Quins són els textos referencials que utilitzam per afirmar que el català és

na llengua ja formalitzada, normalitzada i normativitzada durant l’Edat

Mitjana?
Els segles VIII – Segle referencial del qual fan ús els filòlegs per raonar que el
català ja és una llengua formalitzada... aquest raonament el dedueix l'Acta de
Consagració de la catedral d'Urgell que està datada del s.IX

Segle IX – Documentació jurídica -escrit en la llengua culta/formal: el llatí on hi

apareixen vocables catalans. Aquest document és un acta de Consagració de
la Catedral/Seu d’Urgell on apareixen vocables/toponímia escrits en català.
D'aquí els filòlegs dedueixen que qui escrivia en llatí ja parlava una llengua
diferent: el català

Segle XII/XIII/XIV – Apareixen: “El llibre dels Jutges”, ”Les Homilíes

d’Organyà” ,Les quatre grans cròniques, La Cancelleria reial i Ramón Llull
amb la seva obra literària.

Segle XV – Joanot Martorell –narrativa.. amb l’obra “Tirant lo Blanc”- Ausiàs

March –poesia... el primer poeta català que escriu poesia en llengua catalana i
deixa d’usar l’occità o provençal que era la llengua de referència per fer poesia-

Quins són els textos més antics escrits en llengua catalana?

Segle IX – Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell.

Segle XII – Homilíes d’Organyà, Llibre dels Jutges.

Segle XIII/XIV – Quatre grans cròniques, obra de Ramon Llull i Cancelleria reial
-administració de la Corona d'Aragó on es generen molts de textos escrits en
català-

Què és una llengua romànica? Que fou la romania? Que fou la

romanització? Per quina raó les llengües romàniques varen aparèixer a la
mediterrània occidental i no pas a l’oriental?

Les llengües romàniques són totes aquelles llengües derivades del llatí vulgar
que parlaven soldats, comerciants, camperols i ramaders. Era un llatí, a
diferència del llatí clàssic que ens ha arribat a nosaltres a través de l'església i
la ciència...era un llatí amb poques regles o normatives i per això va donar lloc
a diferents idiomes anomenats llengües Romàniques (Françes, Castellà,
Català...) .Aparegué a l’imperi romà d’occident i no pas al d’orient perquè a
Occident.

Llengües Romàniques: Italià, Sard, Occità, Castellà, Galaicoportuguès,

Català, Françès, Retroromànic, Romanès...
Els territoris que ocuparen els romans a l’occident no estaven tan
desenvolupats com a societats civilitzades de tradició mil·lenària. En canvi, a
l’orient, ja hi havia les tradicions clàssiques i mil·lenàries on hi romanien
societats amb una tradició cultural ancestral on la romanització no va tenir
quasi impacte.

La Romania és tot el territori on es parlen les llengües romàniques i la

romanització, fou el procés des del qual els territoris que ocuparen els romans
va adoptar la cultura -en tots els seus vessants- LLATINA.

Que entenem per substrat (abans de), superstrat (després de), adstrat
(durant/al costat de) quant a la llengua catalana?
- Subtrat, superstrat i adstrat: Tot aquell conjunt que ha rebut el llatí en
el seu procés de reconverció al CATALÀ. Cal esmentar que l'adstrat es c
aquell conjunt de vocabulari que el CATALÀ ja ha adoptat com a llengua.
- Substrat: Llengua que en un territori determinat ha estat substituïda per
una altre amb motiu d’una conquista o col.lonització però ha perviscut part
del seu vocabulari. Substrats preromànics que han perviscut a la
formació del català són: paraules de l'indoeuropeu, Grec, Fenici,
Iberobasc.

- Superstrat: Influències lèxiques aportades per la llengua germànica i

àrab.

- Adstrat: Lèxic aportat per contacte amb llengües veïnes: castellà,

francès, anglès, italià...

Què fou la literatura trobadoresca? Què fou l’amor cortès?

LITERATURA TROBADORESCA: Un trobador era un poeta cantor de l’Edat
Mitjana que creava composicions literàries i musicals. El trobador és una
persona culta que sap música, retòrica, lírica... És a dir, aquesta persona
pertany a la noblesa i escriu poesia en llengua vulgar: occità -NO LLATI- amb la
finalitat que siguin difoses oralment en el món de la cort i per les places dels
pobles per boca dels joglars.
La poesia trobadoresca va perdurar des del segle XII fins el segle XIV i estava
escrita en occità o provençal i era un vehicle d’expressió de la poesia profana.

