L'ESSER HUMA ASPIRA A L'INFINIT

Nom...................................................................... Curs................... Data...................... TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Què volem de la vida? Quin sentit té? Sabem el que busquem? Què val la pena? Podem ser feliços? Fixa’t en la imatge d’aquesta pàgina. Què representa? Et fa pensar alguna cosa? Quina relació té amb el títol de la unitat? Creus que en general les persones es conformen amb el que la vida els ofereix o busquen alguna cosa més? Som éssers en relació. Puc viure sol? Necessito els altres? Les persones que m’envolten m’ajuden a donar sentit a la vida? Qui són els meus amics? 1 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Ningú no pot construir la seva vida sense tenir en compte els altres. Tots els éssers humans necessitem relacionar-nos per desenvolupar-nos com a persones. Des que neixem, les persones depenem les unes de les altres. Fins i tot, quan arribem a l’edat adulta i assolim la maduresa, seguim necessitant als demés per poder viure i ser feliços. La vida en solitari, a banda de ser impossible, genera infelicitat. Els éssers humans han viscut sempre en societat i, per això, la relació dóna sentit a les seves vides. La comunicació és essencial en les relacions humanes. El mitjà més habitual per obrir-se als altres és el diàleg. Serveix per intercanviar informació i comunicar pensaments, sentiments i desitjos. En funció del grau de profunditat de la relació que s’estableix, la informació que es transmet a l’interlocutor varia: pot anar des del més extern, com parlar de quin temps fa, fins al més íntim, com expressar sentiments personals. La relació d’amistat ocupa un lloc privilegiat en les relacions humanes. Gràcies a l’amistat, les persones parlen cara a cara i comparteixen la vida mostrant-se tal com són. Així, un amic es converteix en una persona única per a l’altre. Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. (Sl 63,2) Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua, també em deleixo jo per tu, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara? (Sl 42,2-3) 1. El desig de Déu que senten moltes persones s’expressa amb gran força en els salms. A través d’imatges de la vida i de la natura, el salmista expressa la necessitat de Déu. - Quins sentiments expressen aquests salms? - Quines imatges s’utilitzen per transmetre aquets sentiments? - Creus que el salmista i Déu tenen una relació profunda o superficial? 2 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: --Dóna'm aigua. Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: --Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: --Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva. La dona li diu: --Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell? Jesús li respongué: --Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna. Li diu la dona: --Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? La gent va sortir del poble i l'anà a trobar. Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» Per això, quan els samaritans anaren a trobarlo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona: --Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món. (Jn 4,5-15.28-30.39-42) 2. L’evangeli de Joan narra la trobada entre la samaritana i Jesús al pou de Jacob. Els samaritans eren descendents d’estrangers que havien repoblat la zona de Samaria i no tenien bona relació amb els jueus. - Què demana Jesús a la dona i per què ella es sorprèn? - Segons Jesús, qui beu de la seva aigua torna a tenir set? - Per què la dona pensa que Jesús pot ser el Messies? 3 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT OBERTS A DÉU: LA FE Una de les característiques dels éssers humans és l’inconformisme, és a dir, la recerca contínua d’alguna cosa més que doni sentit a les seves vides i els faci feliços. A banda de ser una mostra del caràcter social dels éssers humans, les relacions i l’obertura als altres són un mitjà essencial en aquesta recerca. Gràcies a la relació amb els demés, les persones donen sentit a les seves vides i troben la felicitat, perquè estimar i ser estimat és una de les experiències que fa més feliç l’ésser humà. Ni les coses ni les idees aporten el mateix. Tanmateix, encara que hagin trobat sentit a les seves vides, les persones senten que necessiten alguna cosa més. És en aquest moment quan es manifesta la dimensió espiritual de l’ésser humà. Gràcies a ella, les persones tenen la capacitat d’obrir-se a una relació nova amb la divinitat, un ésser superior que se’ls dóna a conèixer i que pot oferir un sentit total i definitiu a la seva vida. Aquesta obertura de la persona a una relació personal amb la divinitat que se li ha revelat és la fe. Tenir fe és viure una trobada i una relació personal. 3. El diàleg entre la guineu i el petit príncep és un dels textos que expressa millor en què consisteix cuidar i conrear l’amistat. - Què passa quan es domestica o es creen vincles? 