Solucionari

M AR I C E L

1
Sobre ngel Guimer i la seva obra

1 Frederic Soler s lautor que posa les bases duna tradici dramtica moderna en catal, amb una dignificaci de
la tradici costumista i acostant-se a les formes del teatre comercial daquell temps. El seu mrit principal va ser
consolidar una audincia per al teatre en catal. Els seus drames, als quals aplica les frmules del drama romn-
tic, exalten personatges histrics de Catalunya, de manera parallela a laugment del sentiment de catalanitat que
vivia la nostra societat. Sacosta a Guimer en la intenci de presentar trames sentimentals plenes dacci. En la
mesura que es va convertir en un autor popular, anticipa, en part, el carcter dicona que assol Guimer, amb qui
va voler competir sense xit intentant apropar-se a la tragdia.
2 El debat sobre la tragdia es produeix en el marc de la reivindicaci de ls literari del catal i, ms en concret, de
la necessitat de dotar la literatura en catal dels gneres que se suposava que havien de tenir totes les literatures.
Verdaguer nhavia incorporat lpica i hi faltava la tragdia, un dels gneres de ms prestigi. V. Balaguer va ser el
primer autor a escriuren.
3 Lobra de Guimer es desplega en tres etapes: una primera, del 1879 al 1892, caracteritzada pel conreu de la tra-
gdia romntica en vers; una segona, del 1893 al 1900, en qu predomina el drama en prosa proper al naturalis-
me i, finalment, una etapa ms llarga, del 1900 al 1924, en qu diversifica les seves propostes dramtiques per tal
de mantenir-se com a autor de referncia als escenaris (va explorar el drama burgs i el dinspiraci llegendria,
va continuar la seva lnia dambientaci popular i va escriure obres amb ms crrega simblica, en defensa dun
projecte com de pas).
4 Alguns temes recurrents en lobra de Guimer sn el mestissatge i lorfenesa (sovint sobreposats en un mateix per-
sonatge), com dues manifestacions del desarrelament: la de lindividu entre dues cultures el qual no pertany a
cap de les dues i la de la condici de marginaci de lorfe. Aquestes dues manifestacions, a ms, sadeqen molt
b als ambients populars que sol retratar. Sembla que, en la fidelitat a aquests temes, es pot seguir una traa au
tobiogrfica: Guimer s fruit dun mestissatge (canari-catal) i, a ms, no va ser reconegut pel seu pare en el
moment del nixer. Tanmateix, el tema de lindividu escindit de la collectivitat pertany a la tradici romntica.
Tamb hi sn recurrents el tema de lamor impossible, en una concepci trgica de lexperincia amorosa, o b
el de lamor redemptor, com a motor de superaci.
5 Els drames histrics coetanis feien didctica patritica per mitj depisodis histrics que, daltra banda, se solien
tractar de manera convencional, tpica i encartonada. A Guimer aix no li interessava. Ell volia recuperar el ve-
ritable sentit de la tragdia exposant el drama interior duns personatges escindits entre la seva identitat i el desig
de ser. I s que, segons Guimer, el drama collectiu no s sin reflex dels conflictes i les passions de lsser hum.
6 Les tres tragdies escrites gaireb simultniament sn El fill del rei, Mar i cel, Rei i monjo.
7 Alguns temes caracterstics de la dramatrgia romntica que apareixen en les primeres obres de Guimer sn el
simbolisme de lespai molt habitual en la producci de Victor Hugo i daltres autors romntics i el tema de lin-
dividu que senfronta sol amb uns valors socials que exclouen la singularitat i la passi amorosa com a redempci.