AMOR CORTÈS: L’amor Cortès també conegut com a fin’amor en occità, és

una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Això
provoca un triangle amorós entre amant-dama-marit, és a dir, la relació de
vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. És una amor vertader en
la mesura que el trobador no es capaç de manifestar públicament qui és la
dona estimada o midona -la meva dona estimada-.

Quina importància tenen per a la llengua catalana la Cancelleria reial, les

Quatre grans cròniques i Ramon Llull. Quina és la importància de
l’Església respecte a la llengua catalana?
L’Església actuà com a agent unificador i difusor -normalització, és a dir, fer un
ús NORMAL- de la llengua catalana. Al Concili de Tours (s. IX... any 813) a la
ciutat francesa de Tours (Imperi de Carlemany)
El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó
també des del lingüístic. Reunits a la ciutat de Tours, decideixen que, als
territoris sota el domini de Carlemany (l'Imperi Carolingi, corresponent a les
actuals França, Alemanya, la Catalunya Vella, Aragó, Navarra i nord d'Itàlia les
homilies es facin en «rusticam Romanam, és a dir, en la «lengua rústica
romana i per tant s'abandoni el llatí clàssic la predicació.

QUATRE GRANS CRÒNIQUES: Són obres de caire historiogràfic, no literàries

que ens aporten un gran referent lingüístic.
Característiques comunes
- Aquests texts comparteixen unes característiques comunes. El
primer és que els autors van viure directament molts dels fets que
narren i s'ocupen de fets contemporanis –o immediatament anteriors-
a l'autor. Així s'aconsegueix donar una sensació de veracitat i de
rigor. La majoria de cròniques medievals i antigues partien d'un
passat remot.
- La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els
millors reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs,
esdevenen també model per a futurs reis i prínceps. No cerquen
l'objectivitat, sinó el to heroic i el sentiment patriòtic, però mostren un
coneixement profund de la figura retratada que els atorga un valor
històric rellevant. Mostren una visió dels fets basada en la
providència d'un Déu que ajuda els reis d'Aragó perquè defensen la
seva causa.
- La llengua emprada respon a les instruccions de la Cancelleria Reial,
(creada per Jaume I) malgrat els diferents orígens geogràfics dels
seus autors. Aquest registre està present tant a la narració com als
freqüents diàlegs, que recorden a les novel·les de cavalleries.

- Crònica de Jaume I/ Llibre dels fets: Obra autobiogràfica que dictava el

rei Jaume I als seus escrivans.

- Crònica de Bernat Desclot: o Llibre del rei en Pere d'Aragó Narra els
fets de la història de Catalunya.

- Crònica de Ramon Muntaner: Explica les aventures i batalles en què va

participar.

- Crònica de Pere III el Cerimoniós: Biografia escrita per encàrrec del rei
Pere III el Cerimoniós als escrivans de la Cancelleria reial.

CANCELLERIA REIAL: Organisme administratiu encarregat de redactar els

documents oficials dels reis de la corona d’Aragó. Al segle XV, Pere III el
Cerimoniós el reformà i modernitzà. Tengué un paper importantíssim com a
factor unificador de la llengua catalana escrita. Estava formada per copistes i
escrivans que també traduïen els clàssics grecs i llatins. Un personatge
important fou Bernat Metge, introductor de l’humanisme a Catalunya.

... Per què Ramon Llull és considerat el creador de la prosa literària?

Perque va elaborar un model lingüístic per a la prosa. El nostre escriptor fou el
primer a impulsar el català com a llengua vehicuar/vàlida per a totes les
manifestacions/expressions d'escriptura en tots els àmbits, sobretot,
l'intel·lectual. Ramon Llull, guiat pel seu objectiu d´universialització de la fe
cristiana, lligat al desenvolupament del pensament i el coneixement del món, és
a dir, amb arguments racionals -l'art-, va escriure sobre diferents temàtiques
com són ara:
-Filosofia, ciència, religió...etc. Aquestes matèries mai no havien estat tractades
en cap llengua romànica... sempre s'havia utilitzat el llatí. Aquest fet el va
obligar a eixamplar el lèxic i la sintaxi de l'estàndard escrit en l´època, amb
aportacions d´altres llengües, sobretot, del llatí i de l´àrab. És per això que se'l
considera el creador de la llengua literària, ja que feu grans aportacions vers la
nostra llengua.

RAMON LLULL: Ramón Llull fou filòsof, científic, predicador i literat, creador de
la prosa catalana. Gràcies a ell el català passà a ser emprat per expressar
idees de totes les branques del saber científic i filosòfic. Ramon Llull va escriure
més de 250 obres en català, encara que també utilitzà el llatí, àrab i occità.

