ELS QUADERNS DE SINGLADURES, 2. Vilassar de Mar arqueològic

^AyUU^ MUSEU DE LA MARINA DE VILASSAR DE MAR Juny de 1992 Suplement n? 2 Vilassar de Mar arqueológic INTRODUCCIO El Maresme Sud és una zona arqueológicament privilegiada, tant peí que fa a les troballes —abundants i significatives— com a les investigacions, prácticament ininterrompudes des de fináis de la passada centuria. En aquesta descripció encaixa perfectament Vilassar de Mar, que posseeix unes restes molt importants arqueológicament parlant, sobretot d'época romana. De tota manera, els mes antics pertanyen al període prehistoric, amb dues mostres: «El Molí», potser neolític, i la que a manca d'una millor nomenclanjra s'ha anomenat «Prop de la Rajoleria Robert», pertanyent a un moment indeterminat de l'Edat del Bronze. No hi ha cap assentament iberic a Vilassar de Mar. Aquesta afirmació, que a primera vista ens pot sorprendre, en realitat no ens ha d'estranyar ja que el poblament iberic, que compren a grans trets sis segles —del vi al i abans de Crist—se sitúa básicament ais turons com ara son Burriac, Montcabrer o altres similars, encara que de vegades s'arriben a formar petits nuclis de plana amb carácter industrial, agrícola, etc., molt especialitzats pe! que fa a la seva fiincionalitat económica. A Vilassar de Mar, per ara, no ha estat documentat aquest tipus de poblament, el que no vol dir que no pugui existir. De fináis de l'época ibérica, pero ja en plena romanització (segles ii-i abans de Crist), hi ha restes a la Rajoleria Robert, difícils de destriar deis própiament romans. Aixó tampoc no constitueix cap raresa si considerem que en aquest període es produeix el lent abandonament deis poblats ibérics que esmentavem mes amunt i d'altres mes o menys propers, afavorit per una economía que es concentrava a les planes litorals, anant les seves poblacions cap a les ciutats romanes de novafijndació,com ara Baetulo (Badalona) o lluro (Mataré), o bé cap a les cases de camp —villae, en deien els romans— del tipus de les descobertes a Vilassar de Mar, que veurem en detall mes endavant. Des d'época imperial (segle i després de Crist) aquest poblament mixt iberoromá s'afianga i desenvolupa una economía agrícola próspera, basada sobretot en la producció i expoilació del vi, que fora de la nostra térra era conegut com a «laieta». No foren oblidats, és ciar, altres aspectes de l'economia camperola que feren, en general, que els habitants d'aquesta zona de l'imperi roma gaudissin d'una vida forga cómoda, gairebé fins a la seva fi. En aquest sentit és també important saber valorar l'abséncia de conflictes greus durant l'assimilació per part del nucli indígena iber deis usos i costums llatins, que els nouvinguts anaven lentament imposant basant-se en una cultura mes desenvolupada que, de tota manera, també fou influida per l'element autócton. Aquest procés, llarg i no pas mancat de complexitat, s'acostuma anomenar «romanització». Amb el present treball pretenem donar una ullada a l'Arqueologia de Vilassar de Mar, una ullada de conjunt. Hem d'aclarir que, contra el que és la norma en aquests tipus de síntesis, no hi haura cap plánol de situació deis ditérents establiments antics ni coordenades de localització: lamentablement, la proliferació en els darrers temps d'excavadors clandestins a la comarca, que per lucre o per coMeccionisme —i óbviament sense cap voluntat d'estudi— están saquejant indiscriminadament tota estació arqueológica, ens obliguen a prendre una mesura que deixara d'alguna manera incomplet aquest escrit. — 2 La descrif)ció de les diferents troballes que s'han anat fent al Uarg deis anys no será exhaustiva, ja que ens ocuparla un espai