Grup de Treball
Informe d’inserció social i laboral
Informe
Autoria
Oscar Planells
Estudiant de Grau de Sociologia
Lídia Daza
Professora associada del departament de Sociologia de la
Facultat d’Economia i Empresa
Daniela Rojas
Estudiant de doctorat del programa Educació i Societat
Edició
Observatori de l’Estudiant
Data d’edició
Novembre, 2019
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Juan Llanes
Professor lector del departament de Mètodes d’Investigació i
Diagnòstic en Educació de la Facultat d’Educació
Informe d´Inserció Social i Laboral
Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons Reconeixement No Comercial
No Comercial-Compartir Igual 4.0 Internacional.
Índex
Introducció
Aspectes metodològics
1. Població i mostra
2. Procediment
Situació laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
El procés de trobar feina per als graduats ocupats
1. Via d’inserció
Qualitat de la inserció
1. Adequació laboral segons requeriment i funcions en el lloc de treball
2. Formació rebuda per al desenvolupament de la feina
3. Satisfacció amb la feina
Satisfacció amb la carrera cursada i la Universitat de Barcelona
1. Satisfacció amb la carrera
2. Satisfacció amb la universitat
Informe d´Inserció Social i Laboral
Consideracions finals
Observatori de l’Estudiant
3
I. Introducció
El següent informe dóna continuïtat al document “Informe d’Inserció Social i Laboral
dels graduats a la Universitat de Barcelona durant el curs 2010-2011 (publicat en 2014)”, on, a
partir de diferents fonts de dades secundàries –en aquest cas ECOVIPEU i AQU-, es va realitzar
una anàlisi descriptiva de la situació laboral dels graduats universitaris del període esmentat.
Aquell era un primer informe del grup de treball d’Inserció Social i Laboral de l’Observatori de
l’Estudiant de la Universitat de Barcelona.
Enguany, donant continuïtat a aquella línia de treball, es presenta un segon informe que
en el cas de la Universitat de Barcelona. D’altra banda, el pas del temps ens permet introduir
una perspectiva comparada en disposar de les mateixes dades en diferents moments del
temps. Aquest informe es centra únicament en les dades de l’enquesta de l’AQU 1. La
perspectiva del temps ens permet analitzar les conseqüències de la crisi econòmica al país, així
com conèixer els impactes derivats dels canvis introduïts per la reforma educativa del Pla
Bolonya. Així doncs, ens centrarem en totes les qüestions relatives a la transició de la
universitat al mercat laboral, des de les competències i coneixements adquirits a la universitat
que han acabat essent més útils per a l’obtenció d’una feina, fins a la satisfacció dels
estudiants amb aquesta, o l’anàlisi més detallada de la situació dels estudiants aturats.
II. Aspectes metodològics
Població i mostra
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
recull noves dades d’inserció per conèixer millor la situació actual dels graduats universitaris
En aquest informe s’ha treballat amb les dades secundàries facilitades per l’AQU
2017. Per tant la població objecte d’estudi és el col·lectiu de persones graduades en el sistema
universitari català, i la mostra es correspon als graduats tres anys després d’haver obtingut el
títol de grau. En el cas de l’informe que ens ocupa, ens centrem concretament en els graduats
que han obtingut el títol per la Universitat de Barcelona. Doncs un dels objectius de
l’Observatori de l’Estudiant és conèixer de prop la realitat dels estudiants que passen per les
seves aules un cop han finalitzat els estudis.
1
Aquest informe s’ha realitzat gràcies a les dades cedides per AQU.
Observatori de l’Estudiant
4
Informe d´Inserció Social i Laboral
referides a l’Enquesta d’Inserció als Graduats del Sistema Universitari Català, per al 2014 i el
Taula 1. Resum de la mostra de les edicions de 2014 i 2017
Universitat
de Barcelona
2014
2017
Per àmbit d'estudis
(n)
4446
3972
Humanitats
Socials
Experimentals
603
2486
422
639
2052
406
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Salut
Tècniques
854
812
81
63
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 1. Composició de la mostra de 2014 per àmbit d’estudis
Informe d´Inserció Social i Laboral
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Observatori de l’Estudiant
5
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Així doncs, pel que fa a les dades més recents, l’àmbit d’estudis amb el major nombre de
graduats o graduades és el de les ciències socials, amb un 51,7% (tot i que amb una notable
disminució respecte a l’edició de 2014, on representaven un 55,9%), seguit per les ciències de
la salut (20,5%) i les humanitats (16,1%). Les ciències experimentals suposen un 10,2% dels
graduats i graduades, i finalment, els estudis de l’àmbit tècnic suposen un escàs 1,6% a la UB 2.
Pel que fa a l’edat dels enquestats, a l’edició del 2014 l’edat mitja dels enquestats era de
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 2. Composició de la mostra de 2017 per àmbit d’estudis
30 anys, amb la mediana situada als 28 anys. Tres anys més endavant, a l’edició del 2017,
produir un lleu canvi cap a una població estudiantil més jove.
2
Això es deu a la escassa oferta acadèmica de la UB en aquest àmbit, que es concentra en canvi en la
UPC.
Observatori de l’Estudiant
6
Informe d´Inserció Social i Laboral
l’edat mitja era de 29,7, per una mediana de 27 anys. Així, podem apreciar doncs com es va
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Pel que fa al sexe, podem apreciar com una àmplia majoria dels enquestats, en ambdues
edicions, eren dones. En l’edició del 2014, aquestes constituïen un 68,7%, per un 64,% al 2017.
Aquesta àmplia majoria es deu a grans trets a dos motius: primer, a que en línies generals les
dones als països desenvolupats van més a la universitat (sobretot a nivell de grau, després el
seu pes relatiu va baixant) que els homes; segon, a que en el cas de la UB, l’àmbit d’estudis de
carreres tècniques com ara l’enginyeria té una oferta molt escassa, ja que aquesta es
concentra, com s’ha comentat anteriorment, a la UPC. Així, aquest últim factor explica perquè
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 3: Composició de la mostra de 2014 i 2017 per sexe
les dones constitueixen una porció tan gran de la població estudiantil de la UB. En el següent
Informe d´Inserció Social i Laboral
gràfic es pot apreciar la distribució per sexes segons àmbit d’estudis.
Observatori de l’Estudiant
7
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Procediment
El present informe es centra en actualitzar les dades especialment analitzant els
graduats enquestats a l’edició del 2017. Tanmateix, sovint es fa una comparativa al llarg de les
diferents edicions per poder interpretar la tendència de les dades laborals. Així com també
quan es fa referència a la valoració de la formació universitària des del punt de vista de la
inserció i el seu ajust al mercat laboral, es compara amb les dades del 2014, per contrastar
l’abans i el després de la Reforma de Bolonya.
