Literatura catalana segle XIX

En aquest article proposo una aproximació als Jocs Florals que es van celebrar a Falset l'any 1902, als seus protagonistes i a les circumstàncies que els van motivar. També esbosso molt breument la tradició literària en què cal situar-los. D'aquest certamen, n'ha parlat molt sumàriament Josep Llop (2000: 68-69), del qual es serveix Ezequiel Gort (2003: 289) en una breu referència; així mateix, en parla Salvador Estrem (1932: 8), per destacar el paper que hi va tenir Josep Anguera, i són citats per Joan-Lluís Marfany (1995: 283), en un cens de Jocs celebrats entre 1900 i 1905.

È vietata la riproduzione, anche parziale, non autorizzata, con qualsiasi mezzo effettuata, compresa la fotocopia, anche a uso interno e didattico. L'illecito sarà penalmente perseguibile a norma dell'art. 171 della Legge n. 633 del 22.04.1941

Revista Cambrils publica un poema inèdit sobre la partida, l’any 1895, dels germans de la Sagrada Família, els primers docents del col·legi del Sagrat Cor de Cambrils.
El juliol de 1895 els religiosos de la Sagrada Família abandonaven precipitadament l’edifici del col·legi del Sagrat Cor –l’actual edifici La Salle–, que havien ocupat durant vuit anys. Ramon Llach, novici del col·legi, va escriure uns versos de comiat que transcrivim en aquest reportatge. Aquest poema inèdit ha estat recuperat  gràcies a Rosa Maria Mas, que n’ha cedit una còpia a Revista Cambrils per al seu estudi.

L’aparició recent de molts centenars de pàgines en català –de poesia, prosa, teatre i periodisme– de La Societat Pírica, que eren del tot desconegudes, fan que la nostra visió de la literatura del segle XIX ja no pugui ser com la que teníem fins ara.

La Rivista Italiana di Studi Catalani, pubblicata con periodicità annuale in formato cartaceo, è la prima e unica rivista scientifica italiana di catalanistica, finalizzata allo studio e alla riflessione critica sulla cultura catalana in ogni sua manifestazione, nel segno della più ampia interdisciplinarietà. Patrocinata dall'AISC, di cui accoglie l'espressione culturale, è aperta alla comunità scientifica e accademica internazionale e si propone come strumento di diffusione della ricerca individuale e di gruppo, nazionale ed estera, d'incoraggiamento del confronto a livello sovranazionale su temi di ricerca nell'ambito della catalanistica, a partire dalla tradizione epistemologica consolidata per favorire l'avanzamento dei metodi d'indagine e delle conoscenze e per promuovere il rinnovamento della ricerca nel settore attraverso il dialogo costante con altre aree disciplinari. Accoglie contributi scientifici originali e inediti a tema libero (articoli, note, recensioni) e proposte per la sezione monografica di carattere filologico, letterario, linguistico, artistico, storico e culturale in senso lato, con estensione temporale dalle origini alla contemporaneità.

È vietata la riproduzione, anche parziale, non autorizzata, con qualsiasi mezzo effettuata, compresa la fotocopia, anche a uso interno e didattico. L'illecito sarà penalmente perseguibile a norma dell'art. 171 della Legge n. 633 del 22.04.1941

Andrew Covert-Spring: assaig de construcció d'un personatge historic * D7Andrew Covert-Spring o J. Andrew de Covert-Spring, alias Andreu Fontcuberta, només se'n coneixen dos anys de vida, del final de 1835 al maig de 1837, que actui a Barcelona, i uns quants qualificatius no gens comuns, com ara «el nostre Charles Nodien), o ((l'iptroductor del saint-simonisme a Catalunya)). Tret d'aixo, no sabem qui fou. Es possible que tampoc no importés. No ha plantejat cap dificultat als historiadors. Fins i tot funciona millor 17extracte degudament triat i purificat de contaminacions alienes que no pas una biografía carregada d7inconseqükncies i trivialitats existencials. D'ací que, en condicions de laboratori bastant bones, els estudis dedicats a Andrew Covert-Spring o fent-l'hi intervenir, ens hagin aportat anilisis i interpretacions de molta transcendkncia historiogrhfica ' del moment ((bullanguen) de la revolució burgesa a Catalunya, és a dir, del bienni barceloni d7Andrew Covert-Spring. No em pertoca d'intervenir en el laboratori. Només voldria tractar d'afegir algunes dates i dades més amunt del 1835, d'aclarir algunes perspectives. Publicateur des Pyrénées-Orientales)), dirigit pel Ilibreter-impresor Jean-Baptiste Alzine. Es tracta més aviat d'una publicació cultural dedicada a literatura i historia local. E n aquests anys 1832-34 és evident la competencia entre els dos periodics, que intercanvien els coklaboradors. Sobre les coklaboracions periodístiques d'Andrew Covert-Spring, així com globalment les seves actuacions perpinyaneses, vegeu el meu article Andrew Covert-Spring 2 Perpignan, 1828-1835: un émjgrépolifique espognol dans ka vie cuItureih roussilonnaise, asociété agricole, scientifique et littérairen, XCIII (1985), ps. 223-251.

La Rivista Italiana di Studi Catalani, pubblicata con periodicità annuale in formato cartaceo, è la prima e unica rivista scientifica italiana di catalanistica, finalizzata allo studio e alla riflessione critica sulla cultura catalana in ogni sua manifestazione, nel segno della più ampia interdisciplinarietà. Patrocinata dall'AISC, di cui accoglie l'espressione culturale, è aperta alla comunità scientifica e accademica internazionale e si propone come strumento di diffusione della ricerca individuale e di gruppo, nazionale ed estera, d'incoraggiamento del confronto a livello sovranazionale su temi di ricerca nell'ambito della catalanistica, a partire dalla tradizione epistemologica consolidata per favorire l'avanzamento dei metodi d'indagine e delle conoscenze e per promuovere il rinnovamento della ricerca nel settore attraverso il dialogo costante con altre aree disciplinari. Accoglie contributi scientifici originali e inediti a tema libero (articoli, note, recensioni) e proposte per la sezione monografica di carattere filologico, letterario, linguistico, artistico, storico e culturale in senso lato, con estensione temporale dalle origini alla contemporaneità.

De Ramon Picó i Campamar s’han reivindicat les facetes de poeta i de dramaturg, i també s’han recuperat les de corresponsal i d’orador, però ha passat pràcticament desapercebut un aspecte de la seva dedicació a la literatura que no deixa de tenir la seva importància tant pel que diu de la seva activitat d’escriptor romàntic que mira de conèixer i recuperar el propi passat, com de la informació que dóna sobre aquest passat: la d’“erudit” historiador de la literatura i divulgador d’antics poetes catalans. Certament, es tracta d’una dedicació tangencial, puntual, però això no ha d’obstar per reconèixer-li el mèrit d’haver estat el primer a intentar esbossar un estudi sobre un poeta força mediocre i desconegut del segle XVI: Galceran Durall. El cas és que Picó va salvar de les flames quatre manuscrits d’aquest poetraste, a partir dels quals en va esbossar una biografia i en va transcriure una selecció de poemes. Aquests materials, que Picó tenia la intenció de publicar, es conserven al Manuscrit 1271 de la Biblioteca de Catalunya. Aquest treball presenta i edita l’estudi de Picó i les seves transcripcions de poemes de Durall.