del qual no disposem. Creiem que és millor, en el presen! cas, resumir els jaciments arqueologics vilassarencs en forma de fitxa, donant sempre que sigui possible preferencia al conjunt p)er damunt de la pe?a mes o menys espectacular, que sovint acostuma a ser mes anécdota que una altra cosa. Sí que creiem important, de cara a un aprofundiment en cada estació, posar a l'abast una extensa Bibliografía. Aquesta al primer cop d'ull pot semblar excessiva, pero s'ha de teñir en compte que a Vilassar de Mar, contráriament al que ha succeít en altres localitats, l'interés deis estudis historiográfics s'ha decantat majoritariament cap a altres époques mes properes cronológicament a nosaltres, restant l'Arqueologia oblidada fins al punt que jaciments cabdals segons el nostre parer, com per exemple la Rajoleria Robert o Can Vilalta, villes comparables fms a cert punt a les mes importants de la comarca, han desaparegut davant la indiferencia mes absoluta de gairebé tot un poblé. Aixo creiem que és tremendament llastimós per quant es tracta d'un Patrimoni —amb majúscules— que ja només queda, en la majoria de casos, en la bibliografía que sobre ell es va escriure en el seu temps. Si en llegir la somera descripció que fem hom s'adona de la diferencia que hi ha entre poder gaudir o no del dit Patrimoni —aprofitant-lo socialment de cara al turisme, les escoles, etc.—, potser el sentiment de pérdua es fará palés i no serem només uns pocs els preocupats per protegir el que resta. Realment les troballes arqueológiques fetes a Vilassar de Mar han estat molt destacables, i algunes d'elles son, científicament parlant, gairebé fora de serie. No és gens fora de lloc en una zona que arqueológicament s'ha de considerar mes amplia i que inclou jaciments tan importants com un Burriac a Cabrera, una villa romana del veínat del Sant Crist a Cabrils —també ja destruida— i molts altres que no cal esmentar si no és que volem fer la Uista interminable. Creiem que aquest món fascinant —el de l'Arqueologia— forma part d'una historia collectiva que, malauradament, gairebé sempre s'ha considerat arreu, per manca de planificació sociocultural, com quelcom fbssil generador de despeses. El Vilassar de Mar que es coneix avui va comentar, en realitat, molt temps abans de l'establiment del que s'anomenava en la cartografía de fa dos o tres segles «cases de Vilassar», deis pescadors i mariners: ho va fer en un moment molt llunyá en el temps, quan persones molt semblants a nosaltres van sentir-se atretes per unes planes acoUidores que gaudien d'un clima envejable. LES RESTES ARQUEOLÓGIQUES A VILASSAR DE MAR ;. EL MOLÍ En fer dos pous l'any 1932, separats per quinze metras de distancia, i a cinquanta-set metres de profunditat, en el mateix nivell, foren trobades restes de palets de grans dimensions, pedrés cremades, cendra, cargols de mar i cerámica feta a má. Es tracta, probablement, d'un assentament d'época neolítica. El material arqueologic exhumat avui ha desaparegut. Bibliografía M. RIBAS. El poblament d'Ilduro, Instituí d'Estudis Catalans, Barcelona, 1952, p. 12. ANÓNIM, «Les restes arqueológiques a Vilassar de Mar», Butlletí Municipal, núm. 42, Vilassar de Mar, gener de 1988, p. 9. 