Ivar Bendixson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1861 Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) |
| Mort | 29 novembre 1935 (74 anys) Estocolm (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 21C Gravplats: 01701H (1936–) 59° 21′ 24″ N, 18° 01′ 09″ E / 59.3567°N,18.0192°E |
| Formació | Universitat d'Uppsala Reial Institut de Tecnologia Universitat d'Estocolm |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Reial Institut de Tecnologia |
| Membre de | |
| Professors | Gösta Mittag-Leffler |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Helena Lind |
| Pares | Vilhelm Emanuel Bendixson i Tony Amelia Warburg |
| Germans | Arthur Bendixon |
Ivar Bendixson (Parròquia de Hedvig Eleonora, 1 d'agost de 1861 - Estocolm, 29 de novembre de 1935) va ser un matemàtic suec que va ser rector de la universitat d'Estocolm.
Vida i Obra
[modifica]En acabar els seus estudis secundaris a Estocolm el 1878, va ingressar al Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm on només va estudiar durant un curs, ja que l'any següent va continuar els estudis a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1881.[1] El 1890 va obtenir el doctorat a la mateixa universitat i va començar a donar classes d'anàlisi matemàtica a la recentment fundada (1878) universitat d'Estocolm. A partir de 1892, també va donar classes simultàniament al Reial Institut de Tecnologia.[2] A partir de 1905, en dimitir Lars Edvard Phragmén, va ocupar el seu lloc de professor titular de la universitat d'Estocolm i el 1911 en va ser escollit rector, càrrec que va mantenir fins al 1927, quan es va retirar.[3]
Bendixson va demostrar el seu talent matemàtic des de ben jove: el 1882, només un any després de graduar-se, ja va publicar el seu primer article en el que enunciava i demostrava el teorema de Cantor-Bendixson.[4] No obstant, en els darrers anys, més dedicat a les tasques administratives que li exigia el seu lloc de rector, ja no va fer gaire recerca matemàtica.[5] La seva principal contribució va ser el teorema de Poincaré-Bendixson, una aproximació topològica al comportament de les òrbites properes a un punt singular.[6]
Juntament amb el seu col·lega, Phragmén, i a les ordres de Gösta Mittag-Leffler van involucrar-se intensament en les tasques d'edició de Acta Mathematica, la revista fundada per aquest darrer.[7]
D'altra banda, Bendixson va mantenir sempre una ideologia radical lliberal[5] que el va portar a participar en diverses commissions per a la millora de la vida dels més desfavorits o per la millora del règim electoral, i el va convertir en un dels més coneguts portaveus del Partit Liberal de Suècia.
Referències
[modifica]- ↑ Domar, 1978, p. 12.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 316.
- ↑ Gårding, 1994, p. 109.
- ↑ Gårding, 1994, p. 110.
- ↑ 5,0 5,1 Domar, 1978, p. 13.
- ↑ Gårding, 1994, p. 111.
- ↑ Gårding, 1994, p. 84.
Bibliografia
[modifica]- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Domar, Yngve «Mathematical research during the first decades of the University of Stockholm» (en anglès). . Universitat d'Estocolm, 1978. Arxivat de l'original el 2016-03-16 [Consulta: 28 setembre 2018]. Arxivat 2016-03-16 a Wayback Machine.
- Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians: Mathematics in Sweden before 1950 (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ivar Bendixson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Zeilon, N. «Ivar O Bendixson». Svenskt biografiskt lexikon, 1998. [Consulta: 27 setembre 2018]. (suec)