Història de l'Esquerra Independentista
Carles Viñas2021
A recer del Maig del 68 i la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà 1940 aglutinà l’aleshores anomenat separatisme. El PSAN, però, aportà a l’independentisme un pòsit revolucionari marxista, poc freqüent tret d’experiències com el Partit Català Proletari dels anys trenta. Els seus objectius s’explicitaren en assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans. El PSAN va ser el germen del que anys més tard es coneixerà com l’Esquerra independentista (EI), un seguit d’organitzacions sectorials de tot tipus (polítiques, sindicals, juvenils, antirepressives...) que configuren un moviment polític que es reclama hereu dels plantejaments vindicats originàriament pel PSAN. Per primera vegada aquesta obra recull la seva evolució, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb abast la seva incidència en l’independentisme català. Amb aportacions de disciplines acadèmiques diverses, des de la història fins a la comunicació, els autors desgranen de forma acurada i resseguint un fil cronològic les dinàmiques internes, els desencontres, les confluències o les lluites compartides que han consolidat a l’Esquerra Independentista com un moviment polític amb mig segle de recorregut. Allunyant-nos de les visions militants, l’obra pretén acostar al lector una visió plural, rigorosa i contrastada inèdita fins avui del que ha suposat l’existència de l’EI en la política catalana contemporània.