En totes les anàlisis es fa una descripció segmentada pels 5 grans àmbits d’estudi:
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 4: Distribució per sexe de cada àmbit d’estudis (2017)
humanitats, ciències socials, ciències de la salut, experimentals i tècniques 3. Tanmateix, dins
perfil d’estudiants. Per aquest motiu, quan els resultats dins de cara àmbit han evidenciat
diferències rellevants, s’han fet les anàlisis per sub-àmbits.
S’ha realitzat una anàlisi quantitativa de les dades, emprant anàlisis univariades i
bivariades, mitjançant el paquet estadístic SPSS.
3
La Universitat de Barcelona oferta un número molt limitat d’estudis en l’àmbit tècnic. Aquests es
concentren en altres universitats. Per aquest motiu el nombre d’efectius en aquest àmbit són molt
baixos i en ocasions s’han eliminat per ser insignificants.
Observatori de l’Estudiant
8
Informe d´Inserció Social i Laboral
d’aquests grups, sabem que conviuen estudis molt diferents tant a nivell de continguts com de
III. Situació laboral
Per començar a tractar la qüestió de la inserció laboral dels alumnes de la UB,
començarem amb una panoràmica de la situació a l’hora de fer l’enquesta del 2017, per
després passar a avaluar algunes qüestiones relatives a l’evolució de les dades des de la
primera edició de l’enquesta, al 2001 (posant especial èmfasi en els efectes de la crisi en la
ocupació).
Universitat de
Barcelona
(n)
Humanitats
Socials
Experimentals
Salut
Tècniques
Total
639
2052
406
812
63
3972
Situació laboral actual
Aturat amb
Ocupat
experiència
(f)
%
(f)
%
507
79,34%
124
19,41%
1838
89,57%
193
9,41%
343
84,48%
58
14,29%
724
89,16%
80
9,85%
59
93,65%
4
6,35%
3471
87,40%
459
11,60%
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Aturat sense
experiència
(f)
%
7
1,10%
21
1,02%
5
1,23%
8
0,99%
0
0,00%
41
1,10%
Com s’aprecia en aquesta taula, les dades d’ocupació 4 varien bastant segons àmbit
d’estudis; l’àmbit millor situat és el de les titulacions tècniques, seguit pels de ciències socials i
ciències de salut (ambdós amb un nivell d’ocupació d’un 89%), les ciències experimentals
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Taula 2. Estudiants segons situació laboral actual i àmbit d’estudis (2017)
(84%) i, finalment, les titulacions de l’àmbit de les humanitats, amb un 79%. Més enllà de
l’àmbit d’estudis específic, les dades generals indiquen que el 87% d’estudiants tenien feina a
moment anterior, i un 1,1% marginal que encara no havia tingut cap feina. Aquesta és una
dada molt positiva, tenint en compte els nivells d’atur del país (i, sobretot, d’atur juvenil). A
més, i tal i com es pot comprovar en la taula, les dades sobre ‘’aturats sense experiència’’ són
bastant homogènies entre les diferents titulacions.
4
És important remarcar que dintre d’aquestes dades no s’inclouen els estudiants inactius, és a dir,
aquells que, per la raó que sigui, ni treballaven ni buscaven feina al moment de fer l’enquesta. Farem
cinc cèntims sobre aquests més endavant.
Observatori de l’Estudiant
9
Informe d´Inserció Social i Laboral
l’hora de fer l’enquesta, per un 11,6% que no en tenien, però sí que n’havien tingut en algun
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 5: Estudiants segons situació laboral actual i àmbit d’estudis (2017)
Informe d´Inserció Social i Laboral
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Observatori de l’Estudiant
10
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 6: Estudiants segons situació laboral i sub-àmbit d’estudis (2017)
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
d’estudiants de la mostra estaven en aquesta situació a l’hora de respondre l’enquesta de
l’AQU. Dins d’aquests, un 58,9% declara que no busca feina perquè continua estudiant o
perquè està preparant oposicions, un 9,7% per qüestions de maternitat o de cura de la llar, i
un 31,3% per altres motius. D’entre aquests que apunten a ‘’altres motius’’, destaquen com a
recurrents els casos d’estudiants que ja estan jubilats, els d’estudiants que es dediquen a
viatjar i/o a fer voluntariat i els d’estudiants que ja tenen una feina acordada però que encara
no han començat.
Observatori de l’Estudiant
11
Informe d´Inserció Social i Laboral
Pel que fa a les persones inactives, és a dir, aquelles que no busquen feina, un 4,9% del total
Però també és important, més enllà de mostrar les dades de l’última edició, mostrar
breument l’evolució del nivell d’ocupació durant els últims anys, sobretot per mesurar els
efectes de la crisi. Aquesta evolució es pot apreciar al Gràfic 7.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Com es pot apreciar, la crisi va tenir un clar impacte en el nivell d’ocupació dels
estudiants de la UB. De fet, el 2008 va ser justament l’edició en que es va assolir el màxim
d’ocupació entre els titulats de la UB, un 91,8%, però a partir d’aquesta edició el número va
baixar tant al 2011 com al 2014, on el nivell d’ocupació es situava al 83,1%, i el nivell d’aturats
sense cap mena d’experiència laboral també creixia fins al 3,4%. L’edició de 2017 reflexa una
tendència a millorar, augmentant l’ocupació quatre punts respecte a la del 2014, i amb una
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 7: Evolució general de la situació laboral dels graduats (2001-2017)
notable millora pel que fa a aturats sense experiència (de fet, l’1,1% assolit al 2017 en aquest
En tot cas, és rellevant remarcar que, tot i l’evident impacte de la crisi, la situació laboral
dels estudiants de la UB va seguir sent substancialment millor que la de la població en general,
tenint en compte els alts nivells d’atur i d’atur de llarga durada que es van assolir a Catalunya
als pitjors anys de la crisi [24,4% el any 2014 per persones universitàries i 23,7 el any 2017. En
relació a la població general de l’entorn amb estudis bàsics per el període esmentat seria
38,3% i 35,3% consecutivament]5. Això demostra la capacitat de la universitat d’augmentar la
5
Dades de l’Institut Nacional d’Estadístiques
http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254735976594
Observatori de l’Estudiant
12
Informe d´Inserció Social i Laboral
punt és el nivell més baix de tota la sèrie).
empleabilitat de les persones que hi estudien, tenint aquestes dades d’ocupació notablement
millors.
A continuació, deixem enrere la panoràmica general de la situació laboral per centrarnos en canvi en les dades específiques de cada àmbit d’estudis.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Una atenció especial requereix dedicar al període comprés entre l’enquesta realitzada al
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 8: Evolució de l’ocupació laboral segons àmbit d’estudis (2001-2017)
2008 i la realitzada al 2017. Ja que en aquest interval de temps es produeixen transformacions
importants; tant en el mercat laboral on es veuen agreujades les condicions de treball dels
Informe d´Inserció Social i Laboral
graduats per la crisi econòmica que s’inicia al 2008; com en el sistema universitari, fent-se
efectiva la Reforma de Bolonya i la implantació de l’aprenentatge per competències.
