Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el Modernisme

LAMBERT ESCALER I OLOT ENTRE LA TRADICIÓ I EL MODERNISME MUSEU DELS SANTS D’OLOT EXPOSICIÓ Direcció: Montse Mallol Comissariat: Juan C Bejarano [e-mail] Coordinació: Eduard Bech Suport coordinació: Èlia Teis Conservació: Xevi Roura Disseny gràic: Nifava [web] Disseny i direcció de muntatge: Espai Androna, sl [web] Assessorament lingüístic: Servei de Català d’Olot-la Garrotxa, Consorci per a la Normalització Lingüística CATÀLEG EN LÍNIA Coordinació: Juan C Bejarano i Eduard Bech Textos: Juan C Bejarano Assessorament lingüístic: Servei de Català d’Olot-la Garrotxa, Consorci per a la Normalització Lingüística Disseny: Sergio Rubí [web] Dipòsit legal: GI-293-2011 ISBN: 978-84-938058-3-8 © de l’edició: Museu dels Sants d’Olot [web] © de les obres, els textos i les imatges: els autors i els propietaris respectius Organitza: Amb la col·laboració de: Aquesta exposició i el seu catàleg s’inscriuen dins dels projectes del GRACMON “Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis”, de la Universitat de Barcelona (Grup Consolidat reconegut per la Generalitat: 2009 SGR 1320) La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprograia i el tractament informàtic, queden rigorosament prohibits sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmesos a les sancions establertes per la Llei. LAMBERT ESCALER I OLOT ENTRE LA TRADICIÓ I EL MODERNISME MUSEU DELS SANTS D’OLOT DEL 25 DE MARÇ AL 17 DE JULIOL DE 2011 ÍNDEX [ 05 ] PREÀMBUL [ 07 ] PRESENTACIÓ [ 11 ] L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 1. INTRODUCCIÓ ÀMBIT 2. LES PRIMERES OBRES ÀMBIT 3. REPRODUCCIONES ARTÍSTICAS EN BARRO POLICROMADO ÀMBIT 4. UN ARTISTA TOTAL DEL MODERNISME ÀMBIT 5. L’ART AL SERVEI DEL POBLE ÀMBIT 6. PRESENT I FUTUR D’UN ESTIL: L’ESTIL ESCALER [ 33 ] OBRA EXPOSADA DE LAMBERT ESCALER [ 79 ] DOCUMENTACIÓ EXPOSADA [ 83 ] CRONOLOGIA [ 86 ] BIBLIOGRAFIA I HEMEROGRAFIA 04 / LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /05 PREÀMBUL Fa just un any, enmig d’una conversa informal en el si de la inauguració de l’exposició “Joaquim Claret. Escultor de la Mediterrània (1879-1964)” al Museu dels Sants, Cristina Rodriguez, comissària de la mostra, va presentar-me Juan C Bejarano, doctorand de la Universitat de Barcelona, especialista en l’art de inals del segle XIX i principis del XX. En aquesta conversa, Bejarano va parlar-me dels paral·lelismes que es podien traçar entre la col·lecció i discurs del Museu i la producció artística i, per què no dir-ho, també artesana, de Lambert Escaler, artista modernista que ell coneixia perfectament ja que pocs anys enrere, el 2005, n’havia publicat un estudi per a la col·lecció Gent Nostra d’Iniesta Editor. A partir d’aquella primera conversa vam seguir treballant per tal de poder presentar avui l’exposició “Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el Modernisme”. Haig de reconèixer que llavors desconeixia l’existència d’aquest particular i interessantíssim artista nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1874 i format de les mans de Josep Campeny a la Barcelona del darrer terç del segle XIX; però en el moment de veure una de les seves terracotes policromades, la meva memòria visual va despertar i va reconèixer la bellesa d’aquells rostres femenins amb mirades de serenitat i cabelleres ondulant al vent, talment com si una de les igures d’Alfons Maria Mucha (1860-1939) hagués pres volum en fang cuit. Lambert Escaler no és un nom conegut pel gran públic, però la seva obra seriada va omplir moltes de les llars de la Barcelona de tombant de segle XIX al XX; el Teatre Romea de la capital catalana va estrenar moltes de les seves obres teatrals; podem caminar per ciutats com Barcelona, Madrid o Tarragona i contemplar escultures d’ediicis monumentals ignorant que en va ser l’autor; podem veure ballar els capgrossos de la faràndula del nostre poble o ciutat sense saber que van ser dissenyats per un artista que es deia Lambert Escaler. Afortunadament, des de fa uns anys, s’ha volgut recuperar la igura d’aquest artista català, juntament amb molts d’altres, i no es pot entendre una exposició o estudi que analitzi el període modernista sense que part de la seva obra hi sigui representada. L’obra d’aquest escultor que avui posem en relació amb la producció artística i artesanal dels tallers de sants de la ciutat d’Olot, així com amb tallers d’artesans olotins que es dedicaren a la producció d’objectes decoratius, es troba dispersa per diferents museus i col·leccions particulars; ha estat un treball enormement gratiicant poder reunir-ne una mostra considerable per traçar el discurs de “Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el Modernisme”. Eduard Bech Tècnic del Museu dels Sants 06 / LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /07 PRESENTACIÓ El Museu dels Sants d’Olot presenta, del 25 de març al 17 de juliol de 2011, l’exposició “Lambert Escaler i Olot, entre la tradició i el Modernisme”, organitzada conjuntament amb l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, i que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona. D’ençà de 1992 no se li havia tornat a dedicar una exposició monogràica que repassés tota la diversitat que com a artista va saber desplegar Lambert Escaler al llarg de la seva vida. En aquell cas va tenir lloc a la ciutat que el va veure néixer, Vilafranca del Penedès; ara és el torn d’Olot... Però, per què Olot? Quins són els vincles que permeten d’unir-los? Precisament el motiu és la seva aparent inexistència, ja que no hi ha testimonis materials que ho puguin demostrar. Malgrat això, sí que es possible treure a la llum com en una mateixa època van conluir ambdós, i com es pot traçar un ventall de paral·lelismes, i ins i tot d’inluències, entre un artista assentat a Barcelona i uns tallers a la capital de la Garrotxa. A través del muntatge i d’aquest petit catàleg, el comissari ha volgut combinar el format d’exposició monogràica amb la de caire més comparatiu. Mitjançant un il cronològic, la primera fa un repàs a la polivalència d’Escaler com a artista en el decurs de la seva vida (vet aquí, així mateix, la necessitat d’organitzar per àmbits les diferents àrees que va tocar), si bé s’ha donat especial rellevància a les seves terracotes policromades, la gran aportació que va fer a l’art modernista de Catalunya. Paral·lelament, però, sempre que s’ha pogut, s’ha volgut fer incís en els paral·lelismes i conluències entre aquest artista i la producció/evolució dels “tallers de sants” d’Olot. Per aquesta raó, s’ha destacat el pes que va tenir la botiga del seu pare, El Ingenio, en la conformació del seu tarannà; un establiment, d’altra banda, que tradicionalment s’havia dedicat a l’elaboració d’imatgeria religiosa, del mateix tipus que la que poc després es faria a Olot. Així mateix, s’ha remarcat les similituds que hi ha en la manera de treballar d’Escaler quan havia de fer els seus bibelots, amb el procés olotí de fabricació de iguretes de sants. Però també cal recordar la dedicació compartida per artista i tallers a la producció de pessebres, capgrossos i altres elements propis de la cultura més popular. L’últim dels apartats no volia oblidar l’èxit que va gaudir Escaler a tot Catalunya a principis del segle XX, ins i tot a Olot, on van sorgir alguns obradors que feien terracotes i peces d’inspiració Art Nouveau, mediatitzades pel model proposat per Escaler. La conclusió inal a aquest recorregut ens permet, doncs, de desvelar el subconscient de l’esperit d’un període, com ins i tot entre punts aparentment tan allunyats com ara Escaler i Olot ens és possible parlar d’uns gustos ains. Finalment, cal dir que aquesta exposició presenta un total de 25 obres originals de Lambert Escaler, més d’altres que ens ajuden a comprendre millor el discurs que s’hi ha plantejat. El seu talent es manifestà en formats molt diferents -no només pintures i 08 / PRESENTACIÓ escultures, que també hi són-, procedents de museus i col·leccions privades catalanes. Precisament, algunes surten de la intimitat de les cases del seus propietaris per primera vegada, per confrontar-se amb la mirada dels visitants, com per exemple les versions de dues de les seves obres més conegudes, Maleïna i El petó perdut. Juan C Bejarano Doctorand en Història de l’Art Comissari de l’exposició LAMBERT ESCALER I OLOT /09 10 / LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /11 L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 1 INTRODUCCIÓ ÀMBIT 2 LES PRIMERES OBRES ÀMBIT 3 REPRODUCCIONES ARTÍSTICAS EN BARRO POLICROMADO 3.1 EL PROCÉS D’ELABORACIÓ ÀMBIT 4 UN ARTISTA TOTAL DEL MODERNISME 4.1 ESCULTURA APLICADA A L’ARQUITECTURA 4.2 EL MÓN DEL TEATRE I DE L’ESPECTACLE 4.3 LES AQUAREL·LES ÀMBIT 5 L’ART AL SERVEI DEL POBLE 5.1 EL INGENIO 5.2 PESSEBRES I DIORAMES ÀMBIT 6 PRESENT I FUTUR D’UN ESTIL: L’ESTIL ESCALER Ocupa la planta superior del Museu dels Sants, dedicada a les mostres temporals, i s’estructura en 6 àmbits (amb els correlatius subàmbits). 12 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 1 INTRODUCCIÓ Considerat avui com un dels creadors més paradigmàtics del Modernisme, Lambert Escaler (Vilafranca del Penedès, 1874 – Barcelona, 1957) ha estat identiicat sovint amb les seves terracotes de dones melangioses i sensuals, amb les quals va triomfar a començaments del segle XX. Però fou un artista polifacètic que va conrear diverses disciplines. La seva polivalència s’ha d’explicar no només pels diferents àmbits que va tocar, sinó també pels seus clients i públic. Quan tenia set anys d’edat, la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on primer van tenir una sastreria de complements teatrals i després van obrir El Ingenio, botiga de fantasia i articles de regal. Aquests dos establiments encetaren la seva vocació teatral i escultòrica futura. Tot i que avui dia és més conegut com a escultor, Escaler va dedicar una part important de la seva vida al teatre. Pel que fa a les arts plàstiques, el seu pare, Benet Escaler, escultor aicionat, fou el seu primer mestre, ben aviat reemplaçat pel prestigiós escultor Josep Campeny i el dibuixant i comediògraf Ramon Escaler i Ullastre, que era el seu oncle. L’empremta de Campeny és evident en les seves primeres obres. Vers el 1900 començà la seva etapa més plena. A nivell personal, als trenta anys va contraure matrimoni amb Elvira Subirachs, amb qui va tenir dues illes i amb la qual va marxar a viure al barri barceloní de Gràcia. Des del punt de vista artístic, durant aquests anys les seves escultures foren molt preuades, i fou un dels artistes més populars de la Barcelona de principis del segle XX. De tota manera, treballà també en altres manifestacions escultòriques, com ara en la decoració aplicada a ediicis o en igures per a diorames. El Modernisme, però, va començar a passar de moda als anys 10 i Escaler intentà aproparse a tendències més classicistes, d’acord amb el Noucentisme i els nous corrents estètics, però sense l’èxit del passat. És llavors quan més diversiicà la seva producció escultòrica, s’allunyà progressivament de la seva obra de consum domèstic i es concentrà en diorames L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /13 i col·laboracions amb arquitectes. Els últims anys de la seva vida els passà a El Ingenio, la botiga del seu pare, a la qual tornà per respondre a les comandes de gegants, nans i capgrossos d’arreu de Catalunya. Si bé Barcelona fou la seva base d’operacions, el seu abast es va deixar sentir aviat a tot Catalunya. Així, tot i que la relació entre Lambert Escaler i Olot no s’ha pogut demostrar biogràicament o artística, aquesta exposició pretén desvelar la xarxa de paral·lelismes i inluències que hi ha entre l’artista i la ciutat; i també posar en relleu la dialèctica, i ins i tot coincidència, entre un art més vinculat a la tradició i un altre als corrents estètics del moment, però sempre amb unes arrels fortament populars. A partir d’aquí, els lligams d’Escaler amb Olot es poden percebre en diferents nivells, especialment amb els tallers de sants: des de la seva tradició en la producció d’imatges religioses o igures de pessebres, ins al seu procés de fabricació, tot passant per la inluència que les seves terracotes modernistes van poder exercir en alguns tallers de la ciutat. < Fotograia pàgina anterior: Lambert Escaler al seu taller (La Ilustració Catalana, 1906) 14 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 2 LES PRIMERES OBRES “Cultiva ab preferéncia aquet género, del cual, ab una modéstia que l’honra, ne diu ell, el