Shipibo

Shipibo

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	34.152  (2017 )
Autòcton de	Perú, Departament de Huánuco, Departament de Loreto i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües pano-tacanes llengües pano
Codis
ISO 639-3	shp
Glottolog	ship1253
Ethnologue	shp
IETF	shp

El shipibo (o shipibo-conibo) és la llengua més parlada de la família pano amb uns 8000 parlants dels 28.000 amb els quals compta l'ètnia shipibo-conibo en el Perú. El shipibo té quatre dialectes:

• Conibo
• Shitibo
• Malibo
• Shipibo

Els shipibo-konibo no tenen un nom massa específic per a la seva llengua i la criden usualment [non] joi 'nostra llengua' enfront de la denominació nawan joi 'llengua dels estrangers' que s'aplica tant a l'espanyol com a altres grups indígenes, especialment els altres grups que no parlen llengües pano.

Descripció gramatical

Una pissarra mostrant aquesta llengua en la comunitat de Bena Jema, departament de Huánuco.

Extracte del cor de l'Himne nacional del Perú interpretat per un nadiu de la comunitat de San Francisco en Yarinacocha.

Gramàtica

El shipibo-konibo és una llengua consistentment de nucli final, és a dir, en un sintagma el nucli del mateix va al final d'aquest sintagma. I a conseqüència d'això presenta un ordre bàsic predominant Subjecte Objecto Verb i usa postposicions enlloc de preposicions, a més de que els complements del nom i els genitius precedeixen al nom al que complementen.

El shipibo-konibo presenta un alineament morfosintàctic de tipus consistentment ergatiu. Això contrasta amb altres llengües pano que presenten ergativitat escindida on el sistema de marcatge ergatiu es restringeix usualment a noms comuns però els pronoms usen un sistema de marcatge nominatiu-acusatiu.

Les següents oracions mostren algunes oracions en les quals apareixen participants A (subjecte d'oració transitiva), O (objecte d'oració transitiva), Sa (subjecte actiu d'oració intransitiva) So (subjecte inactiu d'oració intransitiva):Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson (2001:282): (1) E-a-ra isin-ai (So)

1ªPERS-ABS-EV estar.malalt-Inc

'Estic malalt/a'

(2) E-a-ra Kako-nko ka-iba-ke (Sa)

1ªPERS-ABS-EV Caco-DIR anar-PSD2-CMPL

'Jo vaig ser al Caco ahir'

(3) E-a-ra nawa-n ochíti-nin natex-ke (A y O)

1ªPERS-ABS-EV mestís-GEN gos-ERG mossegar-CMPL

'El gos del mestís em va mossegar'

(4) E-n-ra nawa-n ochíti jamá-ke (A y O)

1ªPERS-ERG-EV mestís-GEN gos:ABS patear-CMPL

'Jo vaig pegar una cossa al gos del mestís'

Bibliografia

• Eugene I. Loos (1999). «8. Eugene E. Loos. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages. 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. 
• Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa i shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America.[1] Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universitat de Leiden.

Enllaços externs

• Lliçons per a l'aprenentatge de l'idioma Shipibo Arxivat 2011-06-26 a Wayback Machine.
• Ethnologue.com - Reporti de l'idioma shipibo (en anglès)
• PROEL - Idioma shipibo.