Observatori de l’Estudiant
13
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
En aquest gràfic podem apreciar el diferent impacte que ha tingut la crisi entre els antics
titulats segons el seu àmbit d’estudis. Per fer-ho, agafem el nivell d’ocupació de cada àmbit al
2008 com a referència (d’aquí que, indiferentment del nivell d’ocupació específic de cada
àmbit al 2008, es mostri al gràfic com a un 100%), i calculem el nivell d’ocupació de cada any
posterior respecte a aquest any. Com es pot apreciar a aquest gràfic, cap dels àmbits havia
recuperat al 2017 els nivells d’ocupació del 2008, tot i que els estudiants de carreres tècniques
n’estaven molt a prop (99%) i, en termes generals, els diferents àmbits havien superat ja el
llindar del 90%. La caiguda més forta, com es pot apreciar, es va donar en l’àmbit de les
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 9: Recuperació dels nivells d’ocupació de 2008 per àmbit d’estudis (2008-2017)
humanitats, en el que al 2014 es va arribar a perdre una cinquena part del nivell d’ocupació del
Cal fixar-se ara, concretament, en la situació dels estudiants que estaven a l’atur al 2017.
Primer mostrarem algunes dades sobre el temps que fa que busquen feina (és a dir, la duració
de la situació d’atur), per després passar a la qüestió de per quins motius no troben feina i, per
últim, a quins són els seus principals mitjans per buscar feina.
Observatori de l’Estudiant
14
Informe d´Inserció Social i Laboral
2008.
Taula 3: Temps que fa que busquen feina les persones aturades (2017) 6
Menys de sis
mesos
% dels
(f)
aturats
51
63,75%
Entre sis
mesos i un any
% dels
(f)
aturats
16
20,00%
Entre un i dos
anys
% dels
(f)
aturats
4
5,00%
Més de dos
anys
% dels
(f)
aturats
10
12,50%
Socials
100
68,49%
21
14,38%
7
4,79%
18
12,33%
Experimentals
24
75,00%
3
9,38%
3
9,38%
3
9,38%
Salut
33
76,74%
7
16,28%
2
4,65%
1
2,33%
Universitat de
Barcelona
Humanitats
D’entre els estudiants que estaven a l’atur a l’hora de fer l’enquesta, els mitjans més
utilitzats per trobar feina són internet (90%), els contactes personals o familiars (49%), la
iniciativa personal (entregar CV, etc.) (43%) i el Servei d’Ocupació de Catalunya (32%).
Pel que fa als motius pels quals, segons els propis alumnes en situació d’atur, no troben
feina, les respostes més comunes són la manca de pràctica professional, el desig de tenir una
feina que sigui del gust de l’estudiant i el desig de tenir un nivell retributiu adequat. En una
escala del 1 al 10, en que 10 significa molt important i 1 gens important, el pes mitjà
d’aquestes raons entre els estudiants en situació d’atur preguntats han sigut de 6,52, 6,32 i
5,88, respectivament. Després d’aquests tres, trobem factors com ara la manca de
coneixement del mercat laboral (4,91), la manca de formació (4,66) o la manca d’idiomes
(4,49).
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
En tot cas, hi ha diferències sensibles entre els diferents àmbits d’estudis pel que fa als
6
Hem optat per excloure d’aquesta les dades relatives a l’àmbit d’estudis tècniques ja que, donat el baix
número d’estudiants d’aquest camp a la UB i l’alt nivell d’ocupació d’aquests, el número d’estudiants
aturats és inapreciable i estadísticament insignificant.
Observatori de l’Estudiant
15
Informe d´Inserció Social i Laboral
motius apuntats per estar aturat. El següent gràfic ofereix una comparació.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Mentre que qüestions com ara el nivell retributiu o l’oportunitat dels estudiants
d’accedir a llocs de treball que els hi agradin és quelcom que en certa manera queda fora de
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 10: Valoració mitjana dels motius pels quals no troben feina segons àmbit d’estudis 7
(2017)
l’àmbit d’actuació de la universitat, sí que cal assenyalar la manca de pràctica professional com
7
De nou, no s’incorpora l’àmbit de titulacions tècniques donat que el número de casos d’aturats al 2017
(3) és tant petit que les dades no tindrien cap rellevància estadística.
Observatori de l’Estudiant
16
Informe d´Inserció Social i Laboral
a factor molt important, especialment entre els estudiants de graus experimentals.
IV. El procés de trobar feina per als graduats ocupats
Entrem ara en la qüestió del temps que van trigar els estudiants ocupats en trobar feina
un cop s’han graduat. Així, en aquesta secció farem un repàs general de quines són les
característiques d’aquest procés en termes de duració del procés, mitjans, etc.
Comencem doncs per la primera qüestió: quant temps triguen els alumnes per a trobar
la seva primera feina? El següent gràfic ens donarà una idea amb dades desagregades segons
àmbit d’estudis.
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 11: Temps dedicat a trobar la primera feina (2017)
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Com ja hem vist en altres indicadors, les dades varien notablement entre els diferents
àmbits d’estudis. S’observa que els estudis on trobem una inserció laboral més ràpida són els
d’integració laboral en un mes o menys, respectivament), mentre que les àmbits de
humanitats i ciències experimentals mostren una inserció més lenta, amb un 57,9% i 51,3%
d’estudiants trobant feina en un mes o menys, i un 14,4% i 16,3% d’estudiants que triguen més
d’un any en trobar feina (mentre que els estudiants de la resta d’àmbits oscil·len entre el 3,2%
i el 7,9% en aquest àmbit).
Observatori de l’Estudiant
17
Informe d´Inserció Social i Laboral
de ciències socials, ciències de la salut i les carreres tècniques (amb un 64,3%, 64,1% i 66,7%
Tenir feina abans d’acabar la carrera pot ser bé un símptoma de rapidesa d’entrar al
mercat laboral realitzant tasques pròpies de la titulació o universitàries, o bé una estratègia
per la qual els estudiants busquen maneres de pagar-se els estudis amb feines no relacionades
amb aquests. Seria doncs interessant analitzar la relació entre la rapidesa de la integració al
mercat laboral i la naturalesa de les tasques dutes a terme (pròpies, universitàries o no
universitàries), però tal mena d’anàlisi queda fora de l’abast d’aquest informe.
Via d’inserció
Passem ara a la qüestió dels mitjans més comuns per trobar feina. Com es pot apreciar a
la següent taula, els tres mitjans més comuns són els contactes (41,5%), internet (18,8%) i les
trobar feina d’un 4,8% d’estudiants, i les borses de treball no universitàries ho van ser per a un
4,3%. Dins de la categoria ‘’altres’’ podem trobar mitjans com ara les ETT’s (un 2,7% del total),
els anuncis de premsa (2,4%), les oposicions o concursos públics (2,3%), la creació d’una
empresa o despatx propi (1,5%), l’ús del Servei d’Ocupació de Catalunya o de l’INEM (1,2%),
etc.