2. PROP DE LA RAJOLERIA ROBERT A l'interior del que semblava una sitja (potser un fons de cabana?) es va trobar una urna omplerta de carbó. Al costat hi havia una destral de bronze plana, que mesurava 10.8 centímetres de llargada i pesava 245 grams. També hi havia 4 pedrés i una lamineta de sílex. El vas era envoltat de carbó. Aquests materials formaren part de la coMecció Chia, avui desapareguda. Sabem, pero, que el vas de terrissa fou destruít. Bibliografía M. CHÍA. «Una destral de les primeres edats deis bronze», Anuari de l'lnstiiut d'Estudis Catalans. vol. II, Barcelona, 1908, p. 544. P. BOSCH GlMPERA. Prehistoria catalana. Barcelona, 1919, p. 162. F. d"A. MARTÍ I JULIA, «Montcabrer». Butlletí del Centre Excursionista Premia, núm. 31. Premia de Mar. 1929, p. 15. M. RIBAS. El poblament d'Ilduro, Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952, p. 18. Ll. GUARDIOLA, Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955, pp. 21-22. M. RIBAS, Els orígens de Matará. Mataró, 1964, p. 31. S. GINESTA, El Maresme. Barcelona, 1968, p. 30. F. MARTÍ JUSMET. «Las hachas de bronce en Cataluña», Ampurias. núm. XXXI-XXXII. Barcelona, 1969-70. p. 116. J.-M. CUYAS, Hist(>ria de Badalona. vol. II, Badalona, 1976, p. 67. 3. LAPIDA DE VILASSAR Noticies históriques parlen de la troballa a Vilassar —no s'especifíca si de Mar o de Dalt— d'una lápida de dedicado d'época romana, avui perduda, que ha estat esmentada forga vegades a la Bibliografía especialitzada, i que es transcriu com segueix: P MANLIO CN E GAL AEDILIII VIR CN MANLIO P E GAL SECVNDO AEDILI La tradúcelo, que prenem de l'obra de G. FABRE, M . i I. RODA —vegeu Bibliografía—, és com segueix: «A Publi Manli, fíll de Gneu, inscrit dins la tribu Galería, edil, duóvir; a Gneu Manli Segon, fíll de Publi, de la tribu Galena, edil». MAYER Bibliografía F. FITA, «Arenys de Mar, provincia de Barcelona. Datos inéditos anteriores al siglo XIII», Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. VI, Madrid, 1885, p. 436. J. M. PELLICER. Estudios histórico-arqueológicos sobre lluro, Mataró, 1887, pp. 64 i 274. Corpus Inscriptionarum Latinarum. vol. II, núm. 4.528. F. FITA, «San Andrés de Llavaneras. Nueva inscripción romana y nuevos documentos inéditos anteriores al siglo xii». Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. XXXI, Madrid. 1897, p. 227. J. MAS, Notes históriques del bisbat de Barcelona (Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona), vol. VIII, Barcelona, 1910. C. GoMis, Geognafia general de Catalunya. Provincia de Barcelona, Barcelona, 1911, p. 323. M. RIBAS, «La necrópolis de Vilassar de Mar», La Paraula Cristiana, vol. IV, Barcelona, 1932, p. 323. M. RIBAS, Origen i fets histories de Mataró, Mataró, 1934, p. 75. 3 — M. ALMAGRO i altres. Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid, 1945, p. 228. Ll. GUARDIOLA, Sant Joan de Vilassar, Vilassar de Mar, 1955, pp. 26 i 31-32. J. VIVES, Inscripciones latinas de la España romana, Barcelona, 1971, núm. 1.372. S. MARINER, Inscripciones romanas de Barcelona, Barcelona, 1973, núm. 58. M. PREVOSTI, Cronología i poblament a I'área rural d'lluro, vol. 1, pp. 144-145. G. FABRE i altres, Inscripcions romanes de Matará i la seva área (epigrafía romana del Maresme), Mataró, 1983, pp. 114-115. 4. CAN VILALTA Es tracta d'un gran jaciment roma en el qual s'han localitzat l'habitatge —la villa—, la necrópolis i ádhuc, prop del Camí del Mig, un milliari, prou conegut de tots els vilassarencs. La villa és d'época imperial. En total les seves restes devien ocupar uns 625 m^ amb unes nou habitacions, una de les quals encara conservava part del seu paviment fet d'opus signinum (barreja de calg i cerámica trinxada). A la seva ban- La zona de Can Vilalta. Podem observar el tra<;at de la Via Augusta, la disposició deis diferents enterraments, la situado de les dues torres funeráries i la ubicado del miHiari. (Dibuix de Mariá Ribas i Bertrán.) — 4 da sud tenia una mena d'entrant rectangular ja en l'habitació següent, sense pavimentar. Una altra de les habitacions destacava per posseir un dipósit fet á'opus signinum en el seu angle SW que mesurava 1.3 X 1.5 