... primer de tot, la volta al món (especialment Austràlia i Nova Zelanda) però abans anar a Caldea, a Cadaqués i a Eivissa i Formentera... i tornar a tots els llocs als que he estat i fer el que vaig deixar de fer o veure allò que va quedar pendent; escriure i publicar, com a mínim, una novel·la; rellegir els meus diaris personals i escriure en l'últim, que fa cinc anys que tinc abandonat; llegir els que em falten del Kundera i rellegir els preferits, així com els deu clàssics (per dir un número raonable) que s'han d'haver llegit abans de morir; anar a un concert multitudinari; repetir una nit de festa vora al mar i després banyar-nos de nit, però aquest cop sense roba, i parlar i sentir respecte, però llibertat, veient el mar negre, però alhora com surt el sol fins que es fa del tot de dia... i tantes altres coses que em guardaré.

*suposo que això ve perquè em va xocar que m'expliquessin que el 2012, segons la NASA, hi haurà una onada de calor que arrasarà amb la Terra.

Fotografia: Vagos

S'acosta la Setmana Santa i ja fa uns dies que estic buscant ofertes per fer una escapadeta. A la costa, i que faci sol i caloreta, si us plau. Recordo que al març d'anys anteriors ja prenia el sol a la terrassa de casa meva o d'un hotel o a la platja: un sol esmorteït, suau i agradable, i amb un vent 'fresquet' molest i traïdor. M'encanta l'abril, com sóna i com és. I m'agrada pensar que d'aquí unes setmanes estaré de relax, agafant una mica de morenor i amb un somriure a la cara, recordant que feia un mes estava a Viena, congelada i malaltona però fent turisme a la ciutat imperial, la ciutat del Klimt i de Freud.

Recordar l'Audrey davant Tiffany's, entrar en una botiga enorme especialitzada en la personalització d'ossets de peluix, recórrer gairebé tot el Central Park (el parc que trenca el tòpic de la tranquilitat) i menjar allà un hot dog, passar pel pont de Brooklyn de nit contemplant tot l'esplendor del skyline i escoltant I want to be a part of it, New York... I want to wake up in the city that never sleeps... I pujar de 10 en 10 les 86 plantes de l'Empire State, sopar en un asiàtic i menjar una galleta de la fortuna que a més de contenir una frase et diu que yú és peix en xinès, tocar descalça el Big Piano, asseure'm al banc de Manhattan del Woody Allen, veure les casetes benestants sense reixes i amb tres cotxes, somniar amb sopar algun dia al River Café... Però mai se sap, tot és possible, sobretot a Estats Units.