género chico de la esculptura” Catalunya Artística, 27 setembre 1900 El Ingenio, la botiga del seu pare Benet especialitzada en articles de fantasia, fou el bressol on el petit Lambert va créixer i on s’estimulà la seva imaginació, un món meravellós d’arrels populars. Tan aviat com demostrà aptituds artístiques, Benet va pensar en Josep Campeny com a mestre per al seu ill. Campeny (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922) fou un escultor vinculat a l’estil realista del moment, amb obres anecdotistes protagonitzades per nens, i especialitzat en igures fetes amb terracota. Justament, l’única peça d’Escaler que es coneix amb certesa d’aquesta primera etapa, de l’entorn del 1900, és El mestre està malalt! (localització desconeguda), encara molt deutora del seu mestre i que recull tots aquests trets. Altres obres que es podrien datar en aquesta època són alguns retrats com el del seu sogre, malgrat que la seva tècnica vibrant ja fa presagiar un seu estil més característic. Així mateix sembla que va assistir a les classes de l’escola de Llotja de Barcelona. Fotograia pàgina actual: El mestre està malalt! (1900) (Localització desconeguda) (repr. a Catalunya Artística i Album Salón, 1900) Fotograia pàgina següent: > Publicitat de Lambert Escaler a la premsa de l’època (Catalunya Artística) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /15 ÀMBIT 3 “REPRODUCCIONES ARTÍSTICAS EN BARRO POLICROMADO” “Es un dels escultors decoratius més coneguts de Barcelona, […] arribant a un grau de perfecció en lo gènero que cultiva, com pochs altres, per no dir cap més, han aconseguit” La Ilustració Catalana, 9 setembre 1902 Al mateix temps que feia escultures sota la inluència del seu mestre Campeny, Escaler va començar a realitzar un nou tipus de peces que seguien el recent model modernista. Amb el triomf de l’Art Nouveau a l’Exposició Universal de París del 1900 -sembla que ja hi havia viatjat amb motiu de la mostra del 1889*-, Escaler veié que a Catalunya (però ins i tot dins el territori espanyol) encara no hi havia qui fes bibelots amb el nou estil: s’especialitzà i fou pioner. Per això ben aviat gaudí de molt èxit. Va saber explotar l’olfacte comercial que li venia de família: es promocionà a la premsa de l’època (anuncis a Pèl & Ploma, Catalunya Artística…), treballà per a les principals empreses de Barcelona especialitzades (Fundició Artística Masriera i Campins, la casa Alfons Juyol...), i col·locà les seves terracotes a botigues (Faianç Català, la casa Boada...). Tot plegat va contribuir a fer que tot tipus de públic adquirís massivament aquestes obres i, per tant, es popularitzés el Modernisme. Altres factors del seu èxit foren la divulgació dels temes més seductors del Simbolisme -és a dir, la dona sensual i angelical d’arrels prerafaelites-, mitjançant el coup de fuet modernista. L’ús d’una policromia irreal (allunyat del naturalisme que hauria aplicat un escultor academicista de la seva època, en intentar emular l’escultura policromada de l’antiguitat) reforçava també l’onirisme d’aquestes terracotes, alhora que dissimulava aquest material senzill i n’abaratia considerablement el cost. Finalment, a més del sentit estètic d’aquestes obres, en tenien un altre d’utilitari, perquè eren miralls, jardineres, 16 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT làmpades, joiers, cendrers, petjapapers, etc. Com a conseqüència del gran nombre de comandes que va rebre -i no per donar-se a conèixer, com s’ha cregut tradicionalment-, Escaler va publicar el 1903 un catàlegmostrari amb una selecció de les seves millors creacions, Reproducciones artísticas en barro policromado, fet força habitual dins d’aquest sector. Aquí quedava palès el caràcter mercantil més que artístic d’aquestes obres, ja que apareixien designades amb una numeració. Així, els títols amb què són conegudes avui dia no són pas els que Escaler va decidir, perquè en principi foren concebudes com a productes seriats. La mateixa premsa de l’època és la que començà a batejar-les amb títols relacionats amb l’Anecdotisme o Simbolisme del seu estil, quan no descrivien la seva funcionalitat objectual. El reconeixement crític a la qualitat de la seva producció va tenir lloc un any després, el 1904, quan va guanyar a la Secció d’Arts Decoratives de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid una medalla de plata. * Sempre s’havia sostingut que Escaler havia viatjat a París en companyia del seu pare, però no se sabia quan. A la targeta publicitària present en aquesta exposició, es parla d’un viatge a la capital del Sena amb motiu d’una Exposició Universal. Tenint en compte que està datada el 1896, deduïm que fou el 1889 quan hi viatjà Escaler tot acompanyant el seu pare. Fotograies pàgina actual: Portada i interior de Reproducciones artísticas en barro policromado (1903) (Biblioteca de Catalunya, Barcelona) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /17 ÀMBIT 3.1: EL PROCÉS D’ELABORACIÓ Durant el segle XIX, els avenços de la indústria van permetre un gran desenvolupament a nivell tècnic de l’escultura produïda en sèrie. Nombrosos tallers i foneries van aparèixer per satisfer la creixent demanda d’una clientela que volia decorar amb bibelots les seves llars. Molts escultors van veure-hi, doncs, una font important d’ingressos i van oferir models originals a aquestes empreses. No obstant això, i tot i els contractes d’edició que signaven, sens dubte la millor manera de controlar producció i beneicis era fer-ho un mateix, com va fer Escaler en editar el seu propi catàleg, com ja hem vist. No s’ha conservat cap dels motlles originals amb què va fer aquestes terracotes, sinó que era habitual destruir-les després de fer-les servir, per evitar la possible reproducció fraudulenta i sense permís del seu creador. Segur que seguirien un procés similar a l’emprat als tallers de sants d’Olot. Els artistes acostumaven a tenir els guixos originals de les obres i obtenien aquestes terracotes pressionant el fang amb els dits dins el guix, que es presentava de manera fragmentària. Després unien les diferents parts i dissimulaven les costures. A partir del motlle inicial s’obtenien diferents versions, tot introduint petites modiicacions en mides, policromia, addició i/o sostracció de detalls… Si un model tenia èxit, se’n realitzaven variacions. Malgrat el procés seriat, l’aspecte inal era el d’una obra única, ja que Escaler s’encarregava de personalitzar-les a l’últim moment de manera molt professional: aquesta barreja entre art, artesania i indústria representa perfectament el moment de transició que fou el segle XIX en aquest sector. Aquesta aparença més artística que industrial, en sèries limitades (recordem que els primers sants d’Olot també es van fer en terracota, que no admet seriacions tan llargues com després sí que ho va permetre l’ús de la pasta-cartró), es devia a uns bons acabats i especialment a la seva policromia, una altra de les seves aportacions en aquest camp, perquè s’aplicava directament sense una segona cuita i sense esmalts. Fotograia pàgina actual: Motlle i peça decorativa del Taller Muntanyola d’Olot (Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) 18 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 4 UN ARTISTA TOTAL DEL MODERNISME “[...] per Lambert Escaler, el més important era fer art i no com i amb què fer-ho. Era el que podríem anomenar un autèntic treballador de l’art” Carme GASSÓ (1992) “Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme (1871-1957)” Més enllà de les seves famoses terracotes, Escaler va saber desplegar el talent en molts altres terrenys, alguns molt desconeguts. De la mateixa manera que altres noms del Modernisme, com Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Lluís Masriera o Alexandre de Riquer, va fer seu l’ideal inisecular de l’art total, adaptat al seu tarannà popular: per a ell, l’art podia ser des de l’escultura d’una exposició, ins al diorama d’una sala d’espectacles. Fou un artista polifacètic que es dedicà de la mateixa manera a altres manifestacions escultòriques -en ediicis, capgrossos, maniquís…-, però també va concebre decoracions per a salons de ball, va pintar aquarel·les..., si bé la seva altra gran passió fou el teatre. Aquesta diversiicació, doncs, no s’ha d’explicar tan sols pels diferents àmbits que va tocar i per una visió estètica global, sinó també per les necessitats econòmiques diàries i, per tant, pel tipus de client i públic divers que va saber captar. Així fou com va copsar l’esperit de tota una època. Fotograia pàgina actual: Lambert Escaler al costat d’Eduard Ferrés i del model de cariàtide per a la Casa Damians de Barcelona (1914) (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /19 ÀMBIT 4.1: ESCULTURA APLICADA A L’ARQUITECTURA A banda de l’escultura de petit format, Escaler també realitzà escultura aplicada a l’arquitectura, tant a les façanes com als espais interiors (xemeneia de la Casa de Josep Amat, Barcelona). Malgrat que s’ha dit que ho va fer quan el Modernisme havia passat de moda, en realitat s’hi dedicà durant tota la seva vida. Si bé no va arribar al nivell de comandes de, per exemple, Eusebi Arnau, potser el més important dels escultors modernistes en aquest terreny - recordem a Olot la Casa Ignasi Solà-Morales -, el que sí és cert és que va ocupar una part important de la seva carrera artística; se sap que va treballar com a modelista per al taller d’Alfons Juyol i la casa Butsems de Barcelona. Les primeres mostres les trobem a principis del segle XX segons el patró modernista, en conjunts com el de l’Antiga Casa Figueras (1902), o, sobretot, l’espectacular decoració, avui desapareguda, de l’antic Cinema Poliorama (1906). És cert que cap a l’any 1915 incrementà aquesta faceta, ara en sintonia amb el Noucentisme o l’Art Déco; i que començà a treballar fora de Barcelona. D’aquests anys podem recordar l’antiga Casa Damians (1914), el Teatro Alcázar de Madrid (1920), la Tabacalera de Tarragona (1923-1926)… Malauradament, el pas del temps i el pes de les modes han provocat que molts d’aquests ediicis hagin estat enderrocats o remodelats (especialment els d’estil modernista), i només són coneguts per fotograies d’època. Finalment, recordem que gran part foren locals comercials o relacionats amb l’espectacle, és a dir, dels mons on va créixer i on es va moure sempre. Fotograia pàgina actual: Xemeneia de la Casa de Josep Amat i Virgili (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) 20 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT Fotograia pàgina actual (superior): Lambert Escaler i les escultures que va fer per al Teatre Alcázar de Madrid (1920) (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) Fotograia pàgina actual (inferior): Antiga Casa Figueras, Barcelona (1902) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /21 Fotograies pàgina actual: Façana i interior de l’antic Cinema Poliorama, Barcelona (1906) (Arxiu Mas, Barcelona) 22 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 4.2: EL MÓN DEL TEATRE I DE L’ESPECTACLE “No li sembla que hauria de ser la cosa més natural que fos el fang allò que anès més per terra? Doncs, desenganyi’s: la ploma és la que hi va més; és per això que no me’n ‘cuido’ gaire” Lambert ESCALER Catalunya Artística, 27 setembre 1900 L’aició que des de ben petit va sentir Escaler pel món del teatre es pot trobar a la igura del seu oncle Ramon Escaler, que a banda de ser dibuixant reconegut, també fou comediògraf; també se sap que a El Ingenio es venien entrades per a les funcions del Teatre Romea de Barcelona i que el seu pare, de professió sastre, havia dissenyat vestuari per a representacions teatrals. Escaler començà escrivint petits apunts humorístics per a diaris i revistes locals, que ell anomenava “pessigolles”. Ben aviat va concebre petites peces teatrals còmiques i anecdòtiques, de caire popular (tant pels personatges com pel llenguatge emprat, ple de castellanismes i barbarismes, presents en la parla quotidiana dels catalans de l’època), que subtitulà “joguina”, “sainet”, “humorada” o “comèdia”. Lo meu criat fou la primera i s’estrenà al Teatre Romea el 29 de gener del 1894, on representà gran part de les seves L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /23 comèdies. Si ens fem ressò de la premsa, gaudiren d’un gran èxit de públic i de crítica, de forma constant al llarg de la seva vida. Per exemple, sabem que Flors i Papallones va tenir molt bona rebuda, pel seu sentit de l’humor i acudits continus. El 27 de gener del 1932, La Vanguardia la qualiicava d’“acierto de comicidad, la