Arte del merletto

La vertadera edat d'or de la punta va tenir lloc sense cap mena de dubte durant el Modernisme, en un ampli espai cronològic que podem situar entre els darrers anys del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX. Aquest període artístic, primer rebutjat però poc després plenament acceptat per tota la societat, va significar un moment de recuperació i revalorització de les arts i oficis o de les anomenades arts aplicades o decoratives, entre les quals es troba la punta. I és que en aquest moment la punta, així com el vitrall, la ceràmica, el ferro forjat o l'ebenisteria, va perdre la consideració secular de simple artesania per adquirir la categoria d'art. Un art que, com la resta d'oficis, era l'expressió centenària i popular de la manera de ser i de fer d'un país i que com a tal se li havia de donar el valor que tenia. La punta, en totes les modalitats tècniques, va ser protagonista al llarg del període modernista no només en l'embelliment del vestuari de dones i homes-colls, punys o aplicacions diverses-, i de la indumentària litúrgica-albes, tovalloles de combregar, roquets...-sinó especialment en el parament de la llar, per a la decoració dels nous espais interiors: jocs de llit, estors, cortines, paravents, tapets... Actualment, un segle més tard, quan es tracta de puntes o randes indubtablement cal fer referència a dues poblacions del Maresme: Arenys de Mar i Arenys de Munt. Quan es tracta de grans nissagues de randers hem de parlar obligatòriament dels Castells. L'estudi d'aquesta família és, malgrat la freqüent publicació de dades referents a la seva activitat i producció, un dels molts temes pendents en la historiografia de l'art arenyenc i català. A part de l'excel·lent treball realitzat anys enrere per Jordi Palomer, l'important i quantiós llegat de la família Castells conservat tant a l'Arxiu Municipal Fidel Fita com al Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar encara no ha estat objecte d'un estudi intensiu, profund i rigorós que posi aquesta prestigiosa nissaga de randers al lloc que els pertoca. Una investigació acurada d'aquest fons, sumada a la d'altres grans cases de randers catalanes, donaria a l'art de la punta, d'altra banda tan particular de la nostra cultura, el reconeixement artístic, històric i social que mereix, més enllà del folklorisme en el que es troba immers. La vida de la casa Castells abasta gairebé una centúria, des de la seva fundació fins aproximadament el 1962. Cent anys d'èxits i reconeixements fora i dins de les nostres fronteres que permetrien omplir un sens fi de pàgines. L'estudi que presentem, però, se centra especialment en els primers trenta anys del segle XX, període durant el qual aquesta empresa, regida pels germans Marià i Joaquim Castells, va participar plenament en el moviment modernista. Tres dècades durant les quals aquest parell de randers va tenir un paper molt destacat en la renovació tant formal com tècnica de l'art.

Entre finales del siglo XIX y principios del XX, periodo durante el cual se desarrolla el estilo artístico llamado Modernismo, el interés mostrado por artistas y diseñadores hacia el arte de la Edad Media tuvo como consecuencia la adopción de muchos de sus repertorios decorati-vos. Uno de los motivos que gozó de más éxito entre los proyectistas del momento fue el de la granada, diseño de origen oriental que entre los siglos xv y xvi había sido intensamente trabajado por los principales centros textiles italianos. El artículo ofrece, en primer lugar, una visión general de la fortuna que este diseño floral, de marcado dinamismo, tuvo entre los artistas modernistas catalanes para, posteriormente, centrarse en los encajes de bolillos, inspirados en este motivo, realizados por la Casa Castells para la Real Capilla de Sant Jordi del Palacio de la Generalitat.

Between the end of the nineteenth century and the beginning of the twentieth, period which coincides with the artistic style called Modernism, the interest of many artists and designers in the art of the Middle Ages had as a consequence the use of many of its decorative patterns. One of the most successful motifs among the designers of the modernist era was the one called Italian artichoke-known in Spain as pomegranate-a design of oriental origin that between the fifteenth and sixteenth centuries had been intensively used in the main Italian textile centres. On one hand, this article offers a general view of the success that this floral design, of strong dynamism, had among the Catalan modernist artists. On the other, the text focuses on the handmade bobbin laces, inspired in this motif, that Casa Castells-a well known family of lace makers-made for the Royal Chapel of Sant Jordi in Barcelona.

La revitalització dels oficis artístics experimentada durant el Modernisme afectà també, en nombrosos aspectes, l'art de les puntes al coixí, indústria de tradició secular especialment en un sector determinat del país-l'anomenada Costa de Llevant, el Baix Llobregat i el Baix Penedès-, que visqué entre els darrers anys del vuit-cents i el primer quart del segle XX un dels seus períodes més intensos, tot i l'amenaça creixent que suposaven els dictats imperants de la moda i la imbatible competència dels procediments mecanitzats. Productors, empresaris i projectistes d'aquesta varietat de la indústria tèxtil participaren, dins d'un context tradicionalment local, d'un cert cosmopolitisme europeu, respirant, sovint més en el fons que en la forma, d'aquell esperit de modernitat i progrés que havia generat l'Exposició Universal de 1888. Encara avui, tot i els treballs que paulatinament van sortint a la llum, les puntes al coixí ocupen un lloc secundari-quasi marginal-en l'estudi de les arts aplicades o decoratives a Catalunya.