Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears

Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears 4 ESTUDIS SOCIALS I ECONÒMICS “SA NOSTRA”. 2000 QUADERNS SOLIDARIS © “SA NOSTRA” Caixa de Balears Carrer Ter, 16 Polígon Son Fuster 07009 Palma Telèfon (34 71) 17 19 25 Fax (34 71) 17 17 95 Text: Lluís Ballester, Pere A. Salvà, Josep L. Oliver, Bartomeu Barceló Ginard, Josefina Santiago, Joan J. Muntaner Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez Garí Maquetació i infografia: Esment, centre especial de treball d’AMADIP Impressió: Esment, centre especial de treball d’AMADIP Dipòsit Legal: PM-973-2000 ISBN: 84-95352-23-0 Índex Pàg. -Presentació ........................................................................................................................5 Sa Nostra, Caixa de Balears -Introducció:........................................................................................................................7 Lluís Ballester Brage 1.- Les característiques sociodemogràfiques al llindar del segle XXI. Una perspectiva de la societat illenca des de la geodemografia ............................................11 Pere A. Salvà Tomàs 2.- Infància i família. Necessitats i serveis .............................................................................33 Josep Lluís Oliver 3.- Necessitats i serveis de les persones grans ........................................................................51 Bartomeu Barceló i Josefina Santiago 4.- Les persones amb discapacitat: membres actius a la comunitat ............................................89 Joan J. Muntaner Guasp 5.- Aproximació a l’anàlisi dels recursos i programes per al tractament i la prevenció de les drogodependències a Mallorca ..................................................................99 Carmen Orte Socías i Martí X. March Cerdà 6.- La inserció social dels col·lectius desfavorits ...................................................................123 Josep Lluís Frau Monterrubio i Josep Manel Quevedo Garcia Presentació Aquest primer informe sobre els serveis socials de les Illes Balears sorgeix com a continuació de la voluntat demostrada per “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, a través de la seva Obra Social i Cultural, de completar una visió polièdrica de la realitat econòmica, social i cultural de la nostra comunitat. L´any 1969 es féu públic el primer informe anual sobre l´economia de les Balears, integrat dins la memòria institucional de “SA NOSTRA”, que amb el pas dels anys s´ha convertit en un referent de pes pel que fa a l´àmbit de les Illes Balears. El 1997 es publicà la primera anàlisi sobre l´estat del medi ambient a les Illes Balears, dins la col·lecció Papers de Medi Ambient, de l´Obra Social i Cultural de “SA NOSTRA”. A principis del 1999 es féu públic l´informe elaborat pel gabinet d´Estudis Socials i Econòmics de “SA NOSTRA” 7 realitats socials. Illes Balears, 1998, fruit de la voluntat de conèixer i de donar a conèixer la realitat dels sis sectors que contempla la convocatòria anual d´ajuts a projectes solidaris. Així mateix, l´any passat, a l´informe econòmic anual s´hi incorporaren una sèrie de capítols que fan referència al medi ambient, a la societat i a l´art i a la cultura de les Balears. L´Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears és, per tant, una passa més en aquest esforç de l´Obra Social i Cultural de “SA NOSTRA” per apropar-se i divulgar la situació actual de la nostra realitat social, alhora que pretén ser una eina útil per a les persones que treballen en els sectors de la infància i l´adolescència, les persones grans, les persones amb discapacitat, els malalts crònics, els toxicòmans i altres persones amb drogodependències i els marginats. “SA NOSTRA”, Caixa de Balears 5 Introducció L’ Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears neix com un projecte que ha de permetre assolir dos objectius: que a la nostra comunitat es disposi d'un estudi global sobre les necessitats i els serveis socials i, en segon lloc, iniciar un projecte que pugui facilitar la reflexió sobre les necessitats de dades oficials de caràcter social. És un fet acceptat que, en l'àmbit de les estadístiques econòmiques i demogràfiques, existeix, entre els experts, un ampli consens sobre quines són les que permeten conèixer la situació econòmica i demogràfica d'un país. Pel que fa a les estadístiques socials, el debat sobre quines són les que permeten analitzar i fer el seguiment del que passa en relació a les necessitats i serveis socials encara no està tancat, resta obert. A aquesta situació de relativa incertesa s'ha d'afegir, també, l'elevat cost que comporta l'elaboració d'estadístiques, fet que exigeix estar molt segur de les que són necessàries i útils, abans d'iniciar una recollida sistemàtica de dades, o d’establir una normativa sobre sistemes informatius d'obligat compliment. Per tots aquests motius, es va considerar necessari posar en marxa un procés de reflexió i de valoració entre professionals amb accés a la informació i amb capacitat per encetar el treball, que permetés ordenar l'anàlisi sistemàtica sobre necessitats i serveis socials, a partir de les dades actuals, per tal d'anar perfilant quines han de ser les dades més útils i clarificadores per conèixer i analitzar millor aquesta part de la realitat social de les illes. El resultat de combinar tots aquests objectius és aquest treball. Encara molt limitat, provisional pel que fa als seus plantejaments i resultats, però vàlid com a primer conjunt de dades, informacions, reflexions i propostes de futur. L’ Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears ha estat un bon exercici que ha permès treballar, des de diferents vessants, un tema tan complex com és l'estudi de les necessitats i els serveis públics i privats. La dimensió dels objectius i la complexitat del tema que s’analitza fan que el mateix fet d'haver dut a terme un projecte d'aquest tipus hagi de ser considerat positiu. L’ Informe sobre els serveis socials de les Illes Balears és essencialment una exploració col·lectiva feta per professionals de diverses especialitats de les ciències socials (demògrafs, psicòlegs, pedagogs, treballadors socials). Representa un primer esforç col·lectiu i plural de diferents especialistes que han elaborat treballs cadascun dels quals ha tractat un aspecte distint i complementari dels de la resta. Des del primer 7 moment hem mirat d'evitar que el resultat final fos una mera miscel·lània de treballs independents: hem intentat per damunt de tot que, malgrat les dificultats per arreplegar les dades, malgrat la diversitat de realitats sectorials, malgrat els plantejaments dels diversos autors, hi hagués una certa unitat. Encara no s'ha pogut aconseguir plenament, aquest és un repte obert per a les properes edicions, millorar la unitat de tractament, però també ampliar els temes tractats, incloure altres autors i disciplines (sociòlegs, advocats, economistes, educadors socials), de manera que aquest informe sigui una veritable referència per a la millor comprensió de la realitat de les illes. Analitzar les necessitats socials i els serveis que s'han desenvolupat per afrontar-les és un treball controvertit. Amb relativa freqüència hi ha sectors d'opinió pública que fan equivaler l'augment de les despeses socials amb la millora del benestar, sense discórrer de quina manera són distribuïts els recursos ni si aquesta despesa ve, o no, acompanyada de malestars en determinades parts del cos social i de l'afebliment de la integració social. Malgrat tot, sabem que l'evolució del benestar col·lectiu és quelcom més complexa que la marxa dels indicadors econòmics generals i de les dades sobre la despesa en serveis socials. Ni l'augment del PIB representa necessàriament un augment del benestar i de la integració social, ni un augment de les despeses socials representen tampoc una millora directa de l'atenció a les necessitats socials. Sabem que hi ha determinats recursos imprescindibles per a una vida digna que no és possible subministrar sense la cooperació de tota la societat. És per això que es parla de situacions de necessitat social per referir-se a una certa manca de recursos i d’atencions, d'una sèrie d'aspiracions socials bàsiques, les quals no és possible que s'aconsegueixin sense la solidaritat d'altres, raó per la qual es considera legítim reclamar a la societat en general, i a les autoritats públiques en concret, que facin possible aquesta cooperació. Per això s'ha de conèixer el que s'està fent, s'ha d'avaluar com s'està fent i quins resultats es produeixen a curt i a llarg termini, per tal de poder justificar la demanda de suport per fer front a les necessitats socials. Aquests treballs tracten justament d'això, del que s'està fent a les illes, des dels serveis socials, per fer front a les necessitats socials. És possible que algú digui que es tracta d'una visió massa reduccionista de la política social perquè es limita a oferir dades i informacions sobre els serveis socials. Sabem perfectament que el benestar d'una societat moderna depèn, sobre manera, de les polítiques econòmiques i d'ocupació que duen a terme els seus governs, però no només d'aquestes. És per això que una comprensió més acurada de l'estat de la qüestió, referent al benestar social de la societat balear, exigeix llegir altres treballs i no només aquest llibre del que ara es fa la presentació. L'evolució del mercat laboral, de la distribució de rendes, de la salut, de l'habitatge i de la participació ciutadana i molts altres temes són informacions complementàries ineludibles. 8 Alguns treballs complementaris es podran anar incorporant a la primera part dels propers informes. Eventualment s'ha inclòs una visió molt interessant sobre l'estructura i la dinàmica de la població, aportació que pot ajudar a comprendre millor els treballs sobre els diversos sectors de l'acció social. En definitiva, hem tractat d'oferir algunes de les dimensions més rellevants del que s'anomenen necessitats socials i, especialment, del que s'està fent per a abordar-les. Lluís Ballester Brage 9 1 Les característiques sociodemogràfiques al llindar del segle XXI. Una perspectiva de la societat illenca des de la geodemografia Pere A. Salvà Tomàs 1. La complexitat de la realitat sociodemogràfica al tombant del segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 2. El procés d’envelliment de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 2.1. El descens de la natalitat i la fecunditat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 2.2. La incidència de l’esperança de vida en el procés d’envelliment . . . . . . . . . . . . . . . . 23 2.3. L’increment del nombre de persones grans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 2.4. Les conseqüències econòmiques, socials i demogràfiques del procés d’envelliment de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 3. Conclusió: unes illes abocades a un envelliment progressiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 11 1. LA COMPLEXITAT DE LA REALITAT SOCIODE- amb la cada vegada més important incidència dels MOGRÀFICA DE LES ILLES BALEARS AL TOMBANT mitjans de comunicació, varen implicar canvis DEL SEGLE XX substancials en el tarannà de la nova societat resident a les illes a l’etapa turística. L’enlairament del Durant els últims anys del segle XX, la turisme a la dècada dels anys 50 i al principi dels situació sociodemogràfica a les Balears és el resul- 60 va implicar importants conseqüències sobre el tat de la incidència sobre el contingent poblacio- tipus de comportament individual i col·lectiu de nal i el seu comportament social, a causa de diver- la població illenca preexistent, amb un resultat sos factors, en la seva majoria de caràcter exogen, caracteritzat per un seguit de canvis socials que que al llarg del trajecte dels darrers decennis han varen comportar la transició des d’una societat implicat importants canvis socials i econòmics. rural, caracteritzada per les relacions de proximi- Aquests canvis, que han afectat els trets de què tat, a una societat urbana especialitzada en ser- gaudia la societat balear, s’han de relacionar amb veis, definida per una alta mobilitat espacial. És a els efectes que ha comportat la irrupció del turis- dir, el «ruralita» és progressivament substituït per me de masses, que provoca mutacions en les men- l’«urbanita». Aquest canvi provoca distints impac- talitats, els hàbits i els modes de viure de la socie- tes, amb una ruptura dels valors de què gaudia tat illenca d’abans del turisme massiu. Aquesta fins aleshores la societat illenca: pas de la família societat illenca dels darrers anys del segle XX pre- extensa a la nuclear, debilitació dels llaços fami- senta una composició complexa definida pels can- liars, abandó de la solidaritat intergeneracional, vis socioterritorials i culturals, que es caracterit- afebliment de la influència social i/o individualis- zen per una ràpida implantació, fet que implica me. Al mateix temps, els processos de modernit- una certa sensació de desestructuració social. zació i estandardització de la nostra societat també varen implicar canvis en el paper del matri- L’inici dels canvis esmentats es pot fixar al llarg de la dècada dels anys 50, quan les illes es converteixen en un indret d’atracció turística, la qual cosa provoca un progressiu augment de l’a- moni, el rol de la dona i/o el món de l’educació. La situació sociodemogràfica que ens trobam a l’actualitat es pot definir d’aquesta manera per una sèrie de trets, d’entre els que destacam: fluència de turistes. L’aprofitament d’aquesta nova 12 funció econòmica de les illes va exigir la creació • Un progressiu envelliment de les estruc- de serveis i d’infraestructures per donar resposta a tures demogràfiques de les Balears a causa, d’una la demanda turística, fet que va provocar l’arriba- banda, de l’important descens de la natalitat i de da d’un important contingent de persones proce- la fecunditat des del 1975, i de l’altra, del descens dents d’altres comunitats de l’Estat espanyol amb de la mortalitat a les edats velles. Davant del la intenció de treballar en la instal·lació d’aques- model demogràfic que domina la primera part de la tes. Ambdós fets, la mobilitat habitual turística i fase turística (1950-1975), que va ser caracterís- la immigració de tipus econòmic, conjuntament tic per l’augment del nombre de naixements i de les taxes brutes de natalitat, s’implanten, des de nal als espais rurals. Amb relació a l’esmentat mitjan dècada dels anys 70, noves actituds canvi residencial destaquen els trets següents: demogràfiques de la població, a les quals el tret més important és el significatiu descens de la natalitat i la fecunditat, el que implica una moderació progressiva del creixement vegetatiu illenc. Ambdós factors provoquen d’una banda, la disminució cada vegada més important del pes de les edats joves, i de l’altra, l’arribada d’un contingent cada vegada més nombrós a edats grans. - Un retorn de la població de Mallorca cap a àrees residencials ubicades a municipis rurals que es troben a la isòcrona entre els 30-45 minuts des de la ciutat de Palma. Són el resultat d’un desig de fuita de la vida quotidiana urbana que es manifesta a través d’un procés de difusió de la seva població cap a àrees més atractives, en un procés de recerca d’una major qualitat de vida a • Una nova redistribució dels residents a medis residencials no intensius urbans. Implica cadascuna de les illes, fet que s’ha de relacionar una nova reocupació d’habitatges abandonats amb els nous models de comportament residencial entre el 1950-60 a nuclis rurals del voltant de dels habitants de les Balears, que es registra molt Palma i/o canvis en el tipus de funció original especialment des de la dècada dels anys 90. Al d’habitatges de residència secundària ubicats a llarg d’aquesta darrera dècada de l’actual segle XX diferents urbanitzacions legals i/o il·legals, que es continua observant una distribució desigual es converteixen d’aquesta manera en habitatges dels efectius demogràfics sobre el territori de les de residència principal. A causa d’aquests movi- illes. Emperò apareixen noves característiques que ments, la ciutat de Palma ha anat registrant en els mostren noves tendències en la ubicació de la darrers deu anys una progressiva pèrdua del pes de població resident, resultat d’una evolució canviant la seva població resident sobre el total de dels comportaments residencials de la població Mallorca. Aquesta circumstància es veu comprova- habitual de les illes. Aquesta mobilitat residencial da a través d’un augment de població en els muni- es veu reflectida en la intensificació dels movi- cipis de la primera aurèola de Palma i, fins i tot, ments intermunicipals. És la manifestació d’un d’un bon grapat de nuclis de població tradicional fenomen de retorn residencial cap als municipis ubicats a l’interior de Mallorca. interiors, especialment els que envolten les ciutats més grans (Palma, Maó, Vila d’Eivissa) i cap als nuclis tradicionals de població que s’ubiquen a les proximitats dels principals eixos de comunicació (autovia Palma-Inca, carretera de Manacor, carretera de Palma a Llucmajor, carretera MaóCiutadella...). Aquests nous moviments residencials migratoris s’han de considerar en el marc d’un procés de rururbanització, amb el retorn poblacio- - Un procés semblant es registra també a Menorca, a la ciutat de Maó, amb una difusió de la població cap a es Castell i Sant Lluís. Així mateix, aquest procés de pèrdua de pes sobre el total illenc es registra, en el cas d’Eivissa, a la Vila d’Eivissa. En aquesta darrera illa es detecta també un augment de l’índex de concentració de població, fet que implica una ruptura amb l’hàbitat tra- 13 dicional eivissenc, en el que històricament domi- - Els immigrants que componen el corrent nava la població dispersa, a excepció de la Vila de sud a nord procedent d’àrees econòmicament d’Eivissa. deprimides (Magrib i, molt especialment, altres àrees del continent africà), que formen el contin- - Aquests contramoviments de retorn als espais rurals es poden considerar a través de les següents tipologies: gent immigratori que es troba en una situació de major feblesa. Aquest grup d’immigrants de causa econòmica ha experimentat un important augment lligat a una demanda de mà d’obra relacionada amb l’auge del sector de la construcció, en el que - Retorn dels jubilats. s’ha registrat d’una manera conjuntural una coin- - La migració sentimental dels urbanites. cidència entre l’acceleració de la tasca constructo- - L’èxode dels urbans. ra del sector privat i un important pla d’inversions - L’atracció residencial de les Balears: el d’obres públiques (Pla Mirall). L’acceleració de la fenomen Nova Califòrnia. construcció s’ha traduït en una intensificació de l’arribada de nous migrants laborals procedents • La continuació i la reviscolança dels fluxos immigratoris cap a les illes. L’anàlisi de les dades de l’evolució de la població de les Balears al llarg dels darrers anys ens mostra el paper decisiu que sobre el seu creixement tenen els nous residents arribats a les illes a través de distints tipus de fluxos. La conjunció dels tres principals fluxos, immigrants peninsulars, residents estrangers de descans i immigrants laborals estrangers, han comportat un notable creixement demogràfic que implica que el 1999 se superin els 800.000 habitants. Si a aquesta xifra del creixement absolut li restam la diferència entre els naixements i les defuncions registrades, ens resulta un saldo migratori molt important que des del 1996 constata una mitjana de noves arribades a les illes d’unes 1.750 persones cada mes. L’acceleració de les noves onades migratòries registrades al llarg d’aquest darrer decenni del segle XX corresponen a les següents tipologies de fluxos: majoritàriament del Magrib, composta, en general, per persones sense o amb un nivell molt baix de qualificació socioprofessional. Des de la perspectiva que en els propers primers anys del segle XXI s’experimentarà un alentiment de l’activitat del sector de la construcció, tant d’iniciativa privada com pública, a causa de la finalització de les importants obres públiques lligades a l’actual Pla Mirall, aquesta població immigrada pot quedar-se al marge del món laboral i en una situació d’atur que pot obligar-los a retorns forçats i/o no desitjats. La seva situació és poc estable, ja que la gran majoria són posseïdors de contractes de treball de durada molt curta. D’acord amb aquestes circumstàncies, es pot suposar que possiblement la meitat del contingent actual es quedi a les illes. Aquesta situació pot provocar un procés de reunificació familiar que donaria lloc a una borsa de marginació econòmica i/o pobresa que podria aproximar-se a les 10.000 persones durant els primers anys del segle XXI. Els residents africans s’apropen a l’actualitat als 10.000, dels quals quasi 14 8.000 persones són del Marroc, que ocupa el ter- grups de residents estrangers. Mentre que la corba cer lloc en nombres absoluts després dels ale- dels africans i marroquins ens mostra la presència manys i dels britànics. Respecte a aquestes perso- d’una població laboral (màxim entre els 25 i 29 nes, s’hauran de perfilar noves estratègies d’inte- anys), la dels europeus és més equilibrada a les gració, informació i/o formació del nou medi edats adultes madures i velles a causa dels pesos social i cultural en el que decideixin establir la dels retirats i jubilats residents a les Balears. seva residència permanent. El resultat, al final de les distintes fases de - Aquesta acceleració de la construcció la implantació i afermament de les activitats turís- també s’ha traduït en un altre flux immigratori tiques, és la confluència a l’actualitat de tres cate- bàsic a través del qual s’ha experimentat un revi- gories de població resident. Són el resultat dels fament dels fluxos de persones treballadores d’ori- distints fluxos migratoris que han arribat a les gen peninsular. illes en els darrers quaranta anys. Aquest fet implica una coexistència espacial i temporal dels dis- - En tercer lloc, cal esperar la continuació de l’arribada a les illes de residents europeus d’al- tints grups poblacionals que es van agregant a la població preturística: ta especialització socioprofessional, supòsit lligat a la lliure circulació de capital humà en l’àmbit de la Unió Europea. • D’una banda la població autòctona, herència de la situació anterior a l’etapa del turisme de masses, conformada per les persones i des- - Finalment, es constatarà una continuació de la tendència d’augment del nombre de residents cendents de la població preexistent arrelada a les illes abans dels anys 50. estrangers de descans i oci, especialment d’edats madures i velles. • Sobre aquesta població s’agrega posteriorment un contingent poblacional provinent de Del total dels estrangers residents a les Balears gairebé el 78% són europeus, mentre que l’11% és d’origen africà i el 8% d’Amèrica, majoritàriament de l’Amèrica Llatina. D’entre els europeus destaquen per la seva importància els alemanys, seguits dels britànics. El tercer gran grup el conformen els marroquins, que superen els 7.000 residents entre els legals i els no reglats. El gràfic que reprodueix l’estructura per edats presenta una clara diferència entre els esmentats distintes regions de la Península Ibèrica. Conforma els fluxos migratoris que es desenvolupen des dels anys 60, que impliquen l’arribada a les illes d’una població amb una identitat cultural diferent. Aquest fet provoca un primer impacte sociocultural que es tradueix pel predomini oficial del castellà sobre la llengua parlada fins aleshores a les Balears. Aquests nous immigrants són els que incideixen de manera significativa sobre el creixement absolut de la població de les illes, tant des de la perspectiva dels agregats de persones adultes 15 Evolució del nombre de naixements a les Balears, 1901-1996 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 1995 1990 1985 1980 1975 1970 1965 1960 1955 1950 1945 1940 1935 1930 1925 1920 1915 1910 1905 0 1901 2.000 joves que vénen a treballar com dels posteriors - El més important és el format per una afegits, representats per les reagrupacions fami- immigració de descans i plaer. Aquests varen ser liars amb persones del seu mateix origen i/o la atrets per les condicions climàtiques, l’accessibili- constitució de parelles mixtes amb persones de la tat i l’oportunitat d’inversió en el mercat immobi- població autòctona. Ambdós factors varen provo- liari, tant d’habitatges ubicats a urbanitzacions car un augment de la natalitat que també va residencials costaneres com a l’interior dels pobles intervenir en l’esmentat augment de la població de les illes i/o a l’espai rural. insular. - L’augment dels esmentats residents 16 • A partir dels anys 80 i molt especialment estrangers que vénen a descansar i l’alta afluència a la dècada dels 90 es registra una intensificació de turistes internacionals, que superen els 9 dels fluxos migratoris composts per ciutadans pro- milions, provoca una segona onada lligada a resi- cedents de distints països europeus, molt espe- dents europeus de tipus laboral que arriben a les cialment dels inclosos a la Unió Europea. Aquest illes amb la intenció de treballar. La presència d’a- flux, que encara continua a l’actualitat, està com- questa població europea comunitària es pot rela- post per tres tipus distints de contingents pobla- cionar amb la mobilitat que provoca la demanda cionals: d’especialistes del sector turístic, tant lligat als tour operators com a les cadenes hoteleres multi- 2.1. El descens de la natalitat i la fecunditat nacionals (guies turístics, tècnics animadors turís- 2.1.1. Els canvis en el model de comporta- tics, directius d’hoteleria i sales de diversió...), el ment demogràfic i sociocultural: la reducció de la món dels negocis immobiliaris (oficines de com- natalitat i la fecunditat pravenda d’immobles, agents immobiliaris, intermediaris...) i els empresaris que, en gran majoria, es dediquen a negocis relacionats amb serveis al sector turístic i/o a les comunitats de residents. També s’hi pot afegir un considerable nombre de teletreballadors, uns 10.000, que viuen d’una manera permanent a les illes. Les Balears han sofert al llarg de la darrera meitat de l’actual segle XX distints impactes que, lligats a un ampli ventall de variables de tipus comportamental i/o social, han implicat conseqüències sobre els seus trets sociodemogràfics. D’entre aquests, destaca el canvi cap al descens en el nombre total de naixements a les Balears. Aquests han sofert en els darrers vint anys un progressiu descens tant amb relació al seu nombre com amb les taxes 2. EL PROCÉS D’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ brutes de natalitat. La natalitat va registrar des del DE LES ILLES BALEARS principi del segle XX una tendència cap a la seva reducció, tendència que es transformarà en alcista Com ja s’ha esmentat anteriorment, un dels en el període 1960-1975. Emperò a partir d’aques- trets que defineixen l’evolució geodemogràfica de ta darrera data la natalitat registrada a les illes la població balear és el progressiu envelliment de retorna cap a una situació regressiva, que conjun- les seves estructures. D’entre els factors determi- tament amb una taxa bruta de mortalitat estancada nants i explicatius del procés d’envelliment cal en els darrers decennis dóna lloc a un creixement destacar bàsicament dues causes: natural reduït i baix. Les taxes i els índexs demogràfics que es registren a l’actualitat no garanteixen • El descens de la fecunditat i la natalitat. globalment el nivell de reposició de la població balear. La taxa bruta de natalitat registrada a les Balears va ser el 1998 de prop del 10 per mil, amb • El descens de la mortalitat a les edats petites fluctuacions entre els índexs manifestats a superiors i l’augment de l’esperança de vida. La cada una de les illes de l'arxipèlag. Les Pitiüses incidència de la mortalitat general sobre el procés continuen amb el registre de la taxa de natalitat d’envelliment sols és significativa donat el cas que més alta (11,37%0) a conseqüència de la continua- es registri a les edats superiors. Si el descens es ció important de l’arribada de contingents d’immi- registra a les edats joves implica un rejoveniment grants d’edats adultes joves, el que implica mante- de les estructures de la població. nir encara un ritme de naixements constant. 17 Evolució de l’índex sintètic de fecunditat 3,5 3 2,5 n. fills/dona 2 1,5 1 1992 1994 1996 1992 1994 1996 1990 1988 1986 1984 1982 1980 1978 1976 1974 1972 0 1970 0,5 Edat mitjana de la maternitat. Balears, 1970-1996 30 29,5 29 anys 28,5 28 27,5 18 1990 1988 1986 1984 1982 1980 1978 1976 1974 1972 26,5 1970 27 Així mateix, la fecunditat, mesura que ens Parcialment relacionada amb les esmenta- mostra la relació entre els naixements i el nombre des tendències de les taxes brutes de natalitat, de dones en edat de procrear, també ha sofert una fecunditat i taxes de reproducció es troba la pro- important reducció. L'índex sintètic de fecunditat gressiva reducció del nombre de matrimonis, que l’any 1998 va ser d’1,3 fills per dona, xifra que ens des del 1975 es tradueix per un descens constant mostra l’esmentada reducció en observar que el de les taxes de nupcialitat. Des del 1980 es retar- 1970 era de 3 fills i el 1980 de 2,18 fills per dona. da progressivament l’edat de contreure matrimo- Tot i que s’ha d’assenyalar que encara és superior ni. Entre l’esmentada data i l’actualitat, l’edat a la mitjana de l’Estat espanyol, que gairebé supe- mitjana dels contraents ha augmentat uns dos ra l’1,1 fills per dona, pensam que encara conti- anys. Les puntes actuals de la seva intensitat nuarà amb una clara tendència cap a la seva pro- l’any 1996 es troben tant en els homes com en gressiva reducció. No se sap fins a quin índex bai- les dones en el grup d’edats d’entre els 25 i els xarà la fecunditat i, en cas de recuperació, fins a 29 anys. Cal assenyalar algunes diferències entre on es pot remuntar. La distribució per illes és els dos sexes. Mentre que la punta més elevada semblant al cas de les taxes brutes de natalitat. dels homes es troba en els 27 anys, el que impli- L'anàlisi de la fecunditat específica per grups d’e- ca una edat mitjana de prop de 28 anys, les dones dat ens mostra uns índexs baixos, resultat d’una registren els màxims d’intensitat en els 24, 25 i 26 progressiva reducció al llarg de la darrera dècada a anys, fet que indica un accés de la dona al matri- les edats joves. D’altra banda, augmenta lleugera- moni un any més jove, la qual cosa fa que l’edat ment o no es redueix en els grups d’edats més mitjana d’accés al matrimoni per part de les dones altes, resultat del fet de l'ajornament per part de sigui de prop dels 25-26 anys. Aquestes cir- les dones de la seva activitat reproductora fins cumstàncies ens mostren d’una banda, la incidèn- haver arribat a un cert nivell d'èxit professional cia dels canvis comportamentals respecte a la for- i/o a l’estabilitat econòmica a la seva vida. mació de parelles i la seva legalització i dels can- Aquesta circumstància queda explicitada per l’edat vis del paper de la dona a l’actual societat, i de mitjana de la maternitat, que el 1998 s’apropa als l’altra, la dificultat dels joves per iniciar el procés 30 anys. de formació de la parella. Les taxes de reproducció també són actual- [gràfic pàg.20: matrimonis segons grups d’edat] ment baixes i lluny del mínim de la garantia de la reposició generacional. La mitjana de les Balears es troba en l'índex del 0,65. La seva recent evolució també ens mostra una constant reducció del 2.1.2. Les principals causes i/o factors explicatius de la reducció de la natalitat i la fecunditat seu índex. Els impactes i/o efectes socioculturals del [gràfic pàg. 18: edat mitjana maternitat] desenvolupament del turisme i la modernització 19 Matrimonis segons el grup d’edat Dones Homes 450 400 n. de matrimonis 350 300 250 200 150 100 50 87i+ 81 75 69 63 57 51 45 39 33 27 21 15 0 des de la perspectiva occidental de la societat família de tipus extens o troncal, que dominava a balear han implicat importants mutacions sobre la societat rural illenca fins aleshores. Aquesta va els trets característics de la societat illenca que ser progressivament substituïda pel tipus de famí- habitava a les illes abans del turisme de masses. lia nuclear, composta de pares i fills, que s’imposa Des de la perspectiva geodemogràfica, aquests a la fase urbana de la nostra societat balear. canvis apareixen lligats a importants transforma- Aquesta circumstància té importants conseqüèn- cions socials que s’imposen al llarg dels darrers cies en el comportament social i geodemogràfic de quatre decennis. Entre aquestes destacam les la població balear. En el tipus de família extensa següents: pagesa, la dimensió de la família possibilitava un reforç de mà d’obra i per tant més ajuda familiar. 2.1.2.1. La progressiva desaparició de la família extensa i la seva substitució per la família nuclear Altrament, les persones grans tenien un paper significatiu i decisiu al si de la família fins a la seva mort. A la societat urbana, la grandor de la família implica, en primer lloc, problemes relacionats amb l’augment de les despeses familiars, limita- Els canvis socials i culturals que registren les illes des de la segona meitat de l’actual segle XX impliquen el pas d’una societat rural agrària a una societat urbana de serveis. Aquest fet comporta la progressiva desaparició d’una forma tradicional de 20 des pels guanys del pare o pares (pare i mare). Aquests no tenen possibilitats d’obtenir diners complementaris lligats a feines d’ajuda familiar realitzades pels fills, ja que el tipus de treball urbà és de contractació individual i no familiar. A més a més, aquests canvis impliquen una debi- influència religiosa, al mateix temps que es res- litació dels llaços i valors familiars. Aquesta situa- salta el valor de l'individu i el seu desenvolupa- ció de tipus econòmic es complementa amb els ment personal. Com exemple de l’esmentada secu- problemes d’espai lligats a la grandària i a la tipo- larització de la societat podem observar els canvis logia dels habitatges dels nuclis urbans. Ambdós en els tipus de matrimoni. L’any 1991, el 70,9% fets incidiran sobre una progressiva reducció de la dels matrimonis es realitzaven a través dels tipus dimensió de la família d’una banda, i sobre la pro- de matrimoni catòlic, xifra que el 1995 baixa al blemàtica d’acolliment de les persones grans de 68,84%. Per la seva part, el tipus de matrimoni l’altra. Per tant, a l’actualitat, predomina un tipus civil i d’altres passa d’un 29,1% a la primera data d’unitat familiar en la que es gaudeix d’una con- a un 31,16% a la segona. L’evolució de la societat vivència amb un menor nombre de membres, con- balear implica la implantació d’un seguit de can- seqüència, d’altra banda, de la progressiva reduc- vis en el pensament i en el comportament que ció del nombre de fills per dona en els darrers comporten superar la concepció i funció tradicio- decennis. nal del paper del matrimoni, que ha implicat una debilitació de la combinació sexualitat legítima2.1.2.2. Les repercussions dels canvis en els valors socials matrimoni-procreació. S’emfatitzen les relacions de parella. Des d’aquesta perspectiva, l'opció actual per a la procreació està a disposició de les parelles, però s’imposa la pràctica d’una planifica- Els esmentats canvis en el tipus de societat illenca tenen també repercussions sobre el tipus i trets característics de la població actual de les illes. Incideixen sobre les formes de percepció tradicional de la institució familiar. Les noves circumstàncies sociodemogràfiques de les illes han impactat sobre una forma determinada de família tradicional, implicant el sorgiment de noves formes, nous tipus de comportament de la parella i nous tipus de perfil de la família. Entre les causes més significatives incidents sobre els canvis demogràfics, destacam les següents: ció familiar que s’ha convertit en un dels imperatius que més incidència ha tengut en el descens de la natalitat amb conseqüències sobre l'acceleració del procés d’envelliment de les estructures demogràfiques de les Balears. La presència de famílies nombroses amb més de quatre fills disminueix progressivament. En els darrers decennis, creix, d’altra banda, el nombre de famílies amb un fill o fins i tot sense fills. Paralel·lament, a les Balears, han augmentat els percentatges de fills nascuts de mares no casades (fadrines, vídues o divorciades). El 1998 aquests darrers naixements superaven el 16% davant el 83% dels naixements • Al llarg de les dècades d’implantació del de les dones casades. Aquests fets impliquen l’e- turisme de masses es registra una transició d’una xistència de noves formes de coresidència i/o societat socialment conservadora, tradicional i cohabitació. S’observa una importància creixent catòlica a una societat secularitzada. Aquesta de formes familiars basades en la cohabitació, el secularització d’idees implica una disminució de la que implica un canvi semàntic que substitueix al 21 concepte «concubinat» que emprava la societat cionar amb distintes causes com són el seu aug- conservadora i tradicional de temps enrera. La ment de nivell d'instrucció o el procés de secula- cohabitació ha passat d’un 6% de mitjan dècada rització de les idees. S’ha produït la superació del dels 80 a un 12% el 1995. De tota manera, cal seu paper com a mare i repòs del guerrer. La dona, assenyalar que, en general, no es tracta d’una en els darrers decennis, ha gaudit d’una més alta opció d’un estil de vida familiar alternatiu, ja que escolarització, el que comporta unes majors possi- un percentatge elevat d’aquest tipus de coresidèn- bilitats de gaudir de nivells educatius i/o de for- cia correspon a segones opcions de persones mació més alts. Aquesta darrera circumstància ha abans casades. permès, així mateix, augmentar la seva participació en el mercat laboral. Temps enrere, la funció • Des de la perspectiva dels canvis econòmics durant l’esmentada etapa turística, les Balears es caracteritzen pel pas d’una societat pobra a una societat d’un cert benestar. Aquestes afirmacions no impliquen l’existència de diverses dificultats econòmiques i, fins i tot, de la importància de l’atur. Les dificultats de trobar feina per part dels joves, lligades, d’una banda, a la mancança i/o el dèficit de nous llocs de treball, i de l’altra, a l’existència d’un mercat laboral inflexible i moltes vegades inestable, no són encoratjadores amb vista a la formació de famílies i a una procreació intensiva. Aquests aspectes es complementen amb l’escassesa d’habitatges assequibles, circumstància que s’ha de lligar a l'especulació del sòl i al control dels lloguers urbans. de la dona de ser mare i criar els fills no s’acabava fins als 50 anys. A l’actualitat s’ha reduït considerablement aquest període, tant del temps de tenir els fills com del dedicat a criar-los. L’any 1920, el 50% de les dones d’entre 35 i 44 anys havien tengut 5 i més parts. Aquest percentatge es redueix al 14% l’any 1970, al 8% el 1985 i al 6% el 1991. Cal assenyalar que sobre aquesta circumstància també ha intervengut el descens de la mortalitat infantil. El 1900 eren necessaris 5/6 fills per garantir la reproducció demogràfica de la família. El 1950 sols eren necessaris tres fills. Actualment, sols ho serien un poc més de dos. El resultat final és una reducció de la fecunditat. Altres aspectes de caràcter legislatiu i/o polític, com és el cas de l’aparició des de la dècada dels anys 80 de la Llei de divorci, han significat importants canvis en els riscs de vulnerabilitat de la • El canvi del paper de la dona a la nova societat illenca turística, que implica la superació del binomi dona-treball-reproducció. L’accés de la dona al treball assalariat extradomèstic també incideix en els canvis demogràfics. La tradicional interrelació dona-treball-reproducció queda afectada amb el canvi del paper de la dona. Des d’aquest aspecte és molt important el canvi del paper de la dona a la societat actual, que s’ha de rela- 22 dona al llarg de la vida, fet que implica d’una banda, un augment considerable de famílies de tipus monoparental, i de l’altra, un recel més alt de la dona respecte als fills que vol tenir. Tots els factors esmentats anteriorment impliquen una pèrdua progressiva del paper actiu de la dona en la socialització dels fills i l'atenció a la llar. Aquestes circumstàncies han impulsat, per exemple, la creació de guarderies infantils tant des del caire de les institucions públiques com de les pri- veure clarament a través de les distintes piràmides vades, a través de les quals s’intenta donar res- de població de cadascuna de les illes, on es pot posta a aquesta nova situació. D’una banda, s’in- observar la reducció de les bases corresponents a tenta donar solució a la problemàtica laboral de la les edats joves i l’ampliació de les parts altes per dona, i de l’altra, almenys teòricament, suposa l’acumulació de gent gran. Aquest fenomen, que ja l'assumpció d’una part de la responsabilitat de és molt significatiu a Mallorca, així mateix, és con- socialització i atenció perduda. La maternitat s’ha seqüència de l’augment de l’esperança de vida que convertit en una alternativa al desenvolupament actualment s’estableix al voltant dels 78 anys. Cal professional de la dona. assenyalar, però, que es registren importants diferències entre els sexes, ja que l’esperança de [gràfic pàg. 24: dinàmica natural població] vida dels homes és d’uns 72 anys, mentre que per a les dones supera els 80 anys. Aquest aspecte implica una acumulació de dones velles a les pre- • El pas de la contracepció preventiva a la concepció com a realització personal. Aquesta nova percepció, lligada amb les noves actituds davant el matrimoni, s’ha d’interrelacionar també amb la liberalització dels mètodes contraceptius, així com amb el perfeccionament de les tècniques anticonceptives. Des d’aquesta perspectiva, implica la separació entre l’acte sexual i la procreació. La combinació de la planificació familiar i les noves percepcions a les relacions de la parella, sobre les que incideixen aspectes com l’aspiració a millores materials, comporten una certa competència entre béns materials i ús del temps amb els recursos econòmics i temps per als fills. visions futures de les estructures de la població per sexes i per edats. El fenomen de l’ampliació de l’esperança de vida s’ha de lligar a una complexa incidència de factors entre els que destaquen els canvis de tipus de vida quotidiana amb relació a aspectes com són l’alimentació, les dietes i el mateix control mèdic. Els mateixos progressos de la medicina han permès superar les possibilitats de supervivència a les edats avançades. De tota manera, cal recordar que l’esmentat augment de l’esperança de vida no sols apareix lligada a aspectes tècnics sinó que també s’ha de relacionar amb aspectes com és ara l’accés a l’educació, que permet accedir a un nivell més alt d’informació i/o la mateixa millora de les condicions econòmiques de 2.2. La incidència de l’esperança de vida en el procés d’envelliment les Balears. L’estabilització de les pensions, amb garantia de rebre un jornal, és un dels altres aspectes significatius que incideixen sobre l’allargament El procés d’envelliment de les estructures demogràfiques de les Balears es dóna bàsicament de l’esperança de vida de les generacions nascudes al llarg de l’actual segle XX. per la falta d’aportació de joves i