Taula 4: Vies d’accés a la primera feina més comuns (2017)
1.
Universitat de
Via d'accés a la primera feina
Barcelona
(n)
Contactes Borses de treball Pràctiques Serveis de la
(no universitària)
d'estudi
universitat
Humanitats
632
51,7%
2,2%
4,5%
1,8%
39,2%
4,3%
9,7%
38,8%
5,0%
12,0%
41,1%
5,7%
15,9%
35,9%
1,6%
7,8%
41,5%
4,3%
10,4%
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
6,1%
6,5%
3,4%
1,6%
4,8%
Altres
17,7%
22,2%
20,0%
22,3%
13,3%
39,1%
18,8%
20,7%
15,5%
20,5%
14,1%
20,3%
Informe d´Inserció Social i Laboral
Socials
2031
Experimentals 400
Salut
805
Tècniques
63
Total
3931
Internet
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
pràctiques d’estudi (10,4%). Els serveis d’inserció laboral de la universitat van ser la via per
Observatori de l’Estudiant
18
En tot cas, aquestes dades mostren diferències notables entre els àmbits d’estudis. Així,
per exemple, l’ús de contactes personals per a trobar la primera feina és molt més freqüent
entre els estudiants d’humanitats (51,7%) que entre la resta d’estudiants (entre el 35,9% i el
41,1%), i l’ús d’internet destaca entre els estudiants de titulacions tècniques (39,1%), essent
casi tres cops més comú que entre els estudiants de ciències de la salut (13,3%), per exemple.
Pel que fa a les vies d’accés relacionades amb la universitat (‘’Pràctiques d’estudi’’ i ‘’Serveis de
la universitat’’), podem apreciar que també tenen un pes diferent segons l’àmbit d’estudi. Així,
trobem que són mitjans molt comuns per als estudiants de salut (19,3%, sumant ambdós
mitjans), d’experimentals (18,5%) o de ciències socials (15,8%), però en canvi no
aconsegueixen ser tant importants per als estudiants de titulacions tècniques (9,4%) o, encara
Ara passem en canvi a fixar-nos en l’evolució d’aquests mitjans d’accés al mercat laboral
per al total d’estudiants de la UB enquestats per l’AQU.
Taula 5: Evolució d’algunes de les vies d’accés més rellevants (2001-2017)
Universitat
de Barcelona
Vies d'accés a la primera feina
Contacte
s
Anuncis
de
premsa
Pràctique
s d’estudis
Serveis de la
universitat
Interne
t
17,9%
Borses de
treball (no
universitàries
)
-
2001
42,0%
3,2%
7,6%
1,4%
2005
33,3%
9,7%
-
11,3%
8,8%
6,3%
2008
34,8%
9,2%
-
10,1%
6,8%
14,5%
2011
30,7%
3,7%
10,5%
10,2%
6,2%
19,1%
2014
2017
36,8%
41,5%
2,2%
2,4%
6,3%
4,3%
11,7%
10,4%
5,6%
4,8%
17,0%
18,8%
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
menys, d’humanitats (6,2%).
el segon mitjà més utilitzat (i, avui en dia, és pràcticament irrellevant), per l’Internet, que a
partir del 2008 es va perfilar com a segona via més comuna per accedir a la primera feina. Pel
que fa als contactes personals, tal mitjà per trobar feina va patir una notable davallada de
2001 a 2011, però ha tornat a créixer en importància d’ençà. Pel que fa als serveis de la
universitat (que inclou mitjans com la borsa de treball pròpia, l’observatori, etc.), aquests han
patit una lleu però constant davallada des del 2005, passant d’un 8,8% a un 4,8%, i les
pràctiques d’estudis s’han mantingut estables, al voltant d’un 10-11%, des del mateix any.
Observatori de l’Estudiant
19
Informe d´Inserció Social i Laboral
Quelcom notori és el reemplaçament dels anuncis de premsa, que al 2001 encara eren
V. Qualitat de la inserció
En aquesta secció, deixarem enrere la qüestió de la primera feina del graduat per
reflectir en canvi algunes dades de les feines que tenien els estudiants a l’hora de respondre a
l’enquesta, així com les condicions laborals d’aquestes. Aquí volem, doncs, tractar la qüestió de
la qualitat de la inserció, en termes d’adequació de les tasques de la feina amb els estudis
realitzats i satisfacció subjectiva dels estudiants amb aquesta.
1.
Adequació laboral segons requeriment i funcions en el lloc de treball
graduats a la UB troben una feina amb una adequació laboral òptima, és a dir, tenen una feina
en que desenvolupen funcions pròpies de la seva titulació específica. Pel que fa a les funcions
pròpies de l’àmbit universitari (és a dir, tasques que requereixen formació universitària, però
que no són específiques de la titulació de l’alumne), un 10% dels graduats cauen en aquesta
categoria. Això significa que un total d’un 77% dels estudiants troben feines que requereixen
formació universitària, ja sigui formació de la seva titulació específica o no. El 23% restant,
d’altra banda, al moment de passar l’enquesta treballaven en feines que no requerien, a la
pràctica, d’una formació universitària.
Informe d´Inserció Social i Laboral
Gràfic 12: Adequació de la feina a la formació rebuda (2017)
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Observatori de l’Estudiant
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Tal i com mostren els resultats de l’enquesta de l’AQU de l’any 2017, el 67% dels
20
Ara bé, en l'anàlisi detallada atès l'àmbit d'estudi s'observa la variabilitat de la mostra en
el moment d'accedir al treball. Filosofia i Història i Art i Disseny són els que majorment
exerceixen funcioni no universitàries, en contraposició trobem TIC i Medicina i Biomèdiques.
Informe d´Inserció Social i Laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 13: Funcions exercides a la feina segons sub-àmbit d’estudis (2017)
Observatori de l’Estudiant
21
Una altra manera de plantejar la qüestió és examinar quina era la formació que li
requerien l’estudiant per tal d’accedir a la feina desenvolupada en el moment de l’enquesta.
Així, podem trobar dades molt diferents, com es pot observar en els pròxims gràfics, segons
l’àmbit d’estudis.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Més diferències es donen si mirem dins de cada àmbit. Tal i com ens mostra el Gràfic 13,
camps com Filosofia i Història, així com Arts i Disseny, són els sub-àmbits en els que menys
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 14: Nivell de formació requerida per accedir a la feina actual (2017)
estudiants (sobre un 20%) se li van exigir formació en aquella titulació específica a la seva
d’un 87% d’estudiants de medicina i ciències biomèdiques se’ls hi exigia la seva titulació
específica per accedir a la seva feina.