4 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT - Les persones d’avui en dia tenen temps? Per què no tenen amics? Estàs d’acord amb la guineu? - Quin és el secret que la guineu comparteix amb el petit príncep? L’ORIGEN DE LES RELIGIONS Hi ha teories diferents sobre l’origen de les religions. Unes afirmen que neixen de la por que els éssers humans primitius tenien dels fenòmens de la natura que no podien controlar i que creien que eren provocats pels déus. Per intentar agradar-los i afavorir-los, feien rituals. Altres teories s’inclinen per un origen social. Creuen que la religió va sorgir per reorganitzar les societats i mantenir-les unides sota una creença comuna. En realitat, però, el desig de Déu és quelcom més profund i natural en els éssers humans que el que expressen aquestes dues teories. La religió sorgeix de l’obertura de les persones cap a un ésser superior que pugui omplir les seves vides de sentit i felicitat. Miren l’univers, la creació i es qüestionen l’origen de tot i d’ells mateixos. D’ON VINC? A ON VAIG? QUI SÓC? Les persones desitgen ser felices, però moltes descobreixen que en aquest món no es pot assolir la felicitat total. Aquest desig de ser feliç es troba en el més profund de l’ésser humà. Com va dir sant Agustí, la religió s’origina en el cor inquiet, en el desig de les persones de ser felices i a trobar aquesta felicitat en Déu, que els ha creat a imatge i semblança seva. Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: --Què deu voler dir aquest xerraire? D'altres deien: --Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li: --Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això. Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats. Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així: 5 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT --Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts. (Ac 17,16-31) 4. Al principi, el cristianisme va haver de coexistir amb altres religions com el judaisme i les religions dels grecs i dels romans. De vegades. Però, hi va haver problemes de convivència i va caldre dialogar. Aquest relat dels Fets dels Apòstols mostra el diàleg que Pau va mantenir amb els atenesos sobre la seva religió i els seus déus. - Per què s’irrita Pau? Amb qui parla i discuteix? - Per què diu que els atenesos són extremadament religiosos? - Segons Pau, qui és el Déu desconegut que adoren els grecs? - Entre els teus amics, companys o veïns, hi ha persones de diferents religions? De quines? 6 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Actualment, la influència de la ciència en la societat és tan gran que, per admetre alguna cosa com a veritable, abans s’ha de demostrar amb un anàlisi racional i s’ha de poder experimentar a través dels sentits, tal com fa el mètode científic. No obstant això, per arribar a comprendre l’ésser humà no n’hi ha prou amb les explicacions que ofereix la ciència. L’ésser humà és molt complex, i la seva essència va més enllà del que es pot veure. No podem veure l’amor d’una mare als seus fills, el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, la por o la fe, però són una part essencial de la persona. Quan Jesús es va aparèixer a Tomàs, ens va ensenyar que la fe es basa en la confiança, i que és quelcom que no cal veure ni tocar. Que quelcom vagi més enllà d’allò visible no vol dir que sigui una cosa falsa o irracional. La fe sorgeix de la relació personal entre el creient i Jesús, tal com passa en una relació d’amics. Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu! Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! (Jn 20,24-29) La fe és un acte de confiança. És la resposta de la persona a la iniciativa de Déu que es revela abans de res, la fe és un acte d’amor cap a l’altre i no només unes idees en què un creu. Consegüentment, no es pot obligar a ningú a creure en Déu. Jesús sempre va respectar la llibertat de les persones i mai va obligar a ningú a seguir-lo. 5. Normalment les persones prenen com veritable allò que han pogut comprovar personalment. El relat de l’aparició de Jesús ressuscitat mostra que allò veritable no és sempre allò que podem veure o tocar, i que la fe neix de la confiança. - Quina prova necessita Tomàs per creure que Jesús ha ressuscitat? - Quines són les paraules de Tomàs quan posa el dit al forat dels claus i la mà al costat? 7 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT - Segons Jesús, qui són els “feliços”? - En la teva vida, creus el que et diuen els altres o necessites comprovar-ho personalment per creure-ho? LA DIVERSITAT DE RESPOSTES AL FET RELIGIÓS L'animisme és la creença en què els objectes diversos com elements del món natural (aigua, rius) estan dotats d'ànima i tenen esperit, estan animats, i són venerats o temuts com déus. Les formes artístiques més destacades són petites escultures i talles de fusta per al culte als morts. Exemple: els indígenes africans, americans i oceànics. El panteisme és una concepció del món en què es creu que la naturalesa, el déu i l'univers són equivalents, tot és déu. És una evolució de l’animisme. Canvia en què no considera que cada arbre o núvol tingui una ànima diferent, sinó que considera que tot pertany a un únic principi, tot el que es veu és manifestació de la divinitat. Exemple: algunes religions orientals com el taoisme. El politeisme és la creença d'algunes civilitzacions en què es creu que hi ha múltiples déus o divinitats. Pot haver un déu més principal. Exemple: les religions antigues d'Àsia i Europa, com la religió mesopotàmica, egípcia, romana o grega. El monoteisme és la creença en l'existència d'un sol Déu transcendent, fora del món. Exemple: cristianisme, judaisme, islam. L’ateisme és la negació del transcendent. A diferencia de l’ateu, l’agnòstic és la persona que es declara incapaç de donar resposta al misteri de Déu perquè no està segura de la seva existència (suspèn el judici degut als seus dubtes). 