L'enfonsament d'un estil de vida, part II.

(http://www.hydrolance.net/Page%2031%20-%20Ocean%20Bathtubs.htm)

Benvolguts/des lectors/es,
Seguint amb el post anterior desenvoluparé una mica el primer punt que enumerava: Quines són les principals amenaces amb que ens trobem actualment, en la primera fase del col·lapse (financer i econòmic)? Bàsicament, podriem dir que les derivades d'una actitud BAU. Veiem primer quins indicis es presenten actualment i tot seguit desenvoluparé les amenaces. Sota la remor de fons de tenir una societat extremadament (o podriem dir totalment?) depenent dels combustibles fòssils barats (des del punt de vista de la TRE) i abundants, que no ha fet ni fa res per tal de reduir-ne la dependència, ha emergit a nivell psicològic un individualisme ferotge i, derivat d'això,  una
falta de maduresa generalitzada (o si voleu un infantilisme generalitzat). Només cal veure, per exemple, en aquest reportatge de TV3 la resposta a en Mariano Marzo, minut 16:30, expert en recurosos energètics, d'uns senyors que, teoricament són gent seriosa: trist, molt trist, realment. Aquests indicis ens porten a tres amenaces (que, qui està posat en aquest món del Peak Oil ja té més o menys presents). La primera amenaça és material: el risc, cada cop més evident, de perdre no només valor adquisitiu, sino, més concretament els estalvis o, fins i tot, arribar al punt en que l'impagament dels deutes ens porti a una situació desesperada (això ja va passar a la crisi del 29).  Pel que fa doncs a aquesta primera amenaça hem de tenir en compte que, per tal de tenir una certa precaució, caldria estar a l'aguait de l'actualitat econòmica, però tenint en compte que, passat un cert punt, els principals indicadors macro-econòmics deixaran de tenir sentit. Pensem que, quan la situació es vagi fent més extrema, a part de la desinformació i la distorsió intencionada oficial hem de tenir en compte que es donarà de forma intrínseca al sistema econòmic una falta de poder d'interpretació, bàsicament perquè, prop d'una transició de fase les variables abans correlacionades es comencen a decorrelar. Això vol dir que, per exemple, el que s'utilitza ara com a indicador econòmic, el Producte Interior Brut (PIB, en català) i que es lliga a la generació d'ocupació, deixarà de ser indicatiu objectivament. Ens diuen que el PIB ha de ser positiu i per sobre d'un cert percentatge perquè es comenci a crear ocupació. Doncs bé, es podria donar el cas de creixements del PIB sense que es creés ocupació.
Segona amenaça, devant d'un mercat laboral cada cop més inestable la impossibilitat de poder 'readaptar-nos' a la situació laboral, senzillament perquè la formació pre-crash, anirà per un lloc, la de BAU, i les necessitats socio-econòmiques aniran per un altre. En aquest sentit, la preparació davant d'aquest escenari és indispensable i cada cop més necessària, aquesta preparació cal que vagi en el sentit de fer accions concretes que ens portin a aprendre aspectes de resiliència (com ja apuntava un lector fa poc). Pel que fa a aquesta segona amenaça cal ja, a hores d'ara, anar pensant i preparant possibles 'plans B', sense pressa però sense pausa. I aquí no m'estendré gaire, més que res perquè dels pros i contres dels possibles plans B,  n'escriure alguna cosa en un altre post. Només diré el que ja he escrit alguna altra vegada, en èpoques d'incertesa no hi ha solucions infal·libles i segures, hi ha opcions, la preparació ens dóna més opcions però segons com, tenir alguna opció ja és molt.  
Tercera amenaça, psicològica, que no per ser més inmaterial és menys important. Aquesta amenaça vindrà de la progressiva contaminació dels Mass Media per induir estats mentals que ens facin més manipulables (per si encara no ho erem prou...). En aquest sentit doncs, seria raonable plantejar-nos una certa desconnexió dels mitjans de comunicació de masses. Actualment, és més usual el missatge dels 'experts' econòmics o opinadors varis que ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga i que ara toca fer penitència, per dir-ho irònicament. I el cert és que, aquesta idea, està sent acceptada de forma general sense gaires crítiques. És una manera de convèncer a la gent de que, al cap i a la fi les dificultats a les que ens veiem abocats són la nostra responsabilitat i que 'hem fet les coses malament'. Per altra banda, hi ha la idea de la por: les coses estan molt malament i, si no fem el que els entesos diuen que hem de fer, aniran molt pitjor. Si no estessim parlant d'economia, aquestes dues idees diria que venen d'alguna doctrina religiosa: 'ets un pecador i això t'ha portat al pou
on ets, i si no fas el que et dic, no et salvaràs'. Ep! que no se m'ofengui ningú ara, no penso que la religió sigui dolenta per se, però aquesta actitut 'religiosa' s'ha utilitzat molt sovint en la història d'occident i sembla que ara s'intenta tornar a explotar. Així doncs, els mass media cada cop més intentaran induir estats de sotmetiment mental de la població: estrategia de la por per bloquejar una reacció fora del sistema.  Fomentar la por ens fa més manipulables, però si aquesta por
desenboca en frustració o, el que és pitjor, desesperació, pot generar reaccions violentes. Sembla que el nou govern Espanyol ja compta amb això i si no llegeixin les declaracions del flamant nou ministre d'interior. Només dir que si ja ho preveuen doncs també deuen saber com treure'n partit... o no, i potser aquest 'o no' és el que més em preocupa.  Finalment comentar el que ja he mencionat en un altre post, l'actitud BAU s'extén fins i tot en sectors de les renovables o organitzacions ecologistes com Greenpeace. Es planteja un 'canvi' a renovables seguint un model industrial i de creixement com l'actual. És a dir aquesta 'contaminació' ideològica afecta també a sectors que serien més crítics amb el sistema actual, per tant ja podem veure com n'és de poderosa la influència dels mitjans de masses i el que això pot portar com a conseqüència.
Resumint doncs, tres amenaces (per proposar algun esquema senzill): Econòmica, laboral i psicològica.
Seguirem...
SZD

L'enfonsament d'un estil de vida, part I.