l’accés a les edats superiors d’un contingent poblacional compost per generacions madures. Aquesta circumstància es pot [gràfics pàg. 25-26: piràmides població Mallorca, Menorca i Eivissa] 23 Dinàmica natural de la població de les Balears, 1878-1996 35 Natalitat 30 Mortalitat 25 C. Natural 20 15 10 5 0 2.3. L’increment del nombre de persones grans a les Illes Balears 1995 1990 1985 1980 1975 1970 1965 1960 1955 1950 1945 1940 1935 1930 1925 1920 1915 1910 1905 1900 1895 1890 1885 1880 1875 -5 data a superar les 113.000 a la segona. Aquest procés registra una important acceleració al llarg del quinquenni 1975-1981 a causa de la progres- Durant les darreres dècades, i molt especialment des dels anys 80, destaca el constant augment del segment de la població gran. Aquesta circumstància és prou significativa si comparam siva disminució dels naixements des de la data, el que representa una reducció de l’aportació de gent jove a la base de les piràmides de població de les Balears. els increments de la gent gran amb l’índex de crei[gràfic pàg. 26: evolució nombre persones xement de la població total. Mentre que entre el 1965 i el 1970 l’increment de la població absolu- grans] ta va ser de l’11,52%, l’increment de la població gran va ser del 12,87%. Aquesta xifra s’incrementa en els quinquennis posteriors. En el del 1986-91, l’augment de població vella va ser de l’11,03% i en el del 1991-1996 del 12,66%, mentre que els percentatges de creixement de la població absoluta varen ser del 4,14% i del 7,22%, respectivament. Aquests fets impliquen que el nombre absolut de persones de 65 i més anys es duplica entre el 1965 i el 1996 i es passa d’unes 56.000 a la primera 24 Aquestes circumstàncies es poden observar a les piràmides de població, que el 1996 presentaven un perfil de tipus madur i irregular amb una estrangulació a les bases i una ampliació del cim, aspecte que ens mostra també una progressiva tendència d’increment dels segments de la població dels més vells que superen els 75 anys. Aquests ja representen el 6,45% del total de la població i el 43,28% de la gent gran de 65 i més 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 52-29 50-24 15-19 10-14 5-9 0-4 Homes 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 Dones 4,5 grups d’edats Piràmide de població de Mallorca, 1996 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 52-29 50-24 15-19 10-14 5-9 0-4 Homes 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 Dones 4,5 grups d’edats Piràmide de població de Menorca , 1996 25 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 52-29 50-24 15-19 10-14 5-9 0-4 Homes 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 Dones 4,5 grups d’edats Piràmide de població de les Pitiüses, 1996 26 1996 1991 1986 1981 1975 1970 1965 1960 1955 1950 n. de persones grans Evolució del nombre de persones grans (65 anys i més), 1950-1996 anys. A les Balears, els vells o la tercera edat ha solidaritat familiar envers les generacions. Imposa deixat de ser un col·lectiu escàs en el nombre de la intimitat a distància, és a dir, es mantenen rela- persones i/o inactiu en el camp social i s’ha con- cions fluides i intenses amb les persones grans, vertit en un important grup que atreu l’atenció però amb separació de residència. La solidaritat dels polítics, així com pel seu important pes en el intergeneracional depèn, així mateix, de diverses sector de l’economia pública. variables com poden ser l’estat de salut i/o la capacitat d’estalvi per a la jubilació. Cal assenya- [gràfic pàg. 28: piràmide població Balears] lar, d’altra banda, que també els grans poden tenir un paper important a través d’ajudes complementàries, com poden ser el control i cura dels 2.4. Les conseqüències econòmiques, socials i demogràfiques del procés d’envelliment de la població balear infants durant la jornada laboral dels pares treballadors. De tota manera, el paper de les institucions públiques és un factor determinant en el futur per tal de superar aquesta problemàtica lli- 2.4.1. Canvis a la solidaritat intergenera- gada a la solidaritat intergeneracional. cional 2.4.2. Les conseqüències econòmiques, Entre els impactes més significatius que implica el canvi relatiu al pas d’una societat rural polítiques i socials del procés d’envelliment de la població de les Balears a una societat urbana destaca l’afebliment de la solidaritat intergeneracional. El tipus actual d’unitat familiar, així com la tipologia de l’habitatge dominant a les àrees urbanes, imposa dificultats per donar la solidaritat que la gent gran tenia temps enrere i molt especialment a l’etapa de la fase rural de la nostra societat. Aquesta nova situació limita el paper dels grans. Si treballen els fills, les persones grans són una càrrega en la que la intensitat d’aquesta està en relació directa amb el nombre decreixent dels parents descendents. Això vol dir que la disminució de la dimensió de la família que es registra a les Balears en els darrers decennis comporta que cada vegada més un nombre més reduït de fills haurien de repartir-se la càrrega dels pares grans. Aquests canvis de comportament social representen una redefinició de la L’esmentada tendència cap a l’envelliment de les estructures de població per edats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té importants implicacions econòmiques, polítiques, socials, sanitàries i assistencials, cosa que implica l’augment de la despesa pública per a la cobertura de les necessitats derivades de les característiques de l’esmentat subgrup poblacional. Al llindar del segle XXI, els habitants de les Balears que compleixen els 65 anys encara els queda una quarta part de la seva vida per viure. Aquest fet, que s’ha de lligar amb l’augment de la longevitat específica del grup de persones de 65 i més anys, és causa directa dels descensos de la mortalitat específica de l’esmentat segment d’edat de la població illenca. L’accés cada vegada més important d’un 27 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 52-29 50-24 15-19 10-14 5-9 0-4 Homes 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 -0,5 -1 -1,5 -2 -2,5 -3 -3,5 -4 Dones -4,5 grups d’edats Piràmide de població de les Balears, 1996 Evolució dels grans grups d’edats de les Balears, 1877-1996 80 Joves 70 Adults 60 Grans % 50 40 30 20 28 1996 1991 1986 1981 1975 1970 1965 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900 1887 0 1877 10 contingent de persones a edats superiors és una socials, el sorgiment d’educadors de tercera edat de les principals causes del procés d’envelliment. per donar resposta a l’alta demanda d’activitats D’aquest augment, cada vegada més important, culturals i/o educatives (Universitat de la deriva tot un seguit d’impactes que incideixen Tercera Edat) i/o l’especialització geriàtrica en sobre el sector sanitari, les finances de l’Estat, infermeria i metges. l’educació i/o l’assistència social, entre d’altres. Són variables a tenir en compte per un canvi de les polítiques socials i econòmiques seguides [gràfic pàg. 28: evolució dels grans grups d’edats] fins aleshores. Així com s’avança cap a una acumulació de persones d’edats superiors, s’incrementa el nivell de les necessitats específiques d’atenció social, sanitària i/o econòmica, el que 3. CONCLUSIÓ: UNES ILLES ABOCADES AL SEU suposa l’adaptació dels habitatges, de les ins- PROGRESSIU ENVELLIMENT tal·lacions sanitàries, de les residències de tercera edat i/o dels llocs de plaer i d’oci (sector A manera de conclusió i com a diagnòstic hoteler, recuperació de balnearis, creació de final es pot afirmar que al llarg dels últims anys centres de tercera edat) a les demandes especí- del segle XX les principals característiques socio- fiques de les esmentades edats, i d’augment de demogràfiques de les illes es poden sintetitzar al les despeses socials dedicades a la tercera edat. voltant dels següents aspectes: Aquests fets que es desenvolupen a través de serveis especialitzats per a persones grans impliquen augments de les despeses sanitàries, especialment en el cas de les persones més velles del grup de la gent gran. D’altra banda, el consum de determinats medicaments lligats a problemes de la gent gran (per exemple el cas de la Viagra) té incidència en el desenvolupament de la indústria farmacèutica. Cal també assenyalar que el mateix cobrament de les pensions també comporta l’entrada de campanyes de màrqueting per atreure les persones grans cap a distintes entitats bancàries i/o financeres. Finalment, en l’àmbit de la prestació dels serveis als grans cal esmentar el seu paper com a factor pel jaciment de noves professions i/o de professions reconvertides, d’entre les que es • La important expansió demogràfica registrada entre el 1965 i el 1975 ens permet assegurar un creixement poblacional positiu més enllà del 2000. La recent adopció de pautes restrictives a la natalitat i la fecunditat amb xifres de tendència inferior a la renovació de generacions no indueix encara, en els últims anys del segle XX i a la primera dècada del segle XXI, a una situació de decreixement de la població illenca. Aquesta afirmació es basa en l’existència d’un contingent important de dones nascudes durant els anys de fecunditat més elevada i de naixements nombrosos (1960-1975), fet que implicarà, quan comencin a tenir fills, el manteniment d’un cert moviment natural positiu. Les esmentades circumstàncies podrien canviar, si no es canvien les actuals poden destacar l’especialització dels assistents 29 tendències, transformant aquest creixement natu- 1981 aquesta tipologia de llar representava el ral positiu en negatiu entre el 2011 i el 2025 i, 30%, mentre que el 1991 ja assolia el 35%. fins i tot, pot incidir en un descens del nombre absolut d’habitants, sempre que aquest creixement natural no sigui compensat amb un corrent immigratori de certa intensitat. • Una població adulta d’edats compreses entre els 15 i els 64 anys que continua essent molt important, si bé cada vegada es constata la seva tendència cap a la seva acumulació en el tram d’e- • Un descens progressiu del pes dels joves dats entre els 40 i els 64 anys. de menys de 15 anys. La projecció del seu pes al llarg del 1998 ens mostra un índex de prop del 16% sobre el total de la població balear. • Es registra una continuació dels fluxos immigratoris. Al llarg del 1998 aquests han registrat quotes molt importants relacionades amb fets • Un augment important del nombre de de tipus conjuntural i lligades a l’expansió del sec- persones més grans de 65 anys, que a l’actualitat tor de la construcció. Aquests fluxos poden sofrir, ja s’apropa en pes al dels joves amb un índex que encara, importants canvis deguts a factors externs supera el 15% de la població total. El seu nombre a les illes. D’una banda, cal destacar la continua- absolut, que actualment supera els 115.000 habi- ció de l’arribada de residents estrangers proce- tants, superarà al nombre de joves de menys de 15 dents de diferents països de l’Europa Occidental i anys a la propera dècada del segle XXI. Dins l’es- Nòrdica, fet relacionat amb funcions residencials mentat grup, cal assenyalar l’accés cada vegada del territori balear (prejubilats, jubilats). En la més important de persones de més de 75 anys, mateixa direcció de Nord-Sud, cal ressaltar la cada especialment en el segment de les dones, el que vegada més important immigració laboral lligada a implica un procés de feminització de la vellesa. professions turístiques i/o de serveis als residents Des d’aquesta perspectiva, el prototipus de perso- i també una població resident que practica el tele- na gran a l’actualitat apareix representat per la treball des de les Balears. A tots aquests s’adjun- dona d’edat mitjana alta, vídua, sola, analfabeta i ten els immigrants laborals de tipus econòmic pro- amb uns mínims ingressos econòmics. És la conse- cedents, de manera cada vegada més important, qüència de la diferència intersexes respecte a l'es- de països de l’àrea del Magrib i de l’Àfrica en perança de vida, factor que comporta l’increment general. del nombre de vídues. Aquesta darrera circumstància incideix també sobre l’augment de les llars unipersonals de persones grans que viuen soles, que pertanyen majoritàriament al sexe femení, i que presenten greus problemàtiques de risc a la pobresa. Aquest increment de llars amb persones de més de 65 anys es pot comprovar pel fet que el 30 • La millora de les infraestructures de carreteres i la millor dotació assistencial i de serveis en general que es registra a les illes és un factor que incideix en el canvi de comportament residencial de la població illenca i implica noves demandes per a residència habitual d’habitatges situats a pobles de l’interior i/o urbanitzacions mercat laboral, d’acord amb la seva educació tra- que varen ser creades inicialment com a indrets de dicional. residències secundàries. Aquest fet també comporta canvis que poden aturar el continuat declivi demogràfic d’una gran part dels municipis rurals ubicats a les àrees deprimides que corresponen a municipis rurals, que si bé continuen constatant un retrocés en la natalitat han aturat els signes de despoblació que arrossegaven des de la dècada dels 50. Són municipis que registren saldos migratoris positius i es converteixen en potencials àrees d’absorció de nous residents, el que representa una intensificació dels moviments migratoris intermunicipals. • En els darrers anys del segle XX, la reducció del nombre de naixements també té importants repercussions socials. En primer lloc implica una menor demanda i/o pressió en la sol·licitud de serveis en el camp de l’educació dels nins i dels joves, el que pot repercutir en una millora de la qualitat de l’educació, especialment en relació entre el nombre d’alumnes i els mestres/professors. Emperò, aquest servei pot sofrir repercussions negatives si els governants decideixen reorientar part dels pressuposts abans dirigits a l’educació infantil i juvenil cap a les demandes de • Conjuntament als aspectes esmentats diverses tipologies realitzades per a la gent gran. anteriorment, es constata una continuació de l’in- En segon lloc, la criança i l’educació dels fills. I crement de la intensitat d’ocupació dels municipis finalment, la decadència, que comença en casar-se litorals i/o turístics en els que es concentra una els fills, fet pel que la família es redueix només a part important de la població insular. Aquestes la parella. àrees més dinàmiques encara registren a l’actualitat un nombre de joves elevat i una estructura demogràfica dinàmica. Destaca, entre elles, el dinamisme de la població de municipis especialitzats en turisme (Calvià, Alcúdia, Santa Margalida, Llucmajor, Son Servera, Santa Eulàlia, Sant Josep, REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Sant Antoni). Alenyà, Miquel: 7 realitats socials. Illes • Altres aspectes a assenyalar són els canvis en els riscs de la vulnerabilitat al llarg de la Balears, 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris, 3). vida de les persones. La mateixa legalització del divorci l’any 1981 va ser una de les causes que ha Carbonero Gamundí, Maria Antònia. Padrins influït en l’augment dels esmentats riscs, espe- i repadrins a les Balears. Una societat de quatre cialment en el cas de les dones d’edat més madu- generacions davant el 2000. Palma: Lleonard ra que es veuen abocades a la separació matrimo- Muntaner Editor, 1994. 126 p. nial i tenen dificultats per a la seva inserció en el 31 Garrido Medina, Luis; Gil Calvo, Enrique Salvà Tomàs, Pere A. "La population des (eds). Estrategias familiares. Madrid: Alianza îles Baléares pendant 40 années de tourisme de Editorial, 1993. 358 p. masses (1950-1989)". A: Mediterranée, núm. 11991. Aix-en-Provence: Institut de Geographie, Reher, David S. La familia en España. 1991, p. 7-14. Pasado y presente. Madrid: Alianza Editorial, 1996, Salvà Tomàs, Pere A. "La Població". 470 p. A: Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural. Salvà Tomàs, Pere A. "Característiques Mòdul 4. Palma: UIB, 1997. 36 p. fonamentals de l’home a les Balears: Els aspectes illes". Salvà, P.; Gamundí, M. Mallorca i la A: Comunicació, núm. 47. Palma: CETEM, 1986, Tolerància. Una interpretació de l’enquesta sobre p. 3-36. les actituds de tolerància. Palma: Justícia i Pau. geogràfics de la població a les Fundació "la Caixa". UIB, 1997. 301 p. Salvà Tomàs, Pere A. "Características demográficas actuales de las islas Baleares". A: Papeles de Economía Española, núm. 8. Economía de las Comunidades Autónomas. Baleares. Madrid: FIES, 1990, p. 111-127. 32 2 Infància i família. Necessitats i serveis Josep Lluís Oliver 1. Normativa bàsica reguladora de la protecció de la infància. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Normativa d’abast internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Normativa d’abast estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Normativa d’abast autonòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Observacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 2. Dades demogràfiques amb relació a la infància (0-18 anys) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 3. El Pla Integral d’Atenció a la Infància i Adolescència en Risc (1996-1999) . . . . . . . . . . . . 37 4. La transferència de les competències en matèria de protecció de menors als consells insulars . . . 39 5. Principals recursos destinats a la protecció de la infància (1999) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Altres programes relacionats amb la protecció a la infància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Entitats col·laboradores en matèria d’adopció internacional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 6. Dades bàsiques de l’activitat de la protecció de menors, 1998 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 33 1. NORMATIVA BÀSICA REGULADORA DE LA PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA -Instrument de ratificació, de 28 de maig del 1987. Conveni sobre els aspectes civils de la sostracció de menors, de 25 d'octubre del 1980. Cap d'Estat. BOE núm. 202, de 24 d'agost del Normativa d’abast internacional 1987. -Declaració Universal dels Drets Humans. -Instrument de ratificació, de 30 de Nova York, 10 de desembre del 1948. Resolució novembre del 1990. Convenció sobre els Drets de 217 A (III) de l’Assemblea General de les Nacions l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les Unides. Nacions Unides el 20 de novembre del 1989. BOE núm. 313, de 31 de desembre del 1990. -Pacte de Drets Civils i Polítics. Nova York, 19 de desembre del 1966. Resolució 2.200 A (XXI) de l’Assemblea General de les Nacions Unides. -Instrument de ratificació, de 30 de juny del 1995. Conveni relatiu a la protecció del menor i a la cooperació en matèria d'adopció interna- -Declaració Universal dels Drets de l’Infant. Nova York, 20 de novembre del 1959. Resolució cional (la Haia, 29 de maig del 1993). BOE d’1 d'agost del 1995. 1.386 (XIV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides. -Convenció europea sobre adopció d'infants, de 24 d’abril del 1967. Consell d'Europa. -Convenció sobre els Drets de l’Infant. Nova Instrument de ratificació, de 4 d’octubre del 1979. York, 20 de novembre del 1989, de l’Assemblea General de les Nacions Unides. -Recomanació 7/79/3. Instrument de ratificació, de 29 d'abril. Carta social europea (Torí, -Instrument de ratificació, de 29 d'abril del 1987. Conveni sobre competència de les autoritats 18 d'octubre del 1961). BOE núm. 153, de 26 de juny del 1980. i la Llei aplicable en matèria de protecció de menors (la Haia, 5 d'octubre del 1961). BOE núm. 199, de 20 d'agost del 1987. -Recomanació (79)17. Protecció dels infants contra els maltractaments, adoptada el 13 de setembre del 1979. Comitè de Ministres del -Resolució 41/1986. Mitjançant la qual Consell d'Europa. s'aprova la Declaració sobre els principis socials i jurídics relatius a la protecció i al benestar dels -Recomanació 874 (1979). Carta europea infants, amb particular referència a l’adopció i a la dels drets de l'infant, adoptada el 4 d’octubre del col·locació en llars de guarda, d'àmbits nacional i 1979. Assemblea Parlamentària del Consell internacional, adoptada el 3 de desembre del d’Europa. 1986. Assemblea General de l’ONU. 34 -Instrument de ratificació, de 9 de maig del 1984. Conveni europeu relatiu al reconeixement i Normativa d’abast autonòmic (Comunitat Autònoma de les Illes Balears) execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i al restabliment d’aquesta custòdia, -Reial Decret 2.170/1993, de 23 de desem- adoptat el 20 de maig del 1980. Cap d'Estat. BOE bre, sobre traspàs de funcions i serveis de núm. 210, d'1 de setembre del 1984. l’Administració de l’Estat a la CAIB en matèria de protecció de menors. -Recomanació R(81)3. Acolliment i educació de l'infant des del naixement fins als vuit -Decret del Consell de Govern 140/1993, de anys, de 23 de gener del 1981. Comitè de Ministres 30 de desembre, que assumeix i atribueix l’exerci- del Consell d’Europa. ci de les funcions transferides en matèria de protecció de menors a la Conselleria de Funció Pública -Recomanació (84)4. Responsabilitats i Interior. paternes, de 28 de febrer del 1984. Comitè de Ministres del Consell d’Europa. -Decret 98/1994, de 21 de setembre, regulador de l'habilitació per actuar com a entitat -Recomanació R(85)4. La violència al si de col·laboradora en protecció de menors. la família, 26 de març del 1985. Comitè de Ministres del Consell d’Europa. -Llei 7/1995, de 21 de març, sobre guarda i protecció dels menors desemparats. -Recomanació 1.121, d'1 de febrer del 1990. Relativa als drets dels infants. Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. -Decret 16/1997, mitjançant el qual es crea l’Oficina de defensa dels drets del menor. -Decret 46/1997, de 12 de març, referent a Normativa d’abast estatal -Llei 21/1987, d'11 guarda de menors i integració familiar. de novembre. -Llei 8/1997, de 18 de desembre, d’atribu- Modificació de determinats articles del Codi civil i ció de competències als consells insulars en de la Llei d'enjudiciament civil en matèria d’adop- matèria de tutela, acolliment i adopció de menors. ció. Cap d’Estat. BOE núm. 275, de novembre del 1987. Observacions -Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor i modificació de El fet que la Llei 7/1995, de 21 de març, determinats articles del Codi civil i Llei d’enjudici- sobre guarda i protecció dels menors desemparats ament civil. hagi aparegut abans que la Llei 1/1996 de protec35 ció jurídica del menor, que regula la protecció del menor en tot el territori de l’Estat, recomana una 2. DADES DEMOGRÀFIQUES AMB RELACIÓ A LA INFÀNCIA A LES BALEARS (0-18 ANYS) revisió i adaptació de la primera als paràmetres de la segona. A les Balears resideixen 172.664 menors, amb edats compreses entre els 0 i els 18 anys1. El Decret 46/1997 regulador de l’actuació Aquesta és la població potencial sobre la qual els de les entitats col·laboradores en matèria de serveis d’atenció a la infància han de dissenyar els guarda de menors s’ha vist alterat en part del seu seus plans d’actuació. contingut per la nova realitat plantejada arran de la transferència de competències en matèria de tutela, acolliment i adopcions als consells insu- Els trets fonamentals que caracteritzen l’estructura demogràfica balear són els següents: lars. 1.- Baixa natalitat, que se situa l’any 1997 Població de 0 a 18 anys per grups d’edat i sexe. Any 1996. Total Homes Dones 172.664 88.508 84.156 0 7.470 3.840 3.630 1 7.355 3.793 3.562 2 7.650 3.906 3.744 3 8.069 4.147 3.922 4 8.405 4.336 4.069 5 8.391 4.287 4.104 6 8.434 4.370 4.064 7 8.340 4.267 4.073 8 8.367 4.247 4.120 9 8.858 4.564 4.294 10 8.926 4.649 4.277 11 9.238 4.742 4.496 12 9.531 4.883 4.648 13 9.567 4.954 4.613 14 10.214 5.178 5.036 15 10.596 5.402 5.194 16 10.876 5.558 5.318 17 11.000 5.588 5.412 18 11.377 5.797 5.580 Total 36 al voltant dels vuit mil infantaments. 2.- Piràmide poblacional caracteritzada per la seva poca base. Aquesta tendència a la reducció del grup "infància" s’ha accentuat progressivament i ha augmentat de manera gairebé constant al llarg del darrer quinquenni. 3.- El creixement vegetatiu dels darrers vint anys no és suficient per mantenir el relleu generacional de la població econòmicament activa2. 4.- Concentració dels infantaments a zones econòmicament molt actives, especialment a les relacionades amb l’activitat turística. 5 1 Dades extretes del Padró del 1996. Aquesta xifra equival a un 22,70% del total de la població resident a les Balears. 2 Alenyà, Miquel. “La infància i l’adolescència: tots som responsables dels menors” 7 realitats socials. Illes Balears, 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris; 3), p. 6-11 3. EL PLA INTEGRAL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA que la desigual assignació de funcions i recursos I ADOLESCÈNCIA EN RISC (1996-1999) existent a l’actualitat només podrà ser superada si la distribució de competències entre les diferents El Pla Integral d’Atenció a la Infància i administracions es fa amb criteris de cobertura de Adolescència en Risc (1996-1999) -(PAIR)- pre- necessitats (a més d’altres criteris concurrents que sentat pel Govern balear al Parlament de les Illes també incideixen en l’ordenació del sector). Balears va ser elaborat amb la col·laboració dels consells insulars i de l’Ajuntament de Palma. Des d’una òptica operativa i professional Aquest Pla efectua un repàs a la legislació d’apli- això implicaria crear espais estables i periòdics cació, una anàlisi de necessitats i defineix els pro- d’estructuració i coordinació dels professionals grames i recursos dels àmbits de la protecció de la que intervenen en el sector. infància i de les actuacions en matèria de menors infractors, que s’hauran d’implantar a tot el terri- Els programes definits al PAIR, pel que fa a tori de les Balears, tot fent constar la seva titu- l’àmbit de la protecció a la infància, són els que laritat, els objectius, el perfil dels destinataris s’enumeren a continuació: dels diferents programes i els recursos humans amb els quals han de comptar. 1.-Protecció jurídica preventiva de nins i joves en risc de desemparament que viuen amb la seva La voluntat del PAIR va clarament més família. enllà de l’exercici protector específic encomanat a 2.-Programa de treball socioeducatiu en medi obert. l’entitat titular a cada territori i contempla la 3.-Programa de cooperació social en el camp de la creació de programes que impliquen actuacions de infància. totes les administracions, tant a nivell local com 4.-Programa de suport social a l'escola. autonòmic. 5.-Programa d’inserció sociolaboral. 6.-Programa d'acolliment familiar simple. El PAIR va ser elaborat en un moment en el 7.-Programa d'acolliment familiar permanent. qual la transferència de la competència en matèria 8.-Programa d'adopció. de protecció de menors als consells insulars era 9.-Programa de formació de famílies acollidores. contemplada com un fet llunyà. Atès que aquesta 10.-Programa d'atenció terapèutica a menors i competència és una realitat consolidada, que famílies amb problemes de maltractaments. ofereix un marc estable i gairebé "definitiu" en 11.-Programa d'atenció terapèutica als nins i joves l’estructura competencial, cal avançar cap a una que han sofert abusos sexuals i a les seves estructura integrada dels diversos nivells d’atenció famílies. a la infància on el finançament d’aquests serveis apareix com un factor fonamental. En aquest sentit, és especialment necessari un aclariment del que podríem denominar "mapa competencial", ja 12.-Programa d'atenció i tractament psicosocial de famílies multiproblemàtiques en infància. 13.-Programa de tractament dels problemes de conducta. 37 14.-Programa de tractament a menors en situació de risc psicosocial i a les seves famílies. La lògica que predomina al PAIR és la dels recursos especialitzats, tot i que es contemplen 15.-Programa de centres de dia. alguns programes d’àmbit comunitari i preventiu. 16.-Programa de recuperació escolar, formació i A la realitat balear existeix una absència notable orientació ocupacional. de recursos comunitaris i programes específics 17.- Programa per a la detecció i primer abordatge d’animació sociocultural que generin una "cultura de presumptes situacions de risc i desempara- amb relació a la infància i la família" i que actuïn ment: desatenció, abandonament, maltracta- com a generadors de relacions "protectores", ments, abusos sexuals. d’autoajuda i de responsabilització col·lectiva 18.-Seguiment de la mesura i reinserció familiar de menors institucionalitzats. 19.-Programa per a l'atenció a nins i a adolescents amb els pares a la presó. 20.-Programa de primera acollida, observació i diagnòstic. envers els menors. La responsabilitat en relació a la qualitat de vida dels infants ha de ser assumida en primera instància com una funció social que implica tots els efectius d’una comunitat, tot i que és en el context familiar on la resposta a les necessitats dels infants assumeix un sentit concret. 21.-Programa d'acolliment institucional per a la primera infància. 22.-Programa d'acolliment institucional per a menors maltractats. És molt significativa, pel que fa al cas, la reducció progressiva de programes i iniciatives d’àmbit comunitari amb un component sociocultu- 23.-Programa d'acolliment institucional per a ral i socioeducatiu destinats a millorar la qualitat menors desemparats en situació d'abandona- del teixit social i les interaccions entre els veïns ment. d’un barri. 24.-Programa d'acolliment institucional transitori per a adolescents. Cal, doncs, transcendir el concepte de pre- 25.-Programa d'acollida transitòria de famílies. venció com a referent a un àmbit professional 26.-Programa de preparació de l'emancipació de especialitzat i donar-li una dimensió veritable- joves institucionalitzats. ment extensa i social. 27.-Programa d'acolliment institucional per a menors amb disminució psíquica i problemàtica social. 28.-Programa d'acolliment institucional d'adolescents dissocials. En aquest sentit, caldria implantar mesures preventives del maltractament i de les situacions de risc que impliquin necessitat de protecció social dels menors. 29.-Programa d'atenció a menors drogodependents. 30.-Programa d'acolliment institucional psiquiàtric per a adolescents. S’ha avançat considerablement en la formalització i definició de protocols de derivació de situacions de maltractament detectades als serveis socials d’atenció primària, els quals, a l’actualitat, 38 són el principal derivant als Serveis de protecció 4. LA TRANSFERÈNCIA DE COMPETÈNCIES EN de menors. Aquesta actuació implica que els sis- MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE MENORS ALS CON- temes concurrents en la protecció a la infància SELLS INSULARS (especialment l’educatiu i el sanitari, inclosos els recursos de titularitat privada), defineixin els seus Un fet destacable que s’ha produït durant propis protocols d’intervenció des del moment que l’any 1998 és el de la transferència en matèria de es detecta una situació d’aquest ordre. protecció de menors als consells insulars. Amb data 1 de gener del 1998, els respectius consells Amb relació al context familiar és necessari han assumit les competències que des de l’any potenciar línies de treball pel que fa a la inte- 1994 ostentava el Govern balear en matèria de gració i preservació familiar. Això planteja el repte tutela, acolliment i adopció de menors. de l’increment de les inversions tant en recursos tècnics com econòmics, destinats a fer possible el El 20 de desembre del 1997 es va publicar manteniment del menor en la seva família en els al Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les casos on aquesta tengui greus dificultats perquè Illes Balears la Llei 8/1997, de 18 de desembre, així sigui. d’atribució de competències als consells insulars en matèria de tutela, acolliment i adopció de Recursos que a la nostra comunitat encara menors. Aquest fet suposa que a partir de dia 1 de són novedosos, com ara els "centres de dia" gener del 1998, els consells de Mallorca, de d’abast territorial específic i figures professionals Menorca i d’Eivissa i Formentera s’han convertit en com la de l'educador/a, en una de les seves fun- les entitats titulars que ostenten la competència cions professionals, estan destinats a plantejar-se en matèria de protecció de menors i, en concret, el treball en el context familiar com un àmbit d’in- la funció executiva i la gestió corresponents a la tervenció encara poc explorat a la nostra tutela, a l’acolliment i a l’adopció de menors. Comunitat Autònoma. Aquesta competència té un clar component Una possibilitat de desenvolupament de les jurídic, on el que es pretén garantir és la protec- intervencions esmentades seria que l’Administració ció a la infància en els termes regulats de manera autonòmica i els consells potenciessin la fórmula bàsica en el Codi civil. de convenis amb municipis, amb responsabilitat i costs compartits en la mesura de les seves atribu- Fent una anàlisi detallada de l’esmentada cions i recursos. Són molt pocs els municipis que llei podem observar com les competències trans- han elaborat plans municipals d’atenció a la ferides es concreten en les següents 19 funcions: infància. El sector "infància" no apareix tradicionalment en la planificació de l’Administració 1.-La iniciació, ordenació, tramitació i resolució com una prioritat, especialment si es compara d’expedients de declaració de situació de risc amb les iniciatives dirigides a altres sectors. d’un menor. 39 2.-Les actuacions de protecció i vigilància sobre 14.-La iniciació, ordenació, tramitació i resolució l’exercici adequat de la pàtria potestat o de la sobre idoneïtat en els expedients de famílies tutela sobre menors, en concurrència amb d’al- que sol·licitin adopció internacional. tres administracions. 3.-L’atenció immediata als menors en situació de cici de la protecció de menors (guarda, tutela, desemparament i les actuacions protectores denegació de guarda, acolliments i proposta immediates jurídiques i materials. d’adopció entre d’altres) davant el Jutjat de 4.-La iniciació, detecció en el seu cas, ordenació, Primera Instància competent. tramitació i resolució dels expedients de protec- 16.-Les facultats, funcions i obligacions pròpies ció en els casos de possible desemparament de de l’autoritat central espanyola prevista, menors. actualment, en el Conveni relatiu a la protec- 5.-L’assumpció de la guarda de menors en situació ció del nin i a la cooperació en matèria de desemparament i les actuacions necessàries d’adopció internacional, fet a la Haia el 29 de per al seu desenvolupament en favor del menor. maig del 1993. 6.-L’assumpció de la guarda de menors. 17.-Les facultats, funcions i obligacions pròpies 7.-Gestió, en cas d’assumpció de la guarda o la de l’Administració competent en matèria d’a- tutela d’un menor, de les prestacions pròpies de creditació, habilitació, inspecció, suspensió i la Seguretat Social. revocació de l’habilitació de les entitats 8.-L’exercici d’accions civils i penals en benefici dels menors amb expedient de protecció. col·laboradores en matèria de guarda de menors, en l’àmbit del seu territori. 9.-L’exercici de la tutela en casos de menors 18.-Les facultats, funcions i obligacions pròpies estrangers desemparats i les actuacions que se’n de l’Administració competent en matèria d’a- derivin. creditació, habilitació, inspecció, suspensió i 10.-La iniciació, ordenació, tramitació i resolució revocació de l’habilitació de les entitats dels acolliments familiars, inclosa la preparació col·laboradores en matèria d’adopció interna- de la proposta judicial d’acolliment familiar, en cional. favor de menors amb expedient de protecció. 19.-Les funcions i obligacions pròpies de 11.-La iniciació, tramitació i resolució dels expe- l’Administració autonòmica de les Illes Balears dients de famílies que sol·licitin acolliment en matèria de tutela, acolliment i adopció de familiar. menors. 12.-La iniciació, ordenació, tramitació i resolució per a la formació de la proposta prèvia d’adopció, en favor de menors amb expedient de protecció. 13.-La iniciació, ordenació, tramitació i resolució dels expedients de famílies que sol·licitin adopció, inclosa l’expedició de la certificació d’idoneïtat. 40 15.-La defensa de les mesures adoptades en l’exer- 5. PRINCIPALS RECURSOS DESTINATS A LA PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA (1999) 2) Acolliment residencial per a menors d’entre 3 i 18 anys que han sofert maltractaments (25 places). MALLORCA 3) Acolliment residencial per a menors Servei de Protecció de Menors del Consell de Mallorca d’entre 3 i 18 anys amb disminucions psíquiques lleugeres i mitjanes (7 places). Entitat titular pel que fa a la protecció de la infància. És competent en la declaració d’un menor Programes d'acolliment residencial. Titularitat privada. en situació de desemparament. Així mateix, també ho és en la constitució d’acolliments familiars i Tots els centres que s’enumeren a continuació adopcions, tant a nivell nacional com interna- estan homologats i reconeguts per l’entitat titular cional. competent en matèria de protecció de menors (els respectius consells insulars) i tenen subscrits conProgrames d'acolliment residencial. venis amb els consells. Titularitat pública. -Fundació Nazareth -Llars del menor Centre col·laborador que depèn del bisbat Les llars del menor són un servei d'acolli- de Mallorca, situat al municipi de Palma, que ges- ment residencial que depèn del Consell de Mallorca tiona un centre d’acolliment residencial per a 6 que, des d'una òptica educativa i assistencial, places destinades a menors d’ambdós sexes d’edats atén, en règim d'internat, a mitjà o a llarg termi- compreses entre 0 i 17 anys. ni, menors d'ambdós sexes d’entre 3 i 18 anys d'edat en situació de desemparament i necessitat de També a les seves dependències, tot i que protecció i que, per diverses causes d’origen psi- servant una relativa autonomia del recurs abans cosociofamiliar, no poden conviure al seu nucli de esmentat, es troba la Unitat de Diagnòstic convivència d'origen ni subjectar-se temporalment Socioeducatiu, centre de primera acollida, obser- a cap altra mesura de protecció. vació i diagnòstic destinat a la primera acollida de menors en situació de desemparament per tal A l’actualitat, les llars del menor desenvolu- d’emetre, després d’un període d’observació i diag- pen la seva tasca partint dels següents programes: nòstic, una valoració de caire tècnic que defineixi les actuacions posteriors que s’han d’efectuar amb 1) Acolliment residencial per a menors d’en- relació al menor i a la seva família. tre 3 i 18 anys en situació de desemparament i necessitat de protecció (38 places). Aquest centre té una capacitat de 40 places 41 destinades a menors d’ambdós sexes d’edats com- -Fundació Minyones preses entre 0 i 17 anys. Centre col·laborador que gestiona tres cen-Associació Pare Montalvo tres d’acolliment residencial situats al municipi de Palma, per a 30 places (10 places per centre) desti- Centre col·laborador que gestiona dos cen- nades a menors d’ambdós sexes d’edats compreses tres d’acolliment residencial situats al municipi de entre 0 i 13 anys. Ofereixen tractament socioedu- Palma, de 10 places cada un destinades a menors catiu a menors en situació de desemparament (amb d’ambdós sexes d’edats compreses entre 0 i 17 anys. caràcter general). -Missatgers de la Pau -Patronat prominusvàlids comarca d’Inca. Centre Joan XXIII Centre col·laborador que gestiona un centre d’acolliment residencial situat al municipi de Palma, Centre col·laborador que gestiona un cen- per a 10 places destinades a menors d’ambdós sexes tre d’educació especial al municipi d’Inca. Té 5 d’edats compreses entre 0 i 17 anys. places reservades a l’acolliment residencial i destinades a menors d’ambdós sexes que, a més de la -Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Llar Betlem Centre col·laborador que gestiona un centre d’acolliment residencial situat al municipi de Palma, situació de desemparament, pateixin disminucions psíquiques. -Congregació Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Centre Mater Misericordiae per a 10 places destinades a menors d’ambdós sexes d’edats compreses entre 0 i 17 anys. Centre col·laborador que gestiona un centre d’educació especial situat al municipi de Palma. Té -Religioses Terciàries Trinitàries. Llars el Temple 10 places reservades a l’acolliment residencial i destinades a menors d’ambdós sexes que, a més de la situació de desemparament, pateixin disminucions Centre col·laborador que gestiona quatre psíquiques. centres d’acolliment residencial situats al municipi de Palma, per a 49 places destinades a menors d’ambdós sexes d’edats compreses entre 0 i 17 anys. -Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors. Centre GREC Tres d’aquests centres ofereixen tractament 42 socioeducatiu a menors en situació de desempara- Centre col·laborador que gestiona un centre ment (amb caràcter general) i l’altre ofereix tracta- al municipi de Palma. Té 8 places per a l’acolliment ment socioeducatiu a menors en situació de desem- residencial de menors de sexe masculí d’edats parament que han sofert maltractaments. compreses entre els 14 i els 17 anys. Ofereix tractament educatiu a menors en situació de nades a adolescents (12 a 17 anys) del sexe femení. desemparament (amb caràcter general). Com a part del seu programa d’intervenció perllonga la seva actuació amb les residents més enllà dels 18 -Institut de Treball Social i Serveis Socials anys. (INTRESS). Centre ILLA -Associació Nuevo Futuro Centre col·laborador que gestiona un centre al municipi de Palma. Té 12 places per a l’acolliment En aquests moments, l’esmentada entitat dis- residencial de menors de sexe femení d’edats posa d’un centre col·laborador per a 5 nins i nines compreses entre els 14 i els 17 anys. Ofereix tracta- de 0 a 17 anys dels quals algun o ambdós progeni- ment educatiu a menors en situació de desem- tors es troben en situació de privació de llibertat. parament (amb caràcter general). -Fundació Projecte Jove -CÀRITAS Manacor. Llar Llevant Centre col·laborador amb 5 places residenCentre col·laborador que gestiona un centre cials destinades a adolescents (12 a 17 anys) en al municipi de Manacor. Té 10 places per a l’acolli- situació de desemparament i consum de substàn- ment residencial de menors d’ambdós sexes d’edats cies tòxiques. Ofereix tractament terapèutic i edu- compreses entre 0 i 17 anys. Ofereix tractament edu- catiu. catiu a menors en situació de desemparament (amb caràcter general). Places residencials a Mallorca Iniciativa pública-1999 -Religiosas Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad (Residència Jorbalán) Edats Ambdós sexes Total 3-18 70 70 Centre col·laborador amb 14 places destiIniciativa privada-1999 EDATS Ambdós sexes Sexe masculí Sexe femení Ambdós sexes i disminució psíquica Ambdós sexes i TOTAL toxicomania 0-13 30 0 0 0 0 30 0-17 150* 0 0 15 0 165 12-17 0 0 14 0 5 19 14-17 0 8 12 0 0 20 TOTAL 180 8 26 15 5 234 *Inclou les 40 places de la Unitat de Diagnòstic Socioeducatiu 43 EIVISSA i FORMENTERA Total places residencials a Mallorca Públiques i privades-1999 -Servei de Menors del Consell Insular Total places iniciativa privada 234 Total places iniciativa pública 70 TOTAL d’Eivissa i Formentera 304 Entitat titular pel que fa a la protecció de la infància. És competent en la declaració d’un MENORCA menor en situació de desemparament. Així mateix, també ho és en la constitució d’acolliments familiars -Unitat de Protecció de Menors del Consell Insular de Menorca i adopcions, tant a nivell nacional com internacional. Entitat titular pel que fa a la protecció de -Bisbe Huix la infància. És competent en la declaració d’un menor en situació de desemparament. Així Centre col·laborador del Consell Insular mateix, també ho és en la constitució d’acolli- d’Eivissa i Formentera que té conveni amb Càritas. ments familiars i adopcions, tant a nivell nacional Té capacitat per atendre, en règim residencial, 7 com internacional. menors de sexe masculí amb edats compreses entre els 12 i els 17 anys. -Centre residencial i de primera acollida -Centre de primera acollida "Llar Mare del Centre que depèn del Consell Insular de Remei" Menorca. Va dirigit a menors, de 0 a 12 anys, i disposa de 8 places residencials i 5 de primera acollida, observació i diagnòstic. Centre col·laborador del Consell Insular d’Eivissa i Formentera que té conveni amb Càritas. Té capacitat per atendre, en règim de primera Total places residencials a Menorca acollida i observació, 10 menors d’ambdós sexes Públiques i privades-1999 amb edats compreses entre els 0 i els 12 anys, en Total places iniciativa privada 0 Total places iniciativa pública 13 TOTAL 13 el cas dels menors de sexe masculí, i de 0 a 18 anys, en el de menors de sexe femení. Total places residencials a Eivissa i Formentera Públiques i privades-1999 Total places iniciativa privada 17 Total places iniciativa pública 0 TOTAL 44 17 ALTRES PROGRAMES RELACIONATS AMB LA PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA MALLORCA municipi de Palma) i en relació a casos d’abús sexual a tots els municipis de l’illa. Ofereix tractament psicoterapèutic a famílies amb una problemàtica relacional quan aques- -Programa d’acolliment familiar ta repercuteix negativament sobre l’atenció i educació dels seus fills. Programa amb titularitat del Consell de Mallorca. Actua en la constitució de les diverses -Equip de promoció de la salut modalitats d’acolliment familiar regulades a la Llei 1/96 de protecció jurídica del menor. També ofe- Aquest equip efectua una intervenció pre- reix un programa d’acolliment familiar professio- ferentment preventiva destinada a proporcionar nal, destinat a l’acollida en nucli familiar de educació des d’un àmbit social amb relació a ele- menors amb necessitats especials, especialment ments de salut com són la prevenció del consum amb disminucions, problemàtica conductual, psi- de substàncies tòxiques, l’educació alimentària i quiàtrica i altres situacions que requereixen una els aspectes preventius pel que fa a la salut en atenció individualitzada en context familiar. general. La seva actuació va dirigida preferentment a escoles i unitats de treball social. -Programa d’adopcions. Adopció en territori nacional i en l’àmbit internacional -Programa experimental per al foment de la detecció i millora de la intervenció amb menors i Programa amb titularitat del Consell de famílies en risc de maltractament Mallorca. Actua amb relació a sol·licituds d’adopció, en la determinació de la idoneïtat per a l’a- Programa amb titularitat del Govern balear dopció i en totes les actuacions que les lleis (Conselleria de la Funció Pública i Interior). El 21/1987 i 1/1996 confereixen a l’Administració programa forma part d’una iniciativa del Ministeri perquè actuï com a autoritat central. de Treball i Afers Socials dirigida a les comunitats autònomes amb competències en protecció de -Equip d’infància i família menors. El seu objectiu fonamental és el de millorar els sistemes de detecció i tractament del mal- Programa amb titularitat del Consell de tractament. Mallorca. Té com a finalitat l’actuació sobre situacions de prevenció de la inadaptació i fracàs evo- -Programa DALIAS lutiu infantojuvenils en grups d'alt risc psicosocial, prevenció de l’internament i tractament per a Programa amb titularitat del Govern balear la reunificació familiar. Prioritza la seva actuació (Conselleria de la Funció Pública i Interior) amb el en l’àmbit municipal a Mallorca (a excepció del suport de la Comunitat Europea. El programa tre45 balla en la capacitació sociolaboral de menors, de Actua oferint suport i intervenció preresi- 16 a 18 anys, derivats tant des de la xarxa de pro- dencial i postresidencial als joves residents a tots tecció de menors com des de l’àmbit dels serveis i els centres col·laboradors del Consell de Mallorca. recursos dirigits a menors infractors. -Programa de treball socioeducatiu en MENORCA medi obert -Unitat d’Educació Familiar Programa amb titularitat del Grup d’Educadors de Carrer (GREC). El programa va diri- Servei del Consell Insular de Menorca que git a nins i joves d’entre 8 i 18 anys "que es tro- ofereix recolzament i suport a famílies d’adoles- ben en situació de dificultat social i que moltes cents amb expedient obert a la Unitat de Protecció vegades manifesten conflicte social". El GREC de Menors del Consell Insular de Menorca. planteja aquesta intervenció amb caire preventiu des del nivell de l’atenció primària i reivindica una -Programa d’acolliment familiar atenció a càrrec de professionals amb formació específica en l’àmbit de la infància en situació de Programa amb titularitat del Consell de dificultat social que complementi la intervenció de Menorca. Actua en la constitució de les diverses les figures professionals clàssiques de serveis modalitats d’acolliment familiar regulades a la Llei socials. 