2
Sobre Mar i cel

Acte primer
1 El croquis ha de tenir en compte la profunditat de lespai escnic i, per tant, cal que es faci en perspectiva per
poder integrar b tots els elements que les acotacions escniques reclamen. Shi poden apreciar els dos punts
dentrada de la llum natural: la finestra i lescala, mentre que en la resta de lespai predomina un ambient de pe-
nombra.
2 Guimer vol reproduir la parla dels pirates de manera versemblant, per el vers i la intenci de dignificar la llen-
gua catalana no ho faciliten. Si de cas, alguns colloquialismes i renecs proven de reproduir un registre vulgar que,
en lescena catalana de lpoca, podien resultar una mica xocants. Lexpressi grollera de Mahomet adreada a Os-
man (no en tens, p. 64) s una mostra de la voluntat de Guimer de remarcar el realisme per mitj de la llen-
gua. Malgrat tot, no es pot considerar una varietat colloquial perqu s un discurs ben travat amb un lxic molt
escollit.
3 Osman! Senyor! T aquest anell. Mil dobles s un decasllab amb accents tnics a la 4a i a la 6a sllabes; a
Alger ten donaran. I s cert? No! s un decasllab amb accent a la 6a que marca la cesura (6 + 4).
Els actors havien de tenir en compte la declamaci mtrica i la dramtica, i adaptar luna a laltra perqu aix s
com Guimer plantejava el vers, fent coincidir sovint pausa mtrica amb pausa dramtica.
4 La manera com actua Sad ja ens indica que s una persona noble i generosa. Els pirates volien obtenir un gran
benefici de la venda dels presoners a Alger; Sad prova devitar-ho donant a Osman lanell perqu en tregui profit,
i no pas dels presoners. Tant en les seves accions com en les raons sapunta com lheroi romntic per excelln-
cia: lindividu fora de la llei, per que conserva de deb els valors que la societat defensa hipcritament.
5 Hassn s un personatge positiu, que es caracteritza per la seva fidelitat a prova de tot; des de les primeres inter-
vencions i fins al final far costat a Sad. Joanot s un personatge turmentat, un renegat que, finalment, es posa a
favor dels protagonistes. Mahomet i Malek sn personatges negatius, que van en contra del protagonista i a qui
mou lenveja i el desig de poder. En laltre bndol, Ferran s un home valent i geners que, si b en el primer mo-
ment censura Blanca pel seu lenamorament, tot seguit intercedeix per ella davant la intransigncia del pare i, al
final, reconeix la noblesa de Sad i prepara un pla de fugida per als enamorats.
6 Hi ha molts exemples en la poesia popular del tema de la malmonjada. Tant en la poesia popular com en el parla-
ment de Blanca, la dona ha estat obligada a entrar en un convent en contra de la seva voluntat (en el cas de Blan-
ca, quan encara era una nena que jugava amb nines), es plany daix i contempla el goig de la vida fora de les mu-
ralles, alhora que sent una gran soledat i frustraci. Guimer recrea la tradici de la malmonjada en part pel seu
anticlericalisme. La imatge dels ocells que volen s un smbol molt clar de llibertat i, en el poema de Guimer, a
ms, els ocells fan niu, en referncia a lamor conjugal.
Es pot proposar als alumnes la lectura dexemples en antologies de poesia popular perqu relacionin el plany
potic amb la soledat i la frustraci del parlament de Blanca.
7 El plor del pare que torna a casa amb els seus fills i la seva dona es pot relacionar, per contrast, amb la felicitat
escapada quan separen Sad de la seva mare. Per a Blanca, s la primera percepci de lamor entre home i dona.
Les paraules a voltes com batre dales en mon cor sentia es poden llegir com una premonici del trencament de
les cadenes de la seva reclusi i lenamorament de Sad.
8 Per a Ferran, la clausura s trista i les persones que la practiquen tenen el cor buit. La religi no ha de compor-
tar lallunyament de la vida (Quin b li fem a Du tancats i en lombra!). En canvi, Blanca respon maquinalment
a la idea de religiositat que ha aprs al convent (al mn jo lavorreixo, Sou Satans). Ferran li parla damor
i considera que s la base de la religiositat, i es revolta quan ella diu que avorreix el mn. En aquesta interven-
ci diu de Blanca: avui gelada, lo cor sense glatir, i constata el canvi de Blanca, que havia estat festiva, ardenta,
entusiasta per tot. Guimer t un cert sentiment anticlerical; est influenciat per la concepci humanista del se-
gle xix que veia en la figura de Jess un home excepcional amb un missatge de solidaritat i de perd.

