Yawalapití
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 8 (2006 ) |
| Autòcton de | Mato Grosso i Yawalapitís |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües Paresí-Waurá | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yaw |
| Glottolog | yawa1261 |
| Ethnologue | yaw |
| UNESCO | 1509 |
| IETF | yaw |
| Endangered languages | 1639 |
El yawalapiti (Jaulapiti) és una llengua arawak del Brasil. Segons els informes, els agavotaguerra (Agavotoqueng) parlaven la mateixa llengua.[1] Els únics 8 parlants de la llengua (2006), de l'ètnia dels yawalapitís, viuen en un poble a la vora del riu Tuatuari, afluent del riu Kuluene, situat a la part sud del parc indígena del Xingu (Xingu superior), a l'estat de Mato Grosso.[2][3][4]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]El yawalapiti i el waurá, una llengua arawak pertanyent al mateix subgrup, comparteixen un inventari fonèmic molt similar. Els segments principals es classifiquen a la taula següent.
| Bilabial | Alveolar | Retroflexa | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | (c) | k | ʔ | ||
| Africada | ts | tʃ | |||||
| Fricativa | ʂ ~ ʐ | ʃ | h | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | ||||
| Lateral | l | ʎ | |||||
| Vibrant | r̥ | ||||||
| Bategant | ɾ | ||||||
| Aproximant | w | j |
Vocals
[modifica]La llengua yawalapiti té vocals tant orals com nasals, com es mostra a continuació.
| Frontal | Central | Posterior | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| oral | nasal | oral | nasal | oral | nasal | |
| Yancada | i | ĩ | ɨ | ɨ̃ | u | ũ |
| Oberta | a | ã | ||||
Sintaxi
[modifica]Des d'un punt de vista tipològic, l'ordre dels components a yawalapití és SVO. En les construccions genitives, el posseïdor precedeix l'element posseït. El mateix passa amb altres modificadors, especialment els demostratius i els numerals, mentre que els adjectius es poden presentar abans o després del seu referent.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices
- ↑ (Mujica, 1992, p. 4)
- ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 4 juliol 2021]. Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
- ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
- ↑ (Mujica, 1992, p. 24)
- ↑ (Mujica, 1992, p. 25)
- ↑ (Mujica, 1992, p. 52-53)
Referències
[modifica]- Mujica, Mitzila Isabel Ortega. Aspectos fonológicos e gramaticais da língua yawalapiti (aruak). Campinas: Universidade Estadual de Campinas, 1992. Arxivat 2019-11-06 a Wayback Machine.
- Seki, Lucy. «The Upper Xingu as an incipient linguistic area». A: Dixon, R. M. W.. The Amazonian Languages. Nova York: Cambridge University Press, 1999, p. 417–430. ISBN 0-521-57893-0.
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
| Pobles del Xingu | |
|---|---|
| Llengües | |
| Rituals i arqueologia | |
| Exploradors | |
| Rius | |
| Altres | |