m. També eren visibles un lacus (dipósit), un hipocaust (conducció d'aigües calentes, sovint utilitzades en les termes) i cañáis d'aigua en térra cuita. Alguns deis paviments de les habitacions eren á'opus testaceum, aixó és, de rajóla. Els materials exhumats consistien en dolía (tines), ámfora, sigillata, teules, ímbrex (teula árab), moles de má, restes d'estuc a les parets, tres monedes de bronze i unes peces de térra cuita quadrades que mesuraven 22 cm de costat per 5 cm de gruix, entre altres coses. S'ha de dir que tot aquest conjunt fou destruít el mes de desembre de 1948 en fer uns rebaixos de terreny. Peí que fa a la necrópolis, era d'una certa importancia, ja que constava de dues torres funeráries, divuit sepultures en tegulae, tres en fossa i una en pedra. La primera torre era de planta quadrada (6 x 6 m, amb parets de 0.80 m), feta en pedra i morter. La seva aleada era d'aproximadament un metre. L'interior era pavimentat amb opus signinum, amb restes d'ámfora i ossos en desordre. La segona torre, separada de la primera per 15 m, mesurava 5 x 2.15 m, amb parets d'una ampiada de 0.50 m unides amb calg. La seva algada era de 0.85 m. En el seu interior hi havia dues tegulae iriclinades tocant la paret; al centre hi havia un esquelet, fusta carbonitzada i claus de ferro amb restes de fusta. La sepultura en pedra consistía en un forat rectangular que mesurava 0.90 X 0.50 X 0.55 m de fons. Només tenia ossos, coberts per una pedra llisa d'1.17 x 0.76 x 0.46 m de gruix. Peí que fa ais enterraments de tegulae, eren de doble vessant. A cadascuna hi havia un sol esquelet. Eren posades en un mateix nivell, les seves orientacions eren variades, sense ofrenes, excepte a dues d'elles: a la primera, damunt del pit d'un deis cadávers hi havia un amulet que representava un bra? de 12 cm de llargada fet en planxa d'argent; a la segona, s'havia ofrendat un bragalet de bronze format d'una cinta de forma circular amb ganxo i un forat, que presentava en el centre una decorado feta d'un aplic de bronze que formava una sanefa de fulles i quatre roses en relleu repussat. Una altra de les sepultures de tegulae era extraordináriament 1 larga. El seu esquelet tenia ais peus 50 claus de ferro, que formaven part Can Vilalki. Amulet protector pertanyent a una de ¡es tombes. (Dibuix de María Ribas i Bertrán.) d'unes polaines de cuir que arribaven fins a mitja cama. Alguns esquelets tenien els membres desplagats (potser per la pressió de la térra); un d'ells havia estat decapitat. Les sepultures en fossa presentaven amb l'esquelet forga claus, prova que l'enterrament havia estat realitzat en caixa de fusta. La columna mil-liária mesura mes de 2 m d'algada i té 60 cm de diámetre. El basament és de secció quadrada, amb una algada de 90 cm. Tot és tallat en pedra de Montjuíc. Amb el milliari aparegué una paret de 60 cm d'amplada, que sembla que seguia molts metres i de la qual no es trobá el final. Sota d'ella n'existeix una altra que assenyala l'amplada de la via romana —la Via Augusta—, que en aquest punt era de 9 m; fora d'aquest indret, pero, l'amplada era de 3 m. Amb el milliari s'exhumaren també quatre fragments d'una placa de bronze i tres monedes: un denari d'argent de Tiberi, un gran bronze de Traja i un petit bronze de Gallié. Can Vilalta. Bra<,ak'l de bronze ofrendat a un dijunt, amb decorado floral. (Dibui.x de María Ribas i Bertrán.) ^^m^%^[ Z:,^^^\f///AU ^ ^ ^ / ^ / ' ^ ^ ^ / / / - j ' Í ^ A ^ ^ - ^ f e S í ^ ^ ^ ^ J : ^ ^ ^ Can Vilalta. Dipósit en secció. (Dibuix de María Ribas i Bertrán.) 'f^//M'^//! 