1/96 de protecció jurídica del menor. Aquest programa s’estableix amb relació a una doble vessant: -Programa d’adopcions. Adopció en territori nacional i en l’àmbit internacional -Objectius amb relació als infants i joves i -Objectius amb relació a l’entorn social (família, barri o poble, altres serveis). Programa amb titularitat del Consell de Menorca. Actua amb relació a sol·licituds d’adopció, en la determinació de la idoneïtat per a l’a- -Programa de suport a l’emancipació dels dopció i en totes les actuacions que les lleis menors residents a centres de protecció de 21/1987 i 1/1996 confereixen a l’Administració menors perquè actuï com a autoritat central. Programa amb titularitat del Grup -Programa experimental per al foment de la d’Educadors de Carrer (GREC) concertat amb el detecció i millora de la intervenció amb menors i Consell de Mallorca. Va dirigit a joves residents en famílies en risc de maltractament centres de protecció de menors que compliran la seva majoritat estant en situació jurídica de protecció a càrrec del Consell de Mallorca. 46 Programa amb titularitat del Govern balear (Conselleria de la Funció Pública i Interior). Aquest programa forma part d’una iniciativa del Programa amb titularitat del Govern balear Ministeri de Treball i Afers Socials dirigida a les (Conselleria de la Funció Pública i Interior). Aquest comunitats autònomes amb competències en pro- programa forma part d’una iniciativa del Ministeri tecció de menors. El seu objectiu fonamental és el de Treball i Afers Socials dirigida a les comunitats de millorar els sistemes de detecció i tractament del autònomes amb competències en protecció de maltractament. menors. El seu objectiu fonamental és el de millorar els sistemes de detecció i tractament del mal- -Es Xibit (Càritas) Entitat que depèn de Càritas. Intervé oferint tractament. -Betània (Càritas) activitats de suport socioeducatiu a la infància en situació de risc. També realitza activitats formatives dirigides a professionals del sector. Entitat de la qual ostenta la titularitat Càritas. Actua mitjançant conveni amb l’Ajuntament d’Eivissa. Intervé sobre la barriada de Cas Serres. EIVISSA I FORMENTERA La seva actuació se centra en l’àmbit socio-Programa d’acolliment familiar educatiu i oferta activitats de suport escolar, oci i lleure en horari de capvespre-vespre (de 16 a 22 h). Programa amb titularitat del Consell d'Eivissa i Formentera. Actua en la constitució de les diverses modalitats d’acolliment familiar regulades a la Llei 1/96 de protecció jurídica del menor. -Programa d’adopcions. Adopció en territori nacional i en l’àmbit internacional ENTITATS COL·LABORADORES EN MATÈRIA D’ADOPCIÓ INTERNACIONAL En aquests moments existeixen en aquesta Comunitat Autònoma un total de 5 Entitats Col·laboradores Programa amb titularitat del Consell en matèria d’Adopció 3 Internacional (ECAI) : d'Eivissa i Formentera. Actua amb relació a sol·licituds d’adopció, en la determinació de la idoneïtat per a l’adopció i en totes les actuacions que les lleis 21/1987 i 1/1996 confereixen a l’Administració perquè actuï com a autoritat central. -Programa experimental per al foment de la detecció i millora de la intervenció amb menors i famílies en risc de maltractament -Asociación en Defensa del Derecho de la Infancia a la Adopción (ADDIA) Està acreditada per a Colòmbia, Bolívia, Mèxic i Brasil. 5 3 Es fan constar les acreditacions validades pels països d’origen dels menors amb data 3 de maig del 1999, data de tancament d’aquest estudi. 47 -Associació "Nins sense fronteres" Està acreditada per a la realització d’adopcions amb l’Índia. 2) L’elevat nombre de situacions d’acolliment familiar. Fan referència especialment a acolliments realitzats amb membres de la família extensa. -Asociación para la Adopción Internacional en Baleares (ADIB) L’acolliment familiar amb famílies alienes a la del menor és una línia d’intervenció que pensam Acreditada per a Romania. que es pot potenciar atès que en aquests moments només està en els seus inicis. -Associació balear d'adopció internacional "Créixer junts" 3) L’elevat nombre de menors internats en Acreditada per a la Federació Russa (Kostroma). centres residencials. Pensam que des del context residencial cal implantar línies de treball familiar, -Associació "INFÀNCIA i FUTUR" coordinades amb l’entitat titular i amb els serveis Acreditada per a la Federació Russa socials d’atenció primària, amb les famílies que ten- (Kostroma, Sverdlovsk) i Mèxic. guin els seus fills en un centre de guarda de menors i dirigides cap a l’objectiu de la reintegració familiar. 6. DADES BÀSIQUES DE L’ACTIVITAT DE LA PROTECCIÓ DE MENORS A LES BALEARS, 1998 És necessari també avançar en els aspectes de qualitat, organitzatius i d’estandardització de la tasca dels centres de guarda de MALLORCA Tuteles EIVISSA I FORMENTERA MENORCA TOTAL menors. Factors derivats del que 114 27 8 149 s’ha denominat "bona pràcti- Acolliments familiars 67 39 14 215 ca", com puguin ser la ratio de Adopcions nacionals 17 1 0 364 nins per centre, el nombre d’e- Adopcions internacionals 61 17 2 80 ducadors per grup de menors, Acolliments residencials* 250 12 5 276 els reglaments de règim intern, *El nombre d'acolliments residencials fa referència als menors interns en centres amb data 31/12/1998. Del conjunt de dades presentades conside- l’estandardització dels instruments de registre i observació i els processos avaluatius, etc., estan encara, en general, en una fase inicial. ram que s’han de destacar especialment les següents observacions: 4) El baix nombre d’adopcions realitzades en el territori de l’Estat espanyol amb relació a l’elevada 1) L’elevat nombre de tuteles realitzades, espe- activitat que presenten les sol·licituds i tramitacions cialment en el cas de Mallorca. Cal fer constar que d’adopció internacional. Aquestes darreres, durant totes aquestes situacions obeeixen a situacions greus l’any 1998, han presentat una tendència creixent de que impliquen sempre el desemparament del menor. manera continuada. Aquest fet s’explica per la difusió i accessibilitat de l’adopció en determinats països, per 48 l’escàs nombre de menors susceptibles de ser adoptats pública i privada hi figura l’avaluació de les actuacions al territori espanyol i per l’aparició durant els anys com una tasca que s’ha de realitzar, tot i que s’assu- 1997 i 1998 de les Entitats Col·laboradores en matè- meix la necessitat d’establir mecanismes de feedback ria d’Adopció Internacional. amb relació a la pròpia tasca. Els diversos recursos de protecció de la infància tenen dificultats per a la implementació de processos o tasques avaluatives. Associacions relacionades amb la protecció de la infància Aquestes dificultats estan relacionades amb la incompleta comprensió de la pràctica avaluativa, així com amb dificultats de qualificació tècnica per a la seva -Associació Balear de Defensa de la Infància Maltractada (ABADIM) implantació, i també amb la diversitat i heterogeneïtat dels sistemes informatius amb relació a l’activitat dels diferents serveis implicats en la protecció a la - Associació d’abast autonòmic fundada el 22 de gener del 1998. infància. Caldria que en tots els nivells implicats en la protecció a la infància s'apliqués un sistema informatiu estandarditzat, adaptat a la diferent funció de cada Les seves activitats van dirigides prioritàriament a professionals, tot i que entre els seus objectius nivell d’intervenció, però, així mateix, dotat d’un cert grau d’homogeneïtat. fundacionals inclou el de realitzar activitats encaminades a la sensibilització social amb relació a la pre- La investigació venció del maltractament. El que hem assenyalat a l’apartat anterior Així mateix, l’Associació es planteja objectius també és d’aplicació amb relació a la pràctica investi- que tenguin una connexió amb la formació dels pro- gadora. Cal incentivar i obrir línies d’investigació fessionals relacionats en certa manera amb la inter- envers la situació i les necessitats de la infància, que venció sobre situacions de maltractament i pretén ser permetran incrementar els coneixements sobre la rea- interlocutor dels diversos nivells de l’Administració pel litat social de la infància a Mallorca i la congruència que fa a la problemàtica social de la infància. de les actuacions de l’Administració amb aquestes investigacions. Així i tot, pensam que les diferents L’avaluació dels serveis de protecció a la infància L’avaluació apareix aquests darrers anys com una pràctica dirigida tant al millor coneixement del investigacions que es realitzin haurien d’anar més enllà dels estudis prospectius i de necessitats, abordant investigacions concretes i centrades en aspectes de nivell micro. sector com a la seva millora. Aquesta és encara una activitat poc desenvolupada i només existeixen algu- La formació nes iniciatives avaluadores generades des de la Universitat de les Illes Balears. En comptades oca- La formació acadèmica dels professionals sions, en els diversos plans d’actuació de la iniciativa implicats en la protecció de la infància, en aquests 49 moments, abasta un seguit de titulacions que incor- Consell Insular de Mallorca. Pla Estratègic de poren als seus currícula continguts formatius adients Benestar Social, 1996-1999. Palma: Comissió de a aquesta tasca. Estudis com els d’educació social, Benestar Social, 1997. pedagogia, psicologia, psicopedagogia i treball social contemplen, en divers grau i des d’òptiques diferenciades, matèries formatives relacionades amb Consell de Mallorca. Memòria del Servei de Protecció de Menors, 1998. Palma: Consell de Mallorca, 1998. aquest àmbit professional. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Memòria del Cal també tenir en compte que alguns d’aquests estudis fa relativament poc que incorporen Servei de Menors, 1998. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1998. continguts com els abans esmentats i que existeix un important col·lectiu professional (especialment d’e- Consell Insular de Menorca. Memòria de la Unitat ducadors) que fa anys que intervé en aquest sector i de Protecció de Menors, 1998. Maó: Consell Insular de que no va tenir l’oportunitat de gaudir d’aquesta for- Menorca, 1998. mació. Per aquest motiu, cal dissenyar mesures formatives integrals destinades als professionals que Diversos autors. Manual de Buena Práctica para la participen en la protecció dels infants i a col·lectius Atención Residencial a la Infancia y Adolescencia. afins. En aquest sentit, és imprescindible la definició Madrid: FAPMI-MAS, 1998. de plans de formació dirigits als diversos nivells de l’Administració, com també en col·laboració amb la Govern balear. Pla Integral per a l’Atenció de la Universitat i amb col·lectius professionals implicats. Infància i Adolescència en Risc, 1996-1999. Marratxí: Conselleria de la Funció Pública i Interior. Govern REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ajuntament de Palma. Pla Estratègic d’Acció Social, 1996-1999. Palma: Regidora d’Acció Social, 1996. balear, 1996 Jiménez, E. Legislación del Menor. Madrid: Tecnos, 1999. Oliver, J. Ll. Inadaptació i Infància a Mallorca. Alenyà, Miquel. “La infància i l’adolescència: tots Espais, 4. 1996, p. 26-32. som responsables dels menors”. A: 7 realitats socials. Illes Balears, 1998. Palma: Sa Nostra, Caixa de Oliver, J. Ll. Les transferències del Govern Balears, 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris; 3), p. 6-11 balear als consells insulars en matèria de protecció de Alenyà, M. Dèficits i recursos del sector de menors: situació actual, perspectives i vies de solució, 1999. Illes Balears 1998. Palma, SA NOSTRA, Caixa de Balears, 1999. [Informe.] 50 menors. Alimara, 40. 1998. Quevedo, P. i Jaume, A. Programa de treball socioeducatiu en medi obert amb educadors de carrer. Palma: GREC, 1999. 3 Necessitats i serveis de les persones grans Bartomeu J. Barceló Ginard Josefina Santiago 1. Breu ressenya d'estudis anteriors en matèria de persones grans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 1.1. Estudis de caràcter general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 1.2. Estudis vinculats als serveis socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 1.3. Estudis dels Equips Multiprofessionals Comarcals (EMC) i de l'Equip de Vellesa i Família (EVIF) del Consell Insular de Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 1.4. Altres estudis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2. Principals indicadors sociodemogràfics en el sector de la vellesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 3. Els recursos actuals: serveis generals i específics. Les prestacions econòmiques . . . . . . . . . 59 3.1. Serveis generals utilitzats majoritàriament per les persones grans . . . . . . . . . . . . . . . 59 3.2. Recursos socials específics per a gent gran. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 3.3. Prestacions econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 4. Regulació: lleis, normes i reglaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 5. La planificació institucional en el sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 5.1. El Pla gerontològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 5.2. El Pla integral de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 5.3. El Pla estratègic de benestar social del Consell Insular de Mallorca . . . . . . . . . . . . . . 86 5.4. El Pla estratègic d'acció social de l'Ajuntament de Palma. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 5.5. Els plans de feina municipals o mancomunats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 • Han col·laborat en la recopilació de dades: Elisa Marí Pons (Menorca), Iluminada Tomàs Mira (Mallorca), Gabriel Muntaner García, Tomàs París Hidalgo i Catalina Tur Roig (Eivissa i Formentera) 51 1. BREU RESSENYA D'ESTUDIS ANTERIORS EN MATÈRIA DE PERSONES GRANS La mostra va ser de 1.200 persones grans per a un univers de 595.948, amb un error ± 2,6% i un nivell de confiança del 95%. També es varen fer 1.1. Estudis de caràcter general enquestes als ancians (n=100) de les diverses residències. L'estudi de Rogeli Duocastella L'estructura de l'estudi va permetre revisar el L'any 1978, l'Obra Social de la Caixa de marc de referència de l'ancianitat a les Balears, els Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya aspectes demogràfics, econòmics, de convivència, i Balears, "la Caixa", va publicar l'estudi d’habitatge, de salut i malaltia, d’ocupació del Problemática social de la tercera edad en las Islas temps, la dotació institucional a les Balears i els 1 Baleares, dirigit per Rogeli Doucastella i elaborat clubs de jubilats. i redactat per l'Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades (ISPA)2. Va ser el primer estudi3 que es va diferenciar totalment de dos estudis anteriors Planificació dels serveis socials de Mallorca EUTS-CIM que no estaven dedicats a la tercera edat sinó a l'evolució de la població, un de B. Barceló (1966), En el marc de les recerques iniciades a diver- que era eminentment demogràfic i econòmic, i un ses comunitats autònomes4 per tal de dotar-se segon del Fondo de Investigaciones Sociales i d’instruments de planificació a Mallorca, el Servei Económicas de la Confederación de Cajas de d'Acció Social i Sanitat del Consell Insular de Ahorro, també de caràcter socioeconòmic. Mallorca, es va plantejar l'any 1985 la realització d'un estudi de bases d'acció social. Els antecedents L'informe Duocastella és diferent per dues poden trobar-se documentalment al voltant de l’any raons. Primer per tractar el tema de l'ancianitat 1982, quasi sempre lligats a l'Escola Universitària balear de manera específica i, segon, pel mètode de Treball Social de les Illes. L'únic model conegut de treball: ús de dades primàries proporcionades eren els treballs del Mapa de serveis socials de per enquestes sobre la població de persones grans. Catalunya. La seva finalitat era conèixer la vasta pro- Amb aquest objectiu es varen plantejar els blemàtica social de la gent gran a les Balears, no criteris que permeteren concretar la col·laboració només usant les dades sociodemogràfiques sinó a del CIM amb l'EUTS, formalitzada per conveni-marc partir de les respostes de les mateixes persones el mes d’agost del 1985. Es pretenia posar de mani- grans davant la vellesa. fest la voluntat d'assumir la responsabilitat que 1 2 Ávila 3 4 5 52 Duocastella havia publicat anteriorment l'Informe sobre la tercera edad (1976). ISPA havia realitzat anteriors informes. En concret, Los ancianos en Soria (1966), Los ancianos en i Informe sociológico de la ancianidad en Cataluña (1976). Hi ha un treball precedent d’en Miquel Nigorra Gaya que no hem localitzat. Andalusia, País Basc, València, Aragó, Múrcia i Madrid. corresponia al CIM en l'àmbit general de l'atenció a econòmiques i de Servei d'Ajuda a Domicili la problemàtica social. (SAD), i la nova organització del Patronat que inclouria, dintre dels serveis secundaris, un ser- Dintre dels distints documents de bases vei de protecció de la tercera edat. Cal destacar es va incloure el de la vellesa que dividia la els annexes dedicats a aspectes jurídics i descripció del sector en diversos apartats, en informàtics. concret, una breu revisió terminològica, les polítiques socials per a la tercera edat, les Diversos treballs a Menorca bases conceptuals, la tipologia dels serveis socials per a la tercera edat, l'anàlisi dels Podem trobar alguns estudis sobre les recursos i un estudi de les dades del fons assis- persones grans, ja sigui vinculats a les seves tencial. activitats o sobre els clubs de jubilats. L'Institut Menorquí d'Estudis va publicar el 1993 D’entre els diversos elements d’interès l’Estudi de la demografia actual menorquina. Les que presenta destacam l'esforç de conceptualit- migracions i els seus efectes sobre la població i zar el sector mitjançant la introducció en el dis- la societat illenca, l'autora del qual, Ma. Lluïsa curs dels professionals d’un llenguatge nou i Dubón Pretus, va ser Premi Francesc de Borja adaptat a les circumstàncies històriques, per tal Moll 1990. Aquest treball, encara que no és de superar la idea dominant de decrepitud i específic de persones grans, atès el seu caire marginació vinculada al sector en dècades ante- demogràfic, en té una relació indirecta. riors. Un segon treball, de Miquel Marqués tituMapa de serveis socials d'Eivissa i Formentera (1992) lat L'olor del cerol (1995), es va dedicar a recopilar un conjunt d'entrevistes a gent gran des Migjorn i d'Alaior que varen fer feina en la fabri- Es tracta d'un treball realitzat per cació de sabates. l'INTRESS com a instrument "per millorar els serveis socials d'Eivissa i Formentera i, per Podem ressenyar, així mateix, una inves- tant, també les condicions de vida dels seus tigació sobre la gent gran de Fornells que ha habitants". El document té quatre parts: intro- treballat en oficis artesans, publicada per ducció general conceptual, una anàlisi dels ser- l'Institut Menorquí d'Estudis l'any 1999. veis socials i complementaris, una síntesi diagnòstica i, finalment, un conjunt de propos- Finalment, el mateix Institut Menorquí tes d'actuació. Atesa la naturalesa de l'estudi, d'Estudis té pendent la publicació d’El club de no hi ha un apartat específic per a la vellesa jubilats des Mercadal. Estudi sociològic de la sinó algunes referències en aspectes demogrà- població de jubilats menorquins, l'autor del qual fics, demandes d'ingrés a residències, ajudes és Roberto Coll Vinent. 53 Padrins i repadrins a les Balears 1.2. Estudis vinculats als serveis socials (1994) INSERSO (1982) Es tracta d'una investigació de M. A. Carbonero realitzada el 1994 que especialitza les anà- Hem localitzat un document titulat "La ter- lisis sociodemogràfiques sobre el col·lectiu de gent cera edad. Problemática y recursos en las Baleares" gran de les Balears. No es tracta d'un treball de camp elaborat amb motiu de l'Assemblea Mundial de sinó de la recopilació, ordenació, estudi i prospectiva l'Envelliment (Viena, 1982). Es tracta dels resultats de les dades de diverses fonts, bàsicament del Padró d'una enquesta a 202 participants a xerrades- del 1991, de l'INE i del Ministeri d'Afers Socials. col·loqui i a centres de gent gran. És una obra molt sintètica que considera El qüestionari constava de quaranta pregun- distints elements d’interès per entendre l'envelli- tes relacionades amb els temes a divulgar per ment a les Balears. Així, juntament a elements més l'Assemblea Mundial, més concretament, aspectes conceptuals i posicionaments teòrics hi figuren els socioeconòmics de la jubilació, salut i assistència més descriptius i prospectius, les projeccions de sanitària, família i cultura, habitatge i medi ambient població fins al 2021, l’anàlisi de l'edat com a i recursos existents. El document acaba amb una categoria social, una visió generacional dels grans, breu anàlisi de les preguntes de cada apartat. les conseqüències de l'envelliment de la població, les desigualtats del col·lectiu de persones grans, els indicadors de necessitat i qualitat de vida, la natalitat i la fecunditat, la mortalitat i l'esperança Prospecció de necessitats a sa Pobla (1990) de vida, la feminització de la vellesa, la dependència de la gent gran, la distribució territorial de l'en- Elaborat per diversos treballadors socials, velliment, la formació dels grans, els canvis de pretén la recerca i la definició de les necessitats de residència, les formes de convivència, la soledat, el la vellesa en aquest municipi5, a fi de donar nucli de convivència, la salut i l'autonomia funcio- rellevància als aspectes de la vellesa que puguin nal i els recursos econòmics de les persones grans. preparar les possibles intervencions socials. Es tracta d'una eina que ha esdevingut molt L'estudi té quatre parts: descripció general útil per complementar les propostes d'intervenció en de la vellesa, els estats de necessitat, els recursos i els municipis de Mallorca que han analitzat el seu les propostes i programes d'actuació. col·lectiu de persones grans. Des del rigor evita erudicions i, per tant, fa més fàcil el seu maneig, a la El mètode de recerca va ser mixt i estudiava vegada que dóna una visió positiva i estratègica del les variables de les Bases per a la Planificació de sector. l'Acció Social a Mallorca (1988), el Padró d'Habitants 5 54 5 La seva població total el 1991 era de 10.101 persones, amb 1.885 persones més grans de 65 anys. (1986), documents de l'IBAE, Club de la Tercera Edat Recullen i analitzen dades de les persones i una enquesta a persones de més de 65 anys grans respecte de les seves fonts d'ingressos, el (n= 333, marge de confiança 95,5% i límit d'error nivell funcional (AVD), els contactes socials i l'ús ±5%. Mostra estratificada proporcional amb variable del temps lliure, l’autopercepció de la gent gran mostral edat). sobre les seves necessitats i les possibles solucions i dades de l’habitatge. Es varen establir con- És un treball interessant perquè enceta l'anà- clusions i propostes d'actuació. lisi de necessitats sectorials en els municipis i incorpora una vessant d'investigació-acció. 2. Campanet 1.3. Estudis dels Equips Multiprofessionals Es tracta d'un estudi de prospecció del sec- Comarcals (EMC) i de l'Equip de Vellesa i Família tor de la gent gran realitzat en col·laboració amb (EVIF) del Consell Insular de Mallorca els serveis socials d'aquest municipi. Dividit en tres parts, descriu de manera general el sector de Període EMC 1988-1994 la vellesa, estudia els estats de necessitats detectades i presenta diverses propostes d'actuació. 1. Comarca d'Inca i Manacor Les fonts d'informació són l’anàlisi de les Els estudis elaborats des de l'EMC del Centre demandes als serveis socials i una enquesta sobre Comarcal d'Inca i Manacor durant els anys 1991 i una mostra de 211 persones grans. Els indicadors 1993, en col·laboració amb els respectius serveis considerats es refereixen a les dades d'identifica- socials municipals, tenien l'objectiu de fer una ció, fonts dels ingressos, capacitat per a les acti- anàlisi municipal del sector de la vellesa als vitats de la vida diària, contactes socials, ús del 6 pobles de cada comarca . Els dos estudis consten temps lliure, opinió de les necessitats i solucions de tres parts: descripció general del sector, estudi als problemes de la gent gran i dades de l'hàbitat. del perfil demogràfic i dels estats de necessitats detectades i propostes d'actuació. 3. Costitx, Lloret, Llubí, Maria de la Salut, Sencelles, Sineu i Santa Eugènia Es fonamenten en les dades de les Bases per a Mallorca (1988), el Padró del 1986 i una Amb la mateixa estructura i plantejaments enquesta a les persones més grans de 65 anys que els anteriors estudis revisa la problemàtica de (n= 2.249, univers= 47.989, nivell de confiança les persones grans als pobles esmentats, que estan 95,5%, marge d'error ±5%). integrats en la Mancomunitat del Pla de Mallorca en la vessant territorial propera a la comarca d'Inca. 5 6 Hi varen entrar Alcúdia, Costitx, Campanet, Lloret, Lloseta, Llubí, Inca, Maria, Sencelles, Sineu, Santa Eugènia de la comarca d'Inca i Manacor, i Sant Llorenç, Artà, Capdepera, Son Servera i Porreres de la comarca de Manacor. 55 Cal destacar que no només situa propos- domicili a Algaida, centre de dia de Montuïri), tes d'actuació com els anteriors sinó que defi- les residències, els menjadors socials i el trans- neix amb cert detall els projectes corresponents port de menjar a domicili. Es varen establir a aquestes propostes. diverses conclusions i es varen proposar diverses actuacions. Període Equip de Vellesa i Família (EVIF) 1994-1998 2. Estudi de persones més grans de 85 anys a Campos (1997) El SASS es va reorganitzar el mes de febrer de l'any 1994. Uns dels efectes va ser la Arran de conèixer el treball fet a la creació de l'Equip de Gent Gran que posterior- Mancomunitat, els serveis socials municipals i ment (1996) va passar a denominar-se Equip de l'EVIF varen realitzar un estudi de la situació de Vellesa i Família. Aquest equip ha portat a les persones grans de Campos centrat, però, en terme diversos estudis de persones grans també els més grans de 85 anys. L'objectiu era conèixer en col·laboració amb els serveis socials munici- la situació sociodemogràfica, sanitària, el grau pals. d'autonomia i detectar les situacions de risc de les persones més grans de 85 anys. Es varen 1. Intervenció psicosocial a la entrevistar 49 persones de més de 85 anys. Mancomunitat del Pla de Mallorca (1996) La fonamentació de l'estudi es va basar en la necessitat de conèixer amb més detall la situa- 3. Estudi de població de persones de més de 65 anys a Capdepera (1997) ció de les persones grans que eren usuàries dels serveis socials. Es varen tenir en compte les varia- Els serveis socials municipals i l'EVIF bles sociodemogràfiques que situaven els pobles varen realitzar aquest estudi amb l'objectiu de de la Mancomunitat entre els més envellits de conèixer les necessitats i les opinions de les Mallorca, i la Mancomunitat, en conjunt, com el persones de més de 65 anys amb relació als ser- territori més envellit de Mallorca. La mostra esta- veis socials i tenir així dades per planificar la va formada per 444 persones grans. política dels serveis socials per a les persones grans. Es varen analitzar les variables sociode- 56 mogràfiques i psicosocials, es varen plantejar els Es varen entrevistar 214 persones grans i recursos, acords institucionals i serveis que es es va recollir informació sobre l'edat, el sexe, la trobaven disponibles, es varen situar els recur- situació actual de convivència, les expectatives sos en personal, convenis, servei d'ajuda a domi- de convivència, l’accés a serveis, la salut i les cili, de telealarma, les ajudes no tècniques, els necessitats i els recursos. Es plantegen conclu- recursos propis dels ajuntaments (menjar a sions i propostes. 1.4. Altres estudis que va ser realitzat per dues estudiants de Treball Social que feien les practiques a l'UTS 1. Estudi de la població de gent gran de Consell (1993) municipal. Es va partir de l’anàlisi dels usuaris del SAD de Llucmajor, dels residents de la Residència municipal i d'altres serveis de les Aquest estudi va ser realitzat dins el marc del curs d'Especialista Universitari en Gerontologia de la Balears. Varen comptar amb l'assessorament de la Unitat de Planificació del SASS. UIB i va ser assessorat per la Unitat de Planificació del SASS. Les autores són sanitàries d’atenció primària, la qual cosa assenyala una primera novetat res- 4. Estudi de població de persones de més de 65 anys a Sóller (1994) pecte dels altres treballs. Realitzat pel treballador social de L'univers va ser de 476 persones de més de 60 l'Ajuntament, es va fer a partir de diverses dades anys. La mostra era de 305 persones i proporcional i de les entrevistes a una mostra de 229 perso- per sexes. L'error estadístic ±4% per a una probabili- nes grans. El model és semblant al d'altres estu- tat del 95,5%. Estudia les variables sociodemogràfi- dis com el de Consell o d’Alcúdia: investigacions ques, l'estat de salut, l'autonomia i la dependència generals que pretenen conèixer la situació social de les persones grans. de les persones grans del poble. 2. Estudi sobre les necessitats de la gent gran d'Alcúdia (1994) S'estudia l’habitatge, la situació familiar, el nivell d'autonomia dels majors, els mitjans de què disposen, les demandes fetes, l’associacio- L'objectiu va ser conèixer la situació sociode- nisme i els recursos socials, etc. mogràfica i el grau de necessitat de la població de més de 65 anys, amb la finalitat de detectar mancances socials i econòmiques que permetessin 5. Necessitats formatives del personal de residències de tercera edat (1994) implementar projectes de residència per a persones grans o alternatius. Elaborat per treballadors socials, Dins el marc del curs d'Especialistes l'univers eren les persones de més de 65 anys (1.022 Universitaris en Gerontologia de la UIB es va persones) i la mostra va ser de 852 persones grans. realitzar el treball amb l'objectiu d'estudiar el Es varen revisar aspectes sociodemogràfics, econò- grau de formació dels professionals que desple- mics, sociofamiliars, de salut i assistencials. guen la seva activitat a residències de persones grans de Ciutat. Es va valorar el coneixement 3. El Servei d'Ajuda a Domicili: alternativa a l'ingrés a una institució. Llucmajor (1994) documental de la problemàtica, les tasques inherents a cada categoria professional, la detecció del sentiment de necessitat de formació i l’anà- L'Ajuntament va propiciar aquest estudi lisi de recursos formatius. 57 2. PRINCIPALS INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS analitzar l'evolució de la població. Els més utilit- EN EL SECTOR DE LA VELLESA zats pel que fa a l'evolució de l'envelliment són: En primer lloc, s'ha de puntualitzar que els L’índex d'envelliment, que relaciona el majors no constitueixen un grup de població grup de més edat amb el de més joves. (Població homogènia sinó que, ben al contrari, són un grup de 65 i més anys / població de 0 a 14 anys) x heterogeni. La definició formal del límit entre l'e- 100. tapa adulta i el de la vellesa, que és en aquests moments els 65 anys, ve donada per considera- El percentatge d'envelliment, que relacio- cions alienes al mateix individu. Cada persona na el grup d'edat respecte de la població total. arribarà en una situació biofísica, psíquica i social (Població de 65 i més anys / població total) x diferent als 65 anys però, malgrat aquest fet, 100. totes aquelles persones nascudes en un mateix any passaran a ser considerades grupalment com a El percentatge de sobreenvelliment, que velles per les estadístiques, independentment de relaciona el grup d’edat de més de 65 anys amb quina sigui la seva evolució i condició personal. el grup d'edat de 75 i més anys. (Població de 65 i més anys / població de 75 i més anys) x 100. Les Balears no estan al marge dels canvis demogràfics i socials que s’estan produint, conse- Percentatge de solitud de les persones qüència dels resultats de les transformacions pro- grans, que estableix la relació entre les persones fundes en les estructures d'edat de la població. de 65 i més anys que viuen soles respecte de la Els processos d’industrialització, urbanització, població de 65 i més anys. avenços socials, sanitaris, educació pública... han facilitat que en aquest segle l’esperança de vida Els trets que caracteritzen l'evolució de la s'hagi incrementat. D’altra banda, les transforma- població de les Balears amb relació a la vellesa, cions socials i econòmiques han provocat una cai- segons el cens del 1991, són els següents: guda estructural de la fecunditat. La conseqüència immediata és que cada vegada hi ha major La població total de més de 65 anys a les presència de persones de més de 65 anys i la Balears era de 100.370 persones, distribuïdes de societat envelleix en el seu conjunt. la següent manera: a Mallorca 83.470, a Menorca 8.867, a Eivissa 7.479 i a Formentera 554. Les fonts per a l'elaboració de les dades demogràfiques són bàsicament els censos, els padrons municipals i els moviments naturals. 1- Increment moderat però constant de la població anciana. El percentatge d'envelliment en els darrers cinc anys s'ha incrementat a totes 58 En els estudis demogràfics són diversos els les illes. Segons el cens del 1991, a Mallorca se indicadors sociodemogràfics que ens permeten situa en un 14,69%, a Menorca en un 13,77%, a Eivissa en un 10,35% i a Formentera en un 3. ELS RECURSOS ACTUALS: SERVEIS GENERALS I 12,84%. L'envelliment es produeix sobretot a ESPECÍFICS. LES PRESTACIONS ECONÒMIQUES municipis amb dinàmiques regressives, no lligades a activitats turístiques, com ara Porreres, la Mancomunitat del Pla, Campos, Campanet, Sant 3.1. Serveis generals utilitzats majoritàriament per les persones grans Joan i Alaior. Serveis d’atenció primària 2- Predomini de la població femenina. La població anciana femenina és predominant a les Els serveis socials d'atenció primària són Balears i supera en unes 1.4 vegades la població uns serveis bàsics dirigits a tots els ciutadans. masculina, és a dir, hi ha una relació de 140 Tenen com a objectiu facilitar informació, orien- dones per cada 100 homes. tació, derivació a altres serveis, aplicació de recursos primaris i assessorament i gestions per 3- El sobreenvelliment segueix creixent a les illes. Les tendències de l'evolució del sobre- resoldre les necessitats que en matèria d'acció social siguin plantejades. envelliment segueixen pautes semblants a les quatre illes: a Mallorca el 42,62%, a Menorca el 44%, i a Eivissa i Formentera el 42%. La titularitat és dels ajuntaments tot i que hi ha una xarxa de Càritas, concretament als municipis de Palma, Manacor i Inca, Alaior, es Castell, 4- La soledat dels ancians segueix essent Ciutadella, Maó, i Eivissa. una constant. L'envelliment i els canvis socials comporten processos d'aïllament progressiu de Mallorca les persones grans. La mitjana de les Balears A Mallorca tots els municipis manco està al voltant del 18%, però hi ha determinats Escorca tenen serveis socials d'atenció primària. municipis que passen en molts de punts aques- Durant l'any 1997 els ciutadans de Mallorca han ta mitjana, com María de la Salut (37,53%), presentat un total d’11.557 demandes de les que Puigpunyent (31,46%), Llucmajor (26,35%) o 3.553 han estat formulades per persones de més Muro (25,19%). de 65 anys, és a dir, el 30,74% de les demandes les presenta aquest sector de població, que es 5- Esperança de vida sense incapacitat. L’esperança de vida en bona salut o sense inca- constitueix així en el primer sector que demanda la intervenció dels serveis socials. pacitat és un indicador que s'elabora amb dades de mortalitat i de morbiditat. S’obté a través del Eivissa mètode demogràfic conegut com la Taula de vida. A Eivissa tots els municipis compten amb el L'esperança de vida sense incapacitat per a la servei d'informació i assessorament. Han atès un població de les Balears de 65 anys era l'any 1986 total de 321 demandes dins el sector de tercera de 6 anys per als homes i de 7 per a les dones. edat, que representa el 15,8% de les demandes 59 que han rebut els serveis i el segon sector que més Balears, la qual cosa representa una ratio de demandes ha realitzat. cobertura del 3,11%, enfora del 8% per a l’any 2000 del Pla gerontològic del MAS (1992). Pel que Menorca fa al cost total, se situa en 584.898.648 pessetes, A Menorca tots els municipis compten amb que representa 165.929 pessetes per usuari/any i el servei d'informació i assessorament. que mensualment suposa 13.827 pessetes. A Mallorca tots els municipis, a excepció Servei d'Ajuda a Domicili d’Escorca, tenen el Servei d'Ajuda a Domicili. A Menorca i a Eivissa i Formentera tots el municipis Un dels serveis més aplicats a l’àmbit de tenen el Servei d'Ajuda a Domicili. l'atenció primària és el Servei d'Ajuda a Domicili, que ofereix atencions domèstiques, educatives, assistencials i rehabilitadores. Cal fer una menció especial al Servei de menjar a domicili que es dirigeix a aquest sector. A les Balears, l’any 1996 hi havia un total de 303 Les prestacions més habituals són: neteja personal, neteja de la llar, servei de bugaderia, usuaris atesos, amb una ratio del 0,27%. Cal assenyalar la diferència entre illes. servei de menjador a domicili i companyia. Un dels col·lectius que més ús fan d'aquest servei és el sector de la tercera edat, a causa de la progressiva pèrdua d'autonomia que comporta l'envelliment i per proporcionar ajuda als familiars que tenen cura d’aquestes persones. El nombre d’usuaris atesos l’any 1996 era de 3.525 a totes les Taula 1 Mallorca % Menorca % Eivissa i % Illes Balears % Formentera Servei Adjuda a Domicili Usuarios atesos Ratio de cobertura Cost total 84,2 3,15 463 13,1 4,89 475.341.896 81,27 89.509.683 15,3 94 2,67 0,96 3.525 100 3,11 20.047.069 3,43 584.898.648 100 Cost per usuari/any 160.156 193.325 213.267 165.929 Cost per usuari/mes 13.346 16.110 17.772 13.827 Menjars a domicili 60 2.968 170 56,11 126 41,59 7 2,3 303 100 Servei de telealarma Eivissa La instal·lació del Servei de telealarma El Servei de telealarma permet, a través depèn del Patronat per a la Protecció de la Salut d'un telèfon, que les persones grans, davant Mental i Benestar Social d’Eivissa i Formentera, i situacions d'emergència (caigudes, malalties…) de la Creu Roja. Durant l’any 1996 es varen ins- i just tocant un botó que porten al coll en forma tal·lar 37 telealarmes. de collar, rebin l'atenció d'urgència que necessiten. Fins al mes de desembre de l’any 1996 a les Balears es varen instal·lar 656 telealarmes, Aquest és un servei en creixement i que progressivament es va utilitzant i acceptant per amb un cost total de 20.560.260 pessetes, que representa 31.342 pessetes per usuari/any. part dels usuaris. Mallorca Dels 52 municipis de Mallorca, 45 tenen Servei de telealarma. L'any 1996 es varen instal·lar 529 telealarmes a domicilis particulars. La titularitat és municipal però la gestió la porta la Creu Roja o empreses destinades a aquest fi. Menorca Tots els municipis de Menorca tenen Servei de telealarma. Durant l’any 1996, 90 persones varen disposar d’aquest servei en el seu domicili. Taula 2 Mallorca % Menorca % Eivissa i % Illes Balears % Formentera Servei de telealarma Usuarios atesos 529 80,64 Ratio de cobertura 0,56 0,95 0,38 0,58 15.660.000 76,17 3.540.000 17,2 1.360.260 6,62 20.560.260 100 Cost total 90 13,7 37 5,64 656 100 Cost per usuari/any 29.603 39.333 36.764 31.342 Cost per usuari/mes 2.467 3.278 3.064 2.612 61 3.2. Recursos socials específics per a gent gran regulació dels centres de dia per a persones grans que depenen de l’IBAS a través d’un decret. Centres de dia Centres de nivell A. Les Balears disposen de 6 centres d'aquest nivell, distribuïts de la El Pla integral de les persones grans defineix següent manera: els centres de dia com a serveis socials d'atenció secundària que ofereixen una atenció directa durant 4 a Mallorca: 2 al municipi de Palma, 1 a el dia a les persones grans, i com un suport indi- Felanitx i 1 a Manacor. Tots de titularitat de la recte a les famílies. Diferencia tres nivells: el nivell CAIB. Dels 6 centres de dia, l’únic que té places de A, que correspon a centres de dia ubicats en llars servei d’estades diürnes, tal com defineix per a les persones grans; centres de nivell B, ubi- l’INSERSO, és la Llar del Reina Sofia, que disposa cats en centres residencials; i centres de nivell C, de 20 places per a assistits, amb un cost anual de que són els creats de manera específica pels ajun- 9.356.308 pessetes, que representen 467.815 pes- taments. Segons la definició de l’INSERSO són ser- setes per usuari/any. A Menorca n’hi ha un al veis sociosanitaris i de recolzament a la família que municipi de Maó i a Eivissa un altre al municipi de ofereixen durant el dia atenció a les necessitats Santa Eulàlia. personals bàsiques, terapèutiques i socioculturals de persones grans afectades per diferents graus de Centres de nivell B. Les Balears disposen de dependència i que potencien la seva autonomia i la 13 centres d'aquest nivell: 9 a Mallorca i 4 a permanència en el seu entorn habitual. Cal asse- Menorca. El cost total és de 82.356.840 pessetes, nyalar que al principi de l’any 1999 s’ha previst la que representen 648.479 pessetes per usuari/any. Taula 3 Mallorca % Menorca % Eivissa i % Illes Balears % Formentera Centres de dia nivell A Usuarios atesos 20 Ratio de cobertura Cost total 100 0 0 0 0 20 100 0,11 0,00 0,00 0,09 9.356.308 0 0 9.356.308 Cost per usuari/any 467.815 467.815 Cost per usuari/mes 38.985 38.985 Centres de dia nivell B Usuarios atesos 100 78,74 Ratio de cobertura* 0,53 1,43 0,00 0,56 52.714.800 29.642.040 0 82.356.840 Cost per usuari/any 527.148 1.097.853 0 648.479 Cost per usuari/mes 43.929 91.488 0 54.040 Cost total 62 27 21,3 0 0 127 100 Centres de nivell C. No hi ha creat cap centre d’aquestes característiques. A les Balears, el Decret de règim aplicador de sancions i de la normativa d'acreditació dels centres, que regula les condicions i els requisits mínims d'obertura i el funcionament de centres i Habitatge tutelat serveis i establiments residencials per a la tercera edat, defineix les residències com els serveis L’habitatge tutelat és un habitatge normalitzat que presten de manera continuada i prioritària per a persones grans vàlides d’ambdós sexes. Està inte- atenció i allotjament a quatre o més persones de grat en el municipi i té com a funció servir de llar com- la tercera edat. Defineix tres tipus de residèn- partida per un nombre reduït d'usuaris (de 4 a 6 perso- cies: nes). Actualment, a Mallorca, hi ha dos habitatges tutelats, un a Alaró (1993) i l'altre a Binissalem (1997). 