3
 9 En contraposici a Carles, Ferran entn la religi des de la perspectiva de lamor i la pietat, i representa la cara
positiva de la religiositat, allunyada de la intolerncia inquisitorial de Carles. All on Ferran veu possibilitat
de dileg i perd, Carles hi veu noms la necessitat danihilar el contrari. Sad s una mena dnima germana de
Ferran i participa dels mateixos valors de generositat i noblesa que t el cristi.
10 Sad explica lexpulsi sense pietat dels moriscos per part dels cristians, que parlaven tothora dhonor i tot ho fe-
ien en nom dun Du que humilien. Explica el seu cas particular, com a fill de pare morisc i mare cristiana: el seu
pare va ser assassinat i, ms tard, la mare i ell van haver de marxar pel decret dexpulsi dels moriscos. Un cop al
vaixell, la mare s cruelment sacrificada pels mariners i, mentre lataquen, suplica a Sad que els vengi.
El decret de Felip III diu que sha dembarcar els moriscos sense que rebin maltractament ni molstia en les se-
ves persones, per s molt probable que en la realitat es produssin abusos. Daltra banda, el relat de Guimer
tamb s versemblant perqu els moriscos van ser expulsats en embarcacions.
11 Se sent horroritzada per haver-se entendrit de Sad i es debat entre el desig que sent per ell i el deure religis tal
com lentn el seu pare i li han inculcat en el convent. Pren la decisi de matar Sad per rentar tanta feblesa (en
un debat intern molt semblant al de la protagonista de Maria Rosa). En el cas de la novcia, latura el fet que Sad
lhagi commogut fins a fer-la plorar i que, com ella diu, Qui diria / que respiri esta fera com mon pare!. En re-
conixer laltre com a igual, sadona que s un sser hum i no el monstre que li han volgut fer veure. Es produ-
eix una mena de revelaci en Blanca, la qual descobreix una manera de veure el mn basada en lamor i no en lodi.
12 En lacotaci de linici de lacte sens diu que s al caient de la tarda, i al final de lacte, en lacotaci de lescena
XVIII, sindica que se sent el toc de botzina, que assenyala el moment danar a dormir (en comenar lescena,
Sad li diu a Hassn que s tard! Dormim). Tot seguit, Blanca va a la cabina de Sad amb la intenci de
matar-lo; deu ser ms enll de mitjanit. Per tant, poden haver passat cinc o sis hores.

Acte segon
1 En comenar lescena I de lacte segon s en ple dia., per no s lendem, ja que Joanot quan es refereix al fet
que Carles i Blanca no mengen, diu: Avui com sempre / ho encetaren i prou. En la pgina 97 de lescena sego-
na, Blanca concreta: Ja fa nou dies / que ens prengu aquesta gent.
2 Joanot s el tpic personatge de Guimer a cavall de dues cultures i que se sent trador dels cristians. Al comena-
ment de lescena I de lacte segon, voldria deslliurar els protagonistes, per no ho fa perqu es troba sense forces,
se sent un renegat, un altre Judes. Tamb diu: Lo record del passat ms me tortura, / i en tot sento una for-
a que minclina / a estimar-los. A linici de lescena IX, en qu sexplica la ra per qu va renegar del cristianis-
me, diu: mes no he fugit del clam de la conscincia / que em persegueix pertot!. Aquest sentiment dual s clau
en el desenvolupament de la trama, en qu Joanot provar dajudar els cristians per redimir la seva culpa. La seva
identitat est escindida: havent renegat de la fe per por del cstig, encara es considera cristi; sent que pertany a
aquest grup i no pas al dels pirates.
3 Ja en lescena II, Blanca diu al seu pare: Comeno una pregria, i quan hi atino, mon cap qui sap on s. Encara
resulten ms explcits els sentiments de Blanca en el seu soliloqui de lescena III: Sos ulls semblaven los teus,
Jess, des de la creu piadosos!. Pel que fa a Sad, la conversa amb Hassn de lescena VI s molt reveladora, es-
pecialment quan el seu segon li diu que la noia parlava dell, i Sad li respon: Com s que quan arribo abaixa els
ulls i al camarot samaga?. Per en el soliloqui de Sad de lescena VII es fan ms explcits els seus sentiments.
Dues mostres daix sn: ...per rompre lencs que em lliga a aqueixa dona estranya, que s amorosa, dun
aroma que ofega i embriaga.
4 a) Blanca vol provocar una reacci de rebuig en Sad perqu se sent culpable de la seva passi (en el seu discurs
sidentifica amb els qui van matar la seva mare i li recorda que ella lha volgut matar) i creu que mereix un cstig.
Per Sad la desarma amb la mirada i amb la seva tendresa. La perplexitat que li provoca la resposta de Sad li fa
exclamar, desconcertada: Oh! Jess, mon Senyor! On sc?. La seva identitat de novcia desapareix i apareix una
faceta amagada della mateixa. No s casualitat que es digui com la mare de Sad. Aix ell la identifica inconscient-
ment amb la mare que, a ms, shavia casat amb un musulm. Es genera, aix, una situaci simtrica de gran for-
a dramtica.