5 — La inscripció del milliari és forga incompleta. Nosaltres preferim transcriure la versió completada per G. FABRE i altres (vegeu Bibliografía), de la qual hem eliminat els signes de puntuado per a una millor lectura: IMPERATOR CAESAR DIVI FILIVS AVGVSTVS CONSVLI XI IMPERATOR XIII [o XIIII] TRIBVNICIA POTESTATE XVI PONTIFEX MAXSVMVS VIA AVGVSTA. La seva tradúcelo, que també devem a G. FABRE i altres, és: «L'emperador César August, fíll de [Juli César] divinitzat, cónsul onze vegades, emperador tretze [o catorze] vegades, dotat de la setzena potestat tribunicia, pontífex suprem. Via Augusta». Bibliografía r - ft^^ wM-nii^ ' i^MJBnri £/ miHiari de la Via Augusta imhat a Can Vitalia. ANÓNIM. «Activitats. Descobriment d'una important villa romana», MVSEV vol. I. Mataré, 1948, pp. 108-109. RIBAS. Elpoblament d'Ilduro, Instituí d'Estudis Catalans, Barcelona, 1952, p. 94. GUARDIOLA, Sant Joan de Vilassar, Vilassar de Mar, 1955, p. 571. GuARDiOLA, «Vilassar de Mar», comunicació presentada a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias, núm. 32, Madrid, 1956, p. 87. J de C. SERRA I RÁFOLS, «Inventario nacional de sitios arqueológicos. Vilassar de Mar (Barcelona)», Noticiario Arqueológico Hispánico, núms. III-IV. Madrid, 1956, p. 1.116. J. LLOVET, La ciular de Matará, Barcelona, 1959. p. 57. M. RIBAS, «La Vía Augusta en el Maresme», Muntanva, niím. 71, Barcelona. 1961. pp. 265-270. J. M. Nuix, «Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II», Ampurias, vol. XXIV, Barcelona, 1962, p. 310. Ll FERRER, «La capella pre-románica de Sant Cristofor de Cabrils», Monuments histórico-artístics i hells paratges del Maresme, Obra de Sant Francesc. II. Mataró. 1963, p. 21. ARRIBAS, La arqueología romana en Cataluña, II Symposium de Prehistoria Peninsular, Barcelona, 1963, p. 194. RIBAS. Els on'gens de Mataró, Mataró, 1964, pp. 153, 158 i 163. de C. SERRA I RAHOI.S, «Un miHiari a Vilassar de Mar», El miliario extravagante, núm. 5. Barcelona, 1964, pp. 100-101. LLEONART, «Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataré)», Memóries de la S.A.M.M., núm, 4 |no editat], Mataró, 1972, pp. 21-23. F. CLARIANA, «Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró), S.A.M.M., Menwria d'activitats 1973 |no publicat], Mataró, 1973, p. 53. J. ILLA, «Les vies de comunicació del Maresme en TAntiguitat», S.A.M.M., Memoria d'activitats 1973 |no publicat], Mataró, 1973, p. 104. M RIBAS, El Maresme en els primers segles del Cristianisme, Mataró, 1975. pp. 68, 71 i 133. F. PALLARES, «La topografía i els on'gens de la Barcelona romana», Qi4adems dArqueologia i historia de la ciutat, núm. XVI, Barcelona, 1975, pp. 18-20 J.-M. CUYAS. Historia de Badalona, vol. III, Badalona, 1977, pp. 350-351. J. BoNAMUSA, «Restes d'un sepulcre roma al Camí del Mig (Mataró)», Quadems de Prehistoria i Arqueología del Maresme, núm. 1, Mataró, 1977, p. 1. J. BoNAMUSA, «Les vies de comunicació de l'Antiguitat del Maresme», Butlletí A.E.C.C, núm. 3, Museu Municipal, Premia de Mar, 1977, pp. 9-12. M. PREVDSTI, Cronología i poblament a Varea rural d'lluro, Mataró, 1981. Vol. I, pp. 178-182; vol. II, fig, 51, núms. 1 i 2. G. FABRE i altres, ¡nscripcions romanes de Mataró i la seva área (epigrafía romana del Maresme), Mataró, 1983, pp. 122-123. Mi'-G. GELPÍ, «Columna milliar (romana) a Vilassar de Mar», La Clau, núm. 4, Vilassar de Mar, 1984, p. 9 ANÓNIM, «Les restes arqueológiques a Vilassar de Mar», Butlletí Municipal, núm. 42, Vilassar de Mar, gener de 1988, p. 9. J. F. CLARIANA, Les vies de comunicació al Maresme en l'Antiguitat: estat de la qiiestió, V Sessió d'Estudis Mataronins, Mataró, 1989, pp. 8 i ss. R. COLL, «Premia en l'Antiguitat», Quadems, núm. 6, Museu Municipal, Premia de Mar, 1990, p. 8. M. RIBAS, Tradicions populars Í costums mataronins. Supersticions i bruixeria, L'Aixernador, Argentona. 