mejor obra del autor de ‘Els últims rovellats’.” De fet, malgrat que avui dia la seva faceta com a escultor és més coneguda que la d’autor teatral, el cert és que a la seva època sembla que fou al contrari, si ens fem ressò de la premsa del moment. Així, s’hi va dedicar ins a la i de la Guerra Civil quan, davant la prohibició d’escriure en català, abandonà l’escriptura. La seva darrera peça teatral, escrita llavors, portà el títol de la seva primera escultura, Lo mestre està malalt. A part d’aquesta vessant més literària, Escaler mantingué altres vincles amb aquest món, sobretot com a escultor i decorador. Així, va realitzar escenograies i igures corpòries per a funcions de teatre a Barcelona -Faust, Don Juan Tenorio (Teatre Tívoli)- i a Madrid (Teatro Alcázar, Teatro Calderón...); però també d’òpera, com ara per a una representació d’Aïda al Liceu de Barcelona. Fotograies pàgina actual: Figures corpòries per a una representació de Don Juan Tenorio al Teatre Tívoli de Barcelona (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) < Fotograia pàgina anterior (esquerra): Pessigolles (1920) (Arxiu Carme Gassó Ramiro, Sabadell) < Fotograia pàgina anterior (dreta): Flors i Papallones (1932) (Arxiu Carme Gassó Ramiro, Sabadell) 24 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT 4.3: LES AQUAREL·LES Una de les vessants més desconegudes d’Escaler és la seva dedicació al món de la pintura. A la seva primera exposició al Cercle Artístic (1900), va presentar un paisatge pintat a l’oli que va passar desapercebut, just al contrari que les escultures que l’acompanyaven. Sembla que això va motivar que no s’hi dediqués gaire. De fet, la següent referència d’Escaler com a pintor l’hem de buscar molts anys després, el 1936, quan va començar a posar a la venda (ins l’any 1941) unes aquarel·les, a la Galeria Busquets i a la Casa Renart de Barcelona. Sembla que un cop el Modernisme va passar de moda, va tornar a pintar, si bé amb una inalitat més comercial, possiblement a causa de la Guerra Civil. La majoria són paisatges que segueixen la tradició realista encetada per Ramon Martí i Alsina i els pintors de l’Escola d’Olot. L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /25 ÀMBIT 5 L’ART AL SERVEI DEL POBLE A banda del teatre, la pintura i l’escultura, Escaler mantingué lligams estrets amb la cultura popular: El Ingenio, la botiga del seu pare, fou el seu referent des de petit. Així, per exemple, va encarregar-se de la decoració de tota mena d’esdeveniments, des de balls de màscares ins a estands de ires de mostres; confeccionà la carrossa del Gremi de Coniters (en sucre!), per a una de les festes de la Mercè. Però també fou l’artífex dels maniquís que el 1935 es van col·locar en 24 vitrines (i amb roba dissenyada per Oleguer Junyent) a la desapareguda sala del vestit de l’antic Museu de les Arts Decoratives, al Palau de Pedralbes de Barcelona. La imaginació del polifacètic Escaler no es limità a tot això, sinó que també realitzà capgrossos, pessebres, igures per a diorames, o ins i tot algun portacalendari i guardiola. Fotograia pàgina actual: Carrossa de sucre del Gremi de Coniters (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) 26 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT Fotograies pàgina actual: Maniquís per a l’antic Museu de les Arts Decoratives de Barcelona (1935) (Arxiu Fotogràic de Barcelona) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /27 ÀMBIT 5.1: EL INGENIO “[Tots aquests capgrossos i gegants] són ills de la meva inspiració, i com els infants m’agraden molt, així contribueixo a conreuar la seva fantasia” Lambert ESCALER Gràcia, 1972 Cap al 1881, Benet Escaler i la seva família es van traslladar a viure a Barcelona, on es va fer càrrec d’una botiga dedicada a la imatgeria religiosa. Tot i l’èxit d’aquestes imatges, reorientà comercialment l’establiment –batejat com El Ingenio- que, des de llavors, s’especialitzà en la fabricació de gegants i nans, però també en altres articles de caire festiu. Aquesta reconversió afavorí l’enfortiment d’El Arte Cristiano com a principal taller de sants a Catalunya, ja que justament fou creada vers aquests anys, el 1880. Dins d’aquest ambient fantasiós, Escaler va començar a manifestar les primeres passes artístiques, i és on va tornar un cop el Modernisme desaparegué, i on va ser present ins gairebé els seus darrers anys. El 1924 l’establiment va ser traspassat a Delfí Homs, que intentà reprendre la venda de igures religioses dels seus inicis. Davant del poc èxit d’aquesta iniciativa, tornà a la línia encetada per Benet Escaler, i demanà al seu ill Lambert de participar novament en la confecció de gegants i capgrossos (recordem que ocasionalment El Arte Cristiano n’ha fabricat, també). Les obres que van sortir de l’obrador són difícils d’atribuir-les a ell completament, ja que es treballava en equip (destaquen els seus col·laboradors Lluís Sabadell i Domènech Umbert, que van continuar la seva tradició), deixant a part que moltes es feien amb materials efímers i, per tant, no han arribat ins a nosaltres. De tota manera, alguns dels motlles que encara s’utilitzen en aquesta botiga daten de l’època en què hi era. Fotograia pàgina actual: Targeta publicitària d’El Ingenio (1896) (Biblioteca de Catalunya, Barcelona) 28 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT ÀMBIT 5.2: PESSEBRES I DIORAMES La fama de Lambert Escaler com a pessebrista s’hauria de matisar: en realitat fou un creador de igures per a diorames, alguns dels quals a més foren pessebres. Els diorames eren posades en escena en què es combinaven diferents elements com jocs lumínics, escenograies i igures corpòries, que gaudiren encara de gran acceptació popular durant la primera meitat del segle XX. El primer pessebre del qual es té constància fou el pessebre diorama del Cercle Artístic (Nadal del 1903). També fou un dels col·laboradors de la Sala Mercè de Barcelona (19041908), creada pel pintor i empresari Lluís Graner, on es van exposar La Fugida a Egipte (Nadal del 1904) i El mercat de Teheran (1905). Les seves igures, marcades pel realisme i certs trets etnogràics, li van permetre rebre comandes al llarg de la seva vida: diorames de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929), per a l’antic Museu Folklòric de Ripoll (1933), però sobretot per La Casa Pallaresa (1944), gran diorama realitzat per a l’antic Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona (sota projecte de l’etnògraf Ramon Violant i Simorra). Fotograia pàgina següent: > Peça Art Nouveau del Taller Ars Nova (c. 1904) (Museu dels Sants, Olot) L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT /29 ÀMBIT 6 PRESENT I FUTUR D’UN ESTIL: L’ESTIL ESCALER L’èxit de Lambert Escaler amb les seves terracotes fou aclaparador durant la primera dècada del segle XX. Tingué deixebles propis com Lluís Sabadell o Enric Bassas, però també seguidors i imitadors com ara Joan Rodon i Fabrés, Dionís Renart, Josep Casanovas o Pablo Gargallo; ins i tot el seu cap, Alfons Juyol, es va inspirar en ell en fer algunes peces. Empreses de Barcelona com els Talleres Artísticos de Antonio Pocorull i la Manufactura Hoyos, Esteva i Cia. seguiren les seves petjades. La seva ombra arribà ins i tot a Olot, on Josep Berga i Boada, ill del fundador d’El Arte Cristiano, obrí vers el 1904 un nou taller, Ars Nova, que produïa objectes artístics en terracota amb altres temàtiques i estils, alguns en deute amb Escaler. A la seva època, però, van començar a sorgir veus en contra. Així, per exemple, amb motiu de la concessió de la segona medalla a l’obra que Escaler va presentar a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid del 1904, el crític madrileny Rafael Balsa de la Vega va deixar per escrit les declaracions següents a La Ilustración Española y Americana, on deixava palès el seu tarannà conservador i oposat a qualsevol manifestació modernista: “El Sr. Escaler presenta cuarenta y dos obras de barro policromado. De antiguo conocía yo el género decorativo a que se dedica el Sr. Escaler, y de antiguo también vengo deplorando que este artista, con innegables dotes para el cultivo del género á que se dedica, no acudiese con muchas de sus igulinas á la sección de Escultura, y que á todas sus creaciones les diese cierto caràcter extranjérico, acudiendo á las extravagancias de un modernismo sin patria conocida, pero absolutamente falto de originalidad, para modelar las testas y estatuillas que con tanta abundancia produce. El Sr. Escaler es un bibelotier hábil, pero enamorado del género quincallesco que los franceses fabrican para la exportación a países de rastacuers. Ni una sola igura, ni una sola cabeza exhibe el artista catalán que tenga originalidad y vida”. 30 / L’EXPOSICIÓ: EL RECORREGUT Amb l’arribada del Noucentisme i les primeres avantguardes, el Modernisme començà a ser arraconat i, en conseqüència, també l’obra d’aquest escultor, un dels exponents màxims d’aquest estil. Així, justament pel contrari del que se l’havia acusat el 1904, l’any 1928 el crític Rafael Benet parlava del “carrinclonisme modernista de l’Escaler” des de les pàgines de la Gaseta de les Arts. Durant gran part del segle XX (i potser amb l’excepció de Salvador Dalí i la seva pionera defensa de l’estil Art Nouveau), les obres més conegudes de Lambert Escaler van ser criticades negativament com a paradigmes d’aquest moviment. A inals dels anys 60, però, la situació anà canviant gradualment en l’apreciació general del Modernisme. Una de les primeres revaloracions fou la reproducció idedigna d’algunes terracotes per a BD Ediciones durant els anys 70, conscients del seu valor estètic i funcional com a peces de disseny, tot i que fabricades amb materials més moderns. La bona acollida de públic i de crítica va ser com una mena de petit i primer homenatge envers a aquest artista que, setanta anys abans, havia estat tan preuat pels seus productes, que decoraven les cases catalanes d’aleshores. Fotograia pàgina actual: Còpia de la famosa jardinera que va decorar La Pedrera (avui al MNAC, Barcelona), feta per BD Ediciones als anys 70 (c. 1972-1982) (Col·lecció particular, Barcelona) LAMBERT ESCALER I OLOT /31 32 / LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /33 OBRA EXPOSADA DE LAMBERT ESCALER A continuació hi ha la relació de les peces de Lambert Escaler que han participat en aquesta exposició, cadascuna amb la seva corresponent itxa tècnica i bibliogràica. S’ha intentat, sempre que la informació existent ho ha permès, seguir un il cronològic i si no, estilístic, amb l’excepció de la primera de les obres, on s’ha aplicat un criteri més aviat d’estil. En relació amb els títols, com ja hem indicat anteriorment, Escaler en general no acostumava a titular les seves famoses terracotes, que produïa en sèrie. No obstant això, també és cert que la premsa de l’època va començar a fer-ho per ell, i sempre que s’ha pogut, i per un criteri de fàcil identiicació, s’ha respectat aquest nom més literari. D’altra banda, però, en molt poques ocasions s’ha seguit emprant títols pòstums a l’artista. Així, doncs, en els casos en què s’ha utilitzat un títol descriptiu i/o literari que no fos de l’època, s’ha optat per col·locar-ho entre claudàtors. Respecte al criteri bibliogràic, cal dir que s’ha seguit un il cronològic i no alfabètic, de la mateixa manera que s’ha volgut adjuntar la bibliograia conjuntament i indistinta quan s’han conservat diverses versions d’un mateix model (en el cas de les terracotes policromades), ja que sovint es fa difícil distingir un exemplar d’un altre i, en moltes ocasions, la informació aportada és comuna per a qualsevol d’aquestes. Finalment, en l’apartat dedicat a les exposicions, també en el supòsit d’aquelles peces amb diferents versions, s’ha remarcat en negreta aquelles mostres on justament ha participat la peça que hi ha a l’actual mostra. 34/ OBRA EXPOSADA 01. RETRAT DEL SR. SUBIRACHS, SOGRE DE L’ARTISTA (c.1904) Terracota patinada, 44 x 38 x 30cm Signatura “Lambert Escaler” a la part inferior dreta Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona OBRA EXPOSADA /35 Procedència: Col·lecció particular de Mercè Escaler, illa de l’artista (Barcelona); 1993, Galeria Sílvia Soler (Barcelona); Fundació de les Arts i els Artistes (Barcelona). Bibliograia: • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 31 (repr.). ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Segons converses amb Carme Gassó, que va tractar personalment la illa de l’escultor, aquest bust representaria el sogre de Lambert Escaler. Segurament el va fer a l’entorn de la data en què va conèixer Elvira Subirachs, o poc després de contraure-hi matrimoni el 1904. El seu estil resta ancorat encara en els convencionalismes acadèmics del segle XIX, si bé el tractament ondulant de la barba recorda ja el Modernisme. ________________________________________________________________________________________________ 36/ OBRA EXPOSADA 02. [BUST DE MANOLA] Terracota amb pàtina de bronze, 45,2 x 35 x 19cm Presenta una irma estampada al costat dret de la base: “LAMBERTO ESCALER”. Museu Romàntic Can Llopis, Consorci del Patrimoni de Sitges (Núm. Inv. 387) OBRA EXPOSADA /37 Procedència: Fons del Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova i la Geltrú); 1966, Museu Romàntic Can Llopis (Sitges) Exposicions: 1992 Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Bibliograia: • Lambert Escaler i Milà -Artista Vilafranquí del Modernisme- (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “Bust de Manola, de Lambert Escaler (1874-1957)”, Col·lecció La peça del mes, Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006 ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Malgrat desconèixer la data exacta d’execució, estilísticament la podríem ubicar dins de la seva primera etapa. És una obra encara marcada per l’aprenentatge amb el seu mestre Josep Campeny, tant per la temàtica –el prototipus de dona espanyola, que també va conrear- com per l’estil deutor del Realisme vuitcentista; tot passant pel material amb què la va fer, el fang, també habitual en la producció de Campeny. ________________________________________________________________________________________________ 38/ OBRA EXPOSADA 03. CATALUNYA (c.1901) Terracota policromada, 33 x 31 x 22cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /39 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: 2 al Museu del Modernisme Català, Barcelona; Col·lecció particular (subhastat a Arce Subastas Barcelona el febrer de 2005); Crisce Antiguitats, Barcelona Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1901 1998 2003 Barcelona (Faianç Català): Exposició inaugural de les galeries Barcelona (Fira de Barcelona): “XXIII Salon d’Antiquaris” (Secció “Modernisme”) Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Bibliograia: • La Renaixensa, Any XXXI, Núm. 8706, 14 novembre 1901, p. 6585 • VIDAL OLIVERAS, Jaume, “Els establiments de Santiago Segura”, Santiago Segura (1879-1918). Una història de promoció cultural, Sabadell, Museu d’Art, 1998, p. 41 • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 49 (repr.), 62 • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 204 (repr.) • PINÓS, Gabriel, Museu del Modernisme Català. La guia-La guía-The guide, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 116 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Es tracta d’una de les primeres peces de les quals és té constància que Escaler reproduí en sèrie, tot i no aparèixer en la relació de terracotes de Reproducciones artísticas en barro policromado. Fou una de les moltes obres que formaren part de l’exposició inaugural de la nova seu del Faianç Català, quan aquest es traslladà de Sabadell a la Gran Via de Barcelona el 1901. La Renaixensa la va destacar, tot dient que “entre’ls objectes exposats hi ha un deliciós busto Catalunya, de Lambert Escaler, esculpit ab un garbo de primer ordre y constituheix un objecte decoratiu pera ser regalat als nostres companys d’ideas […]”. Així doncs, aquesta al·legoria de Catalunya il·lustra de forma ben clara el sentiment catalanista que impulsava el seu autor, el qual sempre va signar com “Lambert” i no com “Lamberto” (a diferència de molts altres artistes i escriptors de l’època) i que, després de la Guerra Civil, davant de la prohibició d’escriure en català, abandonà el teatre. També és coneguda com a Dolça catalana, en els catàlegs editats per la Galeria Gothsland i el Museu del Modernisme Català. ________________________________________________________________________________________________ 40/ OBRA EXPOSADA 04. JOIER (c.1901) Terracota policromada, 26 x 42 x 34cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Museu del Modernisme Català, Barcelona OBRA EXPOSADA /41 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneix un altre exemplar, també propietat del Museu del Modernisme Català Exposicions (un exemplar es va exposar a): 2003 Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Bibliograia: • LLANSÓ, A. G., “Esculturas decorativas de Lamberto Escaler”, La Ilustración Artística, Any XX, Núm. 1036, 4 novembre 1901, p. 726 (repr.) • Arquitectura y construcción, Núm. 121, Agost 1902, p. 256 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 6ª, Núm. 550 (repr.) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 210 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Segons Arquitectura y construcción, aquesta terracota complia la funció de joier a més d’ésser una escultura. També es coneguda com a Plenitud, en els catàlegs editats per la Galeria Gothsland i el Museu del Modernisme Català. ________________________________________________________________________________________________ 42/ OBRA EXPOSADA 05. JARDINERA (c.1901) Terracota policromada, 23 x 50 x 29cm Museu del Modernisme Català, Barcelona ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Es tracta d’una de les seves peces més exitoses, de la qual més versions s’arribaren a fer. En realitat, el mateix Escaler, al seu mostrari Reproducciones artísticas en barro policromado, presentava una variant d’aquest model, la núm. 307 (làmina 6a), com ja havia succeït amb la seva terracota Maleïna. La seva popularitat va motivar que fos un dels dos models -l’altre era el conegut com a La dama del mirall (versions al MNAC, Barcelona; Museu del Modernisme Català, Barcelona; etc.)- que la casa BD Ediciones tingués en compte a l’hora de produir noves reproduccions als anys 70, quan es començà a recuperar el Modernisme. Segons ens va comentar Mireia Riera, de BD, des del punt de vista racionalista es valorà aleshores el seu funcionalisme com a peça de disseny –en aquest cas, el seu ús com a jardinera-, així com el seu sentit estètic. Tot i així, ja no eren fetes de terracota, sinó d’un material més modern, a base de resines i d’escuma d’alta densitat. La reacció de la crítica i del públic de l’època fou molt favorable, i així, durant deu anys es van continuar fabricant. També se la coneix com a Cap triomfant. ________________________________________________________________________________________________ OBRA EXPOSADA /43 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: un altre al Museu del Modernisme Català, Barcelona; MNAC, Barcelona; Museu de Mataró; Col·lecció Hèlios Rubio Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1964 1969 1990 2003 2006 Barcelona (Palau de la Virreina): “Exposición de artes suntuarias del Modernismo barcelonés” Madrid (Casón del Buen Retiro): “El Modernismo en España” Barcelona (Museu d’Art Modern): “El Modernisme” Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Cleveland-Nova York (The Cleveland Museum of Art-The Metropolitan Museum of Art): “Barcelona and modernity” Bibliograia: • LLANSÓ, A. G., “Esculturas decorativas de Lamberto Escaler”, La Ilustración Artística, Any XX, Núm. 1036, 4 novembre 1901, p. 726 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 7ª, Núm. 301 (repr.) • Pèl & Ploma, Any IV, Núm. 95, Juliol 1903, p. 203 (repr.) • Arquitectura y construcción, Any VIII, Núm. 146, setembre 1904, p. 285 (repr.) • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelon, Aymà, 1951, p. 171 (repr.) • Exposición de artes suntuarias del Modernismo barcelonés, Barcelona, Ayuntamiento de Museos-Museos de Arte, 1964, p. 40 (Núm. 262) • Sales monogràiques, Mataró, Museu Comarcal del Maresme, 1966, s/p (repr.) • El Modernismo en España, Madrid, Casón del Buen Retiro, 1969, p. 90, VI-9 (repr.) • CIRICI PELLICER, Alexandre, Ceràmica catalana, Barcelona, Destino, 1977, p. 422 (repr.) • Cataluña II, Madrid, Fundación Juan March (Col·lecció “Tierras de España), 1978, p. 204 (repr.) • FANES, María, “De tiendas. Decoración”, La Vanguardia, 24 desembre 1978, p. 107 • FREIXA, Mireia, Artes Decorativas del siglo XX. Modernismo, Barcelona, Planeta, 1989, p. 32 (repr.) • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990, p. 24 (Vol. 1); 131 (núm. 311) (repr.), 239 (repr.) (Vol. 2) • SALA, Teresa-M., “L’ideal d’“art total” d’una època. Els interiors del modernisme”, Barcelona. Metròpolis Mediterrània, Núm. 16, 1990, p. 97 (repr.) • REYERO, Carlos-FREIXA, Mireia, Pintura y escultura en España, 1800-1910, Madrid, Cátedra, 1995, p. 398 (repr.) • El llibre d’or de l’art català, Barcelona, El Periódico de Catalunya-Primera Plana. Grupo Zeta, 1997, p.191 (repr.) • JARDÍ, Enric-JUNCOSA, G., Guia de museus de Catalunya, Barcelona, Edicions 62-Generalitat de Catalunya, 1999, p. 258 (repr.) • 1900, París, Réunion des Musées Nationaux, 2000, núm. 268 (repr.) • Museus i col·leccions obertes al públic, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001, p. 87 (repr.) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, pp. 10-11, 73 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 78 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona - Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona - Ajuntament d’Esplugues de Llobregat - Asociación de Ceramología, 2006, pp. 337-338 • Barcelona and modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, Cleveland (Ohio), The Cleveland Museum of Art-Yale University Press, 2006, p. 167 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos – RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina, “Modelant el gust: L’escultura de saló a l’obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)”, Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI (Jornades Internacionals), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 595 • SALA, Teresa-M., El modernisme, Manresa-Barcelona, Fundació Caixa Manresa-Angle Editorial, 2008, p. 56 (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 219 (repr.) 44/ OBRA EXPOSADA 06. EL PETÓ PERDUT (c.1902) Terracota policromada, 60 x 43 x 35cm Signat “Lambert Escaler” a la part inferior dreta, sota l’escot. Al darrera hi ha restes de dues enganxines, segurament de la botiga on es va adquirir. Ajuntament de Castelldefels Procedència: Col·lecció de Manuel Girona (Castelldefels); 1988, Ajuntament de Castelldefels Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: 2 al Museu del Modernisme Català, Barcelona; Col·lecció particular, Barcelona; Col·lecció Albert Oller, Barcelona (aquesta és una versió més decorosa, amb el vestit de la dona tancat al coll) OBRA EXPOSADA /45 Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1988 1990 1992 1998 2003 2008 Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Gothsland. 10 aniversari” Barcelona (Museu d’Art Modern): “El Modernisme” Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Barcelona (Fira de Barcelona): “XXIII Salon d’Antiquaris” (Secció “Modernisme”) Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Barcelona (Caixaforum): “Alphonse Mucha (1860-1939): seducció, modernitat, utopia” Bibliograia: • “La hermosa primavera. Arte y artistas. Lamberto Escaler”, Pluma y lápiz, Núm. 106, 1902, p. 532 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 8ª, Núm. 129 (repr.) • Pèl & Ploma, Any IV, Núm. 95, Juliol 1903, p. 200 (repr.) • Arquitectura y construcción, Any VIII, Núm. 144, Juliol 1904, p. 221 (repr.) • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelon, Aymà, 1951, p. 166 • “Fernando Durán. Subastas de Arte”, La Vanguardia, 14 juny 1986, p. 50 (repr.) • Gothsland. 10 aniversari, Barcelona, Gothsland, 1988, Núm. 17 (repr.) • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990, p. 35 (repr.) (Vol. 1); p. 129 (núm. 307) (repr.) (Vol. 2) • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990, s/p (repr.) (opuscle) • Barcelona. Metròpolis Mediterrània, Núm. 16, 1990, portada (repr.) • Lambert Escaler i Milà - Artista Vilafranquí del Modernisme - (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p (repr.) • Modernisme i modernistes, Barcelona, Lunwerg, 2001, p. 229 (repr.) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • SPIEGEL, Olga, “Las terracotas policromadas de Lambert Escaler”, La Vanguardia, 22 abril 2003, p. 40 (repr.) • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, pp. 73, 74, 119 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, pp. 76, 78 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, pp. 337, 341 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos – RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina, “Modelant el gust: L’escultura de saló a l’obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)”, Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI (Jornades Internacionals), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 593 • Alphonse Mucha (1860-1939): seducción, modernidad, utopía, Barcelona, Fundació “la Caixa”, 2008, p. 165 (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 201 (repr.) • PINÓS, Gabriel, Museu del Modernisme Català. La guia-La guía-The guide, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, portada i p. 115 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Segons converses mantingudes amb Alfonso López Borgoñoz, de l’Ajuntament de Castelldefels, tot indica que aquest exemplar va pertànyer al banquer Manuel Girona (Tàrrega, 1817- Barcelona, 1905). El 1897 aquest va comprar la baronia d’Eramprunyà, que incloïa el castell de Castelldefels i l’església de Santa Maria del Castell, que era dins d’aquest recinte. Es va encarregar de la seva reconstrucció. L’Ajuntament de Castelldefels el va comprar als seus descendents l’any 1988, any en què fou descoberta aquesta terracota. Ha arribat ins a nosaltres en molt bon estat de conservació i amb la policromia original. És la primera vegada que s’exposa al públic aquesta excel·lent versió. Apareix per primer cop amb aquest títol a Pèl & Ploma, revista dirigida per Ramon Casas i que publicà justament aquí molts dels seus dibuixos de dones modernes, segons un prototipus molt semblant al d’aquesta escultura d’Escaler. L’èxit d’aquest model ocasionà que produís una altres versions semblants: amb vestit de coll alt (Col·lecció Albert Oller); i més reduïda (aquesta última coneguda als catàlegs editats per la Galeria Gothsland i el Museu del Modernisme Català, on es troba com a El petó perdut d’hivern). ________________________________________________________________________________________________ 46/ OBRA EXPOSADA 07. MALEÏNA (c.1902) (Versió inacabada) Terracota, 34 x 42 x19cm Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Apareix per primer cop amb aquest nom a la revista Pèl & Ploma, tot fent referència al personatge protagonista femení del drama simbolista La princesa Maleïna (1889), del belga Maurice Maeterlinck; no sabem si Escaler coneixia aquesta peça, ja que el títol no el va escollir ell sinó l’equip d’aquesta publicació, dirigida per Ramon Casas i Miquel Utrillo (és a dir, el mateix cercle de Santiago Rusiñol i el que va motivar la representació de La Intrusa -també de Maeterlinck- a la II Festa Modernista de Sitges (1893), considerat el moment clau d’introducció de l’estètica simbolista dins el Modernisme català). A banda d’això, com ha sostingut Cirici, aquest prototipus femení es pot relacionar amb els busts de dames enigmàtiques de Francesco Laurana. Les escultures d’aquest escultor renaixentista arribaren a ser molt populars entre els artistes de inals del segle XIX, i mitjançant la fotograia és fàcil veure’n reproduccions als estudis de l’època, identiicades amb el prototipus ideal de bellesa inisecular: per exemple, el pintor simbolista Fernand Khnopff la va tenir com a model d’inspiració per a moltes de les seves obres. Pel que fa a aquesta versió en concret, l’absència de policromia segurament es deu al fet que va restar inacabada, i això ens permet de veure un estadi previ abans de la seva inalització. Es va presentar com a Mística a l’exposició de Vilafranca del Penedès del 1992, i també quan es va posar a la venda a la Galeria Sílvia Soler - de fet, es va utilitzar la seva imatge per a la promoció, a la postal que va editar la galeria -. ________________________________________________________________________________________________ OBRA EXPOSADA /47 Procedència: Col·lecció particular de Mercè Escaler, illa de l’artista (Barcelona); 1993, Galeria Sílvia Soler (Barcelona); Fundació de les Arts i els Artistes (Barcelona) Versions (només s’han inclòs aquelles versions amb idèntiques característiques formals): Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: 2 al Museu del Modernisme Català, Barcelona; MNAC, Barcelona; Col·lecció particular; Col·lecció particular, Barcelona (vid. la següent peça del catàleg) Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1980 1985 1990 1992 1999 2003 2003 Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Exposición de escultura modernista” Madrid (Palacio de Velázquez-Palacio de Cristal): “Escultura española 1900-1936” Barcelona (Museu d’Art Modern): “El Modernisme” Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Vigo / itinerant per Galícia (Centro Cultural Caixavigo): “Modernismo catalán” Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Còrdova (diferents espais): “Julio Romero de Torres. Símbolo, materia y obsesión” Bibliograia: • Arquitectura y construcción, Núm. 121, agost 1902, pp. 247-256, p. 249 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 8ª, Núm. 128 (repr.) • Pèl & Ploma, Any IV, Núm. 95, Juliol 1903, p. 197 (repr.) • Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario de 1910, 1910, p. 32 (secció d’anuncis) • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelon, Aymà, 1951, p. 166 • Gothsland. Exposición de escultura modernista, Barcelona, Gothsland, 1980, Núm. 8 (repr.) • Escultura española 1900-1936, Madrid, Ministerio de Cultura-El Viso, 1985, p. 241 (repr.) • FONTBONA, Francesc-MIRALLES, Francesc, Història de l’art català. Vol. VII. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917, Barcelona, Edicions 62, 1990 (1985), p. 71 (repr.) • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990, p. 130 (núm. 310) (repr.), p. 238 (repr.) (Vol. 2) • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p (repr.) • SUBIRACHS, Judith, “Escultura contemporània”, BARRAL i ALTET, Xavier (dir.), Art de Catalunya. Escultura moderna i contemporània, Barcelona, L’isard, 1998, p. 182 (repr.) • Modernismo catalán, Vigo, Caixavigo, 1999, pp. 76 i 77 • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • Julio Romero de Torres. Símbolo, materia y obsesión, Còrdova, TF Editores, 2003, p. 388 (repr.) • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, p. 72 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col•lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, pp. 68, 69 (repr.), 76, 80 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, pp. 337, 340 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos – RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina, “Modelant el gust: L’escultura de saló a l’obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)”, Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI (Jornades Internacionals), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 594 • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 208 (repr.) 48/ OBRA EXPOSADA 08. MALEÏNA (c.1902) Terracota policromada, 49 x 36,5 x 27,5cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /49 Versions (només s’han inclòs aquelles versions amb idèntiques característiques formals): Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: 2 al Museu del Modernisme Català, Barcelona; MNAC, Barcelona; Col·lecció particular; Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona (vid. l’anterior peça del catàleg) Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1980 1985 1990 1992 1999 2003 2003 Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Exposición de escultura modernista” Madrid (Palacio de Velázquez-Palacio de Cristal): “Escultura española 1900-1936” Barcelona (Museu d’Art Modern): “El Modernisme” Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Vigo / itinerant per Galícia (Centro Cultural Caixavigo): “Modernismo catalán” Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Còrdova (diferents espais): “Julio Romero de Torres. Símbolo, materia y obsesión” Bibliograia: • Arquitectura y construcción, Núm. 121, agost 1902, pp. 247-256, p. 249 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 8ª, Núm. 128 (repr.) • Pèl & Ploma, Any IV, Núm. 95, Juliol 1903, p. 197 (repr.) • Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario de 1910, 1910, p. 32 (secció d’anuncis) • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelon, Aymà, 1951, p. 166 • Gothsland. Exposición de escultura modernista, Barcelona, Gothsland, 1980, Núm. 8 (repr.) • Escultura española 1900-1936, Madrid, Ministerio de Cultura-El Viso, 1985, p. 241 (repr.) • FONTBONA, Francesc-MIRALLES, Francesc, Història de l’art català. Vol. VII. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917, Barcelona, Edicions 62, 1990 (1985), p. 71 (repr.) • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990, p. 130 (núm. 310) (repr.), p. 238 (repr.) (Vol. 2) • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p (repr.) • SUBIRACHS, Judith, “Escultura contemporània”, BARRAL i ALTET, Xavier (dir.), Art de Catalunya. Escultura moderna i contemporània, Barcelona, L’isard, 1998, p. 182 (repr.) • Modernismo catalán, Vigo, Caixavigo, 1999, pp. 76 i 77 • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • Julio Romero de Torres. Símbolo, materia y obsesión, Còrdova, TF Editores, 2003, p. 388 (repr.) • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, p. 72 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, pp. 68, 69 (repr.), 76, 80 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, pp. 337, 340 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos – RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina, “Modelant el gust: L’escultura de saló a l’obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)”, Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI (Jornades Internacionals), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 594 • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 208 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: És la primera vegada que s’exposa públicament aquest exemplar. Aquest model fou - i és - un dels més populars produïts per Escaler, i prova d’això són les nombroses versions que se’n conserven. En moltes ocasions només canviava la policromia - per exemple, la variant que hi ha al MNAC és de coloració verdosa/blava, enfront d’aquesta de tons marrons/ grisos -. A vegades les diferències es podien trobar en l’afegit de detalls ornamentals, com ara unes roselles (Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona), o la supressió de les espatlles i de part del vestit (Col·lecció particular). Vid. comentari de la peça anterior. ________________________________________________________________________________________________ 50/ OBRA EXPOSADA 09. [FLORÀLIA] (c.1902) Terracota policromada, 24,5 x 44 x 14cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Museu del Modernisme Català, Barcelona OBRA EXPOSADA /51 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: un altre al Museu del Modernisme Català, Barcelona; Col·lecció L. Gil Nebot Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1998 1992 2003 Barcelona (Fira de Barcelona): “XXIII Salon d’Antiquaris” (Secció “Modernisme”) Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Bibliograia: • LLANSÓ, A. G., “Escultura decorativa”, La Ilustración Artística, Núm. 1084, 6 octubre 1902, p. 662 (repr.) • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 7ª, Núm. 127 (repr.) • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 85 (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 207 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Tot i que l’exemplar reproduït a La Ilustración Artística i al catàleg Reproducciones artísticas en barro policromado no coincideixen completament –sobretot en el detall de les lors, que són diferents-, el model de base és el mateix, a més a més que s’assembla al núm. 128 d’aquest catàleg, és a dir, a la Maleïna que hem explicat en les dues itxes anteriors. La versió conservada per Gil Nebot sí que s’acosta més a les imatges reproduïdes en paper. Apareix amb aquest títol als catàlegs de la Galeria Gothsland i del Museu del Modernisme Català. ________________________________________________________________________________________________ 52/ OBRA EXPOSADA 10. [FIGURA FEMENINA] (c.1903) Terracota policromada, 33 x 38 x 12cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera (pintada i no inscrita com és habitual en Escaler) Museu del Modernisme Català, Barcelona OBRA EXPOSADA /53 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: un altre al Museu del Modernisme Català, Barcelona; Col·lecció T C, Reus?; Col·lecció particular, Castelló. Exposicions (un exemplar es va exposar a): 2003 1998 Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Reus (Museu Comarcal Salvador Vilaseca): “Reus 1900” Bibliograia: • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, 1903, Lámina 4ª, Núm. 130 (repr.) • Reus 1900: segona ciutat de Catalunya, Reus, Ajuntament de Reus-Fundació “la Caixa”, 1998, p. 96 (repr.) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 205 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Com succeïa amb Floràlia, ens trobem davant d’una altra variació a partir del mateix model de la Maleïna, si bé ara en lloc de lors Escaler ha optat per abillar-la amb orfebreria d’inspiració etruscobizantina, en relació amb les modes orientalistes de l’època -La dama d’Elx (Museo Arqueológico Nacional, Madrid) va ser descoberta el 1897 i va causar furor al seu moment-. Als catàlegs de la Galeria Gothsland i del Museu del Modernisme català apareix com a Deesa, i al de Reus 1900, com a Nimfa. ________________________________________________________________________________________________ 54/ OBRA EXPOSADA 11. [L’OFRENA] (c.1903) Terracota policromada, 43 x 30 x 22cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona OBRA EXPOSADA /55 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneixen aquests altres exemplars: Museu d’Art de Cerdanyola (dipòsit de Marie Christine Vila: es tracta d’un guix més petit patinat) Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1992 Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Bibliograia: • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, p. 120 ________________________________________________________________________________________________ Comentari: No apareix al catàleg de Reproducciones artísticas en barro policromado. Aquest és el títol actual de la peça. L’exemplar del Museu d’Art de Cerdanyola es coneix com a Tors femení. Tant aquest com un altre exemplar conservat en aquest Museu (amb la mateixa procedència i característiques) tenen número de sèrie, cosa gens habitual en la producció d’Escaler: podria tractar-se, doncs, de dos models en guix preparats per ser produïts, i no les peces deinitives. ________________________________________________________________________________________________ 56/ OBRA EXPOSADA 12. LA INSPIRACIÓ (c.1903) Terracota policromada, 43 x 26 x 17cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona OBRA EXPOSADA /57 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneix un altre exemplar al Museu del Modernisme Català Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1998 2003 Barcelona (Fira de Barcelona): “XXIII Salon d’Antiquaris” (Secció “Modernisme”) Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Bibliograia: • “Los nostres artistes decoradors – En Lambert Escaler”, Ilustració Catalana, Any IV, Núm. 171, 9 setembre 1906, p. 566 (repr.) • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelona, Aymà, 1951, p. 37 (repr.) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, p. 120 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 14 (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 198 (repr.) • PINÓS, Gabriel, Museu del Modernisme Català. La guia-La guía-The guide, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 112 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Apareix per primera vegada amb aquest títol a la Ilustració Catalana. És una de les seves peces amb més inluència prerafaelita. ________________________________________________________________________________________________ 58/ OBRA EXPOSADA 13. JARDINERA (c.1903) Terracota policromada, 23 x 50 x 29cm Signatura “Lambert Escaler” al darrera Museu del Modernisme Català, Barcelona OBRA EXPOSADA /59 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneix un altre exemplar propietat del mateix Museu Exposicions (un exemplar es va exposar a): 1998 2003 Barcelona (Fira de Barcelona): “XXIII Salon d’Antiquaris” (secció “Modernisme”) Barcelona (Gothsland Galeria d’Art): “Lambert Escaler escultures. 25è aniversari” Bibliograia: • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003, s/p (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col•lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 89 (repr.) • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 218 (repr.) • PINÓS, Gabriel, Museu del Modernisme Català. La guia-La guía-The guide, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 112 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: També és coneguda com L’ofrena, en els catàlegs editats per la Galeria Gothsland i el Museu del Modernisme Català. ________________________________________________________________________________________________ 60/ OBRA EXPOSADA 14. [PLAFÓ] (c.1903) Terracota policromada ovalada, 27,5 x 41 x 8cm Signatura “Lambert Escaler” a la part inferior dreta pel davant Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /61 Versions: Peça reproduïda en sèrie. A dia d’avui es coneix un altre exemplar en una col·lecció particular, subhastat a Balclis el desembre de 2010 Bibliograia: • Balclis Barcelona. Subasta Navidad 2010, desembre 2010, p. 49 (lot 532) (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Al catàleg de Balclis apareix amb el nom de Ninfa. ________________________________________________________________________________________________ 62/ OBRA EXPOSADA 15. SOBREPORTA (c. 1903) Plafó d’estuc policromat, 43 x 79 x 7cm Signatura “Lambert Escaler” al bord superior de la dreta Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /63 Procedència: Formava part de la decoració d’una torre de Josep Puig i Cadafalch, fora de Barcelona; col·lecció particular Exposicions: 2002 Vitòria / itinerant: “Modernismo catalán” Bibliograia: • “Los nostres artistes decoradors – En Lambert Escaler”, Ilustració Catalana, Any IV, Núm. 171, 9 setembre 1906, p. 567 (repr.) • Modernismo catalán, Vitòria, Fundación Caja Vital Kutxa (Caja de Ahorros de Vitoria y Álava), 2002, p. 160 (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 32 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Tot i que de moment només es coneix aquest exemplar i no va sortir a Reproducciones artísticas en barro policromado, segurament aquesta va ser una altra peça produïda en sèrie. Al catàleg de l’exposició de 2002 apareixia amb el títol de Flora. ________________________________________________________________________________________________ 64/ OBRA EXPOSADA 16. LA FUGIDA A EGIPTE (c. 1904) Fang cru, 37,5 x 31 x 10cm (Mare de Déu) Fang cru, 34 x 17 x 14cm (Sant Josep) Associació de Pessebristes de Barcelona OBRA EXPOSADA /65 Procedència: Va formar part del diorama-pessebre de la Sala Mercè del Nadal de 1904-1905; 1940, donació de Joan Serra i Graupere a l’Associació de Pessebristes de Barcelona Exposicions: 1904 1992 Barcelona (Sala Mercè): “La fugida a Egipte” Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Bibliograia: • LLOBET i HEWITSON, Xavier, “Anècdotes i records de rebotiga: Lambert Escaler”, Gràcia, Núm. 32, desembre 1972, p. 842 • MINGUET i BATLLORI, Joan M., “La ‘Sala Mercè’ de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?”, D’art. Publicacions de la UB, Núm. 14, març 1988, pp. 99-117 • BASSEGODA NONELL, Joan, El Gran Gaudí, Sabadell, Ausa, 1989, p. 476 • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A., “La Sala Mercè, el hasta ahora oculto cine de Antoni Gaudí”, Loggia. Arquitectura y restauración, Núm. 9, 2000, pp. 16-21 • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A., “La Sala Mercè, una obra mestra menor d’Antoni Gaudí, Gaudí i Verdaguer. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle 1878-1912, Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat-Institut de Cultura, 2002, pp-16-29 • TORRAS i COMALA, J., Viaje sentimental por los cines de Barcelona, Barcelona, Parsifal, 2002, p. 185 • SALA i TUBERT, Lluís, “Lluís Graner i l’espectacle total”, FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Pintura i dibuix (Vol. 3), Barcelona, L’isard, 2002, p. 128 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, pp. 48 (repr.), 51 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, p. 332 66/ OBRA EXPOSADA 17-18. EL MERCAT DE TEHERAN (c. 1905) Terracota policromada Dos hebreus, 46 x 29 x 18cm Escena de barberia, 30,5 x 22,5 x 16,5cm Museu Etnològic-Poble Espanyol, Barcelona OBRA EXPOSADA /67 Procedència: Va formar part d’un diorama de la Sala Mercè el desembre del 1905; 18 abril 1939, donació de Joan Serra i Graupere a aquest museu Exposicions: 1905 1992 Barcelona (Sala Mercè): “El mercat de Teheran” Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Bibliograia: • MINGUET i BATLLORI, Joan M., “La ‘Sala Mercè’ de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?”, D’art. Publicacions de la UB, Núm. 14, març 1988, pp. 99-117 • BASSEGODA NONELL, Joan, El Gran Gaudí, Sabadell, Ausa, 1989, p. 476 • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p (repr.) • MARTÍNEZ-PALOMERO, Pablo, El Belén. Historia, tradición y actualidad, Sabadell, Aura Comunicación, 1993, p. 118 (repr.) • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A., “La Sala Mercè, el hasta ahora oculto cine de Antoni Gaudí”, Loggia. Arquitectura y restauración, Núm. 9, 2000, pp. 16-21 • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A., “La Sala Mercè, una obra mestra menor d’Antoni Gaudí, Gaudí i Verdaguer. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle 1878-1912, Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat-Institut de Cultura, 2002, pp-16-29 • TORRAS i COMALA, J., Viaje sentimental por los cines de Barcelona, Barcelona, Parsifal, 2002, p. 185 • SALA i TUBERT, Lluís, “Lluís Graner i l’espectacle total”, FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Pintura i dibuix (Vol. 3), Barcelona, L’isard, 2002, p. 128 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, pp. 25 (repr.), 54 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, p. 332 ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Generalment considerats com a part d’un pessebre més gran, en realitat van formar part d’un diorama exoticocostumista sobre El mercat de Teheran, que es va mostrar a la Sala Mercè de Barcelona al desembre de 1905. Es conserva un total de quatre grupets de igures (totes al Museu Etnològic-Poble Espanyol de Barcelona), que representen diferents escenes quotidianes; cadascun d’aquests grupets presenta mides diferents, d’acord amb la seva hipotètica ubicació dins d’un diorama, per crear la sensació de profunditat. Els comentaris habituals d’Escaler com a pessebrista d’estil realista i etnogràic, enfront d’altres artistes de caire més tradicional, segurament vénen motivats per aquestes peces que, precisament, no van ser concebudes com a tals. ________________________________________________________________________________________________ 68/ OBRA EXPOSADA 19. LA SERENITAT Terracota policromada, 27 x 27 x 20cm Títol de la peça pintat en la part frontal inferior, “La serenitat”, de la mà del mateix artista. Signatura “Lambert Escaler” al darrera (inscrita com acostumava) Museu Abelló, Mollet del Vallès (Núm. Inv. 4223) OBRA EXPOSADA /69 Procedència: Col·lecció de Joan Abelló; Museu Abelló (Mollet del Vallès) Exposicions: 1992 Vilafranca del Penedès (Fundació Caixa de Penedès): “Lambert Escaler i Milà. Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)” Bibliograia: • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992, s/p (repr.) • La Mirada de l’Artista. Cinc visions, Mollet del Vallès, Fundació Municipal Joan Abelló i Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 70 (núm. 67) (repr.) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 65 (repr.), 75 • FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. En paral·lel al Modernisme (Vol. 5), Barcelona, L’isard, 2005, p. 281 (repr.) