Antoine Parmentier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Antoine Augustin Parmentier  12 agost 1737 Montdidier (França) | ||
| Mort | 17 desembre 1813 (76 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 39 Grave of Antoine Parmentier (en)  | ||
| Formació | Liceu Louis-le-Grand | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Farmàcia | ||
| Lloc de treball | Rue Croix-des-Petits-Champs (en) | ||
| Ocupació | inspector general de les Forces Armades (1796–), censor reial (1779–), farmacèutic (1772–), dietista, agrònom, botànic | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Parm. | ||
| Família | |||
| Germans | Marie-Suzanne Parmentier | ||
Signatura  | |||
  | |||
Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813[1]) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.
La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària[2] (a França, com a gairebé tota Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.[3]
L'acollida que Lluís XVI havia reservat a l'agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància de les salaons destinades a l'exèrcit francès. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.
Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut,[4]) aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.
Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.
La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.
Referències
[modifica]- ↑ Crombie, Alistair Cameron; Hoskin, Michael A. History of Science (en anglès). Science History Publications, 1978, p. 171.
- ↑ Clout, Hugh D. Agriculture in France on the Eve of the Railway Age (en anglès). Rowman & Littlefield, 1980, p. 92-93. ISBN 0389200174.
- ↑ Ragatz, Lowell Joseph. The Agricultural Revolution: The Transformation of Rural Techniques in Europe During the Eighteenth and Early Nineteenth Centuries (en anglès). A. Thomas, 1937, p. 19.
- ↑ Parmentier, Antoine. Éloge de M. Model, conseiller de la Cour, premier apothicaire de S. M. l'Impératrice de Russie, directeur et inspecteur général des pharmacies (en francès). Chez Monory, 1775, p. 1.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia de Parmentier (en francès) Arxivat 2005-09-10 a Wayback Machine.
- Petita biografia de Parmentier Arxivat 2008-10-23 a Wayback Machine.
