Benvolguts/des lectors/es,
Avui toca parlar del menjar. Abans de res però m'agradaria cridar l'atenció de què el que diré no és res més del que podem saber si anem a preguntar als avis i la gent gran que coneixem sobre el que feien quan eren joves. De fet, encara jo recordo com abans la meva àvia feia les conserves amb les fruites i verdures de temporada, i tenia tomàquet i préssec en conserva, entre d'altres, durant tot l'hivern. Evidentment ara aquesta pràctica poca gent la continua fent, però penso que és una mesura excel.lent per guanyar resiliència. Pensem que si, en un moment donat, els preus del mejar comencen a pujar, tenir menjar de reserva ens pot ajudar a tenir un temps que pot ser preciós a l'hora de 'buscar-nos les garrofes' en el sentit figurat i potser en el literal. Una estratègia útil per anar tenint una reserva de mejar és comprar una mica més en la cistella de la setmana i, a partir d'aquí, anar fent rotació dels aliments que anem comprant i que tinguem acumulats al rebost durant més temps. Pensem que gent experta en temes de resiliència ens diu que podem arribar a tenir reserves de menjar per anys comprant els productes addients. Evidentment tenir menjar emmagatzemat no és tant senzill com comprar i oblidar-nos-en, tot requereix una certa cura i, per tant, això també. Fins i tot per aquells que no creguin que les coses aniran molt malament, tenir una reserva de menjar al rebost els pot ser útil per poder estalviar-se diners en el cas de que hi hagi algun periode de desabastiment degut, per exemple, a vagues de transportistes que facin que el subministrament dels supermercats no sigui possible durant un cert temps. Per tant, jo diria que tenir una certa 'previsió' d'aquests, més que possibles, problemes donat els temps que corren no és des de cap punt de vista forasenyat.
Per acabar m'agradaria fer èmfasi en que a la xarxa es poden trobar productes de llarga vida en conservació i que al dir llarga durada, òbviament no penso en productes congelats ni que requereixin condicions especials de conservació. Un cop tenim una bona reserva, una estragègia pràctica per aquesta rotació potser deixar una zona al nostre rebost pels productes destinats a la llarga durada i, d'aquesta zona de llarga durada anar consumint (per anar fent aquesta rotació que us comentava) sempre sense deixar que les reserves baixin d'un mínim. Finalment per evaluar les reserves que tenim, caldria que fessim un test a partir del que consumim en un periode d'una setmana per persona, a partir d'aquí tindrem una mesura de la quantitat d'aliments que anem acumulant i del temps que ens poden durar.
Salutacions,
SZD
dissabte, 30 d’octubre del 2010
divendres, 22 d’octubre del 2010
L'aigua
Benvolguts lectors/es,
Avui toca parlar una mica de l'aigua. En la primera part d'aquest post proposaré alguns problemes amb els que ens podem anar trobant i, en la segona part, algunes solucions que es proposen en general en forums i blogs existents. M'agradaria aclarir aquí, com sempre, que les solucions que proposo no són solucions al problema que plantejo de manera general, sino possibles mètodes paliatius per situacions d'emergència.
Comencem doncs dient que, bàsicament, ens podem trobar amb dos problemes: la falta d'aigua i la seva salubritat. Pel que fa a la falta d'aigua, en la ciutat els problemes poden venir per la falta de subministrament deguda a tallades del corrent elèctric. Per una part, això comportarà que les autoritats municipals puguin posar a disposició de la població accés a fonts públiques que no es vegin sotmeses a restriccions de subministrament elèctric, la qual cosa planteja el problema de l'emmagatzemament d'aigua. Si som en una àrea rural amb accés a aigua llavors podem preparar-nos per acumular aigua en dipòsits dissenyats per recollir l'aigua de pluja o utilitzar pous propis. Per altra banda, un dels interrogants més grans que em plantejo un cop hi hagi mancança energètica i/o econòmica és la potabilització de l'aigua. Tot i tenir certa quantitat d'aquest líquid preciós de manera regular, tenir una font pròpia potabilitzadora d'aigua ens pot ser molt útil per prevenir possibles problemes de salut derivats d'aigua amb poques garanties sanitàries.
Solucions: primer, comprar recipients per emagatzemar aigua potable. Una de les característiques d'aquests recipients és que cal que estiguin lliures de BPA, a més cal que siguin resitents. En webs com la de'n Chris Martenson fan publicitat de garrafes d'aquest tipus, que crec que poden ser útils ara i que, amb el temps, objectes d'aquests es faran cada cop més cars d'obtenir. Pel que fa a la potabilitat de l'aigua, diria que cal tenir a mà i utilitzar algun potabilitzador eficient, en la web que he citat abans també n'aconsellen alguns, però per internet en trobareu molta oferta, cal anar amb compte de triar-ne els que tinguin mes durada i que reuneixin màximes garanties, a ser possible que tinguin filtres que, a més d'eliminar particules sòlides i substàncies químiques en suspensió, eliminin bacteris.