8 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT LA RELIGIÓ A LA PREHISTÒRIA Quan ens preguntem com va néixer la religió sabem que ningú ens donarà una resposta 100 x 100 segura. En realitat, ni sabem ni tenim els mitjans per a poder esbrinar quan, on i com es van originar exactament els diversos components d'això que col·lectivament anomenem “cultura”, o quina forma precisa van adoptar. En el cas de la religió, són només aquells dels seus aspectes que s'han materialitzat en forma concreta -com les tombes, santuaris i temples de culte, escultures, baixos relleus, gravats i pintures que han sobreviscut als estralls del temps-, els que poden donar-nos una certa idea de com van ser els començaments de la religió abans de la redacció de llibres sagrats i la conservació de documents antics. Això va passar a la Prehistòria. Els caçadors-recol·lectors del Paleolític estaven perfectament adaptats al seu medi ambient i tenien un gran coneixement de la fauna i la flora, però hi havia fenòmens en el seu món a què no podien donar explicació, per la qual cosa van recórrer a l'existència de éssers sobrenaturals. Quan observaven una sèrie de successos que no podien explicar, perquè tenien algun secret (sacrum) que desconeixen, aquestes coses els produïen temor, com la mort d'una persona, que de sobte deixa de moure's sense que poguin donar una explicació. Quines van ser les primeres creences? La solució primera i espontània del cervell va ser recórrer a l'existència d’éssers sobrenaturals que es manifestaven en tots els estranys successos i objectes, però que eren invisibles i no podien veure amb els seus ulls. L'home paleolític descobreix un lloc, el “més enllà”, on habiten els sers sobrenaturals i els morts. Ambdós criatures causen temor i respecte, per la qual cosa és convenient que siguin propicis i estiguin a favor, així s'obtindran bons aliments i una major prosperitat per al grup. Com aconseguir la providència... L'home primitiu va pensar que tindrien el beneplàcit dels avantpassats morts i dels sers sobrenaturals visitant-los i dialogant amb ells per mitjà de persones especialitzades o xamans que regularien els primers rituals màgics. 9 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT La màgia és sempre utilitària, vol uns efectes. L'evidència creixent d'enterraments amb aixovars i l'aparició de les imatges antropomòrfiques i pintures rupestres pot suggerir que els humans al Paleolític superior haurien començat a creure en éssers sobrenaturals. Com sabem si hi havien creences religioses? A les darreres fases del paleolític les creences religioses es manifesten en - - - Culte a l’ós de les cavernes. Els neandertals que van viure a regions properes als Alps a l’estiu pujaven a les muntanyes per caçar l’ós i en guardaven els cranis amb petites cerimònies. El canibalisme. A la Gran Dolina (Burgos) s'han trobat restes òssies que demostren que el canibalisme era un costum, i no pas un fet gastronòmic ocasional. Ampliació aquí. Els rituals funeraris. Els neandertals van ser els primers homínids en enterrar intencionadament els morts, fent-ho en tombes superficials juntament amb eines de pedra i ossos d'animals Quin es considera el primer enterrament ritual ? Es van descobrir les restes esquelètiques humanes del doble enterrament d'una mare i el seu fill tacades d'ocre a la cova Skhul de Qafzeh, Israel, moment en el que començaven les migracions africanes d'humans moderns cap a Llevant. Una varietat d'aixovars estaven presents a l'emplaçament, incloent-hi la mandíbula d'un porc senglar salvatge als braços d'un dels esquelets. Hi ha teories que volen donar un significat simbòlic com a substitut de la vida, però l’ocre també es feia servir per tractar les pells i desinfectar l’espai habitable, per això alguns pensen que el color vermell dels ossos es deu a les pells que els tapaven o al terra. Què és l’art rupestre? L'art rupestre consisteix en pintures sobre roca (en coves o a l’aire lliure). Representen animals (bisons, cavalls, cérvols...) i, a vegades, figures humanes o també símbols (mans, espirals...) Destaquem: perfecció tècnica i dificultat d’accés: devien ser molt importants !! Per què els van fer? Potser eren santuaris, on les imatges tenien un valor màgic (importants per caça o supervivència...) O podrien ser tòtems (animals elegits com a símbol per grup; valor protector). Serien intocables (tabú): veneració especial, prohibit caçar-los... És de suposar que l'art rupestre que representa animals de caça tenia com a objectiu i significat servir per a cerimònies rituals dirigides pels xamans abans de la partida dels caçadors. 10 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Si en la pintura es dóna tanta preponderància a la representació dels grans animals de caça és perquè s'hi cerca un acte de bruixeria adreçat a obtenir la multiplicació de la caça i l'èxit de les expedicions. És màgia. 6. On es troba la cova d’Altamira? Per què és important? Investiga si hi ha alguna cova amb pintures rupestres a Catalunya. 11 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Representacions femenines Un altre tema important són les anomenades “venus paleolítiques”. Aquestes venus són figures femenines molt petites, en os o pedra, que tenen una sèrie de característiques comunes: no se’ls representa el rostre, gairebé no tenen braços ni cames, però en canvi tenen molt marcats els malucs, les natges, els pits i el ventre. La fertilitat era un aspecte molt important dels clans prehistòrics, ja que en depenia la fortalesa del grup i la seva renovació. Per això, potser aquestes estatuetes representaven un esperit de fertilitat que ajudava a fer que la vida del grup no s’extingís i els fills succeïssin els seus pares. 7. Busca informació sobre la imatge superior. Per què és tan famosa? 8. Qui va ser Venus? Per què a les estàtues femenines paleolítiques se les anomena “venus”? 