Observatori de l’Estudiant
22
Informe d´Inserció Social i Laboral
feina, i a més d’un 50% no se li exigia cap mena de titulació universitària. D’altra banda, a més
En tot cas, a vegades, es demana certa formació per accedir a una oferta de treball però,
a la pràctica, no s’exerceixen les funcions pròpies de tal formació. Així, podem complementar
la informació tenint en compte tal aspecte. Els resultats són els següents:
Observatori de l’Estudiant
23
Informe d´Inserció Social i Laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 15: Formació exigida segons sub-àmbit d’estudis (2017)
Taula 6: Nivell de formació requerida per accedir a la feina actual i nivell de formació requerida
a la pràctica per exercir les tasques de la feina (2017)
Universitat
de Barcelona
(n)
No
requereix
formació
exigida
Requereix
formació
exigida
Titulació universitària
Cap titulació
No
Requereix
No
Requereix
requereix
formació
requereix
formació
universitària
universitària
formació
formació
universitària
universitària
Humanitats
639
4,4%
23,9%
11%
8,2%
30,1%
22,4%
Socials
2052
3,8%
51,1%
6,9%
9,7%
11,9%
16,7%
Experimentals
406
7%
52,2%
8,3%
5,9%
15,6%
11,1%
Salut
812
2,6%
69,8%
5,8%
6,3%
7,4%
8,1%
Tècniques
63
6,4%
65,1%
3%
6,5%
6%
13%
Total
3972
4,1%
50,9%
7,5%
8,2%
14,1%
15,3%
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
En definitiva, i com es pot apreciar, l’anàlisi bivariat de les variables ‘’Titulació
específica’’ i ‘’Funcions pròpies’’, ens indica el nivell d’adequació laboral entre formació i
ocupació. Les dades són positives, ja que es produeix ajust en més d’un 50% dels graduats en
totes les àrees de coneixement excepte per als estudiants d’humanitats. Es dóna una
variabilitat d’entre el 51,1% de ciències socials el 69,8% dels estudis de l’àmbit de ciències de
la salut. Per altra banda, la combinació ‘’Cap titulació’’ i ‘’No requereix formació universitària’’,
que reflexa el menor grau d’adequació laboral, és especialment alt entre els estudiants
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Titulació específica
d’humanitats: un 30,1%, seguit pels estudiants de ciències experimentals, amb un 15,6%, i pels
algunes que són de gran interès. Així, és rellevant observar que, mentre que molts estudiants
de ciències socials i humanitats acaben treballant en feines on no se’ls hi requeria formalment
una titulació universitària (un 28,5% i un 52,5%, respectivament), una gran part d’aquests
acaben, en realitat, realitzant funcions que requereixen de formació universitària (en tal
situació es troben un 22,4% dels graduats en humanitats i un 16,7% dels de ciències socials: no
se’ls hi requereix formalment cap titulació, però a la pràctica realitzen funcions que
requereixen formació universitària).
Observatori de l’Estudiant
24
Informe d´Inserció Social i Laboral
estudiants de ciències socials, amb un 11,9%. Pel que fa a la resta de combinacions, hi ha
2. Satisfacció amb la feina
Un cop revisades les dades relatives al nivell d’adequació laboral, també és important
posar en valor dades relatives a la valoració més subjectiva dels graduats envers les seves
feines, tenint en compte la valoració que fan de cinc factors diferents: el contingut de la feina,
les perspectives de millora en aquesta, el nivell de retribució, la utilitat dels coneixements
obtinguts i la satisfacció general amb el lloc de treball 8.
Universitat
de Barcelona
(n)
Media
Satisfacció
amb el
contingut de
la feina
3326
8,01
Satisfacció
Satisfacció
Satisfacció
amb les
amb el nivell amb la utilitat
perspectives de retribució
dels
de millora
coneixements
3287
3304
3325
6,55
6,25
5,69
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Satisfacció
general amb
la feina on
treballes
3439
7,72
Com es pot apreciar, l’ítem amb una valoració mitja més alta és la satisfacció amb el
contingut de la feina (8,01), seguit de prop per la satisfacció general amb la feina (7,72). En
tercer i quart lloc, tot i que molt igualats, estan la satisfacció amb les perspectives de millora
(6,55) i amb el nivell de retribució (6,25). Per últim, amb la valoració mitjana més baixa, està la
satisfacció amb la utilitat dels coneixements, valorada amb un 5,69.
En tot cas, també és important fer una ullada a les diferències existents en aquesta
qüestió entre els diferents àmbits d’estudis. Així, segmentant les dades segons aquesta
variable, ens trobem que pel que fa als ítems ‘’Satisfacció amb el contingut de la feina’’ i
‘’Satisfacció general’’, les dades són força homogènies entre els diferents àmbits, tot i que la
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Taula 7: Satisfacció amb la feina del treballadors (2017)
mitjana és una mica més baixa entre els estudiants d’humanitats. Pel que fa a les perspectives
lloc, els titulats en l’àmbit d’estudis tècnics, en segon lloc, puntuant una mica més baix, els de
ciències socials, ciències de la salut i ciències experimentals i, en tercer i últim lloc, els
estudiants d’humanitats. Per últim, pel que fa a l’ítem ‘’Utilitat dels coneixements’’,
segurament el de més importància per a estudiar la relació entre la universitat i la inserció
laboral, és sense dubte l’ítem amb una major variància entre els diferents àmbits d’estudi. Així,
ens trobem una valoració mitjana més alta entre els estudiants de ciències tècniques i de la
8
A l’enquesta original, els estudiants valoraven aquests ítems en una escala del 1 al 7; en aquest
informe, per a facilitar la comprensió de les dades, hem adaptat la escala per a que sigui del 1 al 10.
Observatori de l’Estudiant
25
Informe d´Inserció Social i Laboral
de millora i al nivell de retribució, ens trobem amb una dinàmica molt semblant: en primer
salut (6,42 i 6,63), seguits pels estudiants de ciències socials i ciències experimentals (5,63 i
5,66), i, per últim, els estudiants d’humanitats, que valoren de mitjana aquest ítem amb un
4,47.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
3. Formació rebuda per al desenvolupament de la feina
A continuació, passarem a tractar les dades disponibles a la nova enquesta de l’AQU del
2017 respecte a la valoració que fan els estudiants graduats de la formació rebuda, sobretot
tenint en compte la qüestió de l’adequació competencial a la feina (és a dir, si les
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 16: Satisfacció amb diferents aspectes de la feina, segons àmbit d’estudis (2017)
competències apreses a la universitat són útils després a la feina).
formació teòrica i pràctica que han rebut. La valoració mitjana de la primera, tenint en compte
a tots els estudiants, va ser d’un 6,66 9, i la de la formació pràctica, un 5,11. Així doncs, aquesta
mitjana general ja ens revela una cosa: en línies generals, la valoració que es fa de la formació
teòrica rebuda a la universitat és més alta que la formació pràctica. Passem ara però a fer una
ullada a les diferències entre àmbits d’estudi.
