Assignatura

09/11/2022

LES BIOGRAFIES DE CAVALLERS (REALS I HISTÒRICS)

No tenim texts ni biografies de cavallers històrics. Però no tindre’n no significa que no se’n coneguen. Hi
ha una que ressona més: El Victorial de don Pero Niño. De la mateixa manera que una crònica relata els
regnats, ací trobem també una lit no ficcional. LA dif està en que l’objecte és un individu i per les seues
proeses, es mereix perpetuar en paper escrit. Si que és cert que ací pot exagerar tb els fets, tot i que la
base siga real.

Le petit Jehan de Saintré és una petita obra francesa d’Antoine de la Sale. És una obra escrita en un
període de temps que coincideix amb el període que es va escriure el Curial (entre l’any 48 i l’any 56) i
podria ser fins i tot posterior. La clau està en que ens conta la història d’un jove que s’enamora (o ella
d’ell) d’una viuda que l’inicia en una vida cavalleresca i cortesana. Li fa regals i diners i li exigeix secret i
fidelitat amorosa. El jove, una vegada format, parteix del lloc a la recerca d’aventures cavalleresques.
Aquest presenta l’element interessant perquè ens porta a que ens trobem davant d’un motiu literari
comú / recurrent.

5. HISTÒRIES TROIANES.

Els experts diuen que hi va haver diverses guerres de Troia. El mite i el relat, és una síntesi de
l’enfrontament troià-grec.

El mite del rapte d’Helena ens el transmet Homer en la seua Il·liada. Molt probablement Homer no
existirà i la iliada fora un recull culte de diverses llegendes, però no hi ha documentació de que estiga
produïda per Homer.

Ens arriba la mateixa llegenda de ____ que adopta una perspectiva grega, per aquest motiu els tirans
són reflectits com a Troians.

La guerra de Troia no és coneguda fins al segle XII. A l’EM no hi ha una vehiculació social del tema de
Troia a Europa. A partir del XII hi ha minories cultes que comencen a tractar matèria homèrica gràcies a
traduccions. A s xii apareix una narració que hem de nomenar novel·la (romance en fr).

Benoît de Sainte Maure escriu una novel·la sobre la matèria de Troia. Aquest parla del Homer i les seues
mentides i la seua parcialitat progrega, mentre que ell ens diu que ha trobat dos altres autors: un
cretenc (Dictis s.IV) i un frigi (Dares s VI) i afirma que les cròniques d’aquests senyors, no és una obra
compartida pels dos, cadascun tenen un text propi; els dos presenten una perspectiva més equilibrada o
més troiana. Maure diu que el seu roman està basat en les històries de Dictis i Dares. Ací és on naix la
bipolarització entre Homer (poesia sobre història) o Dictis i Dares (història sobre la poesia).

Vist el boom del tema, un jutge italià va suposar que ______ i escrita en llatí. AL s XIII Guido delle Colone
escriu en llatí una historia de destructionis Troiae una narració extensa escrita en prosa que ____ dictis i
dares. Aquesta obra és l’obra més llegida en l’em, aquest fet es comproba pel centenar que ens ha
arribat.

Al segle XIV, el notari cat. Jaume Conesa, fa una traducció de destructionis Troiae coneguda com
Històries troianes (o Lo troià). Aquesta obra és indispensable per entendre el Curial i el Tirant.

La perspectiva tant del jutge com la del traductor era que estaven reproduint un txt més veritable dels
fets de Troia. La que es coneix és aquesta, no la homèrica. Per tant la influència de les històries troianes
la trobem al tercer llibre, segon nucli. De manera explícita pel judici del primer nucli i de implícita en
Àfrica (paraules de Camar parlant-li a Dido).
Assignatura

6. GRANS AUTORS MEDIEVALS ITALIANS.

Influència > persona culta que escriu a Itàlia.

Amb aquest ambient, un dels grans autors anteriors de moda i que forma part de la troica dels grans
medievals és Giovanni Bocacio. Però al Curial la influència més forta és la de Bocaccio. D’aquest autor
se’n coneixen cinc obres que han influït al Curial. (Boccaccio és el primer gran autor medieval que
legitima la utilització de la al·legoria i del simbolisme per a reforçar un concepte que es vol transmetre).
Bocacio defensarà una obra literària (pot ser una obra lineal sense dificultat d’enteniment) Bocacio diu
que una obra literària pot ser una cobertura superficial bonica i interessant superficial amb la que es
vehiculen una sèrie d’aspectes d’amagat que són els importants. Vehicula la literatura amb un valor
moral que ens transmet un ensenyament o una lliçó, són el que l’anònim denomina “poètiques ficions”
on la ficcional entretinguda pot tindre vehiculada missatges conpectuals interessants:

 El Filocolo (el que pateix per amor), és una obra de la primera meitat del segle XIV i reelabora
una llegenda molt popular a l’Europa anterior al XIV que és la llegenda de Floris i Blanca Flor.
Aquesta llegenda dona peu a aquest filocolo de Bocaccio. Floris és el fill del rei musulmà d’Esp i
Blanca Flor és una adolescent orfena filla de una captiva noble cristiana, acollida en la cort pel
rei musulmà. Ells dos s’enamoren > amor amb dificultats fill de rei i filla d’esclava. El rei acaba
venent a Blanca Flor com a esclava, a partir d’aquest moment comença la pelegrinació de Floris
a la recerca de Blanca Flor i dedica tota la seua vida a Blanca Flor. Al final la retroba i es casen.
El que trobem són les dificultats amoroses d’una parella de diferents estrats socials i la
superació dels obstacles per part de l’amant per unir-se a l’estimada.
 La fiameta (nom orig erigia di madonna fiameta). Obra sentimental en que la protagonista
(Fiameta) narra en primera persona els patiments d’amor que té quan s’assabenta que el seu
amant absent li és infidel i intenta suïcidar-se. Ací trobem el material instrospectius dels
parlaments i pensaments de Güelfa
 Genealogiae deorum gentilium (de l’origen dels déus pagans): és una enciclopèdia en prosa que
arrebplega tots els mites clàssics de déus majors i menors. En Curial apareixen molts déus i
divinitats, a un 99,9% la font de l’autor de Curial era aquesta Genealogia, el gran manual
mitogràfic de l’EM. Per aquest motiu estem a una influència a nivells _______ relacions ___
 De casibus virorum illustrium (de la caiguda dels homens il·lustres > caigudes morals): ens
proporciona una galeria de pg magnífics de la història que malgrat la seua excel·lència
tingueren fracassos en la seua vida provocats per amor, ortuna, atzar... i de com una part d’ells
tenen la capacitat de redreçar-se. Motiu al Curial, el propi Curial.
 Decameron (deu dies): és una col·lecció de 100 contes anticlericals i molt eroticosexals divertits.
El pretext narratiu és una pesta a Florència: 10 jovens se’n van de la ciutat al bosc i cadascun
d’ells per passar la temporada que estaran fins que escampe la pesta, han de contar 10 contes,
un per cada cap al dia. Pier Paolo Passolini: il decamerone. La influència del Decameron es
redueix al conte de Guiscar i Guismonda, que presenta un paral·lelisme amb el principi del
curial.

INLUENCIA DE PETRARCA I DANTE:

Petrarca: la seua influència se circumscriu exclusivament a la qüestió dels 300 anys que separen Dido
d’Enees i la impossibilitat de la història d’amor. Aquesta història és part d’una epístola (carta) senil 8de
vellesa) de Petrarca. Petrarca ho pren d’un mitòleg anterior que es diu Servi.

Dante: té dues influències de La divina comèdia. En una de les seccions de la comèdia, el viatge de Dante
al purgatori, trobem un elogi del rei Pere el Gran; el mateix rei elogiat al Curial. De la divina comèdia
s’anaren afegint comentaris/ampliacions; un dels comentaristes va ampliar encara més l’elogi al rei
Assignatura

Perer i l’anònim tb rep influència de les ampliacions. Tb es fa ressò de l’adversitat / malevolença entre el
rei pere i Carles d’Ajou que tb apareix a la divina comèdia. L’ultim detall és la coronació poètica, quan
abans de dictar la sentència ell rep la coronació per part d’Apol·lo, un símbol que li transmet el potencial
per fer la decisió; Dante és coronat a la divina comèdia.

INFLUÈNCIES CLÀSSIQUES

VIRGILI: ENEIDA.

No se sap fins quin punt es va basar en els clàssics o si es va basar en els intermediaris d’aquests classics.
Totes estan vehiculades en obres medievals.

Virgili: es veuen al segon nucli del tercer llibre, a Àfrica que és una reescriptura en clau cristiana la
història de Dido i Enees. Fa la reescriptura en base a l’error de Virgili

OVIDI

D’Ovidi hi ha dues obres: les metamorfosis i les Heroides.

Les metamorfosis és un llarg poema narratiu on es conta la genealogia dels déus pagans que connecta
amb la Genealogiae, ja que aquesta està inspirada en Ovidi.

Podia ser que l’anònim coneguera les dues obres. La font són les clàssiques (metamorfosis que són
simplificades a la Genealogiae).

Les heroides > les heroïnes (dones heroiques) col·lecció d’epístoles literàries d’ovidi posades en veu de
dona en primera persona, ens conten la història per la infidelitat dels seus amants (lamentacions de
Güelfa (la Fiammetta. No se sap quina és la que empra l’anònim. Hi ha 3 heròides que són respostes dels
seus amants masculins (no totes tenen resposta) allò que ens interessa és la veu femenina altiva.

3. ESTACI, LUCÀ, SÈNECA.

Al Curial hi trobem cites d’autoritat. Aquests autors no afecten substantivament al Curial, però sí que
estan citats al Curial i són els més citats. Els importants són Virgili per Dido i Enees i Ovidi perquè
suministra la metamorfosis i la veu femenina dels _____