Bé, doncs això és un primer apunt sobre l'aigua i com intentar paliar problemes que ens poden anar sorgint en el futur en aquest sentit. Més endavant, quan hagi acabat tots els punts que he promés fer, tornaré sobre l'aigua amb més informació.
Avui toca parlar una mica de l'aigua. En la primera part d'aquest post proposaré alguns problemes amb els que ens podem anar trobant i, en la segona part, algunes solucions que es proposen en general en forums i blogs existents. M'agradaria aclarir aquí, com sempre, que les solucions que proposo no són solucions al problema que plantejo de manera general, sino possibles mètodes paliatius per situacions d'emergència.
Comencem doncs dient que, bàsicament, ens podem trobar amb dos problemes: la falta d'aigua i la seva salubritat. Pel que fa a la falta d'aigua, en la ciutat els problemes poden venir per la falta de subministrament deguda a tallades del corrent elèctric. Per una part, això comportarà que les autoritats municipals puguin posar a disposició de la població accés a fonts públiques que no es vegin sotmeses a restriccions de subministrament elèctric, la qual cosa planteja el problema de l'emmagatzemament d'aigua. Si som en una àrea rural amb accés a aigua llavors podem preparar-nos per acumular aigua en dipòsits dissenyats per recollir l'aigua de pluja o utilitzar pous propis. Per altra banda, un dels interrogants més grans que em plantejo un cop hi hagi mancança energètica i/o econòmica és la potabilització de l'aigua. Tot i tenir certa quantitat d'aquest líquid preciós de manera regular, tenir una font pròpia potabilitzadora d'aigua ens pot ser molt útil per prevenir possibles problemes de salut derivats d'aigua amb poques garanties sanitàries.
Solucions: primer, comprar recipients per emagatzemar aigua potable. Una de les característiques d'aquests recipients és que cal que estiguin lliures de BPA, a més cal que siguin resitents. En webs com la de'n Chris Martenson fan publicitat de garrafes d'aquest tipus, que crec que poden ser útils ara i que, amb el temps, objectes d'aquests es faran cada cop més cars d'obtenir. Pel que fa a la potabilitat de l'aigua, diria que cal tenir a mà i utilitzar algun potabilitzador eficient, en la web que he citat abans també n'aconsellen alguns, però per internet en trobareu molta oferta, cal anar amb compte de triar-ne els que tinguin mes durada i que reuneixin màximes garanties, a ser possible que tinguin filtres que, a més d'eliminar particules sòlides i substàncies químiques en suspensió, eliminin bacteris.
Bé, doncs això és un primer apunt sobre l'aigua i com intentar paliar problemes que ens poden anar sorgint en el futur en aquest sentit. Més endavant, quan hagi acabat tots els punts que he promés fer, tornaré sobre l'aigua amb més informació.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
El primer pas
Benvolguts lectors,
El post d'avui preten ser el primer d'una sèrie que preten recollir informació que hi ha a la xarxa (bàsicament en anglès) i fer-la accessible als lectors una mica resumida. Per qui vulgui més
informació sobre les idees que aniré tractant pot anar directament als blocs i webs que ja he citat i dels quals n'extrec informació: Orlov, Chris Martenson) o llibres: The Post Carbon Reader: Managing the 21st Century's Sustainability Crises (Richard Heinberg and Daniel Lerch,
eds.) o Reinventing Collapse (D. Orlov). Bé, doncs per anar per feina, intentaré donar informació sobre 7 punts bàsics:
fòssils, però sempre serà millor un petit canvi en aquesta direcció que cap canvi. Crec que aquí, si em permeteu la llicència, val aquella frase del Capità Enciam: 'Els petits canvis són poderosos'. Ara potser pensareu, vaja quina cosa ens ve a dir. És important fer petits canvis al principi i sobretot tenir objectius realistes. Per exemple, si vivim a la ciutat i ja d'entrada pretenem deixar la feina que tenim i anar-nos-en a viure al camp a cultivar un hort per tenir menjar, pot ser un
objectiu molt ambiciós (massa) si no tenim cap experiencia ni coneixement de com viure i fer de pagès. Pensem que, d'entrada, mai hem d'actuar moguts pel pànic ni per les presses. Un ojectiu més realista, seguint amb l'exemple, seria mantenir la nostra feina i casa actuals i començar a fer cursos o trobar algú que ens ensenyi com cultivar la terra i, un cop tinguem certs coneixements, començar a plantar a la terrassa o balcó de casa, per acabar tenint, amb alguns veïns, potser un hort urbà. Això ens porta al segon punt, no podem fer les coses sols, cal que ens posem en contacte amb la gent que ja està consciènciada i que comença a fer passes en la mateixa direcció, en el nostre entorn més pròxim (barri o ciutat, pels que viviu a Barcelona un link util és Barcelona en transició). Per tant, cal que construim una xarxa amb la gent que ja veu clarament el problema al qual ens enfrontem, aquesta xarxa ens serà molt útil quan les coses vagin maldades. En aquest sentit, quan adquirim certa experiència cal que tinguem també l'actitut
d'ensenyar i ajudar als que vinguin nous en el futur, moguts per l'evidència de que les coses no van a millor si no que tendiran a empitjorar. Així doncs, i per acabar el post: ens hem de preparar i hem de capgirar la tendència de la societat de consum a l'individualisme, tots serem
necessaris en un futur i per tant per sobreviure de la millor manera cal actuar en conjunt i coordinats amb la gent que ja té clar com aniran les coses. La comunitat és essencial.