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: A diferència de la resta de les seves terracotes, possiblement aquesta va respondre a qüestions més personals, ja que segurament no es va produir en sèrie: prova d’això és el títol que duu inscrit al davant pel mateix Escaler -recordem que no acostumava a titular les seves terracotes, sinó que portaven una numeració-. A més a més, la iconograia s’escapa del que era habitual ja que representa la igura d’un home vell, en particular d’un sereno. Malgrat que possiblement la primera intenció en fer-la va ser humorística (mitjançant el joc de paraules i la imatge, i més adient amb l’anecdotisme del seus inicis), el que és cert és que va aconseguir una de les peces més belles i acurades. ________________________________________________________________________________________________ 70/ OBRA EXPOSADA 20-21. ESBOSSOS ESCENOGRÀFICS PER A UNA REPRESENTACIÓ D’AÏDA Fang cru, mides diverses: 15,3 x 10,2 x 6,5cm (igures corpòries); 33 x 10cm (part de l’escenograia) La part d’escenograia està reforçada sobre una taula de fusta, que al darrera duu escrites les paraules “Aida - Liceo - Barcelona / Lambert Escaler” Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /71 Procedència: Col·lecció particular de Mercè Escaler, illa de l’artista (Barcelona); 1993, Galeria Sílvia Soler (Barcelona); Col·lecció particular, Barcelona ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Aquestes peces formaven part de l’escenograia per a una representació de l’òpera Aïda de Verdi, que va tenir lloc al Liceu de Barcelona. Es tracta de l’únic testimoni material que ens ha arribat i que ens documenta la col·laboració d’Escaler amb aquesta institució barcelonina. ________________________________________________________________________________________________ 72/ OBRA EXPOSADA 22.PORTACALENDARI DE LA REVISTA CU-CUT! (c. 1902-1914) Guix amb arpillera, 35 x 25 x 5cm Llibreria Rouse, Barcelona OBRA EXPOSADA /73 Procedència: Col·lecció particular (Olot); Llibreria Rouse, Barcelona Bibliograia: • GRAU, Jan, “Expedients G [4]. Cu-cut”, Gegants, Núm. 66, estiu 2004, pp. 19-22 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005, p. 93 (peu de pàgina núm. 142) ________________________________________________________________________________________________ Comentari: El Cu-cut! va ser una revista que es va publicar entre el 1902 i el 1914, molt popular a la Catalunya de principis del segle XX. La fama va motivar que es fessin capgrossos amb el seu aspecte. Durant les festes populars, a moltes ciutats i viles catalanes era fàcil de veure’n un. El Museu dels Sants en conserva un, obra de Martí Casadevall i datat el 1906, procedent del taller Las Artes Religiosas, i que es podia veure ballar amb motiu de la festa patronal del taller, el primer dissabte de juliol. No se sap exactament quan va concebre Escaler aquest portacalendari que regalaria la revista en el canvi d’any, o potser simplement es va quedar en projecte. Com a curiositat, val a dir que aquest exemplar va pertànyer a un particular d’Olot.. ________________________________________________________________________________________________ 74/ OBRA EXPOSADA 23. CAPGRÒS DE VELLA (principis anys 50) Cartró venecià, 70 x 40 cm (aprox.) Ajuntament de les Planes d’Hostoles OBRA EXPOSADA /75 Bibliograia: • Alcalde, G. [et. al.], Mostrari Fantàstic, Olot, Edicions Municipals Indiana (Núm. 28), 1985 • Casas, J. [et. al.], Faràndula de la Garrotxa, Olot, Edicions Municipals Indiana (Núm. 70), 1998 ________________________________________________________________________________________________ Comentari: A principis dels anys 50 el rector de la població de les Planes d’Hostoles, Pere Bayona, la va adquirir a El Ingenio, conjuntament amb la seva parella masculina. El 1985 foren restaurats per Jordi Periáñez i fou quan mitjançant un concurs se’ls batejà com l’Antònia i en Sidro respectivament. El model original d’aquest capgròs prové d’El Ingenio, de l’època en què Escaler va col·laborar amb el taller del seu pare. Desconeixem ins a quin punt va intervenir en la seva concepció i elaboració, ja que s’hi treballava en equip. Avui dia encara El Ingenio continua fabricant capgrossos a partir d’aquest mateix model. ________________________________________________________________________________________________ 76/ OBRA EXPOSADA 24-25. PAISATGES Aquarel·les sobre paper, 26 x 33cm Signatura “Lambert Escaler” a la part inferior esquerra Signatura “Lambert Escaler” a la part inferior dreta Col·lecció particular, Barcelona OBRA EXPOSADA /77 ________________________________________________________________________________________________ Comentari: Conserven els marcs originals d’època. ________________________________________________________________________________________________ 78 / LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /79 DOCUMENTACIÓ EXPOSADA PUBLICACIONS DE LAMBERT ESCALER Reproducciones artísticas en barro policromado. Álbum 1 (1903) Catàleg-mostrari, 37 x 27cm Barcelona, Tip. F. Mascaró (Biblioteca de Catalunya, Barcelona) Pessigolles (1920) Obra de teatre Barcelona, Ed. Imp. Salvador Bonavia (Arxiu Carme Gassó Ramiro, Sabadell) Flors i papallones (1932) Obra de teatre Barcelona, Ed. Bonavia (Arxiu Carme Gassó Ramiro, Sabadell) ALTRES PUBLICACIONS La Ilustració Catalana (Núm. 171, 9 de setembre de 1906) Publicació periòdica, 37 x 25cm (Col·lecció particular, Barcelona) ALTRES PECES / DOCUMENTS EN EXPOSICIÓ El Ingenio (1896) Targeta publicitària Cartró, 10x14cm (Biblioteca de Catalunya, Barcelona) Motllo per a objecte decoratiu Taller Muntanyola Motllo (negatiu): guix, 31,2 x 28,5 x 25cm Terracota decorativa (positiu): terracota, 25,5 x 19 x 17,5cm (Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Núm. Inv. 3361) Sense títol Taller Ars Nova d’Olot Terracota policromada, 53 x 20,5 x 20cm Porta estampat al costat esquerre el segell del taller, “Ars Nova Berga i Boada Olot” (Museu dels Sants d’Olot, Núm. Inv. 1067) Còpia de Jardinera de Lambert Escaler BD Ediciones Resines, escuma d’alta densitat, 26 x 39 x 29cm (Col·lecció particular, Barcelona) 80 / DOCUMENTACIÓ EXPOSADA FOTOGRAFIES: ESCULTURA APLICADA A EDIFICIS Xemeneia Casa Josep Amat i Virgili Antigament al Carrer de la Volta d’en Colomines, Barcelona (Llibreria Rousé, Barcelona) (es conserva fragmentàriament) Antiga Casa Figueras (1902) (actual Pastisseria Escribá) Rambla de Sant Josep, 83 / carrer de la Petxina, 1, Barcelona Arquitecte: Antoni Ros i Güell Antic Cinema Poliorama (1906) (actual Teatre Poliorama) (dues fotograies) Rambla dels Estudis, 115, Barcelona Arquitectes: Salvador Alarma i Miquel Moragas (la decoració feta per Escaler no es conserva) (Arxiu Mas, Barcelona) Antiga Casa Damians (Magatzems “El Siglo”) (1914) (actual C&A) Carrer Pelai, 54, Barcelona Arquitecte: Eduard Ferrés Teatro Alcázar (1920) Calle Alcalá, 20, Madrid Arquitecte: Eduardo Sánchez Eznarriaga (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) FOTOGRAFIES: ALTRES Don Juan Tenorio Fotograies de la igura corpòria per a la representació teatral al Teatre Tívoli de Barcelona (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) Carrossa del Gremi de Coniters (c. 1901-1905) Sucre (Arxiu Juan C Bejarano, Barcelona) Maniquís de la Sala del Vestit de l’antic Museu de les Arts Decoratives de Barcelona (1935) Maniquís de Lambert Escaler i vestits d’Oleguer Junyent (Arxiu Fotogràic de Barcelona) LAMBERT ESCALER I OLOT /81 82/ LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /83 CRONOLOGIA 1874 Neix el 2 de febrer a Vilafranca del Penedès, ill de Benet Escaler i Paula Milà. 1881 La seva família es trasllada a viure a Barcelona, on primer obren una sastreria i més endavant El Ingenio. 1892 1902 Participa amb diferents intervencions en les festes de la Mercè d’aquell any. Antiga Casa Figueras, Barcelona. Arq: Antoni Ros i Güell. Primera mostra coneguda d’escultura aplicada a arquitectura. A la premsa de l’època (Arquitectura y construcción) apareixen models de xemeneies. Decoració del local conegut com Le Trianon per a un gran ball de màscares. Col·labora amb el seu pare Benet Escaler en l’ “Exposición Nacional de Industrias Artísticas de Barcelona”. Temptativa de crear un “Teatre íntim” dins el Cercle Artístic, al costat d’altres membres com ara Oleguer Junyent, Carles Capdevila o Francesc Galofre. 1894 1903 El 29 de gener estrena la seva primera comèdia, Lo meu criat, al Teatre Romea de Barcelona. 1896/1899 Comença a produir les primeres terracotes modernistes. 1900/1914 Documentada la seva presència com a membre del Cercle Artístic de Barcelona. 1900 Primera exposició col·lectiva al Cercle Artístic de Barcelona. 1901 Inauguració de la nova seu del Faianç Català, a Barcelona. Exposa Catalunya. Apareixen en premsa algunes de les seves famoses terracotes, abans de que aparegui el seu catàleg. 1902 Presenta escultures a una exposició del Cercle Artístic. Bibliotecari del Cercle Artístic. Publica el seu catàleg Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1. Participació en el gran pessebre-diorama del Cercle Artístic, conjuntament amb Oleguer Junyent, els germans Oslé, Rafael Atché i Josep Masriera. Cap al 1903, comença a col·laborar amb la Fundició Artística Masriera i Campins. 1904 Es casa amb Elvira Subirachs. “Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid”. Guanya la Segona Medalla o Medalla de Plata pel conjunt de terracotes policromades que hi presenta. Crea les igures de la Sagrada Família per al pessebre-diorama de “La Fugida a Egipte”, per a la Sala Mercè de Barcelona. El seu taller es troba aleshores al carrer de Provença, 314, de Barcelona. Amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, l’Acadèmia Provincial de Belles Arts celebra una exposició d’obres d’art català contemporani en el famós taller de Josep Masriera. Entre les escultures, hi havia obres de Blay, Llimona, Vallmitjana, Arnau, Clarasó, Reynés, Montserrat, però també d’Escaler. 84/ CRONOLOGIA 1905 Crea quatre grups de igures d'hebreus per al diorama "El mercat de Teheran”, per a la Sala Mercè de Barcelona. Exposa a la Sala Parés un Bust de Don Quixot (destruït). 1905/1906 Café Petit Terminus, Barcelona. Arq: Josep Puig i Cadafalch. Duu a terme l’escultura de la façana, actualment no conservada. 1906 Secretari del Cercle Artístic. Participa en l’ “Exposició d’Art Decoratiu” (Foment de les Arts Decoratives) (salons de l’Institut del Foment del Treball Nacional). El 10 de desembre s’inaugura el Cinema Poliorama de Barcelona. Arq: Salvador Alarma i Miquel Moragas. Executa l’escultura decorativa de la façana i les de l’interior, actualment no conservades. 1907 “I Exposició de Belles Arts d’Artistes Independents” (Cercle de Propietaris de Gràcia). 1909/1916 Vers aquests anys, col·labora amb la Casa Alfons Juyol. 1909 Panteó de la família Busquets, Canet de Mar. Arq: Eduard Ferrés. Decoració a càrrec d’Alfons Juyol, possible col·laboració d’Escaler. 1911 1914/1917 Casino Militar (Centro del Ejército y la Armada), Madrid. Arq: Eduardo Sánchez Eznarriaga. 1915/1917 Teatro Odeón (després Teatro Calderón, avui Teatre Haagen-Daasz), Madrid. Arq: Eduardo Sánchez Eznarriaga. 1917/1918 Publica Els últims rovellats. Es va traduir al castellà i es va representar al Teatre Romea el 1933. 1919 “Exposició d’Art de Barcelona”. Participa amb el guix Realitat. 1920 Teatro Alcázar, Madrid. Arq: Eduardo Sánchez Eznarriaga. Pessigolles. Estrena aquesta comèdia al Teatre Romea. 1924 El Ingenio passa a mans de Delfí Homs. 1924/1925 Medalló amb un Sagrat Cor per a la Torre de José Luis Pascual de Zulueta, Barcelona. Arq: Josep Danés i Torras. 1928 Crítica despectiva de Rafael Benet a l’escultura modernista de Lambert Escaler (Gaseta de les Arts). Treballs a les Grutes del Cineme Moderne de Marsella . 1929 1914 “Exposición Internacional (o Iberoamericana) de Sevilla”. Fa diversos diorames sobre la descoberta d’Amèrica. Casa Damians (després Magatzems El Siglo i avui C&A), Barcelona. Arq: Eduard Ferrés. S’encarrega de les estàtues i relleus de la façana. 1926/1932 Antic Can Jorba (després Galerías Preciados i avui El Corte Inglés). Arq: Arnau Calvet. Possible intervenció, avui dia desconeguda. CRONOLOGIA /85 1932 1964 Flors i papallones s’estrena amb gran èxit al Teatre Romea. S'exposa obra seva a l' “Exposición de artes suntuarias del Modernismo barcelonés” 1933 1969-1970 Fa la igura del manxaire per al diorama dels clavetaires, en el conjunt del diorama “Els Pastors a muntanya”, per a l’antic Museu Folklòric de Ripoll (avui Museu Etnogràic). “El modernismo en España” (Madrid-Barcelona). Primera gran exposició de recuperació del moviment modernista, on també es va donar a conèixer l’obra d’Escaler . 1935 1978 Obertura de la Secció d’Indumentària a l’antic Museu de les Arts Decoratives al Museu de Pedralbes de Barcelona (actual DHUB): els maniquís són de Lambert Escaler, i els vestits d’Oleguer Junyent. Anunci a La Vanguardia de venda de reproduccions modernes de terracotes d’Escaler, per BD Ediciones. 1937-1939 1992 Durant la Guerra Civil escriu la seva última peça teatral, Lo mestre està malalt! Primera exposició monogràica després de la seva mort, “Lambert Escaler i Milà -Artista Vilafranquí del Modernisme (1874-1957)”, realitzada amb la col·laboració de Carme Gassó. 