12 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT LA RELIGIÓ A L’ÈPOCA NEOLÍTICA Podem suposar, pels enterraments, que les comunitats neolítiques creien en una continuïtat després de la mort. És possible que realitzessin algun tipus de culte als avantpassats, els quals eren enterrats a terra, considerada ja patrimoni de la comunitat. Potser pensaven que igualment com en enterrar la llavor tornava a créixer, la persona en ser enterrada continuava amb ells sota una altra forma de vida, o podia ajudar a la germinació dels desitjats fruits. En general, els morts eren enterrats acuradament en tombes edificades o excavades, ja agrupades en cementiris pròxims als poblats o cavades a prop de les cases individuals. A més, dels rituals funeraris, hi ha proves de l'existència d'un culte als morts o als avantpassats. En Jericó (Palestina) i altres llogarets de Síria i el Líban, sota les cases s'han trobat cranis recoberts d'argila reproduint els trets facials, amb els llavis pintats i petxines en el lloc dels ulls. La primera fase megalítica europea comença amb tombes petites (cistes), destinades a una o dues persones, i cobertes per túmuls de totes les mides. La segona fase pertany als sepulcres de corredor, emprats ja per a enterraments múltiples, que evolucionen fins a les grans galeries cobertes. La tercera fase és la dels dòlmens simples, que presenten cambres funeràries amb accés directe, sense corredor. Què és un dolmen? Els dòlmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. De les seves formes, simples o complexes, formades per multitud de lloses i murs de pedra seca, sempre cobertes per un túmul de terra i rocs, se'n conserva sovint només les ruïnes de la seva cambra funerària. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen fragments de terrissa de vasos petits o mitjans, eines de sílex tallat (ganivets, puntes de fletxa) , de pedra polida (destrals), de metall (punxons de coure) i objectes d'ornament personal (denes de collaret. Més rarament, surten restes d'aliments (animals o vegetals). Tot aquest conjunt d'objectes formaven part dels aixovars funeraris dels difunts, les ofrenes deixades pels parents per a la seva vida en el Més Enllà. Què són els menhirs? Els menhirs, aquestes grans lloses clavades que es troben sempre en zones megalítiques, podien servir també com a fites territorials, o bé ser el centre de recintes complexos que es feien servir per a activitats socials o de caràcter religiós. 13 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Es va seguir amb la pintura rupestre? Durant el Neolític, els homes continuaven fent pintures a les roques. Encara ho feien, sobretot, en abrics rocosos a l’aire lliure i no en coves tancades. Les pintures neolítiques són molt esquemàtiques i sovint representen símbols en lloc de figures. Hi havien llocs de culte ? Apareixen determinats llocs de culte o santuaris, a les habitacions de les cases o en edificacions específiques. Aquest és el cas dels santuaris del poblat de Çatal Hüyük (Turquia), en els quals apareixen pintures representant éssers humans, escenes de caça, voltors devorant cadàvers, o bancs de pedra o argila en què s'incrusten banyes de brau, segurament proveïts d'un caràcter protector contra el mal. LA RELIGIÓ ESCRITA: MESOPOTAMIA Mesopotàmia és un nom que vol dir "terra entre rius" i es trobava on hi ha ara Iraq, entre els rius Tigris i Eufrates, era una terra rica envoltada per deserts. 14 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT En el Neolític es van desenvolupar les civilitzacions fluvials que van crear cultures urbanes amb ciutats-estat, regnes i després imperis al sisè mil·lenni. Les primeres ciutats-estats es van desenvolupar a Summer per això es parla dels sumeris a la primera etapa de Mesopotàmia. Després de la civilització sumèria trobem els imperis accadi, babilònic i assiri i com a darrer l'imperi dels perses. 15 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT L'escriptura cuneïforme va ser el gran invent ja que permetia reproduir amb signes gràfics els sons de la llengua parlada. Gràcies a les tauletes de fang on els van escriure i també a les esteles o blocs de pedra tenim informació del seu mite de la creació dels humans o Poema d'Atahasis, el seu mite de la creació del món conegut com Enuma Elix i les aventures d'un personatge que es deia Gilgameish. 9. Escriu el teu nom en escriptura cuneïforme. El temple era el centre religiós i la seu del govern, els tribunals i les escoles. Més tard algunes d'aquestes funcions les va assumir el palau, convertint-se en els dos eixos al voltant dels quals girava tota la vida de la població. Els temples eren els edificis que demostraven la importància de la divinitat que s’hi adorava, allà es feien les ofrenes, com ara objectes, diners, animals, collites, i fins i tot, vides humanes, per mitjà de les quals pretenien guanyar-se la protecció d’aquell déu. Els sacerdots eren els encarregats de fer d’intermediaris entre les divinitats i els humans, de comunicar el món sobrenatural dels déus amb el món dels mortals. Eren també centres econòmics, llocs de distribució de recursos. Com era la societat a Mesopotàmia ? El poder es concentrava en una sola persona, el lugal o rei que dictava les lleis, manava sobre l'exèrcit i moltes vegades desenvolupava funcions religioses. Amb la seva família, els sacerdots, els funcionaris i els alts càrrecs eren els privilegiats. La resta de la població, fossin lliures o esclaus, treballaven tots, homes, dones i nens, per al temple o per al palau. la guerra era molt important com es pot veure a l’estendard d'Ur que coneixerem al document adjunt. Quines són les característiques de la religió mesopotàmica? Les seves característiques més importants són el politeisme, el sincretisme (fusió de dues o més divinitats), la importància del culte, la forta jerarquia del seu panteó (conjunt de déus), el paper important de la màgia i l'endevinació i sobretot la seva influència en la política, l'economia, la cultura i la vida quotidiana. 