1- D'ancians vàlids: centres destinats a persones grans amb autonomia, però que per Els objectius d’aquests habitatges són mantenir la persona gran en el seu entorn habitual i evitar diverses circumstàncies socials i familiars no poden viure en el seu domicili. l'aïllament i la soledat, tot oferint un habitatge com- 2- D'ancians assistits: centres destinats a partit amb d’altres persones grans en un ambient de l'atenció social de la persona gran afectada per convivència i amb el suport dels professionals. una minusvalidesa psíquica en grau no profund o física, que requereix una atenció d'infermeria i vigilància mèdica especial i permanent. Residències 3- Residències mixtes: centres en els La residència és una de les alternatives per a les persones grans que presenten problemes d’auto- quals conviuen persones amb les dues característiques anteriors. nomia, problemes de caràcter familiar que dificulten una adequada atenció o problemes d’absència de famílies. Suposa un atenció global de la persona en totes les seves necessitats. A les Balears hi ha un total de 46 centres residencials. La seva distribució geogràfica és de 37 a Mallorca, 7 a Menorca i 2 a Eivissa. Taula 4 Mallorca % Menorca % Eivissa i % Illes Balears % Formentera Habitatges tutelats Usuarios atesos Ratio de cobertura Cost total 11 100 0,01 7.221.449 100 0 0 0 0,00 0,00 0 0 0 11 100 0 7.221.449 100 Cost per usuari/any 656.495 0 0 656.495 Cost per usuari/mes 54.708 0 0 54.708 63 Mallorca Residència de Calvià. Atén persones assis- A Mallorca existeixen 15 centres residen- tides. El seu àmbit és de caràcter municipal. cials de titularitat pública, 7 de titularitat privada Compta amb 64 places. La titularitat és de sense ànim de lucre i 15 centres privats d'iniciati- l’Ajuntament. va mercantil. Residència de Tercera Edat de Campos. Titularitat pública Atén persones vàlides i assistides. El seu àmbit és de caràcter municipal. Compta amb 34 places: Residència La Bonanova. Ubicada al municipi 32 per a persones vàlides i 2 per a persones de Palma. Atén persones vàlides i assistides. El seu assistides. La titularitat és d’un patronat públic. àmbit territorial és de tota la Comunitat Autònoma. El nombre de places és de 590: 300 per a persones Residència Hospici Hospital Verge de Sant vàlides i 290 per a persones assistides. La titularitat Salvador. Ubicada al municipi de Felanitx. Atén és de la CAIB. persones vàlides i assistides. El seu àmbit és de caràcter municipal. Compta amb 57 places: 49 Residència Puigpunyent. Ubicada al municipi de Puigpunyent. Atén persones vàlides. El seu àmbit per a persones vàlides i 8 per a persones assistides. La titularitat és d’un patronat públic. territorial és de tota la Comunitat Autònoma. El nombre de places és de 13. Residència Miquel Mir. Ubicada al municipi d'Inca. Atén persones vàlides i assistides. El Residència Llars dels Ancians. Ubicada al muni- seu àmbit és de caràcter municipal. Compta amb cipi de Palma. Atén persones vàlides i assistides. El seu 42 places: 34 per a persones vàlides i 8 per a per- àmbit territorial és de tota l’illa de Mallorca. El nombre sones de places és de 130 per a persones vàlides i 290 per a l’Ajuntament. assistides. La titularitat és de persones assistides. La titularitat és del Consell Insular de Mallorca. Residència de la Tercera Edat de Llucmajor. Atén persones vàlides i assistides. El seu àmbit Residència d'Ancians Huialfàs. Ubicada al muni- és de caràcter municipal. Compta amb 46 places: cipi de sa Pobla. Atén persones vàlides. El seu àmbit 19 per a persones vàlides i 27 per a persones territorial és de tota l’illa de Mallorca. Compta amb 60 assistides. La titularitat és de l’Ajuntament. places. La titularitat és del Consell Insular de Mallorca. Centre Assistencial Municipal. Ubicat al 64 Residència Els Olors. Ubicada al municipi d’Artà. municipi de Manacor. Atén persones vàlides i Atén persones vàlides i assistides. El seu àmbit és de assistides. El seu àmbit és de caràcter municipal. caràcter municipal. Compta amb 41 places: 34 per a Compta amb 62 places: 47 per a persones vàlides persones vàlides i 7 per a persones assistides. La titu- i 15 per a persones assistides. La titularitat és de laritat és de l’Ajuntament. l’Ajuntament. Residència Reina Sofia. Ubicada al munici- Residència Sant Vicenç de Paül. Ubicada al pi de Muro. Atén persones vàlides i assistides. El municipi de Palma. Atén persones vàlides i assis- seu àmbit és de caràcter municipal. Compta amb tides. Té un total de 48 places. La titularitat és de 44 places: 29 per a persones vàlides i 15 per a la Delegació Diocesana. persones assistides. La titularitat és de l’Ajuntament. Residència de les Hermanas Carmelitas. Ubicada al municipi de Palma. Atén persones vàli- Residència Santo Domingo. Ubicada al municipi de Pollença. Atén persones vàlides i des. Té un total de 33 places. La titularitat és de les Hermanas Carmelitas. assistides. El seu àmbit és de caràcter municipal. Compta amb 37 places: 30 per a persones vàlides Residència Hermanitas de los Pobres. i 7 per a persones assistides. La titularitat és de Ubicada al municipi de Palma. Atén persones vàli- l’Ajuntament. des i assistides. Té un total de 99 places. La titularitat és de les Hermanitas de los Pobres. Residència Cas Metge Rei. Ubicada al municipi de Santa Maria. Atén persones vàlides i assis- Residència Social. Ubicada al municipi de tides. Disposa de 40 places. La titularitat és de Porreres. Atén persones vàlides i assistides. Té un l’Ajuntament. total de 34 places. La titularitat és del Bisbat. Residència Hospital Sant Josep. Ubicada al Residència d'Ancians Hogar del Sol. Ubicat municipi de Sineu. Atén persones vàlides. El seu al municipi de Santa Maria. Atén persones vàlides àmbit és de caràcter municipal. Compta amb 4 pla- i assistides. Té un total de 24 places. La titulari- ces. La titularitat és de l’Ajuntament. tat és de l’Església Evangèlica. Residència Mare de Déu de la Victòria. Residència Sor Francinaina Cirer. Ubicada al Ubicada al municipi de Sóller. Atén persones vàli- municipi de Sencelles. Atén persones vàlides i des i assistides. El seu àmbit és de caràcter muni- assistides. Té un total de 25 places. La titularitat cipal. Compta amb 48 places: 7 per a persones és del Bisbat. vàlides i 41 per a persones assistides. La titularitat és de l’Ajuntament. Privades de caràcter mercantil Privades sense ànim de lucre Mallorca A Mallorca hi ha un total de 15 residències Residència Sa Nostra. Ubicada al municipi de caràcter mercantil: 12 al municipi de Palma, 2 de Palma. Atén persones vàlides i assistides. Té un al municipi de Calvià i 1 a Bunyola (Palmanyola). total de 209 places. La titularitat és de Sa Nostra. En total suposen 950 places. 65 Menorca de titularitat pública i l'altra de titularitat pri- A Menorca hi ha un total de 7 residències, vada sense ànim de lucre. totes de titularitat pública. Hospital Residència Cas Serres. Ubicada al Residència Es Ramal. Ubicada al municipi municipi d'Eivissa. Atén persones assistides. Té un d’Alaior. Atén persones vàlides i assistides. Té un total de 166 places. La titularitat és del Consell total de 30 places. La titularitat és de Insular d’Eivissa. l'Ajuntament. Gestionada per l'INTRESS. Residència Reina Sofia. Ubicada al municiResidència Ciutadella. Són dos centres pi d'Eivissa. Atén persones vàlides i assistides. Té residencials que comparteixen pressupost i per- un total de 65 places. La titularitat és de Càritas. sonal. Ubicades al municipi de Ciutadella. Atenen persones assistides. Entre les dues ate- A les Balears hi ha un total de 3.341 pla- nen un total de 74 places. La titularitat és d’un ces de les quals el 58,49% són de titularitat públi- patronat. ca, el 25,44% de titularitat privada mercantil i el 16,07% privades sense ànim de lucre. Així mateix, Residència de Jubilats i Pensionistes. el 58,30% de les places són per a usuaris vàlids i Ubicada al municipi de Ferreries. Atén persones el 41,69% per a usuaris assistits. S’ha de tenir en assistides. Té un total de 14 places. La titulari- compte que el procés d’envelliment dins una tat és de l'Ajuntament. Gestionada per l'INTRESS. residència comporta una alta probabilitat de progressiu envelliment assistit, la qual cosa implica Residència de Maó. Ubicada al municipi l’absorció de les places disponibles per a persones de Maó. Atén persones assistides. Té un total de assistides per part dels mateixos residents, fet que 90 places. La titularitat és de l'Ajuntament. dificulta l’accés de l’exterior a aquestes places i que provoca un dèficit de places d’aquesta moda- Residència de Maó. Ubicada al municipi litat, especialment a Mallorca. de Maó. Atén persones vàlides i assistides. Té un total de 90 places. La titularitat és del Consell Insular de Menorca. Segons dades de l’any 1996, la ratio de cobertura de places residencials per a persones grans se situa en el 2,96% a les Balears. Aquesta Residència d'Ancians d’es Mercadal. Atén ratio s’aproxima molt a la ratio recomanada en el persones vàlides i assistides. Té un total de 14 nostre context, que és el 3%, però com es pot places. La titularitat és de l'Ajuntament. observar en el llistat de les residències hi ha una Gestionada per l'INTRESS. concentració a les ciutats de Palma, Eivissa, Maó i Ciutadella. La ratio de places per a usuaris vàlids Eivissa Eivissa compta amb dues residències, una 66 és de l’1,66% i per a usuaris assistits de l’1,29%. Taula 5 Públiques % Privades % s.à. lucre Privades % Total places % mercantils MALLORCA Usuaris vàlids 775 51,87 355 75,21 379 44,59 1.509 53,59 Usuaris assistits 717 47,99 92 19,49 259 30,47 1.068 37,93 2 0,13 25 5,30 212 24,94 239 8,49 Total places Mallorca 1.494 100 472 100 850 100 2.816 100 % Mallorca/Illes Balears 76,46 Places lliures % titularitat 87,90 53,05 100 16,76 84,29 30,19 100 MENORCA Usuaris vàlids Usuaris assistits Places lliures Total places Menorca % Menorca/Illes Balears 96 32,65 0 0,00 0 0,00 96 32,65 194 65,99 0 0,00 0 0,00 194 65,99 4 1,36 0 0,00 0 0,00 4 1,36 294 100 0 0,00 0 0,00 294 100 15,05 % titularitat 0 100 8,8 0,00 0,00 100 EIVISSA I FORMENTERA Usuaris vàlids Usuaris assistits Places lliures Total places Eiv. i Form. 31 18,67 43 66,15 0 0,00 74 32,03 119 71,69 12 18,46 0 0,00 131 56,71 16 9,64 10 15,38 0 0,00 26 11,26 166 100 65 100 0 0,00 231 100 % Eiv. i Form./Illes Balears 8,50 % titularitat 12,10 71,86 6,91 28,14 0,00 100 ILLES BALEARS Usuaris vàlids 902 46,16 398 74,12 379 44,59 1.679 50,25 1.030 52,71 104 19,37 259 30,47 1.393 41,69 22 1,13 35 6,52 212 24,94 269 8,05 TOTAL places Illes Balears 1.954 100 537 100 850 100 3.341 100 Usuaris assistits Places lliures % titularitat 58,49 16,07 25,44 100 67 Taula 6 Ratio de Població de cobertura més de 65 anys % MALLORCA Usuaris vàlids 1,80 Usuaris assistits 1,19 Places lliures Total places Mallorca * 94.230 83,06 9.468 8,35 9.747 8,59 113.445 100 2,99 MENORCA Usuaris vàlids 1,06 Usuaris assistits 2,05 Places lliures Total places Menorca * 3,11 EIVISSA I FORMENTERA Usuaris vàlids 0,86 Usuaris assistits 1,51 Places lliures Total places Eiv. i Form. * 2,37 ILLES BALEARS Usuaris vàlids 1,66 Usuaris assistits 1,29 Places lliures TOTAL places Illes Balears * 2,95 Respecte als costs residencials i segons dades disponibles, el cost total residencial a les Balears és de 5.623.866.713 pessetes, el que representa un cost de plaça anual d’1.683.288 pessetes o 4.612 pessetes plaça/dia (taula 8). Aquí es contempla com a cost global, sense diferenciar entre assistits i vàlids. Pel que fa a la titularitat (taula 7), les residències públiques absorbeixen el 62,60% dels costs residencials, la resta és cost privat que es divideix en un 30,42% per a les privades mercantils i un 6,98% per a les privades sense ànim de lucre. A la taula 8 també es pot observar la diferència de preus anuals i diaris per illes i per titularitat. 68 Taula 7 Públiques % titularitat 2.578.821.810 55,61 MENORCA 549.548.899 100,00 EIVISSA I FORMENTERA 392.199.968 89,71 3.520.570.677 62,60 MALLORCA ILLES BALEARS Privades sense ànim de lucre MALLORCA 347.752.061 7,50 0 0,00 44.984.907 10,29 392.736.968 6,98 MENORCA EIVISSA I FORMENTERA ILLES BALEARS Privades mercantils MALLORCA % % 1.710.559.068 37 MENORCA 0 0,00 EIVISSA I FORMENTERA 0 0,00 1.710.559.068 30,42 ILLES BALEARS Total MALLORCA % 4.637.132.939 100 MENORCA 549.548.899 100 EIVISSA I FORMENTERA 437.184.875 100 5.623.866.713 100 ILLES BALEARS 69 Taula 8 Públiques Nombre Cost plaça Cost plaça de places anual dia 2.578.821.810 1.494 1.726.119 4.729 MENORCA 549.548.899 294 1.869.214 5.121 EIVISSA I FORMENTERA 392.199.968 166 2.362.650 6.473 3.520.570.677 1.954 1.801.725 4.936 Privades Nombre Cost plaça Cost plaça sense ànim de lucre de places anual dia MALLORCA ILLES BALEARS MALLORCA MENORCA EIVISSA I FORMENTERA ILLES BALEARS 347.752.061 472 736.763 2.019 0 0 0 0 44.984.907 65 692.075 1.896 392.736.968 537 731.354 2.004 Privades mercantils MALLORCA Cost plaça Cost plaça de places anual dia 1.710.559.068 850 2.012.422 5.513 MENORCA 0 0 0 0 EIVISSA I FORMENTERA 0 0 0 0 1.710.559.068 850 2.012.422 5.513 ILLES BALEARS Totes les titularitats ILLES BALEARS 70 Nombre 5.623.866.713 Nombre Cost plaça Cost plaça de places anual dia 3.341 1.683.288 4.612 Treball psicosocial comunitari (EVIF) 3- Programa de sensibilització comunitària de la gent gran. Agrupa tot un seguit d'activitats A través de l'Equip de Vellesa i Família de la destinades a afavorir la integració de la persona Comissió de Benestar Social del Consell Insular de gran a la comunitat i a garantir el respecte als drets Mallorca es realitzen diferents projectes als muni- de la gent gran. Es realitzen programes radiofònics cipis de Mallorca que tenen com a finalitat la de caràcter municipal, presència a la premsa, cele- millora de la qualitat de vida de les persones grans bració del Dia Internacional de la Vellesa, con- i dels seus familiars. Els projectes que es porten a ferències... Al llarg de l'any 1997 s'han realitzat terme promocionen la competència dels subjectes activitats comunitàries a 20 municipis. que hi participen. Tots els programes es realitzen conjuntament i en col·laboració amb els serveis 4- Suport a l'ajuda informal i a la qualifica- d'atenció primària dels diferents ajuntaments on ció del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD). Agrupa acti- es duen a terme els programes. vitats dirigides a millorar l'atenció dels usuaris del SAD i a perfeccionar la qualificació dels professio- Els programes que du a terme l'equip són cinc: nals que hi treballen, a través de sessions de formació, supervisió i encontres. Durant l'any 1997, 15 pobles han participat d'aquests programes. 1- Programa d'atenció psicosocial a persones grans en risc. Està dirigit a persones soles i 5- Suport als recursos específics municipals amb dificultats d’inserció comunitària i a persones per a la gent gran. Des d’aquest programa es dóna amb pèrdues de funcions cognitives, especialment suport econòmic i tècnic als habitatges tutelats la memòria. Durant l'any 1997 es va implementar municipals, a les associacions tant de gent gran a 29 municipis de l'illa i hi varen participar un com de persones que tenen cura d’aquesta gent, als total de 472 persones. El treball amb aquests grups de voluntaris, i es facilita recolzament tècnic col·lectius de persones es realitza a través d'acti- relatiu a altres recursos, com ara els centres de dia vitats individuals, familiars i grupals. municipals, els menjadors socials i els menjadors a domicili. 2- Programa de suport als familiars que tenen cura de les persones grans. Es dóna suport Treball sociocultural mitjançant informació, formació i ajuda mútua, per tal de disminuir els efectes negatius de la sín- A través del treball sociocultural es realit- drome del "cuidador". El treball es realitza a tra- zen tot un seguit d'actuacions que tenen com a vés de grups de familiars que tenen cura de les objectiu general la promoció i el benestar de les persones grans i de tallers d'informació i formació. persones grans. Durant l'any 1997 es va implementar a 12 pobles i hi varen participar un total de 683 persones, entre grups i tallers. El Govern balear, a través de la Federació d'Associacions de Persones Majors, du a terme pro71 grames d'animació sociocultural mitjançant conve- cions de temps lliure. Solen ser de caràcter socio- ni, com per exemple gimnàstica de manteniment i cultural i desenvolupen prioritàriament activitats ball de saló. d’oci, esportives, culturals, excursions… El Consell Insular de Mallorca, a través del A les Balears existeixen un total de 169 Servei de promoció sociocultural i associacionis- associacions d'aquest tipus: 147 a Mallorca, 10 a me, realitza tot un seguit d'actuacions com ara Menorca i 12 a Eivissa i Formentera. Gent gran en marxa, ball de saló, revisions mèdiques a totes les persones que participen en els De les 147 associacions de Mallorca n’hi ha programes de Gent gran en marxa i ball de saló, 54 al municipi de Palma i la resta es distribueixen recuperació d'oficis i costums, i Aproximació a la per tota l'illa, de les quals hem de destacar Calvià realitat històrica del Regne de Mallorca. amb 8, Inca amb 6 i Marratxí i Manacor amb 5. Felanitx i Santa Margalida en tenen 4. A través dels serveis socials municipals, els diferents ajuntaments també realitzen activitats Aquestes 147 associacions tenen un total de promoció sociocultural dirigides a les persones de 68.350 associats que representen el 57,50% de grans, ja sigui facilitant la integració d'aquestes la població de Mallorca de més de 65 anys. persones en les activitats dirigides a la població general, ja sigui amb activitats específiques. Les 10 associacions de Menorca es distribueixen de la següent manera: 2 a Ciutadella i 2 a es Mercadal. Els municipis d’Alaior, es Castell, Les associacions de persones grans Ferreries, Maó, es Migjorn i Sant Lluís en tenen una cada un. Tenen un total de 3.970 associats, la La creació, registre i funcionament de les associacions ve regulat per la Llei 91/64 i el dret qual cosa representa el 45% de la població de Menorca de més de 65 anys. a associar-se és reconegut a l'article 22 de la Constitució. Segons la normativa vigent, les Les 12 associacions d'Eivissa i Formentera associacions constituïdes s'han d'inscriure al es distribueixen de la següent forma: 3 als muni- Registre d'associacions de la CAIB si desitgen cipis d'Eivissa i Santa Eulàlia, 2 a Sant Antoni i a formalitzar la seva situació i tenir personalitat Sant Josep i una a Sant Joan i a Formentera. Hi ha jurídica. Aquest registre classifica les associa- 3.795 associats que representen el 46% de la cions d’acord amb la seva naturalesa i les agru- població de més de 65 anys. pa segons siguin els seus objectius i/o el seus membres. Aquestes associacions s'aglutinen en gran part en federacions d'associacions de persones Les associacions de persones grans constitueixen un grup en si mateixes. Són associa72 grans. A les Balears hi ha 5 federacions d'associacions de persones grans: De caràcter autonòmic: • Federació d’Associacions de Majors de les Balears, amb 136 associacions federades. De caràcter insular: • Federació d'Associacions de Jubilats i Pensionistes de Mallorca. Reuneix 13 associacions. • Federació d’Associacions de Tercera Edat de Menorca. Reuneix 9 associacions. • Federació de Persones Majors d'Eivissa i Formentera. Aglutina 11 associacions. De caràcter municipal: • Federació d'Associacions de Tercera Edat de Palma. Reuneix 8 associacions. La participació d'aquestes associacions en l'àmbit administratiu a les Balears es reflecteix a través del Consell de Gent Gran de la CAIB, dels consells d'Acció Social de la CAIB, del Consell Insular de Mallorca i de diferents ajuntaments que ho tenen constituït. Tenen caràcter consultiu i informatiu. Les associacions de familiars A les Balears hi ha l'Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer de Mallorca (AFAM) que es va constituir l'any 1994. Actualment té 74 associats. És una organització no lucrativa, de caràcter social, que ofereix informació i orientació a les famílies, grups d'ajuda mútua, servei d'ajuda a domicili, i ajuda psicològica i mèdica als familiars i afectats. 73 3.3. Prestacions económiques ENTITAT PRESTADORA TIPUS D´AJUDA O PRESTACIÓ Ajudes econòmiques individuals Adquisició d´elements, reparacions i adaptació funcional de la llar. Ajudes econòmiques per a les associacions Manteniment de llars i clubs de les associacions de la tercera edat, activitats recreatives, inversions i reposicions. Pensions no contributives Prestació econòmica periòdica: 1999 = 37.960 PTA. Assistència medicofarmacèutica de la Seguretat Social. Seguretat Social complementària: residències, llars, clubs, viatges de la tercera edat, balnearis, etc. Ajudes econòmiques d´urgència i greu necessitat Prestació econòmica no periòdica (un pic a l´any) per cobrir situacions d´urgència o risc (incendi, desnonament, etc.). Protecció per mort i supervivència: Pensió de viduïtat Pensió segons percentatge sobre la base reguladora 14 pagues. 1999 (pessetes) 56.990 més grans de 65 anys 49.735 entre els 60 i 64 anys 45.480 menys de 60 anys amb càrregues familiars 37.955 menys de 60 anys sense càrregues familiars Protecció per mort i supervivència: Pensió d´orfandat Pensió segons percentatge sobre la base reguladora 14 pagues. 1999 (pessetes) 16.860 per beneficiari 54.815 absoluta un beneficiari Protecció per mort i supervivència: Prestació en favor de familiars Pensió segons percentatge sobre la base reguladora 14 pagues. 1999 (pessetes) 16.860 per beneficiari Protecció per mort i supervivència: Subsidi temporal Quantitat segons percentatge sobre la base reguladora. 12 mesos (màx. 1 any). 1999 (pessetes) 16.860 per beneficiari Pensió de jubilació Pensió amb percentatge variable segons anys de cotització. Si aquesta arriba als 35 anys és del 100%. 14 pagues. Revaloració anual. 1999 (mínim pessetes) 67.050 amb 65 anys i cònjuge a càrrec 56.990 amb 65 anys sense cònjuge a càrrec 58.690 menys de 65 anys i cònjuge a càrrec 49.735 menys de 65 anys sense cònjuge a càrrec Prestació familiar per fill a càrrec Prestació econòmica semestral (menys de 18 anys) o mensuals (més de 18 anys). 1999 (pessetes) 37.955 per fill de més de 18 anys amb 65% minusvalidesa 56.935 per fill de més de 18 anys amb 75% minusvalidesa Assistència sanitària durant estades temporals a països de l´espai econòmic europeu Reducció dels preus de transport Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia exigeixen la “Certificació de dret a les prestacions en espècie durant una estada temporal a un estat membre (excepte el Regne Unit) per obtenir prestacions sanitàries urgents per a beneficiaris d´altres estats membres. Reducció del preu dels bitllets dels serveis públics de transport per carretera de línies regulars. Ajudes tècniques per a la tercera edat Prestacions de grues, cadires de rodes, caminadors, crosses, gibrelletes i llits ortopèdics. Subvencions econòmiques Quantitats per a l´atenció i millora de les condicions de vida de les persones grans. IBAS INSS GOVERN CENTRAL CONSELLERIA DE FOMENT GOVERN BALEAR CONTINGUT CREU ROJA BENESTAR SOCIAL CONSELL INSULAR DE MALLORCA DESTINATARIS TRAMITACIÓ ON DIRIGIR-SE Persones grans Abans de 31 de març Associacions de persones grans Abans de 28 de febrer Persones grans Acreditació de la mancança de recursos Certificat de convivència (Ajuntament) Certificat de l’INSS que no es cobra pensió Informe de vida laboral Sol·licitud Ordre bancària Qualsevol centre de l´IBAS Central: IBAS, Via Alemanya, 6 Persones grans No hi ha terminis. Vinculades a la dispoció de pressupost. El sol·licitant no pot rebre altra prestació per convocatòria pública Documentació del sol·licitant: DNI, acta de defunció, llibre de família IBAS, Via Alemanya, 6. Tel. 971/17 70 00 El cònjuge supervivent Els separats i divorciats no tornats a casar El supervivent de matrimoni nul Documentació del difunt: certificat INEM o de cotitzacions IBAS, Via Alemanya, 6. Tel. 971/17 70 00 INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Els fills del causant o aportats al matrimoni. Han de ser: De menys de 18 De més de 18 amb incapacitat absoluta De menys de 21 o 23 en altres situacions DNI, acta de defunció i llibre de família INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Néts i germans Mare i padrines Pare i padrins Fills i germans S´ha d´acreditar cura prolongada al causant per part del beneficiari fill o germà. No s´ha de tenir dret a altres pensions INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Fills/es o germans/nes Idem pensió en favor de familiars INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Persones incloses al règim general que reuneixen les condicions d´edat i període mínim de cotització La regla general de les condicions d´edat és haver complit els 65 anys. Acreditació del cessament de l´activitat laboral i dels requisits d´edat i cotització INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Persones amb fills a càrrec, de menys de 18 anys Acreditació de minusvalidesa (IBAS) o de o més grans amb minusvalideses igual o superiors malaltia crònica al 65% INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Pensionistes que viatgen a aquests països Emplenar el formulari E-111 de l’INSS INSS, La Rambla, 18. Tel. 971/72 31 00 o als Centres d´Atenció i Informació de la Seguretat Social (Palma, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Maó i Eivissa). ISM, Moll Vell, s/n. Tel. 971/72 56 06 Per als més grans de 65 anys i pensionistes d´invalidesa i jubilació Als ajuntaments i associacions de persones grans Tota la població Sol.licitud. Es deixa una quantitat en dipòsit que es retorna amb la devolució de l´ajuda tècnica. Temps màxim: 3 mesos. Convenis amb Serv. socials municipals. Sol·licitud. Acreditació estatutària, pressupostària i de capacitat i estructura suficient per realitzar les activitats. Sense ànim de lucre. Estar al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social. Conselleria de Foment Av. G. Alomar i Villalonga, 27-1r. Tel. 971/17 69 70 Àrea Social de Creu Roja Arq. Bennassar, 73. Tel. 971/29 50 00 Gent gran a través de les associacions de persones grans o entitats que s´hi dediquin Consell Insular de Mallorca Palau Reial, 1. Tel. 971/17 35 00 Gral. Riera, 67. Tel. 971/76 11 21 Gral. Riera, 111. Tel. 971/17 36 38 4. REGULACIÓ: LLEIS, NORMES I REGLAMENTS 76 N. 1 2 3 Data 1888.05.22 1978.12.29 1982.01.15 N. 143 311(2) 18 4 1983.03.01 51 5 1984.02.22 18 6 7 1987.04.28 1988.02.11 15 13 8 1988.02.25 16 9 1988.02.27 25 10 1988.03.12 31 11 1988.05.12 57 12 1989.04.05 81 13 14 1989.05.18 1989.09.09 61 216 15 1990.12.22 306 16 1990.12.25 157 17 1991.01.12 6 18 1991.03.02 28 19 1991.04.25 53 20 1991.05.18 63 21 1991.05.21 64 22 1991.07.16 90 Publicació Normativa GACETA CODI CIVIL. Promulgació i successives reformes. BOE CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. BOE REIAL DECRET 251/1982, de 15 de gener, sobre transferències de competències, funcions i serveis de l'Estat en matèria de serveis i assistència social. BOE LLEI ORGÀNICA 2/1983, de 25 de febrer, d'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears. BOE REIAL DECRET 853/1984, de 22 de febrer, sobre ampliació i adaptació del traspàs de funcions i serveis de l'Estat en matèria de serveis i assistència social. BOCAIB LLEI 9/1987, d'11 de febrer, d'acció social. BOCAIB DECRET 13/1988, d'11 de febrer, que regula el Consell Superior d'Acció Social. BOCAIB DECRET 16/1988, de 25 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació d'Acció Social. BOCAIB DECRET 16/1988, d'11 de febrer, de creació del Consell Superior d'Acció Social de la CAIB. BOCAIB DECRET 16/1988, de 25 de febrer, de creació de la Comissió de Coordinació d'Acció Social de la CAIB. BOCAIB DECRET 44/1988, de 28 d'abril, pel qual es crea el registre de centres, serveis i/o entitats que desenvolupen activitats en el camp de l'acció social. BOE ORDRE que regula el Servei de termalisme social i facilita l'estada de les persones jubilades als balnearis. BOCAIB LLEI 5/1989, de 13 d'abril, de consells insulars. BOE REIAL DECRET 1088/1989, de 8 de setembre, i Ordre, de 13 de novembre del 1989, que el desenvolupa i estén la cobertura sanitària de la Seguretat Social a persones sense recursos econòmics suficients. BOE LLEI 26/1990, de 20 de desembre, que estableix les pensions no contributives a la Seguretat Social. BOCAIB AJ. DE MURO. Estatut del Patronat de la Residència per a persones grans "Reina Sofia". BOCAIB AJ. DE PORRERES. Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili. BOCAIB AJ. DE FELANITX. Reglament municipal del Servei d'Assistència Domiciliària. BOCAIB DECRET 22/1991, de 7 de març, regulador de les condicions i els requisits mínims per a l'obertura i el funcionament de centres, serveis o establiments residencials per a la tercera edat. BOCAIB DECRET 41/1991, de 2 de maig, que estableix reduccions en el preu dels bitllets dels serveis públics regulars de transports de viatgers per carretera per als pensionistes i les persones de més de 65 anys. BOCAIB AJ. DE SÓLLER. Reglament d'ordre intern de la Casa de la Família Nostra Senyora de la Victòria. BOCAIB AJ. DE LLUCMAJOR. Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del Servei de residència d'ancians. N. 23 Data 1992.04.09 N. 43 24 1992.04.23 49 25 1992.06.23 75 26 1993.04.14 6 27 1993.04.19 53 28 1993.05.20 62 29 1993.12.16 300 30 1993.12.18 153 31 1993.12.31 159 Ext. 32 1994.01.04 3 33 1994.01.25 21 34 1994.01.27 23 35 1994.02.15 20 36 1994.03.11 60 Publicació Normativa BOCAIB CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. DECRET 18/1992, de 27 de febrer, pel qual es convoquen subvencions per a centres, serveis o programes destinats a l'atenció d'ancians, discapacitats, infància i persones en estat de necessitat. BOCAIB AJ. DE SANTA MARIA. Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili. BOCAIB AJ. DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR. Reglament municipal del Servei d'Assistència Domiciliària. BOCAIB AJ. DE SA POBLA. Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili. BOCAIB AJ. DE SON SERVERA. Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili. BOCAIB LLEI 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l'accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 22 de novembre del 1993, de la Subsecretaria, per la qual es dóna publicitat al conveni entre el MAS i la CAIB per al desplegament de projectes relacionats amb el Programa de creació de places residencials (Pla gerontològic). BOCAIB CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERA. Ordenança reguladora del preu públic per a prestació dels serveis de la Residència assistida Cas Serres. BOCAIB LLEI 12/1993, de 20 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social, que corresponen al Decret del Consell General Interinsular de 28 de juny del 1982. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 20 de novembre del 1993, de la Dir. Gral. de l'INSERSO, que convoca la concessió de places per a pensionistes que desitgin participar en el Programa de termalisme social. Procediment, tramitació i concessió. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 3 de gener del 1994, de la Dir. Gral. de l’INSERSO, per la qual s'estableixen, tot atenent allò preceptuat en l'Ordre de 7 de juliol del 1989 del MAS, els preus plaça/dia en residències de tercera edat i minusvalideses de places concertades. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 3 de gener, de la Dir. Gral. de l’INSERSO, que estableix, d'acord amb l'Ordre de 7 de juliol del 1989 del MAS, els preus plaça/dia en residències de tercera edat i minusvalideses de places concertades. BOCAIB DECRET 13/1994, de 27 de gener, pel qual es regulen les ajudes públiques a favor de les comunitats balears radicades a l'exterior i de les entitats associatives per al foment de la participació ciutadana. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 7 de març del 1994, de l'INSERSO, que convoca subvencions sotmeses al règim general de subvencions del MAS i organismes adscrits en àrees de persones grans, minusvalideses i refugiats durant el 1994. 77 78 N. 37 Data 1994.03.16 N. 64 38 1994.03.17 33 39 1994.03.26 37 40 1994.04.21 48 41 1994.04.28 52 42 1994.04.28 52 43 1994.05.19 61 44 1994.06.29 XXX 45 1994.07.21 88 46 1994.07.28 91 47 1994.08.17 196 48 1994.09.20 115 49 1994.11.18 276 50 1994.12.29 311 Publicació Normativa BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 10 de març del 1994, de la Subsecretaria, que publicita l'acord que determina criteris objectius de distribució de crèdits pressupostaris entre comunitats autònomes, de subvencions per a programes de serveis socials, protecció de menors i Pla gerontològic. BOCAIB AJ. DE MURO. Modificació del preu públic Residència "Reina Sofia". BOCAIB CONSELL INSULAR DE MALLORCA. PLE, del 7 de març del 1994, que aprova el Reglament d'organització de les competències atribuïdes per la CAIB al CIM en matèria de serveis socials i assistència social. BOCAIB CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. ORDRE per la qual es regula la tramitació dels procediments de concessió de subvencions públiques en matèria de sanitat, consum i acció social. BOCAIB AJ. d'INCA. PLE, de 7 d'abril del 1994, que aprova el Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili de l'Ajuntament d'Inca. BOCAIB AJ. d'INCA. PLE, de 4 d'abril del 1994, que aprova el Reglament municipal de voluntariat social. BOCAIB COMISSIÓ DE GOVERN DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA, de 19 d'abril del 1994, que aprova la convocatòria del CIM de subvencions econòmiques i ajudes individuals no periòdiques en matèria d'acció social per al 1994. BOE REIAL DECRET LEGISLATIU 1/94, de 20 de juny, amb l'aprovació del text refós de la Llei general de la Seguretat Social. BOCAIB CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERA. Aprovació definitiva de l'Ordenança fiscal reguladora del preu públic per a la prestació dels serveis de la Residència assistida Cas Serres. BOCAIB RESOLUCIÓ, de 18 de juliol, sobre regulació i ús de fitxers de dades de caràcter personal de registre de tercera edat. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 28 de juliol del 1994, de l'INSERSO, que disposa la publicació de subvencions a entitats i ONG en àrees de persones grans, minusvalideses i refugiats, amb càrrec als pressuposts del 1994. BOCAIB DECRET 96/1994, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. REIAL DECRET 2171/1994, de 4 de novembre, pel qual es crea i regula el Consell Estatal de les Persones Majors. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 5 de desembre del 1994, de l'INSERSO, que convoca la concessió de places per a pensionistes en el Programa de termalisme social i es determina el procediment de sol·licitud, tramitació i concessió. N. 51 Data 1995.01.28 N. 12 52 1995.02.15 40 53 1995.02.23 46 54 1995.03.03 53 55 1995.03.20 67 56 1995.04.04 41 57 1995.05.13 61 58 1995.06.07 135 59 1995.06.10 74 60 1995.12.22 247 61 1996.02.02 29 62 1996.05.02 54 63 1996.06.19 75 Ext. Publicació Normativa BOCAIB AJ. DE CALVIÀ. Ordenança reguladora del Servei municipal de "Residències per a la tercera edat de Calvià". BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 22 de novembre del 1995, de la Subsecretaria, que dóna publicitat al conveni particular entre el MAS i la CAIB per a programes del Pla gerontològic. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 29 de desembre del 1994, de la Subsecretaria, que dóna publicitat al conveni particular entre el MAS i la CAIB per a programes del Pla gerontològic. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. ORDRE, de 17 de febrer del 1995, que convoca el procés selectiu per a l'assignació dels vocals del Consell Estatal de Persones Majors en representació de les associacions o federacions de gent gran. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 15 de març del 1995, de l’INSERSO, que convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions del MAS i organismes adscrits en àrees de gent gran, minusvalideses i refugiats que sol·liciten asil i desplaçats 1995. BOCAIB AJ. D'ALCÚDIA. Plec de condicions tècniques i economicoadministratives que ha de regir la contractació directa del Servei del centre de dia i Club de jubilats. BOCAIB CONVOCATÒRIA del Consell Insular de Mallorca de subvencions econòmiques en matèria d'acció social per al 1995. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. ORDRE, de 24 de maig del 1995, que designa les associacions i federacions que han d'aportar representants al Consell Estatal de Persones Majors. BOCAIB REGLAMENT del Consell d'Acció Social del Consell Insular de Mallorca. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 27 de novembre del 1995, de la Dir. Gral. de l'INSERSO, que convoca la concessió de places per a pensionistes per al Programa de termalisme social i determina el procediment de sol·licitud, tramitació i concessió. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 26 de gener del 1996, de l’INSERSO, que convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions del MAS i organismes adscrits en àrees de gent gran, minusvalideses i refugiats que sol·liciten asil i desplaçats 1996. BOCAIB PLE DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA, d’1 d'abril del 1996, que aprova la modificació del preu públic per a assistències i serveis anàlegs prestats en establiments benèfics i assistencials. BOCAIB PRESIDENT DE LA CAIB. ORDRE, d’1 de juny del 1996, per la qual s'estableix l'estructura orgànica de la Conselleria de Presidència. 79 80 N. 64 Data 1996.08.27 N. 107 65 1996.09.03 110 66 1996.09.07 112 67 1996.09.28 121 68 1996.09.28 235 69 1996.10.22 255 70 1996.12.31 162 71 1997.02.08 17 72 1997.02.15 20 73 1997.03.20 68 74 1997.03.21 69 75 1997.03.25 36 76 1997.03.29 38 77 1997.04.19 47 78 1997.05.17 60 79 1997.05.20 61 80 1997.05.20 61 Publicació Normativa BOCAIB CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA. ORDRE, de 12 d'agost del 1996, que regula la concessió d'ajudes públiques en matèria d'acció social. BOCAIB PLE AJ. MANACOR, de 13 de juny del 1996, que aprova el barem d'accés a la Residència de tercera edat de Manacor. BOCAIB AJ. DE MAÓ. Ordenança reguladora del preu públic per a prestació del Servei Social Comunitari d'Atenció Domiciliària. BOCAIB AJ. D’ES CASTELL. Aprovació de la tarifa del preu públic per a prestacions de serveis de l'àrea de serveis socials i sanitat. BOE MINIST. D'AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, d'1 d'agost del 1996, de l’INSERSO, que estableix, d'acord amb l'Ordre de 7 de juliol del 1989 del MAS, els preus plaça/dia en centres residencials de tercera edat i minusvalideses de places concertades. BOE REIAL DECRET 2.153/1996, de 27 de setembre, sobre traspàs de funcions i serveis de la Seguretat Social a la CAIB en matèries encomanades a l'INSERSO. BOCAIB LLEI 4/1996 de pressuposts generals de la CAIB. Creació de l'Institut Balears d'Afers Socials (IBAS). BOCAIB AJ. D'ALAIOR. Preu públic per als serveis de la Residència geriàtrica. BOCAIB PLE AJ. LLUCMAJOR, de 27 de gener, que aprova els Estatuts del Patronat de la Residència per a persones grans de Llucmajor. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 3 de març del 1997, de l’IMSERSO, que convoca la concessió de subvencions del règim general de subvencions del MTAS i organismes adscrits en àrees de persones grans, minusvalideses i refugiats que sol·liciten asil i desplaçats 1997. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 30 de gener del 1997, de la Dir. Gral. de l’INSERSO, que estableix, d’acord amb l'Ordre de 7 de juliol del 1989 del MAS, els preus plaça/dia en residències de tercera edat i minusvàlids de places concertades. BOCAIB AJ. D'ALCÚDIA. Ordenança reguladora del preu públic per al Servei de residència d'Alcúdia i menjador. BOCAIB AJ. D'ALCÚDIA. Reglament de la Residència de la tercera edat. BOCAIB DECRET 48/1997, de 7 de febrer, de creació del Consell Social de Persones Majors de les Illes Balears. BOCAIB CONVOCATÒRIA del Consell Insular de Mallorca de subvencions econòmiques de la Comissió de Promoció Sociocultural i Associacionisme per al 1997. BOCAIB AJ. D'INCA. Ordenança reguladora dels preus públics per als serveis de la Residència geriàtrica. BOCAIB AJ. D'INCA. Reglament d'admissió, econòmic i de règim intern de la Residència Miquel Mir. N. 81 Data 1997.06.05 N. 68 82 1997.06.05 68 83 1997.06.12 72 84 1997.06.12 72 85 1997.06.17 74 86 1997.06.24 78 87 1997.07.29 94 88 1997.08.23 106 89 1997.10.09 126 90 1997.10.10 135 91 1997.12.12 297 92 1997.12.31 167 Ext. 93 1998.01.17 15 94 1998.02.12 37 95 1998.03.10 59 96 1998.03.24 71 Publicació Normativa BOCAIB APROVACIÓ definitiva del Reglament de règim intern de l’habitatge tutelat de Binissalem. BOCAIB DECRET 66/1997, de 21 de maig, pel qual es regulen les ajudes públiques a les persones grans, que són competència de l'Institut Balear d'Afers Socials (IBAS). BOCAIB DECRET 72/1997, que modifica la composició del Consell Superior d'Acció Social. BOCAIB DECRET 73/1997, de modificació de la composició de la Comissió de Coordinació d'Acció Social. BOCAIB ORDRE de la Conselleria de Presidència, de 5 de juny del 1997, que regula la concessió d'ajudes públiques de petita quantia. BOCAIB ORDRE de la Conselleria de Presidència, de 17 de juny del 1997, sobre participació en el Consell Social de Persones Majors de les Illes Balears. BOCAIB APROVACIÓ definitiva de l'Ordenança reguladora del preu públic per al Servei de teleassistència de l'Ajuntament de Consell. BOCAIB AJ. D'ALCÚDIA. Modificació de l'Ordenança reguladora del preu públic per al Servei de residència d'Alcúdia i menjador. BOCAIB AJ. DE BÚGER. Reglament municipal del Servei d'Ajuda a Domicili. BOCAIB AJ. DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR. Reglament del Servei de menjar a domicili. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 10 de novembre del 1997, de la Dir. Gral. de l’IMSERSO, que convoca la concessió de places per a pensionistes per al Programa de termalisme social i determina el procediment de sol·licitud, tramitació i concessió. BOCAIB AJ. DE BINISSALEM. Ordenança fiscal del preu públic per a estada a l’habitatge tutelat. BOE MINIST. ECONOMIA I HISENDA. REIAL DECRET 38/1998, de 16 de gener, sobre revaloració i complements de pensions per al 1998 i altres normes en matèria de classes passives. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 13 de gener del 1998, de la Dir. Gral. de l’IMSERSO, que estableix, d'acord amb l'Ordre de 7 de juliol del 1989 del MAS, els preu plaça/dia en residències de tercera edat i discapacitats en places concertades. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. Correcció d'errades de la RESOLUCIÓ, de 13 de gener del 1998, de la Dir. Gral. de l’IMSERSO, que estableix els preus plaça/dia en residències per a la tercera edat i discapacitats en places concertades. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 4 de febrer del 1998, de l’IMSERSO, que convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general del MTAS i organismes adscrits, en àrees de persones grans i minusvalideses per al 1998. 81 82 N. 97 Data 1998.03.24 N. 71 98 1998.03.31 77 99 1998.05.26 69 100 1998.05.28 70 101 1998.08.25 203 102 1998.10.01 126 103 1998.10.01 126 104 1998.11.20 278 105 1998.12.14 298 106 1998.12.24 163 107 1998.12.31 167 Ext. 108 1998.12.31 167 Ext. 109 1998.12.31 167 Ext. 110 1998.12.31 167 Ext. Publicació Normativa BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 24 de febrer del 1998, de l’IMSERSO, que convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions del MTAS i organismes adscrits, en àrees de persones grans i minusvalideses per al 1998. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 4 de març, de la Sec. Gral. Tèc., que dóna publicitat al conveni de col·laboració entre el MTAS i la CAIB per a la realització de programes del Pla gerontològic. BOCAIB CONSELL INSULAR DE MALLORCA. Convocatòria de subvencions econòmiques del Servei de promoció sociocultural i associacionisme de la Comissió de Benestar Social per al 1998. BOCAIB PRESIDÈNCIA DEL GOVERN. LLEI 3/1998, de 18 de maig, del voluntariat de les Illes Balears. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 10 d'agost del 1998, de la Sec. Gral. Tèc., que publicita el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Presidència (CAIB) i l'IMSERSO per construir una residència de persones grans a Felanitx i un centre de dia a Llucmajor. BOCAIB AJ. DE SANTA MARIA. Condicions d'admissió i normes de règim intern de la Residència de persones grans de "Cas Metge Rei". Reglament. BOCAIB CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA. DECRET 84/1998, de 19 de setembre, que modifica el Decret 66/1997, de 21 de maig, pel qual es regulen les ajudes públiques a les persones grans que són competència de l'IBAS. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 28 d'octubre del 1998, de la Sec. Gral. Tèc., que publicita l'acord del Consell de Ministres de constitució del Comité español de coordinación de las acciones per a l'any internacional de les persones grans 1999, promogut per l'ONU. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, de 16 de novembre del 1998, de l’INSERSO, que convoca la concessió de places per a pensionistes per al Programa de termalisme social i determina el procediment de sol·licitud, tramitació i concessió. BOCAIB AJ. DE LLUCMAJOR. Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a prestació del Servei de residència d'ancians. BOCAIB AJ. D'ALCÚDIA. Ordenança reguladora de la taxa per a prestació de serveis a la Residència de la tercera edat. BOCAIB AJ. D'INCA. Ordenança reguladora de les taxes dels serveis de la Residència geriàtrica. BOCAIB AJ. DE MURO. Ordenança reguladora de la taxa de la Residència "Reina Sofia". BOCAIB AJ. DE SANTA MARIA. Ordenança reguladora de la taxa per a la prestació dels serveis de la Residència de persones grans de "Cas Metge Rei". N. 111 Data 1998.12.31 N. 167 Ext. 112 1999.01.09 8 113 1999.01.09 8 114 1999.01.12 5 115 1999.01.12 5 116 1999.01.12 5 117 1999.02.08 33 118 1999.02.09 18 119 120 1999.02.11 1999.02.11 19 19 Publicació Normativa BOCAIB CONSELL INSULAR DE MALLORCA. Ordenança reguladora del preu públic per a assistències, estades i altres serveis prestats en establiments beneficoassistencials del CIM. BOE MINIST. ECONOMIA I HISENDA. REIAL DECRET 3/1999, de 8 de gener, sobre revaloració i complements de pensions de classes passives per al 1999. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. REIAL DECRET 5/1999, de 8 de gener, sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social per al 1999. BOCAIB AJ. DE BINISSALEM. Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a assistència domiciliària. BOCAIB AJ. DE BINISSALEM. Ordenança reguladora de la taxa per a estada a habitatge tutelat. BOCAIB CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERA. Ordenança reguladora del preu públic per a prestació dels serveis de la Residència assistida Cas Serres. BOE MINIST. TREBALL I AFERS SOCIALS. RESOLUCIÓ, d'11 de gener del 1999, de la Sec. Gral. Tèc., que publicita el Protocol addicional al conveni entre el MTAS i la Conselleria de Presidència (CAIB) per a la realització de programes del Pla gerontològic. BOCAIB AJ. DE MANACOR. Taxa per a la prestació del Servei d'assistències i estades a la Residència d'ancians. BOCAIB AJ. D'ARTÀ. Taxa de la Residència de persones grans. BOCAIB AJ. D'ARTÀ. Taxa per al Centre de dia. 83 5. LA PLANIFICACIÓ INSTITUCIONAL atenció de caràcter econòmic i psicosocial als familiars que tenen cura de la gent gran. 5.1. El Pla gerontològic Àrea de cultura i temps lliure El Pla gerontològic publicat l’any 1992 és un document elaborat pel Ministerio de Asuntos Facilita l’accés de les persones grans a l'e- Sociales, amb la participació del Ministerio de ducació primària, secundària i universitària, pre- Trabajo y Seguridad Social i el de Sanidad y para per a la jubilació, afavoreix els contactes cul- Consumo. Està constituït per cinc àrees, cada una turals a través del turisme i sensibilitza la societat de les quals té diversos objectius i tot un seguit sobre el fet d'envellir. de mesures encaminades a aconseguir aquests objectius. Àrea de pensions Àrea de participació Presta atenció especial a les associacions i promociona la participació de les persones grans a Té com a finalitat principal millorar les pensions mínimes, equiparar les pensions mínimes través de diferents òrgans de representació a les diferents administracions. familiars a l’import net del salari mínim interprofessional, incrementar la cobertura a les persones Per a la consecució del Pla gerontològic es de més de 80 anys i garantir la revaloració subvencionen les comunitats autònomes a través automàtica de les pensions. dels pressuposts de l'anterior Ministerio de Asuntos Sociales i l'actual Ministerio de Trabajo. Àrea de salut i assistència sanitària També les diferents ONG i associacions que s’adaptin als objectius del Pla, poden obtenir sub- Promou programes de caràcter preventiu i vencions de l’assignació tributària per a fins d’in- l'assistència domiciliària a través d'atenció indi- terès social de l'IRPF. Des de l'any 1992, els pres- vidualitzada i incrementa les unitats geriàtri- suposts de l’antic INSERSO, ara IMSERSO, s’ade- ques. qüen als criteris del Pla. Àrea de serveis socials 5.2. El Pla integral de les persones grans a les Balears Afavoreix les relacions intergeneracionals, 84 investiga la situació social de les persones grans, A partir del 1994, el Govern balear va ini- promociona la solidaritat, propicia la permanència ciar una sèrie de contactes amb administracions i de les persones grans als seus domicilis i al seu institucions de les Balears, així com amb entitats entorn a través de la potenciació del Servei del sector per redactar un Pla integral per a les d'Ajuda a Domicili, alternatives a les residències i persones grans. Sobre la base de diversos grups de treball (salut, serveis socials, sociodemografia, Cal fer una menció especial al capítol dels formació, cultura i associacionisme, legislació) es objectius generals que varen marcar les línies d'in- varen recollir els materials i les informacions que tervenció dels propers anys, i que són: varen servir de base per a les anàlisis. Així mateix, es va elaborar una enquesta amb una Mantenir i fomentar la cohesió social i evitar mostra de 411 persones grans a totes les illes. No l'allunyament de les diferents generacions. A través obstant això, i per raons internes i de política d'activitats dirigides a les escoles, promoure acti- interinstitucional, aquest Pla integral no arriba a tuds solidàries i positives sobre el fet d'envellir, i sortir a la llum. propiciar la realització d'estudis i investigacions sobre l'envelliment. En un segon intent per endreçar aquesta situació, i a partir del 1997/98, el Govern balear Afavorir la integració i la participació social reelabora el Pla integral sota la direcció de de persones grans mitjançant els moviments asso- Montserrat Treserra, que va ser la directora del Pla ciatius, afavorir l'intercanvi intergeneracional i integral de la gent gran de la Generalitat de fomentar el voluntarisme entre la gent gran. Catalunya. Fomentar el manteniment de l'autonomia, la El Pla s'estructura en 11 capítols. Al primer i capacitat per desenvolupar les seves habilitats i fre- segon capítol es recullen tols els indicadors socio- nar els processos d'involució, garantir l'autonomia demogràfics relacionats amb la vellesa. Al tercer, econòmica, programes que milloren les habilitats quart i cinquè capítol es troben els recursos sanita- físiques, psicològiques i socials, i fomentar la for- ris, socials i culturals dirigits a les persones grans, mació permanent. així com els recursos d'atenció primària que hi ha a la CAIB. El capítol sisè està dedicat exclusivament a Potenciar l'assumpció de coresponsabilitat les associacions. Al capítol setè es fa una anàlisi de social en l'atenció de les persones grans. Fomentar la territorialitat de tots els recursos i associacions. la participació del voluntariat, donar suport a les Al capítol vuitè i novè hi ha una anàlisi de costs famílies a través de la formació, informació i ajudes econòmics dels diferents recursos i del seu finança- econòmiques. ment. Al capítol desè hi podem trobar el marc normatiu en matèria de serveis socials a la CAIB rela- Afavorir i fer viable la permanència de les cionats amb les persones grans i una anàlisi de les persones grans al seu domicili i entorn natural i pro- actuals competències transferides. Finalment, al veir de serveis la comunitat. Potenciar ajudes per a capítol onzè hi ha les recomanacions bàsiques, els l'habilitació de l'habitatge, promocionar i augmentar objectius generals i específics, així com els eixos el Servei d'Ajuda a Domicili, programes especialit- operatius. Aquest capítol constitueix el segon docu- zats en demències, crear serveis d'estades diürnes i ment. augmentar el Servei de teleassistència. 85 Proveir les persones de recursos institucio- locals, basat en l'estructura de xarxa, en el model nals quan els necessitin. Garantir-ne una atenció del Pla de prestacions bàsiques i en els serveis sanitària en els diferents nivells. Crear places resi- sectorials especialitzats. Es reconeix que la gestió dencials d'estada temporal, reconvertir places de dels serveis bàsics és de les corporacions locals, vàlids en assistits. però el finançament i la direcció tècnica és coresponsabilitat de les diverses administracions Garantir la defensa dels drets fonamentals implicades. de les persones grans. Aconseguir la coordinació òptima dels recursos, establir criteris de prioritat. Aquest sistema, pel que fa a l’atenció primària inclou: Reordenació i racionalització de la despesa dels diferents recursos, prestacions i serveis. 1. Servei d'informació i orientació. 2. Servei d'Ajuda a Domicili. 3. Programes de promoció comunitària i Finalment, cal assenyalar que al Pla integral no hi ha un pressupost que detalli la quan- ampliació de les xarxes d'iniciativa social. tia que es destinarà a cada objectiu, sols es men- 4. Serveis d'acolliment temporal. ciona una quantia global de 12.566 milions de 5. Programes de prevenció, promoció i rein- pessetes. serció social per a persones amb especials necessitats per marginació social. 5.3. El Pla estratègic de benestar social del Consell de Mallorca 6. Serveis de suport tècnic supramunicipal al treball de primària. El Consell Insular de Mallorca, a través de El personal i els serveis del SASS s'han de la Comissió de Benestar Social, formula la seva dedicar de manera prioritària a l’actuació preven- intervenció social mitjançant l'elaboració de plans tiva, assistencial i de promoció dels recursos i ini- estratègics en els quals situa els seus elements ciatives socials, i a reforçar la capacitat d'actuació d'anàlisi i diagnòstic social, els punts forts de les directa sobre les necessitats, que passen a ser l'o- diverses necessitats i els programes d'actuació, rientació estratègica de tota l’organització. serveis i equipaments disponibles. Amb l'entrada en vigor el dia 1 de març del Fins hores d'ara s'han elaborat dos plans 1994 de la Llei 12/93, de 20 de desembre, d’atri- estratègics. El primer correspon al període bució de competències als consells insulars en 1994-95 i el segon al període 1996-99. matèria de serveis socials i d’assistència social, s'obrin o amplien diverses línies d’actuació en el 86 La Comissió de Benestar Social treballa per marc del Pla per al 1994/95, que també han obli- al desenvolupament i la potenciació del sistema gat a adaptar l’organització per a l’assumpció de insular de serveis socials, concertat amb els ens les competències transferides en matèria d’acció social (Residència Huialfàs, famílies nombroses, Es refereix a la tercera edat quan analit- tractament ambulatori de drogodependències, za breument els diversos sectors i situa els suport econòmic a entitats i persones, etc.). objectius i programes que s’hi apliquen. Més concretament, les persones grans reben les El Pla sectorial contempla el sector de la atencions generals a qualsevol sector a més de gent gran i disposava de plans de gestió mit- les més específiques: Servei d'Ajuda a Domicili, jançant la Llar d'ancians, Llar Huialfàs i l'Equip de menjar a domicili, teleassistència i les places gent gran. residencials concertades i els habitatges tutelats. Per al període 1996-99 s'elabora un nou Pla 5.5. Els plans de feina municipals o estratègic que resituava el diagnòstic del sector. Els programes es consideren des del concepte d’À- mancomunats rea Sectorial de Gent Gran que reuneix tots els programes, iniciatives i serveis del CIM dedicats a la gent gran: En els plans de feina anual dels serveis socials municipals es recullen els objectius de feina que per a aquest sector es volen assolir. 1. Equip de Vellesa i Família (abans de gent gran). Intervenció comunitària municipal. Amb caràcter general podem dir que els objectius passen per millorar o ampliar els serveis 2. Residències: assistència institucionalitzada. del SAD i les seves prestacions (bugaderia, 3. Suport al món associatiu: ajudes econò- menjador social...), la realització de prospec- miques i iniciatives amb entitats de cions i la creació de determinats serveis com gent gran. centres de dia, menjadors socials... 5.4. El Pla estratègic d'acció social de l'Ajuntament de Palma REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES L'Ajuntament de Palma disposa d'un Pla Ajuntament de Llucmajor. El Servei estratègic d'acció social per al període 1996-1999 d'Ajuda a Domicili: alternativa a l'ingrés a una com a instrument de planificació de la intervenció institució. Departament de Serveis Socials, social al municipi. 1994. Consta dels corresponents apartats de Ajuntament de Palma. Pla Estratègic de fonamentació teòrica, a partir de la trajectòria Benestar Social. Regidoria d'Acció Social, 1996. dels serveis socials de l'Ajuntament i dels criteris de producció dels serveis socials. Revisa el Ajuntament de Sóller. Estudi de la pobla- marc de competències i les àrees d'actuació ció de majors de 65 anys a Sóller. Departament social. de Serveis Socials, 1994. 87 Alenyà, M. “Les persones grans”. A: 7 reali- Consell Insular de Mallorca. Pla Estratègic de tats socials. Illes Balears 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Benestar Social 1996-99. Comissió de Benestar Caixa de Balears 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris; 3), Social, 1997. p 12-15. Consell Insular de Mallorca. Prospeccions de Alenyà, M. Dèficits i recursos del sector de perso- vellesa als municipis de Mallorca 2. Equip de nes grans: situació actual, perspectives i vies de solu- Vellesa i Família. Comissió de Benestar Social, ció 1999. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 1994-1998. [Informe.] Duocastella, R. - ISPA. Problemática social Ballester, Ll.; Cloquell. M.; Santiago, J. de la tercera edad en la islas Baleares. Obra Social. Prospecció de necessitats a sa Pobla. Departament Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i de Serveis Socials. Ajuntament de sa Pobla, 1990. d'Estalvis, 1978. Carbonero, M. A. Padrins i repadrins a les Balears. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 1994. Govern balear. Pla Integral de les Persones Majors. Document tècnic base per a l'elaboració del Pla. Conselleria de Presidència. Direcció General Consell Insular de Mallorca - EUTS. Bases per d'Acció Social, 1998. a la Planificació de l'Acció Social a Mallorca. Estudis Sectorials. Consell Insular de Mallorca, 1990. INTRESS. Mapa de Serveis Socials d'Eivissa i Formentera. 1992. Consell Insular de Mallorca. Prospeccions de vellesa als municipis de Mallorca 1. Equip Multiprofessional Comarcal. Comissió d'Acció Social i Sanitat, 1991-1994. Consell Insular de Mallorca. Pla Estratègic de Benestar Social 1994-95. Comissió de Benestar Social, 1994. Consell Insular de Mallorca. Programes comunitaris per a majors. Equip de Vellesa i Família. Comissió de Benestar Social, 1994. 88 4 Les persones amb discapacitat: membres actius a la comunitat Joan J. Muntaner Guasp 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 2. Principis i àrees d’actuació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 3. Metodologia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 4. La realitat social del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 A.- Població estimada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 B.- Nivell de competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 C.- Anàlisi de la realitat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 5. Determinació de necessitats i priorització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 A.- Estudis i projectes socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 B.- Recursos i serveis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 C.- Instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 89 1. INTRODUCCIÓ afectar tots els membres de la societat. La revisió captura l’esperit d’universalitat, que reconeix que Les polítiques socials i comunitàries dirigi- tots tenim graus variables de discapacitat. des a les persones amb discapacitat han sofert un canvi radical, al llarg de les dues últimes dècades, L’actuació social envers les persones amb que afecta tant les actituds socials com les opor- discapacitat abandona el paradigma deficitari, cen- tunitats i serveis que s’ofereixen a aquest col·lec- trat en l’àmbit sanitari i rehabilitador, per promou- tiu. Quan parlam de persones amb discapacitat re un paradigma sociològic i contextual, localitzat hem de ser conscients, en primer lloc, que es trac- en l’àmbit dels serveis i dels suports normalitzats ta d’un col·lectiu molt ampli i variat, que difícil- que possibilitin i potenciïn la participació de les ment podrà ser tractat com una unitat. I que en persones amb discapacitat en les dinàmiques tots els casos cal un absolut respecte envers la socials, tot atenent les capacitats, motivacions i individualitat. interessos des de la igualtat d’oportunitats. "Així, s’ha produït un canvi en l’objectiu de l’anàlisi teò- A nivell conceptual, el terme discapacitat rica, que ha passat dels individus i les seves insufi- presenta sempre unes connotacions negatives per- ciències als entorns que accentuen la discapacitat i què van lligades a condicions de desavantatge les activitats socials hostils" (Barnés, 1999; 59). social. Aquesta idea ha evolucionat des d’un plantejament centrat únicament en la dificultat personal i particular, com a responsable del seu problema, a un 2. PRINCIPIS I ÀREES D’ACTUACIÓ plantejament interactiu que entén la discapacitat com el resultat de la interacció entre l’ambient i Com a conseqüència d’aquesta línia de pen- cada persona. Així, l’ambient pot incrementar o sament sorgeixen una sèrie d’indicadors claus que reduir el nivell de desavantatge produït. Aquest nou s’han de tenir en compte per planificar i determi- enfocament ha provocat que l’OMS -que va publicar, nar els serveis socials pensats per atendre les per- el 1980, la classificació de Deficiència-Discapacitat- sones amb discapacitat, de manera particular, o Minusvalidesa- hagi revisat, el 1997 (OMS, 1997), qualsevol altre col·lectiu, de manera general. tant la terminologia com la conceptualització i pro- D’entre tots, voldríem remarcar-ne sis: normalitza- posa actualment els termes de: Deficiència- ció, integració, suport, igualtat d’oportunitats, Activitat-Participació. Aquesta revisió -assenyala autonomia i subsidiarietat. Parmenter (1998; 18)-, reflecteix un canvi mit- 90 jançant el qual es passa de concebre la discapacitat A.– Normalització. Representa el principi com un fet que resideix únicament en la persona, a fonamental que promou la resta. Es tracta de fer reconèixer que existeixen restriccions a les activitats possible que les persones amb discapacitat desen- i barreres per a la participació de les persones que volupin la seva vida d’una manera tan normal com tenen una discapacitat. Les circumstàncies que con- sigui possible, si atenem les seves capacitats, edat dueixen a aquestes restriccions i barreres poden i entorn social. B.– Integració i participació. Es tracta gració comunitària i la satisfacció personal de de fomentar i possibilitar que les persones amb les persones amb discapacitat, que poden dis- discapacitat participin en tots els àmbits de la posar dels suports que necessiten en el lloc vida en igualtat de condicions que les altres per- adequat. sones de la seva comunitat i de la mateixa edat, intervenguin i contribueixin des de les seves F.– Subsidiarietat. Aquest principi és capacitats i exigeixin a la societat que respecti una eina objectiva de distribució i regulació de la seva diversitat sense exclusions o sobrepro- l’exercici de competències. El podem definir com teccions innecessàries. el principi que comença amb l’individu, la família, els amics, els veïns, la comunitat i puja, després, C.– Vida autònoma. Es tracta de promou- per nivells successius de govern (local, regional, re una major participació de les persones amb estatal), cadascun dels quals passa a ser-ne res- discapacitat en la vida social i econòmica de les ponsable només quan el nivell inferior no pot seves comunitats. Posa l'accent en les estratè- satisfer una necessitat concreta amb eficiència. gies i les accions que desenvolupen l'autonomia personal i l'autosuficiència econòmica, amb el L'estudi de les necessitats que fa referèn- rol i l’estatus social que correspon a cada cia a persones amb discapacitat es dirigeix, de moment. manera prioritària però no exclusiva, a les persones amb discapacitat i/o minusvalidesa de D.– Igualtat d'oportunitats. Els desavan- menys de 65 anys, perquè els més grans d'aques- tatges que les persones amb discapacitat tenen a ta edat reben atenció mitjançant els centres i l'hora de participar en igualtat de condicions en serveis dirigits a la tercera edat. la vida social i econòmica de les seves comunitats, són el resultat tant dels seus dèficits perso- Per tal d'estructurar els continguts dels nals com dels obstacles socials i ambientals que recursos i serveis que fan referència a les perso- la societat col·loca. L'equiparació d'oportunitats nes amb discapacitat, l'any 1992, el Consell tracta de restablir l'equitat tant gràcies als d'Europa va publicar un document titulat "Una suports extraordinaris necessaris com gràcies a política coherente para la rehabilitación de las l'eliminació de tots els obstacles limitadors o personas con minusvalía", on s'estableixen i sis- excloents que poden trobar. tematitzen les diferents àrees de desenvolupament i atenció per a les persones amb discapa- E.– Suports. Són tots els recursos i/o citat. Tenint com a referència aquest document i estratègies que possibiliten l’accés als recursos, les àrees d'actuació assenyalades pel "Plan de informacions i relacions pròpies dels entorns Acción para las personas con discapacidad: ordinaris a qualsevol nivell social: llar, escola, 1995-2000" de l'INSERSO, els hem organitzat en treball, habitatge, oci, etc. Permeten un incre- sis grans blocs o plans sectorials, que es des- ment significatiu de la independència, la inte- glossen en diversos apartats: 91 1.– Prevenció, diagnòstic i rehabilitació integral 6.– Informació, formació i investigació 1.1. Programes de prevenció de deficiències i 6.1. Programes de formació del personal promoció de la salut 1.2. Detecció, valoració i informació a pares i a afectats 1.3. Programes de rehabilitació de persones amb 6.2. Programes d'informació i de sensibilització social 6.3. Programes d'investigació a qualsevol de les àrees anteriors discapacitat 1.4. Programes de rehabilitació integral de malalts crònics i salut mental Aquests programes sectorials participen d’una estratègia comuna que ve determinada per 2.– Educació les línies mestres, definides anteriorment, que 2.1. Programes d'atenció primerenca s’han de seguir per a la seva implantació i per a 2.2. Programes d'integració escolar a l'ensenya- l’execució d’una política social en el col·lectiu ment obligatori de les persones amb discapacitat, i que tenen 2.3. Programes d'escolarització a CEE un objectiu que és el punt d’encontre de tota la 2.4. Programes de garantia social política social dirigida a aquest col·lectiu: 2.5. Programes de suport a l'ensenyament post- millorar la qualitat de vida. obligatori 3.– Entorn quotidià i vida autònoma 3.1. Programes de suport a la família d’una concepció restrictiva de la integració, 3.2. Programes d’habitatge entesa de manera limitada com si la persona 3.3. Programes d'accessibilitat i transport amb discapacitat fos únicament un convidat a la 3.4. Programes d’oci, cultura, esport i turisme societat. Nosaltres proposam una presència 3.5. Programes d'inserció social digna i qualitativa, la qual cosa significa consi- 4.– Participació a la vida econòmica derar les persones amb discapacitat com a ciu- 4.1. Programes d'inserció laboral a empreses tadans amb igualtat de drets i obligacions, ordinàries 4.2. Programes de treball als centres especials d'ocupació 4.3. Programes d'inserció social per als centres d’ocupació poder ser un consumidor dels mateixos recursos i serveis, gaudir d'ambients dignes i no marginals, i ser beneficiari d’unes prestacions bàsiques i dels suports socials necessaris perquè això sigui una realitat. La qualitat de vida 4.4. Programes de transició al món adult necessita una relació social basada en la igual- 5.– Protecció socioeconòmica i jurídica tat en tots els àmbits de la vida de la persona i 5.1. Programes de voluntariat es fonamenta tant en el respecte a la diversitat 5.2. Programes de tutela i adopció com en l’aparició dels suports necessaris a la 5.3. Programes de protecció econòmica societat perquè la participació d’aquest col·lec- 5.4. Programes dirigits a la igualtat d'oportuni- tiu social sigui una realitat manifesta. tats 92 La qualitat de vida proposa la superació 4. LA REALITAT SOCIAL DEL SECTOR 3. METODOLOGIA Per tal de conèixer la realitat actual en A.– Població estimada els recursos i serveis existents per a les persones El primer punt que s’ha de tenir present a amb discapacitat a la nostra Comunitat l'hora de realitzar una correcta planificació de les Autònoma i esbrinar des d’aquesta informació les necessitats de recursos i serveis dirigits al necessitats més significatives i urgents, hem col·lectiu de les anomenades persones amb dis- utilitzat dos tipus de fonts: d’una banda, les capacitat, és un coneixement previ de la població dades proporcionades per diferents estudis i de referència. plans existents a les Balears sobre les persones amb discapacitat. D’altra banda, dues entrevis- En aquest sentit, cal manifestar que a la tes a informants claus que coneixen la població CAIB no es disposa d'un cens actualitzat de les i les necessitats del sector. Així, es varen fer persones amb discapacitat –l’IBAS està ultimant la sengles entrevistes al Sr. Jesús Luna, president confecció d’aquesta referència tan significativa i de l'UNAC, i a la Sra. Aurora Bonet, psicòloga de interessant com necessària per poder conèixer en la Coordinadora Federació Balear de Persones profunditat i des de les xifres més actualitzades la 1 amb Discapacitat , representants de les dues realitat del col·lectiu–. Ara com ara, es fa difícil i grans federacions que agrupen totes les entitats complex establir les dimensions i les característi- que atenen i ofereixen serveis per a les persones ques fonamentals de les necessitats d'aquest sec- amb discapacitat. tor de la població2. Pretenem conèixer a fons la realitat dels Si bé el CIM, l'any 1995, va realitzar una serveis, programes i recursos que actualment hi aproximació a aquestes xifres a partir d'un estudi ha a disposició de les persones amb discapacitat determinat per les magnituds de la prevalença en a la Comunitat Autònoma, per tal de poder dis- les distintes deficiències corresponents a Mallorca. senyar a nivell teòric les principals mancances Nosaltres voldríem esmentar una referència publi- que es produeixen en aquests moments, tant els cada a la revista Minusval el mes d'octubre del aspectes relatius a estudis i programes com a 1996, on s’assenyala que la població total de la instal·lacions. A la vegada, voldríem esbrinar si CAIB és de 709.137 habitants, dels quals 20.633 els serveis, programes i recursos actualment són minusvàlids, la qual cosa significa el 3% de la existents compleixen amb els principis rectors població total. en vigor, per tal de facilitar i potenciar la participació del col·lectiu en tots els entorns de la societat. Si especulam amb aquesta dada i utilitzam com a referència les taxes de prevalença publica- 1. Actualment és la gerent de la coordinadora. 2. L’IBAS va presentar, el mes d’octubre del 1999, un estudi exhaustiu sobre les persones amb discapacitat. Aquestes dades no varen poder consultar-se per elaborar aquest capítol. 93 des per una enquesta sobre deficiències–discapa- * Qualificació i registre de persones amb citats i minusvalideses realitzada per l'INE l'any minusvalidesa. 1987, podem assenyalar que per grups d'edat es * Control de les entitats relacionades amb poden distribuir les persones discapacitades de la la rehabilitació i la recuperació d'aques- següent manera: tes persones. * Elaboració i desenvolupament de programes de rehabilitació. Persones de més de 65 anys 47% (aprox.) 9.697 hab. Persones d’entre 6 i 64 anys 52% (aprox.) 10.730 hab. Persones de menys de 6 anys 1% (aprox.) TOTAL (aprox.) * Gestió d'ajudes dins el règim unificat (LISMI). 206 hab. 20.633 hab. * Creació i manteniment de centres assistencials. B.– Nivell de competències A la CAIB, l'atenció a les necessitats de D. La creació, l’estiu del 1999, de la les persones amb discapacitat es distribueix en Conselleria d'Acció Social pot ocasionar en un diferents organismes, la qual cosa fa imprescin- futur pròxim algun canvi en la distribució de res- dible una coordinació tant a nivell polític com a ponsabilitats entre els organismes esmentats o nivell pràctic per possibilitar recursos i serveis, algun altre de nova creació que pugui provocar per tal d'assolir uns objectius comuns que bene- aquesta situació. La Conselleria té la responsabili- ficiïn realment el conjunt del col·lectiu. tat de les següents funcions, entre d'altres: D'aquesta manera, trobam la següent distribució de competències: * Ordenació i coordinació general del sistema balear de serveis socials. A. A l'àrea educativa totes les competències estan transferides i depenen de la Conselleria d’Educació. * Elaboració del Pla quadriennal de serveis socials. * Gestió de les beques a persones amb discapacitat ateses en centres especialitzats. B. A l'àrea de salut, les competències no estan transferides i corresponen a la Direcció E. Els respectius consells insulars i cada Provincial de l’INSALUD. Ara bé, la Direcció ajuntament té també competències relacionades General de Sanitat del Govern balear desenvolu- amb la creació, organització i gestió dels serveis pa programes de detecció, prevenció i diagnòs- generals i específics concrets per a cada cas. tic de deficiències i discapacitats. Actualment s’està elaborant la llei de transfèrencies del Govern de la CAIB als consells insulars, la C. L’IBAS és competència del Govern de la qual augmentarà aquestes competències. Comunitat Autònoma des de l'1 de gener del 94 1996 i és el responsable, d’entre d'altres fun- C.– Anàlisi de la realitat actual cions, de: L'estudi de les necessitats que fan referèn- cia a un col·lectiu determinat presenta sempre inicial que és necessari desenvolupar i ampliar com a referència l'oferta existent, a partir de la en un doble sentit: d’una banda, ampliar en identificació dels trets més significatius que la nombre i diversitat l'oferta existent, i d’altra defineixen i caracteritzen, per tal de determinar i banda, promoure experiències i alternatives cada establir els buits més simptomàtics que suporta cop més normalitzadores en tots els àmbits de la aquest sector, segons els programes sectorials i les vida d'aquestes persones: treball, habitatge, línies claus d'intervenció determinades anterior- oci... ment. E. S'han iniciat a la CAIB les primeres expeLa CAIB presenta una certa descompensa- riències relacionades amb programes de tutela i ció en l'oferta de recursos i serveis existents per voluntariat, que necessiten noves idees i possibi- atendre les persones amb discapacitats: litats d'ampliació i diversificació. A. A l'edat escolar, les necessitats estan pràcticament cobertes en la seva totalitat entre 5. DETERMINACIÓ DE NECESSITATS I PRIO- les places dels centres específics d'educació RITZACIÓ especial i els centres ordinaris que escolaritzen alumnes amb discapacitats, mentre que amb Aquesta breu anàlisi realitzada de la reali- relació a l'atenció primerenca i als serveis per tat actual ens permet determinar les necessitats informar els pares de les discapacitats del seu més imperioses en l’àmbit dels recursos i serveis fill, mancarien recursos. per al col·lectiu de les persones amb discapacitat a la CAIB. B. Una anàlisi geogràfica de la distribució dels recursos i serveis existents ens conduiria a Des de la perspectiva marcada per les línies determinar que, si bé la zona que envolta la ciu- mestres d'actuació en el món de les persones amb tat de Palma presenta una oferta desenvolupada, discapacitat presidides per afavorir l'equiparació a la part forana de Mallorca o a Menorca i a d'oportunitats i la millora de la qualitat i eficàcia Eivissa i Formentera, els recursos i serveis espe- dels serveis i recursos existents, podem estructu- cialitzats són més bé escassos a cada una de les rar les necessitats del sector en tres grans blocs: àrees d'atenció. C. D’altra banda, cal assenyalar que els A.– Estudis i projectes socials recursos relacionats amb les persones amb dis- 1.– La realització d’un cens de les persones capacitats més greus són altament deficitaris a amb discapacitat a la CAIB, per tal de tenir una tota la Comunitat Autònoma. informació precisa i completa de les demandes del col·lectiu i poder programar millor la distribució i D. Els recursos i serveis per a les persones adultes amb discapacitat es troben en un estadi la creació de serveis i recursos que, com hem esmentat abans, l’IBAS està ja realitzant. 95 2.– Programes de sensibilització social, amb – Subvencions i ajudes per apropar a totes les l'objectiu de modificar les actituds socials envers persones amb discapacitats les ajudes tècniques i les persones amb discapacitat i les seves capacitats mecàniques que s'han desenvolupat i que permeten i possibilitats de realitzar activitats amb el conjunt augmentar de manera significativa l'autonomia i el de la població, des del respecte a la diferència i a control de l'entorn a aquestes persones, però que no la igualtat d'opotunitats. hi poden accedir a causa del seu cost elevadíssim. Aquests programes han de fer referència B.– Recursos i serveis també a la potenciació de la contractació de perso- 1.– Col·laborar i potenciar tant els progra- nes amb discapacitat a les empreses ordinàries i al mes com els serveis d'informació i assessorament a compliment de la legislació vigent en aquest sentit pares de fills amb discapacitats, per tal de facilitar la i en tots els que fan referència als drets d'aquest comprensió i l’acceptació del problema i possibilitar col·lectiu. el començament d’activitats dirigides a millorar el desenvolupament del seu fill. 3.– Revitalitzar el programa d’integració a les escoles ordinàries dels alumnes amb necessitats 2.– Potenciar els programes d'eliminació de educatives especials, per tal que recuperi el prota- barreres arquitectòniques i d'aplicació de les lleis gonisme i la rellevància que aquests darrers anys ha corresponents, tant a llocs públics com privats. perdut, no sols com una política dirigida a aconse- Facilitar l'accés de les persones amb discapacitats a guir la igualtat d’oportunitats entre tots els alum- qualsevol edifici de la comunitat. nes sinó també per millorar la qualitat formativa i educativa de les escoles. 3.– Promoure programes, recursos i serveis per aconseguir una millor formació de les persones 4.– Programes per potenciar la formació pro- amb discapacitat, des de la quotidianitat i en tots i fessional dels treballadors i del personal relacionat cada un dels àmbits, personal, social i laboral, on es amb les persones amb discapacitat. Beques i ajuts desenvolupa una persona. a la investigació en el sector per promoure el desenvolupament d'estratègies normalitzadores i 4.– Potenciar els serveis d'atenció primària i integradores de les persones amb discapacitat en de recursos especialitzats tant a la part forana de l'àmbit social i a la comunitat. Mallorca com a Menorca i a Eivissa i Formentera, per assolir els nivells d'atenció i els serveis que podem 5.– Programes de subvencions i ajudes en trobar a Palma. dos sentits: 5.– Potenciar un programa de suport a les 96 – Ajudes familiars per a famílies amb greus escoles per tal que es pugui practicar una integració problemes econòmics que no poden atendre de la real dels alumnes amb necessitats educatives espe- manera idònia els seus membres amb discapacitats. cials a les aules ordinàries, i s’oblidi la simple i insu- ficient integració física, per afavorir un programa 1.– Desenvolupament dels serveis d’atenció d’atenció i respecte a la diversitat que permeti un primerenca, tant a la part forana de Mallorca com a aprenentatge i un desenvolupament global de tots Menorca i a Eivissa i Formentera. Paral·lelament, els alumnes, inclosos els que presenten alguna dis- oferir cobertura als programes de suport establerts capacitat. per a guarderies i educació infantil. Aquest servei engloba tant l’atenció a la persona amb discapacitat 6.– Potenciació de les fundacions tutelars, com a la seva família. tant amb relació al seu desenvolupament com a la participació. 2.– La consecució d’un treball remunerat significa per a les persones amb discapacitat la possi- 7.– Voluntariat i esplai. Promoure el desenvo- bilitat de potenciar i demostrar la capacitat d’auto- lupament de programes de voluntariat per poder rea- nomia, així com d’augmentar la seva participació en litzar activitats des de la perspectiva de la normalit- la dinàmica social del seu entorn. En aquest sentit, zació i la inclusió. Potenciar l’aparició dels serveis no és necessari incentivar els empresaris per tal que es coberts per les institucions actualment existents, decideixin a contractar aquestes persones amb els principalment en l’àmbit del temps lliure, en horaris règims més ordinaris possibles. de vacances o cap de setmana. D’altra banda, en cas que les capacitats de les 8.