la salvaguarda del patrimoni cultural i lingüístic propi.

Causes estètiques: Romanticisme i Renaixença.

L’interès dels romàntics pel passat, pels orígens i per la cultura popular dels pobles
estimulà la consciència nacionalista que dóna lloc a la Renaixença. El Romanticisme
reivindica la llibertat dels pobles, la valoració de les essències i l’evocació del passat
medieval. I els autors catalans quan van mirar-se la literatura medieval escrita en català
van trobar-hi una literatura de primera divisió.

168
Malgrat la persecució política, el català encara era la llengua dominant al seu territori. La
literatura culta en català estava en decadència, però encara era l'habitual entre les
classes populars.

Quan els primers escriptors de la Renaixença van voler expressar-se en català es

trobaren sense una llengua literària apta. El dilema : imitar la llengua dels escriptors
medievals com si res hagués canviat i utilitzar un llenguatge arcaic; o bé prendre com a
norma la llengua del poble, amb totes les seves corrupcions, partidaris del "català que ara
es parla".

LA POESIA DE JACINT VERDAGUER (1845-1902)

Juntament amb Àngel Guimerà , Jacint Verdaguer és l'escriptor més important de la

Renaixença: es considera el creador de la llengua literària contemporània. Representa el
punt de superació de l'enfrontament entre els partidaris del "català que ara es parla" i els
defensors del català arcaïtzant. Verdaguer quan escriu no pensa en castellà: els seus
models no són castellans, sinó que són la poesia popular.

Per a Verdaguer, com a romàntic, el poeta és un exiliat, i la poesia, un consol per a la

humanitat. I d'aquí que converteixi l'enyorança i el somni en un dels seus temes capitals,
un tema que, com a mínim, pesenta tres direccions; enyorança de la natura angèlica,
enyorança d'una pàtria catalana perduda i, finalment, enyorança d'un paisatge molt
determinat, el de la infantesa i la primera joventut.

" VORA LA MAR"

Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,
m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

169
 que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes

que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d'or i argent:

Poemes, ai! que foren una estona

joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:

Vaixells que amb veles i aparell s'ensorren

en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:

Idees que m'acurcen l'existència

duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen les ons que se'n van;

si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?

Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena

170
 los escriuré amb estels?

COMENTARI DEL POEMA

"Vora la mar" és una reflexió sobre la poesia. El poeta acusa la poesia d'haver-lo
enganyat i invoca una altra poesia inesborrable. En aquesta contradicció es condensa tot
Verdaguer: d'una banda, reconeix l'engany de l'art (ficció), al qual contraposa la vida
(realitat); de l'altra , no pot sinó servir-se de l'art per acusar-lo. Més encara, li demana que
sigui etern, definitiu, i si el poeta aspira a escriure versos amb estels, no és sols per una
aspiració religiosa vers l'eternitat ,sinó també pel desig de perdurar com a poeta en el
món.

El mar i el cel es converteixen en l'eix més important de tot el poema. El poeta cerca un
marc privilegiat de temps i de lloc on lliurar-se als propis pensaments i sentiments. La
soledat, el paisatge marítim i l'hora del capvespre són ingredients de llarga tradició literària
per al marc de la meditació poètica.

El mar representa el fons inexplorat i misteriós que conté tresors, riqueses ocultes que
només excepcionalment es revelen a l’elegit. El mar conserva els records i els somnis que
el poeta mateix li ha confiat. La vida passada es presenta com un seguit de realitzacions
fallides, ja sigui perquè els projectes no han pogut esdevenir realitat o perquè un cop
realitzades no han durat o no han aconseguit el que se n'esperava.

Amb l'anar i venir constant de les onades el poeta parla de la fluïdesa imparable i
destructiva del pas del temps.

La poesia expressa el desig de durar, l’anhel d'immortalitzar-se en les realitzacions

d'home i de poeta, deixant-ne constància sobre un material imperible. Tant com de l'afany
de glòria literària, es tracta de la resistència de l'home a ser esborrat.

LA POESIA ÈPICA DE JACINT VERDAGUER: L'ATLÀNTIDA. CANIGÓ

L'ATLÀNTIDA

Poema èpic sobre la desaparició del mitològic continent de l'Atlàntida.

Resum de l'argument

Colom naufraga a la costa Atlàntica de la Península i és acollit per un vell ermità que li
narra la fabulosa història del continent submergit sota les aigües de l'oceà: Hèrcules, en
un dels seus dotze treballs, va a l'Atlàntida i pren un brot del taronger d'or de l'Hort de les
Hespèrides. Aquesta gesta li dóna dret a la mà de la bellíssima reina Hèsperis; però això

171
desperta la còlera dels atlants que el persegueixen armats amb les columnes del temple
de Neptú. Hèrcules,durant la fugida,amb força sobrehumana, obre l'estret de Gibraltar.
Això provoca grans cataclismes i les aigües del Mediterrani es precipiten sobre l'Atlàntida i
l'enfosen. A la conclusió, Colom sent el neguit de cercar i cristianitzar el món que hi ha
d'haver a l'altra banda de l'Atlàntic.

CANIGÓ

És l'epopeia nacional de Catalunya. Parla sobre els orígens mítics de Catalunya. L'acció
se situa al voltant de l'any 1000.

Gentil, fill del comte Tallaferro, fa guàrdia per prevenir l'atac dels moros. El seu escuder li
parla de les fades que viven al Canigó i abandona irresponsablement el seu lloc de
guàrdia. Flordeneu, la reina de les fades, el sedueix sota la forma de Griselda,un pastora
de qui Gentil està enamorat. Amb Flordeneu recorre tot el Pirineu amb una carrossa
voladora, contempla el seu paisatge i n'aprèn les llegendes. Mentrestant, els moros han
derrotat els cristians a causa de la deserció de Gentil, a qui el seu oncle Guifré mata,
mogut per la ira, estimbant-lo dalt a baix del Canigó. Tallaferro, però, aconsegueix
finalment vèncer els invasors.

Guifré es penedeix del seu crim i es fa monjo i, en el moment de la mort, demana que es
planti una creu al lloc on morí Gentil. Quan l'abat Oliva i els monjos arriben al Canigó amb
la creu, les fades es retiren tot donant pas al nou ordre cristià, simbolitzat per la fundació
del monestir de Sant Martí del Canigó.

172
173