1936-1941 1993 Exposició d’aquarel·les a la Galeria Busquets i a la Casa Renart de Barcelona. La Galeria Sílvia Soler, Barcelona, adquireix la col·lecció particular de Mercè, l’única illa de l’artista i descendent directa. 1944 Diorames de “La Casa Pallaresa”, per a l’antic Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona (actual Museu Etnològic-Poble Espanyol de Montjuïch). 2003 Inauguració de l’exposició més gran de les seves terracotes modernistes a la Galeria Gothsland de Barcelona. 1949 2010 Rep la comanda de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de fer els 19 capgrossos de la ciutat, cap dels quals es conserva avui dia. Inauguració al maig del Museu del Modernisme Català, a Barcelona, la col·lecció pública més important de les seves obres. 1954 Mor la seva dona Elvira. 1957 El 4 de maig mor Lambert Escaler. 1961 Primera recuperació de la seva igura a la seva ciutat nadiua, dins de l’ “Exposición de Artistas Vilafranqueses s. XIV al XIX”. 86 / LAMBERT ESCALER I OLOT BIBLIOGRAFIA (SELECCIÓ) • ALCALDE, G. [et. al.], Mostrari Fantàstic, Olot, Edicions Municipals Indiana (Núm. 28), 1985 • BASSEGODA NONELL, Joan, El Gran Gaudí, Sabadell, Ausa, 1989 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Iniesta Editor (Col·lecció “Gent Nostra”, Núm. 130), 2005 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “El Modernismo con rostro de mujer: la terracota policromada en la obra de Lambert Escaler (1874-1957)”, Tradición y modernidad: La cerámica en el Modernismo (IX Congreso Anual de la Asociación de Ceramología), Barcelona-Esplugues de Llobregat, Universitat de Barcelona-Ajuntament d’Esplugues de Llobregat-Asociación de Ceramología, 2006, pp. 329-341 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “Bust de Manola, de Lambert Escaler (1874-1957)”, Col·lecció La peça del mes, Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006 • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos – RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina, “Modelant el gust: L’escultura de saló a l’obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)”, Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI (Jornades Internacionals), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, pp. 589-598 • BENACH i TORRENTS, Manuel, Els vilafranquins del segle XX. Notes per a la història local, Vilafranca del Penedès, Edició de l’autor, 1978 • CASANOVAS, M. A., La ceràmica catalana, Barcelona, Hogar del Libro-La Llar del Llibre, 1983 • CASAS, J. [et. al.], Faràndula de la Garrotxa, Olot, Edicions Municipals Indiana (Núm. 70), 1998 • Catálogo de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1904. Edición Oicial, Madrid, Casa Editorial Mateu, 1904 • Catálogo de la Exposición Nacional de Industrias Artísticas é Internacional de Reproducciones, Barcelona, Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, 1892 • Catálogo de la Segunda Exposición General de Bellas Artes, Barcelona, Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, 1894 • CIRICI PELLICER, Alexandre, El arte modernista catalán, Barcelona, Aymà, 1951 • Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Tomo XX Enri-Espan, Barcelona, Espasa, 1923 • DOÑATE, Mercè, “La foneria artística Masriera i Campins”, Els Masriera, Barcelona, MNACGeneralitat de Catalunya-Proa, 1996, pp. 214-223 • ESCALER, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Album 1º, Barcelona, Tip. F. Mascaró, 1903 • El Modernisme, Barcelona, Lunwerg, 1990 (2 volums) • El Modernismo en España, Madrid, Casón del Buen Retiro, 1969 • Escultura española 1900-1936, Madrid, Ministerio de Cultura-El Viso, 1985 • Exposición de artes suntuarias del Modernismo barcelonés, Barcelona, Ayuntamiento de MuseosMuseos de Arte, 1964 • Exposición de artistas vilafranqueses s. XIV al XIX, Vilafranca del Penedès, Museo de Vilafranca, 1961 BIBLIOGRAFIA /87 • FERRÉS, Pilar, “Art Nouveau en l’objecte escultòric, bibelots i bronzes de saló”, FONTBONA, Francesc (dir.), El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme (Vol. 4), Barcelona, L’isard, 2003, pp. 65-80 • FERRÉS i PADRÓ, Xavier-FOLCH, A.-FOLCH, R., Eduard Ferrés i Puig, arquitecte, Vilassar de Mar, Ajuntament de Vilassar de Mar-Amics de Vilassar de Mar-La Comarcal Edicions, 1997 • FONTBONA, Francesc-MIRALLES, Francesc, Història de l’art català. Vol. VII. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917, Barcelona, Edicions 62, 1990 (1985) • GARCÍA-MARTÍN, Manuel, Relleus escultòrics de Barcelona, Barcelona, Catalana de Gas y Electricidad, 1983 • Gothsland. Exposición de escultura modernista, Barcelona, Gothsland, 1980 • Gothsland. 10 aniversari, Barcelona, Gothsland, 1988 • GRAU, Jan, Gegants, Barcelona, Columna-Iniesta (Col·lecció “Terra Nostra”, Núm. 37), 1996 • Guía de Madrid. Arquitectura y urbanismo. Tomo I. Casco Antiguo, Madrid, Colegio Oicial de Arquitectos, 1982 • INFIESTA, José Manuel, Modernisme a Catalunya. Escultura, Barcelona, Nou Art Thor, 1982 (1976) • Lambert Escaler escultures. 25è aniversari. Gothsland Galeria d’Art, Barcelona, Gothsland, 2003 • Lambert Escaler i Milà – Artista Vilafranquí del Modernisme – (1874-1957), Vilafranca del Penedès, Fundació Caixa de Penedès, 1992 • MARCH i RENÉ, M. (dir.), Diccionario “Ràfols” de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares. Tomo 1: A-E, Barcelona, Diccionario Ràfols, 1985 • MARTÍNEZ-PALOMERO, Pablo, El Belén. Historia, tradición y actualidad, Sabadell, Aura Comunicación, 1993 • MONTURIOL, Toni, “Altres utilitzacions de l’emmollatge”, Els Sants d’Olot, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 1991, pp. 52-53 • MUNSÓ CABÚS, J., Els cinemes de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Proa, 1995 • Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010 • RÀFOLS, J. F. (dir.), Diccionario biográico de artistas de Cataluña. Tomo 1: A-G, Barcelona, Millà, 1951 • SABATÉ, A., “Algunes relexions sobre Lambert Escaler”, ESCALER, Lambert, ¡Homenots! Comèdia en un acte, [Vilafranca del Penedès?], Fundació Caixa de Penedès, 1992 (edició fac-símil) • VERDAGUER i ILLA, Ma. Carme, L’escultura a Olot. Diccionari biogràic d’autors, Olot, El Bassegoda, 1987 • VIDAL OLIVERAS, Jaume, Santiago Segura (1879-1918). Una història de promoció cultural, Sabadell, Museu d’Art, 1998 88 / LAMBERT ESCALER I OLOT HEMEROGRAFIA (SELECCIÓ ORDENADA DE FORMA CRONOLÒGICA) • “Notas Artísticas: ¡Lo mestre està malalt!”, Catalunya Artística, Any I, Núm. 12, 30 agost 1900, pp. 184, 190 • “Lambert Escaler”, Catalunya Artística, Any I, Núm. 16, 27 setembre 1900, p. 255 • LLANSÓ, A. G., “Esculturas decorativas de Lamberto Escaler”, La Ilustración Artística, Any XX, Núm. 1036, 4 novembre 1901, p. 726 • La Renaixensa, Any XXXI, Núm. 8706, 14 novembre 1901, p. 6585 • PUJOL i BRULL, J., “Arte é industria”, Arquitectura y construcción, Núm. 121, agost 1902, p. 247 y ss. • LLANSÓ, A. G., “Escultura decorativa”, La Ilustración Artística, Núm. 1084, 6 octubre 1902, p. 662 • “La hermosa primavera. Arte y artistas. Lamberto Escaler”, Pluma y lápiz, Núm. 106, 1902, p. 532 • Arquitectura y construcción Any VII, Núm. 129, abril 1903, pp. 127, 128 • Arquitectura y construcción Any VII, Núm. 130, maig 1903, pp. 148-151 • Arquitectura y construcción Any VII, Núm. 132, juliol 1903, pp. 200-203 • “Grandes talleres artísticos de Antonio Pocorull”, Álbum Salón, 1903, p. 259 • Pèl & Ploma, Any IV, Núm. 95, Juliol 1903, pp. 197, 200, 202, 203, 204 • “Fundició Artística de Masriera i Campins, al carrer de Fernando”, Ilustració Catalana, Any I, Núm. 19, 11 octubre 1903, pp. 304-305 • BALSA DE LA VEGA, Rafael, “En la exposición de Bellas Artes. Conclusión. V”, La Ilustración Española y Americana, Any XLVIII, Núm. 24, 30 juny 1904, pp. 386-391 • Arquitectura y construcción, Any VIII, Núm. 144, juliol 1904, pp. 195, 221, 223, 226 • Arquitectura y construcción, Any VIII, Núm. 146, setembre 1904, pp. 259, 285, 287, 290 • “Los nostres artistes decoradors – En Lambert Escaler”, Ilustració Catalana, Any IV, Núm. 171, 9 setembre 1906, pp. 565-568 • “Lo Poliorama, inaugurat aquesta setmana a la Rambla dels Estudis”, Ilustració Catalana, Any IV, Núm. 185, 16 desembre 1906, p. 787 • “Poliorama”, L’Esquella de la Torratxa, Any XXVIII, Núm. 1460, 21 desembre 1906, pp. 847-848 • Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario de 1910, 1910, p. 32 (secció d’anuncis) • GIFREDA, Màrius-BENET, Rafael, “Un monument a Fortuny”, Gaseta de les Arts, Segona època, Any I, Núm. 3, 1 novembre 1928, p. 18 • “Música y teatros”, La Vanguardia, 27 gener 1932, p. 8 • “Noves sales al Museu de les Arts Decoratives”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. Publicació de la Junta de Museus, Vol. 5, Núm. 51, agost 1935, pp. 229-235 • “Nuevas instalaciones en el Museo de Industrias y Artes Populares”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Arte Antiguo, Vol. 2, 4 octubre 1944, pp. 51-52 • AMAT, M., “‘El Ingenio’, o 127 años produciendo gigantes y cabezudos”, Destino, Segona època, Any XX, Núm. 980, 19 maig 1956, pp. 23-25 • LLOBET i HEWITSON, Xavier, “Anècdotes i records de rebotiga: Lambert Escaler”, Gràcia, Núm. 32, desembre 1972, pp. 841-842 HEMEROGRAFIA /89 • “Arte. Un centenario: Lambert Escaler”, Destino, Segona època, Any XXVIIII, Núm. 1997, 8-14 gener 1976, p. 52 • FANES, María, “De tiendas. Decoración”, La Vanguardia, 24 desembre 1978, p. 107 • MAÑÀ, J.-VALLS, E.-VINTRÓ, S., “‘El Ingenio’, la botiga de la festa”, L’Avenç, Segona època, Núm. 26, abril 1980, pp. 12-14 • MINGUET i BATLLORI, Joan M., “La ‘Sala Mercè’ de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?”, D’art. Publicacions de la UB, Núm. 14, març 1988, pp. 99-117 • PERMANYER, Lluís, “El álbum. Aquél sí que era un bello Poliorama”, La Vanguardia Magazine, 2 setembre 1990, p. 32 (secció “Vivir”) • PERMANYER, Lluís, “El álbum. Alfons Juyol, creador de una estirpe”, La Vanguardia, 15 febrer 1998, p. 7 (secció “Vivir en Barcelona”) • PERMANYER, Lluís, “El álbum. Ferrés, arquitecto innovador”, La Vanguardia, 17 març 2002, p. 6 (secció “Vivir”) • BEJARANO VEIGA, Juan Carlos, “Lambert Escaler al Cercle Artístic: una relació inèdita”, Reial Cercle Artístic, Segona època, Núm. 16, juliol-setembre 2005, s/p 90/ LAMBERT ESCALER I OLOT LAMBERT ESCALER I OLOT /91 AGRAÏMENTS Volem agrair molt especialment a tots els que han fet possible aquesta exposició, des de les galeries, centres i col·leccionistes que ens han prestat obra, ins aquells que ens han ajudat en les tasques de recerca i documentació. Especialment i en aquest sentit, sense el suport de Carme Gassó, Pilar Vélez, Teresa-M. Sala, Cristina Rodriguez i la resta de l’equip del GRACMON hauria resultat difícil fer realitat no només el muntatge d’aquesta exposició, sinó sobretot els seus continguts, fruit del suport que m’han donat en el decurs d’aquests anys. A més a més, vull regraciar Eduard Bech i tot l’equip del Museu dels Sants per creure en el projecte que els vaig presentar i per oferir-me aquesta gran oportunitat. Finalment, i a un nivell més personal, vull donar les gràcies als familiars i amics que han estat sempre al meu costat, oferint-me incondicionalment el seu alè i interès envers aquest projecte: Ajuntament de Castelldefels • Ajuntament de les Planes d’Hostoles • Ajuntament de Vilanova i la Geltrú • Arxiu Fotogràic de Barcelona • Arxiu Mas, Barcelona • Associació de Pessebristes de Barcelona • Balclis Sala de Subhastes, Barcelona • BD Ediciones, Barcelona • Biblioteca de Catalunya, Barcelona • Crisce Antiguitats, Barcelona • Disseny HUB-Centre de Documentació, Barcelona • El Ingenio, Barcelona • Fundació de les Arts i els Artistes, Barcelona • Grup de Recerca GRACMON, Universitat de Barcelona • Museu Abelló, Mollet del Vallès • Museu d’Art de Cerdanyola • Museu de Mataró • Museu del Modernisme Català, Barcelona • Museu Etnològic-Poble Espanyol, Barcelona • Museu Romàntic Can Llopis, Sitges • Reial Cercle Artístic, Barcelona • Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès Ramon Arús • Otto Canalda • Josep Capsir • Ignasi Carbonell • Rosa Cardona • Enric Carranco • Elisenda Casanova • Rossend Casanova • Lídia Català • Maria Dolors Cubí • Jordi Farré • Fernando José Fernández Hingking • Xavier Ferrés • Carme Gassó Ramiro • Annamí González • Jan Grau • José Manuel Iniesta • Manel Juanola • Alfonso López • Fàtima López • Ma. Isabel Marín • Carles Marsà • Jordi Medina • Maria Mena • Cinta Olegario • Gabriel Pinós • Marc Ribas • Mireia Riera • Cristina Rodriguez • Àgueda Romañá • Txema Romero • Benet Rousé • Teresa-M. Sala • Neus Segrià • Sílvia Soler • Pilar Vélez