9
A l’enquesta original, els estudiants valoraven aquests ítems en una escala del 1 al 7; en aquest
informe, per a facilitar la comprensió de les dades, hem adaptat la escala per a que sigui del 1 al 10.
Observatori de l’Estudiant
26
Informe d´Inserció Social i Laboral
Un primer punt al qual prestar atenció és la valoració que fan els estudiants de la
Gràfic 17: Valoració mitjana de la formació teòrica i pràctica segons àmbit d’estudis (2017)
Com es pot apreciar, a tots els àmbits passa el mateix: la formació teòrica rep una
valoració mitjana superior a la formació pràctica, tot i que en alguns àmbits això passa amb
una diferència major que altres. Així, la diferència més alta la trobem entre els estudiants
d’humanitats, que valoren la formació teòrica, de mitjana, 2,21 punts millor que la formació
pràctica rebuda. Els segueixen els estudiants de ciències socials, amb una diferència d’1,61,
seguits pels de ciències experimentals (1,28) i ciències de la salut (1,15). Per últim, els
estudiants d’estudis tècnics són els que més a prop estan de valorar la formació teòrica i
pràctica al mateix nivell, amb una diferència de 0,54 entre ambdues.
En tot cas, destaca també que, en general, la valoració mitjana tant de la formació
teòrica com de la pràctica entre els estudiants de ciències socials i d’humanitats és més baixa
que la de la resta d’àmbits. Cap de les dues assoleix l’aprovat pel que fa a la formació pràctica
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
(4,79 i 4,41), però superen el 6 en formació teòrica. Pel que fa als altres tres àmbits d’estudis,
ciències tècniques obtenen una millor valoració mitjana de la formació pràctica lleugerament
superior a les altres (un 6,25), i pitjor en formació teòrica (6,79), mentre que les ciències
experimentals obtenen la millor valoració mitjana pel que fa a la formació teòrica (un 7,33).
Passem ara a la valoració que fan els estudiants de la formació rebuda en les
competències transversals més rellevants.
Observatori de l’Estudiant
27
Informe d´Inserció Social i Laboral
com es pot apreciar mostren unes valoracions mitjanes bastant semblants, tot i que les
Gràfic 18: Valoració mitjana de la formació rebuda en competències transversals (comparació
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Respecte a la valoració rebuda en competències transversals, la pitjor valorada en les
dues edicions és d’idioma, encara que sigui -juntament amb expressió oral- les úniques que
repunten a l’edició 2017 (2,6/2,8). Altres competències pitjor valorades són informàtica
(4,2/3,9) i lideratge (4,3/4,2) amb puntuacions sota els 4,5 punts en les dues edicions. Per
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
2014 i 2017)
contra, les millors valorades i amb puntuacions sobre el 6 són pensament crític amb un 6,4 en
encara que la valoració mitjana rebuda en formació competencial baixi a l’edició 2017, hem de
dir que aquestes s’ajusten més adequadament el mercat de treball, segons altres anàlisis
realitzades. També els estudiants, una vegada familiaritzat amb el llenguatge de les
competències, són més crítics amb la formació rebuda durant el seu procés formatiu. Un altre
element a debatre seria quines competències són responsabilitat de la universitat (nivell de
grau) i quines són responsabilitats en altres nivells de l’educació superior (revisar els
descriptors de Dublín, 2004) i del propi mercat de treball i/o altres instancies formatives.
Observatori de l’Estudiant
28
Informe d´Inserció Social i Laboral
els dos anys, expressió escrita (6,2/6,1) i treball en equip (6,3/6,0). Fent anàlisi del gràfic,
Gràfic 19: Valoració mitjana de la formació rebuda en competències transversals, segons àmbit
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Com es pot apreciar, també hi ha diferències importants entre els diferents àmbits
d’estudis, que responen en bona part al tipus d’estudis que s’inclouen en cada categoria. Per
exemple, la valoració de competències com ara solució de problemes o informàtica és
notablement més alta entre estudiants de titulacions tècniques i estudiants de ciències de la
salut. Cal destacar al mateix temps que les humanitats tenen un perfil bastant independent
respecte a la resta d’àmbits en quant a valoració mitjana de la formació rebuda en
competències transversals: és l’àmbit que puntua més alt en competències com ara idiomes,
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
d’estudis (2017)
expressió escrita, creativitat o pensament crític (aquestes dues últimes, amb un gran marge de
diferència). Però per l’altra banda, també és l’àmbit que puntua més baix en algunes altres
interessant notar també que les competències transversals que tenen una valoració més
homogènia entre els diferents àmbits d’estudi són les habilitats de documentació, la presa de
decisions i l’expressió oral.
Passem ara a analitzar aquestes competències però des d’una altra perspectiva: la de la
seva utilitat a l’hora de treballar.
Observatori de l’Estudiant
29
Informe d´Inserció Social i Laboral
competències: informàtica, gestió, treball en equip, lideratge i solució de problemes. És
Gràfic 20: Valoració mitjana de la utilitat de les competències transversals (comparació 2014 i
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Fent l’anàlisi de la utilitat de les competències transversals per les dues edicions de
l'enquesta, s'evidencia que per a l'any 2017 la valoració baixa per a totes les competències.
Coincidint amb les puntuacions anteriors, les competències que es valoren amb pitjor utilitat
per a la feina en ambdues edicions són idiomes (5,3/4,9), seguida de lideratge (6,0/5,3) i
creativitat (6,0/5,4). Crida l'atenció que hi ha competències que baixen fins a més d'un punt de
valoració d'una edició a una altra, aquest és el cas d'informàtica (6,5/5,4) i gestió (7,0/5,9). Per
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
2017)
contra la competència que menys diferència presenta és pensament crític (6,8/6,7). Aquesta
conclusions. Tanmateix, una primera fotografia evidencia un necessària reflexió sobre el tema
de les competències a la universitat i la seva vinculació al mercat de treball. Aquesta realitat, a
més, canvia per àrees de coneixement, com a mostra el següent gràfic.
Observatori de l’Estudiant
30
Informe d´Inserció Social i Laboral
anàlisi descriptiva de les dades necessitaria d’una major profunditat per poder extraure
Gràfic 21: Valoració mitjana de la utilitat de les competències transversals, segons àmbits
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Per últim, pot ser d’interès fer una comparació general entre la valoració de la
formació rebuda i la valoració de la utilitat de cada competència, per així, a més, poder
identificar de manera ràpida aquelles competències en que hi ha una bretxa més clara entre el
Informe d´Inserció Social i Laboral
nivell de la formació que reben els estudiants i la utilitat percebuda de cada competència.
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
d’estudis (2017)
Observatori de l’Estudiant
31
Gràfic 22: Comparació de la formació rebuda i de la utilitat de les competències transversals
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Com es pot apreciar, les principals bretxes entre formació rebuda i utilitat de la
competència les trobem en idiomes (2,1 punts), informàtica (1,5 ), presa de decisions (1,2),
solució de problemes (1,2) i lideratge (1,1). Les que més s’apropen a una certa igualtat entre la
valoració de la formació rebuda i la valoració de la seva utilitat són l’expressió escrita (0,2), les
Informe d´Inserció Social i Laboral
habilitats de documentació (0,3) i el pensament crític (0,3).