16 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT El panteó es compon bàsicament dels déus sumeris que es van completar pels babilonis i els assiris fins a tenir més de 2.500 divinitats totes ben ordenades formant una jerarquia. Els déus eren representats com a homes i dones (antropomorfisme), encara que en ocasions es recorria a una figuració simbòlica mitjançant objectes, nombres o els astres. Els déus els agrupaven en díades, tríades i tètrades i els representaven dividits entre grans déus i déus secundaris. Els déus eren tractats com a humans, les seves estàtues eren vestides, enjoiades i alimentades; els cantaven himnes i els feien sacrificis per a tenir-los favorables; també en els festivals feien rituals més complexos en el temple on residia el déu servit per nombrosos sacerdots. Els déus podien castiga els humans amb malalties o desgràcies per això calia recórrer a la màgia i l'endevinació. La cosmogonia és un relat sobre l'origen del món. A la religió mesopotàmica es va donar una unitat de creences sobre la creació del món que no fou del no-res, sinó a partir del caos organitzat per una divinitat (varia en funció de les fonts: Anu, Anu-Ea, Marduk, Assur, etc,, D'aquest caos es formà una esfera buida que era l'Univers i que estava envoltada per un oceà còsmic i dividida en dos hemisferis per la terra que estava envoltada per l'oceà terrestre o Apsu; en l'hemisferi superior hi havia el cel, compost per set voltes, a la darrera de les quals habitaven els grans déus, i en l'inferior estava la regió dels morts. Marduk va decidir crear els humans perquè treballessin per a ells va manar pastar fang i hi va infondre vida matant a un déu traïdor i barrejant el fang amb aquesta sang (per a la religió mesopotàmica no podia néixer res si no es produïa la mort d’algú). Els humans cuidarien dels animals, conrearien la terra i entregarien part d’aquest aliment al foc en sacrifici, perquè així els déus s’alimentessin sense cap esforç. Els déus tenien desitjos i necessitats com els éssers humans, però eren immortals i poderosos. 17 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT 10. Per a què creen l’ésser humà els déus mesopotàmics? En què s’assemblen els déus als humans? Hi ha alguna diferencia amb el Déu de Jesús? 11. Llegeix Gn 2,7 i assenyala en que s’assembla i en què es diferencia el relat de la creació de l’ésser humà mesopotàmic del judeocristià. 12. Busca informació. Qui era Gilgamesh? Quin era el seu gran objectiu? On trobem la seva història? 18 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT LA RELIGIÓ DEL MÉS ENLLÀ: EGIPTE A partir del IV mil·lenni aC l'agricultura es va estendre per les planes situades a prop del riu Nil. Egipte va ser una civilització que va desenvolupar una escriptura i una religió molt particulars. Quan cap el 3000 aC es van unificar el Baix Egipte i l'Alt Egipte va començar una sèrie de 30 dinasties que es van succeir al tron durant més de 2.500 anys. L'economia es fonamentava en l'agricultura que es beneficiava de les crescudes del riu Nil que els egipcis controlaven amb un sistema de dics i canals que també els van permetre ampliar la superfície de conreu. Però el més important era preveure quan tindria lloc aquests fenòmens, per això observaren el cel i elaboraren un calendari, després donarien a cada déu la seva feina en controlar el Nil. Al primer període o Imperi Antic la capital estava a Memfis i el poder del faraó s'anava fent fort i portà a la construcció de les grans piràmides. Després d'un temps d'invasions, entraren a l'Imperi Mitjà i la capital es trobava a Tebes (2000-1500aC). Durant el darrer període, l'Imperi Nou (1500-700aC), la capital va ser Tell-Amarna i grans faraons van fer més extens el territori que es dividirà de nou cap el 700aC; quan en l’època tardana els diferents imperis estrangers van acabar dominant Egipte. 19 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Què tenia d'especial la seva escriptura? A l'antic Egipte l'escriptura era considerada un regal dels déus, de Thot la divinitat de la saviesa, l'escriba dels déus. Els egipcis van desenvolupar tres formes d'escriptura: jeroglífica, hieràtica i demòtica. La primera era la més antiga i consisteix en uns signes que són dibuixos o símbols (no lletres) que representen idees, coses. Escrita d'esquerra a dreta i a la inversa, en fileres o columnes, aquesta escriptura tenia en el període arcaic set-cents caràcters que van multiplicar-se amb el pas del temps. A més escrivien a tot arreu inventant una mena de paper vegetal que van dir papir però només els escribes tenien el secret de l'escriptura. 13. En aquesta pàgina web pots escriure el teu nom en jeroglífic: http://www.egipto.com/museo/alphabet/name.html Abans de començar... mira aquest vídeo de youtube “Els déus egipcis” i deixa el teu comentari: https://www.youtube.com/watch?v=YPOnG8o7LC0 La religió egípcia era politeista, tenia diversos déus i divinitats zoomorfes, perquè eren déus que tenien formes dels animals que els envoltaven. Cada ciutat tenia els seus déus locals i alguns eren adorats a tot el territori en els seus temples que els faraons havien fet construir i els sacerdots cuidaven. Aquesta religió també tenia un component màgic i tot un món d'amulets i supersticions. Una característica de la religió egípcia era creença de que els éssers estaven formats de cos i ànima o ka que era el que vivia en el més enllà si es seguien tota una sèrie de rituals i el cos es conservava. Per què eren tant importants les tombes? Les tombes eren el lloc des d'on el cos del difunt començava el seu viatge cap el més enllà, variaren en forma i grandària en funció de la categoria dels propietaris però una característica comú a totes era que tenien dos espais diferenciats: les dependències funeràries amb la mòmia del difunt; i la zona dedicada al culte per assegurar el descans en el més-enllà. 