El post d'avui preten ser el primer d'una sèrie que preten recollir informació que hi ha a la xarxa (bàsicament en anglès) i fer-la accessible als lectors una mica resumida. Per qui vulgui més
informació sobre les idees que aniré tractant pot anar directament als blocs i webs que ja he citat i dels quals n'extrec informació: Orlov, Chris Martenson) o llibres: The Post Carbon Reader: Managing the 21st Century's Sustainability Crises (Richard Heinberg and Daniel Lerch,
eds.) o Reinventing Collapse (D. Orlov). Bé, doncs per anar per feina, intentaré donar informació sobre 7 punts bàsics:
- Aigua
- Emmagatzemar menjar
- Cultivar i preservar el menjar
- Salut i primers auxilis
- Calefacció, energia i comunicacions
- Protecció dels bens
- Comunitat
fòssils, però sempre serà millor un petit canvi en aquesta direcció que cap canvi. Crec que aquí, si em permeteu la llicència, val aquella frase del Capità Enciam: 'Els petits canvis són poderosos'. Ara potser pensareu, vaja quina cosa ens ve a dir. És important fer petits canvis al principi i sobretot tenir objectius realistes. Per exemple, si vivim a la ciutat i ja d'entrada pretenem deixar la feina que tenim i anar-nos-en a viure al camp a cultivar un hort per tenir menjar, pot ser un
objectiu molt ambiciós (massa) si no tenim cap experiencia ni coneixement de com viure i fer de pagès. Pensem que, d'entrada, mai hem d'actuar moguts pel pànic ni per les presses. Un ojectiu més realista, seguint amb l'exemple, seria mantenir la nostra feina i casa actuals i començar a fer cursos o trobar algú que ens ensenyi com cultivar la terra i, un cop tinguem certs coneixements, començar a plantar a la terrassa o balcó de casa, per acabar tenint, amb alguns veïns, potser un hort urbà. Això ens porta al segon punt, no podem fer les coses sols, cal que ens posem en contacte amb la gent que ja està consciènciada i que comença a fer passes en la mateixa direcció, en el nostre entorn més pròxim (barri o ciutat, pels que viviu a Barcelona un link util és Barcelona en transició). Per tant, cal que construim una xarxa amb la gent que ja veu clarament el problema al qual ens enfrontem, aquesta xarxa ens serà molt útil quan les coses vagin maldades. En aquest sentit, quan adquirim certa experiència cal que tinguem també l'actitut
d'ensenyar i ajudar als que vinguin nous en el futur, moguts per l'evidència de que les coses no van a millor si no que tendiran a empitjorar. Així doncs, i per acabar el post: ens hem de preparar i hem de capgirar la tendència de la societat de consum a l'individualisme, tots serem
necessaris en un futur i per tant per sobreviure de la millor manera cal actuar en conjunt i coordinats amb la gent que ja té clar com aniran les coses. La comunitat és essencial.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Indiferència, paciència, resistència? No! Resiliència!
Benvolguts lectors/res,
Avui dedicaré aquest post a un concepte que explicaré una mica en detall com introducció a una sèrie de posts que passin a donar alguna guia per a qui estigui conscienciat mínimament. El material que utilitzaré en aquesta sèrie de posts està basat en gran mesura en la web de Chris Martenson i, en particular en l'apartat Què podria fer? tot i que comentaré i adaptaré la informació com em convingui i hi aportaré visions personals. Bé doncs, què vol dir resiliència? Si consultem el DIEC trobem: 1 f. [EI] Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc.
