MAGNOLIAS
Árbol de blancas palomas
...................lo veo.
Me acerco y se transforma.
Me invade el aroma
de las magnolias.
Las palomas inmóviles
..................dejan en el aire
su exquisito perfume
..................hasta caer.
No laten más sus corazones
y aún regalan su fragancia.
Árbol de blancas palomas
...................lo veo.
Me acerco y se transforma.
Me invade el aroma
de las magnolias.
Las palomas inmóviles
..................dejan en el aire
su exquisito perfume
..................hasta caer.
No laten más sus corazones
y aún regalan su fragancia.
MAGNÒLIES
Árbre de blanques colomes,
................... el veig.
M'hi acoste i es transforma.
M'envaeix la flairede les magnòlies.
Les colomes immòbils
..................deixen en l'aireel
seu exquisit perfum
.................. fins a caure.
Ja no bateguen els seus corsi
encara regalen la seua fragància.
Traducido al catalán por Pere Bessó
3 comentarios:
Excelente y metafórico poema Norma, maravilloso...
Perfumar más allá de la vida...
Un abrazo Gus.
Me encantó, Norma, tu poema tiene misterio. las magnolias sugieren, sugieren, son polisémicas,
Marosa llamó balas blancas a los pimpollos y vos encontraste palomas en la magnolia abierta.
Marta Ortiz
Cal tindre cura amb les traduccions perquè pots interferir el sentit del missatgge.
Norma m'ha agradat d'allò més però s'han enganyat en escriure la traducció.
Ara te l'envie correctament escrita sense canviar el sentit d'ella però amb la grafia com li cal.
Árbre de blanques colomes,
................... el veig.
M'hi acoste i es transforma.
M'envaeix la flaire
de les magnòlies.
Les colomes immòbils
................deixen en l'aire
el seu exquisit perfum
.................. fins a caure.
Ja no bateguen els seus cors
i encara regalen la seua fragància
Publicar un comentario