20 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT 14. Què tenen de diferent aquestes tombes egípcies? I de semblant? 15. Aquesta és una reconstrucció de la tomba de Tutankamon on es van trobar més de 10.000 objectes diferents. Situa: Annex, Avantcambra, Cambra del tresor, Cambra sepulcral, Corredor, Entrada. 21 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Els egipcis veien el món dividit en tres regions: • • • el Cel o Nu que era on vivien els déus i era representat amb la deessa Nut que amb el seu cos arquejat cobria tota la terra. la terra era on vivien els homes, la casa de Geb, el déu creador que es representava com un home estirat sota Nut. l'inframón o Duat era el regne dels morts, primer el va governar Horus i després Osiris, aquest espai era recorregut a la nit per Ra en la seva barca solar i allí transitaven els esperits dels difunts. També es trobava el paradís o Aaru on naixia el sol i descansaven els morts. Per accedir al més enllà o vida d’ultratomba els difunts havien de superar un judici davant del tribunal dels morts presidit per Osiris. Per als antics egipcis els déus estaven a tot arreu: en l'aigua, en l'aire, en la terra i en l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans i s'encarregaven d'assegurar la seva continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món, i en ocasions, combatien també entre ells. Al començament van divinitzar aquells fenòmens naturals que els feien por i van associar les divinitats al animals per això els representaven amb formes d'animals: el falcó era el déu Horus, el xacal del desert i protector de les necròpolis era Anubis, el cocodril del Nil el déu Khentekhtai, etc. A més els van donar conceptes humans com la família de manera que els van agrupar en tríades de pare, mare i fill. 16. Mira l’animació detingudament i després omple aquest trencaclosques del Museu britànic sobre Ra, Ammit i Thot. 22 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT 17. Ordena i comenta el mite d’Osiris. 23 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT El temple, a Egipte, era un lloc d’accés restringit on només podia romandre la classe sacerdotal, que s’encarregava d’administrar uns ritus i cerimònies adreçades a la divinitat, sense que hi hagués cap mena de participació activa del poble que ni en les festes veia els déus que passejaven dins una caixa. Si tenim en compte la funció per a la qual eren construïts podem distingir tres tipus de temple: 1. El temple pròpiament dit, consagrat a una o més divinitats. 2. El temple funerari consagrat al Faraó. En aquest lloc es venerava la seva memòria. 3. El darrer tipus eren els cenotafis, o temples funeraris secundaris. Els temples egipcis reproduïen els habitacles d’un palau reial: rampes, avingudes amb obeliscs i imatges, patis interiors, columnates, sales interiors, la cel·la de la divinitat... Com més a l’interior s’hi anava menys llum hi havia. La idea era crear un trànsit des d'allò que és humà fins allò que es diví. A l’exterior, dos pilons monumentals assenyalaven l’entrada del temple, com a símbols de l’horitzó per on s’alça i s’oculta el sol. 17.Busca informació i cita el nom d’alguns dels principals temples d’Egipte. 24 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT MITES PER EXPLICAR EL MÓN: GRÈCIA La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'Imperi romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. Ens referim no només a la península geogràfica de la Grècia moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs. La seva cultura estava fonamentada en la mitologia que va començar cap el 3000 aC amb les creences dels pobles de Creta on pensaven que tots els elements naturals estaven dotats d'esperits i que certs objectes tenien poders màgics. L'Hèl·lade era l'espai geogràfic, el territori dels grecs, com pots veure el seu relleu està molt fragmentat i hi han moltes illes; per això no existia un sol Estat sinó un conjunt d'estats independents que eren les polis i comprenien una ciutat i les terres dels voltants. Al segle IV aC la polis d'Atenes va aconseguir imposar el seu domini o influència a les altres polis i va iniciar una experiència de govern que anomenaren democràcia. Va ser una etapa de riquesa econòmica i artística. És el que anomenen època grega clàssica. 25 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Són elements bàsics de la cultura occidental són d’herència grega: - la democràcia, el pensament racional o filosofia, el mètode d'investigació científica o ciències, l'art i l'estètica, els sistemes educatius, expressions del nostre llenguatge. Els grecs eren politeistes, tenien molts déus i deesses però no hi havien dogmes (veritats absolutes) sinó que creien en els mites. No tenien cap paraula per expressar el que nosaltres entenem per religió. Donaven molta importància als ritus externs i tenien elements religiosos populars. Els poetes eren els transmissors del saber mitològic, però van generar també tot un pensament filosòfic que intentava explicar el món sense la mitologia, només amb la raó. La religiositat grega diferenciava entre una religió cívica lligada a la vida de la polis i una pràctica religiosa privada amb moltes varietats i que amb el pas del temps va anar apartant-se dels déus oficials per apropar-se a l'interior de la persona. A Grècia no va existir una classe sacerdotal, tot ciutadà podia ser elegit per ocuparse d'aquesta funció que tenia una durada determinada com altres càrrecs públics. Els rituals tenien