Academia.eduAcademia.edu

Recreació de Fages de Climent

2002, Revista De Girona

CRÓNICA -> Recreació de Fages de Climent L'exposició: «Caries Fages de Climent (1902-1968). Poética i mítica de l'Ennpordá» és oberta al Musen de l'Empordá de Figueres, del 27 d'abiil al 8 d"agDstde20n2, •f- lí^EVlSTA ni: CIlliUNA Jf NI M . Jl.í Ji. I lOI-ACiUS]- 2n01 / • GARLES FAGES DE CLIMENT 1902-1968 - L'exposició. un;i de les principias ;iccivít;its del ceiU'ciKiri i del naixoinciit ÓL" Charles F;igt'S de C^liniciir, voi aensiiir hi fÍL;iira de rescriptor n les genenieions mes ¡oves, d'iin;i biiiidu, i de l"aítr;i intentar p¡iMiar el dcseoncixoiiicnt que se'n té niés ciilla de TAIt Enipordñ {és per nixó LjLic la mostra s'oterira a (Ürona aquesta cardor i a Liareclona l'any vinent). El níLintatge, q u e ha anat a carree d ' E n r i c Pujol í Rafael E-'asciiec, es pLiiiteja n través de nonibixjses totOL^rafies i objcetes inolt siiíiiificatius: des d'un llibre de receptes de la seva niare a les primeres edicions de les seves obres; fiiis i tot s'hi iverea la Fonda Koca de Figueres, cciuiele literari deis anys seiNaiita freqüencat per Faijcs. Alü;iins epi^mmcs, la part niés popular i eone^udií de la seva obra, acompanyen el visicaiit pels diversos ambits q u e s'lii poden trohar. La part bios^rafica i literaria es dtvideix en cinc apartats: «Infantesa i j o v e n t n t {l^Jl)21919)»: <*Un jove escriptor promesa (1920-1935)»; "Guerra i posciíuerra {193(1-1945}». «Época de maduresa {1946-193S)» i «Fds d a r r e r s t e m p s (1959-1968).). Hi p o d e m venrc la seva relació anib els niestrcs deis noucendsnie, ^-llSTlg especialmem Eii^eni d ' O r s , la seva presencia ais cercles literaris de li.ircelona, el resso de les seves primeres publicacions. coin també el dcsencís per no liaver-se seiitit reeonegut en aquestos inateixos cercles i el seu posterior retorii a l'Eniporda. L'exposició ta un repas exhaustiu i.\c la seva obra (els niotius, les iatluéncies...), do la recreació plástica que diversos arrisles n'han fet (qnadres, il-lustracions de Ilibres. gravats). i també de la relació de l'escriptor amb pincors ílguercncs c o m Dalí o Evarist Valles. CÁou la mostra un video amb testimonis de persones q u e el van couéixer. Antont Cobos El SI I el no de la Casa Albertí El 4 de maig va ser inaugLiiada a Sant Feliu de Guíxols la Casa Albertí, on el pintor va viure els setis últims anys I on ara s'exposa de forma permanent la seva obra. j ü s e p Albertí (Sant Feliu de Cluixols, 1913-1993) va ser un ardsta en el sentit niés anipli de In páranla. De tet. se'l padria detliiir d'aqiiesra manera si considerem que estnva ilotat per al cant -tenia veu de baix i admirava Miguel Fleca— i que conreava la poesía -sentía devoció per i'nlira de Verdaguer, santjoan de la ('reu i santa Teresa-, Pero també, és ciar. perqiR' és rectirdac st^liretot per iiaver estar un pinror autodidacte, instintÍLi i en absoKic academicista, niés o menys identiticat a m b rexpressionisme. i i]ue idolatrava Vincent van Cuigii. El 13osco. Ernsc. Kandinksy o M u n c h . entre iiiolts alcres. El pintor guixolenc - q u e . com a b o n artista, ha estat definit pels seus aniies com un h o m e excéntric, arrauxat. mdisciplinat i sensible— no va comen^'ar .i pintar d'una k)rina assítlua i persever.uit fíns després de l.t Caierr.! Civil Espanyola. La seva primera exposició data de 1953, i. a partir d'aleshores, va exposar en mes de cinquanta oeasioiis arreu d'Espanya. les tronteres LIC la L]ual va traspassar a fmal deis anys seixanta, en qué els seus lleni;os van poder ser admírats a sales de Z u r i c i Lausana. Abans de morir, el 1993, Albertí va llegar a la ciutac la casa on havia viseut els últims auvs de