Posem en valor.... Alfàbia, tipus Barcelona V

The modern definition of the Mt. Tibidabo, initiated in 1888, encouraged many sectors of the society. The city found a physical stand that permitted to focus the ideals and worries to introduce the modernity to the city. The conquest of the Mt. Tibidabo was, to the collective imaginary, a symbol of the modern expression and the ambitions of the bourgeoisie. Apart from becoming a touristic and local landmark, the mountain was supposed to be something to be proud of and to allow political, religious, scientific and cultural spreading. This forged identity was the deliberate result of construction and assimilation works of a new urban mentality. A project, often unshared and conflictive, whose guidelines were drawn from the city. The case study of the Mt. Tibidabo is, nowadays, an observatory of the society that helped conceive the metropolis of Barcelona.

En este artículo se comentan los criterios que deben tenerse en cuenta a la hora de seleccionar a los individuos que entrarán a formar parte de un estudio de investigación: cómo se calcula el tamaño de la muestra necesario y cuáles son las técnicas de muestreo más utilizadas para incluirlos en el estudio. Todo ello dependerá de los objetivos, del diseño planteado y del tipo de las variables que se recojan.

Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 1997

El análisis multivariante (AM) es la parte de la estadística y del análisis de datos que estudia, analiza, representa e interpreta los datos que resultan de observar más de una variable estadística sobre una muestra de individuos. Las variables observables son homogéneas y correlacionadas, sin que alguna predomine sobre las demás. La información estadística en AM es de carácter multidimensional, por lo tanto la geometría, el cálculo matricial y las distribuciones multivariantes juegan un papel fundamental.

Acta Numismática, 47, 2017

Es presenta una troballa monetària a la pobla medieval d'Ifach (Calp, Alacant), composta per dotze diners dels segles XIII i XIV, encunyats a les seques de Barcelona i València.

Ítaca: quaderns catalans de cultura clàssica, 2005

Per be que en molt poques ocasions s'ha considerat la figura de Solo dins del context iambic, creiem que aquesta s'ha de poder inserir -naturalment amb una visio menys crua que no la d'altres poetes Laµ(3lxoteQoldins l'anomenada « tradicio iambica ». Naturalment , no es tracta d'un poeta iambic consagrat de debo al genere, pero una analisi dels fragments i dels testimonis biografics ( sobretot Aristotil i Plutarc ) pot resultar forca reveladora en aquest sentit.

La influència del castellà en la terminologia marinera catalana no està ben estudiada, i són bastants els castellanismes del català en aquest àmbit que han passat desapercebuts. El meu estudi es centra en dos ictiònims recollits al DLC i considerats fins ara genuïns catalans: llobina i corbina. Per al gènere Dicentrarchus hi ha en català modern una sinonímia rica: llop, llobarro, llobina, llobarro pigallat, pintat, pintadet, vaira, baila. D’aquests, el DLC accepta llobarro i baila com a noms primaris de referència per a les espècies Dicentrarchus labrax i Dicentrarchus punctatus, respectivament; però també accepta llop i llobina com a noms secundaris de la primera, i llobarro pigallat i pintat com a nom secundari de la segona; i a més a més pintat és també el Dicentrarchus labrax jove. Com veiem, hi ha aquí unes denominacions amb el lexema de base llop: llop, llobarro, llobina, una sèrie que pareix molt coherent però que conté un element fals, llobina, un castellanisme modern i innecessari, prescindible. Per a designar els peixos de la família Sciaenidae existeixen en el català actual els noms corba (ratgera), corball, corbo, escorball, corbeta, corbina i reig. Corba pot ser [‘kɔɾba] o [‘koɾba], segons la localitat, mentre que corbo és només [‘kɔɾbo]. D’aquests, són considerats normatius pel DLC corba, corball, escorball, corbina i reig, però no com a sinònims estrictes, sinó com a corresponents a tres espècies diferents: • Corba, corball i escorball són l’espècie Sciaena umbra • Corball és també l’espècie Umbrina cirrosa • Corbina i reig són l’espècie Argyrosomus regius • Corball de fang és l’espècie Umbrina canariensis • Reig ratllat és l’espècie Umbrina cirrosa Les denominacions s’entremesclen i són majoritàriament polivalents, la qual cosa pot crear confusió a l’hora d’utilitzar els noms en obres de divulgació científica. Excepte reig, tenen tots els altres una aparent unitat lexemàtica, car a tots apareix la rel corb, i per això totes les obres de filologia catalana que n’han tractat els consideren a tots formes genuïnes nascudes d’una mateixa motivació, el llatí CORVUS. En aquest treball vull, d’una banda, demostrar que una d’aquestes denominacions, corbina, és molt moderna en català i d’origen clarament castellà, i que és a més a més sobrera en llengua catalana; d’una altra banda, vull qüestionar l’ètim i mostrar la probabilitat que les formes catalanes siguin originades amb CŬRVUS, amb un possible encreuament amb CORVUS.

Quadern De Les Idees Les Arts I Les Lletres, 2013

2017

La llamada Plaza de las “Glories”, ya prevista en el Plan de Ensanche de Barcelona continua teniendo protagonismo en la historia de la ciudad. Esto se debe, en parte, a los periodos de su crecimiento, a la especificidad de sus dinamicas y a las sucesivas modificaciones de sus usos. Partio bajo la idea de plaza, destinada a ser el futuro centro de la ciudad; pero los anos transcurrieron sin intervencion alguna y el permanente vacio fue ocupado con infraestructuras ferroviarias, diversas trazas viarias y otras actividades imprevistas. Los tejidos urbanos colindantes crecieron en extension y en complejidad de usos (residenciales, comerciales, equipamientos, servicios,…), acortando las distancias respecto al lugar y a la vez surgian, timidamente, las primeras hipotesis de futuro. Con la llegada del transporte privado y la logica favorable a los itinerarios rapidos y generalizados, su uso derivo hacia constituirse en nudo de recogida y distribucion de los traficos de entrada y salida de ...

En el siempre fructífero espacio de colaboración entre la literatura y la historia, pretendo llamar la atención sobre un texto de ficción como La Xava, pues éste permite nuevas perspectivas e incluso iluminar zonas oscuras de la vida social de la ciudad en la cual se desarrolla la acción. En efecto, esa obra de Vallmitjana, en realidad el conjunto de su obra, son protagonizados por personajes marginales (delincuentes, prostitutas, gitanos, otras gentes hundidas en la miseria y de precario modo de vida) que se mueven especialmente en entornos urbanos y periurbanos apenas frecuentados ni considerados por las personas de orden y los intelectuales de la época, por tanto con escasas posibilidades de estar representados en el discurso histórico tradicional u oficial. ! Problemas metodológicos y conceptuales ! Desde hace varias décadas, la historiografía ha reflexionado, desde diferentes puntos de vista, acerca de la naturaleza de la propia disciplina. Una de las tendencias más influyentes tiende a relacionar de diversas maneras a la historia con la literatura. Menos extendido, aunque importante, ha sido el recurso a los textos puramente literarios para contribuir a la reconstrucción del pasado.