– Potenciar la participació de les persones persones implicades no permetin la seva incorpora- amb discapacitat i de les seves famílies a qualsevol ció a centres ordinaris de treball, seria important la acte social i comunitari, per tal d’aconseguir que la potenciació, mitjançant convenis de col·laboració, presència de representants d’aquest col·lectiu sigui de centres especials de treball o centres d’ocupació, un fet ordinari i normal per a tota la població, que amb la finalitat que aquestes persones tenguin una així podrà aprendre a conviure amb les persones amb cobertura social però mantenguin el seu caràcter discapacitat des de la tolerància i el respecte, i no laboral, tant amb relació als treballadors implicats des de la por o la llàstima. com amb relació a l’àmbit social. 3.– Una de les mancances més significatives C.– Instal·lacions que actualment presenta l’atenció a les persones amb Mantenir les actuals instal·lacions i adaptar discapacitat a la nostra Comunitat Autònoma és el les que no compleixen les línies generals exposades problema de l’habitatge, tant en pisos tutelats com a la primera part d’aquest treball, seria el primer dels en miniresidències per a les persones greument afec- objectius en aquest apartat. Paral·lelament, s’ha de tades. Aquests serveis haurien de ser pròxims a l’hà- remarcar el dèficit que en instal·lacions presenta la bitat quotidià d’aquestes persones. No és lògic que Comunitat Autònoma. En aquest sentit, proposaríem per rebre un servei obliguem les persones amb dis- les següents iniciatives com les més necessàries i capacitat a rompre els vincles generals de convivèn- urgents: cia amb el seu poble i amb els seus coneguts. 97 Es fa necessari potenciar l’aparició ficar la perspectiva d’anàlisi i que passa de centrar-se d’instal·lacions d’habitatges per a persones amb dis- en el subjecte per fixar-se en l’entorn. És aquest capacitat pròximes a la seva normal convivència, entorn el que ha d’oferir els suports necessaris i indis- sense l’obligació de trasllats poc normalitzadors i que pensables per tal que les persones amb discapacitat dificulten la seva vertadera participació social. puguin participar de manera activa a la societat. El repte de la política social envers aquest col·lectiu no 4.– El desenvolupament de centres de dia per es limita a crear nous serveis, recursos i/o a persones greument afectades és una altra de les instal·lacions, sinó que és necessari que també revisi mancances significatives en el conjunt dels recursos els actualment existents, amb la finalitat que s’adap- existents per a persones amb discapacitat, que neces- tin a aquesta nova corrent d’actuació, que potencia la siten atencions especialitzades dins el marc de la nor- normalització i la integració real de totes les persones malització de serveis. La saturació actual dels centres amb discapacitat, des del respecte i l’atenció a la existents i les llargues llistes d’espera demostren la diversitat. greu mancança que en aquest servei presenta la CAIB. Per concloure aquest treball, voldríem destacar REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES tres idees claus: Alenyà, M. “Persones amb discapacitat i amb 1.– No preteníem una revisió exhaustiva ni malaltia crònica”.A: 7 realitats socials. Illes Balears, estadísticament documentada dels serveis, recursos i 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 programes deficitaris a la nostra Comunitat Autònoma p.(Quaderns Solidaris; 3). p. 15-19. per a les persones amb discapacitat, perquè fins que no tenguem acabat el cens del col·lectiu serà difícil Barnes, C. Las teorías de la discapacidad y los poder determinar un mapa concret i precís de totes les orígenes de la opresión de las personas discapacitadas necessitats. en la sociedad occidental. 1999. 2.– Volíem marcar les línies més significatives i les mancances, que pensam són més greus i urgents, Barton, L. (comp.). Discapacidad y sociedad. Morata: Madrid, p. 59-76. que s’han de cobrir pel que fa a les persones amb discapacitat. Reconeixem que hi ha una bona feina feta i que les bases estan posades. OMS. International Classification of impairments, activities and participation. A manual of dimensions of disablement and functioning. ICIDH-2. 3.– Deixar constància que al llarg dels darrers Geneva, 1997. anys s’ha produït en l’àmbit internacional un canvi 98 molt rellevant en el disseny i la intervenció dels ser- Parmenter, T. R. La integración versus la segre- veis, recursos i programes dirigits a les persones amb gación: la promesa y la realidad. Siglo Cero, 1999. discapacitat, que fa referència a la necessitat de modi- 30 (2), p. 17-23. 5 Aproximació a l’anàlisi dels recursos i programes per al tractament i la prevenció de les drogodependències a Mallorca Carmen Orte Socias Martí X. March Cerdà Departament de Ciències de l'Educació de la UIB 1. Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 2. Situació de l’assistència als drogodependents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 2.1. Política assistencial: estructura i recursos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 A.-Recursos específics de titularitat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 B.-Recursos específics d'iniciativa social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 C.-Recursos complementaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 D.-Programes de reducció del dany/exclusió social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 E.-Altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 2.2. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 3. La situació dels programes de prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 3.1. Panorama dels recursos i programes de prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 3.2. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 99 1. INTRODUCCIÓ Pel que fa a aquesta qüestió, cal destacar, en primer lloc, que el primer instrument de plani- En aquest document es realitza una aproxi- ficació, el Pla Autonòmic de Drogues de la mació a la realitat dels recursos de prevenció i de Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que teò- tractament de les drogodependències a Mallorca a ricament ha de marcar les línies de treball futur de partir, fonamentalment, de les dades disponibles: les les accions a dur a terme en els diferents nivells memòries d'activitat dels centres, tant de prevenció d'intervenció sobre el problema i des dels diferents com de tractament, i les dades del Sistema Estatal nivells de gestió administrativa de les illes, sofrirà, d'Informació de Toxicomanies corresponents a la partint de les noves circumstàncies polítiques, can- nostra Comunitat Autònoma. Al mateix temps, s'han vis importants. És aquest Pla, en el moment actual, consultat les dades procedents de l’última memòria un document que recull la redacció d'un conjunt anual publicada del Plan Nacional sobre Drogas i els d'assignació de funcions administratives teòriques dos informes publicats per l'Observatori Espanyol als diferents nivells de gestió (la pròpia Comunitat sobre Drogues, amb la finalitat de completar les Autònoma, els consells insulars, els ajuntaments i dades disponibles. l’INSALUD), encara que no aporta elements concrets per a la seva posada en marxa. Des de la seva Al llarg d’aquest document s'intentarà realit- aprovació al Parlament, no ha produït, encara, cap zar un mínim mapa comprensiu de la realitat dels canvi ni quantitatiu ni qualitatiu en la configura- recursos de drogodependències a Mallorca; amb tot, ció passada i present de la xarxa de recursos d'a- és important destacar que tant el procés de recolli- tenció a les drogodependències. da de dades com la qualitat de les dades obtingudes ja planteja una conclusió de molt de significat en si En qualsevol cas, hem d’assenyalar que hem mateixa. Així, en absència d'una memòria d'activitat estructurat aquest estudi a partir d'un doble plan- 1 anual o bianual , globalitzada, on es recullen les tejament: en primer lloc, analitzam la situació de dades relatives a les necessitats detectades, les l’assistència als drogodependents i en segon lloc, la línies d'actuació i els recursos corresponents per situació de la prevenció de les drogodependències. dur-les a terme, hem recollit un conjunt de dades no homogènies ni extrapolables procedents de les memòries -algunes escrites i altres orals- d'activitat 2. SITUACIÓ DE L’ASSISTÈNCIA ALS DROGODE- dels centres de prevenció i de tractament. Això, evi- PENDENTS dentment, resulta insuficient per comprendre la realitat de les drogodependències amb un mínim rigor En aquest apartat es fa una anàlisi de l'es- i una mateixa idea de la seva representació i signi- tructura i els serveis que configuren la xarxa assis- ficat real, si bé resulta útil a nivell descriptiu. tencial de Mallorca, que s'ha anat construint al 5 1 L’única memòria globalitzada de què es disposa és la que publica el Plan Nacional sobre Drogas (l’última és la que correspon al 1997), per al conjunt de l'Estat, on es dedica un capítol (pàg. 110-120) a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la qual les dades són principalment de tipus quantitatiu. 100 llarg dels últims anys com a resultat de les deman- ció i derivació dels usuaris als serveis especialit- des que han sorgit de la població afectada; una zats-. El segon nivell el conformen, d’una banda, estructura que podem caracteritzar per la seva els centres d'atenció a drogodependències de tipus progressiva descentralització territorial i per la ambulatori, els centres de salut mental i els cen- voluntat d'adaptació a la tipologia dels usuaris tres d'acollida-reinserció, que són el gruix de l’a- atesos. També es fa una referència a la tipologia tenció específica de les drogodependències. Al dels programes oferts pels diferents serveis, que tercer nivell, els recursos que es contemplen són han anat evolucionant en els darrers anys, des dels principalment d'internament i es recullen, única- programes lliure de drogues fins als programes de ment, les unitats de desintoxicació hospitalària. manteniment amb metadona. Finalment, al quart nivell, s’esmenta la funció de coordinació (àmbit de la Comunitat Autònoma); el 2.1. Política assistencial: estructura i recursos recurs principal d'aquest nivell és el Centre coordinador de drogodependències de la Conselleria de D'acord amb el Pla Autonòmic de Drogues, Sanitat i Consum. l'estructura organitzativa de la xarxa d'assistència a les drogodependències està configurada pels següents nivells: Estructura i recursos assistencials en matèria de drogodependències 1.- Primer nivell: zona bàsica de salut (serveis generals de salut i socials) 2.- Segon nivell: sector sanitari (serveis espe- Encara que el Pla Autonòmic de Drogues no és més que una realitat teòrica, i per tant aquest esquema reprodueix aquesta realitat teòrica, no ho és el seu funcionament real. Tanmateix, s’ha d’assenyalar, de forma breu, que aquesta estructura, a pesar que deixa de costat alguns recursos actuals (com per exemple les comunitats terapèutiques o cialitzats en drogodependències en règim els programes de prevenció secundària), sense obert) resultar inviable en l’àmbit teòric i general -a la 3.- Tercer nivell: àrea sanitària (serveis espe- gran majoria de comunitats autònomes disposen cialitzats en drogodependències en règim d'una estructura semblant-, és, actualment, obert) impossible d'aplicar. I és inviable, no només per- 4.- Quart nivell: Comunitat Autònoma (Equip què al llarg dels anys de funcionament s'ha confi- Multiprofessional de la Conselleria de gurat una estructura una mica diferent de l’asse- Sanitat i Consum) nyalada al Pla (i per tant s’haurà d’analitzar, pla- Font: Pla Autonòmic de Drogues nificar i coordinar un altre tipus de funcionament per ampliar i millorar el sistema actual) sinó, sobretot, perquè no estableix ni criteris ni princi- D'acord amb aquest esquema teòric, el pri- pis de funcionament amb relació a la realitat del mer nivell està configurat pels serveis socials i de problema i dels recursos actuals, que permetin salut que constitueixen la porta d'entrada de les entreveure en quins terminis i mitjançant quins demandes -és a dir, la funció d'acollida, informa- recursos aquest tipus d'estructura seria possible. 101 Des del nostre punt de vista, i per posar un exemple, resulta difícil indicar un primer Així, els recursos existents pel que fa al cas presenten les següents característiques: nivell d'atenció que en realitat mai ha funcionat com a tal: els recursos de tipus social i de tipus A.– Recursos específics de titularitat pública sanitari no disposen en aquest moment ni de l'estructura ni dels recursos per poder dur a terme -Servei municipal de drogodependències aquestes funcions; a més, i si tenim en compte el "Margalida Femenias". Depèn del Servei municipal sistema d'atenció dels recursos especialitzats, d'acció social de l'Ajuntament de Palma i dels cen- atenen directament l'usuari, tant personalment tres socials d'atenció primària. Es tracta d'un servei com mitjançant demandes indirectes a través de d'atenció directa i centralitzat que funciona com a la seva família o bé d'altres professionals, la qual tal des del 1992, si bé es va crear l’any 1985. La cosa significa que en realitat són aquests darrers seva activitat es dirigeix a donar tractament i els que exerceixen la funció de "primer nivell". El suport a les famílies i afectats per problemes d'ad- fet que "altres professionals", com per exemple dicció a l'alcohol i altres drogodependències dels els dels serveis de salut o els dels serveis socials, usuaris del municipi de Palma. Els programes pro- derivin alguns casos, no implica de cap de les pis que ofereix són els següents: programes de maneres que estiguem parlant de porta d'entrada tractament lliure de drogues, Programa de per accedir als recursos especialitzats en sentit Manteniment amb Metadona (PMM) en tot el que estricte i funcional. es refereix a la seva prescripció2, programa de manteniment amb naltrexona, programa amb utilitza- Així doncs, l'estructura de serveis actual ció d'interdictors i programa d'incorporació social. per al tractament de les addicions, tant per a l'alcohol com per a altres drogues, està configurada, -Equip d'atenció a les drogodependències en primer lloc, per recursos especialitzats de del Consell Insular de Mallorca. Es tracta d'un ser- tipus públic i altres recursos de tipus privat sub- vei d'atenció descentralitzat. Està configurat per vencionats, en tot o en part, per l’Administració. una unitat de coordinació i tres equips multipro- Com veurem a continuació, les característiques fessionals ubicats als centres comarcals de Palma, que comparteixen -la majoria són de tipus ambu- Inca i Manacor. Funciona com a tal des del 1994 latori, disposen d'equips multiprofessionals, i la seva activitat es dirigeix als problemes d'ad- estan territorialitzats, atenen qualsevol tipus de dicció a l'alcohol i altres drogodependències dels drogodependències-, són tan nombroses com les usuaris que pertanyen a aquestes comarques. Els seves diferències -el nombre i característiques programes propis que ofereix són els següents: dels equips, els models de diagnòstic i tracta- Programa de Manteniment amb Metadona (pres- ment, els recursos interns i externs que utilitzen, cripció i dispensació als centres d'Inca i Manacor etc.-. i només prescripció al centre de Palma); progra- 5 2 El centre prescriptor acreditat és l’única via d´accés al PMM i el responsable de seleccionar els pacients candidats a prendre-la. 102 mes de tractament lliure de drogues; programa de gues, a excepció de l'alcohol. Es troba ubicat a manteniment amb naltrexona, programa amb uti- Palma i atén usuaris de tota la Comunitat lització d'interdictors; i programa de reinserció Autònoma de les Illes Balears. Com a característi- laboral. ques que cal destacar hem d’assenyalar les següents: a)Projecte Home és un programa de tipus -Centres d'atenció a les toxicomanies de la educatiu i terapèutic lliure de drogues que està Conselleria de Sanitat i Consum del Govern de les implementat pràcticament a tota la geografia Illes Balears. La Conselleria de Sanitat i Consum espanyola a escala provincial i municipal; disposa de dos centres d'atenció a drogodepen- b)Malgrat tot, cada vegada més, utilitza els recur- dents no alcohòlics: els denominats CAT-1 i CAT-2 sos externs del territori en el qual s'ubica, consti- (aquest últim creat el mes d'agost del 1998), que tueix en si mateix una petita "xarxa ", en el sentit atenen els usuaris del municipi de Palma. Ambdós que pràcticament cobreix totes les fases del trac- centres disposen d'equip multiprofessional i els tament -acollida, deshabituació i reinserció-, a tra- programes propis que ofereixen són: Programa de vés de recursos diferenciats -fonamentalment Manteniment amb Metadona (prescripció), progra- grups d'acollida, comunitat terapèutica, grups i mes de naltrexona i programes lliures de drogues, projectes de reinserció- i compta, a més, amb si bé la major demanda que atenen la constituei- altres recursos com ara pisos i famílies d'acollida xen els programes de manteniment amb metadona. -tant propis com concertats- per a usuaris que no Com a programes concertats, hem de destacar, pel tenen cap tipus de suport familiar; c)Disposa de seu interès i la seva novetat, el Programa de recursos propis de formació inicial i permanent de suport psicosocial "Carpe Diem". Es tracta d'un l'equip terapèutic en col·laboració amb la xarxa de programa de titularitat privada que sorgeix al final centres estatals; d)Realitza un treball de segui- de l'any 1998 des del Projecte Home per a usuaris ment al centre penitenciari i acull interns de presó dels CAT-1 i CAT-2. El seu objectiu principal és el en compliment alternatiu de la presó. de complementar el Programa de Manteniment amb Metadona ofert pels dos centres, i afavorir la -Centre Educatiu Projecte Jove. Es tracta permanència dels usuaris en tractament a través d'un centre de titularitat privada, l'origen del qual, de suport de tipus psicosocial individual i familiar. l'any 1996, va ser poder donar resposta a les noves necessitats detectades pel Projecte Home, princi- B.– Recursos específics d'iniciativa social palment en tot el que es refereix a usuaris, addictes a qualsevol tipus de droga o en procés de ser- -Associació Projecte Home. Es tracta d'un ho, molt joves amb períodes de consum de poc servei d'atenció directe, de titularitat privada per temps i d'edats compreses entre els 14 i els 20 la Fundació Home Lliure. La seva activitat, des del anys, i oferir, també, orientació i assessorament a 1987 quan es va inaugurar el programa, es dirigeix les seves famílies. El programa que proporciona el a proporcionar tractament i suport a les famílies i centre és de tipus ambulatori, lliure de drogues, i afectats per qualsevol problema d'addicció a dro- d'orientació fonamentalment educativa, formativa, 103 social i familiar. Tant a causa de les característi- de l'Associació Marginats La Sapiència, de gestió ques dels usuaris que atén com a la pròpia filoso- externa, fia del programa, el tipus d'activitats que es duen Tradicionalment, l'objectiu del servei s'ha dirigit a a terme són, sobretot, de tipus educatiu i forma- l’atenció integral -que inclou l’acollida temporal- tiu, tant en l’àmbit de l’educació formal com no de les persones amb una llarga història d'addicció formal, i per tant en l’àmbit escolar, prelaboral i a l'alcohol, deteriorament físic i psíquic important, d'oci i temps lliure. Per la mateixa raó, el tipus edat avançada i dificultats sociofamiliars i d'auto- d'activitats que es porten a terme amb les famílies nomia personal, a través d'un procés de tracta- són, sobretot, educatives i formatives a través de ment que inclou diversos subprogrames dirigits als l'escola de pares. usuaris que inicien el tractament en aquest recurs. amb conveni amb el CIM. La Unitat de Tractament de l'Alcoholisme pot conC.– Recursos complementaris siderar-se una xarxa en si mateixa, si tenim en compte que cobreix tot el procés de tractament Com a recursos complementaris a l’atenció -des de la desintoxicació a la reinserció-. Encara especialitzada per a problemes d'addicció a l’alcohol i que es presta una atenció especial a les persones a d’altres drogues, s'indiquen un conjunt de recursos acollides a d'altres serveis ubicats a l'Hospital de -públics i d'iniciativa social-, dirigits a complementar Nit, a l'Àrea d'Exclusió Social (atesa l’alta incidèn- una part molt important del programa de tractament cia d'alcoholisme en aquesta població), alguns que es du a terme als centres ambulatoris: programes també s'ofereixen als serveis de la xarxa especialitzada. Addicció a l’alcohol 104 -Unitat de Desintoxicació Joan March. Es El procés comença amb 1)el Programa de tracta d'un servei públic de desintoxicació hos- desintoxicació alcohòlica en règim residencial pitàlaria, en el marc del Servei de Medicina -amb una duració aproximada de quinze dies- i Interna del Complex Hospitalari Joan March de amb capacitat per a deu usuaris. Requereix un molt recent creació (març del 1999), l'objectiu compromís de l'usuari de continuació amb un pro- bàsic del qual és la desintoxicació alcohòlica, mit- grama de deshabituació -tant el de la pròpia asso- jançant l'ingrés hospitalari o a través de l’ambula- ciació com el d'altres programes externs-. Atès que tori, d'usuaris de tota la Comunitat Autònoma, fins fa molt poc temps no es disposava de cap altra derivats a través del metge de capçalera o de qual- unitat de desintoxicació residencial, aquesta s'ha sevol especialista de la xarxa hospitalària pública. anat utilitzant, també, per bona part dels usuaris Compta amb cinc llits. El servei també ofereix pro- procedents dels recursos externs que atenen pro- grama de deshabituació ambulatori. blemes d'alcoholisme de manera ambulatori. -Hospital de Nit. Àrea de tractament de l'al- Per als usuaris que realitzaran tot el procés coholisme: Unitat de Tractament de l'Alcoholisme de tractament a la Unitat de Tractament (UTA). Es tracta d'un recurs de titularitat privada d'Alcoholisme, el programa de rehabilitació conti- nua a través d'altres subprogrames: 2)el Programa geix a donar resposta als usuaris que no s'adapten Reviure (etapa preparatòria), que pretén reforçar a l’alta exigència del Programa Reviure, tant a els objectius aconseguits en la fase de desintoxi- causa de la major edat dels seus usuaris com al cació i preparar els usuaris per a la realització del seu major nivell de cronicitat en la seva pro- procés de deshabituació que s'iniciarà en 3)la blemàtica i les seves majors dificultats de reinser- Comunitat Terapèutica Son Ribes, l'objectiu de la ció. Es tracta, doncs, d'un programa de menor qual, en règim d'acollida residencial, és la desha- durada que el Programa Reviure -té una duració bituació i la preparació de la reinserció social mínima de 6 mesos i màxima segons les necessi- d'homes i de dones, d'entre 18 i 55 anys, afectats tats de cada cas-. És de menor exigència terapèu- per la síndrome de dependència alcohòlica i amb tica i es du a terme un programa de reinserció un perfil multiproblemàtic d'exclusió social. social gradual i assistida. Disposa d'una capacitat de 16 places (13 per a homes i 3 per a dones) per als usuaris de la comu- Drogodependències nitat terapèutica, i de 6 places addicionals per a -Unitat de Desintoxicació de l'Hospital de usuaris que s'han incorporat al programa del Son Dureta (UDH). Es tracta d'un servei públic, Centre de Reinserció Social Mar Sis. La durada de l'activitat principal del qual, des de la data de la l'estada depèn de l'evolució de cada cas, si bé se seva obertura el 1986, és la desintoxicació hospi- situa entre els 9 i els 12 mesos; 4)Centre de talària de pacients amb dependència a opiacis i/o Reinserció Social Mar Sis: es tracta d'un programa politoxicòmans que compleixen els criteris vinculat a la Comunitat Terapèutica Son Ribes, següents: a)patologia orgànica o estats d’embaràs l'objectiu del qual és dur a terme la reinserció dels que dificulten la desintoxicació ambulatori; usuaris que varen iniciar el Programa Reviure. El b)dependència severa a una o més substàncies programa es porta a terme en règim residencial i amb capacitat de produir una síndrome d'abs- ambulatori, i depèn de la fase de reinserció. El seu tinència important; c)falta de suport familiar o objectiu és completar la normalització personal, social mínim que garanteixi la desintoxicació laboral i social dels usuaris que varen iniciar el ambulatori; d)desintoxicació prèvia al tractament procés de tractament, i la seva durada depèn de amb naltrexona. l'evolució de cada cas, si bé oscil·la entre els 6 i els 8 mesos. La Unitat està adscrita, tant en l’àmbit funcional com orgànic, al Departament de Psiquiatria Una altra modalitat de programa la consti- de l’Hospital de Son Dureta. Disposa de 4 llits, i la tueix el Programa Eines, la finalitat del qual és duració mitjana de l'estada en règim residencial és reforçar els objectius aconseguits a la fase de de 9-10 dies. desintoxicació. En aquest programa es pretén potenciar els recursos i capacitats personals per El servei que es presta des de la Unitat, a eixir el major grau d'autonomia possible i aconse- més de la desintoxicació residencial, inclou a)un guir la inserció i la normalització laboral. Es diri- Servei d'interconsulta dirigit a assessorar i, si pro105 cedeix, tractar, els pacients addictes a drogues duent a terme un programa d'aquest tipus, com als que són atesos per altres problemes en qualsevol que estiguin en un programa de manteniment amb dels serveis de l'hospital; i b)un Servei de consul- metadona (el grup més nombrós en aquests tes externes dirigit d’una banda a donar suport a moments). Quant al procés de tractament al cen- la Unitat de Desintoxicació, i de l’altra a atendre tre, i independentment de si l'usuari està prenent la patologia mèdica associada i l’atenció a la ges- metadona o no, s'ofereix un tractament dins la tant toxicòmana. línia de la filosofia del Projecte Home, és a dir, de tipus educatiu i terapèutic en el que es combina -Centre d'Acollida Temporal "Puig dels l’atenció individual i grupal i l’atenció familiar. Bous". Es tracta d'un centre d'acollida temporal per a toxicòmans gestionat per la Fundació Home -Programa de Dispensació de Metadona a Lliure que té conveni amb el CIM. És un recurs Farmàcies, de la Conselleria de Sanitat i Consum complementari als centres de tractament ambula- del Govern de les Illes Balears. Es tracta d'un pro- tori públics de tot el territori de la Comunitat grama nou -a la nostra Comunitat Autònoma-, i Autònoma, si bé els usuaris que atén procedeixen molt recent, ja que va començar al principi de majoritàriament dels dos CAT de la Conselleria, l’any 1999, fruit de la col·laboració entre la dels tres centres del mateix CIM i del Servei muni- Conselleria de Sanitat i Consum i el Col·legi Oficial cipal de drogues de l'Ajuntament de Palma. de Farmacèutics de les Balears. Respon a l'objec- Proporciona suport terapèutic i residencial en el tiu bàsic de dispensar metadona, supervisada a procés de rehabilitació als usuaris addictes a dro- farmàcies, de manera descentralitzada, als usuaris gues, excepte l'alcohol. Compleix funcions de adscrits a programes de manteniment amb meta- comunitat terapèutica, amb una capacitat per a dona de tota la Comunitat Autònoma. El programa dotze residents. és un intent d'aproximar aquests programes al domicili dels pacients i atorgar, així, a la farmàcia Es tracta d'un recurs que, malgrat en aquest el paper d'una oficina sanitària. moment és limitat en la seva capacitat, és nou des de diversos punts de vista: en primer lloc, pel que El programa acull teòricament 19 farmàcies fa al funcionament mixt organitzatiu i de gestió, ubicades al terme municipal de Palma i la resta a dotat per servir de recurs complementari a qualse- la part forana (Alaró, Deià, Manacor, Inca, vol dels serveis i programes ambulatoris públics en Porreres, sa Pobla i Son Ferriol), amb disponibili- els quals l'usuari hagi iniciat un procés de tracta- tat per a cinc usuaris cada una; si bé en aquest ment. moment el nombre d'usuaris que participen és de 13, majoritàriament del municipi de Palma. En segon lloc, perquè, al contrari de les 106 comunitats terapèutiques tradicionals -els progra- Les oficines de farmàcia acreditades duen a mes de les quals solen ser bàsicament lliures de terme tant la preparació com la dispensació de drogues-, s'ofereix tant a usuaris que estiguin metadona als usuaris assignats. El Col·legi Oficial de Farmacèutics és l'eix coordinador de ció a drogues i, com es pot veure al quadre tot el programa entre els centres prescriptors, corresponent, són els següents: les oficines de farmàcia i la Conselleria de Sanitat i Consum. Així mateix, és el responsable • Com a centres preparadors a Mallorca es d'assignar les oficines de farmàcia -se segueix el consideren, d’una banda, el Centre de la criteri de proximitat a l'usuari- als centres pres- Conselleria de Sanitat i Consum que prepara el criptors. El circuit que se segueix en el progra- xarop de metadona per a tots els usuaris de ma és el que s'indica al gràfic següent: Mallorca i la distribueix als pacients en diferents formats a través dels centres dispensadors i dels centres distribuïdors. D’altra banda, i com s'ha comenCentre Centreprescriptor Prescriptor tat, les oficines de farmàcia Conselleria Conselleria homologades també actuen com a centres preparadors, si bé únicament per als usuaris que tenen Farmàcia Farmacia Col·legi Col·legi Oficial OficialFarmacèutics Farmaceutics Circuit terapèutic (Conselleria de Sanitat i Consum, 1998) -Els centres preparadors, prescriptors i dispensadors de metadona adscrits a la seva farmàcia i per als que també actuen com a centres dispensadors. • Com a centres prescriptors actuen la majoria dels centres ambulatoris d'atenció específica a drogodependències de Mallorca, que L'augment de la demanda de programes estan homologats, inclòs el Centre Penitenciari, de manteniment amb metadona i la successiva si bé aquest últim, a pesar d'estar homologat, adaptació de la legislació específica que regula només actua en aquest moment com a centre els seus criteris d'admissió3 ha tengut com a dispensador per als interns que quan ingressen conseqüència la creació de diversos recursos al centre ja estaven en un programa de mante- dirigits a preparar, prescriure i dispensar meta- niment amb metadona. En qualsevol cas, alguns dona als usuaris addictes a opiacis. Es tracta, centres prescriptors també realitzen la dispen- doncs, de recursos específics complementaris sació: és el cas dels programes, com el de la als programes d'atenció per problemes d'addic- Creu Roja, que mitjançant el centre Sa Placeta i 5 3 Ordre del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, de dia 7 de gener del 1986, per al desenvolupament i aplicació a l’àmbit de la CAIB de l´Ordre, de 31 d’octubre del 1985, per la qual es regulen els tractaments de deshabituació amb metadona dirigits a toxicòmans dependents d´opiacis i Ordre del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, de dia 5 de desembre del 1987, per la qual es modifica la de dia 7 de gener del 1986. Reial Decret 75/1990, de 19 de gener, pel qual es regulen els tractaments amb opiacis de persones que en depenen i article 9 modificat pel Reial Decret 5/1996, de 15 de gener, que deroga l´Ordre de 31 d’octubre del 1985. 107 la Unitat Mòbil, ambdues per al municipi de Palma i el Servei municipal de drogues-. La resta Palma, atenen població d'alt risc i d’alt nivell de d'usuaris és atesa pel Centre Sa Placeta, les ofi- marginació social que requereixen una atenció cines de farmàcia i altres recursos que contem- més quotidiana i centralitzada en un únic plen l’acollida/residència. En el cas de la part recurs. Altres centres ambulatoris -que també forana, i en alguns pobles, la dispensació es realitzen la prescripció i la dispensació- ho fan realitza als centres de salut. d’acord amb la seva ubicació territorial; es tracta dels centres que atenen els usuaris de la part Com s'ha comentat, els programes de forana. És el cas, per exemple, dels centres manteniment amb metadona són en aquest comarcals del CIM a Inca i a Manacor, o el pro- moment els que tenen major nombre d'usuaris, grama que du a terme la Creu Roja de Sóller. respecte d’altres com ara els programes lliures L'objectiu, en aquests casos, no és tant el nivell de drogues, com es pot observar a les dades de de marginació com la proximitat a l'usuari. l'estudi de tall realitzat a Mallorca el mes de setembre del 1998 (Govern balear. Conselleria • Com a centres dispensadors actuen, a de Sanitat i Consum, 1999). Palma, el Centre Dispensador de la Conselleria de Sanitat i Consum, que dispensa gairebé la totalitat dels usuaris que estan en PMM als centres d'atenció ambulatoris -els dos CAT de la Conselleria, el Centre d'Atenció del CIM de Xarxa assistencial ambulatòria per a toxicomanies (Mallorca) Centre prescriptor Centre prescriptor-dispensador Centre dispensador Centre preparador-dispensador CAT-1 CIM Inca Centre dispensador de la Conselleria de Conselleria de Sanitat i Sanitat i Consum Consum CAT-2 CIM Manacor Centre de salut Calvià Oficines de farmàcia SMD Palma Creu Roja Sóller Centre de salut Inca CIM Palma Sa Placeta i unitat mòbil Palma* Centre de Part Forana Centre Toxic. d’Andratx salut Andratx Centre Penitenciari Palma Centre de salut sa Pobla Centre de salut Artà Font: Govern balear. Conselleria de Sanitat i Consum (1999)4 5 4 La informació continguda en aquesta taula ha estat contrastada i, per això, parellament modificada de l´original, d’acord amb la informació oral obtinguda del personal de la mateixa Conselleria de Sanitat i Consum. 108 Pacients en tractament a Mallorca, als centres prescriptors (setembre, 1998) Nombre de persones/Tractaments Centre ambulatori amb metadona amb naltrexona d’alcoholisme amb PLD CAT-1 149 126 CAT-2 49 46 SMD 347 100 PLACETA 215 215 CIM PALMA 120 41 5 38 21 15 CIM INCA 104 48 2 37 4 13 CIM MANACOR 131 61 8 44 11 7 CREU ROJA SÓLLER 20 16 ANDRATX 19 14 1.154 667 TOTAL 7 12 Altres 2 3 8 4 5 22 131 53 40 Nota: la taula no reflecteix tots els centres di més actualitzat (març, 1999) realitzat en cen- de tractament (només els centres prescriptors). tres dispensadors de metadona. Es pot observar la Encara que, com es pot observar, les dades no coin- incorporació de 128 usuaris (19,9%) en el cas de cideixen en els sumatoris horitzontals que se supo- Mallorca des del mes d'agost del 1998 (Govern sa són el conjunt del sumatori de la totalitat dels balear. Conselleria de Sanitat i Consum, 1999). programes ambulatoris per a cada recurs, si analit- Això fa un total de 795 usuaris en programes de zam les dues primeres columnes (nombre total d'u- manteniment amb metadona dels quals, el 81% suaris en tractament ambulatori i nombre total d'u- són homes i el 19% són dones. suaris en programes de manteniment amb metadona), podem observar que el nombre d'usuaris en El 82% de la metadona es dispensa a tractament amb metadona és entorn d’un 60% del Palma, i els centres que major nombre d'usuaris total d'usuaris en tractament. Els programes de reuneixen són: Sa Placeta i els dos CAT. tractament lliures de drogues són poc significatius respecte dels programes de manteniment amb metadona. Amb tot, aquesta taula és només apli- D.– Programes de reducció del dany/ exclusió social cable als centres ambulatoris prescriptors i per tant no apareixen al sumatori els recursos que, com els Encara que la reducció del dany és un que procedeixen de la Fundació Home Lliure, rea- objectiu genèric que assumeixen la majoria dels litzen programes lliures de drogues. programes dels serveis específics de tractament -tant ambulatoris com residencials-, en sentit L'augment en el nombre d'usuaris en pro- estricte, els programes de reducció del dany es grames de manteniment amb metadona també es dirigeixen a usuaris amb alt grau de marginació pot observar a la taula següent, a partir d'un estu- social, en els que conflueixen problemàtiques 109 Nombre de persones en metadona i distribució per centres dispensadors (abril, 1999) CENTRE CS ANDRATX CS INCA CS ARTÀ CS CALVIÀ CENTRE SÓLLER SON DURETA CAN GAZA SILOÉ NOU HORITZÓ TRANSEÜNTS PUIG DES BOUS CIM PALMA CIM INCA CIM MANACOR SA PLACETA SMD CENTRE PENITENCIARI CAT-1 CAT-2 FARMÀCIES TOTAL D 1 0 2 2 2 9 0 0 0 0 1 3 8 2 42 8 9 33 29 0 151 H 14 5 8 12 8 0 2 1 5 11 7 22 38 42 128 70 79 73 106 13 644 TOTAL 15 5 10 14 10 9 2 1 5 11 8 25 46 44 170 78 88 106 135 13 795 Nota: com es pot observar a la taula anterior, com a centres dispensadors es contemplen també els que, encara que no són centres dispensadors en sentit estricte, dispensen la metadona als usuaris que tenen acollits als seus centres. diverses de salut física i mental, addiccions de Addicció a l’alcohol diversos tipus, problemes socials, laborals, econò- -Hospital de Nit. Àrea d'Exclusió Social. Es mics, etc. Bona part d'aquests usuaris podrien tracta d'un recurs de titularitat privada de considerar-se com "sense casa", i els programes es l'Associació Marginats La Sapiència, de gestió dirigeixen a proporcionar assistència integral, externa, amb conveni amb el CIM, dirigit a perso- inclòs l'allotjament temporal -que segons els casos nes en diverses situacions d'exclusió social. és definitiu fins als 65 anys, edat a la qual es deri- 110 ven a altres recursos dirigits a aquest grup d'edat-. 1.-Servei d'acollida per a persones en situa- Encara que tradicionalment han existit recursos ció d'exclusió social. Es tracta d'un servei destinat dirigits a aquesta població, fonamentalment a l’acollida -que, segons el cas, pot ser temporal o alcohòlics amb un alt grau de marginació social, estable-, de persones d’entre 18 i 65 anys, amb amb l’aparició de l’epidèmia de la SIDA s'han anat diverses problemàtiques personals i socials de cro- creant, a més, altres recursos dirigits especialment nicitat -inclòs l’alcoholisme-, amb manca d'allotja- a addictes a opiacis. Ambdues tipologies de recur- ment i de recursos materials. El servei proporciona sos es comenten a continuació: atenció integral a homes i a dones -amb una capa- citat de 82 places-, i a les necessitats bàsiques l’acollida residencial dels usuaris i l’atenció inte- dels usuaris, inclòs l'allotjament temporal i el tre- gral per a la millora de la seva qualitat de vida són ball coordinat amb d’altres recursos comunitaris. els objectius prioritaris. L'objectiu final del servei és afavorir la integració social. Es presta especial atenció a la problemàti- Drogodependències ca alcohòlica a través de la Unitat de Tractament -Servei d'acollida a toxicòmans Sa Placeta. de l'Alcoholisme. Es tracta d'un servei gestionat per la Creu Roja, amb conveni amb el CIM, dirigit a usuaris toxicò- 2.-Servei d'acollida residencial. Es tracta mans actius en situació de cronicitat i/o d'exclu- d'un servei destinat a l’acollida -sense limitació sió social, allunyats dels recursos assitencials. temporal- en règim residencial d'homes d’entre 45 Encara que el servei es coordina amb els recursos i 65 anys amb diverses problemàtiques personals i comunitaris, constitueix en si mateix una petita socials cròniques, amb incidència especial de l'al- "xarxa" d'atenció en el sentit que ofereix diversos coholisme i que no tenen allotjament ni recursos. programes diferenciats dirigits a aquesta pobla- Es tracta d'usuaris amb un alt grau de desarrela- ció: 1)el programa d'acolliment i contacte, l'ob- ment, si bé amb un grau acceptable de validesa jectiu del qual és, fonamentalment, la cobertura física i psíquica, així com també en situació d'abs- de les necessitats bàsiques en l’àmbit biopsicoso- tinència alcohòlica. El servei proporciona atenció cial, inclòs l'acolliment temporal; 2)el programa integral -amb una capacitat de 23 places-. Atès de reducció del risc, que és un servei ambulatori que el servei exerceix en alguns casos una funció que combina la prescripció i la dispensació de de "segon nivell" als usuaris que varen iniciar el metadona de baixa exigència amb l'intercanvi de seu procés de tractament al Servei d'acollida, s'in- xeringues, dispensació de preservatius, i control, cideix especialment en el manteniment de l’abs- coordinació i derivació sanitària. tinència i en l’adquisició d'habilitats personals i socials per eixir la rehabilitació social. -Unitat Mòbil Metges del Món Balears. Es tracta d'un recurs de prevenció secundària de la 3.-Residència per a persones en situació SIDA creat i gestionat per l’Associació Metges del d'exclusió social "Can Palerm". Es tracta d'un ser- Món, si bé rep subvencions de l’Administració. Es vei mixt destinat a l’acollida -sense limitació tem- va crear l'any 1995 amb l'objectiu de prevenir les poral- en règim residencial de persones, d’entre 45 infeccions i reinfeccions de malalties contagio- i 65 anys, amb una llarga història de marginació ses a causa, fonamentalment, de mecanismes de social i amb un nivell important de senilitat pre- transmissió sexual, sanguini i vertical; bàsica- matura, deterioració en l’autonomia personal i alta ment dirigit a usuaris de drogues per via paren- incidència de problemàtica alcohòlica, si bé teral (UDVP) i a usuaris que exerceixen la pros- actualment són abstinents. El servei proporciona titució. El recurs facilita de manera gratuïta atenció integral -amb una capacitat de 18 places-. material d’injecció estèril, preservatius i tests Ateses les característiques de la població tractada, d'embaràs. 111 Si tenim en compte la dificultat que supo- dels quals es comenten seguidament: sa el poder accedir als usuaris que estan al carrer -i per tant les poques possibilitats que tant ells • Àmbit judicial. Atesa l’alta incidència d'a- com la seva família realitzin una demanda d'aten- quests problemes en la població amb addicció a dro- ció-, aquest tipus de recursos resulten de summa gues -la major part de les vegades secundària al pro- utilitat per accedir a aquests col·lectius. Una altra blema primari d'addicció-, un dels principals objectius funció important que es du a terme -malgrat que d'aquests programes es dirigeix a la informació, aten- encara de manera limitada ja que no disposa de ció i gestió de la situació judicial i dels compliments recursos suficients-, és la de servir de pont als alternatius a la presó. Es tracta de serveis d'orienta- usuaris "entre el carrer i la xarxa assistencial", ció al detingut que permetin atendre tant les perso- mitjançant l’orientació i la derivació dels usuaris nes que després de ser detingudes són posades en lli- que contacten amb la unitat mòbil. bertat, com aquells altres casos que passen a disposició judicial, com el que es comenta a continuació: E.