Que fou l’humanisme a Catalunya?

És un corrent estètic i ideològic que neix a Itàlia al segle XIV que pren com a
model els clàssics grecollatins i que serà el punt de partença des del qual es
coneixerà com a Renaixement a les dues centúries següents.

Qui fou Bernat metge?

Fou un escriptor, traductor i primer representant de l’ humanisme a les lletres
catalanes. És considerat un dels millors prosistes del segle XIV, introductor de
l'estil renaixentista a la literatura catalana. També fou secretari reial. La seva
obra mestra és Lo somni

Què fou la literatura religiosa i moralitzant del segle XIV

Entre els llibres escrits en prosa durant el segle XIV predomina la temàtica
moralitzadora que segueix els models narratius encetats per Ramon Llull. Així,
els escriptors i oradors religiosos, com a predicadors de la fe cristiana,
produïren abundants reculls de proverbis i exemples, relats de miracles i fets
meravellosos que tractaven d'influir en la conducta moral de les persones,
d'acord amb el criteris de l'església.
Els escriptors més representatius serien, sobretot, Arnau de Vilanova,
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda... tots ells tenen molts
de punts en comú:
- Tots cinc tracten temes religiosos i morals.
- Posseeixen una sòlida formació universitària, adquirida al país i en diversos
centres europeus.
- Viatgen molt per Europa (tots ells) i el nord d'Àfrica (a l'igual que Llull també
viatjarà Turmeda.).
- Són uns savis il·luminats i dinàmics.
- La seva obra no és només en català, sinó també en llatí (Llull, Vilanova,
Eiximenis i Ferrer) i en àrab (Llull, Turmeda).
- Pertanyen als estament urbans més privilegiats.
- Estan molt ben relacionats amb les esferes del poder (papes, monarques i, en
el cas de Turmeda, soldats tunisencs).
- Assoleixen un gran prestigi en vida, que després mantenen un cop morts.

Arnau de Vilanova era rigorosament contemporani de Ramon Llull. Els dos

varen escriure la seva obra a final del segle XIII i a començament del XIV. Un
segle de distància, emperò, els separa de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i
Anselm Turmeda. Aquest tres varen néixer quan Llull i Vilanova ja feia bastants
anys que havien mort. La seva producció literària és de final del segle XIV i de
començament del XV.

Qui fou Ausiàs March?

Ausiàs, va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de
la noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants
del Segle d'Or. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió
notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.
El primer poeta culte, que, en l'àmbit de la literatura catalano-valenciana, trenca
amb la tradició de la literatura provençal: la llengua, les referències culturals i el
preciosisme dels trobadors i comença a escriure en llengua catalana. Es
considera el primer poeta en llengua catalana.

Va néixer probablement a Gandia (València), en el si d'una família de la petita

noblesa; el seu pare (Pere) i el seu oncle (Jaume) van ser també poetes.
Durant el regnat d'Alfons el Magnànim va prendre part en diverses expedicions
militars, pel que va ser recompensat amb concessions territorials i títols
honorífics.

Establert a Gandia, es va casar amb Isabel Martorell (1437), germana de

Joanot Martorell, autor de "Tirant lo Blanc", i després d'haver enviudat va
contraure noves núpcies amb Joana Escorna (1443)

Els seus 128 poemes són, en gran part, el vigorós testimoni d'aquest home
angoixat per la contradicció entre les seves profundes conviccions religioses,
reforçades amb un coneixement molt directe de la filosofia tomista, i la seva
debilitat davant l'amor carnal. Els recursos expressius dels trobadors, d'alguna
manera presents, queden desbordats pel seu llenguatge aspre i vigorós, ric en
antítesi i en insòlites comparacions. Publicades per primera vegada amb la
seva corresponent traducció castellana de Baltasar Romaní (1539), les poesies
d'Ausiàs March, amb sis edicions durant el segle XVI, van tenir una àmplia
repercussió en la poesia catalana i castellana de l'època.
Qui fou Joanot Martorell i quina és la importància de la seva obra: "Tirant
lo Blanc"?

Joanot Martorell (Gandia 1413-València 1468) fou un escriptor medieval en

llengua catalana/valenciana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva
obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Joanot Martorell va pertànyer a la petita noblesa de la ciutat de València. El seu

avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força
elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida
agitada.
Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de
diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Joanot Martorell era un cavaller vigorós i un molt bon escriptor. Va néixer el
segle XV a València, exactament a Gandia. Gandia també acollí Ausiàs March.

Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot
Martorell provocava molts enfrontaments. N'hi ha quatre de molt famosos.
Cap dels quatre enfrontaments va comportar grans guerres. Darrere d'aquest
personatge tan bregós, també hi havia un amant de la literatura.

Martorell escrivia sovint lletres de batalla contra gent. Cal destacar que Joanot
Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana
i molts cavallers de l'època. També va conèixer molts llibres que més endavant
seran la seva font d'inspiració. També anà a Portugal on va conèixer l'infant
Ferran fill del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel·la Tirant lo Blanc.
L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar a Alfons el Magnànim. El 2 de gener de
1460 va començar a escriure Tirant lo Blanc, morí sense acabar la novel·la el
1468 a València sense descendència.

Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent i és per això
que el seu nom està entre els millors autors de la literatura en llengua catalana i
universal.
L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines on s'explica la història d'un cavaller
anomenat Tirant. Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de
Galba que acabà la novel·la i la portà a la impremta. Martí Joan morí sis mesos
abans de la publicació de l'obra l'any 1490.
Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un cavaller que
habitava a Anglaterra. Era de llinatge bo. Tirant és armat cavaller en els
casaments del rei d'Anglaterra i venç els enfrontaments de les festes del
casament. Tirant aprèn als primers capítols i seguidament va al Mediterrani
acompanyat per uns seguit de personatges fills de reis (de França i Sicília)
perquè l'illa de Rodes va ser conquerida pels turcs. Ells trenquen el setge i fan
fora els invasors. Tirant ja no és un cavaller qualsevol, és conegut arreu. Els
turcs arriben a Constantinoble i Tirant hi va com a salvador i és armat capità de
l'Imperi de Bizanci l'any 1453. Aquí, Tirant recorda la vida de Roger de Flor.
Tirant, a Constantinoble, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador, però
es veuen enfrontats amb Viudareposada que els hi fa un amor impossible, ja
que ella està enamorada de Tirant. Des d'ara es viuen diferents escenes
amoroses. L'infant Felip s'enamora de Ricomana, Diafebus d'Estefania i
l'emperadriu d'Hipòlit.
Tirant i la seva colla se'n van cap al Nord d'Àfrica, ja que la nau va naufragar.
Allí, també és armat capità de l'exèrcit àrab. Al final de la novel·la, Tirant torna
a Constantinoble i es casa amb Carmesina, també allibera els grecs i el
proclamen l'hereu del domini de Constantinoble però durant les festes, Tirant
agafa una pneumònia i mor. Carmesina, de dolor, també mor i finalment també
mor el pare, l'emperador.
Tirant lo Blanc vindria a ser un conjunt de novel·les dins d'una sola novel·la.
Transcorre diferents plans, militar, amors, vida quotidiana. Aquesta novel·la és
famosa perquè s'adapta a la història.
Tirant lo Blanc va ser editat l'any 1490 a València per primer cop i
posteriorment a Barcelona. D'aquestes dues primeres edicions se’n conserven
quatre exemplars. Tres són de la primera edició valenciana: un està a la
Universitat de València i els altres, un a la British Library de Londres i l'altre a la
Hispanic Society de Nova York; un exemplar fragmentari es conserva a la
Biblioteca de Catalunya. També se’n conserva un de la segona edició
barcelonina.
A la primera meitat del segle XVI fou traduït al castellà i a l'italià i més tard a
l'anglès i al francès. Així va poder ser conegut per Cervantes i Shakespeare.
S'han publicat moltes edicions i s'ha traduït a moltes llengües i s'han fet
adaptacions escolars, per a titelles, per al teatre, etc.
Martorell va fer l'obra basant-se en el que ell volia arribar a ser, tenia molts
aspectes semblants, n'és un exemple l'armadura, l'armadura de Tirant pesava
18 Kg, com la de Joanot Martorell.

Defineix els següents conceptes:

Segle d’or de la llengua catalana: Fou el segle XV, perquè el català es va
usar en tots els àmbits i la producció literària donà grans obres, tant en poesia
com en narrativa.

Decadència/decret de nova planta: Llei imposada per Felip V de Borbó, on el

català fou substituït pel castellà a nivell formal.

Renaixença: Segle XIX: L’etapa d’arraconament d’ús de la llengua es comença

a superar al s. XIX, gràcies a una creixent conscienciació nacional i lingüística.

En el segon terç del s. XIX s’inicia la Renaixença, moviment de recuperació

dels signes d’identitat nacional catalana: el folklore, la literatura, la història... i,
sobretot, la llengua, que havia de recuperar els àmbits d’ús que havia anat
perdent en l’etapa anterior de la Decadència.
Pompeu Fabra: Pompeu Fabra i Poch es va dedicar des de molt jove a
estudiar el català. Va ser professor de català i més endavant es va convertir en
president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Va publicar alguns llibres sobre normes ortogràfiques, diccionari ortogràfic,

gramàtica catalana, etc.