4
 b) Sad tria la identitat del pare perqu s la que ha estat perseguida per la intolerncia dels defensors del cristia-
nisme. Suplanta el pare, que ha mort. Hi ha un cert parallelisme amb Guimer, que tamb assumeix la identitat
del pare, la catalana, en comptes de la de la mare, probablement per motius semblants.
c) Sad rebutja la religi que separa i exclou laltre, i que ha estat la bandera en nom de la qual sels expulsa i sels
massacra. Per aix no vol creure Blanca quan jura Per Jess!, Per un Du que s meu i s vostre, en to conci-
liador. En canvi, quan Blanca esmenta les mares, Sad ja no dubta, perqu lamor de mare s la mxima expressi
de lamor desinteressat i pur. En els drames de Guimer, com ms intensa s la passi ms sacosta a aquest mo-
del damor.
d) Hi ha un espai de trobada ms enll de la intolerncia i les barreres religioses, que s la pietat, la compassi que
tots dos comparteixen, i lamor, labsolut romntic, que sovint es concreta en la mort, com passa aqu.
5 s que... Les claus, he dit! T-les. Des dara: s un decasllab amb accents a la 4a i 6a sllabes, on hi ha una
cesura marcada per ladmiraci; no ets aqu mon segon. Com! Tu men feres!: hi ha la cesura, tamb, desprs
de la 6a sllaba.
Aquesta opci de trencar el vers permet un gran dinamisme perqu sobreposa el ritme dramtic al ritme accentu-
al, dna al dileg una agilitat semblant a la de la prosa i, alhora, mant la musicalitat subtil del vers.
6 Cal que lalumnat faci una sinopsi breu de cada escena que li servir com a prctica del resum. La intensificaci
de lacci, sobretot a partir de lescena XIII (en qu es produeix el reconeixement mutu de lamor per part de tots
dos protagonistes) fa progressar la tensi dramtica cap al final de lacte. Aquesta escena XIII s el punt lgid de la
trama i desencadena els esdeveniments que porten a la situaci final.
7 A partir de les indicacions de lespai escnic, lalumnat ha dassenyalar el moviments ms importants i fer un exer-
cici de construcci de lespai dramtic. El simbolisme dalt-baix, implcit-explcit s molt clar al llarg de lobra. Es
tracta que aix tingui una traducci visual en aquest esquema de la posada en escena.
8 Com a exemples de les dues menes dacotacions, dactitud o gestualitat: (Amenaant amb el puny la terra, que veu
per la finestra des del mig de la cambra.); (A Sad, en veu baixa pel terror.) Daccions: (Els corsaris comenant a moures
per pujar a coberta.); (Aturant els pirates, mostrant-los-hi Sad parlant amb Blanca.) El sentit simblic de lacci de
Blanca, que vol impedir que Sad pugi lescala i participi en la lluita entre cristians i musulmans, s el de la supe-
raci de lodi per lamor; tamb recorda que el seu amor s contrari a la realitat que els envolta i, per tant, s un
amor abocat a la tragdia.
9 En el segon acte transcorre, a tot estirar, en un dia. Tot i que no respecta estrictament la unitat de temps, Guimer
tendeix a condensar lacci en perodes molt breus. De fet, tota lobra transcorre en pocs dies, els que calen per
arribar a Alger, des don es va produir labordatge, entre Mallorca i Barcelona. Aquesta contenci del temps de
lacci respon a la voluntat dacostar-se a la intensitat dramtica de la tragdia.

