Paraujano
| Tipus | llengua, llengua morta, llengua extinta i llengua no-escrita  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1 (2011 ) |
| Estat | Veneçuela |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües ta-arawak | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pbg |
| Glottolog | para1316 |
| Ethnologue | pbg |
| UNESCO | 685 |
| IETF | pbg |
| Endangered languages | 1573 |
El paraujano o añú és una llengua arawak parlada pels paraujanos o añús de Veneçuela. Els paraujanos viuen al costat del llac Maracaibo, estat de Zulia, al nord-oest de Veneçuela.[1]
Informació general
[modifica]Els paraujanos es diuen a si mateixos anu͂ o anu͂n, que significa "gent".[2] Van rebre el nom de paraujano dels seus veïns guajiros. La combinació de palaa, que significa "mar" i anu significa literalment "gent del mar", o pescadors. Els Paraujano viuen sobre xanques i són hàbils en la pesca des de vaixells.
Segons un cens del 2011, més de 21.000 persones s’identifiquen com a paraujanos.
Classificació
[modifica]El paraujano és una llengua arawak o maipurana del nord. Deriva de wayuunaiki, però és una llengua diferent i no un dialecte. Les dues llengües estan estretament relacionades. Segons l’anàlisi lexicostatístic realitzat per Oliver (1989), les dues llengües devien divergir cap al 900 aC.[3]
Parlants
[modifica]El paraujano està en perill crític d'extinció,[4] gairebé extingida.[1] La regió de Maracaibo es va començar a transformar en un centre industrial molt poblat a principis de la dècada de 1900, ja que es va extreure molt petroli del llac Maracaibo. Com que els paraujanos al principi es barrejaven amb altres grups ètnics, la seva llengua era generalitzada i parlada per alguns dels nouvinguts. Tanmateix, als anys setanta, només quedaven tretze parlants. Avui hi ha un parlant fluent que sobreviu, té trenta anys i es diu Yofri Márquez, que va aprendre l’idioma a través de la seva àvia. Hi ha alguns parlants parcials, la majoria gent gran. Els esforços de revitalització inclouen la instrucció en paraujano a sis escoles elementals regionals i l'establiment de diverses organitzacions culturals.[5]
Lèxic
[modifica]El paraujano ha incorporat algunes paraules espanyoles al seu vocabulari. De les vuitanta-nou paraules disponibles a la llista Swadesh, sis són substituts del castellà.[3]
Fonologia
[modifica]El paraujano conté 14 consonants pulmonars i 11 vocals.[6]
| Consonants | Bilabial | Alveolar | Post-alveolar | Palatal | Velar | Glotal |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva/Africada | p | t | tʃ | k | ||
| Fricativa | ʃ | h | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | |||
| Aproximant | j | w | ||||
| Oclusiva | ɾ | |||||
| Lateral | l |
| Vocals | Anterior | Central | Posterior |
|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | ɨ ɨː | u uː |
| Mitjana | e eː | o oː | |
| Oberta | a aː |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Paraujano». Ethnologue: Languages of the World. SIL International [Dallas, Texas], Eighteen.
- ↑ Patte, Marie-France «Territory, Identity, and Language among the Añun people (Venezuela)». Ethnographic Contributions to the Study of Endangered Languages, University of Arizona, 2011, pàg. 77–90.
- ↑ 3,0 3,1 Oliver, José R.. The Archaeological, Linguistic and Ethnohistorical Evidence for the Expansion of Arawakan into Northwestern Venezuela and Northeastern Colombia, 1989.
- ↑ «Paraujano». The Alliance for Linguistic Diversity.
- ↑ Sabogal, Andrés Mauricio «The revival of Añunnükü or Paraujano language». Proceedings of the High Desert Linguists Society, 10.
- ↑ «Parujano». South American Phonological Inventory Database.
Bibliografia
[modifica]- Taylor, D. (1960). On Consonantal Correspondences in Three Arawakan Languages. International Journal of American Linguistics, 26(3), 244-252.
- Taylor, D. (1957). A Note on some Arawakan Words for Man, etc. International Journal of American Linguistics, 23(1), 46-48.
- VENEZUELA: Maracuchos: People of the Maracaibo Lowlands. (1999). Peoples of the Americas, (10), 570-572.
- Wilbert, J. (1996). Paraujano. In Encyclopedia of World Cultures. (Vol. 7, pp. 267–268). Macmillan Reference USA.
Enllaços externs
[modifica]
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives | |||||||||||||||||||||
| Llengua de signes | |||||||||||||||||||||