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
(2017)
Observatori de l’Estudiant
32
VI. Satisfacció amb la carrera cursada i la Universitat de
Barcelona
A la pregunta ‘’Repetiries la mateixa carrera?’’, un 69,9% dels enquestats al 2017 va dir
que sí que la repetirien, per un 30,1% que no. Però cal tenir en compte que es donen certes
variacions segons els àmbits d’estudis, així com segons els sub-àmbits.
Així doncs, si bé el percentatge mitjà dels estudiants de la UB enquestats al 2017 era
d’un 69,9% que repetirien la mateixa carrera, podem observar com en els casos de les
humanitats i les ciències socials el percentatge és més baix (sobre un 67%), mentre que a la
resta d’àmbits és més alta, destacant sobretot el cas dels estudiants de carreres en l’àmbit de
de ciències experimentals es situen en un punt entremig, amb un 71,2% que repetirien la
mateixa carrera. Veiem a continuació com també es donen diferències interessants per àmbits
i sub-àmbits.
Informe d´Inserció Social i Laboral
Gràfic 23: Alumnes que repetirien la mateixa carrera per àmbit (2017)
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Observatori de l’Estudiant
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
ciències de la salut (un 76,9% repetirien) i de graus tècnics (un 74,6%). Els estudiants de l’àmbit
33
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 24: Alumnes que repetirien la mateixa carrera per sub-àmbit (2017)
Pel que fa a les dades sobre si els estudiants repetirien els seus estudis a la UB, i no en
graduats enquestats al 2017 afirmaven que repetirien els seus estudis a la UB, per un 20,6%
que no ho farien. En tot cas, és interessant mostrar la relació que hi ha entre la resposta a
aquesta pregunta i la resposta a la pregunta de sí els estudiants repetirien la mateixa carrera.
El següent gràfic resumeix doncs aquesta qüestió.
Observatori de l’Estudiant
34
Informe d´Inserció Social i Laboral
una altra universitat, si haguessin de tornar a començar-los, ens trobem que un 79,4% dels
Gràfic 25: Relació entre satisfacció amb la carrera i satisfacció amb la universitat
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU
Dels 3973 estudiants de la UB que van respondre a l’enquesta de l’AQU a l’edició del
2017, un 57,6% repetiria carrera i universitat; un 21,7% repetiria a la UB, però optaria per
realitzar uns altres estudis; d’altra banda, un 12,3% repetirien els mateixos estudis, però en
una altra universitat i, finalment, un 8,4% no repetirien ni els mateixos estudis ni la mateixa
universitat.
Feta aquesta observació sobre la relació entre ambdues preguntes, passem a comentar
més detalladament les respostes a la pregunta ‘’Repetiries a la mateixa universitat?’’ segons
l’àmbit d’estudis de l’estudiant.
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
(2017)
Taula 8: Alumnes que repetirien els seus estudis a la UB (2017)
Repetiries a la mateixa universitat?
Humanitats
Socials
Experimentals
Salut
Tècniques
Total
(n)
No
Sí
(f)
%
639
155
24,3%
2052
475
23,1%
406
47
11,6%
812
134
16,5%
62
8
12,9%
3971
819
20,6%
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
(f)
484
1577
359
678
54
3152
Informe d´Inserció Social i Laboral
Universitat de
Barcelona
%
75,7%
76,9%
88,4%
83,5%
87,1%
79,4%
Observatori de l’Estudiant
35
Com es pot apreciar, les respostes a la qüestió de si repetirien estudis a la UB, segueixen
una dinàmica força semblant a les respostes a si repetirien la mateixa carrera: tot i que en
aquest cas la resposta positiva creix 10 punts (un 69,9% repetirien la mateixa carrera, per un
79,4% que repetiria a la UB), ens trobem de nou amb que els estudiants d’humanitats i
ciències socials estan per sota la mitjana (75,7% i 76,9%, respectivament), mentre que els de la
resta d’àmbits d’estudis estan per sobre. En aquest cas, però, destaca l’alt percentatge
d’estudiants de ciències experimentals (88,4%) que repetirien a la UB, així com els de
tècniques (87,1%). Els estudiants de ciències de la salut tenen una puntuació una mica més
baixa (un 83,5%), però encara per sobre de la mitjana.
Informe d´Inserció Social i Laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 26: Alumnes que repetirien fer estudis a la UB per sub-àmbit (2017)
Observatori de l’Estudiant
36
Si anem més enllà de les dades del 2017, i estudiem així l’evolució de la resposta a tal
pregunta, ens trobem algunes tendències que caldria profunditzar: com s’aprecia en el gràfic
següent, l’àmbit de les carreres tècniques han seguit una clara tendència ascendent, mentre
que en la resta d’àmbits (excepte les ciències experimentals, que es mantenen estables)s’ha
produït una significativa davallada de les dades del 2017 respecte a les d’anys anteriors. Es
important recordar que just en aquest punt recollim l’opinió dels graduats que ja han estudiat
en el Pla Bolonya, i per tant són destinataris d’unes polítiques pedagògiques i organitzatives
diferents en el sistema educatiu superior respecte dels graduats en edicions anteriors.
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 27: Estudiants que repetirien els seus estudis a la mateixa universitat (2001-2017)
Com es pot apreciar, els àmbits d’humanitats, ciències socials i ciències de la salut
mostren una caiguda pel que fa a estudiants que declaren que repetirien els seus estudis a la
UB. En el cas d’humanitats, la caiguda és de quasi 9 punts; en el de les ciències socials, de quasi
7 punts; i, per últim la caiguda pel que fa als estudiants de l’àmbit de ciències de la salut és de
quasi 6 punts. Caldrà veure en futures edicions si aquesta és una tendència clara o un fet
eventual.
Observatori de l’Estudiant
37
Informe d´Inserció Social i Laboral
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
Per acabar, al següent gràfic podem observar la relació entre la satisfacció amb la
universitat i la satisfacció amb la carrera segons sub-àmbit d’estudis. Hem considerat rellevant
mostrar en aquest gràfic el sub-àmbit d’estudis, i no l’àmbit d’estudis com la resta de
l’informe, donat que hi ha diferències notables dins d’aquests últims. La mida de cada
bombolla representa el número d’alumnes de cada sub-àmbit.
Font: Elaboració pròpia. Dades AQU.