el seus cultes, festes i altres manifestacions. Com van mantenir els mites? A més de representar-los en l'arquitectura, la escultura i la ceràmica els van començar a escriure després que el poeta Homer, que va viure entre els segles IX i VIII aC, els deixés en el seus grans llibres: la Ilíada i l'Odissea. Després vindria Hesíode, que va viure a finals del segle VII aC i va escriure un tractat sobre l'origen del món i dels déus que és la Teogonia. per posar una mica d'ordre. Els grecs, com molts altres pobles, van creure que al principi les coses no eren així, sinó que els déus van posar tot al seu lloc. D'aquesta manera, el mite grec de la creació segueix el patró d'altres i li donaren un nom : "cosmogonia" que significa en grec "naixement de l'ordre universal". Era el pas del Caos al Cosmos, de la falta d'ordre universal, justícia suprema i bellesa absoluta al món ordenat i harmoniós. Els déus representaven les forces de la natura i no tenien uns objectius ètics ni morals de la realitat, es podien trobar versions diferents del mateix fet, El món era entès ple de déus, natura, homes i semidéus o herois a més dels éssers mitològics. Com els homes podien tenir tota mena de defectes i de virtuts i podien ser simpàtics, aventurers, assenyats o venjatius. Hi havia tres diferències bàsiques entre una divinitat grega i un humà: els déus eren immortals, tenien poders especials (que els permitien metamorfosejar-se o canviar de forma) i podien viatjar ràpidament sense cap ajuda. No treballaven (excepte quan es posaven a prova) i no estaven sotmesos a la llei. Cada déu era responsable d'una parcel·la de la vida o del món. 26 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Com podem saber qui és cada déu? Bàsicament per la manera com van vestits o per un objecte, o atribut, que els simbolitza: el trident de Poisidó, déu del mar, l’arc d’Àrtemis, deessa de la caça, el llamp de Zeus, etc. Els déus grecs menjaven ‘ambrosia’ i bevien ‘nèctar’. Són uns aliments que només ells podien prendre i que els garantien la immortalitat. Quan els ingerien la seva sang es transformava en un líquid verd-grogenc que es diu ‘icor’ i que cicatritzava instantàniament qualsevol ferida. En grec, la paraula ‘ambrosia’ significa ‘immortal’ i ‘nèctar’ vol dir ‘que venç la mort’. També els agradava l’olor de les ofrenes que rebien als seus santuaris. 27 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT Els déus habitualment vivien a la muntanya més alta de Grècia, situada a la regió de Tessàlia i que s’anomenava l’Olimp. Però de fet podien viatjar per tota la Mediterrània i el mar Negre segons quina fos l’aventura en què estaven implicats. El cim de l’Olimp estava gairebé sempre nevat o tapat per la boira i per aquesta raó els antics grecs el consideraven inaccessible. Els déus podien posar-se absolutament rabiosos i colèrics quan es produia una ‘hubris’ o desmesura humana que atentava al seu poder. El càstig dels déus s’anomena ‘nèmesis’, podia ser brutal i durar eternament, com en el cas de Prometeu (lligat al Tàrtar on eternament una àguila se li menjava el fetge) o de Sísif (condemnat a arrossegar muntanya amunt una pedra pesada que rodolava muntanya avall quan ell arribava al cim). 18. Busca informació sobre per què els déus van castigar a Prometeu i a Sísif. Els grecs van donar importància al destí. molta Creien que tots naixem amb un destí que no podem eludir; per això intentaven, almenys, conèixer-lo consultant als oracles, persones capaces de veure el futur a través del contacte amb els déus. L’oracle més famós era el del temple de Delfos, consagrat a Apol·lo. 19. Creus que aquesta idea del destí és compatible amb el cristianisme? 28 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT 20. De què tracta la Ilíada? I l’Odissea? Quins són els personatges principals? Després prepara una representació teatral d’algun episodi. 29 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT UNA RELIGIÓ IMPERIAL: ROMA Roma era un petit poblat quan la ciutat d'Atenes tenia la màxima esplendor als segle V aC, però durant tres-cents anys van anar conquerint territoris formant un arc d'un costat a l'altre del Mediterrani. Aleshores va arribar la "pax romana" durant els segles l i ll dC i l'imperi estava fort. El territori es dividia en províncies on l'administració estava a càrrec dels funcionaris romans que iniciaren la romanització dels pobles conquerits amb la seva llengua (llatí), les seves lleis, la cultura i els costums que partien de les ciutats amb una xarxa de vies o calçades, ponts, etc... Encara que ells van crear llegendes sobre la fundació de la seva ciutat per part de Ròmul, la seva història es considera iniciada el 753 aC i serà aquesta data la que faran servir per comptar els anys. El poble romà al començament barrejava totes les forces i els elements que l'envolten, tant els de la natura com els de la vida familiar. Algunes d'aquestes forces divinitzades es destaquen gradualment i esdevenen veritables déus. Però la divinitat romana apareix sempre modesta, familiar, consagrada a les funcions protectores i es porta a terme amb sacrificis i libacions simples, exigeix el que li és degut. Cada home ha de pagar-li el seu tribut i això és el fonament d'una pietas manifestada privadament i públicament amb festes. Els déus de l'època primitiva no demanen altra cosa que la regularitat en els ritus que els són deguts. Els déus grecs els coneixien del comerç i les trobades amb les colònies gregues del sud d'Itàlia , i amb la conquesta de la pròpia Grècia al segle II aC. Els romans van igualar a alguns dels seus déus amb els equivalents grecs de caràcter similar i a més van adoptar alguns cultes grecs originals. com era el d'Apolo que va tenir temple a Roma al segle V aC. L’emperador August, veié en la religió un dels elements essencials de la vida romana i, revestit de la dignitat de summe pontífex (suprem sacerdot), en restaurà la pràctica oficial en un intent d'alliberar-la de la superstició que l'envoltava. No abandonà, però, els cultes populars d'origen antic i procurà d'incorporar-los harmònicament dins el sistema de creences oficial, fixant-ne la natura dels ritus. D'una manera original substituí las pietas per una religió eminentment política entre el poble. Amb el culte imperial l’emperador va esdevenir un déu. Amb el culte a l'emperador hi havia l'àmplia difusió dels déus tradicionals de Roma, i aviat la població identifica August i la seva família en els cultes d'Apolo i Mars Ultor. 