1991, pp. 27 i 29. — 6 5. CAN RAMÓN En aquest indret es localitzaren restes d'una villa romana que presentava grosses parets de pedra que formaven habitacions, algunes pavimentades, un hipocaust, un lacus, conduccions d'aigües i, a prop, sepultures que no s'han descrit. Es possible, donada la poca distancia que hi ha amb Can Vilalta, que aqüestes restes pogueren pertanyer a l'esmentada villa. Bibliografía M. RIBAS, Els orígens de'Matará, Mataré, 1964, p. 156. 6 SORTIDA DE VILASSAR DE MAR A la sortida del poblé en direcció a Premia de Mar, tocant la carretera N-II, en fer unes obres de construcció d'habitatges aparegueren restes de ceramiques romanes que no han estat descrites. La migradesa d'aquests testimonis només ens permet suposar l'existéncia d'algun establiment. Bibliografía M. PREVDSTI, Cmnologia i poblament a l'área rural d'Iluro. Mataré, 1981, voi. I, pp. 172-173. seguint parallelament la riera d'Argentona fins a la riera de Can Riudemeia, on enllagava amb el camí que venia del Montalt i anava a Parpers. Al Camí del Mig, prop de la carretera actual que va de Vilassar de Mar a Argentona, hi ha la paret anomenada «deis Moros», interpretada com una de les parets laterals de la Via Augusta, que connectava amb el camí secundari de la Rajoleria Robert. Tot aquest conjunt, donades les modernes obres d'urbanització, pot considerar-se prácticament desaparegut. Bibliografía F. CARRERAS I CANDI, Argentona hisKmca, Barcelona, 1891, pp. 15-16. M. RIBAS. «La romana lluro». La Paraula Cristiana, núm. XVU, Barcelona, 1933, núm. 30. ANÓNIM, «Descobriment d'una important villa romana», MVSEV, vol. I, Mataró, 1948, p. 109. M. RIBAS, «Les comunicacions romanes d'Iluro», MVSEV. vol. I, Mataró, 1948, pp. 67-69. M. RIBAS, El poblament d'Ilduro, Instituí d'Estudis Catalans, Barcelona, 1952, pp. 75-76 i 94. M. RIBAS, Els orígens de Mataró. Mataró. 1964, p. 158. J. ESTRADA, Vías y poblamiento romanos en el área metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona, Publicación núm. 27, Barcelona, 1969, núm. 174. M. PREVOSTI, Cronología i poblament a l'área rural d'Iluro, Mataró, 1981. Voi. I, pp. 180-181; vol. II, fig. 50, 10. J. F. CLARIANA, Les vies de comunicada al Maresme en l'Antiguitat: estat de la qüestió. V Sessió d'Estudis Mataronins, Mataró, 1989, pp. 14-15. Z CAN TOLRA En aquesta propietat, ja fa anys. Tactual propietari ens parla que quan ell era petit —anys cinquanta— a casa seva van trobar «unes tombes i restes d'ámfores», de les que avui dia ja no en resta res. Només jxjguérem observar visualment un fragment de coU i llavi d'una ámfora de tipus Dressel 1 B (segle I aC), que ell encara conserva. Bibliografía Inédita. 8. INDETERMINAT A la Bibliografía que tot seguit ressenyem s'esmenta l'existéncia d'una villa romana, sense mes indicacions, a Vilassar de Mar. Bibliografía M. RIBAS, El poblament d'Ilduro, Instituí d'Estudis Catalans, Barcelona, 1952, p. 90, núm. 30 J. ESTRADA, Vías y poblamiento romanos en el área metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo de Barcelona, F^iblicación núm. 27, Barcelona, 1969, núm. 72. M. PREVOSTI, Cronología i poblament a l'área rural d'Iluro, Mataró, 1981, vol. I, p. 173. 