Acte tercer
1 Lescena de dileg daquests dos personatges respon a la voluntat dalternar els moments dramtics amb daltres
de ms lleugers (un procediment, daltra banda, fora habitual en Shakespeare, en qu lhumor es fa compatible
amb la tragdia). Aquests fanfarrons, que presumeixen de ser molt valents, fan broma sobre si nomenaran capit
Guillem; tot seguit, Guillem explica a Roc que Joanot els ha alliberat i els ha dut armes, com han lluitat contra els
pirates i com Blanca protegeix Sad. El llenguatge de Guillem i Roc en delata lorigen popular, amb expressions
colloquials com qui pidola arreplega el que vol que resulten molt illustratives de la seva condici social. A ms
de contrapunt, la funci daquest passatge s la dinformar-nos sobre els fets que shan produt.
En el teatre catal de lpoca, el sainet havia assolit un xit considerable. Era concebut com un entreteniment bur-
lesc, amb una forta crrega satrica i de crtica dalgunes actituds socials. En aquest sentit, sallunya daquesta es-
cena de Guimer. Els personatges del sainet sn dextracci popular i lhumor es desprn de la creaci de llenguat-
ge, dels jocs de paraules (un nou ric que parla un castell ple de catalanismes, per exemple); en canvi, aqu lhumor
prov de lactitud dels personatges que satribueixen una valentia que no tenen. En el sainet, a ms, la intenci
allionadora se situa per damunt del naturalisme del quadre de costums, cosa que no passa en Mar i cel.

5
 2 En linici del segon acte safirma: s en ple dia., i en el del tercer sens diu: s de nit. Per tant, entre els dos ac-
tes ha transcorregut, almenys, tota la tarda. Lacte tercer dura tota la nit. El temps de la trama i el de la represen-
taci no coincideixen, per sacosten molt, i aix permet una versemblana dramtica ms gran.
3 En ambds parlaments hi apareix la idea de lamor redemptor de la soledat i lexili interior en qu viu lheroi
romntic (Qu hi fa que tavorreixi tot un mn corromput, ai pobre!). La figura de laltre, en aquesta concepci
de lamor, s la de lsser predestinat a confondres amb la prpia nima. En el parlament de Sad, aquesta idea
queda clarament expressada (la dona que s per tu; que s teva, teva / com teu s lo seu ser); en Blanca, lamor
fa estimar laltre per davant dun mateix (son cos defensar mentres respiri!) i es confon amb la infinita ten-
dresa de la mare i de Du.
En el discurs de Sad de lescena IX, parla de Blanca dient: Vos sou daltres espais, don sengendraven / los som-
nis endolcits de ma infantesa; la seva presncia li desperta cos i nima, que mor i viu alhora. Per Blanca, ell reu
en mos somnis de claustre i soledat, i lamor s la fora que fa esvair totes les penes i fa lliure i jois. En els dos
discursos, lamor havia viscut en el mn de les idees, en un estat de perfecci previ que ells havien sentit com una
premonici.
Lamor s un sentiment pur com els somnis de la infantesa, que procura la fusi amb laltre i lallibera de la sole-
dat, que fa que triomfi la veritat, que un soblidi de si mateix i que aflorin els millors sentiments de generositat
i entrega, en correspondncia als tpics de lamor romntic: linici sobtat, la fusi indissoluble amb laltre i loblit
de la prpia vida.
4 La idea central de lobra s lacceptaci de laltre com a igual. Ferran i Sad representen els personatges de cor ms
noble; en ells salbira la possibilitat duna relaci respectuosa, lluny del fanatisme, encarnat per Carles i els pirates
musulmans.
5 Els smbols del mar i el cel es fan explcits en boca de Sad al final de lescena IX del tercer acte, quan diu:
Tot s en va: vos sou el cel; jo laigua;
mai sajunten ac; mireu: sajunten
noms en lhoritz! s en va!
Ja en les acotacions escniques del primer acte sens deia que es veien el mar i el cel. Quan es llancen a laigua, al
final de lobra, Sad diu: Al mar!, i Blanca: Al cel!. El mar i el cel sn smbols de dues realitats inabastables
que, tot i que es toquen en lhoritz, es mantenen separades. Aquesta identificaci dels personatges amb labsolut
i lillimitat s caracterstica del sentiment romntic.
6 Carles representa el poder absolut i la intransigncia, amb tots els mals que comporta. s un du que noms cas-
tiga i representa una concepci inquisitorial del mn, un fanatisme que exclou laltre sense donar-li ni el dret dexis-
tir. Sense aquesta figura, la trama no hauria desembocat en tragdia. En lAntic Rgim, el rei absolut ho era per
voluntat divina i, per tant, era infallible.
s inevitable que Carles mati la seva filla, perqu aix sexpressa labsurditat dun odi que lacaba destruint a ell ma-
teix. Des del moment en qu nega a la filla una altra opci que no sigui la vida en el claustre, ja lest matant.
Quan Guimer escriu lobra, lintegrisme est representat pel carlisme. Lautor pica lullet a lespectador quan tria
el nom de Carles per referir-se a qui encarna la visi inquisitorial del mn. El seu missatge apunta als mals que es
deriven de la intransigncia i el reaccionarisme.
7 El punyal esdev un element simblic des de linici perqu, sovint, la capacitat de ferir sescapa de la voluntat de
qui lusa (fins i tot quiet talla). En lescena I de lacte I, els pirates es passen un punyal i, en lacotaci, sens fa no-
tar que t empunyadura de creu; aix refora el raonament de Sad quan diu que els cristians porten la creu i el
punyal alhora.
Relacionat amb Blanca, el punyal apareix en lescena XIX (lagafa per matar Sad) de lacte I; en les escenes III
(el du al pit desprs daquest intent), XI (vol que el seu cos la mati abans que arribin a Alger) i XIX (amenaa el
pare que es matar si intenta atacar Sad) de lacte II, i en lescena XI (a petici de Sad, el llana per la finestra) de
lacte III. Duna banda, el punyal simbolitza levoluci de Blanca: la lluita interna per oposar-se al sentiment que
neix; la penyora de Sad, ben prop del pit; lamenaa del dest que lespera a Alger i, finalment, del tot alliberada,
s mostra dentrega completa. De laltra, ajuda a mantenir la tensi dramtica.