Benvoguts/des lectors/es,
Seguint amb la sèrie de posts sobre el col·lapse, m'agradaria sintetitzar el que es pot trobar a la xarxa sobre l'Oil crash i agrupar alguna informació que pot ser útil en aquests temps de crisi i de neguit constant. Ja he comentat més d'una vegada que la impressió que tinc dels temps que corren és que com més temps passi amb els nostres governants capficats en el BAU, més risc existeix d'un col·lapse directe a la fase 3 (col·lapse de l'estat). Esquivar la fase 4 dependrà de com gestionem el col·lapse de l'estat. També m'agradaria allunyar-me una mica de la típica bibliografia i informació que donen els defensors de l'estratègia del supervivent de les pel·lícules. Trobo més encertat cercar un punt mig, sense obviar les estratègies dels supervivents, al que realment pot ser el col·lapse, començant pel col·lapse econòmic. No em malinterpreteu, no penso que hàgim d'arribar a situacions tipus MadMax, però si que les contemplo com un escenari de risc. En aquest sentit m'agradaria fer un petit incís sobre la teoria de gestió de riscs que ens pot ser útil com un esquema conceptual per començar a treballar. En aquest punt, bengolgut/da lector/ra, si esperaves trobar receptes precises sento decebre't, però no serà el cas, perquè penso que la principal responsabilitat que tenim com a peakoilers és precisament començar a incentivar la nostra creativitat per solucionar poblemes, preparar-nos primerament psicològicament pel que ha de venir i assumir la responsabilitat de, cada cop més des de la nostra petita contribució, cercar la millor estratègia possible pel que ens vagi venint a sobre; i això significa, també, estar oberts a un cert marge d'improvisació. Anem doncs a veure quin és l'esquema que ens dóna la teoria de la gestió del risc. M'interessen bàsicament els següents passos conceptuals:

1) Identificar les amenaces.
2) Avaluar les febleses en aquestes amenaces.
3) Identificar els riscs (ço és, les conseqüències previsibles de
tipus específics d'atacs a certs bens).
4) Identificar maneres de reduïr aquests riscs.
5) Prioritzar la reducció del risc en base a una estrategia
determinada.

D'aquests cinc punts el que se'n desprèn en essencia és que la preparació per a un possible escenari de col·lapse cal que comenci des del vessant psicològic, és dir, estar prou atents al que vagi succeïnt per no caure en situacions en que el risc, sobre tot a la nostra seguretat personal, quedi maximitzat. Però què podem fer per preparar-nos psicològicament per un col·lapse comercial i financer?. Abans que res evaluar què tenim ara i què volem conservar per un costat, per l'altre, tenir en compte amb que ens podrem enfrontar en un escenari greu. Per a mi un dels riscs més gran que ens podem trobar és el de l'explossió social i això, no és res més que la reacció de la gran majoria de població devant d'una siuació de frustració. La frustració porta a la violència i aquesta a la destrucció. Per tant, en la gestió d'aquest risc els paràmetres clau serien com actuar devant d'una situació d'aquest tipus. Alerta, perquè no estic parlant de renunciar a la llibertat d'expressió i de manifestar-se, estic dient que arribarà un punt (en aquest escenari) en que aquesta llibertat d'expressió serà utilitzada per implementar mesures repressives i, per tant, obsedir-se en mantenir una actitut de protesta només acabarà anant en contra de l'objectiu que voliem assolir. Una característica bàsica dels supervivents és aconseguir mantenir una certa calma en situacions de pànic, saber gestionar la por i girar-la en favor nostre. Aquest punt no és fàcil d'aconseguir i requereix una preparació per ser al màxim d'eficients possible en una situació adversa. Aquest és el primer pas, el segon és saber avaluar el que es coneix com a moment oportú per una banda i com a event crític per l'altra, per tal de poder improvisar amb una certa possibilitat d'èxit.
Resumint doncs, podem identificar les principals amenaces en un escenari de col·lapse:

1. Fase de col·lapse financer i econòmic: fluxe de capital cap a les capes socials altes de la població: el gran capital i els centres financers de l'imperi. Empobriment generalitzat de l'anomenda classe mitjana. Risc moderat d'esclat social, control dels Mass Media sobre la població.

2. Fase de col·lapse de l'estat: inestabilitat, fragmentació social corrupció generalitzada, increment de la violència a tots els nivells. Risc alt d'esclat social violent. Fluxe de bens i força de treball de la capa baixa de la població (la majoria) als grans terratinents o poderosos (una minoria).

Per tot el que he escrit abans, la gestió del risc implica el control de la por com a estat paralitzant. L'estat mental que cada cop s'anirà imposant serà la por i la desconfiança, a mesura que vagi avançant el col·lapse. L'objectiu dels mass media serà induïr aquest estat en el gruix de la població.  D'altra banda, una estratègia que es pot donar és la introducció de pseudo-líders agitadors que incitin les masses a la violència, per després aplicar una repressió que beneficïi als que tenen el poder.

Per acabar aquest post tant negre deixeu-me fer una reflexió final: aquesta és una situació possible, no estic dient que sigui el que passarà, però penso que cal tenir-la en compte com a risc i veure d'enfrontar-nos-hi. La preparació per a un escenari advers també ens ajudarà per a escenaris més benignes.
Continuarà...
SZD