Avui m'ha sorprès que la majoria de diaris lloessin el concert de la Rihanna d'ahir a la nit al Palau Sant Jordi i que alguns hagin negat el retard de l'hora de l'actuació -que, segons les meves entrades, començava a les 21 hores i no passades les 21.30h-. Recordem que, a més, es va canviar el dia del 6 al 14 de desembre de forma bastant imprevista. Però, sobretot, la primera part (fins passades les 22.30h)va ser més aviat insuls, amb mala qualitat de so i amb falta de motivació per part de la cantant, tant per cantar com ballar (que, a mitja part, es va disculpar dient que l'hotel estava allunyat).Molts moviments eròtics, això sí. A partir d'Unfaithful, vestida amb un preciós vestit groc, va demostrar més fermesa a l'hora de cantar i es va començar a posar el públic a la butxaca, així com amb les cançons que van sonar a continuació: California King Bed, Rude Boy, Love the way you lie... Sens dubte, em quedaria amb la última, el seu darrer single We found love, que va ser el clímax de l'espectacle. El concert es va acabar i jo sentia que per mi tot just començava.

  Concert Palau Sant Jordi. Barcelona. 20 setembre

Eres como una mariposa 
vuelas y te posas vas de boca en boca
facil y ligera de quien te provoca

Yo soy raton de tu ratonera
trampa que no mata pero no libera
vivo muriendo prisionero

Mariposa traicionera
todo se lo lleva el viento
mariposa no regreso

Ay,mariposa de amor,
mi mariposa de amor
ya no regreso contigo
ay,mariposa de amor,
mi mariposa de amor
nunca jamas justo a ti

Vuela amor, vuela dolor
y no regreses a un lado
ya vete de flor en flor
seduciendo, a los pistilos
y vuela cerca del sol
pa'que sientas lo que es dolor

Ay, mujer como haces daño
pasan los minutos cual si fueran años
mira estos celos me estan matando

Ay, mujer que facil eres 
abres tus alitas,
muslos de colores
donde se posan tus amores

Mariposa traicionera
todo se lo lleva el viento
mariposa no regreso

Ay, mariposa de amor,
mi mariposa de amor
ya no regreso contigo
ay, mariposa de amor,
mi mariposa de amor
nunca jamas junto a ti

Vuela amor, vuela dolor
que tengas suerte en tu vida
ay,ay,ay,ay,ay dolor
yo te llore todo un rio
ay,ay,ay,ay,ay, amor
tu te me vas a volar

by Maná.  

La excèntrica Lady Gaga ens va deixar a tots extenuats i meravellats amb el seu espectacle de dues hores d'ahir a la nit al Palau Sant Jordi de Barcelona. Va mostrar com n'és de polifacètica -no només a l'hora de vestir-: una dona teatral, que canta hits comercials i cançons més tendres com Speechless o So happy I could die i balla d'una forma incessant, fent saltar i cridar a 18.000 persones com feia temps que no veia. També va oferir un suculent espectacle: es va vestir amb una làmpada al cap, de núvia-papallona impressionant, de monja-enfermera sensual, de femme fatale amb un body negre plena de sang, amb biquini tocant un piano en flames, vestida de verd amb un monstre estil peix enorme i que es movia darrere seu... Una genial posada en escena que no va deixar a ningú indiferent.

Lady Gaga apel·la a la transgressió, a treure la part salvatge, freak, allò bell, obscur, desagradable i sexual de cadascú. Una dona sorprenent que va animar al públic a deixar-se anar, a perdre inseguretats, pors i maldecaps -amb un discurs que em va erissar la pell-, que es va mostrar dolça i ferotge alhora, que va jugar amb les banderes gai i espanyola, que va assegurar que no li importen els diners, ni els cotxes ni les cases, però sí la moda. I que el que té ho inverteix en el desplegament dels seus concerts. Gaga va expressar la seva predilecció per Barcelona i el seu desig d'acabar el seu tour. Aquí l'esperem!

Shakira va irrompre al Palau Sant Jordi per un accés lateral de la pista, enmig de tot el públic per un passadís format per guardaespatlles i vestida estil Caputxeta però de color rosa, tot plegat amb un to entre la extravagància de Lady Gaga i la solemnitat d'una figura mística. Un cop va pujar a l'escenari va desmelenar-se, tot i que les cançons més mogudes van trigar una mica a sonar (crec que la cançó que va fer activar del tot el públic va ser Suerte).

Al principi va cantar Inevitable (una de les seves -i meves- preferides), Si te vas, Loca, ciega sordomuda, i després ja va tirar del seu repertori més comercial com La tortura, Loba, Loca, Waka waka així com també de cançons noves, com la de Sale el sol, que dóna nom al disc. Shakira, 'il·luminada' per un sol canviant i gegant darrere seu, va demostrar la seva versatilitat: va canviar de registre (des d'un estil més rocker al reggaeton o flamenc), va ballar d'una forma impressionant, va tocar la guitarra i l'harmònica, es va canviar molts cops de roba... Com titulava un dia un article, Shakira va ser ahir el melic de Barcelona.

La música, l'amor i el ball (i referències al futbol) es van fusionar ahir per fer-nos experimentar una nit inoblidable. The Pinker Tones, David Guetta i The Black Eyed Peas van tocar a l'estadi de l'Espanyol, a Cornellà. Els primers, un grup barceloní, no els havia escoltat mai i algunes cançons em van agradar però no acaba de ser el meu estil. A continuació David Guetta ens va captivar a tots durant més d'una hora punxant els seus millors hits (alguns ens vam quedar especialment satisfets d'aquesta actuació, al mateix nivell gairebé que els protagonistes nordamericans). Tenia la sensació d'estar a una discoteca de tarda-vespre o a una party a l'aire lliure a Eivissa ("Barcelona Rocks!" Guetta va dir que no tenim res a envejar a la festa de l'illa).

I després BEP, que es va iniciar amb fonts i vaporitzadors verds i tot l'estadi aixecant cercles verds fosforescents (en honor del seu nom: 'pèsols'). Van tocar els seus temes estrella i Will.i.am va fer de DJ amb cançons mítiques alienes com Sweet dreams, entre d'altres, i Fergi, per la seva banda, va interpretar Fergalicious i Big girls don't cry. L'únic que ens va decepcionar va ser que van estar poca més estona que en Guetta i no van fer bis (mentre la gent xiulava, ells ja s'havien marxat en cotxe).

Una nit de ballar, saltar i cantar sense parar durant un total de més de quatre hores que va semblar obrir les portes a un estiu prometedor.

He dormit gairebé 12 hores però segueixo tenint la son enganxada. No m'agrada anar a dormir (i encara menys despertar-me) amb aquesta pudor àgria a tabac i cansament. De seguida una bona dutxa, que s'agraeix tant, i roba ben neta. Ara estic escoltant la música de Facto Delafé y las flores azules (ara només Delafé y las flores azules perquè un component ha abandonat el grup) després del genial concert d'ahir, pur energia, 'bon rollo' i una mescla d'esperança, optimisme i malenconia que flotava en l'aire, en el ritme que s'enganxa al cos i les frases, a la ment. I sempre 'bailar y bailar y bailar'!

Fotografía: Indielogia