9. VIA DE LA RAJOLERIA ROBERT PARET DELS MOROS Es tracta d'una via secundaria que comengava a la Rajoleria Robert, pujava peí torrent, la Paret deis Moros i el veínat del Sant Crist fins a enlla?ar amb la general del Maresme; continuava pujant per prop de Can Veíls —costat dret del cementiri de Cabrera— i baixant lleugerament anava JO. RAJOLERÍA ROBERT TEULERIA DEL TORRENT DEL PORXO Ambdós Uocs —molt propers geográficament— abracen un gran jaciment roma que es compon d'una villa rústega i una necrópolis. Les primeres excavacions s'efectuaren l'any 1946: donaren com a resultat el descobriment d'una necrópolis i una gran viMa romana. Entre les troballes exhumades cal assenyalar els enterraments en tegulae, un deis quals pertanyia a un nen petit; destacava també una inhumado feta amb caixa de plom. Una altra troballa important fou la d'un dolium que mesurava 1.30 m de diámetre, que presentava la marca L[VCIVS\ AEMIL[IVS\ i una mesura de quantitat —XXXIXSXXXV—, tot ell pie de tesselles de marbre, iguals com les que s'utilitzaven sovint per elaborar els mosaics romans. Rajoleria Robert. Marca de dolium. (Dibuíx de María Ribas i Bertrán.) L'any 1950 es dugué a terme una nova intervenció arqueológica, que demostrá incontestablement la gran importancia del jaciment: es descobriren mes de cent tombes, algunes d'incineració en urna i altres d'inhumació amb ofrenes de ceramiques ibériques, ungüentaris, ceramiques sigillates, llánties, monedes i un llarg etcétera. Hi havia altres enterraments sense aixovar, alguns d'ells en fossa amb caixa de fusta, tal 7 — com véiem a Can Vilalta, mentre altres eren en tegulae o ámfora seccionada. Alguns cadávers es trobaven de cara al cel, amb una gran pedra sota el cap (com a coixQ. Els obrers de la llavors teuleria, en realitzar l'explotació de l'argila, destruiren la major part deis enterraments. Entre els materials mobles mes importants exhumats en aquest establiment destaquen una romana de bronze amb una barra de secció quadrada que tenia gravada a cada cara senyals diferents per a mesurar, amb diverses equivaléncies. A un extrem conservava un anell per subjectar l'objecte per pesar; el pes, també de bronze, representava una cara humana amb cabellera de rínxols. Un altre element destacable és un anell de coure decorat amb ratlles i estrelles altemades. També crida l'atenció deis excavadors una campaneta de bronze de 5 cm de diámetre per 6 cm d'alt i altres elements, com ara dues sivelles de cinturó o una llantieta amb la marca C CLO SVC del terrisser nord-africá Caius Clodivs. Rajolería Roben. Disposició d'una de les lambes de tegulae / det seu aixovar. (Dibuix de María Ribas i Bertrán.) Al nord d'aquesta necrópolis hi ha la viMa romana, que presenta una cronología des del ii aC fins ais segles iv-v dC. Hi eren visibles parets i paviments á'opus signinum, dos dipósits que mesuraven respectivament 5.25 x 4 x 1.50 m, i 1 X 1 X 0.20 m, adossat al primer Apareixien també fonaments en pedra i morter, així com estucs en les parets. Tanmateix, esmentarem la troballa d'una sitja que tenia una profunditat d'l .75 m, 1.20 m de diámetre interior i 0.85 cm de diámetre de boca, excavat al sauló. Al seu interior hi havia tegulae, imbrices i vasos fets a torn, de cuina. Tot aixó ens permet suposar l'existéncia d'un important establiment agrícola roma, potser dedicat a l'elaboració del vi laieta —no oblidem els dipósits— amb Uarga durada en el temps. PLANTA Pes de bronze de la romana trohada a la Bt>bila. Duranl mes d'una vintena d'anys aquest dibui.x de María Ribas i Bertrán ser\-í de lo^otip del Museu Municipal de Vilassar de Mar Altres troballes mes comunes, pero no menys significatives, foren un fragment de capitell, una fulla de destral en ferro, un ham de bronze i cerámiques com ara la grisa ibérica, la ibérica comuna, la romana comuna, ámfora romana (Pascual 1, Dressel 2-4, Dressel 20 o 25), sigiHata de diversos tallers, entre la que cal esmentar la Clara D, etc. o 1 a 5 m. »—í—I—«—I—»—I Rajolería Robert. Dipósits en planta i secció. (Dibuijc de María Ribas i Bertrán.) — 8 Recentment, amb lampliació de l'avinguda de Caries III cap a la carretera dArgentona i la construcció d'elements com ara el camp de fútbol, el poc que restava d'aquest malaurat jaciment ha quedat gairebé destrui't, demostrant-se una vegada mes la poca sensibilitat que hi ha envers aquests temes, a tots nivells. Bibliografía ANÓNIM. El sepulcre de leules de Vilassar de Mar, A.I.E.C, vol. II. Barcelona, 1915-20, p. 721. ANÓNIM, Bloc maianmí. Matará. 