10
En aquest gràfic, la mida de la bombolla representa el número total d’estudiants enquestats de cada
sub-àmbit. Pel que fa a les bombolles més petites del centre, que no tenen etiqueta, corresponen,
d’esquerra a dreta, a ‘’Comunicació i documentació’’ (30 casos) i, coincidint amb la bombolla de ‘’Dret,
laboral i polítiques’’, ‘’Tecnologies industrials’’ (26 casos). Les línies que divideixen cada eix mostren la
mitjana de cada variable pel total de graduats de la UB. Els colors representen l’àmbit general de cada
sub-àmbit d’estudis.
Observatori de l’Estudiant
38
Informe d´Inserció Social i Laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
Gràfic 28: Relació entre satisfacció amb la universitat i satisfacció amb la carrera, segons subàmbit d’estudis (2017) 10
Així doncs, com podem apreciar, hi ha diferències notables entre els diferents subàmbits, però en línies generals hi ha una relació positiva notable entre predisposició a repetir a
la mateixa universitat i predisposició a repetir els mateixos estudis. En tot cas, hi ha certes
qüestions rellevants a comentar. Les línies de punts, que representen la mitjana general dels
graduats a la UB pel que fa a les dues variables, dibuixen a grans trets quatre sectors. Un d’ells
és el d’estudiants per sobre de la mitja tant en predisposició a repetir els seus estudis a la UB
com en repetir els mateixos estudis (en tal sector trobem el major nombre de sub-àmbits); per
contra, ens trobem el sector que està per sota de la mitja en ambdues variables, en el qual
situem els estudis dels àmbits d’Economia, Empresa i Turisme i, sobretot, el d’Arts i Disseny.
D’altra banda, en el sector d’estudis més procliu a repetir els seus estudis a la UB però en un
de la terra. Per últim, pel que fa als sub-àmbits d’estudis més proclius a repetir la mateixa
carrera però no a la mateixa universitat, hi situem els casos d’Educació i de Psicologia i teràpia.
VII. Consideracions finals
En aquest punt es mostra una visió conjunta de les conclusions trobades a través de
l’explotació i anàlisi de l’enquesta a graduats universitaris realitzada per l’AQU, concretament
pel que fa als graduats de la Universitat de Barcelona.
Es conclou que, en primer lloc, la millora de la inserció per a l'edició 2017 respecte a la
de 2014. Si bé encara els percentatges no són els mateixos que en 2008 respecta a la inserció,
s'aprecia una pujada i per tant, una certa recuperació a nivell quantitatiu. En relació a les àrees
d’estudi, sembla que les que menys han sofert la crisi són les de socials i salut, ja que són les
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
altre àmbit, ens trobem amb els casos de Dret, laborals i polítiques i de Ciències biològiques i
que menys percentatge baixen en l'edició 2014, moment de major crisi. Respecte a la
recuperació dels nivells d'ocupació per àmbit d'estudi, si bé totes les àrees s'han recuperat des
Pel que fa als aturats, els motius que destaquen per a no trobar feina són la falta de
pràctica professional (6,52), el desig de tenir un treball que sigui del gust de l'estudiant (6,32) i
el desig de tenir un nivell de retribució adequat (5,88). Crida l'atenció que la raó amb més alt
percentatge (la falta de pràctica professional) sigui un àmbit propi de la universitat i de com
forma als seus estudiants per a exercir-se en el treball. Així mateix, destaca que els que més
seleccionen aquest motiu són els de l'àrea d'experimentals. En aquest sentit la universitat
hagués de re-pensar els seus programes, potenciant i augmentant instàncies de pràctiques
Observatori de l’Estudiant
39
Informe d´Inserció Social i Laboral
del 2008, les més recuperades són les carreres tècniques, seguides de les humanitats.
professionals. D'altra banda, malgrat no és propi de la tasca universitària, és interessant
destacar que els de socials argumenten que la principal raó per la qual no troben feina és per
no tenir un nivell de retribució adequada.
Atenent a les vies i temps d’accés al treball, és importat ressaltar que els contactes són
la ruta més utilitzada, a excepció de l'àrea tècnica on internet és la via més comuna. En el cas
de les humanitats més del 50% fa ús dels seus contactes a diferència de les altres àrees. El
temps de cerca del primer treball varia notablement depenent de l'àrea. Els que s'insereixen
més ràpid són les carreres tècniques, seguits de ciències socials i ciències de la salut i, per
contra, humanitats i ciències experimentals.
En quant a l’adequació laboral, el 67% realitza funcions específiques de la titulació, el
universitaris per a fer el seu treball. Dades rellevants i importants a nivell dels ensenyaments i
el mercat de treball. El nivell formatiu requerit per a accedir al treball difereix notablement
segons l'àrea. És així com les humanitats són l'àrea que menys requereix la titulació específica
per a exercir-se laboralment, més de la meitat afirma que no requereix de titulació per a
exercir el seu treball. Per contra, tant els de l'àrea tècnica i de la salut són els que més
destaquen per requerir la titulació específica. En certa mesura això es deu a la naturalesa del
treball desenvolupat.
Analitzant la satisfacció amb el treball, en general, totes les àrees es troben satisfetes
amb el contingut del treball, però no així amb la utilitat dels coneixements. Per àrees els
menys satisfets són els d'humanitats i el més satisfets els de tècniques amb un punt de
diferència. A aquests li segueixen els de l'àrea de la salut i els de socials. Respecte a la valoració
de la formació teòrica i tècnica rebuda, la primera és millor valorada per totes les àrees.
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
10% funcions que requereixen coneixements universitaris i un 23% no requereix coneixements
Ressaltar que les àrees d'humanitats i socials són extremadament dures amb la valoració de la
superen. En relació a l’anàlisi de les competències transversals, les millor valorades són
pensament crític, expressió escrita i treball en equip. I les pitjors, idiomes, informàtica i
lideratge. Elements molts importants en el moment de replantejar la formació universitària,
atenent a quines són les competències que s’han de treballar des del grau o bé es corresponen
a una formació de nivell superior. D’altra banda, s’ha trobat que les valoracions de la formació
rebuda en les diferents competències, així com la utilitat en el lloc de treball, experimenten
una lleugera caiguda en el 2017, moment en què ja els estudiants han estudiat en el marc del
Pla Bolonya, respecte del 2014. Caldrà una anàlisi més en profunditat sobre aquesta qüestió, ja
Observatori de l’Estudiant
40
Informe d´Inserció Social i Laboral
formació pràctica, amb mitjanes sota el 5 a diferència de les altres àrees que voregen el 6 o ho
que per ara només s’han analitzat dues edicions, i cal una perspectiva temporal, més àmplia
per concloure tendències sobre la formació per competències, així com la seva adequació a un
mercat laboral molt canviant i fluctuant.
No obstant, gairebé el 70% repetiria la mateixa carrera, especialment els de l'àrea de la
salut amb gairebé un 77%. Per contra, les humanitats són les que presenten el percentatge
Informe d´Inserció Social i Laboral
Oscar Planells, Juan Llanes, Lídia Daza, Daniela Rojas
més baix davant d'aquesta pregunta.
Observatori de l’Estudiant
41