– Altres recursos -Institut de Reinserció Social (IRES). Servei L’assistència integral que requereix el trac- d'atenció social als jutjats. Es tracta d'un servei de tament dels problemes d'addicció a l'alcohol i a titularitat privada de l'Institut de Reinserció altres drogues implica donar resposta a altres pro- Social, creat el 1987, amb conveni des del 1998 blemes presents als usuaris addictes a drogues en amb l'Ajuntament de Palma i el Consell Insular de distints moments del seu procés de tractament, i Mallorca i subvencionat pel Govern balear. Les per- que són necessaris per dur a terme la rehabilitació sones destinatàries d'aquest servei són tant les i la incorporació social: problemes derivats de la que tenen una causa judicial com les que no en seva pròpia situació personal i familiar, problemes tenen, les autoritats judicials i els serveis socials, de salut -malalties físiques i psíquiques associa- sanitaris i educatius de la comunitat. L'objectiu des-, problemes judicials, problemes educatius i d'aquest servei és actuar de pont entre el fet judi- laborals, són alguns dels que s'han de tractar des cial i el fet psicosocial, amb la finalitat de norma- d'una perspectiva individual i integradora, que litzar la situació personal i evitar la reincidència requereix una atenció continuada i diversificada, a delictiva. Es tracta, doncs, de facilitar la reinser- través d'altres serveis de la comunitat. ció social de qualsevol persona encausada i/o condemnada penalment. La cobertura del servei la Encara que la majoria dels recursos d'atenció constitueixen deu jutjats d'instrucció; set jutjats específica -tant els de tipus ambulatori com els de en matèria penal; dues sales en matèria penal de tipus residencial- tracten d'atendre la diversitat d'a- l’Audiència Provincial de les Balears i també els quests problemes que presenten les persones addic- casos que s'instrueixen a Manacor i a Inca. tes a drogues, atesa l’especificitat de les problemà- 112 tiques presentades, la majoria d'ells utilitzen altres -Centre penitenciari. L’atenció als proble- recursos, tant normalitzats com específics, alguns mes de drogodependències que es proporciona al Centre penitenciari es du a terme a través d'un El tipus de programes que ofereix inclouen: programa propi de naltrexona, un programa de dis- a)prevenció i informació a la població general i 5 pensació de metadona , programes de seguiment també a la població d'alt risc; b)servei d’ajuda a penitenciari, juntament amb altres recursos, com domicili i suport hospitalari; c)suport psicològic i ara el Projecte Home, i alguns programes d'educa- emocional i d)assessoria per a problemes de dife- ció per a la salut. rents tipus: jurídica, social, etc. • Àmbit sanitari. Encara que de manera -Altres recursos: els centres "Siloé" i "Nou general els problemes de salut física i mental asso- Horitzó" proporcionen acolliment i atenció inte- ciats a l’addicció a tot tipus de drogues que presen- gral a usuaris en fase terminal de la SIDA. ten els usuaris atesos pels recursos específics són habitualment tractats pels recursos normalitzats - • Àmbit sociolaboral. Una de les principals centres d'atenció primària, centres de salut mental, dificultats amb les que es troben les persones hospitals (en règim d'internament o de consulta exdrogodependents és la de la seva incorporació ambulatori), etc.-, alguns problemes de salut reque- social o reinici de la seva participació activa a la reixen un tractament de suport suplementari al que vida social. S’ha de tenir en compte la precarietat proporcionen ambdós tipus de serveis. És el cas dels educativa i formativa d'aquestes persones, en problemes de salut com el VIH i, especialment, els bona part a causa que l'inici i el procés de l’addic- lligats a la SIDA. En aquests casos, i a causa princi- ció coincideixen en el temps amb l'edat a la qual palment tant de les característiques del problema en generalment es completen els estudis bàsics o bé si mateix -que requereix un tractament específic-, s'inicien les experiències en el món laboral i, en com les d'alguns grups d'usuaris -els que a més de ambdós casos, el procés pot haver quedat truncat trobar-se en situació de marginació social estan en pel mateix procés d'addicció. Així, doncs, és evi- una fase terminal de la seva malaltia- es requereix dent que el procés de rehabilitació necessàriament d'altres serveis complementaris. En ambdós casos es ha d'incloure, quan procedeix, una formació per a tracta de recursos sorgits de la iniciativa social per l'ocupació que capaciti l'individu per a l’accés al donar resposta a les necessitats d'aquests usuaris. mercat de treball i a la incorporació social. -Associació de Lluita Anti-Sida de Mallorca Pel que fa a aquesta qüestió i amb la fina- (ALAS). Es tracta d'una Associació constituïda el litat de potenciar aquests programes, el mes de 1987 amb l'objectiu d'atendre les persones seroposi- maig del 1997, es va firmar un acord de col·labo- tives i el seu entorn sociofamiliar des d’una pers- ració entre el Ministeri de l'Interior i el Ministeri pectiva àmplia que inclou la prevenció i el tracta- de Treball i Afers Socials, instrumentat mitjançant ment psicosocial. un Protocol establert entre la DGPNSD i l'Instituto 5 5 Com ja s´ha comentat, el Centre penitenciari, a pesar d´estar homologat com a centre prescriptor, realitza funcions de centre dispensador per als interns que ja ingressen amb una prescripció de metadona. Amb tot, i atès que el nou Centre penitenciari és de recent obertura, molt probablement en poc temps durà a terme la prescripció i la dispensació als interns. 113 Nacional de Empleo, pel qual aquest organisme va dencial- per a les persones que es troben en situa- oferir mil places per promoure la inserció laboral ció d'exclusió social, s’ha d’assenyalar que en totes de drogodependents a través del Pla Nacional de les fases del procés de tractament fins a la incor- Formació i Inserció Professional (FIP) i de la sub- poració social, és molt important que l'usuari comp- venció d'Escoles-Taller i Cases d'Oficis (DGPNSD, ti amb aquest suport. Així, doncs, i per als casos en 1998). els que l'usuari no disposa d’ajuda, s'utilitzen distints tipus de recursos: a)els centres d'acollida -que A més, també s'utilitzen altres tipus de pro- exerceixen dita funció de suport durant el procés de grames generats a la pròpia Comunitat Autònoma tractament-; b)els centres o pisos de reinserció - -per exemple, els lligats a la Renda Mínima que exerceixen aquesta mateixa funció per facilitar d'Inserció, o bé els que es duen a terme a través la incorporació social-; i c)les famílies acollidores - de la iniciativa social en el marc dels programes que exerceixen la funció de suport en qualsevol o impulsats i finançats per la Unió Europea, etc-. en tots els moments del procés-. Malgrat el que hem esmentat, i d'acord tant Encara que tots aquests recursos són, en amb les memòries d'activitat dels centres especí- general, escassos i poc significatius, el més fre- fics com amb la memòria anual de la nostra qüent és el dels pisos tutelats, sota la corespon- Comunitat Autònoma (DGPNSD, 1998, pàg. 117), sabilitat del Projecte Home (DGPNSD, 1998). l'activitat en aquest àmbit és encara precària i s'ha de potenciar en el futur. En qualsevol cas, el tipus 2.2. Conclusions de programes que majoritàriament es promouen són els de formació laboral, els de tallers artesans Una de les principals conclusions que es i els programes especials d'ocupació, que s'estan deriva d'una primera anàlisi dels recursos de trac- duent a terme amb la coresponsabilitat del tament de les drogodependències a Mallorca és Projecte Home. que s'han anat creant recursos, no tant com a resposta a les necessitats sinó més bé com a respos- -Altres programes d'incorporació social. ta a les demandes. Això ha estat així perquè histò- Malgrat que l'accés al mercat de treball és un dels ricament no ha existit una voluntat política de punts clau de la incorporació social, no ho és menys dotar i implementar un pla estratègic que tengués el fet que una part de les persones que inicien un en compte aquestes necessitats, essent notable procés de tractament de la seva drogodependència pel que fa al cas, l’absència de dades a pràctica- no disposen de suport mínim en l’àmbit familiar i, ment tots els àmbits i també a tots els de l’oferta moltes vegades, ni tan sols pel que fa a "casa". Si i de la demanda, si s’exclouen les dades globals bé ja s'ha comentat que es disposa de recursos - que proporciona el Sistema Estatal d'Informació en fonamentalment d'iniciativa social i de tipus resi- Toxicomanies (SEIT)6. 5 6 El sistema es va implantar des del Pla Nacional sobre Drogues el 1987. El SEIT estableix unes variables bàsiques que s’han de recollir que són comunes a tot l´Estat i que es recullen a cada una de les comunitats autònomes. 114 Tot el que hem exposat, evidentment, té la cions correctores oportunes a partir d'un pla estratè- seva correlació en l’activitat dels centres que, en gic realista i consensuat; b)analitzar les necessitats absència d'un pla estratègic i a pesar de la seva de futur i planificar les accions oportunes. S’ha de voluntat d'enteniment i coordinació, han anat rea- tenir en compte que quantificar necessitats en l’àm- litzant la seva labor de manera més bé aïllada, enco- bit de centre o, fins i tot, en l’àmbit conjuntural de berta en alguns casos, i amb moltes mancances de necessitats presents dels usuaris, no només no resol recursos, entre d’altres, de tipus humà, econòmic, el problema sinó que tal vegada l’agreugi; en moltes formatiu, organitzatiu i d’avaluació. Les dades de les ocasions no es tracta tant d’obrir nous serveis com memòries dels centres reflecteixen també aquest de reorientar els que ja existeixen, de millorar els aïllament de manera que, encara que en l’àmbit de sistemes de coordinació, de formar els professionals cada centre o servei es disposa de criteris de per tal que puguin donar resposta a les noves neces- diagnòstic, de seguiment i, fins i tot, d'avaluació del sitats, com per exemple les que sorgeixen d'unir la procés, aquests criteris no són homogenis entre si i prevenció i el tractament i donen com a resultat la no permeten per tant extreure conclusions globals necessitat de dissenyar accions per a nins i joves d'alt sobre els usuaris ni tampoc sobre les necessitats, al risc com són els fills d'alcohòlics i toxicòmans; o les marge d’allò que és merament intuïtiu, de l’expe- que, en aquesta mateixa escala, es deriven dels nous riència i de mancança en l’àmbit del mateix servei. consums de drogues, de la incorporació de nous En qualsevol cas, una anàlisi general, àdhuc en col·lectius -com els joves o les dones-, etc. aquest àmbit, mostra mancances de diversos tipus, especialment pel que fa a recursos específics intermedis abans i durant el procés de tractament 3. LA SITUACIÓ DELS PROGRAMES DE PREVENCIÓ -centres o famílies acollidores per a usuaris amb manca de suport sociofamiliar, centres de dia, comu- Com s’assenyala al Pla Nacional sobre nitats terapèutiques-, i també en finalitzar el trac- Drogues (1998), evitar o reduir l'inici en el con- tament -programes ocupacionals, pisos de reinser- sum de drogues per part de la població és i ha de ció, grups d'autoajuda, etc. També és patent ser l’objectiu bàsic de tota institució amb com- l’absència de coordinació i de recursos pont i d'a- petències en la lluita contra les drogues, a partir companyament, especialment per als usuaris amb un d'una política estratègica global i de consens que perfil d'exclusió social, més enllà de l’atenció de possibiliti l'acord sobre els principis d'intervenció, reducció del dany i/o pal·liativa, i amb serioses difi- l’estabilitat dels programes i de les actuacions pre- cultats d'incorporació social. Podríem enumerar mol- ventives, i de la seva avaluació i millora. tes altres necessitats pel que fa a aquest àmbit, tot i que en realitat el més important no és tant això com les següents qüestions prèvies a)és urgent la 3.1. Panorama dels recursos i programes de prevenció necessitat d'avaluar els serveis, els programes i les accions que s'estan duent a terme d’acord amb les El panorama dels recursos per a la preven- demandes presents i la introducció de les modifica- ció a Mallorca, tradicionalment, no ha respost, 115 tampoc, a una política estratègica des de cap A.– Programes institucionals punt de vista, essent, si cal, la situació encara més precària que en l’àmbit assistencial: tal -Equip de promoció de la salut. Servei d'ac- vegada sigui paradigmàtic, pel que fa al cas, que ció social i sanitat. Consell Insular de Mallorca. Es el Pla Autonòmic de Drogues dedica molt poca tracta d'un dels recursos amb major trajectòria en atenció en aquest capítol, ja que indica única- prevenció primària a Mallorca, des d'un planteja- ment que la prevenció inespecífica i comunitària ment que podríem denominar de "formació de for- s'assigna als ajuntaments i el seu suport tècnic i madors en educació per a la salut", en el sentit que econòmic als consells insulars, sense entrar en es dirigeixen a la formació de mediadors anàlisis més concretes amb relació al paper d'al- -fonamentalment professors-. L'equip, a l’actualitat, tres administracions importants, com per exem- està configurat per un grup multidisciplinari de vuit ple l’educativa, tipus de programes, els seus tècnics. Encara que es duen a terme diversos tipus continguts, àmbits d'aplicació, col·lectius prio- de programes -alguns mitjançant sol·licitud dels ritaris, avaluació de l’eficàcia, dotacions pressu- centres escolars a través dels professors i dels postàries, etc. En qualsevol cas, això resulta en pares-, els programes de prevenció de drogues més part lògic, en primer lloc perquè no disposam importants que es realitzaren són els següents: gairebé de dades sistemàtiques i actualitzades sobre el consum de drogues de la població 116 -Programa de Prevenció de -general, escolar, treballadora, etc.-, que perme- Drogodependències de Mallorca (PPDM). Es tracta tin fer previsions en aquest àmbit, ni tampoc d'un programa comunitari de prevenció inespecífica sobre l’eficàcia dels programes que s'han estat de l'abús de drogues que té un conveni amb la duent a terme; i en segon lloc, perquè tradicio- Conselleria de Sanitat. El seu objectiu és implicar i nalment no ha existit interès polític sobre la responsabilitzar en les tasques de prevenció a aque- prevenció en si mateixa. Això, probablement lles persones a les que afecta el problema, i que sigui a causa que la urgència de l’assistència ha defineixen els àmbits d'actuació -escola, família i englobat pràcticament la totalitat dels esforços organització comunitària en el seu conjunt-, i pro- polítics, tècnics i econòmics a diversos àmbits, porcionar instruments teòrics i materials didàctics. tant públics com d'iniciativa social. Amb tot, i La definició de cada projecte de prevenció es rea- malgrat la manca d'estratègia global i la insufi- litza amb els mediadors informals de cada municipi ciència de mitjans, s'estan realitzant programes -a través de comissions de composició diversa-, als i actuacions preventives des de diverses instàn- quals es forma i assessora per dur a terme el pro- cies, tant públiques com d'iniciativa social, el jecte de prevenció al seu municipi. El tipus d'ac- nexe de les quals és l’orientació dels seus pro- tuacions que es realitzen depèn de cada municipi i grames cap a l'educació per a la salut i també de cada àmbit d'actuació. Així, per exemple, en cap a la dinamització comunitària, implementa- l’àmbit escolar, les accions es dirigeixen a coordinar des ambdues a través de la formació de media- i reforçar els llaços d'unió entre l'escola i altres pro- dors socials. jectes comunitaris. En l'àmbit familiar, una part molt important de les accions es dirigeix a la for- -Equip de prevenció del Servei municipal de mació de pares, fonamentalment a través de con- drogodependències "Margalida Femenias", dirigit ferències. En l'àmbit de la joventut i el temps lliu- al municipi de Palma i format per tres tècnics pro- re, les actuacions són l’organització d'activitats de cedents de distintes disciplines. El tipus de pro- tipus festiu, cultural i recreatiu, així com de forma- grames de prevenció primària que es realitzen són ció a través de tallers. En l’àmbit del control de de tipus inespecífic i comunitari. El marc de les consum, les activitats que es realitzen són, sobre- actuacions és l'educació per a la salut i es duen a tot, de coordinació amb altres municipis i de segui- terme a través de l'assessorament i la formació de ment del compliment de la normativa vigent pel que mediadors, tant escolars com d'entitats, associa- fa a la venda i a la promoció de drogues legals, com cions i col·lectius ciutadans. ara el tabac i l'alcohol, a menors d'edat. Altre tipus d'activitats dutes a terme són de caire informatiu sobre les drogues i el seu consum, a través d'arti- B.– Programes institucionals de tipus experimental cles en premsa, programes de ràdio, etc. En aquest apartat s'engloben diversos pro- Programes de prevenció de drogues a l'es- grames de prevenció de drogodependències realit- cola. Es tracta d'un conjunt de programes de pro- zats per institucions públiques mitjançant conveni moció de la salut dirigits a la formació del profes- amb les institucions (públiques i privades) que han sorat: a)el Programa decideix -un dels més utilit- generat aquests programes. Les característiques que zats-, té com a objectiu que els professors de 1r i comparteixen són les següents: són de tipus expe- de 2n d’ESO ensenyin a prendre decisions adequa- rimental, es duen a terme a diverses escoles de tot des sobre el consum de drogues legals i il·legals el territori espanyol, es dirigeixen a la formació del als seus alumnes, a partir dels coneixements que professorat de diversos cicles educatius i s'han ori- es proporcionen. Des del curs 1996/97 s'està ginat des del marc de l'educació per a la salut. duent a terme, de manera experimental, el Programa postdecideix, per a alumnes de 3r i de 4t -Pla Integral de Prevenció Escolar (PIPES) d’ESO, amb la finalitat d’aprofundir en els objec- i Programa de Prevenció del Consum de Drogues a tius de l'etapa anterior; b)Programa de prevenció l'àmbit familiar. El 1999, la Conselleria de Sanitat del tabaquisme Encara fumes?, que es dirigeix a i Consum, la Conselleria d’Educació i Cultura i la alumnes de 2n i de 4t d’ESO i a alumnes de 1r i de Fundación de Ayuda a la Drogadicción varen firmar 2n de batxillerat que fumen de manera ocasional i un conveni per implementar, de manera experi- ho volen deixar. Es tracta d'un programa d'autoa- mental, ambdós programes, que varen ser elabo- juda per deixar de fumar a través de la difusió d'un rats per la Fundación de Ayuda a la Drogadicción material concret elaborat pel que fa al cas; c)el (FAD) i van dirigits a la formació de professors Taller de publicitat, és un programa que pretén (d'educació primària, secundària obligatòria i donar informació i recursos que ajudin a analitzar orientadors) i també a les famílies. Els programes els missatges publicitaris sobre l'alcohol i el tabac. es dirigeixen als factors clau més importants per 117 generar conductes de protecció als alumnes/fills centres que pertanyen a la xarxa estan connectats amb relació a la salut i el benestar en general i a través d'Intranet. Al programa espanyol per al amb relació a la prevenció de les drogodependèn- període 1995-98 hi varen participar dos centres cies en particular. El conjunt de materials didàc- educatius de les Balears (OED, 1998). tics s’adrecen, sobretot, al desenvolupament i a l’aclariment de valors, la formació i el canvi d'ac- C.– Programes d'iniciativa social tituds, la capacitat de prendre decisions i resoldre conflictes de manera positiva i el desenvolupament personal. -Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB). Es tracta d’una entitat no governamental que integra trenta-cinc entitats juvenils (univer- -Programa d'entrenament en habilitats de sitàries i estudiantils, polítiques, sindicals, de vida. L'any 1997, el Ministeri d'Educació i Cultura, temps lliure, culturals i socials). En el marc dels el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Sanitat i programes que porta a terme, des del 1990 realit- Consum varen firmar un conveni de col·laboració za cursos de formació en prevenció de drogode- per potenciar l'educació per a la salut a l'escola en pendències, dirigits als responsables d'entitats el qual s'emmarca el Programa d'entrenament en juvenils per tal que actuïn com a agents de salut habilitats de vida, que es du a terme a dotze zones en les seves associacions juvenils, des del marc d'actuació preferent del territori MEC. Es tracta global de l'educació per a la salut. D'acord amb la d'un programa educatiu multicomponent en el que seva memòria d’activitat de l'any 1998, les accions es contemplen aspectes informatius, actitudinals i realitzades pel grup de mediadors juvenils volun- de desenvolupament de competències per ser apli- taris -als quals es va impartir un curs de formació cat a l'aula pel professorat. El programa educatiu previ- varen consistir en la realització de tallers es basa en una adaptació del programa de -en dues sessions- a diversos centres d'ensenya- G. Botvin Life Skills Training (OED, 1998). L'any ment secundari. 1997, el programa també es va aplicar, de manera experimental, en algunes aules de centres de Palma, per a alumnes de 6è de primària. -Centre educatiu Projecte Jove. Dedica part de les seves tasques a la prevenció primària del consum de drogues, fonamentalment a través de la -Programa de la Xarxa Europea d'Escoles Promotores de Salut (REEPS). Es tracta d'un pro- seva participació en el disseny d'accions preventives a alguns centres educatius i associacions. jecte comú de l’OMS, la Unió Europea, el Ministeri d'Educació i Cultura i el Ministeri de Sanitat i 3.2. Conclusions Consum. L'objectiu és crear una xarxa de centres 118 educatius en els quals es promogui l'educació per Com s'ha comentat, el panorama de la pre- a la salut des d'una perspectiva comunitària. El venció a Mallorca és el resultat d'una manca d'es- programa disposa d'una sèrie de materials per tratègia global coordinada i fonamentada en el donar suport a la tasca del professorat. Tots els coneixement de la realitat, a pesar dels esforços d'algunes institucions públiques per poder dur a un dels més prioritaris. També seria important terme programes sistemàtics de prevenció, si bé ampliar els àmbits d'actuació dels programes i diri- de manera més bé aïllada i, sobretot, de manera gir-los cap a la família -tant a les famílies en gene- encoberta. D’altra banda, i com s’ha pogut obser- ral com a les famílies multiproblemàtiques en parti- var, bona part de les accions preventives que es cular-, així com també realitzar accions preventives realitzen incideixen sobre la prevenció universal -tant universals com específiques- en l'àmbit laboral. en l'àmbit escolar, a través, sobretot, de la formació de professors, moltes vegades, en el mateix territori, i sense gaire consens a nivell teòric i REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES metodològic sobre les accions que es duen a terme, la població diana, el context d'intervenció i el seguiment i l’avaluació de l’eficàcia. Ajuntament de Palma. Memòria d´Acció Social, any 1998 (Centre de Prevenció i Tractament de Drogodependències. Margalida És evident, doncs, que una de les tasques més Femenies). urgents és la de l’anàlisi de la realitat del consum de drogues en diferents grups de població que permeti implementar un pla estratègic en aquest nivell. Com ja s'ha comentat pel que fa a l'assistència, no es tracta tant d'implementar recursos i programes com d’analitzar la realitat primer i dissenyar i implementar Alenyà, M. “Les addiccions, un reflex d’altres problemes”.A: 7 realitats socials. Illes Balears, 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris; 3), p. 20-28 després l'estratègia política i tècnica que permeti respondre amb rigor i amb eficàcia. En qualsevol cas, i si retornam a la qüestió anterior, és evident que el fet que algunes institu- Alenyà, M. Recursos i dèficits del sector de les drogodependències, 1999. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears. [Informe.] cions -tant públiques com d'iniciativa social- duguin a terme accions preventives no ha impedit que en prevenció hi hagi amplis buits per cobrir, d’entre els quals es podria destacar com a urgent la necessitat Alenyà, M. L’ús de les drogues entre els joves, 1999. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears. [Informe.] d'implementar programes específics dirigits a població d'alt risc, combinats amb alguns dels programes universals que s'estan realitzant i, en altres casos, Associació Marginats La Sapiència. Memòria 1997. combinats amb els programes de tractament -seria el cas, per exemple, dels fills d'alcohòlics o de toxicòmans-. L'àmbit dels riscs associats al consum de drogues en poblacions especials i/o en situacions d'es- Associació Marginats La Sapiència. Àrea de Tractament de l´Alcoholisme. Memòria del Primer Quadrimestre de 1998. pecial risc és, juntament amb el que hem dit abans, 119 Associació Marginats La Sapiència. Àrea d’Exclusió Consell Insular de Mallorca. Servei d´Acció Social i Sanitat. Memòria de l´Equip de Promoció Social. Memòria del Primer Quadrimestre de 1998. de la Salut. (1997). I. Descripció i valoració de les Associació Marginats La Sapiència. Servei activitats i II Taules, Gràfics i Mapes. d´Acollida Residencial (Hospital de Nit). Memòria del Tercer Quadrimestre de 1998 i Dades Globals de 1998. Associació Marginats La Sapiència. Centre de Reinserció Social "Mar Sis". Memòria del Primer Cruz Roja. Memoria del Área Social. 1997. Extracte de la Memòria 1998 de la Unidad de Desintoxicación del Hospital Son Dureta (UDH). Quadrimestre de 1998. Fundació Home Lliure. Puig dels Bous. Memòria Asociación de Lucha Anti-Sida de Mallorca 1998. (ALAS). Memoria 1998. Fundación de Ayuda a la Drogadicción (FAD). Asociación Proyecto Hombre. Perfil Psicosocial Plan Integral de Prevención Escolar (PIPES). Material de Prevención del Consumo de Drogas de los Usuarios. Memoria 1997. para la Educación Secundaria Obligatoria. Madrid: Asociación Proyecto Hombre. Memoria 1987- Fundación de Ayuda a la Drogadicción (FAD), 1996. 1997. Asociación Proyecto Hombre. Centro Educativo Fundación de Ayuda a la Drogadicción (FAD). Programa de Prevención del Consumo de Drogas en Projecte Jove. Balance Actividades 1997. el Ámbito Familiar. Madrid: Fundación de Ayuda a Consell de Joventut de les Illes Balears. la Drogadicción (FAD), 1996. Memòria Projecte. Prevenció de Drogodependències Govern balear. Conselleria de Sanitat i Consum. als Joves de la CAIB, 1999. Programa de Dispensació de Metadona a les Consell Insular de Mallorca. Servei d´Acció Farmàcies. Octubre 1998. Social i Sanitat. Pla Estratègic 1996-99. Document Govern balear. Sistema Estatal d´Informació de Programes i Propostes d´Actuació. sobre Toxicomanies (SEIT) a la Comunitat Consell Insular de Mallorca. Servei d´Acció Social i Sanitat. Equip Drogodependències. Memòria 1997. 120 d´Atenció a Autònoma de les Illes Balears 1998. Palma de Mallorca: Conselleria de Sanitat i Consum del Govern balear, 1999. [Esborrany]. Govern balear. Conselleria de Sanitat i Consum. Ministerio del Interior. Informe Núm. 1. Estudio actualizado de la Dispensación de Observatorio Español sobre Drogas (OED). Madrid: Metadona en las Islas Baleares. Abril 1999. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio del Interior, 1998. Institut de Reinserció Social. Servei d´Atenció Social als Jutjats. Memòria 1998. Palma de Mallorca. Ministerio del Interior. Informe Núm. 2. Observatorio Español sobre Drogas (OED). Madrid: Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Médicos del Mundo Baleares. Programa de sobre Drogas. Ministerio del Interior, 1999. Prevención del SIDA. Unidad Móvil de Intercambio de Jeringuillas. Oferta de Preservativos y Educación para la Salud. Memoria 1998. Programa de Soporte Psico-Social-Familiar "Carpe Diem". Memoria (junio 98-junio 99). Ministerio del Interior. Plan Nacional sobre Servicio Municipal de Drogodependencias Drogas. Memoria 1997. Madrid: Delegación del (SMD). Resum i Extracte de Dades del Servei Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Municipal de Drogodependències 1998. Ministerio del Interior, 1998. 121 6 La inserció social dels col·lectius desfavorits Josep Lluís Frau Monterrubio Josep Manel Quevedo Garcia 1. Panoràmica general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 1.1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 1.2. Tendències i realitats del 1998. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 2. Els col·lectius desfavorits. Actuacions realitzades per sectors de població. . . . . . . . . . . . 126 2.1. Els immigrants extracomunitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 2.2. Els presos i expresos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 2.3. Minories ètniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 2.4. Els centres d’atenció a l’exclusió social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 2.5. Els programes d’inserció sociolaboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 2.6. Les prestacions econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 3. Les perspectives i els reptes de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 NOTA: Les dades d’aquest capítol fan referècia a l’any 1998. 123 1. PANORÀMICA GENERAL darrer cas, la intenció és evitar repetir el que es descrigui en el capítol de drogodependències. 1.1. Presentació De tota manera, som conscients que no La inserció social dels individus és un feno- podrem abordar en detall cada un dels temes pre- men complex que depèn de variables de distint ordre. sentats, ja sigui per manca d’informació o per manca Segurament, una de les més importants és l’accés al de temps per recollir-la, o bé per la dificultat d’accés treball com a font d’ingressos normalitzats i com a a les fonts. De fet, molts anys després de l’entrada en forma de reconeixement de l’individu per part de la vigor de la Llei d’acció social seguim mancats de comunitat. Però també és cert que hi ha persones fonts homogènies d’informació sistematitzades. Així que no sols queden excloses del mercat laboral, sinó doncs, aquest document podrà ser una primera apro- que també hi estan de l’accés a l'habitatge, a l’edu- ximació a la realitat de les illes, que haurà de ser cació, als serveis de salut, a la cultura, a l’oci i, en completada en el futur. definitiva, als serveis i prestacions bàsiques del benestar. Veiem, en conseqüència, que tot i que el treball és un element cabdal, les polítiques d’inserció han d’incidir també en la resta de temes apuntats. Més concretament, els col·lectius i les actuacions sobre les que incidirem són: - Immigrats extracomunitaris - Presos i expresos En aquest capítol parlarem d’inserció en - Minories ètniques comptes de parlar de pobresa o d’exclusió. La raó per - Centres d’atenció a l’exclusió social fer-ho és que volem posar l’èmfasi en el que s’està - Ajudes econòmiques destinades als distints fent, en les actuacions de lluita contra la pobresa i col·lectius l’exclusió, en lloc de fer-ho en la descripció del fenomen i en l’anàlisi de les seves causes. Evidentment, D’altra banda, volem incidir també, com a la inserció social, juntament amb la promoció i la darrer apartat del document, encara que sigui super- garantia dels drets fonamentals són les finalitats ficialment, en quins són els reptes que s’han de plan- últimes de qualsevol abordatge de l’exclusió social. tejar les administracions de les illes per millorar i augmentar les actuacions envers la inserció en el D’altra banda, farem referència a les actua- futur proper. cions específiques que s’estan fent amb col·lectius desafavorits, encara que sabem que aquestes per- 1.2. Tendències i realitats del 1998 sones acudeixen també a altres recursos destinats 124 a la població general, que nosaltres no descrivim. En els darrers anys ha tornat prendre força De la mateixa manera, no ens referirem a serveis i el debat sobre el treball i la inserció social. De fet, a programes que atenen específicament persones l’enfocament de la inserció mitjançant estratègies toxicòmanes, malgrat que és evident que són un d’inserció laboral ha estat un nou referent pels col·lectiu en situació d’exclusió social. En aquest serveis socials d’atenció primària o comunitaris. L’aparició de les rendes mínimes o bàsiques a totes estat precisament l’estudi promogut per Càritas i les comunitats autònomes ha servit per encetar realitzat per FOESSA la primera referència en l’anà- aquest debat i obrir noves perspectives. De fet, es lisi i dimensionament del problema. A aquest estu- por afirmar que la intervenció enfocada cap a la di s’hi ha afegit l’informe sobre la pobresa i l’ex- inserció laboral com a estratègia està ocupant clusió presentat per Sa Nostra, que mitjançant la bona part dels esforços dels serveis socials d’aten- comparació de dades d’altres informes com el del ció primària, que donen sentit a la inserció que Consell Econòmic i Social del 1997 i el del Banc de fins aleshores restava com a prestació buida de Bilbao-Vizcaya ha ajudat a un coneixement més contingut. Enguany, aquest tema ha seguit essent exhaustiu del tema. A més d’aquestes aproxima- preocupació específica tant de les administracions cions quantitatives, l’estudi FOESSA ha permès que públiques com de les entitats privades que treba- des de diferents instàncies socials es debatés i que llen pel benestar social de la nostra comunitat. els mitjans de comunicació reflectissin un fenomen moltes vegades difuminat o encobert a la nostra En l’àmbit de la inserció social, s’ha seguit comunitat. posant esment i ha estat objecte de debat l’elaboració de plans que podien incidir en la posada en Probablement, el fenomen de la immigració marxa de nous dispositius per a la inserció. Ens de ciutadans procedents de països extracomunita- referim al Pla lluita contra l’exclusió social i al Pla ris ha estat també un dels temes que major impac- integral d’immigrants. Aquests plans, que finalitzat te ha causat en medis professionals i socials. La l’any no han entrat en el Parlament, ben segur immigració estrangera, ens referim a la que té ori- seran peces clau en el futur proper. gen econòmic, té una important presència a les nostres illes, sobretot impulsada per la demanda De la mateixa manera, hem continuat espe- del mercat laboral. D’altra banda, el progressiu rant una llei d’empreses d’inserció, que tot i haver assentament de persones que reagrupen les seves estat debatuda en comissió tècnica del Parlament famílies contribuirà a noves necessitats de tota de l’Estat no ha vist finalitzada la tramitació parla- mena (salut, educació, habitatge, etc.). mentària, tot i que ja du temps de retard. Aquesta disposició legislativa, quan s’aprovi, contribuirà també a millorar les polítiques d’inserció social. En resum, ens trobam en un escenari en el qual conflueixen accions positives amb estancaments. En la perspectiva dels avenços, i com veu- Un tema que ha estat present als cercles rem a la descripció de recursos, s’hi troben: professionals però també entre els ciutadans a través dels mitjans de comunicació ha estat el de la - La permanència i consolidació de les ini- pobresa i l’exclusió. De fet, podem considerar el ciatives d’ocupació envers els més desafavorits, 1998 l’any de la quantificació, del dimensionament amb participació de les administracions de treball. de la pobresa, però també de la caracterització del Dit d’una altra manera, coresponsabilització d’al- col·lectiu de persones en situació de pobresa. Ha tres administracions a més de la de serveis socials. 125 - La coordinació de les experiències d’ocupació amb els serveis socials d’atenció primària. dos grans col·lectius que normativament tenen un tractament totalment diferent: els residents comunitaris i els extracomunitaris. - Una major sensibilització social en el tema de la pobresa i l’exclusió, que en el futur durà a la confecció de plans d’intervenció. - La consolidació de les rendes mínimes a cada una de les illes. Mentre que els primers gaudeixen d'una sèrie de drets equiparables, en la seva majoria, amb els dels nacionals, els segons, tot i tenir regularitzada la seva situació, pateixen un seguit d'impediments normatius que dificulten l'accés a bona part de les pres- Però les mancances són encara importants: tacions del sistema de benestar social. És per aquest motiu que cal contextualitzar la immigració extraco- - Absència de planificació específica en matè- munitària a les Balears. ria de lluita contra l’exclusió social i la pobresa. - Nul·la coordinació interinstitucional i indefinició del marc de competències. La xifra d'estrangers extracomunitaris amb permís de residència se situa en 8.998. Un nombre - Absència de polítiques en matèries clau i indeterminat i difícilment quantificable d'estrangers d’àmplia repercussió pels més desafavorits. Aquest és que es troben en situació irregular pot fer pujar el cas de l'habitatge, per exemple. aquesta dada fins als 11.000 residents. D'entre - Els estudis de pobresa realitzats durant el aquests, el col·lectiu africà i l’americà representen el 1998 posen en relleu que aquesta té dimensions 68,1% del total. De la mateixa manera, tot indica considerables i que, en conseqüència, cal promoure que les tendències migratòries, sobretot dels països actuacions que tendeixin a la seva disminució. del Magrib, aniran encara en augment i que respecte al col·lectiu americà es produirà una certa estabilitat. El contingent de mà d'obra de l'any 1998 pot ser 2. ELS COL·LECTIUS DESFAVORITS. ACTUACIONS un bon indicador: de 483 ofertes de treball2 assigna- REALITZADES PER SECTORS DE POBLACIÓ des a les Balears, el 56% varen ser concedides a ciutadans marroquins –cal no oblidar que el nombre 2.1. Els immigrants extracomunitaris total de sol·licituds presentades va ser de 2.054, i que bona part d'aquests estrangers residien ja de Les Balears ja ocupen el 6è lloc pel que fa al forma irregular a la nostra comunitat-. nombre d'estrangers residents per comunitats autònomes. L'any 1998, 31.046 estrangers residien de 1 Malgrat que el col·lectiu extracomunitari no forma regular a la CAIB , amb un increment d'un presenta característiques socials, culturals, econòmi- 15,35% respecte de l'any 1997. Cal diferenciar, però, ques i laborals comunes -la nacionalitat d'origen (afi- 1 Dades facilitades per la Delegació del Govern a les Illes Balears. 2 Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales: "Indicadores de la inmigración y el asilo en España". Núm. 3, novembre del 1998. 5 126 nitats culturals i lingüístiques) i la xarxa de relacions retard escolar, rebuig, pèrdua de la identitat cultu- ja establertes en el lloc d'arribada (allotjament i pri- ral, negació de recursos educatius); d’habitatge mera acollida resolta) determinarà en bona part la (preus abusius i escassesa d’oferta de lloguers, dis- cobertura de les seves necessitats primàries-, es criminació en l'habitatge de lloguer que obliga a poden definir tota una sèrie de problemàtiques o viure per sota de les capacitats econòmiques reals, impediments que afavoreixen processos d'exclusió prejudicis, desigualtat d'oportunitats en l'accés a amb vista a la participació d'una manera efectiva en VPO); cultural (pèrdua de la identitat lingüística, la vida econòmica, social, política i cultural de la prejudicis i estereotips de la comunitat d'acollida, societat d'acollida. Igualment, la inserció del col·lec- problemes de comunicació); de serveis socials (dis- tiu dependrà d'una sèrie de factors que incideixen criminació respecte a les prestacions no contribu- notablement: tives, dificultats d'accés als serveis socials, etc.). -la qüestió cultural: importància del coneixe- L'any 1998 ha significat la consolidació de ment de l'idioma com a element fonamental d'interre- serveis d'atenció al col·lectiu immigrant, la creació lació. d'altres serveis i l'inici de noves línies d'intervenció -la situació regular: es necessita un mínim dirigides a intervenir en els factors multiculturals i en d'estabilitat per tal que l'immigrant pugui sentir-se els processos d'assentament dels residents estrangers. un més dins la societat receptora. Una interinitat En aquest sentit s'ha treballat en: constant no fomenta la identificació amb el col·lectiu. La situació d'irregularitat comporta la negació - la inserció de les persones acabades d'arribar d'accés a la totalitat de drets socials, excepte, pel que en tots els aspectes de la vida social: treball, residèn- fa als menors d'edat, el dret a l'educació i a l'as- cia, habitatge, educació, sanitat, temps lliure... sistència sanitària. -els aspectes socioeconòmics: una distinció socioeconòmica genera pautes de conducta que els fan diferents de la resta de la comunitat. - informació, dirigida a normalitzar i a facilitar les relacions dels immigrants amb l'Administració, les entitats i el seu entorn social. - formació, adreçada a personal de l'Administració pública i als estrangers. Pel que fa a la caracterització de les pro- - la incidència social, que ha promocionat la par- blemàtiques, afecten l’àrea juridicolegal (irregula- ticipació dels immigrants en la vida social i comu- ritat, dificultats per aconseguir el reagrupament nitària, la sensibilització de la població autòctona familiar, l'accés a la nacionalitat…); laboral (tem- respecte de les cultures d'origen i el suport a les ini- poralitat i precarietat en l'ocupació, dificultats ciatives dels diferents grups i associacions d'immi- d'accés als cursos de formació ocupacional, incom- grants estrangers. pliments, explotació laboral); sanitària (dificultats d'accés a l'assistència sanitària, manca de segui- Els serveis que a l’actualitat desenvolupen ment de les malalties); educativa (desescolaritza- projectes d'intervenció per a la població estrangera ció, absentisme escolar, dificultats idiomàtiques, resident a la CAIB dividits per ens són: 127 1.- ADMINISTRACIÓ esforços per tal de millorar el coneixement que es Govern balear - Pla d'atenció a la immi- té del sistema educatiu i de la llengua, es facilita gració internacional L'any 1998 es varen constituir les reunions suport escolar als menors escolaritzats i s'elabora material educatiu complementari. de treball amb motiu de l'elaboració del Pla d'atenció a la immigració internacional, pla encomanat pel Parlament a través d'una Proposició no de Consell Insular de Mallorca-Equip d’inserció d’immigrants llei amb data del 7 de maig del 1996. L'objectiu és L’Equip, format per 2 treballadors socials i identificar la realitat sociocultural i econòmica de 2 tècnics en relacions laborals, actua a la totalitat les migracions a les Balears, comparar les actua- de l’illa de Mallorca per tal d’aconseguir la inser- cions polítiques i socials de la immigració a altres ció juridicolegal, sociolaboral, educativa i sanità- països europeus, proposar i fer recomanacions d'or- ria dels immigrants extracomunitaris i comunita- ganismes internacionals i de l'Estat, fer un balanç ris, així com la seva promoció social. i avaluar les diferents actuacions que s'han realitzat, i dissenyar els programes d'actuació, els crite- Desenvolupa els següents projectes: ris de la política d'immigració i la cooperació amb les organitzacions i amb altres estaments socials. 1.- Projecte d’atenció individual familiar: amb punts d’atenció a Inca, a Manacor i a sa Pobla Conselleria d'Educació, Cultura i Esports i Ajuntament de sa Pobla -s’han obert 205 expedients, atès 497 usuaris i s’ha donat sortida a 684 demandes-. Es signa acord de col·laboració en matèria 2.- Projecte de formació bàsica de ciuta- educativa per part de les dues administracions, per dans immigrants estrangers: comporta la realitza- tal de facilitar a les famílies immigrants residents ció de sessions de divulgació sobre el reagrupa- al municipi de sa Pobla l'accés al sistema educatiu ment familiar, les quotes, l’accés a la nacionalitat, i atendre les necessitats derivades del desconeixe- les prestacions de seguretat social, etc., i l’elabo- ment cultural i lingüístic. ració de tríptics informatius. 