Literatura Medieval
Literatura Medieval
Literatura Medieval
Per tal de tenir sotmesos els serfs i treure'n el màxim rendiment econòminc, els
senyors feudals formaven un exèrcit de vassalls que estaven lligats de manera
jeràrquica per mitjà del jurament de fidelitat.
Cultura cortesana
A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar
configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts
heroiques o cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de
ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. A més a més, havia d’estar enamorat d’una
dama.
Els nobles eren sobretot guerrers, però en la cort d'alguns reis i d'alguns comtes es va
crear aquesta cultura singular, caracteritzada per la cortesia, la música i la creació
literària.
Literatura trobadoresca.
El trobador és aquella persona culta que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir,
que pertany a la noblesa o que, si més no, ha après aquestes tècniques, i que escriu
les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment.
Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. La població era totalment
analfabeta, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la
literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars, uns personatges, normalment
malabaristes, acròbates que, mitjançant activitats de circ o mostres amb bèsties ja
ensinistrades o qualsevol altre espectacle, duien a terme el recital dels poemes.
Els gèneres trobadorescos més importants són la cançó d'amor cortès, l'alba, el
sirventès i el plany.
Són poemes èpics que exalten els cavallers que havien lluitat amb coratge,
especialment en les guerres contra els sarraïns. Els joglars les cantaven per fer créixer
la fama de l'heroi i que la gent conegués les seves virtuts. També servien per donar a
conèixer els fets més importants del moment.
Narracions en vers que expliquen la vida de cavallers errants que cerquen aventures
fantàstiques i lluitaven contra malvats, encantaments i forces sobrenaturals. Sovint, els
cavallers cercaven ser dignes de l'amor d'una dama. El seu nom ve del cicle de
novel·les del rei Artur i la taula rodona que es denomina: matèria de Bretanya.
Són narracions que estaven inspirades en la realitat de l'època (segles XIV i XV) i que,
per tant, expliquen les aventures i els amors d'uns cavallers amb atributs humans. Són
versemblants i narren fetes creïbles.
(mirar el quadre pàgina 119 i el que surt a la presentació sobre les diferències entre
novel·la artúrica i novel·la cavalleresca.
Ramon Llull (1232-1316) era fill de colons catalans benestants instal·lats a Mallorca
amb Jaume I; als trenta anys va abandonar la vida de cortesà, la poesia trobadoresca,
la dona i els fills, per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell
anomena Art, rebut per il·luminació, apte per a la conversió racional dels infidels al
cristianisme.
La seva obra està escrita en àrab, català i llatí. Algunes obres de Llull presenten, a
banda de la catalana, versions occitanes, italianes, franceses i castellanes; la majoria
tenen text llatí, sovint amb molts manuscrits. És un dels escriptors medievals més
importants
L'origen real
Les ordes de cavalleria sorgeixen dels ordes militars i religiosos que, sota les ordres
del papa i dels reis cristians, van lluitar en les croades per conquerir Jerusalem i per
protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa, sobretot durant els segles XI, XII i XIII.