30 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT En altres llocs, les característiques d'August o membres de la seva família van ser assimilats als déus, de manera que Júpiter, per exemple, es presenta com August. Més tard, després de la mort i la deïficació d'August, els seus successors també es van crear el seu culte per justificar les seves posicions polítiques fent servir diferents tècniques: - Totes les ciutats tenien els seus lars o divinitats pròpies protectores i August agermanà el seu genius o divinitat de la seva persona a aquestes lars de manera que quan els feien sacrificis també els havien de fer al seu genius. - A més va reorganitzar el calendari i transformà el mes sextilis en augustus. - August va encarregar a l'historiador Titus Livi la redacció de volums de la història oficial de Roma , també el poeta Virgili treballà a favor de l'emperador amb la seva obra L'Eneida . - Va fer que les seves estàtues no foren realistes sinó idealitzades, amb un model que fugia del realisme de les màscares de cera que es feien servir abans. La religió presidia tota la vida pública i privada del poble romà, Ciceró va dir: "si nosaltres hem vençut a l'univers és per la religió". El principi fonamental que dominava era "do ut des" que vol dir "dono per a que em donin". Els romans temien els déus i procuraven de no fer-los enfadar. Van adoptar molts dels déus, creences i ritus dels pobles veïns o conquerits: itàlics, etruscs, grecs i orientals. El seu objectiu era augmentar la protecció que rebien de les divinitats, sempre amb un sentit pràctic. Van ser tolerants amb tots els cultes excepte amb el cristianisme que no es va legalitzar fins els segle lV. 21. Fes un quadre amb dues columnes: en una posa-hi els noms de déus grecs i, a l’altra, el nom que els donaven els romans. 31 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT A Roma existien cinc col·legis sacerdotals: 1. ELS PONTÍFEXS Els pontífexs majors eren quinze sacerdots que constituïen el col·legi més important de la religió romana. Una de les seves funcions principals, de gran transcendència política, era el control del calendari. A més presidien tots els sacrificis i rituals, eren els jutges suprems en matèria religiosa. Durant l'imperi aquesta funció va ser de l'emperador. 2. ELS FLÀMENS Els flàmens eren sacerdots consagrats cadascun al culte d'un determinat déu. Els tres flàmens majors són els de Júpiter, Mart i Quirí -déu romà de l'agricultura assimilat a Ròmul. Els flàmens menors, dedicats a cultes sovint arcaics i obscurs arriben a quinze, als quals s'anirien afegirint els de cada emperador divinitzat. Duien unes vestimentes molt especials i es cobrien amb un gorro (pileus) acabat en punta (apex). Eren sacerdots-estàtues, que encarnaven el déu i assistien passivament als sacrificis. 3. LES VESTALS Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis, elegides pel pontífex màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien de sis a deu anys que restaven durant trenta anys al servei de la deessa, dividits en tres períodes de deu anys: primer aprenien els seus deures, després els exercien i finalment els ensenyaven a les novícies. La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que, com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març i, si s'apagava, es creia que duria un desastre per a Roma i la vestal responsable era castigada. També custodiaven el tresor de Vesta i objectes sagrats . 4. ELS DECÈMVIRS O QUINDECÍMVIRS Els decèmvirs o quindecímvirs per als afers sagrats eren un col·legi de deu sacerdots i després quinze, que tenien encomanada la missió de consultar els Llibres Sibil·lins quan el senat ho considerava pertinent. Els Llibres Sibil·lins, guardats primer en el temple del Capitoli i després en el temple d'Apol·lo al Palatí, eren un recull seleccionat d'oracles en grec i en llatí als quals s'acudia en situacions de commoció pública : calamitats i grans prodigis. 5. ELS ÀUGURS Els àugurs no eren pas endevins sinó els experts a prendre auspicis. El seu atribut era el lituus, un bastó corbat. Els auspicis eren els ritus que obligava els magistrats a comprovar per mitjà dels àugurs i es seves tècniques si les decisions polítiques i militars estaven d'acord amb la voluntat dels déus. Davant qualsevol acte públic abans d'efectuar unes votacions, d'iniciar una batalla- el magistrat encarregat consulta els déus a través d'un dels setze membres que componien el col·legi dels àugurs que realitzen la consulta 32 TEMA 1: L’ÉSSER HUMÀ ASPIRA A L’INFINIT 22. Quines característiques diferenciaven els déus antics dels éssers humans? 23. Què buscaven els egipcis momificant els morts? 24. Què eren els oracles a Grècia? 25. Creus que les vestals romanes eren lliures? Per què? 26. Observa i descriu aquesta vinyeta. - Per què Déu es fa aquesta pregunta? - En la societat actual, es pot dir que el futbol és com una religió? Per què? 33