3.- Projecte de formació permanent de L'acord implica el Departament d'Innovació mediadors socials: es tradueix en la celebració de Educativa, els serveis socials municipals, els res- sessions formatives que es varen dirigir als treba- ponsables dels centres educatius i la incorporació lladors/es socials de la comarca de Palma i a la d'un mediador intercultural com a figura interme- Policia local de la comarca d’Inca. Implica, a la diària entre el col·lectiu i la comunitat entesa en vegada, la realització de dossiers informatius -el sentit ampli (recursos, serveis, associacions, insti- reagrupament familiar i els contingents de mà d’o- tucions i altres àmbits no formals). bra o quotes-. 4.- Projecte de col·laboració amb entitats 128 En aquest sentit es crea un grup de dones que treballin amb immigrants: ofereix als profes- magribines envers el qual es dirigeixen els sionals d’entitats suport i assessorament tècnic en la intervenció i en el disseny de projectes adreçats a població immigrant. Amb cobertura a la totalitat de l'illa de Mallorca, l'any 1998 ha suposat la reobertura de l'oficina CITE d'Eivissa i la implementació de diver- Paral·lelament, a partir de l'aprovació del sos cursos de formació dirigits a immigrants, a Projecte RAINBOW-DIVERSIDAD, emmarcat dins de la Palma -llengua espanyola, amb l'elaboració de iniciativa comunitària INTEGRA, dissenyat per la guia de recursos, i informàtica- i a Eivissa -cas- Junta de Andalucía, la Generalitat Valenciana i la tellà-, dins el Projecte Forja adscrit a la iniciativa Diputació de Barcelona i que té com a socis obser- INTEGRA de la Unió Europea. L'objectiu final de vadors la Región de Murcia i el Consell Insular de Forja és estendre i consolidar la xarxa CITE-CCOO, Mallorca, es va signar el mes de desembre un Conveni tot reforçant la seva estructura i impulsant la Marc Transregional que compromet totes les admi- coordinació dels centres a nivell regional i estatal, nistracions en la cooperació i la mútua assistència en i la seva projecció europea a través del projecte el treball sociolaboral amb immigrants. transnacional REDIM (xarxa europea d'integració d'immigrants). Ajuntament de Porreres Emmarcat en les ajudes que atorga el UGT: Centre Guia Immigrants Consell Insular de Mallorca al Pla de Prestacions L'any 1998 es crea, per part del sindicat Socials Bàsiques (PPB), l'Ajuntament de Porreres Unió General dels Treballadors, la primera iniciati- desenvolupa un estudi de necessitats de la pobla- va específica d'aquest sindicat d'atenció al ció immigrant estrangera. L'estudi pretén detectar col·lectiu estranger resident a la CAIB amb l'ober- les necessitats dels estrangers al municipi i donar tura del Centre Guia d'Immigrants. a conèixer els serveis socials a aquest sector de la població. Les principals demandes recollides han Dissenyat amb l'objectiu d'aconseguir la fet referència a accés a l'habitatge i creació d'una igualtat de drets i la integració sociolaboral dels mesquita. Ha comportat també l'inici d'un curs immigrants i actuar en contra del racisme i la d'alfabetització per a adults. xenofòbia, impulsa un projecte que ha atès 56 individus, format per tècnics en Relacions 2.- SINDICATS CCOO: Centre Laborals, Treballador Social i Tècnic en Inserció d'Informació per a Laboral, i que ofereix els següents serveis: Treballadors Estrangers-CITE Dirigeix les seves accions a la defensa i a 1.- Assessoria jurídica: atenció individualit- la reivindicació dels drets dels treballadors immi- zada, informació i assessorament dels tràmits de grants, així com a la informació, orientació, regularització i d'estrangeria, i dels recursos assessorament i canalització en l'àrea juridicole- comunitaris. gal i d'estrangeria, sindical, i en matèria de ser- 2.- Integració sociolaboral: informació dels veis socials, laborals, culturals, sanitaris, educa- drets i deures laborals i modalitats contractuals, tius, etc. borsa de treball, orientació i acompanyament 129 laboral i assessorament laboral al món empresarial Afers Socials, el Consell Insular d'Eivissa i per tal de disposar d'informació puntual respecte a Formentera i el Fons Interdiocesà. les necessitats de mà d'obra i afavorir les relacions -Programa de menors immigrants: a través del centre Betània, de caire obert, s'han atès 25 mútues. menors que presentaven situacions de pobresa, 3.- ENTITATS marginació i/o exclusió social i dificultats d'accés Càritas als serveis socials i recursos normalitzats. El cofi- A Mallorca, emmarcat dins dels programes nançament passa també pel Ministeri de Treball i subvencionats del 0,5% de l’IRPF del Ministeri de Afers Socials. Treball i Afers Socials, es du a terme el projecte Viure Plegats per part de Càritas de Manacor. El Pel que fa a Menorca, a través de l’Oficina projecte es constitueix com a servei d'acollida per d’Informació a l’Immigrant ubicada a Maó i cofi- a immigrants a la comarca de Manacor, amb la nançada amb el Fons Menorquí de Cooperació, finalitat de donar informació i assessorament dels s’han atès 137 usuaris –la gran majoria homes de recursos socials disponibles i oferir un centre de nacionalitat magribina i residents a Maó i a Alaior- formació per a estrangers. i s’han desenvolupat activitats dirigides a l’assessorament legal i a la millora del seu procés de En aquest sentit, mitjançant la responsable socialització. municipal i el personal voluntari, es posa en marxa un curs d'alfabetització al municipi de Manacor Creu Roja que possibilita la intervenció en altres àrees d'in- La implementació del Projecte d’atenció a cidència social (treball amb dones, associacionis- sol·licitants d’asil, refugiats i desplaçats tempo- me, activitats de sensibilització amb la comunitat, rals ofereix a aquests col·lectius informació, tra- etc.). Durant la seva implementació hi han parti- mitació, assessorament i gestió pel que fa als 3 cipat 45 individus . expedients d’asil i refugi. L'any 1998 es varen admetre a tramitació 10 sol·licituds d'asil -la no- A Eivissa, Càritas desenvolupa dos programes en l'àrea d'atenció a immigrants: admissió suposa la sortida immediata del país- de nacionalitats diverses, com ara d'Algèria, Cuba, Turquia, Iran, Kosovo, Rússia i Colòmbia. -Programa d'acollida a immigrants: atén població estrangera -durant l'any 1998, 170 perso- El departament resta ubicat a Palma però el nes- que es troba en situació de necessitat: irre- seu àmbit d’actuació afecta tota la CAIB a través de gularitat, dificultats laborals, manca d'accés als les seves assemblees insulars i locals. Paral·lela- recursos comunitaris, integració social i de conei- ment es presta atenció a immigrants, que deriva en xement de la llengua i la cultura... El programa és processos de feina davant un nombre variat de cofinançat juntament amb el Ministeri de Treball i demandes (assistència mèdica, comissió ad hoc, 5 130 3 Càritas Diocesana (1998): Memòria Tècnica. treball i allotjament, assessoria jurídica, alimenta- -àrea d'atenció mèdica: cobertura sanitària ció, vacunacions, altres informacions). Mitjançant en atenció primària i secundària, amb 171 expe- acord amb l'IMSERSO i dins del Programa d'acollida dients oberts i 182 demandes treballades. d'estrangers i accés al treball, la Creu Roja va aten- -àrea de promoció de la salut: campanyes dre un total de 13 immigrants subsaharians (Malí, de prevenció sanitària amb revisions oftalmològi- Senegal, Zaire, Costa d'Ivori, Níger), que provenien ques a Manacor, en col·laboració amb Càritas de Ceuta i de Melilla, per donar sortida a les seves Manacor, i treball en grups sobre aspectes socio- necessitats d'allotjament i de treball. sanitaris. -àrea de sensibilització i solidaritat: acom- Aula Cultural panyaments solidaris i tasques de traducció, i L'any 1998 suposa la consolidació del campanyes de sensibilització dirigides a l'eradica- Programa formatiu i d'integració d’immigrants no ció de l'expressió "immigrant il·legal", adreçades comunitaris d'Aula Cultural subvencionat pel a joves que cursen el segon cicle d'ESO i el batxi- Consell Insular de Mallorca. Dirigit a afavorir la llerat. promoció social del col·lectiu, estimular la seva -àrea de participació: difondre les diferents participació i influir en el canvi d’actituds, ofereix situacions de necessitat que presenten els immi- classes de formació bàsica en neolectura i escrip- grants i elaboració d'un estudi de necessitats en tura i impulsa el coneixement de l'entorn i els l'àmbit sociosanitari. recursos socials. En la seva primera edició (curs 97/98) va atendre un total de 60 persones. Durant Sos Racisme el curs actual desenvolupa tres aules formatives a L'entitat, territorialitzada a Mallorca, i amb Inca (exclusivament per a dones), a s'Arenal de l'objectiu de lluitar contra tot tipus de discrimina- Llucmajor i a sa Pobla. Considera, paral·lelament, ció, ha desenvolupat activitats adreçades, bàsica- la realització de material de suport educatiu per ment, a l'àrea d'interculturalitat. Les seves fer front a les 5 unitats didàctiques programades. actuacions han suposat la realització de tallers i seminaris per treballar els prejudicis i estereotips Metges del Món i donar a conèixer culturalment els col·lectius L'organització desenvolupa un programa d'a- establerts a les illes, la col·laboració amb centres tenció sociosanitària adreçat a immigrants que es tro- escolars per inserir continguts no discriminatoris, ben en situació irregular o que encara no disposen del i la realització d'un curs a Palma d'alfabetització permís de residència o de treball. Pretén, d’una banda, per a dones. millorar la qualitat de vida de la població immigrant, de caire assistencial i preventiu i, de l’altra, la convivència entre cultures dins la nostra comunitat. Federació d'Associacions d'Immigrants a les Balears-FAIB Constituïda el mes de gener del 1998 i for- La seva oferta es tradueix en quatre àrees d'intervenció: mada per “Tarpuy” Associació Peruana a les Balears, Centre Cultural Argentí "Martín Fierro", Centre Cubà 131 de Mallorca, Associació Cultural de l'Uruguai i informació, el manteniment de la vinculació fami- Centre Cultural Africà, ofereix entre d'altres, els liar i social, i la motivació dels interns i del mateix següents serveis: personal penitenciari -tasques de formació i d’en- -d'assessorament, informació i gestió jurídica -de benestar social: borsa de treball i informació dels recursos socials trenament en coneixements de les ciències socials i de la conducta-. A continuació es fa un recull exhaustiu de les entitats prestadores de serveis dirigits a la -de formació i desenvolupament població penitenciària i als exreclusos. Cal insistir -de traducció, interpretació i acompanya- en la necessitat d'abandonar l'ús del "tractament ment penitenciari" i parlar d'intervenció penitenciària en les seves diferents àrees: normativa, jurídica, 2.2. Els presos i expresos assistencial, residencial, formativocultural, de temps lliure, laboral, ocupacional, terapèutica, Prevista la seva inauguració per a l'any etc., a les quals es vol donar resposta. 1998, el nou Centre penitenciari de Palma resta inutilitzat tot esperant la seva dotació mobiliària, de personal i de sistemes de seguretat. Aquesta Ministeri de Justícia-Comissió d’Assistència Social situació manté l'estat d'amuntegament que pateix Amb àmbit territorial de comunitats autò- l'actual presó, que amb una capacitat per a 250 nomes i depenent d’Institucions Penitenciàries persones agrupa una població penal que oscil·la desenvolupa tres línies d’actuació diferenciades: entre els 600 i els 625 reclusos i impossibilita dur atenció a alliberats condicionals (tasques de con- a terme mesures de reeducació i de reinserció trol, assessorament, coordinació amb els serveis social amb un abast més ampli, i actuar per pro- comunitaris, informació i suport -durant l’any moure un canvi que millori la seva funcionalitat en 1998 s’han treballat una mitjana aproximada de l'atenció a les necessitats detectades, en la reso- 200 casos mensuals ja que el seguiment de les lució dels seus problemes i en l'assoliment de les persones que es troben en llibertat condicional seves metes. exigeix un mínim d’una entrevista per mes-); estudi del seguiment de reclusos amb compliment de Els dos centres penitenciaris de Palma i condemna en caps de setmana; i atenció a fami- d’Eivissa resten immersos en una sèrie de necessi- liars de reclusos, amb independència del seu lloc tats i d’objectius penitenciaris de primera magni- de residència. tud: el reparament dels dèficits socials dels interns 132 en presó i la preparació de la seva sortida reeixida Institut de Reinserció Social-IRES- cap a l'exterior; i també l'atenció a la seguretat i El Servei, ubicat als jutjats de Palma i for- l'ordre interior, la massificació, la violència, el trà- mat per dos treballadors socials, pretén fer com- fic i consum de drogues, la salut, l'educació i la patible l'Administració de Justícia amb la reinser- cultura, la formació professional i el treball, la ció social dels acusats i/o condemnats. En aquest sentit fa operatius els següents objectius: socials i per al treball, i accés a borsa de treball. Igualment, a través del seu pis d’acollida, ofereix -facilitar la connexió entre el sistema judicial i els serveis socials, terapèutics, sanitaris... un recurs residencial que afecta reclusos en tercer grau de tractament penitenciari i alliberats condi- -oferir a l'encausat els recursos i els instru- cionals que no disposen de persona de referència ments necessaris per tal de normalitzar la seva o d’habitatge. Possibilita la concessió de permisos situació personal en tots els àmbits i prevenir la penitenciaris i és un pont per al retorn a la comu- reincidència delictiva. nitat i a la vida social. Les activitats desenvolu- -sensibilitzar la societat sobre la problemà- pades són les pròpies domèstiques. tica de la delinqüència. Càritas d'Eivissa i Formentera, per la seva Amb una tasca eminentment preventiva banda, desenvolupa a través de l'Equip de pastoral s'han abordat, durant l'any 1998, 23 casos de com- penitenciària un programa d'atenció al col·lectiu pliments alternatius de condemna que suposen el de presos en el mateix centre penitenciari. Actua no-internament dels acusats i la posada en marxa davant situacions familiars desafavorides, desarre- de processos de reinserció social. S'ha treballat, lament i inadaptació social, que en bona part es igualment, amb d’altres situacions jurídiques: lli- veuen agreujades per drogodependències. bertat provisional, presó preventiva, presó, règim obert, llibertat condicional. Així, IRES ofereix Solidaris per al desenvolupament atenció en dues vessants: la judicial (informació i Amb un component lúdic i de lleure du a orientació del procés judicial, gestió en l'àmbit terme dins el centre penitenciari el Programa de judicial, compliments alternatius) i la social, que col·laboració amb la ràdio a presó, amb activitats dóna resposta a les situacions de necessitat detec- de suport els caps de setmana amb els reclusos tades -informació i orientació sobre recursos i que gestionen l'emissora. prestacions socials, demandes d'ajuda econòmica, d'habitatge, tractament de toxicomanies, inserció Creu Roja laboral, etc.-. Implementa 3 projectes diferenciats d'atenció al col·lectiu de reclusos i exreclusos. El pri- Càritas mer conjuntament amb Institucions Penitenciàries A Mallorca, mitjançant el Taller de formació i, excepte el tercer, a través de la partida pressu- ocupacional Verge de Lluc, Càritas ofereix a reclu- postària del 0,5% del Ministeri de Treball i Afers sos que es troben en tercer grau, a alliberats con- Socials. dicionals, i a exreclusos en procés d'inserció, activitats dirigides a reforçar les seves habilitats 1.- Unitat depenent: adreçat a dones en socials i laborals. Desenvolupa activitats relacio- tercer grau de tractament penitenciari. Suposa nades amb l'emmarcament i l'enquadernació, cerà- un primer abordatge de desinstitucionalització i mica, fusta, reciclatge de paper, tallers d'habilitats una alternativa en condicions òptimes al compli133 ment de la pena en presó, en ocupar un habitat- -una part dels que no resten internats ho fan ge a una barriada de Palma. El projecte vol aju- seguint els programes en comunitat del dar les dones en el seu procés personal i de capa- Projecte Home-. S’atén igualment de manera citació per accedir i mantenir un lloc de treball. individualitzada els reclusos que així ho Les activitats dutes a terme es conformen com a sol·liciten. formatives i laborals (cursos d'alfabetització, Pastoral penitenciària graduat escolar, ocupacions -l'ús de recursos A partir de les següents àrees d'intervenció externs es comú encara que determinades ofer- desenvolupa aquests projectes: tes es fan a través de personal voluntari-), d'ocupació del lleure i del temps lliure, i de tractament (habilitats socials). -assistencial: Programa de treball assistencial. Suposa pal·liar les mancances de tipus material i afectiu. Les activitats es concreten en contac- 2.- Ocupació del lleure i reinserció de tes amb els presos i atenció a les seves demandes, joves i reclusos: els usuaris pertanyen indistin- contactes amb familiars, celebracions religioses, tament al grup d'interns classificats en tercer i assignació d'una petita paga als reclusos sense segon grau del tractament penitenciari. Les recursos i la facilitació de determinats productes activitats es poden agrupar en sortides de caire que no es poden comprar a l'economat de la presó. cultural, de temps lliure, ecològiques -partici- -jurídica: Programa advocats voluntaris. pació en col·laboració amb el GOB de la rege- Informa els reclusos i accelera gestions en matèria neració de La Trapa-, i en activitats formatives juridicopenal (conjunció de penes, assoliment del i ocupacionals: tallers d'habilitats socials, pri- tercer grau, etc.), així com el seguiment dels seus mers auxilis, fotografia..., que es desenvolupen processos judicials. El formen 20 advocats voluntaris. tant en el centre penitenciari com a fora. -de temps lliure. Es duen a terme determinades sortides programades. 3.- Sa Placeta: presta serveis de tractament de toxicomanies -metadona- i residència. Treballa els hàbits bàsics d'higiene i salut i la 134 Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors -GREC- reducció del consum de drogues. La major part El Programa sortides sense pressa dirigeix dels usuaris són exreclusos amb addiccions llar- les seves actuacions a la facilitació del procés d'in- gues i amb repetits fracassos en el tractament tegració social dels joves interns -fins a 24 anys- de la seva dependència. Es facilita també el que es troben en segon i tercer grau. Es realitzen tractament dins el centre penitenciari. sortides programades de periodicitat mensual. Projecte Home Deixalles Amb el Projecte d'intervenció a presó es Amb un únic objectiu d'inserció sociolaboral facilita tractament de toxicomanies amb inde- i dirigit a alliberats condicionals i a presos en ter- pendència del grau de tractament penitenciari cer grau, el Programa d'inserció laboral, cofinançat a través del Fons Social Europeu-Iniciativa INTEGRA 2.3. Minories ètniques i amb contracte de prestacions de serveis amb el CIM, oferta l'elaboració d'un pla individualitzat d'in- La comunitat gitana, amb una identitat cul- serció, taller de formació de reciclatge i inclusió en tural pròpia, és la minoria ètnica majoritària a la el Gabinet d'orientació laboral de l'entitat. nostra comunitat, amb col·lectius importants a Mallorca i a Eivissa. La situació de desigualtat social Consell de dones en la qual es troben aquelles persones que viuen a Amb els seus cursos de patronatge i de barraques o resten immerses en processos marginals, modisteria, realitzats en el mateix centre peni- es manifesta en les deficients condicions de vida i tenciari, dóna suport al procés d'inserció laboral l'accés als diferents sistemes de protecció social, de les participants, que necessàriament han de habitatge, educació, treball, salut i serveis socials. gaudir del tercer grau de tractament penitencia- De la mateixa manera, és objecte de discriminació ri. El programa és finançat pel Fons Social en major mesura que altres grups socials. La con- Europeu. junció d'aquests factors ha generat situacions d'aculturació, pobresa i exclusió social. Associació de Lluita Anti-SIDA de Mallorca -ALAS- La millora de les seves condicions de vida Implementa un programa d'informació i -mitjançant activitats simultànies d'intervenció prevenció de la SIDA. Forma els reclusos en tots social en les àrees d'acció social, educativa, de for- els aspectes i qüestions relacionades amb la mació professional i foment de l'ocupació, de salut, malaltia i es creen mediadors de salut dins la d'allotjament...-, l'accés i ús de la xarxa normalitza- presó. Es presta atenció individual quinzenal, es da de protecció social, l'establiment de canals de realitzen xerrades informatives i un taller de sexe participació en els temes que els afecten, i la sensi- segur. El programa resta obert a tots els reclusos bilització de l'opinió pública i dels mitjans de comu- i recluses. nicació per tal d'evitar actituds i prejudicis racistes, han pal·liat i reduït les seves necessitats. Gadeso Desenvolupa a la presó, amb el finançament A l'actualitat, les experiències de treball amb de la Iniciativa Europea Now, un projecte anomenat la població gitana no deixen de ser paradigmàtiques "Ses valentes dones", dirigit a recluses amb tracta- en el sentit que afecten una minoria de persones i ment penitenciari de segon grau, per incidir en la que resten condicionades per la situació de gueto on formació prèvia i bàsica. Va suposar la realització s'emmarquen. d’activitats de lectoescriptura, ús de les matemàtiques en la vida quotidiana, habilitats socials, auto- Govern balear estima, orientació laboral i coneixement de l’entorn. A través del conveni amb el Ministeri de Hi van participar 17 internes. Treball i Afers Socials es destina un total de 75.156.676 pessetes al Projecte d’intervenció social 135 integral per a l’atenció, prevenció de la marginació i -promoció d'adults: aula d'alfabetització, inserció del poble gitano, adreçat als municipis col·laboració amb els cursos de tall i confecció i d’Eivissa i de Palma. garbelló que realitza l'Associació de Veïns "Gao Caló" -té signat conveni de col·laboració amb Ajuntament d’Eivissa l'Ajuntament-. Les actuacions que es duen a terme s’ubiquen principalment al barri de sa Penya, on resi- -promoció de l'atenció social: informació de recursos socials. deix un col·lectiu amb una greu problemàtica social. En destaquen la prevenció de l’absentisme -promoció laboral: informació, derivació i acompanyaments a ofertes formatives i laborals. escolar, amb 50 famílies i 71 menors atesos; les D’altra banda, l'Ajuntament ha iniciat l'estu- activitats d’ocupació del temps lliure; l’aula d’alfa- di per a la implementació d'un programa adreçat a betització per a la dona gitana, on han accedit 15 20 famílies de Palma, la font d'ingressos de les quals usuàries; l’accés al curs de Garantia Social –aju- és la ferralla, per tal de millorar la qualitat de vida dants de cuina- subvencionat per la Conselleria d'aquests treballadors i impulsar iniciatives comple- d’Educació; i l’atenció a les 130 demandes plante- mentàries d'obertura del seu àmbit ocupacional. jades a la Unitat de Treball Social del Casc Antic. 2.4. Els centres d’atenció a l’exclusió Ajuntament de Palma social L'any 1998 ha suposat l'aprovació del Pla de gestió del Patronat Alberg de Son Riera per al A cada una de les illes comptam amb una bienni 98/99. En aquest sentit es va obrir un pro- sèrie de centres de distinta tipologia quant a resi- cés de reallotjament voluntari i d'esbucament dents i models de gestió per a l’atenció a la pobla- immediat de l'habitatge deixat que va afectar 14 ció sense sostre, transeünts i marginats. Atesa la famílies, 9 de les quals varen adquirir un pis en diversitat i la manca de regulació d’aquests recur- règim de compravenda, i la resta es varen dirigir a sos, com també per la descoordinació interinstitu- habitatges públics en règim de lloguer. cional, se’ns fa difícil la seva ordenació. Atesa la pròpia estructura del poblat de Son A Mallorca, durant l’any 1998, han seguit Riera es varen desenvolupar, entre d'altres, les funcionant els centres específics que ja venien accions següents encaminades a: fent-ho anteriorment. Aquests centres són: -escolarització: seguiment de l’absentisme, atenció als menjadors escolars... 136 - Servei d’Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS), de l’Ajuntament de Palma, ubicat a Can -promoció d’hàbits de salut i d’higiene: Pere Antoni i gestionat per INTRESS. El servei vacunacions infantils, seguiment de malalties dóna allotjament a persones que es troben sense infeccioses, informació per a l'atenció de drogode- sostre i ofereix serveis de promoció social i labo- pendències, higiene domiciliària, etc. ral, allotjament, informació i assessorament. El nombre d’acolliments ha estat de 1.389 al llarg de mengen al seu domicili, amb una mitjana total de l’any, si bé part de les persones poden haver-hi 319 persones ateses. El pressupost per a l’any ha residit dues vegades durant aquest període. estat de 41.883.380 pessetes. Aquest centre està finançat pel conjunt de recurA Palma ha anat funcionant també el centre sos del Pla de prestacions bàsiques. - Servei d’acollida temporal d’Hospital de "Ca l’Ardiaca", de l’Associació "Es Refugi", amb una Nit. Centre gestionat per l’Associació La Sapiència. atenció mitjana de 80 persones diàries que es tro- Recurs tipus alberg amb estades més llargues que baven sense sostre5. al SAPS. Ha atès 465 persones distintes al llarg de l’any 1998. Al municipi d’Inca, Càritas gestiona un - Servei residencial d’Hospital de Nit. Servei altre menjador social que l’any 1998 ha dispensat per a persones amb major grau de cronicitat en la un total de 51 dinars diaris. Els usuaris són perso- seva problemàtica, amb un total de 31 persones nes amb distintes característiques i problemàti- distintes ateses. El servei, gestionat per La ques (vells, discapacitats, famílies desestructura- Sapiència, s’ubica al mateix lloc que el d’acollida des…). temporal. - Centre "Can Palerm", per a persones amb A Eivissa, els recursos per a l’atenció a la alta cronicitat en la seva situació d’exclusió i malal- població en situació d’exclusió social o persones ties cròniques. Ha atès 23 persones durant el 1998. sense sostre són: El centre depèn també de l’Associació La Sapiència. - Menjador social de Càritas, amb 15 places Aquests tres serveis, que gestiona disponibles i ubicat al municipi d’Eivissa. 4 l’Associació de Marginats La Sapiència , es financen per conveni amb el Consell de Mallorca i la partici- - Programa d’incorporació social de transeünts i persones sense sostre de Càritas. pació econòmica del Govern balear i de - L’Ajuntament d’Eivissa compta amb un l’Ajuntament de Palma. Per a l’any 1998 el pressu- Centre post total d’aquests tres serveis ha estat de INTRESS, que ha donat servei a 300 persones a 115.377.815 pessetes. partir de 14 places disponibles. S’acullen persones Municipal d’Acollida, gestionat per sense sostre amb problemàtiques detectades d’im- Menjador social del Patronat Obrer, del qual migració econòmica, atur sense subsidi, desarrela- és titular el Govern balear. Aquest recurs dispensa ment social, alcoholisme, etc. Els recursos dispen- serveis de menjar i dutxa especialment, encara que sats pel centre, en estades màximes i en estades no exclusivament, a les persones residents als cen- mitjanes d’entre 15 i 30 dies, són entre d’altres: tres d’acollida o albergs. Ha tengut una mitjana de allotjament, alimentació, informació general i 88 usuaris diaris, més un col·lectiu de persones que laboral. 5 4 Memòria de l’Associació Marginats-La Sapiència. 5 Vegeu Mateu Martí (1999), Alimara 42. 137 A Menorca han funcionat dues cases d’acollida: Segurament, un dels fets que han contribuït en aquest nou enfocament són els programes - "St. Francesc d’Assís" a Maó, que depèn de i les iniciatives europees. Tot i que en farem Càritas. Ha atès un total de 105 persones, al llarg referència a distints apartats, s’han d’esmentar de l’any 1998, amb distinta problemàtica (dones aquí les accions relacionades amb les distintes ini- que han sofert maltractaments, alcohòlics, tran- ciatives-ocupació (Now, Youthstart i INTEGRA) i el seünts...). Ofereix serveis d’allotjament i menjador programa Urban. D’altra banda, les rendes mínimes per a 10 places, a més de derivar a altres recursos. o salaris socials són també, en bona part, impul- - Casa d’acollida de Ciutadella. Depèn de sores de noves experiències d’ocupació. l’Ajuntament amb gestió de Càritas. Ofereix servei d’allotjament per a 4 places. En el cas de Mallorca farem referència als programes que gestiona el Consell de Mallorca, 2.5. Els programes d’inserció sociolaboral l’Ajuntament de Palma i un breu esment a alguns programes d’entitats. L’any 1998 s’ha mantengut la línia de consolidació de recursos i de serveis per a la inserció laboral de la població desafavorida. S’ha comen- Mínima d’Inserció tat en altres apartats la importància d’aquests El Consell de Mallorca, a través del dispositius en un nou enfocament del treball Departament de Foment i Ocupació i en conveni social i de la implicació d’administracions que fins amb la Conselleria de Foment i Ocupació del fa uns anys no generaven actuacions envers Govern balear, va convocar el mes de febrer del col·lectius socialment desafavorits. 1998 subvencions econòmiques per a accions i Programa Aprenent de cuina "Fem camí" Treball domèstic, atenció a infància i gent gran Manteniment d’edificis i instal·lacions Aprenent de repuntador/a Neteja Motivació per a la inserció laboral Taller "Joana Barceló" Taller ocupacional "Vidauba" Taller ocupacional "Pis Petit" Taller "Verge de Lluc" Reciclatge i recuperació de residus Reciclatge i recuperació de residus Neteja industrial Servei d’Orientació Laboral (SOL) 138 - Programes d’inserció de la Renda Àmbit d’actuació Entitat gestora Palma Ateneu Alcari Palma Aula Cultural Palma INTRESS Inca i municipis propers INTRESS Palma i Marratxí INTRESS Palma i Manacor INTRESS Palma Càritas Manacor Càritas Palma Càritas Palma Càritas Sóller Deixalles Felanitx Deixalles Platja de Palma, Llucmajor, Campos IRES Tota l’illa de Mallorca CIM programes d’inserció de Renda Mínima d’Inserció jançant actuacions conjuntes d’urbanisme i habitat- per a l’any 1998. D’aquesta convocatòria es va ge, creació de recursos d’atenció social i projectes resoldre subvencionar 13 programes que han fun- d’inserció laboral. Les estratègies d’intervenció són: cionat un total de 8 mesos, amb un total de 443 la millora de les infraestructures i del medi ambient, participants a tallers, és a dir, sense incloure el l’impuls de noves activitats econòmiques, la promo- Servei d’Orientació Laboral. ció i la integració social i la promoció d’activitats formatives i educatives. Concretament, al final de Aquests programes, que es descriuen a con- l’any 1998 s’han posat en marxa 4 tallers: reparació tinuació, es financen entre el Govern balear, el de bicicletes, rehabilitació de façanes, neteja i ser- Consell de Mallorca i el Fons Social Europeu. veis a la comunitat (auxiliar de guarderia i de geria- En el marc d’aquesta convocatòria s’han iniciat els programes denominats de línia II, que com- tria). Es compta alhora amb una oficina d’informació i orientació laboral. porten la dotació de beques ocupacionals per a persones que són o han estat perceptores de la Renda Càritas Mallorca, a distints barris de Palma, Mínima. Els participants poden acudir a: Ajuntament organitza "Tallers de recerca de feina" que, amb una de Palma, Fundació Deixalles (Palma, Sóller i metodologia grupal, treballen la motivació i forma- Felanitx) i Ateneu Alcari. ció en la recerca de feina de persones amb dificultats d’inserció laboral. Igualment, organitza en el marc - Programes laborals de l’Ajuntament de Palma del projecte "La Mar de Dones" grups d’autoajuda per a la recuperació de l’autoestima i l’elaboració de pro- Des de l’Ajuntament de Palma i en el marc del projecte "Gaia Vida Nova" de Deixalles (Iniciativa cessos personals bàsics, amb dones derivades des dels serveis socials d’atenció primària. Comunitària Integra) s’han organitzat tallers de reciclatge de residus i de restauració urbanística. Alhora, En l’àmbit juvenil s’ha d’esmentar també el es compta amb un Gabinet d’Orientació i Projecte Mil·lenni de la Cooperativa Jovent, que Acompanyament Laboral dirigit a persones amb inclou diverses actuacions de formació professional capacitat per a la inserció en el mercat laboral. dintre de la Iniciativa Comunitària Youthstart. En el marc d’aquesta iniciativa s’han beneficiat durant el També es du a terme el Programa de Promoció 1998 més de 150 joves amb dificultats d’aprenentat- Laboral (PPL), destinat a l’orientació laboral, el dis- ge i socialment desafavorits, que han participat a seny d’itineraris d’inserció i a una borsa de treball. distints tallers (xapa i pintura, mecànica, pastisseria...), a més del Gabinet d’orientació laboral. S’ha de destacar, per la innovació que suposa donar resposta a una problemàtica social de forma Una altra iniciativa comunitària (Youthstart) integrada, la iniciativa URBAN-Es Temple, que impul- dirigida a població juvenil ha estat el Servei d’ocu- sa la regeneració de la zona des Temple de Palma pació juvenil de la Mancomunitat des Raiguer de (barris de sa Gerreria, la Calatrava i el Temple) mit- Mallorca. 139 La Fundació Deixalles, que té com a tasca tributives i no contributives- o a les prestacions de prioritària la reinserció social i laboral de persones l’INEM, regulades per l’Administració estatal, tot i que, desafavorides, manté un programa d’inserció laboral precisament per les baixes quanties que tenen la gran per a col·lectius socialment desafavorits amb seu a majoria, els perceptors poden ser considerats persones Palma, Sóller i Felanitx. L’activitat principal és la en situació de pobresa. recollida i reciclatge de residus sòlids a tot Mallorca. Actualment compta amb tallers de fusteria, electro- En l’àmbit de les prestacions no contributives domèstics, selecció de roba, selecció de llaunes i de caràcter local o autonòmic, un dels instruments ampolles, i aula d’educació ambiental. que ha de tenir la funció de garantia d’ingressos bàsics és la Renda Mínima d’Inserció, que a la nostra comu- Menorca nitat rep la denominació genèrica de Suport Transitori A Menorca, Càritas gestiona el Taller Mestral Comunitari i que adopta després a cada illa distintes dirigit a la inserció sociolaboral de persones d’entre 16 denominacions (Salari Social o Renda Mínima). i 50 anys, que són derivats des dels serveis socials d’atenció primària o específics, així com del Suport En el cas de Mallorca, la Renda Mínima Transitori Comunitari/Salari Social. Compta amb un d’Inserció ha donat cobertura a un total de 566 per- màxim de 30 places. Les activitats dels tallers són el ceptors6, amb un pressupost de 140.000.000 de pes- reciclatge i la reparació (roba, electrodomèstics, setes. Aproximadament, el 75% de perceptors residei- mobles). xen a Palma. Eivissa A Menorca7 s’han treballat 113 expedients de A Eivissa, Càritas compta amb uns tallers ocu- concessió de l’STC. Ha funcionat amb una dotació pacionals "Magatzem Càritas", dirigits a beneficiaris econòmica global de 21.566.763 pessetes, de les del Suport Transitori Comunitari/Salari Social. quals 16.500.000 corresponien al Govern balear i la resta al Consell de Menorca. 2.6. Les prestacions econòmiques A Eivissa s’han tramitat 97 expedients de STC, Les prestacions econòmiques es configuren amb una aportació de 16.500.000 pessetes del Govern com a instrument imprescindible en la lluita contra la balear i d’1.425.658 pessetes per part del Consell pobresa i l’exclusió social. La complementació d’in- Insular. gressos familiars i la garantia de recursos bàsics per a la subsistència han de ser objectiu de primer ordre en una política de benestar. L’Ajuntament de Palma compta amb un catàleg d’ajudes econòmiques que ens permet dimensionar el col·lectiu atès des dels serveis socials d’atenció No farem aquí referència a les pensions -con- primària dins l’any 1998: 6 Memòria de la RMI. Consell de Mallorca 1999. 7 La informació sobre Menorca i Eivissa ha estat facilitada per la Direcció General d’Acció Social del Govern balear. 5 140 - Ajudes no periòdiques que pretenen donar ments de menors o de les pensions no contribu- suport a persones i a famílies en greus situacions de tives, es disposa d’un important contingent d’a- dificultat com a part d’un procés d’intervenció i d’in- juts econòmics, de diversa categoria i finalitat, tegració social. Poden ser ajudes de pagament de llo- que repercuteixen en els ingressos de les famí- guer, despeses de la llar, aliments, etc. Per a l’any 1998 lies de les illes, però, tot i això, no tenim infor- s’han concedit aproximadament 400 ajudes. mació sobre l’encobriment o cobertura real del - Beques de menjador i guarderia per a infàn- conjunt d’ajuts. Una ordenació de mínims de les cia en risc. Aquest any, les famílies amb menors becats distintes tipologies d’ajudes i un registre homo- han estat 158, i el nombre d’infants d’aquestes famí- geni serien instruments bàsics per millorar l’e- lies 295. ficàcia i reorientar aquestes prestacions no tèc- - Beques d’inserció formativolaborals, que niques. es configuren com a prestacions periòdiques, amb una durada màxima de nou mesos, amb la finalitat de garantir un suport a necessitats 3. LES PERSPECTIVES I ELS REPTES DE FUTUR bàsiques mentre es participa d’activitats de promoció personal i laboral. S’han concedit 90 beques. Com s’ha pogut constatar a partir dels estudis efectuats i per les actuacions aquí - Altres ajudes destinades a les persones esmentades, la pobresa a les illes, tant per les velles, com per exemple el menjar a domicili que seves dimensions com per la complexitat en el l’Ajuntament concedeix generalment a persones seu plantejament, necessitarà en el futur proper soles que no sobrepassen ingressos iguals al noves formes d’intervenció, que al nostre enten- Salari Mínim Interprofessional, que ha arribat a dre i al marge d’una contextualització acurada, 170 famílies del municipi. s’han de basar en pocs però clars principis: De la mateixa manera, Càritas Mallorca al - Per lluitar contra totes les formes d’exclu- llarg de l’any ha facilitat ajudes econòmiques a sió no es fa necessari crear nous drets, sinó garan- prop de 2.000 persones, destinades a lloguers, tir l’aplicació dels drets existents per a totes les pròtesis i despeses mèdiques, pagament de persones i respondre amb eficàcia les situacions rebuts de llum, aigua, ajudes d’aliments, etc. d’urgència. Quant a beques d’inserció, destinades a persones - La integralitat de la problemàtica i, per que bé estan pendents de percebre la RMI o no tant, la implicació de totes les polítiques que con- poden obtenir-la, Càritas va gestionar una mitja- tribueixen al benestar social. na de 12 beques mensuals durant tot l’any 1998. - La coordinació interinstitucional tant en la disposició de mesures com en la contribució Com es pot observar, i apuntant que no econòmica. s’ha recollit informació de totes les corporacions - La concertació màxima possible amb la locals de les illes ni de les ajudes dels departa- iniciativa privada no lucrativa per tal que 141 col·labori amb noves iniciatives i arribi allà on els dispositius de l’Administració no abasten. Càritas. Memòria Tècnica de 1998. Palma: Càritas Diocesana de Mallorca, 1999. - La planificació efectiva de l’actuació mitjançant programes i projectes insulars, accions d’urgència i desenvolupament legislatiu. - La implicació de totes les administra- CCOO. Conferencia del consejo confederal de CCOO sobre migraciones. Madrid: Confederación Sindical, 1998. cions, especialment de les locals. - La generació d’alternatives d’economia social i d’iniciatives de desenvolupament local. - La coordinació de les distintes ajudes econòmiques: emergència social, RMI, menjador i CIM. Memòria tècnica de l’equip d’inserció d’immigrants. Palma: Servei d’Acció Social del Consell de Mallorca, 1999. escoleta infantil, etc., amb un doble objectiu: la homogeneïtzació en el sentit de garantir uns Departament de Foment i Ocupació. "Catàleg mínims per a qualsevol ciutadà de les illes, evi- d’accions i programes de formació i motivació per tar encobriments i, en conseqüència, comple- a la inserció laboral amb càrrec a la RMI, fins al 30 mentar les ajudes perquè tenguin efecte multi- de novembre de 1998". Palma: Departament de plicador. Foment i Ocupació del Consell de Mallorca, 1998. - El disseny d’un model de la inserció [Document mecanografiat.] sociolaboral propi de les illes, que inclogui accions de formació i d’inserció laboral. - Qualsevol actuació ha de partir de la Diversos autors. Extranjeros en el paraíso. Barcelona: Virus, 1994. implicació dels agents socials i dels sindicats. Diversos autors. "La pobreza en España hoy". REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DOCUMENTACIÓN SOCIAL, 96. 1994. Alenyà, Miquel. “La marginació social: la dife- EDIS. Las condiciones de vida de la población rencia no justifica la desigualtat” i “Viabilitat de pobre del Archipiélago Balear. Serie Pobreza 28. la lluita contra l’exclusió social i la pobresa”. Madrid: Fundación Foessa, 1998. A: 7 realitats socials. Illes Balears, 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 p. (Quaderns Solidaris; 3). p. 29-44 Estrades, T; Colom, A. "La gestió de les beques de guarderia i menjador a l’Ajuntament de Palma". ALIMARA 42, desembre 1998. p. 81-92. Alenyà, Miquel. Processos actius de marginació social a les Balears. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 24 de novembre de 1999. [Informe.] 142 Gabinet d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra. "Viabilitat de la lluita contra l’exclusió social i la pobresa a les Balears". Punt de Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Comunicació. Palma: Sa Nostra, 30 de setembre "Indicadores de la inmigración y el asilo en del 1998. España". Núm. 3, novembre 1998. GREC. "Fitxes de recursos a la presó de Palma". Palma: GREC, 1999. [Document mecanografiat.] Payeras, Jaume. "Iniciativa Urban. Proposta d’intervenció a la zona ‘Temple’ de Palma". ALIMA40, desembre 1997. p. 37-44. Martínez Veiga, U. La integración social de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Trotta, 1997. Mateu Martí, J. "Reflexions sobre els marginats marginals". ALIMARA 42, 1999. p. 123-129. Redondo, S. Evaluar e intervenir en las prisiones. Barcelona: PPU, 1994. Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Palma. Catàleg de Prestacions i Serveis d’Acció Social. Palma: Ajuntament de Palma, 1998. Metges del Món. "Memòria tècnica programa d’atenció sociosanitària per a immigrants de Sapiència, La. "Memòria tècnica dels centres l’any 1998". Palma: Metges del Món a les d’atenció a l’exclusió social de l’any 1998". Palma: Balears, 1999. Associació de Marginats La Sapiència, 1999. Ministerio de Asuntos Sociales. Programa para UGT. "Memòria tècnica centre guia per a immi- el desarrollo del pueblo gitano. Madrid: MAS, grants a Balears de l’any 1998". Palma: Unió 1996. General de Treballadors, 1999. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Anuario de Migraciones 1997. Madrid: Dirección General de Ordenación de las Migraciones, 1998. 143