1926. p. 88. J. de C. SERRA I RAFOLS. Forma Conventus Tarraconensis. Fase I. Baelulo-BIandae. Barcelona. 1928, p. 46. M. RIBAS. «La necrópolis romana de Vilassar». La Paraula Cristiana, núm. XIV. Barcelona, 1932. pp. 316-325. M. RIBAS. On'gens i fets hishmcs de Matará, Mataró. 1934. pp. 75-76. M. ALMAGRO i altres. Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. 1945. p. 228. DiVER.sos AuTORS, Fasti Arclwologici, vol. I. 1946 |1948|. p. 287. núm. 2.216. M. RIBAS. «Les comunicacions romanes d'Iluro». MVSEV, Mataró. 1948. pp. 67-70. ANÓNIM. «Activitats. Descobriment d'una important villa romana». MVSEV. Matará 1948. pp. 108-109. A. BAI.IL i E. RiPOLL. «Actividades arqueológicas en Cataluña durante los años 1950 y 1951». Archivo Español de Arqueología, vol. XXV. Madrid, 1952. pp. 180-181. M. RIBAS, El pohlament d'llduro. Instituí d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952. pp. 81. 82 i 97. F. FoRTUNY. «Inventario nacional de folios arqueológicos». Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. I. Madrid. 1953. p. 216. Ll. GUARDIOLA, Sanl Joan de Vilassar, Vilassar de Mar. 1955. pp. 7. 15. 19. 26 i 31-32. Ll. GUARDIOLA. «Vilassar de Mar». VIII Reunión de la Comisaría de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes \ memorias, núm. 32. Madrid. 1956. pp. 85-87. M. RIBAS. «La Via Augu.sta en el Maresme». Muntanxa, núm. 71. Barcelona. 1961. pp. 265-270. J. M. Nuix, «Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Vilasar de Mar». Ampurias, núm. XXIV. Barcelona. 1962. p. 310. M. RIBAS, EIS orígens de Matará. Mataró. 1964, pp. 158, 181 i 184. J. ESTRADA, Vías y pohlamienlo romanos en el úrea metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo de Barcelona. I'ublicación núm. 27. Barcelona. 1969. núm. 172. M. RIBAS. El Maresme en els primers segles del Cristianisme, Mataró. 1975. pp. 67. 68 i 71. X. BARRAL. «Les mosaVques romaines et medievales de la Regio Laietana». Puhlicacions Eventuals, núm. 29. Barcelona. 1978. núm. 79. J. G. GoRGES, Les villes hispano-nmuiines. Inventaire el prohiématique archcologique. París. 1979. B-135. M. PREVOSTI. Cronología i pohlament a I área rural d'lluro. Mataró. 1981. Vol. I. pp. 173-178: vol. II. fig. 49 i fig. 50. J. SANMARTÍ. Laietcmia iherica. Estudi dArqueologia i historia, tesi doctoral. Universitat Central. Barcelona. 1986. pp. 775-776 [inédita]. ANÓNIM. «Les restes arqueológiques a Vilassar de Mar», Butlletí Municipal, núm. 42. Vilassar de Mar. gener de 1988. p. 9. / / . EDIFICIS VICOR Aquest jaciment, situat prop de la riera de Vilassar de Dalt, és de recent localització. Sabem que van ser constatades dues ámfores romanes trencades —de les quals no s'especifica el tipus ni la cronología— que no van poder recuperarse. Aquesta troballa podria pertanyer a un establiment rural roma —vil-la— mes o menys proper encara no testimonial. Es per aixó que s'haurá d'anar amb compte a l'hora de realitzar obres al subsol d'aquesta área. Bibliografía ANÓNIM. «Les restes arqueológiques a Vilassar de Mar». Butlletí Municipal, núm. 42. Vilas.sar de Mar. gener de 1988. p. 9. RAMÓN COLI, I MONTEAGUDO FERNANDO CAZORLA CARRERA Preinici de Mar. abril de 1992. ccLo:> ve Uantieta romana proceden! d'un deis enterraments de la rajoleria del Torrent del Porxo.