6
 8 La tragdia neoclssica i romntica posa en escena les peripcies duns personatges de gran qualitat humana i
dignitat, i narra la gran mudana de fortuna que sofreixen, que mou el pblic a la compassi. El drama, en canvi,
narra histries desgraciades i lacrimgenes de personatges poc definits, abusa dels tpics i trenca la unitat dacci.
Podrem afirmar, doncs, que Mar i cel s una tragdia i, pel tema de lamor impossible, una tragdia romntica.
Lobra de Guimer vol respectar la unitat dacci i temps, malgrat que hi trobem la trama parallela de la traci.
Sallunya del drama a lestil de Victor Hugo per un grau ms alt de sobrietat en el tractament dels temes, i un in-
cipient realisme en el tractament lingstic de la parla dels personatges i en algunes situacions dramtiques. Com
altres dramaturgs de lpoca, volia recuperar el sentit trgic del romanticisme despullant-lo de melodramatisme i
truculncies.
9 Guimer utilitza lesquema de lamor impossible de lobra de lautor angls i, fins i tot, al final genera expectatives
de resoluci positiva del conflicte, tal com passa a Romeu i Julieta. Tamb hi ha personatges secundaris que ajuden
la parella, per la pressi social s tan forta que no sen poden deslliurar, i la trama desemboca en la mort dels
amants, que, com un sol sser, no poden concebre la vida sense laltre.
10 En aquesta prctica de lectura dramatitzada a laula, el professor o professora pot treballar lexpressi oral i gestual
de lalumnat i, alhora, fer visible lestructura mtrica dels versos tot declamant-los.
11 Lobjectiu daquesta activitat s propiciar un debat a laula a propsit de la lectura i la interpretaci de lobra per
part de Dagoll Dagom, sobre els canvis que hi van fer per adaptar-la al gnere musical, sobre lactualitat del text