L’objectiu de Fabra era convertir el català en una llengua moderna que es

pogués fer servir en tots els àmbits.

CRONOLOGIA DE LA LLENGUA CATALANA

Fets històrics Dates Fets lingüístics

Els romans desembarquen a 218 aC La majoria de la població de
Empúries per combatre els exèrcits l'actual territori comença a entrar
cartaginesos. en contacte amb el llatí.
Estira i arronsa entre francs i àrabs s. VIII- s.IX
als territoris actualment
catalanoparlants de la península
Ibèrica. Els primers s’acaben
imposant a tota la Catalunya Vella
Final s. IX Textos llatins molt catalanitzats.
813 Concili de Tours: hom recomana
traduir les homilies "in rusticam
Romanam linguam".
Formació de l’entitat política Final s. IX – s.X
independent i presa de consciència
de la identitat col·lectiva entre tots
els comtats catalans.
s. XII Inici a Catalunya de la literatura
trobadoresca en occità.
Mitjan s. XII Fragments en català d'una
traducció del Forum Iudicum.
Final s. XII Homilies d'Organyà.
Expansió territorial, que es concreta s.XII – s.XIV La major part dels territoris
cap al sud i cap a la mediterrània, conquerits són repoblats per
frustrant-se cap al nord. catalans, fent que es comenci a
parlar català en aquestes zones.
(1232) Neix Ramon Llull, el primer
autor europeu que escriu en una
llengua romànica, i no en llatí,
obres filosòfiques, científiques,
etc.
s. XIV - s. XV Ús del català a la Cancelleria reial.
Plenitud de la literatura en català
(Bernat metge, Ausiàs March,
Joanot Martorell, etc.).
Amb l’extinció de la dinastia de la s.XV-s.XVII
casa de Barcelona comença la
decadència política dels regnes
catalans, que conduirà també a
l’econòmica i social.
Decrets de Nova Planta, després de 1715-1716 Informació secreta d'alguns
la guerra de Successió (1700-1714). aspectes que han de tenir
presents els corregidors al
Principat de Catalunya.
1768 "Real Cédula para que en todo el
Reyno se actue y enseñe en
lengua castellana".
1833 Es publica a la revista El Vapor
l'oda "La Pàtria", de Bonaventura
Carles Aribau.
Inici del catalanisme polític. Final s.XIX-Inici Renaixença cultural: Pompeu
s.XX Fabra (1868-1848) publica la seva
primera gramàtica, Ensayo para
una gramática de catalán
moderno; se celebra a Barcelona
el I Congrés Internacional de la
Llengua Catalana (1906); creació
de l'IEC (1907), per Prat de la
Riba, que promourà la
normativització del català.
Aprovació de l'Estatut de Catalunya 1932 Cooficialitat del català i del castellà
per gairebé el 100% dels votants. a Catalunya. / Apareix el primer
volum del DCVB.
(18 de juliol) Alçament militar contra 1936
la República i inici de la guerra civil.
Dictadura del general Franco, fins la 1939-1975 Inici d'una repressió política
seva mort. duríssima contra la llengua i la
cultura catalanes.
1976 Apareix el diari Avui.
Constitució democràtica a Espanya 1978 Creació d'Acció Cultural del País
–preveu la cooficialitat de llengües Valencià. / Decrets pels quals
pròpies. s'incorpora el català al sistema
d'ensenyament a Catalunya, a les
Illes i al País Valencià.
Estatut d'autonomia de Catalunya. 1979 "Manifest" de la revista Els
Marges.
Estatuts d'autonomia de les Illes 1983 Llei de normalització lingüística a
Balears i d'Aragó. Catalunya. / Comença a emetre
TV3, Televisió de Catalunya. / Llei
d'ús i ensenyament del Valencià.
1986 Llei de normalització lingüística de
les Illes Balears./ II Congrés
Internacional de la Llengua
catalana.
1992 Decrets que prescriuen que el
català ha de ser la llengua
d'aprenentatge en l'educació
primària i secundària a Catalunya.
Primera Constitució democràtica 1993
d'Andorra i ingrés d'aquest estat en
l'ONU.
1998 Llei 1/1998, de 7 de gener, de
política lingüística ("nova llei de
normalització lingüística"), a
Catalunya.
2000 Entra en vigor a Andorra la Llei
d'ordenació de l'ús de la llengua
oficial