2 f. [EG] Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. Així doncs, veiem que és un concepte què, aplicat a una actitut social o personal, és manllevat de les ciències. Em centraré en el concepte ecològic per ser més proper (a mi: treballo en temes relacionats, i als humans: formem part d'un ecosistema, tot i que la mojor part del temps ens n'oblidem). El concepte implica el manteniment d'un estat sota circunstàncies adverses, és a dir que li van en contra per perdurar. Això, traslladat al que ens interessa es traduiria essencialment en la següent frase-pregunta: Com puc mantenir un nivell de vida relativament comfortable independentment de la creixent mancança d'energia i el que això pugui comportar? Si responem a aquesta qüestió ràpidament potser que el primer concepte que ens ve al cap sigui: resistència, és a dir intentar mantenir l'estat actual a qualsevol cost. Posem un exemple: si en el futur ens trobem amb talls de llum freqüents i un cost més elevat de la factura de la llum, una conducta resilitent no serà precisament intentar agafar el corrent elèctric de l'enllumenat públic o intentar concentrar l'activitat elèctrica (fer rentadores, posar el rentavaixella, acumular aigua a la banyera, etc.) en les franges horàries en que tinguem llum, sino cercar estratègies per adaptar-nos a aquesta situació, consumint menys electricitat, reduïnt-ne les activitats depenents supèrflues (rentavaixella) i substituïnt la dependència de les necessàries de l'energia elèctrica (rentem a mà, fabriquem sabó amb l'oli de cuina usat, etc.). Ja se que el que he dit fins ara és molt evident, però crec que cal emfatitzar que ser resilient implica flexibilitat (mental i d'actituts: facilitat a acceptar el canvi per adaptar-s'hi) i creativitat. Ja veiem doncs que qualsevol conducta ancorada en mantenir un estandard de vida previ sense tenir en compte el futur a mitjà termini no és una actitut resilient. En aquest sentit doncs, resiliència no implica resistència en la seva accepció superficial, implica, això sí, resistència en el sentit d'oposar-se a actituts i accions que, tot i mantenir en el present i futur inmediatíssim un conjunt d'hàbits, portin en un futur no tant inmediat a una extremada carència i patiment. Bé, doncs comencem el cicle de receptes per a qui vulgui començar a seguir-les...
Avui dedicaré aquest post a un concepte que explicaré una mica en detall com introducció a una sèrie de posts que passin a donar alguna guia per a qui estigui conscienciat mínimament. El material que utilitzaré en aquesta sèrie de posts està basat en gran mesura en la web de Chris Martenson i, en particular en l'apartat Què podria fer? tot i que comentaré i adaptaré la informació com em convingui i hi aportaré visions personals. Bé doncs, què vol dir resiliència? Si consultem el DIEC trobem: 1 f. [EI] Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc.
2 f. [EG] Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. Així doncs, veiem que és un concepte què, aplicat a una actitut social o personal, és manllevat de les ciències. Em centraré en el concepte ecològic per ser més proper (a mi: treballo en temes relacionats, i als humans: formem part d'un ecosistema, tot i que la mojor part del temps ens n'oblidem). El concepte implica el manteniment d'un estat sota circunstàncies adverses, és a dir que li van en contra per perdurar. Això, traslladat al que ens interessa es traduiria essencialment en la següent frase-pregunta: Com puc mantenir un nivell de vida relativament comfortable independentment de la creixent mancança d'energia i el que això pugui comportar? Si responem a aquesta qüestió ràpidament potser que el primer concepte que ens ve al cap sigui: resistència, és a dir intentar mantenir l'estat actual a qualsevol cost. Posem un exemple: si en el futur ens trobem amb talls de llum freqüents i un cost més elevat de la factura de la llum, una conducta resilitent no serà precisament intentar agafar el corrent elèctric de l'enllumenat públic o intentar concentrar l'activitat elèctrica (fer rentadores, posar el rentavaixella, acumular aigua a la banyera, etc.) en les franges horàries en que tinguem llum, sino cercar estratègies per adaptar-nos a aquesta situació, consumint menys electricitat, reduïnt-ne les activitats depenents supèrflues (rentavaixella) i substituïnt la dependència de les necessàries de l'energia elèctrica (rentem a mà, fabriquem sabó amb l'oli de cuina usat, etc.). Ja se que el que he dit fins ara és molt evident, però crec que cal emfatitzar que ser resilient implica flexibilitat (mental i d'actituts: facilitat a acceptar el canvi per adaptar-s'hi) i creativitat. Ja veiem doncs que qualsevol conducta ancorada en mantenir un estandard de vida previ sense tenir en compte el futur a mitjà termini no és una actitut resilient. En aquest sentit doncs, resiliència no implica resistència en la seva accepció superficial, implica, això sí, resistència en el sentit d'oposar-se a actituts i accions que, tot i mantenir en el present i futur inmediatíssim un conjunt d'hàbits, portin en un futur no tant inmediat a una extremada carència i patiment. Bé, doncs comencem el cicle de receptes per a qui vulgui començar a seguir-les...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)